1. SEDENTARIS
Els primers poblats a Catalunya
Ara veurem les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les
comunitats neolítiques a Catalunya. S'abasta un període d'uns 6.000 anys, des dels últims
caçadors fins als primers metal·lúrgics. El terme neolític significa en grec pedra nova. El
concepte serveix per definir el període de la Prehistòria en que es produeix un canvi
tecnològic associat amb l’aparició de l’agricultura i de la ramaderia que consisteix a polir la
pedra per obtenir un tall. Es tracta d'un procés que es va gestar per primera vegada al
Pròxim Orient, des d'on va tenir una ràpida expansió. Estem parlant de l’època en que
l’activitat productiva substitueix progressivament l’activitat depredadora.

2. L’ORIGEN DEL NEOLÍTIC
El final del període glacial va produir a moltes
zones un canvi en la manera de viure dels
cavadors recol·lectors de l’última etapa del
Paleolític. Aquest període de transició és
l’anomenat Mesolític o Epipaleolític. Durant el
Mesolític encara es viu en coves, es cacen
animals salvatges (encara que de manera se­
lectiva) i es recol·lecten espècies vegetals sil-
vestres (encara que de manera especialitzada).
Els mesolítics que practiquen la recol·lecció
intensiva de productes silvestres donaran lloc
als primers agricultors cerealistes, de la mate-
ixa manera que els que practiquen la cava selec-
tiva de determinades espècies potencialment
domesticables originaran les poblacions pasto-
rals.

3. Es tracta del pas previ al Neolític, període en el qual l’espècie humana deixa de ser nòmada
i passa a ser sedentària, ramadera i agricultora. Apareixen les primeres concentracions
d'habitats i xarxes comercials, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la
cistelleria...
Aquests canvis es produeixen en un primer moment en el Pròxim Orient i l’Orient Mitja,
concretament en tres grans zones nuclears.

4. QÜESTIONS
Que et suggereix el terme Mesolític? Quan va sorgir? Per que es caracteritza
aquesta etapa?
Van tenir alguna influencia les glaciacions? Busca'n informació i digues que et
suggereixen els noms de Günz, Mindel, Riss i Würm.
A quines zones apareix l’economia neolítica per primera vegada? Quins canvis
econòmics principals trobes respecte de l’anterior etapa mesolítica? Es van produir
tots al mateix temps?
Quina època precedeix el Neolític? Quina ve a continuació? Per que es
caracteritza cadascuna d'elles?

5. L’EPIPALEOLÍTIC A CATALUNYA
Les societats d'economia caçadora i recol·lectora del Paleolític van patir
els canvis climàtics de les glaciacions del Plistocè. Després de la darrera
glaciació, Würm, fa uns 10.000 anys, el clima es va tornar més temperat.
Com a conseqüència, el bosc va guanyar terreny a la tundra i els grans
herbívors de l’època glacial van haver de retirar-se cap a zones més
fredes sense poder evitar la seva extinció.
A Catalunya, aquests canvis climàtics no van ser massa accentuats, i es van
continuar caçant espècies com el cérvol, la cabra o el senglar, pròpies
d'espais oberts. Es van començar a consumir petits mamífers –conills- i
especialment tota classe de mol·luscs, tant terrestres com marins. Aquest
període, que a Catalunya dura uns 2000 anys, és l’ Epipaleolític o Mesolític.
L’utillatge lític reflecteix el canvi de les condicions ambientals i està
caracteritzat per la fabricació d'eines de sílex fetes a partir de lamines.
En alguns casos són directament retocades, mentre que en d'altres són
seccionades amb la finalitat de configurar formes geomètriques de petita
grandària anomenades micròlits.

6. La pintura llevantina és la manifestació artística pròpia d'aquesta època. Tot i la diversitat
d'opinions entre els investigadors, es considera aquest tipus de pintura mural com una
expressió sense cap relació, ni amb l’anterior art paleolític ni amb el posterior art esquemàtic.
Culturalment i cronològicament, encaixa en els grups d'economia cavadora i recol·lectora de
l’Epipaleolític.
Aquestes pintures murals es diferencien de les del Paleolític Superior (Altamira, Niaux,
Lascaux, etc.) per ser menys naturalistes i, sobretot, perquè apareixen figures humanes en
escenes de la vida quotidiana. La figura més representada és l’arquer, que apareix en general
caçant animals, encara que també en accions de guerra o en rituals. La dona també hi és
present especialment en escenes rituals i de recol·lecció.
A l’Abric I d'Ulldecona (Montsià, Tarragona) trobem un dels millors exemples de pintura
llevantina a Catalunya. Un ramat de cérvols i algun cabrum envoltats per molts caçadors
componen un espectacular fris amb un total de 95 figures.
A la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues, Lleida) les figures formen grups de persones i
animals entre els quals destaca la "dansa a la fertilitat“: nou dones amb faldilles llargues i
acampanades envolten un home nu.

7. Qüestions
• D'on creus que prové el nom Epipaleolític? Se'n diu així, d'aquesta època, a
tot arreu?
• Es continuen caçant els mateixos animals que en el Paleolític? Cita dues noves
espècies que es comencen a consumí en aquest període.
• Les eines de pedra són diferents de les de temps anteriors? Sí creus que és
així, quines diferencies hi trobes?
• Quina és la manifestació artística pròpia d'aquest període? Existeixen
diferencies respecte de l’art paleolític? Comenta-les.
• Fixa't en les pintures, quins personatges i animals hi observes? Que estan
fent? Descriu-ho.

