2. Negació de la unitat del català: l’article mallorquí és ES i no EL. Però, a part de Pollença, moltes expressions mallorquines usen EL: el rei, la una... Explicació i causes del qüestionament de la identita entre mallorquí i català: -Una llengua que deixa de ser oficial i és marginada dels àmbits formals: -S’empobreix lingüísticament -S’abandonen algunes paraules comunes als diversos territoris. -Els parlants no les reconeixen com a pròpies. -Si no hi hagués hagut marginació i persecució del català: -Paraules com gos/ca, tassó/got, etc. entendríem que són sinònimes. -Les pot fer servir qualsevol parlant sense cap justificació -Així passa a totes les llengües. -I també a la nostra tradició literària. -La nostra literatura ha fet de nexe amb el passat i amb la resta de territoris del català
11. ESQUEMA Hª LLENGUA - Romanització (218 a.C.-400 d.C.). Concepte de Romània. - Factors diversificació: intensitat i durada substrat procedència dialectal evolució espontània. - Elements constitutius del català: 1. -LLATÍ: - Llatí vulgar : mots evolutius (dit, cavall) - Llatí clàssic - cultismes (constància, bilingüisme) - semicultismes (miracle, regla) -doblets (ignorar, enyorar) -préstecs (júnior, pòdium) -neologismes (examen, radi) 2. -SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. català: basco-ibèric castellà: basc francès: celta fulletó (culebrón), "telesèrie de molts capítols i de to marcadament melodramàtic". xou d'impacte (reality show) "programatelevisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat". cèl·lula mare , capaç d’originar un nombre reduït de les varietats de les cèl·lules d’un organisme; mediambiental Relatiu o pertanyent al medi ambient. minusvàlid Persona que té una deficiència o una discapacitat -SUBSTRATS: Basc, iber i celta : socarrar, bassa, estalviar, bruixa -SUPERSTRATS: Germànic: adobar, esquena, òliba, Albert, Gelabert Àrab: aljub, safareig, magatzem, Mesquida
16. QÜESTIONARI. El Mossàrab. COMENTARI ARTICLE J. BASTARDAS 1.-De quina llengua prové el mossàrab? -llatí clàssic -llatí vulgar -àrab -híbrid d’àrab i llatí vulgar 2.-Durant quins segles es va parlar el mossàrab al País Valencià? s.VIII-XVII s.VIII-XII s.V-VIII 3.-I a les Illes Balears (i Pitiüses)? s.X-XII s.VIII-XII s. XII-XV 4.-Es conserven textos en mossàrab? 5.-Quina era la llengua dominant en els territoris on es parlava mossàrab? 6.-Per què va desaparèixer? 7.-Quins són els equivalents en mossàrab de les paraules catalanes: 'forner'............., 'mur'.........., 'camp'.........., 'llorer'..........., 'pedra'............., 'colomer'.............., port'............. 8.-En quins àmbits s'usava el mossàrab? -familiar i informal -administratiu i culte -literari 1.-Per què és tan difícil de situar el moment en què el català deixa de ser llatí? 2.-Per què tingué tanta transcendència la reforma carolíngia del llatí escrit? 3.-Què es pot deduir de la disposició del concili de Tours(813)? 4.-En quin segle es pot començar a afirmar que el català ja és u na llengua diferent del llatí? 5. Com definiries el català pre-literari? 6.-Per què no 'sescriuen els textos en català abans del segle XIII, tot i ser la llengua parlada per la majoria de la població? 7.-Quines matèries tracten els primers textos escrits en català? Per què no es redacten en llatí, llengua habitual de l'escriptura?
