SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  8
Télécharger pour lire hors ligne
VII JORNADES D´EDUCACIÓ PER A LA VIDA (Pollença, 15-16 d´octubre 2011)

Dissabte, 15 d´octubre:

SATISH KUMAR (Small School/Schumacher College)

         L´objectiu de l´educació no és conquerir la natura, és ser els seus hostes al temps que li
agraïm la vida. Cal estar al món com a pel.legrins, no com a turistes. La terra ens acull tal com
feim quan som amfitrions. No explotar-la pel nostre benefici. Viure en harmonia amb el món
natural. Etimològicament educació és treure a fora el que està a dintre. No es tracta d´omplir
com si fos una cistella buida. Els nens neixen plens, amb totes les capacitats; ells ja tenen
imaginació, creativitat,... tal com un aglà que ja sap com créixer per esdevenir una alzina. El
jardiner ha de nodrir, cuidar i ajudar a desenvolupar-la el més forta possible. La nostra
responsabilitat com a mestres, és treure-les a fóra. Aquest és el repte. Educar-los amb el respecte
cap a la terra, amb actitud d´agraïment i cura.
         Cada nin és un artista en potència. Un artista no és una persona especial; cada persona és
un tipus especial d´artista (únic), sentencia.
         A l´escola d´avui, aquest potencial creatiu està reprimit perquè només cercam que titulin
i trobin una feina. Quina pèrdua d´energia!!! –es lamenta-. Cal prioritzar el potenciament de les
seves capacitats generant-los autoconfiança, abans que aprovar exàmens, que només són un
pes... Hem de construir la confiança de cada nen i contribuir a fer grans persones úniques. Ser els
seus propis artistes i no copiar a ningú No amb llibres, dvds, pc; que només són eines. El major
aprenentatge serà el teu exemple: com els parles, com els respectes, com els mires. Cada nin és un
fill de Déu i es mereix respecte. Cal ser un exemple meravellós per a ells. Com ets tu, com et
comportes és l´important. Primer, cal ser exemple i model per a ells. Així ens recordaran. Som
mestres!!. Jo en vaig tenir –rememora- i la 1ª fou la meva mare que era analfabeta però que
utilitzava el cant, cançons, contes, faules...
         Cal contar històries, ser un bon contacontes.
         L´art major és el de la vida. La resta d´arts estan per davall i emergeixen subordinades
de la primera. La natura és el lloc on vivim i hem d´aprendre d´aquesta gran mestra; més gran i
tot que el mateix Buda, em deia ma mare. No pot ser, li deia. Fill meu, Buda va aprendre
assegut meditant davall un arbre i contemplant-lo, observant la connexió entre totes les coses.
L´arbre era el major mestre.
         Un altre gran mestre, Shirinova (?), caminà milers de quilòmetres durant vint anys per
tota la Índia. I anava als propietaris a dir-los que compartissin les seves terres amb els més pobres
(aconseguí fins a 4 milions d´acres!!!). Jo també vaig caminar per tot el món com a pelegrí. El
meu mestre em digué: estàs caminant per la pau al món. Fés-ho sense doblers perquè quan estàs
cansat aquests te sol.lucionen el problema. En canvi si no en tens, estaràs obligat a cercar gent
que t´ajudi i t´obligaràs a parlar de la pau. La guerra ve de la por, la pau de la confiança. Cal
cercar viure al camp alliberador que ens dóna felicitat.
         Sense aquest exemple no hagués confiat, confessa.
         El meu consell és que cada escola ha de tenir un hort per poder aprendre, no la gravetat,
sinó com la poma va pujar a l´arbre. Apreneu tot amb l´hort; pintura, poesia, matemàtiques,
biologia, física,...
         Monet, Van Gogh s´inspiraren mirant la natura. Newton formulà la llei de la gravetat
mirant caient una poma. Sense girasols no hi hauria el quadre Els girasols.
         Les escoles són deserts sense natura. Feis escoles on es reculli l´aigua de la pluja, posau-hi
una cuina per cuinar-hi amorosament, però també per fregar els plats. No hi ha grans teories
complicades, afirma amb eloqüència. El jardí és la nostra aula on s´hi aprèn observant. De què
serveix el cervell sense un bon cor, sense saber manejar les mans. Avui no sabem fer cases,
ceràmica,... només manejam mòbils i teclats. Les mans són meravellosos instruments capaços de
tot; del fang sorgeixen belles vaixelles, mobles de la fusta...El poder de la transformació s´aprèn
amb les mans. Treure el geni del nin, no cal ser famòs, pot ser un meravellós anònim artesà.
Cal substituir les tres r, read, write i numbers per les tres h (head, heart, hands).
         No utilitzam el cor, no sabem com relacionar-nos, com estimar, com enfrontar-nos a la
tristesa, a les dificultats. Cal educar emocionalment, pràctica i ecològicament.
        Podem ser feliços sense destruir la terra. El nostre sistema educatiu ofega la imaginació i el
geni. Veig amb confiança, com els meus alumnes construeixen i creen feina, -no la cerquen-,
perquè tenen capacitats. Tots els nins han de ser celebrats. Quin miracle quan neix un nin. Cal
celebrar-lo!! Deixem de dir que són uns ignorants. Cal respectar-los. No ens queixem i
transformem-la en celebració de la vida i del seu inici: la infància, ens recorda tendrament.

Col.loqui amb preguntes a en Satish

-Com potenciar la creativitat a les escoles:
Observar al nin com es comporta detingudament, amb paciència perquè sigui el centre d
´atenció.
Alentir! Aprendre a poc a poc, com un arbre. Oblidau l´objectiu. El camí és l´important.

-Com podem celebrar els aniversaris. A la meva escola plantam un arbre. Vosaltres, amb 12
milions de turistes podríem convidar-los a cadascun a plantar-ne un.

-Com incloure tot plegat al currículum tan tancat que tenim. Proposa un 50% de cor i mans i un
50% de cap, però sense rigideses. Les arts són ideals per afegir emocions a l´ensenyament. I no s
´han de separar, es poden barrejar com pintar al jardí mentre aprens física. Hi ha d´haver espai
per qüestions com: com et sents, què és l´amistat, com vius la tristesa i les dificultats,...Tot plegat
no impedeix treure bones notes perquè aprens relaxat i feliç, ben alimentat i saludable. Cal
eliminar l´estrés per aprendre de memòria i per aprovar els exàmens. No cal preocupar-se
perquè els nins tenen una memòria prodigiosa per les coses que els motiven o si es donen en un
context familiar. És millor aprendre a parlar davant la gent, a comunicar-se, a recordar les seves
idees per construir el seu propi discurs. Però no exclou aprendre de memòria certes coses com
contes, o cançons.

-Sobre la mancança de l´actual educació convencional parla de l´escola d´economia de London
on no hi cabia l´ecologia. Com és possible!!!, s´estranya irritat. A l´educació holística/sistèmica tot
hi cap. No aïllar o excloure. L´escola ha de ser inclusiva. Connectem l´hort amb el currículum!