8. EL NEOLÍTIC A CATALUNYA
En el Neolític es comencen a produir els aliments segons les necessitats que es tenen,
gràcies a les practiques agrícoles i ramaderes. En relació amb aquestes noves activitats
s'inventa la ceràmica, un nou element material que serveix per desar-hi i coure-hi els
aliments.
Els instruments continuen sent de pedra, però adaptats a les noves necessitats agrícoles. Per
primera vegada es poleix la pedra a més de tallar-la, cosa que donarà lloc a destrals i aixades
més eficaces que les de temps anteriors. El terme Neolític (pedra nova) fa referència a
aquest canvi en la tecnologia lítica, encara que, com veiem, no és l’únic canvi del període ni el
més important de tots ells.
Es continua habitant a coves i abrics rocosos, encara que també apareixen les concentracions
de població a l’aire lliure, en cabanyes realitzades amb fusta, pedra i fang. El fet d'haver de
conrear els obliga a viure en un mateix lloc durant llargs períodes de temps; es converteixen
en SEDENTARIS, atès que ja no han de perseguir estacionalment els ramats d'animals per
caçar-los.

9. Com hem vist anteriorment, en alguns llocs, i especialment en el Pròxim Orient, el Neolític
sorgeix com a conseqüència d'un procés evolutiu autòcton, és a dir, es donen les condicions
necessàries per passar de l’estil de vida del cavador-recol.lector a l’estil del ramader-­
agricultor. A Catalunya, encara que no es pot descartar una certa evolució autòctona fruit
dels canvis climàtics i demogràfics esdevinguts al final del Paleolític, ens trobem davant
d'una situació diferent. Cal plantejar el Neolític com la conseqüència d'una aculturació
externa: les primeres ceràmiques ja es troben perfectament realitzades, la majoria
d'animals domèstics no tenen relació amb les espècies cinegètiques autòctones i els cereals
conreats no es trobaven en estat salvatge en el nostre territori. Aquests avenços els van
introduir grups forans originaris del Pròxim Orient i que, després d'una expansió de molts
segles a través de l’Europa mediterrània, arriben a Catalunya cap al sisè mil·lenni abans de la
nostra era.

10. Qüestions
Quin canvi en l’estructura econòmica caracteritza el Neolític?
Quines novetats apareixen en aquest període? Cita'n quatre.
A que fa referència el terme Neolític? De quin idioma creus que prové la
paraula?
On vivien els pobladors del Neolític catalans?
Hi va haver influencia de colonitzadors estrangers en la formació del
substrat neolític a Catalunya? Raona la teva resposta.
Si fossis arqueòleg i en una excavació d'una cova trobessis nombrosos
fragments de ceràmica cardial, en quin interval d'anys dataries el jaciment?
Que estava passant en aquest període a llocs com el Pròxim Orient o Egipte?

11. L’ART MURAL ESQUEMÀTIC
L’art esquemàtic apareix en els mateixos llocs que
l’art llevantí: a abrics, parets verticals o a l’aire
lliure, on les pintures reben la llum del sol, i molt
poques vegades en coves.
Es basa en representacions de tipus esquemàtic i
abstracte. Entre els elements esquemàtics desta-
quen especialment els arquers, els cérvols i les ca-
bres mascle, així com els toros i una gran varietat de
quadrúpedes difícilment identificables. Els símbols
abstractes són nombrosos (punts, ratlles, cercles,
triangles, ramiformes, pectiniformes, etc.), encara
que en desconeixem el significat.
A diferencia de l’art llevantí, les representacions no
componen escenes, sinó que expressen idees.
Considerat durant molts anys obra de les poblacions
de l’Edat del Bronze, actualment se li atribueix una
antiguitat superior als set mil·lennis i es relaciona
amb les primeres comunitats agrícoles i ramaderes
que van arribar a Catalunya des d'Orient fa 8.000
anys, amb una nova manera de representar la seva
cultura religiosa.

12. La seva distribució abasta tota la Península
Ibèrica, però també esta present a tot el litoral
mediterrani (França, Itàlia, el Marroc...).
A Catalunya, els punts amb representacions de
tipus esquemàtic es concentren de manera
especial a les províncies de Tarragona i Lleida.
A prop de la població de les Borges Blanques es
troba el conjunt de Vall de la Coma, al qual hi ha
set símbols de tipus esquemàtic que s'agrupen al
voltant un antropomorf oculat.
A la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues,
Lleida), a la part superior del mateix pannell en
que esta representada la famosa Dansa a la
Fertilitat, apareix una escena esquemàtica on un
arquer dispara una fletxa a un cérvol.

13. Qüestions
En quins contextos apareix l’art esquemàtic? Trobes diferencies
contextuals respecte de l’anterior art llevantí? I respecte de l’art mural
paleolític?
Cita tres elements representats de tipus esquemàtic fàcilment
identificables. Per que creus que es poden identificar aquests en concret i no
molts d'altres?
Cita tres símbols de tipus abstracte habitualment representats.
Quines diferencies tipològiques trobes en l’art esquemàtic respecte del
llevantí?
Quins colors utilitzaven? D'on creus que treien els pigments?
Si en un abric trobessis únicament pintures de tipus esquemàtic, en quin
període aproximat d'anys dataries el jaciment?