17. ARTICLE J. COROMINES Usatges(1200-1250)Furs València(1261) RAMON LLULL XIII Documents complets:Forum iudicum 1r.text literari:Homilies d'Organyà 1100-1150: XII 1180-1200 Llargs passatges XI Mots i frases senceres en català (distraccions dels escrivans) IX-X Cap. Es donen els canvis més importants VII-VIII TEXTOS CONSERVATS SEGLES
20. ELS COMTATS CATALANS I LA CORONA D’ARAGÓ CATALUNYA VELLA – ANY 900 Guifré el Pelós (878-897) 1137: es comprometen Peronella, filla del rei d’Aragó, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Neix la Corona catalano-aragonesa JAUME I EL CONQUERIDOR (1208-1276) CATALUNYA NOVA – ANY 900 Ramon Berenguer IV (segle XII)
21. GOMILA: Guma 'home'. GUAL: Wadald 'passar a gual'. ISERN: Isarn. LLOMPART: Llopart 'estimat'. LLULL: Llullus 'personatge medieval germànic'.?? MIR: Miro, Miró. 'Famós, il.lustre'. MORANTA: Moprand o Maurus 'moro'. REYNÉS: Raginhari 'consell i exèrcit'. RAMIS: SALA-SALES: Salla 'cambra de rebre'. SEGUÍ: Siguwin 'victòria i amic' ABRINES: Eburin < Ebur < 'senyor'. ALBERTÍ: Albert. ALOMAR: Aldemar 'vell famós'. AMENGUAL: Ermingaud 'déus germànics'. ARNAU: Arnoald 'dominador de l'àguila'. VALLORI: Balduwari 'vall de llorers'. BELTRAN: Bertrand 'corb il.lustre'. GALMÉS: Waldmar. Golmés: Pla d'Urgell GARAU-GUERAU: Gairoald 'govern de la llança'. SIFRE-CIFRE: Sigfrid 'pau victoriosa'. GELABERT <Gilabert: 'sageta brillant. GERMÀNICS MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà. MOIÀ: Vila catalana. MONTCADA: Vallès. MÓRA: NOGUERA OLESA-OLEZA: Baix Llobregat ORDINES: Ordino (Andorra). PALOU: PERPINYÀ: PIERA: Anoia. REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac). REUS: Baix Camp RIPOLL: ROSSELLÓ: SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista. SANÇ: Sanctius. SANT FERRIOL: Garrotxa VIDAL: Vitalis 'sa, fort'. SAMPOL: Sant Pol (Pau). SANTANDREU: Sant Andreu. SOLSONA TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona. TERRASSA: TORELLÓ: Castell Plana de Vic. TORRELLA: Al t i Baix empordà. TORTELLÀ: La garriga. TOUS: Segarra.. VALLÈS VALLESPIR: VALLS VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus. VIC VILLALONGA: Rosselló, Vallespir. AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles. ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'. ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut) ALZAMORA: Conca de Tremp. AMER: Gironès. BARCELÓ: Barcelona BALAGUER: Noguera. BERGA BISBAL: Empordà {EPISCOPALE BORDILS BORDOY: Bordoi (Conflent). CABANELLES CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'. CAMPINS: Montseny. CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'. CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'. CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'. CANYELLES: CAPLLONCH: Camping CATLLAR (DES): Tarragonès CERDÀ: Gentilici de Cerdanya. CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de cérvols'. CORBERA CORRÓ: Vallès. ESTARÀS (Segarra) ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'. FIGUERES FIGUEROLA FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà). GAIÀ: Bages GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà JUNCOSA:Garrigues LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà). LLADÓ: Lladó (Garrotxa). LLOBERA: Solsonès MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà MANRESA: Pla de Bages. MARTORELL: Pla de Barcelona. MASSANET: Maçanet ORIGEN GEOGRÀFIC
22. Sicília 1282 Atenes 1303-1388 Nàpols 1443 Sardenya 1354 Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148 València 1238 Mallorca 1229 Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-aragonesa
23. Dinastia dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer IV El Sant (1131-1162) Casament del Comte-Rei amb Peronella d'Aragó (1150) Fundació Corona Catalano-Aragonesa (1137) Dinastia del Casal Reial de Barcelona Alfons I El Cast (1162-1196) Pere I El Catòlic (1196-1213) Batalla de Muret i pèrdua d'Occitània (1213) Jaume I El Conqueridor (1213-1276) Conquesta de Mallorca (31 de desembre del 1229) Conquesta de València (28 de setembre del 1238) Conquesta de Múrcia(1265 - 1266) Pere II El Gran (1276-1285) Conquesta de Sicilia (1283) Alfons II (1285-1291) Jaume II (1291-1327) Sobirania sobre Sardenya (1296) Conquesta de Sardenya (12 de