GUNTER PAOLI: l´aprenentatge per la sostenibilitat

        En Gunter enceta la seva performance demanant qui són els de la foto? (els seus mestres
de la fotografia que tingueren la paciència d´escoltar-lo sense interès algun).
        Cita en Lester Brown, en Fco.Mayor, na Katherine (la seva dona), na Marina Silva (la
ministra d´educació de Brasil), na ? que creà un fons inversor només per a dones, na Katia
Bastioli, que va introduir bioplàstics, den Paulo Lugari -autor de “Las gaviotas” (un text sense
context és un pretext), ...
        També parla dels seus 5 fills, 4 varons i una nena adoptada que avui lluita a Àfrica contra
la SIDA, ressalta orgullós.
        Recorda la seva revelació en visitar Indonèsia i en observar l´orangutà. En veure com els
seus biodegradables eren responsables col.laterals de la destrucció del seu hàbitat, va adonar-se
de la insostenibilitat del seu negoci. Fins aleshores no n´era conscient, per això, si només ensenyam
als nens el que sabem no podran treure el millor. Llavors en assabentar-se, va introduir-hi l´ètica
i no va poder continuar per aquest camí. La sostenibilitat la defineix com a la capacitat de
respondre a les necessitats bàsiques de tots amb les coses disponibles. El problema és que
consumim més del disponible.
        L´educació ha de ser el lloc de confluència entre fantasia (la visió d´un món millor a base
de copsar les connexions) i la realitat que pot ser. Els nins per això, poden ensenyar-nos el camí.
La mirada en l´altra direcció esdevé fonamental, assevera. Cal ser anarquista, rebel i transgressor
per veure-hi sol.lucions on el corrent continu només hi veu dificultats. Aquest és el mantra de la
sostenibilitat: utilitzar el que tenim. Posa d´exemple, la zebra i l´ocell amb el joc de colors
blanc/negre i la relació amb les temperatures, els nius de termites i els canvis d´humitat;
exemples que l´inspiraren per la construcció a 500 qms. al nord d´Estocolm d´una escola on
cada mitja hora es renova l´aire permetent allunyar els bacteris o virus, millorant la salut i de
retruc els resultats acadèmics, tot i que amb un 30% de major cost però amortitzats en uns 10
anys. Exemple aquest de com l´ecologia dóna més valor real, no especulatiu a projectes nascuts
de la fantasia. Afegeix altres experiències com el cultiu i no la construcció de la pròpia casa o la
casa de bambú –l´acer vegetal-, o el pavello zevig ? fet amb 4500 pals recollits en un radi d´un
quilòmetre de l´indret, construït a Colòmbia per 1700 euros i reproduït a la expo de Hännover
per 3 m. d´euros, amb balconada inclosa per reavaluar la seva categoria de pobre. Altres
exemples d'aquest nou model de negoci són explicats al seu llibre Economia azul o a la seva web
zeri.org i blueconomy.org: la recuperació de conques d´aigua, l´aprofitament del biogas, del
metano, de l´aigua en moviment enfront a la solar i l´eòlica pels efectes físics de venturi o per l
´efecte vortice (remolí de l´aigua) que permet la purificació d´aigües sense filtres ni membranes.
O el titani utilitzant plasma fred, sense aigua i reciclant el 100% in situ.
        Tots plegats exemples d´economia blava (regenera, emprenedora, que escull el millor,
innovadora i competitiva) contraposada a la verda (costosa, subsidiada i gravada). Paradigma
d´aquesta economia globalitzada és l´exemple de cítrics a Sudàfrica, on s´aprofiten les closques
per fer detergents alhora que les branques s´utilitzen per alimentar fongs, per fer mobles, i d
´altres aplicacions que un economista ortodox no hagués triat obsessionat per obtenir beneficis a
base de reduir ocupació i augmentant l´ús de químics.
        La seva aportació es completa en l´àmbit educatiu amb la seva pedra angular: Les faules
de Gunter per a 5-8 anys, basades en el principi: mai no deixar de somniar, unint realitat i
fantasia. Dels 9-12 anys es passen de les històries a la realitat, per exemple, com donar un nou ús
a les deixalles. Per als 13-15 anys ja es tracta de construir històries, el making wast work queda per
als majors de 16, la nova economia per als de 17, i la virtut (dóna molt i rebràs molt) arriba als 18
(Les 21 virtuts).
        110 mil nins ja es beneficien d'aquest innovador mètode a tot el món, apunta satisfet.
        Gunter conclou amb una cita del seu admirat Honda, fundador de l´empresa homònima:
Alguns somnien en escapar de la realitat, altres somnien en canviar la realitat per a sempre.


Col.loqui amb preguntes de l´auditori:

        -La natura amaga la resolució de tots els nostres problemes, només hem d´aprendre a
reconéixer les connexions i aprofitar la multifuncionalitat tal com fa la natura. La societat
materialista s´ha fet massa depenent de la tecnologia esperant que tot ho solucioni. Cal fer el
millor amb el que tenim, no criticar i ser positius, recorda.

        -Intentar emprar tecnologies que no contenguin parts mòbils. Mai anar en contra les lleis
de la física.

       -La natura sempre actua per diversos motius, no només per un.

       -Descriu 5 tipus d´intel.ligència: acadèmica, emocional, artística, ?.

      -Cal ser passional en l´educació i encendre el motor intern en cada nin.
      Saint Exupéry: si vols ensenyar a construir un vaixell abans has d´evocar el desig de
navegar”.

       -Hem d´aconseguir que els nins connectin amb ells mateixos i descobreixin els propis
propòsits de la vida; que descobreixin què volen ser.

Col.loqui amb preguntes:
      -Com actuar en un sistema tan rígid com el nostre?
Fritjof parla de la seva experiència a Califòrnia per dir que cada lloc ha d´adaptar-se a la
seva realitat i al seu sistema educatiu, tot i que no és possible canviar tot el currículum de cop; es
poden fer experiències pioneres selectivament. No n´hi ha prou amb un sol professor, calen un
grup i també el suport del director, apart de suport governamental i econòmic.

       -Satish intervé –rotund i enèrgic- reforçant la idea: el govern no és el cap, esteim en una
democràcia i hem de ser escoltats. És urgent enfrontar-se a tots els grans problemes de la
humanitat (el canvi climàtic, la superpoblació, la degradació del medi, l´exhauriment dels
recursos, etc.) i l´educació ha de poder abordar-les amb garanties. Cal exigir-li que recolzi aquest
desafiament.

         -El canvi, adverteix, ha de venir d´abaix, dels professors i així podrem legitimar la
iniciativa davant els governants. Gunter afegeix que hem de fer feina plegats com un sistema
sense oblidar la peça clau: els nens, que són els més entusiastes i contagiosos.

        -Fritjof proposa començar fent un grup de treball estratègic, i que el govern els posi
substituts (riure sarcàstic del públic).

       -Gunter impetuós recorda que no hi ha temps ni doblers, per això s´ofereix amb una
estratègia concreta i immediata: faules gratuïtes impreses amb impressores amb offset cedint
drets d´autor!

       -Satish proposa també una sol.lució gratuïta i sense necessitat de permís del govern;
Mallorca és bella, aleshores: one hour every week, out of the school!!!. Per protegir la natura, hem
d´estimar-la en directe, gaudint de l´aire fresc de la muntanya i de l´oceà. No podem
desconnectar-ho ni ignorar-la. És simple. Si cal, canviau els horaris per adaptar-los als nins i
perquè siguin feliços, deixant amollar l´eufòria. Allò que han fet els humans, també els humans
poden canviar-ho. No podem ser esclaus dels horaris.

       -Preguntat pel paper dels pares, en Fritjof diu que treballar junts és la millor garantia.

        -Gunter recorda a Paolo Frere, com a exemple d´escola no allunyada de la societat, que
féu feina a les favelas ensenyant a llegir en 2 setmanes; ensenyar a viure, a tenir ètica. Hem de
ser excel.lents també en acostar-nos als pares.

       -Gunter comenta com reaccionam davant les crisis quan se l´interroga com aplicar l
´enfocament sistèmic allunyant els estereotips i patrons antics. Educació no és imposar sinó
exposar. Cal aprofitar les oportunitats de la vida. Ensenyar pot convertir-se en una aventura;
hem d´animar els nins perquè s´impliquin en el seu procés.

        -Satish reforça la opinió den Fritjof, sobre la lliçó que ens ofereixen els nins alhora que
reivindica desaprendre que allò manual és per als ignorants. Per què cobren tan poc, per què
tota la feina escombriaire resta al sudest asiàtic. Gandhi filava abans que parlar amb el govern.
Treballar artesanalment és fer-ho creativament ja que permet construir, produir, reparar,...Cal
dignificar-lo.

       -En aquest sentit, Gunter recorda com els alemanys reconegueren amb dignitat, la
mestria dels creadors del pavelló de bambú a Hannover.

        -Fritjof interrogat sobre la diversitat d´estils a l´aula, respon que és positiva perquè
enforteix les xarxes igual que passa amb la societat i a la natura. S´ha d´aprofitar cadascuna de
les capacitats i això pot ser valorat pels alumnes que s´expressen millor o pitjor segons el context i
segons les seves capacitats. La diversitat interconnectada és bona en un context d´escola
multidisciplinar com és el cas de l´hort i la cuina escolar on tot s´interelaciona. Recordem que la
diversitat enforteix la resistència en el medi ecològic, idó també quanta més diversitat humana,
més possibilitats de resoldre aquesta complexitat.

       -Com despertar el geni i a quina edat, es pregunta algú de l´auditori: en qualsevol
moment, diu Gunter. La incomoditat desperta el geni, Cal desafiar-nos, cercar llocs inhòspits i
desprotegits, anar a un lloc que no hàgim trepitjat mai; ja reaccionarem davant la
incomoditat...Així ens preparam per a la crisi. Estimulant el cervell i oferint espai a una crisi
controlada generarem possibilitats d´aprenentatge.