14. L’AGRICULTURA: CONTROLAR EL MEDI
Les pràctiques agrícoles van permetre adaptar la producció d'aliments a les necessitats del
grup. Gràcies a elles es va superar la inseguretat i la incertesa, ja no es depenia de la sort i
l’atzar de la caça (que, de vegades, aportava un gran nombre de proteïnes en forma de carn
animal, però que en moltes altres ocasions deixava el grup en situació de simple
supervivència gràcies a allò que havien collit). Els grups de cavadors-recol·lectors no eren
sostenibles en cas d'un augment demogràfic ràpid, cosa que sí va permetre l’agricultura.
Aquesta pràctica va comportar un cert sedentarisme, ja que va obligar a viure en un mateix
lloc durant llargs períodes de temps.
En el Neolític, l’agricultura es practicava de manera itinerant, obrint clarianes als boscos
amb la finalitat d'obtenir terreny obert on poder conrear.
La tècnica més emprada per desforestar
consistia a cremar el bosc amb l’ajuda
de torxes; d'aquesta manera s'eliminava
la major part de la vegetació, i les cendres
constituïen un adob eficaç per a la terra.
Les restes d'arbres no consumits per
l’acció del foc es talaven i després se
n'arrencaven les soques.
Recreació de l’interior d’una cabana

15. Per llaurar i conrear la terra s'utilitzaven
aixades de pedra polida i pals cavadors
realitzats amb fusta o aprofitant la
cornamenta d'un cérvol. La sega es duia a
terme amb la falç, un instrument que suposa
una innovació del període. Els vegetals
recol·lectats es dipositaven en cistells per
facilitar-ne el transport. El gra es consumia
simplement torrat o es molia amb morters de
pedra, es pastava amb aigua i es coïa en forns
rudimentaris.
L’estudi dels jaciments catalans ens indica que
les espècies de cereals més habituals (blat,
ordi, civada) procedien d'Orient, ja que no
s'han trobat els seus antecessors silvestres a
la Península. En canvi, algunes lleguminoses
(com les faves, els pèsols o les llenties) eren
vegetals autòctons. La combinació d'ambdós
tipus de conreus va donar lloc a un sistema
mixt i complex.

16. Qüestions
Quins avantatges creus que va aportar l’agricultura? Te'n pots imaginar algun
desavantatge?
Trobes diferències respecte de com es practica l’agricultura actualment?
Cita-les.
Quines novetats tecnològiques del Neolític estan relacionades amb
l’agricultura?
Si estiguessis excavant un jaciment, quins elements materials podries trobar
que t'indiquessin que s'hi practicava l’agricultura?
Si algú t'expliqués que els habitants d'una cova, fa 20.000 anys,
s'alimentaven de coques de pa, que li respondries?
Per que creus que els arqueòlegs han deduït que el blat, l’ordi i la civada són
cereals importats?

17. LA CERÀMICA: NOUS RECIPIENTS PER A
NOVES NECESSITATS
La fabricació de recipients de ceràmica va suposar la innovació tecnològica més important del
període Neolític. Per primera vegada, l’ésser humà no es limita a transformar la matèria
primera, tal com succeeix amb les eines de pedra, os o fusta, sinó que, integrant diversos
elements de la naturalesa com són el foc, la terra i l’aigua, conforma un material sorprenent i
modelable: la ceràmica.
Aquests nous recipients són la resposta a les noves necessitats del Neolític. Encara que no
són necessaris per tenir cura del ramat o conrear la terra, es converteixen en indispensables
quan cal conservar i cuinar els aliments que conformen la nova base de subsistència d'aquest
període. En temps anteriors no van ser necessaris, i haguessin sigut poc pràctics atesa la
seva fragilitat, incompatible amb l’estil de vida de les societats nòmades.

18. La fabricació de les primeres ceràmiques va sorgir, en un primer moment, de la necessitat
d'impermeabilitzar els recipients utilitzats, que estaven fets amb matèries vegetals. Per a
aquest fi es van utilitzar productes com el betum, la cera o la resina arbòria. Més endavant es
va descobrir que certes terres, en contacte continuat amb el foc, s'endurien i s'impermea-
bilitzaven, per la qual cosa es van començar a fer servir per realitzar directament els
recipients. La manera més senzilla de modelar-los va consistir a utilitzar els mateixos cistells
com a motlles. Posteriorment es van modelar directament a ma, per la qual cosa les formes
eren senzilles i de mida relativament reduïda. Per poder fer peces més grosses es va utilitzar
la tècnica de les bandes o anells, de manera que s'elevaven les parets amb aquests anells i
després se n'allisaven les superfícies.
A Catalunya, quan apareixen les primeres ceràmiques, la tècnica ja esta desenvolupada i les
formes es repeteixen constantment, de manera que sabem que es tracta d'una innovació
introduïda a les nostres terres pels colonitzadors.
Durant el Neolític català la ceràmica es fabricava a ma, ja sigui mitjançant motlles, modelatge
directe o aixecant les parets amb bandes o anells. Posteriorment es decorava amb incisions o
afegits i es coïa en rudimentaris forns. Aquests primitius forns consistien en forats fets al
terra, a l’interior del quals s'apilaven les diverses peces, cobertes amb les branques seques que
servien de combustible; finalment es cobria tot amb més branques i terra.
La ceràmica és el fòssil director del període, les seves decoracions i formes permeten de­
tectar cultures i cronologies.