juliol del 1324) Alfons III El Benigne (1327-1336) Pere III El Cerimoniòs (1336-1387) Incorporació dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1380) Joan I (1387-1396) Martí I L'Humà (1396-1412) Ferran I de Trastámara (1412-1416) Alfons IV El Magnànim (1416-1458) Conquesta del Regne de Nàpols (1436 - 1442) Joan II (1458-1479) Ferrán II El Catòlic (1479-1517) * Uniò dinàstica de Monarques Hispànics *Conquesta del Regne nassarita de Granada (1492) *Conquesta de les Illes Canàries en nom de Castella (1496) *Descobriment d'Amèrica en nom de Castella (1492) *Restricció de participació dels ciutadans de la Corona Catalano aragonesa en la colonització del Nou Món *Expulsio dels jueus (1492) Carles I (1517-1556) Monarquia Hispànica Felip I (1556-1598) Monarquia Hispànica Felip II (1598-1621) Monarquia Hispànica Odalric (852-858) Sobirania franca Humfrid (858-864) Sobirania franca Bernat de Gotia (865-878) Sobirania franca Guifré I El Pilós (878-897) Sobirania franca Guifré II Borrell (897-911) Sobirania franca Sunyer I (911-947) Sobirania franca Miró (947-966) Sobirania franca Borrell II (947-992) Ramon Borrel I (992-1017) Creació del Parlament de Catalunya (Cort) (1000) Berenguer Ramon I El Corbat (1017-1035) Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) Ramon Berenguer II Cap d'Estopes (1076-1082) Berenguer Ramon II El Fratricida (1076-1097) Ramon Berenguer III El Gran (1086-1131)
24. Felip III (1621-1665) Monarquia Hispànica *Guerra dels Segadors-Mutilació territorial de Catalunya *Tractat dels Pirineus (1659) Carles II (1665-1700) Monarquia Hispànica Felip IV (V d'Espanya) *Guerra de Successió-Desfeta de la Corona d'Aragó *Decrets de Nova Planta Abolició Institucións de Catalunya, Mallorca i València. Felip IV (V) de Borbó (1714-1724) LLuis I de Borbó (1724-1746) Ferrán III (VI) de Borbó (1746-1759) Carles III de Borbó (1759-1788) Carles IV de Borbó (1788-1808) Ferrán IV (VII) de Borbó (1808-....)
25. Jaume II de Mallorca (1243 Barcelona-1310 Ciutat de Mallorca). Rei de Mallorca, Comte de Rosselló,Cerdanya, Senyor de Montpellier +1. Esclaramonda de Foix +2. Beatriu de Savoia Sanç I de Mallorca ( 1276-1324) Rei de Mallorca, Comte de Rosselló,Cerdanya, Senyor de Montpellier Maria d’Anjou, Princessa de Nàpols Jaume III de Mallorca ( 1315 – 1349) 1 . Constança d’Aragó i d’Entença 2. Violant de Vilaragut i Aragó GENEOLOGIA DE LA CASA REIAL DE MALLORCA Jaume I “El Conqueridor” (1207-76) Rei d’Aragó, Mallorca, València, Comte de Barcelona,Comte de Rosselló, Violant d’Hongria (filla d’Andreu II d’Hongria) ca 1215-51
26. Els primers textos escrits en català Forum Iudicum (1140): fragment traducció lleis visigòtiques. -Primer text escrit. Per la no comprensió del llatí. -Valor lingüístic (Història de la llengua). Homilies d’Organyà (1203): primer text literari. -Sermonari: comentari a passatges evangèlics. -Concili de Tours: predicació en vulgar.
27. La poesia lírica s’escriu en provençal durant els segles XIII-XIV. Causes: -Relacions políticocomercials. -Refugi de la literatura provençal (1213) -Similituds, afinitats lingüístiques català-provençal -Primer model poètic en vulgar (provençal). Autors: Berenguer de Palol, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany, R.Vidal de Besalú, Berenguer d’Anoia.
28.
29. 1303-5 Alterna entre Gènova i Montpeller. Possible tercer viatge a París. Segon viatge al nord d'`Africa; aquest, a Bugia, on Llull és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa. 1313-14 Estada a Messina. 1314-15 Tercera missió al nord d'`Africa -altra vegada a Tunis-. Dedica obres al soldà i manté una correspondència amb Jaume II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315. 1316 Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir devers 84 anys.
30. VALORACIÓ DE LA SEVA OBRA -Primer autor europeu que escriu obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica (el català) -Crea el model de català literari, culte i científic. -Autor de més de 300 obres de temes diversos (ciència, filosofia, literatura, poesia, etc.) -Autor de la primera novel·la en català: Blanquerna -Elaborà un dels sistemes filosòfics més importants de l’Edat Mitjana. -Autor del “Llibre d’Amic e Amat”, una de les més belles obres poètiques de la literatura catalana.