       -Com afrontar els conflictes a classe?. Satish, no dubta: a través de la comunicació no
violenta. Començam parlant sobre quelcom que apreciïs del contrari, i al revès. Preguntar-li com
s´ha sentit davant el dolor i així l´altre pot sentir compassió. És com regar la flor i treure la mala
herba –connectant amb la idea de l´hort-. Hem d´ensenyar a dir la veritat amb dolçor, amb un
llenguatge suau, innocent i humil. Trobar una manera hàbil de comunicar-se. Sempre
apareixeran conflictes entre humans, per això, cal comunicar-nos bé. Gestionar l´enfadament i el
malestar per no fer-nos mal a nosaltres mateixos quan ens enfadam.

       -Gunter recorda que cadascun dels seus 73 personatges de les seves faules tenen el seu
caràcter.

       Diumenge, 16 d´octubre

Conferència den Gunter

         Dret i imitant amb gestos, escenifica l´exemple del moviment del bolígraf. Atordits i
sorpresos alhora, Gunter dedueix com el pensament sistèmic ens ofereix veure que no hi ha una
sola veritat. Això ens obre la ment. Amb l´auditori a la butxaca i amb l´excusa del tema de l
´alimentació, aprofita per interrogar-nos directament què hem berenat. Així, amb les celles
juntes, constata com ens atiborram d´aliments àcids només encetar el dia, obligant l´estómac a
fer un sobreesforç per metabolitzar-lo al nostre estat natural, l´alcalí. Això a la llarga, produeix
ulceres causades per bactèries ultraàcides. El mateix passa amb l´aire que respiram a la ciutat,
carregat de gasos tòxics i de CO2 àcid, i també amb l´aigua que bevem tractada amb clor,
també àcid, explica amb pedagogia. No és estrany, comprovar com el càncer es desenvolupa en
ambients àcids... Per tot això, hem de fer un canvi en la nostra vida, que és el nostre micromón. I
en l´alimentació, les cultures, plenes de saviesa, ens obren el camí. Prohibir, no serveix; cal acudir
a la intuïcio per fer noves connexions que cuidin la nostra salut: ph + Tª + sucre. Aplicar
conscientment la pràctica sistèmica al berenar. Què hi posen els àrabs al cafè: cardomomo. Què
utilitzen els hindús: gengibre, curry, cúrcuma, i no sal, responsable de la hipertensió. No n´hi ha
prou en saber què no tenen els aliments cal saber què tenen. I els envasos tampoc són el més
adequat donat que necessiten d´un ambient àcid per usar-se.
         Començar berenant un tassó d´aigua és com fer una dutxa interior. La terra és sàvia i cal
veure com funciona per aplicar-ho al nostre cos. La vida sorgeix en un context alcalí però ens
alimentam amb productes amb ph àcid. Per això, caldria ser previsor mesurant el ph.
         El sucre dissolt en líquid disminueix la densitat de l´aigua, provocant un bloqueig a l
´estómac que l´obliga a permetre el seu pas directe a la sang. Pel que fa a la llet, cal remetre´s a
la natura i pensar la seva utilitat; enfortir ossos i músculs de les vedelles, però a partir dels 3 anys
en els humans el que necessitam és desenvolupar el cervell. Els lactis provoquen ja fins a un 30%
de rebuig i 25 anys d´estudis constaten que 2 tassons de llet provoquen paradoxalment,
osteoporosi, tenint en compte, que la proteïna, casseïna és difícil de digerir cosa que propicia que
l´ós es dissolgui per compensar el pas a l´alcalinitat. Les algues, usades a cultures com la japonesa,
i més aprop, a Galícia o a Bretanya, tenen iode ideal per aquesta empresa.
         També és important la temperatura del menjar; no potser servir-la tan freda si pensam
en la Tª corporal. Dona´m facilitats al cos per fer el canvi cap a l´alcalinitat que ens dóna vida.
Utilitzam massa energia en produir alcalinitat i el cos es sent cansat sovint.
         Els nins imiten i observen els grans i connecten emocionalment i es motiven per cercar
alternatives perquè ni volen patir ni volen veure patiment.
        L´humor impregna el seu següent exemple, a propòsit del tassó mig buit o 2 vegades
massa gran: qui vol pixar-se al meu tassó d´aigua, va amollar enmig d´una classe de nins. Tot
per qüestionar que fer pipí dins aigua potable augmenta el risc de contagis. I és que els nens
necessiten de la fantasia per arribar a la lògica de la realitat interconnectada; això els permet
aprendre i poder passar a l´acció.

Discurs agitador den Satish

        Satish inicia el seu discurs carregat d´emoció i veritat, reclamant un ferm compromís amb
les conviccions deixant de banda la por. Així podrem no avorrir i sí motivar. Reivindica la vocació
i la passió a la nostra feina enfront a la professió vinculada a guanyar-se un sou. Hem de
compartir les nostres passions. Tot està relacionat i la realitat és una connexió entre totes les coses,
no és una cosa en sí mateixa, reincideix.
        Parla de sí mateix, metafòricament per explicar aquestes relacions, quan el seu mestre li
digué: no tens 5 dits, tens 4 relacions. I a continuació, aprofundeix contant-nos la seva biografia.
Quan tenia 4 anys son pare morí. No entenia la tristesa ni la mort; es rebel.là i acudí als 9 anys, a
un monjo per demanar-li com foragitar la mort de la seva vida; renuncia al món, li digué,
desferra´t i te dissoldràs dins del cosmos. Justifica la seva decisió opinant que un nin no és un
subdesenvolupat, és un ser humà complet que pot prendre decisions ajustades a la seva edat.
Així, esdevingué monjo jainista, i començà a demanar almoïna perquè segons els seus mestres,
calia ser humil per deixar anar l´ego i dissoldre´l, per assolir l´existència sense naixement ni mort.
Donar és més fàcil, perquè t´alimenta l´ego; el difícil és ser humil i amable per demanar i
acceptar beneint per igual als que te rebutgen i als que t´ajuden. Calia passar, per tant, de l´ego
(del jo) a l´eco (la llar; lloc de relacions on es comparteix). Un petit canvi de lletra provoca un
canvi quàntic en la consciència.
        De tot això, en parla en el seu llibre, que properament es traduirà al castellà: No
destinations.
        Però als 18 quan la ment havia canviat i la pena desaparegut, l´autobiografia den
Gandhi el va sacsejar profunda i radicalment amb aquest missatge gairebé imperatiu: no
renunciïs al món, transforma´l, començant per la teva consciència i dur l´espiritualitat més enllà
dels temples cap a la vida quotidiana i fins i tot, als “negocis espirituals”. No hi ha d´haver pus
contradiccions entre la vida espiritual, que tot ho ha d´impregnar, i la terrenal. No cal la biblia o
l´alcorà per estimar incondicionalment. Ho podem aprendre en la natura!!!. Tots podem
prendre-la perquè la seva entrega és incondicional i sempre està al nostre abast. Gandhi digué:
aquesta és l´espiritualitat autèntica; donar com un arbre ho fa sense necessitat de ser monjo. Així
se n´adonà que li donava l´espatlla al món, ignorant allò que era bonic, alliberador i refrescant:
la vida i també la mort. Haver-les experimentat, permeten poder celebrar el misteri de l´univers.
        Gandhi era un mestre espiritual, no només un polític.
        Satish ho havia decidit: deixar els hàbits... però com? No sabia com botar-se les regles així
que decidí escapar-se per trobar l´espiritualitat del treball a l´hort. Així serviria a la comunitat.
        Avui, maleeix Satish, volem ingressos sense produir res, sense fer feina!!.
        L´educació esdevé així una forma de vida pràctica, un exemple per irradiar i transmetre
conviccions i ensenyaments de la pròpia vida. Cal superar l´utilitarisme per una vida on tot el
que facem hi capiguen la bellesa, la durabilitat i la utilitat, com li va dir la seva mare. L
´economia industrial moderna no aporta bellesa, en canvi sí que hi és com a part essencial, a la
natura i a la vida, fent-la a més útil per a l´ànima. Tampoc vol durabilitat, només consum. Els
problemes del món han estat creats, no pels pobres, sinó pels cervells universitaris més distingits. És
aquesta la universitat que necessitam, es pregunta retòricament; per afirmar amb rotunditat: cal
un altra tipus d´universitat, no la que ens dóna Yale, amb personatges com en Bush
(aplaudiments). Ni Jesús, ni Shakespeare ni Buda, anaren a la universitat perquè tingueren la
universitat de la vida que és sostenible i durable, a més d´aportar-nos valors reals. Cal
qüestionar-ho tot -fins i tot com anam al bany i què menjam, mencionant a en Gunter- i ser
transgressor i revolucionari. És bo el que feim?. Avui l´economia no és ni tan sols economia
perquè ha oblidat l´etimologia per fer-se especulativa. Aquesta, és l´única que està en crisi. No la
real: no hem oblidat com fer les coses, l´economia gestiona l´eco (llar), la natura, fer feina, les
persones, la imaginació, les habilitats, el geni. Són els bancs i l´euro que estan en crisi perquè no
fan servir aquests tres principis bàsics (bellesa, utilitat, durabilitat). No sigau banquers sinó
pintors, artesans, camperols,... A l´escola, hem de reprendre-les per passar a l´acció, i així serem
recordats! Nosaltres hem de ser els líders, sense esperar!! Resorgir i treure el potencial per dir que
sí podem canviar el món (exhortant-nos enèrgicament). Gandhi era petit, lleig, poca cosa, mal
vestit però va esdevenir el líder deixant l´ego per posar-se al servei de la comunitat. Fóra la
por!!!. Si vols, amolla la por; l´univers et fa costat per animar-te, per ajudar-te. Quan neixeres, l
´univers va posar-te la llet als pits de ta mare. Gaudeix de la natura feta per a tu. La por ens
incapacita i immobilitza; ens lleva el poder. Sigau valents, valerosos i entregau-vos; així te
respectaran. No te preocupis pels caps del govern. Tot i patir, cal deixar anar la por. Mandela,
Martin Luther no tingueren por! I gràcies a ells avui tenim un negre a la Casablanca. Fa poc més
de 40 anys els negres a USA no podien ni votar; jo mateix vaig ser engegat d´un bar a punta de
pistola només per no ser blanc. Mandela va consentir anar 27 anys a la presó, superant el
sofriment, només per manifestar oposició a l´apartheid. Ells foren valents i exemples per tots.
Nosaltres tenim les respostes, i quan se´n va la por, emergeixen del cor sense repressió. Cal més
valor i no tant cervell perquè, aquest et fa pensar en tot el que pot sortir malament.
         Confia!. Tot es pot resoldre, tenim l´univers sencer: la imaginació, l´emoció, el sentiment, la
creativitat, la poesia, les mans. Som una nou. En el nostre petit cos hi ha condensat tot l´univers!!