19. Qüestions
Quines diferencies tecnològiques importants trobes entre la producció de
ceràmica i la realització d'un instrument de pedra?
Per que creus que es van començar a produir recipients de ceràmica a partir
d'un determinat moment i no en temps anteriors al Neolític?
Creus que l’origen de la ceràmica a Catalunya és un procés evolutiu autòcton?
Raona la teva resposta.
Com es fabricava la ceràmica durant el període Neolític a Catalunya?
Que entens per "fòssil director" d'un determinat període?

20. INDÚSTRIA LÍTICA: LA PEDRA NOVA
El terme que designa el període Neolític fa referència a un canvi en la manera de produir
els instruments lítics. S'introdueix la novetat de polir les pedres en comptes de tallar-
les, com es feia anteriorment. El poliment de la pedra no neix per substituir la tècnica de
la talla, que continua utilitzant-se per realitzar un gran nombre d'instruments, sinó per
respondre a la demanda de les noves necessitats del període. S'aplica essencialment a
elements utilitaris, com destrals, aixes, malls, molins, cisells i en alguns elements de tipus
decoratiu, com els ornaments personals. El poliment es duia a terme fregant la matèria
primera amb un altre material abrasiu, que podia ser sorra o altres pedres més dures que
les utilitzades per realitzar les eines.
El poliment comporta avantatges respecte de les eines tallades de sílex: major durada,
treball sobre materials més durs, tall reutilitzable i una amplia varietat de matèries
primeres no aptes per a la talla (pòrfir, basalt, diorites). El desavantatge és que cal
invertir més temps en l’elaboració de cada peça.

21. Algunes de les eines més freqüents del neolític
Destral Té un extrem rom i a l’altre hi ha el tall,
tota la superfície esta polida i la secció sol ser
circular o subcircular. Les mides són molt variables, de
la mateixa manera que els sistemes d'emmanegament.
Aixol És molt semblant a la destral, una mica més
longitudinal, de contorn ovoide i secció circular. La
principal diferencia es troba en l’emmanegament, ja
que el tallo extrem funcional era perpendicular al
mànec, i no paral·lel.
Cisell Semblant a l’aixol, de dimensions més
reduïdes. Podia fer-se servir com a percussor o
emmanegat en una empunyadura curta, ja fos de fusta
o d'altres materials com la banya.
Molí de mà També anomenat molí barquiforme per la
forma de barca de la peça inferior o dorment, sobre la
qual es col·locava el gra. Es molia el gra amb una peça
mòbil anomenada mà, fent un moviment longitudinal
sobre la base. Les mans presenten tipologies molt
variades, però solen ser allargades o circulars.

22. Qüestions
Creus que la tècnica de la pedra polida va comportar algun avantatge
respecte de la talla? I algun inconvenient? Cita'ls.
Explica per que podrien haver-se utilitzat els següents instruments de pedra
polida: destral, aixa, cisell i molí barquiforme. Per què no existien en períodes
anteriors al Neolític? Per quin motiu es realitzaven amb pedra, i no amb altres
materials com la fusta o l’os?
Que entens per sílex? S'utilitzava per realitzar eines mitjançant la tècnica
del poliment?
Si en l’excavació d'una cova considerada com un assentament paleolític
trobessis una destral polida de diorita, que en pensaries?
Que pensaries si et diguessin que actualment hi ha llocs del món on encara
s'utilitzen algunes d'aquestes eines?

23. LA RAMADERIA, domesticar la fauna
La ramaderia fa que l’home pugui controlar la
producció d'aliments, controlant la natura en benefici
propi. Com altres avenços, va sorgir a l'Orient i es va
estendre a d’altres llocs. Les restes dels jaciments
arqueològics catalans demostren que els animals
domèstics més usuals (cabra, ovella, bou i porc) no
estan relacionats amb els seus avantpassats salvatges
de l'Epipaleolític, sinó que venen de l’Ori-ent. Els
arqueòlegs poden distingir si les restes de fauna d’ un
jaciment són d’espècies salvatges o d’animals
domèstics: les banyes d'una cabra salvatge tenen una
secció en forma d'ametlla, i les d'una cabra
domèstica la tenen com de ronyó. També l’estructura
interna dels ossos de les espècies salvatges és molt
més sòlida que la de les domèstiques. Sovint, només
amb la grandària dels ossos n’hi ha prou per distingir
espècies: els animals domèstics solen ser més petits
que els salvatges. Un maxil·lar de porc és més petit
que el d'un senglar i, per tant, té menys molars.
 Espècies de fauna cinegètica
autòctona 
Espècies domèstiques importades
Senglar Ur Cèrvol
Sus scrofa Bos primigenius Cervis elephas
Cabirol Cabra pirinenca Conill
Cervus capreolis Capra pyrenaica Oryctolagus
 