31. Segle XIII-XIV -Les quatre grans Cròniques : 1240-1385. 1385 Enfilall documental franc, viu, parcial, a voltes, cínic. Humanisme prerenaixentista. Des del naixement del Rei fins a 1382, Intervencions del Rei amb ajut d’escrivans. Crònica de Pere el Cerimoniós Acabada a València el 1325. Realista i entusiasta; acolo-rida, nacionalista. Exalta la unitat imperial catalano-aragonesa L’autor, que coneix literatura carolíngia i artúrica, es fa explícit; Des de la gestació del Conqueridor fins a la coronació d’Alfons III. Centrada en l’expedició a Orient Militar, un dels caps de la companyia almogàver de Roger de Flor Crònica de Ramon Muntaner 1288 Acronològica fins a Pere; després, precisa, objectiva i apassionada. Barreja ficció èpica i realitat actual.Esperit cavalleresc Fets anteriors a Jaume I (alliberament de l’emperadriu d’Ale-manya); regnats de Jaume i Pere el Gran. Bernat Escrivà, tre sorer reial; rossellonès provinent del mas “Es Clot”. Crònica de Bernat Desclot 1270 Ingenu, verista, heroic, religiós i pintoresc. Barreja de registres col·loquial i solemne. Autobiogràfic: escrita en 1ª persona Engendrament i in- fantesa de Jaume; conquestes de Mallorca, València i Múrcia. Empremta personal del Rei, amb col·la- boradors com Jaume Surroca. Crònica de Jaume I Llibre dels feits Data de redacció Característiques Contingut Autor
32. S egle XIV La Cancelleria Reial: * Institució que unificà i fixà la llengua escrita medieval *Va introduir l’ Humanisme italià a la literatura catalana(1380) *Bernat Metge. Altres escriptors rellevants del segle XIV: Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer S egle XV Segle d’Or de la lietratura catalana: Poesia: Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig. Prosa: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa Primera traducció de la Divina Comèdia (A.Febrer) Primer llibre imprès: Trobes en llaor ... ( 1474)
33. SANT VICENT FERRER (València 1350 - Vannes (Bretanya) 1419) Així fan ara els pares i les mares als seus fills, per la mala vida que els ensenyen. Digues, bon home: ¿Tens tu algun fill? “Ara té sis anys o set o dotze anys” ¿I què li dius ara? “Fill meu, porta al costat dret aquest punyalet, i si algú et diu bif, tu dis-li baf; mostra, fill meu, de qui ets, i si et diuen una paraula torna-li-la immediatament”. I vosaltres, dones, a les vostres filles, ¿què els ensenyeu? Ahh! “Ara mira, filla meua, així és com t’has d’afaitar (depilar); mira, pren l’espill i estira aquest pelet així; ¿I tu no veus que hi està bé? Filla meua, ballaràs així, de costadet, i així faràs aquesta volta” La mare es fa alcavota de la filla; i on va aquest camí? A l’infern, tu i ella... JORDI DE SANT JORDI (1395?-1424) PRESONER Desert d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de mé s'haja cura, e soi guardats, enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura. ... ESTRAMPS Just lo front port vostra bella semblança de què mon cors nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m'és romasa l'empremta que ja per mort no se'n partrà la forma; ans quan serai del tot fores d'est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. ...
34. ANSELM TURMEDA (Mallorca 1352 - 1430) Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l'hom orat, pus que d'ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar preïcadors: Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si diràs "jas" a hòmens sords, tantost se giren. Diners tornen los malalts sans; moros, jueus e crestians, lleixant a Déu e tots los sants, diners adoren. Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma.