(llarguíssima ovació, amb les mans vermelles, la pell de gallina, electricitat a l´atmosfera, els ulls
brillants i fins i tot, alguna llàgrima regalimant sobre les galtes).

        Idees sorgides durant les jornades

   a.   organitzar cursos de formació
   b.   crear grups de treball específics
   c.   crear a l´aula espais per al silenci
   d.   promoure espais per a la presa de consciència corporal
   e.   facilitar espais de treball cooperatiu entre arquitectes, professors, etc.
   f.   fomentar hàbits de salut entre els infants
   g.   estendre la màgia de les jornada penjant els videos a la xarxa

   Comentaris finals dels ponents

   Comença ja!, ens interpela Satish. Vés pas a pas. Ja heu iniciat el camí, no us atureu, ens
   anima. Seguiu l´estela del pensament holístic. És un procés, no un producte –continua-. Cal
   continuar el que ja s´ha iniciat. Hi ha urgència i alhora paciència.

   Fritjof diu que els comentaris van en la línia correcta, i insisteix en la bondat dels projectes
   impulsats per la pròpia comunitat.

   Gunter tanca brillantment recordant el paper de l´ètica i les virtuts, ambdues amb seu a la
   natura. Els professors han d´impulsar els projectes que transcendeixen els llindars de les aules;
   projectes per millorar la comunitat, i que donin cabuda als emprenedors. Com seria un
   projecte ZERI a Mallorca?. Com dur a terme el projecte de les figueres de Formentera, i
   finalment, fent l´ullet a Satish, proposa fundar una escola SATISH a Mallorca!!
NOSALTRES SOM LA SOLUCIÓ


      PRINCIPIS DE L´ESCOLA SA LLAVOR (Mancor de la Vall)
   1. Amor a la natura
   2. Desenvolupament integral de la persona.
   3. Servir als demés.
      Canvi metodològic basat en la contemplació, la cura i el coneixement de la natura, així
com de l´expressió a través de l´art.
      Treballen projectes interdisciplinars connectats amb la vida. Del coneixement a l´acció
sempre respectant als demés, a la natura i a un mateix.



Enllaços:

http://www.pocapoc.org/


http://www.diariodemallorca.es/buscar/default.jsp?cx=partner-pub-
8592438293566705%3A9560763950&cof=FORID%3A10%3BNB%3A1&ie=ISO-8859-
15&q=satish+kumar&q1=satish+kumar&sa=Ir&siteurl=www.diariodemallorca.es%2F#967



http://www.diariodemallorca.es/servicios/lupa/lupa.jsp?
pIdFoto=2858634&pRef=2011101600_2_712071__Mallorca-Reclaman-cambio-educativo-basado-
valores-naturales

Contenu connexe

En vedette

Genre partner project_2comp_
Genre partner project_2comp_Genre partner project_2comp_
Genre partner project_2comp_vanessadsj
 
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02Opdraft6part4 120428062910-phpapp02
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02vanessadsj
 
Reseach and planning draft 4 part 3
Reseach and planning draft 4 part 3Reseach and planning draft 4 part 3
Reseach and planning draft 4 part 3vanessadsj
 
Narrative 'individual'
Narrative 'individual'Narrative 'individual'
Narrative 'individual'vanessadsj
 
Pictures from draft 2 construction work
Pictures from draft 2 construction work Pictures from draft 2 construction work
Pictures from draft 2 construction work vanessadsj
 
Reseach and planning draft 4 part 5
Reseach and planning draft 4 part 5Reseach and planning draft 4 part 5
Reseach and planning draft 4 part 5vanessadsj
 
G321 specifications
G321 specificationsG321 specifications
G321 specificationsvanessadsj
 
Op draft 6 part 3
Op draft 6 part 3Op draft 6 part 3
Op draft 6 part 3vanessadsj
 
Film research (drama) individual
Film research (drama) individualFilm research (drama) individual
Film research (drama) individualvanessadsj
 
Opening sequence film task (group)
Opening sequence film  task (group)Opening sequence film  task (group)
Opening sequence film task (group)vanessadsj
 
Documentation cms e-sidocv1.1
Documentation cms e-sidocv1.1Documentation cms e-sidocv1.1
Documentation cms e-sidocv1.1cdisf
 

En vedette (12)

Genre partner project_2comp_
Genre partner project_2comp_Genre partner project_2comp_
Genre partner project_2comp_
 
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02Opdraft6part4 120428062910-phpapp02
Opdraft6part4 120428062910-phpapp02
 
Reseach and planning draft 4 part 3
Reseach and planning draft 4 part 3Reseach and planning draft 4 part 3
Reseach and planning draft 4 part 3
 
Narrative 'individual'
Narrative 'individual'Narrative 'individual'
Narrative 'individual'
 
Pictures from draft 2 construction work
Pictures from draft 2 construction work Pictures from draft 2 construction work
Pictures from draft 2 construction work
 
Reseach and planning draft 4 part 5
Reseach and planning draft 4 part 5Reseach and planning draft 4 part 5
Reseach and planning draft 4 part 5
 
G321 specifications
G321 specificationsG321 specifications
G321 specifications
 
Op draft 6 part 3
Op draft 6 part 3Op draft 6 part 3
Op draft 6 part 3
 
Film research (drama) individual
Film research (drama) individualFilm research (drama) individual
Film research (drama) individual
 
Opening sequence film task (group)
Opening sequence film  task (group)Opening sequence film  task (group)
Opening sequence film task (group)
 
Guide bonnes pratiques energies renouvelables
Guide bonnes pratiques energies renouvelablesGuide bonnes pratiques energies renouvelables
Guide bonnes pratiques energies renouvelables
 
Documentation cms e-sidocv1.1
Documentation cms e-sidocv1.1Documentation cms e-sidocv1.1
Documentation cms e-sidocv1.1
 

