2. Introducció
• Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil,
perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el
terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de
fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits
artificials.
• Aquestes tècniques cartogràfiques permeten
representar exactament la superfície de la Terra. Els
mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-
nos.
3. Per situar-nos en l’espai terrestre
La latitud i la longitud
Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de
la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un
sistema de localització: les coordenades geogràfiques.
Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries
(paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als
mapes i que formen una quadrícula.
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador.
L’equador és el paral·lel 0o.
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de
pol a pol. Greenwich és el meridià 0º.
4. LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Els paral·lels
equador
tròpic de Càncer
tròpic de Capricorn
HEMISFERI NORD
HEMISFERI SUD
Els PARAL·LELS són línies imaginàries
que divideixen la superfície de la Terra
en sentit horitzontal.
5. LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Els meridians
nord
sol al
migdia
Meridià de Greenwich
HEMISFERI OEST
HEMISFERI EST
Els MERIDIANS són línies imaginàries que
divideixen la superfície de la Terra en
sentit vertical i passen pels pols.
7. Localització exacta d’un punt a la Terra
La latitud i la longitud
Per situar exactament un punt a la Terra cal buscar el paral·lel i
el meridià que passen per aquest punt.
La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície
terrestre i l’equador (o paral·lel 0o). Pot ser nord o sud.
La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície
terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º). Pot ser est o
oest.
8. LATITUD I LONGITUD
Com es mesuren la latitud i la longitud
nord
sol al
migdia
Moscou
56º latitud nord
37º longitud est
La LONGITUD és la distància,
mesurada en graus sobre l’equador,
que hi ha des de qualsevol punt de
la Terra al meridià de Greenwich.
La LATITUD és la distància,
mesurada en graus, que hi ha des
d’un punt qualsevol de l’esfera
terrestre fins a l’equador.
9. LATITUD I LONGITUD
La latitud i longitud de quatre ciutats
nord
sol al
migdia
Lisboa
38º latitud nord
9º longitud oest
Rio de Janeiro
23º latitud sud
43º longitud oest
Moscou
56º latitud nord
37º longitud est
Ciutat del Cap
34º latitud sud
18º longitud est
10. Els mapes i les projeccions
La representació de la Terra
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi;
però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti
estudiar detalladament una part de la Terra.
Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una
imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes.
Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica
sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos
tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana
o zenital
15. Les noves cartografies
La representació de la Terra
Darrerament s’han produït avenços molt significatius gràcies
al desenvolupament de la fotografia aèria, als satèl·lits
artificials i a la informàtica.
• Teledetecció: Percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits
artificials. Van equipats amb radars, sensors infrarojos o
càmeres digitals. Tenen múltiples possibilitats d’ús:
seguiments de fenòmens, incendis, sequeres, sediments
dels rius, ...
16. Les noves cartografies
La representació de la Terra
• Sistemes de posicionament: Sistemes de satèl·lits en
òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals de
manera coordinada. Els sistema GPS n’és el més utilitzat,
però esta sota control dels EUA. La UE impulsa el projecte
Galileu en la mateixa línia.
17. Les noves cartografies
La representació de la Terra
• Cartografia informatitzada: La informàtica aplicada a la
cartografia ha permès incorporar moltes dades en els
mapes. Els mapes poden ser de gran precisió.
18. Les noves cartografies
La representació de la Terra
• Sistemes d’informació geogràfica: És una aplicació
informàtica consistent en una base de dades que es pot
relacionar amb un mapa digital.
19. L’escala dels mapes
La representació de la Terra
L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona
geogràfica real per poder ser representada al mapa.
L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera
numèrica (una fracció) o de manera gràfica (una línia recta
dividida en segments).
En funció de l’escala els mapes poden ser d’escala gran
(denominador petit) o d’escala petita (denominador gran).
Escala numèrica: Per exemple 1:1000000
Escala gràfica: Segment graduat que indica la proporció
20. L’escala dels mapes
La representació de la Terra
Calcular distàncies amb l’escala, procés a seguir:
1. Col·locar un fil o cordill sobre l’itinerari que volem mesurar
2. Marcar sobre el cordill els punts d’origen i de destinació
3. Estirar el cordill i mesurar-lo, per tal d’obtenir la distància
sobre el mapa
4. Aplicar l’escala
Els mapes especifiquen la seva orientació generalment
mitjançant la rosa dels vents, que indica on és el Nord en el
mapa. Ens podem ajudar d’una brúixola si desconeixem el
Nord real.
21. Tipus de mapes
Els mapes
En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes:
els topogràfics i els temàtics.
Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes
físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir
de base per fer altres mapes.
Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la
realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos
econòmics…
25. Els signes convencionals
Els mapes
Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un
símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes
convencionals.
A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el
seu significat.
Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics
acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…,
que poden ser de mides i gruixos diversos.
26. Per llegir un mapa
Els mapes
Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la
informació que hi ha representada.
Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada
i proporcional.
Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte
l’escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar
la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.