35. CANT XLVI Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar: xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. (...) Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort és anul·lat mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car, nos vivint no creu se pusca fer: après ma mort, d'amar perdau poder e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vos no veer. (...) Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pijor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: a joc de daus vos acompararé. AUSIÀS MARCH (València 1400/Gandia 1397? - València 1459) CANT XLVI Veles e vents compliran els meus desigs, fent camins perillosos per la mar. Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent; el Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar amb els seus amics el Gregal i el Migjorn, pregant humilment al vent Tramuntana que els siga parcial en el seu buf i que tots cinc aconseguesquin el meu retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant el color i l'estat natural, i mostrarà odiar tota cosa que sobre ell s'ature per un moment; els peixos grans i els petits correran a salvar-se i cercaran amagatalls secrets: fugint del mar, on han nascut i s'han criat, saltaran a terra com a gran remei. Jo tem la mort per no absentar-me de vós, perquè Amor és anihilat per la mort; però no crec que el meu voler superat puga ser per tal separació. Estic recelós que el voste poc voler, quan jo muira, no em deixe en oblit; només aquest pensament em lleva delit del món -perquè, vivint nosaltres, no crec que això pugui esdevenir-se: que després de la meua mort, perdeu el vostre poder d'amar i es convertesca tot seguit en ira i, jo forçat a eixir d'aquest món, tot el meu mal siga solament no veure-us! Amor: sent de vós més que no en sé, i d'això me'n romandrà la part pitjor; de vós sap aquell qui sense vós està. Us compararé al joc de daus. Veles e vents
36. AUSIÀS MARCH (València 1400/Gandia 1397? - València 1459) CANT LXVIII No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d'estiu, com la calor se met, preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que té mala carrera de canviar son estat en major. ¿Com se farà que visca sens dolor tenint perdut lo bé que posseïa? Clar e molt bé ho veu, si no ha follia, que mai porà tenir estat millor. Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta, sinó plorar lo bé del temps perdut? Veent molt clar per si ser decebut, mai trobarà qui el faça millor festa. Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les més gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propris jocs, vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, servint senyor qui jamés fon vasall ne el venc esment de fer mai homenatge e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: solament diu que bon guardó no em fall. Plena de seny, lleig desigs de mi tall: herbes no es fan males en mon ribatge. Sia entès com dins en mon coratge los pensaments no em devallen avall.
37. La Decadència: segles XVI, XVII i XVIII Conseqüències: - La noblesa i un sector de la intel·lectualitat es castellanitza pel trasllat de la Cort a Castella. També l'Església a les ocasions solemnes. -Es perd consciència d'unitat de la llengua i s'accelera la fragmentació dialectal. -Es relaxa l'aplicació de la normativa gramatical. -Vacil·lacions en l'ús de la llengua. Justificació d'escriure en català -Desprestigi del català: castellà: signe distintiu de classe (València). - Diglòssia -Relaxament de la lleialtat lingüística. - Interferències: penetració de castellanismes: buscar, queixar, quedar, despedir. Fets històrics: -1412: mort de M artí l’Humà i e lecció de Ferran d’Antequera -1479: unió dinàstica dels Reis Catòlics. (1469: matrimoni). -1492: conquesta d'Amèrica. Monopoli comercial de Castella -1519-23: revolta de les Germanies. -1609: expulsió dels moriscos de València. -1640: Guerra dels Segadors a Catalunya. Independència de Portugal. -1659: Tractat dels Pirineus. Felip IV cedeix Catalunya Nord a França . Inici del procés d’alienació cultural.
38. 1659: Tractat dels Pirineus. Catalunya Nord passa a pertànyer a França -1640: Guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya
39. El segle XVIII: repressió del català Fets històrics: - 1700: Mor Carles II i esclata la Guerra de Successió . - 1713: Tractat d'Utrecht - 1712-1802 : Menorca és cedida a Gran Bretanya. - Decrets de Nova Planta de València i Aragó (1707), Mallorca i Eivissa (1715) i Catalunya (1716). (“Reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia“) -Canvi de l'ordre constitucional i pèrdua de les institucions. -Estat centralista i absolutista -Pèrdua de l'oficialitat i imposició del castellà als àmbits formals. - La Justícia, l'ensenyament primari (llibres de text) i la Catequesi han de ser en castellà. -També les cases de comerç (1772) i el teatre (1799). - 1822 : Creació de les Províncies. Separació de la Franja de Ponent.
40.
41.
42. 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 1924 Es prohibeixen els Jocs Florals. 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre. 1939-1978 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços. 1939 Derogació de l‘ Estatut de Catalunya. Lluita contra rètols, anuncis i papers en català. Circular sobre el català a l'escola. Inici de la més dura repressió de la història contra el català. 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es Prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. 1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili. 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual neces sàriament cal fer les escriptures en castellà. 1923-1931 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català. 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió. 1975 Lluís Llach es detingut a mitja actuació al Palau de la Música, multat amb 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos són prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol.