cuniculus
Ovella 
Ovis aries
Cabra
Capra hircus

Bou
Bos taurus
Porc
Sus domesticus

24. Qüestions
Creus que l’adopció de la ramaderia va comportar canvis tecnològics semblants als de
l’agricultura? Raona la teva resposta.
Per que creus que els ovicaprins solen ser les espècies domestiques més nombroses en
els jaciments neolítics?
Quin altre animal a banda dels que s'han comentat creus que va ser el primer a
domesticar-se? Com a pista cal que sàpigues que no es va domesticar per al seu consum,
sinó pels seus serveis com a ajudant en tasques de cava.
Quines diferències importants trobaries entre un maxil·lar inferior d'un Sus scrofa
en relació amb el d'un Sus domesticus ?
Per que podria haver-se caçat un Cervus elaphus, a més de per consumir-ne la carn?
Imagina't que ets en el territori del que actualment és Catalunya, fa 9.756 anys. Et
dediques a cavar, i davant teu desfila un ramat d'Ovis aries, com els caçaries? Seria
possible fer-ho?
Que entens per fauna cinegètica?
Hi ha una de les espècies citades com a salvatges en el Neolític que es comença a
domesticar a la Península Ibèrica durant l'Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys). Pots
deduir quina és?

25. HÀBITAT: CABANES I COVES
Durant el Paleolític i l'Epipaleolític, els grups
humans havien d'abandonar una determinada
zona quan els seus recursos alimentaris
s'exhaurien. En el Neolític poden establir-se
de manera més o menys permanent i han de
fer-ho, ja que els conreus ho requereixen.
A Catalunya es va poblar en primer lloc
l’estuari (avui dia, delta) del riu Llobregat i la
Serralada del Litoral. Posteriorment es va
desenvolupar en els cursos alts del Llobregat,
el Segre i el Cardener un Neolític de muntanya
amb una densitat de població menor.
En aquest període van coexistir dues formes
d'ocupació del territori: les coves i els
jaciments de cabanes a l’aire lliure, que al seu
torn podien ser llocs d'habitat,
d'emmagatzematge, d'explotació cinegètica o
d'estabulació. Durant la primera fase del
Neolític Antic es van utilitzar molt les coves i
els abrics, després es van abandonar
progressivament.

26. Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de manera
majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el Neolític Final es van tornar
a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a existir els dos tipus d'habitat de manera
alternativa segons els llocs geogràfics que s'ocupaven.
Un exemple d'habitat en cova o abric propi del Neolític Antic el tenim a la Balma de
l'Espluga (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental). Es tracta d'un abric de roca calcària en
forma d'arc de cercle d'uns cent metres de longitud per quinze metres de profunditat
que es va utilitzar com a habitatge durant algunes etapes prehistòriques.
En el jaciment de Ca n'lsach (Palau-saverdera, Alt Emporda), encara es conserven els
sòcols de pedra seca de les cinc cabanes que constituïen el poblat estable durant el
Neolític Mitja. Quatre d'elles, disposades en parelles, tenien porxo d'entrada i coberta
de fusta tapada amb bruc. l’altra cabana allotjava una gran llar, fosses d'emmagatzematge
i una cisterna, cosa que fa pensar que segurament era un espai comunitari.
Un altre poblat, de mida més gran i amb període d'ocupació del Neolític Antic, és el de La
Draga (Banyoles, Pla de l'Estany). La seva peculiaritat és que s'hi han trobat nombrosos
objectes de fusta, gràcies al fet que van roman­dre submergides sota les aigües del llac.
Les cabanes, de caràcter comunitari, devien tenir diversitat de mides i formes, però en la
seva majoria eren rectangulars i estaven construïdes totes senceres de fusta, sense sòcol
de pedra, i amb cobertes de doble vessant.

27. Qüestions
Es podrien excavar les restes d'un grup de cabanes de fa 780.000 anys?
Per què?
Si durant l’excavació d'un abric trobessis restes de diverses llars, destrals
de pedra polida, restes de ceràmica cardial, punxons d'os i un molí
barquiforme, quines conclusions inicials n'extrauries?
Per que creus que en el poblat de La Draga s'han trobat restes d’utensilis
de fusta i en altres poblats semblants no n'ha aparegut cap? Raona la teva
resposta.
Creus que el fet que en un poblat hi hagi 5 cabanes de 8 x 3 metres de
costat suposa una població molt més reduïda que si hi haguessin 15 cabanes
circulars de 2 metres de diàmetre? Raona la teva resposta.
Per que creus que quan visites les restes un poblat, ja sigui neolític, iber o
una petita ciutat grega o romana, els murs de les construccions, si n'hi ha,
rares vegades superen el metre d'altura?