Similaire à Educació per a la vida

Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixementmontse
 
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUES
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUESREUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUES
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUESPilartortuguesp3
 
Orientacions per a pares i mares
Orientacions per a pares i maresOrientacions per a pares i mares
Orientacions per a pares i maresRocío Avila Gamero
 
powerpoint GiTIC
powerpoint GiTICpowerpoint GiTIC
powerpoint GiTICLaunavdom
 
Una Fantasia Pedagògica
Una Fantasia PedagògicaUna Fantasia Pedagògica
Una Fantasia Pedagògicaxavi1103
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Escoles d’altres mons
Escoles d’altres monsEscoles d’altres mons
Escoles d’altres monsfedacpratscs
 
Butlletí dins teu juliol 2013
Butlletí dins teu juliol 2013Butlletí dins teu juliol 2013
Butlletí dins teu juliol 2013Roser Farràs
 
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptx
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptxREUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptx
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptxEscola
 

Similaire à Educació per a la vida (20)

Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixement
 
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUES
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUESREUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUES
REUNIÓ P3 CONILLS I TORTUGUES
 
Tdah
TdahTdah
Tdah
 
Orientacions per a pares i mares
Orientacions per a pares i maresOrientacions per a pares i mares
Orientacions per a pares i mares
 
powerpoint GiTIC
powerpoint GiTICpowerpoint GiTIC
powerpoint GiTIC
 
Fer De Mestre
Fer De MestreFer De Mestre
Fer De Mestre
 
Una Fantasia Pedagògica
Una Fantasia PedagògicaUna Fantasia Pedagògica
Una Fantasia Pedagògica
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Escoles d’altres mons
Escoles d’altres monsEscoles d’altres mons
Escoles d’altres mons
 
Butlletí dins teu juliol 2013
Butlletí dins teu juliol 2013Butlletí dins teu juliol 2013
Butlletí dins teu juliol 2013
 
Treball mòdul 1
Treball mòdul 1Treball mòdul 1
Treball mòdul 1
 
00034311
0003431100034311
00034311
 
Funcions executives
Funcions executivesFuncions executives
Funcions executives
 
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptx
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptxREUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptx
REUNIÓ INICI CURS I5 CURS 2023-2024.pptx
 

Plus de joanamramirez

Mengem tots, mengem bé UNICEF
Mengem tots, mengem bé UNICEFMengem tots, mengem bé UNICEF
Mengem tots, mengem bé UNICEFjoanamramirez
 
Treball de medi ambient a Blanquerna
Treball de medi ambient a BlanquernaTreball de medi ambient a Blanquerna
Treball de medi ambient a Blanquernajoanamramirez
 
0 folleto catala.traz
0 folleto catala.traz0 folleto catala.traz
0 folleto catala.trazjoanamramirez
 
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11joanamramirez
 

Plus de joanamramirez (11)

Mengem tots, mengem bé UNICEF
Mengem tots, mengem bé UNICEFMengem tots, mengem bé UNICEF
Mengem tots, mengem bé UNICEF
 
Treball de medi ambient a Blanquerna
Treball de medi ambient a BlanquernaTreball de medi ambient a Blanquerna
Treball de medi ambient a Blanquerna
 
Lectura blanquerna
Lectura blanquernaLectura blanquerna
Lectura blanquerna
 
Calendario 2011
Calendario 2011Calendario 2011
Calendario 2011
 
Clubdelectura
ClubdelecturaClubdelectura
Clubdelectura
 
Club lectura
Club lecturaClub lectura
Club lectura
 
Editorial somnis 9
Editorial somnis 9Editorial somnis 9
Editorial somnis 9
 
Editorial somnis 9
Editorial somnis 9Editorial somnis 9
Editorial somnis 9
 
0 folleto catala.traz
0 folleto catala.traz0 folleto catala.traz
0 folleto catala.traz
 
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11
Palma vinculos afectivos_y_desarrollo_dic_11
 
