Ponencia preparada para el curso de formación del Proyecto Mayas, titulado: Curso de Agricultura Ecológica de Olivo y Frutos Secos en el Maestrat. Xert, 22/02/11. Introducción. Aspectos generales del manejo ecológico del cultivo del olivar y los frutos secos: suelo, fertilización, manejo de malas hierbas, etc

1. CULTIU ECOLÒGIC DE LA OLIVERA INTRODUCCIÓ Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola Telf: 618 31 73 29 [email_address]

2. EL CONREU DE L’ OLIVAR AL PAÍS VALENCIÀ CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. INTRODUCCIÓ A la Comunitat Valenciana, el tipus de cultiu d’olivar predominant és l’olivera tradicional, caracteritzat per unes limitades produccions, d'una elevada qualitat, i amb uns valors socials i mediambientals que van molt més lluny de la simple producció agrària, destacant entre d'altres, l'eficaç lluita contra l’erosió (el cultiu es desenvolupa sobre terrasses i bancals), la prevenció dels incendis forestals (per la densitat de les seves plantacions, i la situació geogràfica, sempre propera a les masses forestals), la protecció de l'avifauna (causa de l'elevat nombre d’aus que nien sobre el cultiu), i la fixació de la població en unes comarques amb elevats índexs de despoblament. Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es

3. EL CONREU DE L’ OLIVAR AL PAÍS VALENCIÀ La Comunitat Valenciana té una superfície propera a les 100.000 Ha productives d'olivar, el 95 % d'aquesta superfície és de secà. El rendiment obtingut és molt variable entre campanyes com a conseqüència de la alternança de producció del mateix, que es veu accentuada per l'escassetat de superfície regada. A la Comunitat Valenciana es compta aproximadament amb 10.300.000 d'oliveres amb una producció mitjana de 22.000 tones d'oli (però amb una gran fluctuació, entre 12.500 i 28.000 tones). La densitat mitjana de plantació és de 101.7 oliveres/ha (essent el marc mitjà de 10 x10). Els rendiments mitjans d’oliva i oli per arbre són molt baixos (2 Kg d’oli/arbre i 10 kg d’oliva/arbre) per tot això es considera un oliverar tradicional de baixa productivitat. Principalment es tracta d'oliveres ja establerts en secà, en terres més aviat pobres i normalment localitzats en zones forestals o pre-forestals. En els millors casos es pot trobar algunes zones amb reg de suport generalment en les noves plantacions. Pel que fa a les varietats cal destacar que més del 75% de la superfície està ocupada per les 6 varietats principals: Villalonga, Blanqueta, Farga, Serrana d’Espadà, Morrut i Cornicabra, de les quals les 4 primeres són varietats autòctones, molt adaptades a les condicions de cada zona. Aquestes varietats es localitzen en zones específiques de la geografia valenciana dotant a cada zona d’una important diferenciació en els olis produïts. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. INTRODUCCIÓ Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es

4. CULTIU ECOLÒGIC DE LA OLIVERA ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola Telf: 618 31 73 29 [email_address]

14. FERTILITZACIÓ ORGÀNICA (III) CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Taula 1. - Fraccionament del nitrogen de fems segons el seu comportament en el sòl. (Font: adaptat de Saña, 1996) Taula 2.- Disponibilitat de nutrients al llarg del temps. (Font: a partir de K. Simpson, A. Domínguez Vivancos) Taula 3.- Pèrdues durant l'elaboració del fem (% del total). Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es *N-residual: anirà a engrossar les reserves húmiques *N-orgànic làbil: mineralitzarà en el mateix any de l’aplicació. *N-mineral: compostos inorgànics NH3 y NH4+, i alguns orgànics como urea i àcid úric. 3 3 94 Purí porc 28 22 50 Porcí sòlid 10 20 70 Aus 11 9 80 Vedell 30 30 40 Vaca N-residual N-làbil N-mineral Tipus de Fem 30-80 En primavera 0-25 Terra amb molt carbonat càlcic 0-40 Terra amb poc carbonat càlcic Mineralizació de la matèria orgànica (1-2%) 40-90 Leguminoses de 1 a 6 anys 20-40 Patata i remolatxa amb enterrat de fulla -20 Cereals grà amb enterrat de palla Residus de cultiu precedent 0 4º año 2-3 3 er año 7 2º año 10 1 er año 10 m 3 de purí 3,5 0-6 4º año 8,5 5 3-10 3 er año 13 7,5 7,5-15 2º año 18-25 7,5-20 15-30 1 er año 10 tones de fem d’ovella 0-2 0-7 4º año 1-3 3-10 3 er año 2-5 1-4 7-15 2º año 20-50 14-16 10-25 1 er año 10 tones de fem de vaca Kg K 2 O Kg P 2 O 5 Kg N Tipus de producte (per hectàrea de terreny) 3 -- P 2 O 5 20 -- K 2 O 35 16 N 50 30 Matèries orgàniques Fem abandonat sobre sòl nú Fem compactat regat amb purí Components perduts

21. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Taula 4.- Espècies més comuns en la zona mediterrània, útils en agricultura ecològica. (de Domínguez Gento, Roselló Oltra y Aguado, 2002). TIPUS DE COBERTES VEGETALS (II) Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es 1: DOSI = Dosis de sembra en kg de llavor per Ha de terreny (kg/Ha). 2: M.V. = Tones de matèria verda produïda per Hectàrea de terreny (t/ha) i per sega . 3: M.S. = Matèria seca produïda per hectàrea de terreny (Tm/Ha) i per sega . 4: Los mm. indiquen la pluja mínima adequada per a que la planta vegete en condicions. Els símbols de la època de sembra son P= primavera, O= Tardor Están de forma natural en los suelos ecológicos. Existen preparados de microorganismos a la venta. 7-30 Bacterias no simbióticas del suelo OTRAS ESPECIES FIJADORAS DE N Raíz profunda, lenta, resistente a sequía y frío (continental). Mala cobertura, complementaria. 350-500 mm. P. poca 4-6 5 Cuernecillo del campo ( Lotus corniculatus L.) Rápido, potente masa radicular y biomasa, buena para climas cálidos, decumbente o erecto, resiste sombra; incluso tierras calizas; crece durante invierno-primavera; ideal para resiembra. 250-300 mm. P/O. 25-40 / 5-10 10-25 Trèbol d'olor ( Melilotus officinalis (L.) Pall i Melilotus alba Medik.) Crecimiento medio-lento, clima suave, sin heladas, suelos francos, sin demasiada sombra. Estolonífera. Buena cobertura y biomasa. Atractiva fauna interesante. 600-900 mm. P/O. 100 10-15 / 1,5-3 5-10 Trèvol blanc ( Trifolium repens L.) Raíces profundas, airea suelos con asfixia. Resiste sequías y encharcamientos; gran atracción fauna auxiliar; interesan variedades que de bajas necesidades hídricas, con < 250 mm. P/O. 200 15-60 / 4-8 25-30 Herba alfals ( Medicago sativa L.) LEGUMINOSAS perennes (de largo periodo de cultivo o cobertura permanente). Autosiembra. Resiste sequía; pH<8. 10-25 / 2-5 6-30 Trèvol (Trifolium subterraneum L.) Rastrera. Resemilla fácil en nuestro clima. Colonizan un alto % a final de invierno, agostándose a final de primavera (no compiten por agua). 300 mm. P/O. 10-25 / 2-5 8-12 Medicago nigra (L.) Krock. M. rugosa, M. truncatula Semi-erecto, raíz profunda, escasa cobertura, flores atractivas. Suelo arcilloso calcáreo; hay spp . de raíz comestible ( H. humile L.). 250 mm. P/O. 25-45 / 8-15 6-25 Enclova, sulla ( Hedysarum coronarium L.) Terrenos arenosos y ácidos. Cuando se recolecta, el balance de N puede ser negativo (extrae). P. 20-60 30-40 / 3-8 130-200 Cacauet (Arachys hypogaea L.) No es un buen fijador de N, pero tiene muy buen crecimiento, sobre todo en invierno mediterráneo. Si se cosecha se obtienen entre 8-25 t/ha de M.V. P/O. 15-40 / 3-8 150-200 Pèsol farratger ( Pisum sativum L.) Terrenos arcillosos y calizos. Resiste frío. Si se cosecha tenemos menor M.V. (20-25 t/ha). O. 50 30-40 / 3-8 150-200 Faba farratgera ( V. faba L. var. Equina) Tapizante, suelo calizo; raíz profunda. 250 mm. P/O. 30-40 / 3-8 20-80 Edrols ( Vicia ervilia (L.) Willd.) Sensible al frío; semi-erecta (necesita tutor, se asocia a gramíneas o similar), raíz profunda. Abundancia en pulgones, atrae depredadores generalistas. 350 mm. P/O. 100 40 / 8 50-100 Veça ( Vicia sativa L.) LEGUMINOSES (Simbiòtiques amb bacteris Rhizobium ) anuals (de curt període de cultiu, discontinu) OBSERVACIONS 4 N M.V. 2 / M.S. 3 DOSI 1 ESPECIE

22. CULTIU ECOLÒGIC DE L’OLIVERA. ASPECTES ECOLÒGICS DEL CULTIU Joan M. Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola 618 31 73 29 - joanmsegura@hotmail.com www.joanmsegura.es