28. MÓN FUNERARI
Durant el Neolític les practiques funeràries van tenir una importància vital en la vida
social i espiritual de les poblacions. Així ho demostren els canvis que se succeeixen
durant el període pel que fa a la manera d'enterrar els morts: es passa dels
enterraments individuals als col·lectius, i el cadàver sempre va acompanyat d'un aixovar
funerari.
En el Neolític Antic s’utilitzaven les coves sepulcrals, ja fos amb una o amb diverses
sepultures. Durant el Neolític Mitja, es distingien tres tipus de tombes segons les àrees
geogràfiques: els sepulcres de fossa, les cistes i els sepulcres megalítics o dòlmens. En el
Neolític Final es van generalitzar els megàlits, l’ús dels quals s'estén fins a l'Edat del
Bronze. Aquests monuments funeraris es divideixen en tres grups: els sepulcres de
corredor, les galeries cobertes i els dòlmens simples.
Tenim un exemple de cova sepulcral del Neolític
Antic a la Cova de l’Avellaner (Cogolls, Les Planes
d'Hostoles, Garrotxa). Les tres cavitats d'aquest
abric van servir com a espais sepulcrals durant
uns 200 anys.

29. Una important necròpolis de sepulcres de fossa, el tipus de sepultura característic del
Neolític Mitja català, és la del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). En
aquesta necròpolis s'han excavat 24 sepultures d'aquesta mena, la majoria estan
compostes per un pou d'accés i la cambra sepulcral -amb un o dos individus inhumats- al
final d'aquest pou.
Un conegut sepulcre de corredor català és el de Gutina (St. Climent Sescebes, Alt
Emporda).Té una cambra de forma subcircular i orginalment estava enllosada. En el seu
interior s'han trobat fragments de ceràmica, grans de variscita i eines de pedra tallada
corresponents al Neolític.
Les galeries cobertes deriven dels sepulcres de
corredor. Tenen la mateixa funció i també
presenten un túmul, però amb la cambra poc o
gens diferenciada del corredor. Una de les
més conegudes és la Cova d'En Daina (Romanyà
de la Selva, Baix Emporda); en el seu interior
van aparèixer nombroses restes humanes i materials.

30. Qüestions
Els aixovars funeraris servien per millorar l’existència del difunt després
de la seva mort. Quines dades creus que aporten a l’arqueòleg actualment?
Busca documentació sobre la paraula "dolmen". Que significa? De quin
idioma deriva?
Que entens per necròpolis? I per megàlit?
Podries trobar una necròpolis de sepulcres de fossa amb 7.500 anys
d'antiguitat? Per que?
Quina diferencia important creus que existeix entre un dolmen ja excavat
que puguis visitar actualment i l’aspecte que presentava en el moment de la
seva utilització, fa uns 4.000 anys?
En l’excavació de molts sepulcres megalítics no es troben restes humanes,
sinó només elements d'aixovar. Quina creus que en pot ser la causa?

31. LA MINERIA
En el Paleolític Superior ja hi havia una mineria molt senzilla per a obtenir són més
importants i s'estenen per tot el territori europeu. La finalitat d'aquestes extrac-
cions és aconseguir minerals per a fabricar eines, alguns objectes amb finalitat
ritual -com les destrals votives ­i, especialment, pedres que servissin per a la
realització d'elements artístics, com els ornaments personals, variats i molt
utilitzats. L’activitat va comportar la creació de xarxes de comerç amb les quals es
distribuïen els materials procedents de punts concrets. De la mateixa manera, per
primera vegada apareixen a la societat persones especialitzades en feines
artesanes, que la resta del grup ha de mantenir.
El mètode de treball de la mineria neolítica consistia
en fer un sistema de xarxes de pous, galeries i sa-
les, de profunditats i dimensions variables, deixant
pilars de roca com a element de sustentació.
D'aquestes explotacions s'extreia la variscita (tur-
quesa) destinada a la fabricació d'objectes orna-
mentals, la lidita, la tridimita i el quars (òxids de
sílice aptes per a la fabricació d'eines diverses) i els ocres (hidròxids de ferro emprats com
a pigments). L’utillatge per al treball de les mines van ser les maces, pics i percussors de
pissarra o quars; les escarpes i pales d'os, i els cistells, cordes, bosses de cuir, llums de
ceràmica i escales de fusta.

32. L’exemple més important de mineria
neolítica subterrània el trobem a les
mines de Can Tintorer (Gavà, Bar-
celona). Descobertes a comença-
ments dels anys 1970, s'adscriuen
cronològicament al Neolític Mitja i el
seu descobriment va confirmar l’ori-
gen local de la variscita, pedra molt
abundant en els sepulcres de fossa
catalans. Per obtenir els minerals es
van obrir pous i galeries amb la
tècnica anomenada de cambra i pilar.
El pou vertical baixava fins a trobar
el filó de mineral, que s'atacava
frontalment. Un cop exhaurit s'obria
una altra galeria i s'abocaven les
deixalles a l’abandonada, que en
ocasions s’utilitzava com a sepultura.
Fins ara s'han localitzat més de 20
galeries de longituds considerables,
algunes de les quals es poden visitar.
Mines de Can Tintorer
Venus de Gavà

33. Qüestions
Que entens per destral votiva? Per què podrien haver-se utilitzat?
Per quin motiu creus que es van crear xarxes comercials a partir del
naixement de la mineria neolítica?
Quina diferencia fonamental trobes en comparació amb d'altres activitats
com l’agricultura o la ramaderia?
A l’interior de les mines s'han trobat llums de ceràmica que utilitzaven els
miners per il·luminar-se. Quin combustible creus que podien haver utilitzat? De
que podrien estar realitzades les metxes?
La variscita es troba habitualment en els sepulcres de fossa. Per que creus
que s'hi troba? Quin tipus d'elements són els més habituals?
Per que creus que la turquesa era un mineral atractiu per a les poblacions del
Neolític?