25 anys blanquerna
25 anys blanquerna25 anys blanquerna
25 anys blanquerna
 

Educació per a la vida

  • 1. VII JORNADES D´EDUCACIÓ PER A LA VIDA (Pollença, 15-16 d´octubre 2011) Dissabte, 15 d´octubre: SATISH KUMAR (Small School/Schumacher College) L´objectiu de l´educació no és conquerir la natura, és ser els seus hostes al temps que li agraïm la vida. Cal estar al món com a pel.legrins, no com a turistes. La terra ens acull tal com feim quan som amfitrions. No explotar-la pel nostre benefici. Viure en harmonia amb el món natural. Etimològicament educació és treure a fora el que està a dintre. No es tracta d´omplir com si fos una cistella buida. Els nens neixen plens, amb totes les capacitats; ells ja tenen imaginació, creativitat,... tal com un aglà que ja sap com créixer per esdevenir una alzina. El jardiner ha de nodrir, cuidar i ajudar a desenvolupar-la el més forta possible. La nostra responsabilitat com a mestres, és treure-les a fóra. Aquest és el repte. Educar-los amb el respecte cap a la terra, amb actitud d´agraïment i cura. Cada nin és un artista en potència. Un artista no és una persona especial; cada persona és un tipus especial d´artista (únic), sentencia. A l´escola d´avui, aquest potencial creatiu està reprimit perquè només cercam que titulin i trobin una feina. Quina pèrdua d´energia!!! –es lamenta-. Cal prioritzar el potenciament de les seves capacitats generant-los autoconfiança, abans que aprovar exàmens, que només són un pes... Hem de construir la confiança de cada nen i contribuir a fer grans persones úniques. Ser els seus propis artistes i no copiar a ningú No amb llibres, dvds, pc; que només són eines. El major aprenentatge serà el teu exemple: com els parles, com els respectes, com els mires. Cada nin és un fill de Déu i es mereix respecte. Cal ser un exemple meravellós per a ells. Com ets tu, com et comportes és l´important. Primer, cal ser exemple i model per a ells. Així ens recordaran. Som mestres!!. Jo en vaig tenir –rememora- i la 1ª fou la meva mare que era analfabeta però que utilitzava el cant, cançons, contes, faules... Cal contar històries, ser un bon contacontes. L´art major és el de la vida. La resta d´arts estan per davall i emergeixen subordinades de la primera. La natura és el lloc on vivim i hem d´aprendre d´aquesta gran mestra; més gran i tot que el mateix Buda, em deia ma mare. No pot ser, li deia. Fill meu, Buda va aprendre assegut meditant davall un arbre i contemplant-lo, observant la connexió entre totes les coses. L´arbre era el major mestre. Un altre gran mestre, Shirinova (?), caminà milers de quilòmetres durant vint anys per tota la Índia. I anava als propietaris a dir-los que compartissin les seves terres amb els més pobres (aconseguí fins a 4 milions d´acres!!!). Jo també vaig caminar per tot el món com a pelegrí. El meu mestre em digué: estàs caminant per la pau al món. Fés-ho sense doblers perquè quan estàs cansat aquests te sol.lucionen el problema. En canvi si no en tens, estaràs obligat a cercar gent que t´ajudi i t´obligaràs a parlar de la pau. La guerra ve de la por, la pau de la confiança. Cal cercar viure al camp alliberador que ens dóna felicitat. Sense aquest exemple no hagués confiat, confessa. El meu consell és que cada escola ha de tenir un hort per poder aprendre, no la gravetat, sinó com la poma va pujar a l´arbre. Apreneu tot amb l´hort; pintura, poesia, matemàtiques, biologia, física,... Monet, Van Gogh s´inspiraren mirant la natura. Newton formulà la llei de la gravetat mirant caient una poma. Sense girasols no hi hauria el quadre Els girasols. Les escoles són deserts sense natura. Feis escoles on es reculli l´aigua de la pluja, posau-hi una cuina per cuinar-hi amorosament, però també per fregar els plats. No hi ha grans teories complicades, afirma amb eloqüència. El jardí és la nostra aula on s´hi aprèn observant. De què serveix el cervell sense un bon cor, sense saber manejar les mans. Avui no sabem fer cases, ceràmica,... només manejam mòbils i teclats. Les mans són meravellosos instruments capaços de tot; del fang sorgeixen belles vaixelles, mobles de la fusta...El poder de la transformació s´aprèn amb les mans. Treure el geni del nin, no cal ser famòs, pot ser un meravellós anònim artesà. Cal substituir les tres r, read, write i numbers per les tres h (head, heart, hands). No utilitzam el cor, no sabem com relacionar-nos, com estimar, com enfrontar-nos a la
  • 2. tristesa, a les dificultats. Cal educar emocionalment, pràctica i ecològicament. Podem ser feliços sense destruir la terra. El nostre sistema educatiu ofega la imaginació i el geni. Veig amb confiança, com els meus alumnes construeixen i creen feina, -no la cerquen-, perquè tenen capacitats. Tots els nins han de ser celebrats. Quin miracle quan neix un nin. Cal celebrar-lo!! Deixem de dir que són uns ignorants. Cal respectar-los. No ens queixem i transformem-la en celebració de la vida i del seu inici: la infància, ens recorda tendrament. Col.loqui amb preguntes a en Satish -Com potenciar la creativitat a les escoles: Observar al nin com es comporta detingudament, amb paciència perquè sigui el centre d ´atenció. Alentir! Aprendre a poc a poc, com un arbre. Oblidau l´objectiu. El camí és l´important. -Com podem celebrar els aniversaris. A la meva escola plantam un arbre. Vosaltres, amb 12 milions de turistes podríem convidar-los a cadascun a plantar-ne un. -Com incloure tot plegat al currículum tan tancat que tenim. Proposa un 50% de cor i mans i un 50% de cap, però sense rigideses. Les arts són ideals per afegir emocions a l´ensenyament. I no s ´han de separar, es poden barrejar com pintar al jardí mentre aprens física. Hi ha d´haver espai per qüestions com: com et sents, què és l´amistat, com vius la tristesa i les dificultats,...Tot plegat no impedeix treure bones notes perquè aprens relaxat i feliç, ben alimentat i saludable. Cal eliminar l´estrés per aprendre de memòria i per aprovar els exàmens. No cal preocupar-se perquè els nins tenen una memòria prodigiosa per les coses que els motiven o si es donen en un context familiar. És millor aprendre a parlar davant la gent, a comunicar-se, a recordar les seves idees per construir el seu propi discurs. Però no exclou aprendre de memòria certes coses com contes, o cançons. -Sobre la mancança de l´actual educació convencional parla de l´escola d´economia de London on no hi cabia l´ecologia. Com és possible!!!, s´estranya irritat. A l´educació holística/sistèmica tot hi cap. No aïllar o excloure. L´escola ha de ser inclusiva. Connectem l´hort amb el currículum! GUNTER PAOLI: l´aprenentatge per la sostenibilitat En Gunter enceta la seva performance demanant qui són els de la foto? (els seus mestres de la fotografia que tingueren la paciència d´escoltar-lo sense interès algun). Cita en Lester Brown, en Fco.Mayor, na Katherine (la seva dona), na Marina Silva (la ministra d´educació de Brasil), na ? que creà un fons inversor només per a dones, na Katia Bastioli, que va introduir bioplàstics, den Paulo Lugari -autor de “Las gaviotas” (un text sense context és un pretext), ... També parla dels seus 5 fills, 4 varons i una nena adoptada que avui lluita a Àfrica contra la SIDA, ressalta orgullós. Recorda la seva revelació en visitar Indonèsia i en observar l´orangutà. En veure com els seus biodegradables eren responsables col.laterals de la destrucció del seu hàbitat, va adonar-se de la insostenibilitat del seu negoci. Fins aleshores no n´era conscient, per això, si només ensenyam als nens el que sabem no podran treure el millor. Llavors en assabentar-se, va introduir-hi l´ètica i no va poder continuar per aquest camí. La sostenibilitat la defineix com a la capacitat de respondre a les necessitats bàsiques de tots amb les coses disponibles. El problema és que consumim més del disponible. L´educació ha de ser el lloc de confluència entre fantasia (la visió d´un món millor a base de copsar les connexions) i la realitat que pot ser. Els nins per això, poden ensenyar-nos el camí. La mirada en l´altra direcció esdevé fonamental, assevera. Cal ser anarquista, rebel i transgressor per veure-hi sol.lucions on el corrent continu només hi veu dificultats. Aquest és el mantra de la sostenibilitat: utilitzar el que tenim. Posa d´exemple, la zebra i l´ocell amb el joc de colors
  • 3. blanc/negre i la relació amb les temperatures, els nius de termites i els canvis d´humitat; exemples que l´inspiraren per la construcció a 500 qms. al nord d´Estocolm d´una escola on cada mitja hora es renova l´aire permetent allunyar els bacteris o virus, millorant la salut i de retruc els resultats acadèmics, tot i que amb un 30% de major cost però amortitzats en uns 10 anys. Exemple aquest de com l´ecologia dóna més valor real, no especulatiu a projectes nascuts de la fantasia. Afegeix altres experiències com el cultiu i no la construcció de la pròpia casa o la casa de bambú –l´acer vegetal-, o el pavello zevig ? fet amb 4500 pals recollits en un radi d´un quilòmetre de l´indret, construït a Colòmbia per 1700 euros i reproduït a la expo de Hännover per 3 m. d´euros, amb balconada inclosa per reavaluar la seva categoria de pobre. Altres exemples d'aquest nou model de negoci són explicats al seu llibre Economia azul o a la seva web zeri.org i blueconomy.org: la recuperació de conques d´aigua, l´aprofitament del biogas, del metano, de l´aigua en moviment enfront a la solar i l´eòlica pels efectes físics de venturi o per l ´efecte vortice (remolí de l´aigua) que permet la purificació d´aigües sense filtres ni membranes. O el titani utilitzant plasma fred, sense aigua i reciclant el 100% in situ. Tots plegats exemples d´economia blava (regenera, emprenedora, que escull el millor, innovadora i competitiva) contraposada a la verda (costosa, subsidiada i gravada). Paradigma d´aquesta economia globalitzada és l´exemple de cítrics a Sudàfrica, on s´aprofiten les closques per fer detergents alhora que les branques s´utilitzen per alimentar fongs, per fer mobles, i d ´altres aplicacions que un economista ortodox no hagués triat obsessionat per obtenir beneficis a base de reduir ocupació i augmentant l´ús de químics. La seva aportació es completa en l´àmbit educatiu amb la seva pedra angular: Les faules de Gunter per a 5-8 anys, basades en el principi: mai no deixar de somniar, unint realitat i fantasia. Dels 9-12 anys es passen de les històries a la realitat, per exemple, com donar un nou ús a les deixalles. Per als 13-15 anys ja es tracta de construir històries, el making wast work queda per als majors de 16, la nova economia per als de 17, i la virtut (dóna molt i rebràs molt) arriba als 18 (Les 21 virtuts). 110 mil nins ja es beneficien d'aquest innovador mètode a tot el món, apunta satisfet. Gunter conclou amb una cita del seu admirat Honda, fundador de l´empresa homònima: Alguns somnien en escapar de la realitat, altres somnien en canviar la realitat per a sempre. Col.loqui amb preguntes de l´auditori: -La natura amaga la resolució de tots els nostres problemes, només hem d´aprendre a reconéixer les connexions i aprofitar la multifuncionalitat tal com fa la natura. La societat materialista s´ha fet massa depenent de la tecnologia esperant que tot ho solucioni. Cal fer el millor amb el que tenim, no criticar i ser positius, recorda. -Intentar emprar tecnologies que no contenguin parts mòbils. Mai anar en contra les lleis de la física. -La natura sempre actua per diversos motius, no només per un. -Descriu 5 tipus d´intel.ligència: acadèmica, emocional, artística, ?. -Cal ser passional en l´educació i encendre el motor intern en cada nin. Saint Exupéry: si vols ensenyar a construir un vaixell abans has d´evocar el desig de navegar”. -Hem d´aconseguir que els nins connectin amb ells mateixos i descobreixin els propis propòsits de la vida; que descobreixin què volen ser. Col.loqui amb preguntes: -Com actuar en un sistema tan rígid com el nostre?
  • 4. Fritjof parla de la seva experiència a Califòrnia per dir que cada lloc ha d´adaptar-se a la seva realitat i al seu sistema educatiu, tot i que no és possible canviar tot el currículum de cop; es poden fer experiències pioneres selectivament. No n´hi ha prou amb un sol professor, calen un grup i també el suport del director, apart de suport governamental i econòmic. -Satish intervé –rotund i enèrgic- reforçant la idea: el govern no és el cap, esteim en una democràcia i hem de ser escoltats. És urgent enfrontar-se a tots els grans problemes de la humanitat (el canvi climàtic, la superpoblació, la degradació del medi, l´exhauriment dels recursos, etc.) i l´educació ha de poder abordar-les amb garanties. Cal exigir-li que recolzi aquest desafiament. -El canvi, adverteix, ha de venir d´abaix, dels professors i així podrem legitimar la iniciativa davant els governants. Gunter afegeix que hem de fer feina plegats com un sistema sense oblidar la peça clau: els nens, que són els més entusiastes i contagiosos. -Fritjof proposa començar fent un grup de treball estratègic, i que el govern els posi substituts (riure sarcàstic del públic). -Gunter impetuós recorda que no hi ha temps ni doblers, per això s´ofereix amb una estratègia concreta i immediata: faules gratuïtes impreses amb impressores amb offset cedint drets d´autor! -Satish proposa també una sol.lució gratuïta i sense necessitat de permís del govern; Mallorca és bella, aleshores: one hour every week, out of the school!!!. Per protegir la natura, hem d´estimar-la en directe, gaudint de l´aire fresc de la muntanya i de l´oceà. No podem desconnectar-ho ni ignorar-la. És simple. Si cal, canviau els horaris per adaptar-los als nins i perquè siguin feliços, deixant amollar l´eufòria. Allò que han fet els humans, també els humans poden canviar-ho. No podem ser esclaus dels horaris. -Preguntat pel paper dels pares, en Fritjof diu que treballar junts és la millor garantia. -Gunter recorda a Paolo Frere, com a exemple d´escola no allunyada de la societat, que féu feina a les favelas ensenyant a llegir en 2 setmanes; ensenyar a viure, a tenir ètica. Hem de ser excel.lents també en acostar-nos als pares. -Gunter comenta com reaccionam davant les crisis quan se l´interroga com aplicar l ´enfocament sistèmic allunyant els estereotips i patrons antics. Educació no és imposar sinó exposar. Cal aprofitar les oportunitats de la vida. Ensenyar pot convertir-se en una aventura; hem d´animar els nins perquè s´impliquin en el seu procés. -Satish reforça la opinió den Fritjof, sobre la lliçó que ens ofereixen els nins alhora que reivindica desaprendre que allò manual és per als ignorants. Per què cobren tan poc, per què tota la feina escombriaire resta al sudest asiàtic. Gandhi filava abans que parlar amb el govern. Treballar artesanalment és fer-ho creativament ja que permet construir, produir, reparar,...Cal dignificar-lo. -En aquest sentit, Gunter recorda com els alemanys reconegueren amb dignitat, la mestria dels creadors del pavelló de bambú a Hannover. -Fritjof interrogat sobre la diversitat d´estils a l´aula, respon que és positiva perquè enforteix les xarxes igual que passa amb la societat i a la natura. S´ha d´aprofitar cadascuna de les capacitats i això pot ser valorat pels alumnes que s´expressen millor o pitjor segons el context i segons les seves capacitats. La diversitat interconnectada és bona en un context d´escola multidisciplinar com és el cas de l´hort i la cuina escolar on tot s´interelaciona. Recordem que la diversitat enforteix la resistència en el medi ecològic, idó també quanta més diversitat humana,
  • 5. més possibilitats de resoldre aquesta complexitat. -Com despertar el geni i a quina edat, es pregunta algú de l´auditori: en qualsevol moment, diu Gunter. La incomoditat desperta el geni, Cal desafiar-nos, cercar llocs inhòspits i desprotegits, anar a un lloc que no hàgim trepitjat mai; ja reaccionarem davant la incomoditat...Així ens preparam per a la crisi. Estimulant el cervell i oferint espai a una crisi controlada generarem possibilitats d´aprenentatge. -Com afrontar els conflictes a classe?. Satish, no dubta: a través de la comunicació no violenta. Començam parlant sobre quelcom que apreciïs del contrari, i al revès. Preguntar-li com s´ha sentit davant el dolor i així l´altre pot sentir compassió. És com regar la flor i treure la mala herba –connectant amb la idea de l´hort-. Hem d´ensenyar a dir la veritat amb dolçor, amb un llenguatge suau, innocent i humil. Trobar una manera hàbil de comunicar-se. Sempre apareixeran conflictes entre humans, per això, cal comunicar-nos bé. Gestionar l´enfadament i el malestar per no fer-nos mal a nosaltres mateixos quan ens enfadam. -Gunter recorda que cadascun dels seus 73 personatges de les seves faules tenen el seu caràcter. Diumenge, 16 d´octubre Conferència den Gunter Dret i imitant amb gestos, escenifica l´exemple del moviment del bolígraf. Atordits i sorpresos alhora, Gunter dedueix com el pensament sistèmic ens ofereix veure que no hi ha una sola veritat. Això ens obre la ment. Amb l´auditori a la butxaca i amb l´excusa del tema de l ´alimentació, aprofita per interrogar-nos directament què hem berenat. Així, amb les celles juntes, constata com ens atiborram d´aliments àcids només encetar el dia, obligant l´estómac a fer un sobreesforç per metabolitzar-lo al nostre estat natural, l´alcalí. Això a la llarga, produeix ulceres causades per bactèries ultraàcides. El mateix passa amb l´aire que respiram a la ciutat, carregat de gasos tòxics i de CO2 àcid, i també amb l´aigua que bevem tractada amb clor, també àcid, explica amb pedagogia. No és estrany, comprovar com el càncer es desenvolupa en ambients àcids... Per tot això, hem de fer un canvi en la nostra vida, que és el nostre micromón. I en l´alimentació, les cultures, plenes de saviesa, ens obren el camí. Prohibir, no serveix; cal acudir a la intuïcio per fer noves connexions que cuidin la nostra salut: ph + Tª + sucre. Aplicar conscientment la pràctica sistèmica al berenar. Què hi posen els àrabs al cafè: cardomomo. Què utilitzen els hindús: gengibre, curry, cúrcuma, i no sal, responsable de la hipertensió. No n´hi ha prou en saber què no tenen els aliments cal saber què tenen. I els envasos tampoc són el més adequat donat que necessiten d´un ambient àcid per usar-se. Començar berenant un tassó d´aigua és com fer una dutxa interior. La terra és sàvia i cal veure com funciona per aplicar-ho al nostre cos. La vida sorgeix en un context alcalí però ens alimentam amb productes amb ph àcid. Per això, caldria ser previsor mesurant el ph. El sucre dissolt en líquid disminueix la densitat de l´aigua, provocant un bloqueig a l ´estómac que l´obliga a permetre el seu pas directe a la sang. Pel que fa a la llet, cal remetre´s a la natura i pensar la seva utilitat; enfortir ossos i músculs de les vedelles, però a partir dels 3 anys en els humans el que necessitam és desenvolupar el cervell. Els lactis provoquen ja fins a un 30% de rebuig i 25 anys d´estudis constaten que 2 tassons de llet provoquen paradoxalment, osteoporosi, tenint en compte, que la proteïna, casseïna és difícil de digerir cosa que propicia que l´ós es dissolgui per compensar el pas a l´alcalinitat. Les algues, usades a cultures com la japonesa, i més aprop, a Galícia o a Bretanya, tenen iode ideal per aquesta empresa. També és important la temperatura del menjar; no potser servir-la tan freda si pensam en la Tª corporal. Dona´m facilitats al cos per fer el canvi cap a l´alcalinitat que ens dóna vida. Utilitzam massa energia en produir alcalinitat i el cos es sent cansat sovint. Els nins imiten i observen els grans i connecten emocionalment i es motiven per cercar