34. LA PRIMERA METAL·LÚRGIA. L’EDAT DEL COURE
A Catalunya ja es treballaven l’or i la plata a finals del Neolític, però al poder
"fondre les pedres" va donar pas a l'Edat del Coure o Calcolític a partir del
2n mil·lenni ane. Poc després es va descobrir el poder endurir el coure
barrejant-lo, primer, amb antimoni o amb arsènic i, després, amb estany per
crear el bronze que coneixem actualment. La possibilitat d'escalfar el ferro
a prou temperatura per poder-lo treballar a la forja no va aparèixer fins a
ben bé el 1r mil·lenni, amb l’arribada dels forns més avançats portats pels
colonitzadors grecs.
Tot i que al començament probablement el treball del metall es limités a una
simple tasca de martellejat sobre coures nadius, quan es van exhaurir les
reserves va caldre recórrer als minerals cuprífers per a l’obtenció, per mitja
de la fosa, del metall més o menys pur. Per a això s'excavaven les mines
anomenades de trinxera: rases de diversos metres de longitud i uns 80 cm
d'amplada.
A la part superior es deixaven unes passarel·les de roca arran de terra que
servien de suport per als diversos instruments (cordes i cistells d'espart,
politges...) que facilitaven la tasca d'hissar la matèria primera fins a la
superfície.
El mineral de coure procedent de les mines (per exemple, la malaquita) se
sotmetia a un intens procés de martellatge per a després separar la ganga de
la mena.

35. Per la seva raresa, són consi-
derats com un objecte especial i
valuós, de manera que formen
part essencial dels aixovars
funeraris. Fins a la posterior
Edat del Bronze (cap a11.700 a.
de C.) no se'n generalitza l’ús.
Aquesta part se sotmetia finalment als processos de torrada i reducció que permetien
obtenir el metall en un estat més o menys pur, llest per fondre'l, procés que es duia a
terme en un forn que consistia en un forat excavat al terra, envoltat d'un muret de pedra.
El coure es col·locava en gresols ceràmics a l’interior del forn i es cobria amb matèria
combustible; una vegada fos, s'abocava en motlles de ceràmica o de pedra.
Els utensilis elaborats mitjançant aquesta tècnica eren nombrosos, però de formes
senzilles, ja que normalment s’utilitzava un motlle d'una sola cara: serres de fulla recta o
corbada, punxons, puntes de fletxa, cisells, destrals de taló pla...
En aquesta etapa calcolítica, els instruments de coure no substitueixen els de pedra, per
la qual cosa no s’utilitzen per treballar.

36. Qüestions
Amb quin d'aquests metalls no es va aliar el coure per obtenir el bronze:
arsènic, antimoni, plata o estany?
Busca documentació. Amb quin altre nom s'ha denominat l'Edat del Coure o
Calcolític durant molt de temps? Per que s'ha utilitzat aquest nom?
Series capaç de dir quina de les següents troballes obtingudes en una
excavació no seria estudiada per l’arqueologia?
Espasa de l'Edat del Bronze, destral de pedra polida neolítica, os de
dinosaure, atuell de ceràmica grega, Rascadora del Musterià, punxó de coure
calcolític.
Com s'anomena la ciència que estudiaria aquesta troballa?
A la fi del Neolític es comencen a treballar l’or i la plata nadius. Per que
creus que han arribat tan pocs objectes d'aquests materials fins als nostres
dies?

37. GLOSSARI
AIXOVAR FUNERARI: Conjunt de petits objectes amb els quals s'enterra un difunt.
ANTIMONI: Metall dur i trencadís, de color blanc blavenc i brillant, que se sol aliar amb
altres metalls en petites quantitats per donar-los duresa.
ARSÈNIC: Mineral de color negre grisenc, volatilitzable, encara que no fonedís. Utilitzat
durant els inicis de l'Edat del Bronze per donar més duresa al coure.
ASCLA: Extracció que presenta taló i bulb de percussió, generalment d'una longitud
inferior al doble de l’amplada.
BASALT: Roca de color negre, negre grisenc o marró tirant a negre. Superfície aspra i
gra molt fi. S’utilitzava durant el Neolític per fabricar eines de pedra polida.
CALCOLíTIC: Edat compresa entre els anys 2.000 i 1.700 a. de C. aproximadament, amb
variacions segons les zones. Posterior al Neolític i anterior a l'Edat del Bronze, es
caracteritza per l’inici de la metal·lúrgia del coure. També ha estat denominada en
diferents èpoques Eneolític, Bronze I o Edat del Coure.
CARDIAL: Ceràmica neolítica decorada amb impressions realitzades amb les vores d'una
conquilla, normalment del gènere Cardium.
CINEGÈTIC: Relatiu a la caça.
CiSTA: Tomba de planta rectangular tancada realitzada amb lloses i que conté una o dues
inhumacions.

38. DESTRAL VOTIVA: Destral la finalitat de la qual no és l’ús com a instrument, sinó la seva
col·locació en un sepulcre per formar part de l’aixovar funerari.
DIORITA: Roca de color entre gris i gris fosc o tirant a negre, amb estructura de gra fi
a mitja. S’utilitzava durant el Neolític per fabricar eines de pedra polida.
DOLMEN: Nom genèric que es dóna a les tombes megalítiques. Prové del bretó i significa
taula de pedra.
EDAT DEL BRONZE: Edat compresa entre els anys 1.700 i 700 a. de C. aproximadament,
amb variacions segons les zones. Precedeix l'Edat del Ferro i succeeix el Calcolític. En
aquesta edat es comença a treballar el bronze.
EDAT DEL FERRO: Edat compresa entre l’any 700 a. de C. i el segle I a. de C.
aproximadament, amb variacions segons les zones. Succeeix l'Edat del Bronze i precedeix
la romanització a Catalunya. En aquesta edat es comença a treballar el ferro.
EPICARDIAL: Evolució de la ceràmica cardial apareguda a la fi del Neolític Antic, amb un
altre tipus d'impressions i incisions.
EPIPALEOLíTIC: Edat compresa entre fa 10.000 i 8.000 anys aproximadament, amb
variacions segons les zones. Posterior al Paleolític i anterior al Neolític, caracteritzada
per una cultura material i una economia entroncades amb el Paleolític. També anomenat
Mesolític.
ESTEATITA: Silicat de magnesi, de color blanc o verd, suau i tou.

39. GALERIA COBERTA: Dolmen de planta rectangular allargada que consta d'una cambra
funerària i d'un corredor d'accés de la mateixa amplada i altura.
GLACIACIÓ: Nom amb el qual es coneixen els períodes de temps en els quals grans zones
de la superfície de la Terra van quedar cobertes per glaceres en produir-se un
refredament general del clima.
GÜNZ: Primera glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 1 milió d'anys i
700.000 anys.
LÀMINA: Extracció que presenta taló i bulb de percussió, d'una longitud superior al
doble de l’amplada.
LIDITA: Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i calcedònia.
MEGÀLIT: Construcció prehistòrica feta amb pedres grosses.
MINDEL: Segona glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 500.000 i
350.000 anys.
MOLINOT: Jaciment del sud de França que dóna nom a un tipus de ceràmica característic
del Neolític Mitja català.
MONTBOLÓ: Municipi del sud de França que dóna nom a un tipus de ceràmica
característic del Neolític Mitja català.
MONTSERRATINA: Un altre dels noms que es donen a la ceràmica cardial perquè els
primers exemplars es van trobar a les coves del massís de Montserrat.

40. NEOLÍTIC: Edat compresa entre fa 8.000 i 4.000 anys aproximadament, amb variacions
segons les zones. posterior a l'Epipaleolític i anterior al Calcolític. Es caracteritza per l’inici
de l’agricultura i la ramaderia.
NEOLÍTIC ACERÀMIC: També anomenat Preceràmic B. Període Neolític del Pròxim Orient
caracteritzat per l’adopció de la ramaderia i de l’agricultura, encara que sense coneixement
de la ceràmica. Fa entre 10.500 i 9.000 anys.
PALEOLÍTIC: Edat compresa entre fa un milió i 10.000 anys, amb variacions segons les
zones. El seu nom significa pedra antiga.
PLISTOCÉ: Primera època del Quaternari, datada entre fa 1’8 milions d'anys i 10.000 anys.
PÒRFIR: Roca dura i compacta, mena de jaspi, generalment de color fosc. S’utilitzava durant
el Neolític per fabricar eines de pedra polida.
QUATERNARI: Última era geològica. El seu començament s'ha fixat fa uns 2 milions d'anys.
Es divideix en Plistocè i Holocè. Es caracteritza per l'evolució física i cultural de l’home i per
les glaciacions.
RISS: Tercera glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa 300.000 i
150.000 anys.
SEPULCRE DE CORREDOR: Dolmen amb cambra funerària i un passadís d'accés diferenciat
respecte de la cambra.
SEPULCRE DE FOSSA: Sepulcre prehistòric que consisteix en una fossa que fa la funció de
cambra funerària, de vegades amb un pou d'accés. Pot estar cobert amb una llosa o amb
pedres.

41. SíLEX: Roca dura utilitzada per realitzar instruments lítics tallats, les seves qualitats
són la textura fina i la bona fractura.
TALLA: Treball de la pedra mitjançant extraccions amb la finalitat d'obtenir
instruments. És la primera de les tècniques aplicades a la realització d'eines lítiques.
TRIDIMITA: Mineral pertanyent a la família dels silicats; es tracta d'una variant
polimorfa del quars.
TÚMUL: Acumulació de pedres o terra en forma de pujol col·locat sobre un
enterrament.
UR: Espècie de toro salvatge que va ser molt abundant a Europa i es va extingir en el
segle XVII.
VERAZA: Jaciment del Sud de França que dóna nom al Verazià, fase del Neolític Final
datada cap a mitjan tercer mil.lenni a. de C.
WÜRM: Quarta i última glaciació plistocena de les regions alpines, datada entre fa
85.000 i 10.000 anys.
ZONA NUCLEAR: Territori on sorgeixen certs avenços o civilitzacions que després
s'expandeixen per altres zones.