  • 6. alternatives perquè ni volen patir ni volen veure patiment. L´humor impregna el seu següent exemple, a propòsit del tassó mig buit o 2 vegades massa gran: qui vol pixar-se al meu tassó d´aigua, va amollar enmig d´una classe de nins. Tot per qüestionar que fer pipí dins aigua potable augmenta el risc de contagis. I és que els nens necessiten de la fantasia per arribar a la lògica de la realitat interconnectada; això els permet aprendre i poder passar a l´acció. Discurs agitador den Satish Satish inicia el seu discurs carregat d´emoció i veritat, reclamant un ferm compromís amb les conviccions deixant de banda la por. Així podrem no avorrir i sí motivar. Reivindica la vocació i la passió a la nostra feina enfront a la professió vinculada a guanyar-se un sou. Hem de compartir les nostres passions. Tot està relacionat i la realitat és una connexió entre totes les coses, no és una cosa en sí mateixa, reincideix. Parla de sí mateix, metafòricament per explicar aquestes relacions, quan el seu mestre li digué: no tens 5 dits, tens 4 relacions. I a continuació, aprofundeix contant-nos la seva biografia. Quan tenia 4 anys son pare morí. No entenia la tristesa ni la mort; es rebel.là i acudí als 9 anys, a un monjo per demanar-li com foragitar la mort de la seva vida; renuncia al món, li digué, desferra´t i te dissoldràs dins del cosmos. Justifica la seva decisió opinant que un nin no és un subdesenvolupat, és un ser humà complet que pot prendre decisions ajustades a la seva edat. Així, esdevingué monjo jainista, i començà a demanar almoïna perquè segons els seus mestres, calia ser humil per deixar anar l´ego i dissoldre´l, per assolir l´existència sense naixement ni mort. Donar és més fàcil, perquè t´alimenta l´ego; el difícil és ser humil i amable per demanar i acceptar beneint per igual als que te rebutgen i als que t´ajuden. Calia passar, per tant, de l´ego (del jo) a l´eco (la llar; lloc de relacions on es comparteix). Un petit canvi de lletra provoca un canvi quàntic en la consciència. De tot això, en parla en el seu llibre, que properament es traduirà al castellà: No destinations. Però als 18 quan la ment havia canviat i la pena desaparegut, l´autobiografia den Gandhi el va sacsejar profunda i radicalment amb aquest missatge gairebé imperatiu: no renunciïs al món, transforma´l, començant per la teva consciència i dur l´espiritualitat més enllà dels temples cap a la vida quotidiana i fins i tot, als “negocis espirituals”. No hi ha d´haver pus contradiccions entre la vida espiritual, que tot ho ha d´impregnar, i la terrenal. No cal la biblia o l´alcorà per estimar incondicionalment. Ho podem aprendre en la natura!!!. Tots podem prendre-la perquè la seva entrega és incondicional i sempre està al nostre abast. Gandhi digué: aquesta és l´espiritualitat autèntica; donar com un arbre ho fa sense necessitat de ser monjo. Així se n´adonà que li donava l´espatlla al món, ignorant allò que era bonic, alliberador i refrescant: la vida i també la mort. Haver-les experimentat, permeten poder celebrar el misteri de l´univers. Gandhi era un mestre espiritual, no només un polític. Satish ho havia decidit: deixar els hàbits... però com? No sabia com botar-se les regles així que decidí escapar-se per trobar l´espiritualitat del treball a l´hort. Així serviria a la comunitat. Avui, maleeix Satish, volem ingressos sense produir res, sense fer feina!!. L´educació esdevé així una forma de vida pràctica, un exemple per irradiar i transmetre conviccions i ensenyaments de la pròpia vida. Cal superar l´utilitarisme per una vida on tot el que facem hi capiguen la bellesa, la durabilitat i la utilitat, com li va dir la seva mare. L ´economia industrial moderna no aporta bellesa, en canvi sí que hi és com a part essencial, a la natura i a la vida, fent-la a més útil per a l´ànima. Tampoc vol durabilitat, només consum. Els problemes del món han estat creats, no pels pobres, sinó pels cervells universitaris més distingits. És aquesta la universitat que necessitam, es pregunta retòricament; per afirmar amb rotunditat: cal un altra tipus d´universitat, no la que ens dóna Yale, amb personatges com en Bush (aplaudiments). Ni Jesús, ni Shakespeare ni Buda, anaren a la universitat perquè tingueren la universitat de la vida que és sostenible i durable, a més d´aportar-nos valors reals. Cal qüestionar-ho tot -fins i tot com anam al bany i què menjam, mencionant a en Gunter- i ser transgressor i revolucionari. És bo el que feim?. Avui l´economia no és ni tan sols economia perquè ha oblidat l´etimologia per fer-se especulativa. Aquesta, és l´única que està en crisi. No la
  • 7. real: no hem oblidat com fer les coses, l´economia gestiona l´eco (llar), la natura, fer feina, les persones, la imaginació, les habilitats, el geni. Són els bancs i l´euro que estan en crisi perquè no fan servir aquests tres principis bàsics (bellesa, utilitat, durabilitat). No sigau banquers sinó pintors, artesans, camperols,... A l´escola, hem de reprendre-les per passar a l´acció, i així serem recordats! Nosaltres hem de ser els líders, sense esperar!! Resorgir i treure el potencial per dir que sí podem canviar el món (exhortant-nos enèrgicament). Gandhi era petit, lleig, poca cosa, mal vestit però va esdevenir el líder deixant l´ego per posar-se al servei de la comunitat. Fóra la por!!!. Si vols, amolla la por; l´univers et fa costat per animar-te, per ajudar-te. Quan neixeres, l ´univers va posar-te la llet als pits de ta mare. Gaudeix de la natura feta per a tu. La por ens incapacita i immobilitza; ens lleva el poder. Sigau valents, valerosos i entregau-vos; així te respectaran. No te preocupis pels caps del govern. Tot i patir, cal deixar anar la por. Mandela, Martin Luther no tingueren por! I gràcies a ells avui tenim un negre a la Casablanca. Fa poc més de 40 anys els negres a USA no podien ni votar; jo mateix vaig ser engegat d´un bar a punta de pistola només per no ser blanc. Mandela va consentir anar 27 anys a la presó, superant el sofriment, només per manifestar oposició a l´apartheid. Ells foren valents i exemples per tots. Nosaltres tenim les respostes, i quan se´n va la por, emergeixen del cor sense repressió. Cal més valor i no tant cervell perquè, aquest et fa pensar en tot el que pot sortir malament. Confia!. Tot es pot resoldre, tenim l´univers sencer: la imaginació, l´emoció, el sentiment, la creativitat, la poesia, les mans. Som una nou. En el nostre petit cos hi ha condensat tot l´univers!! (llarguíssima ovació, amb les mans vermelles, la pell de gallina, electricitat a l´atmosfera, els ulls brillants i fins i tot, alguna llàgrima regalimant sobre les galtes). Idees sorgides durant les jornades a. organitzar cursos de formació b. crear grups de treball específics c. crear a l´aula espais per al silenci d. promoure espais per a la presa de consciència corporal e. facilitar espais de treball cooperatiu entre arquitectes, professors, etc. f. fomentar hàbits de salut entre els infants g. estendre la màgia de les jornada penjant els videos a la xarxa Comentaris finals dels ponents Comença ja!, ens interpela Satish. Vés pas a pas. Ja heu iniciat el camí, no us atureu, ens anima. Seguiu l´estela del pensament holístic. És un procés, no un producte –continua-. Cal continuar el que ja s´ha iniciat. Hi ha urgència i alhora paciència. Fritjof diu que els comentaris van en la línia correcta, i insisteix en la bondat dels projectes impulsats per la pròpia comunitat. Gunter tanca brillantment recordant el paper de l´ètica i les virtuts, ambdues amb seu a la natura. Els professors han d´impulsar els projectes que transcendeixen els llindars de les aules; projectes per millorar la comunitat, i que donin cabuda als emprenedors. Com seria un projecte ZERI a Mallorca?. Com dur a terme el projecte de les figueres de Formentera, i finalment, fent l´ullet a Satish, proposa fundar una escola SATISH a Mallorca!!
  • 8. NOSALTRES SOM LA SOLUCIÓ PRINCIPIS DE L´ESCOLA SA LLAVOR (Mancor de la Vall) 1. Amor a la natura 2. Desenvolupament integral de la persona. 3. Servir als demés. Canvi metodològic basat en la contemplació, la cura i el coneixement de la natura, així com de l´expressió a través de l´art. Treballen projectes interdisciplinars connectats amb la vida. Del coneixement a l´acció sempre respectant als demés, a la natura i a un mateix. Enllaços: http://www.pocapoc.org/ http://www.diariodemallorca.es/buscar/default.jsp?cx=partner-pub- 8592438293566705%3A9560763950&cof=FORID%3A10%3BNB%3A1&ie=ISO-8859- 15&q=satish+kumar&q1=satish+kumar&sa=Ir&siteurl=www.diariodemallorca.es%2F#967 http://www.diariodemallorca.es/servicios/lupa/lupa.jsp? pIdFoto=2858634&pRef=2011101600_2_712071__Mallorca-Reclaman-cambio-educativo-basado- valores-naturales