43. 1978- Actualitat 1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer. De fet no només no protegeix la llengua, sinó que ni tan sols l'esmenta. 1982 Decret pel qual s'obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris. 1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada. 1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. 1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà. 2001 «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. Nunca nadie fue obligado a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes. “
44.
45.
46.
47. La repressió i persecució del català REGISTRE MERC ASSEGURANCES PRESONS TELÈGRAF TELÈFON NOTARIAT TEATRE ESGLÉSIA COMERÇ JUSTICIA ADMINISTRACIÓ ESCOLA UNIVERSITAT
49. LA RENAIXENÇA (1833-1877) DEFINICIÓ: Presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la llengua i la cultura catalanes CAUSES: - Il.lustració : redescobriment de la Història i la literatura catalana medieval - Industrialització : burguesia i consciència nacional. - Romanticisme: burgès, individualista, nostàlgic, idealista i historicista. -Nacionalista: Nació= esperit popular -La llengua és l’esperit d’un poble. -Mitificació i idealització de l’Edat Mitjana -Cultura catalana: predomina el romanticisme conservador. CRONOLOGIA: 1833: Bonaventura C. Aribau publica l’oda “La Pàtria” 1877: J. Verdaguer i A. Guimerà són premiats als Jocs Florals OBJECTIUS: -Rubió i Ors, 1841: -Normativització de la llengua -Consciència d’unitat lingüística -Normalització: literatura culta: tots els gèneres. -Interès per la Història i la literatura medievals. -Valoració literatura popular -Restauració dels Jocs Florals per a la difusió i dignificació de la llengua i la literatura catalanes
50. Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862) A LA PÀTRIA (trobes) Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals que allí en la pàtria mia dels núvols e del cel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, guaites per un forat la tomba del jueu e la mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors com conèixer pogués lo front de mos parents; coneixia també lo so de tos torrents, com la veu de la mare e de mos fills los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d'arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors. ¿Què val que m'haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella si el cant dels trobadors no sent la mia orella ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport e veig del Llobregat la platja serpentina que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis que ompliren l'univers de llurs costums e lleis, la llengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l'accent nadiu, no plora, que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somniava cada nit. Si, quan me trobe sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent; e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per expressar l'afecte més sagrat que puga d'home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentit més dolça que la mel que em tornes les virtuts de ma innocent edat. Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria; e pàssia per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat.
51.
52. ELS INTENTS DE FIXACIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA. MODERNISME ( 1892-1911) -Models de català normatiu -El català acadèmic -El " català que ara es parla “ -Campanya lingüística de “L’Avenç” (1890-92): Pompeu Fabra i Casa-Carbó. -Articles, conferències... -Objectius: normativització -Síntesi català acadèmic i català que ara es parla -Modernitzar l’ortografia (ab/amb, -es –en, y grega...) -Etimologia cultismes (psicosi, Apol·lo, etc.) -Síntesi dialectes. -Genuïtat lèxica: descastellanització. - Ensayo de gramática de catalán moderno (1891) EL SEGLE XX: RECUPERACIÓ I NORMALITZACIÓ. NOUCENTISME (1906-1923) -Marc històric i cultural: 1906 I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1907 Institut d’Estudis Catalans 1914 Mancomunitat 1932 Generalitat - La Normativització - Pompeu Fabra : (1868-1948) 1913 Normes Ortogràfiques, 1918 Gramàtica Catalana, 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana. -Criteris de la reforma lingüística: fonètic, etimològic, tradicional, harmonia amb les altres llengües cultes, precisió i simplificació. - Antoni M. Alcover i el Diccionari Català-Valencià-Balear. - Francesc de Borja Moll
53.
54.
55.
56. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat. Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà, Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors del cim. La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el llevat: A cal fuster hi ha novetat. El Port de la Selva, Nadal de 1955 JOSEP VICENÇ FOIX (Sarrià, 1893-1987). VI HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; EnlIà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller bo sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnàmbuls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa I els pescadors faran un bol. Tot és silenci al ras de raça Quan els bo diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat.
57. NADAL (Joan Salvat-Papasseit) Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'ampar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Sant Josep fa bugada Sant Josep fa bugada A dintre d’un morter, Hi posa una flassada, També un travesser. La Verge Maria hi posa el llençol, l els àngels li canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa sopada, Posa l'olleta al foc, Amb naps i cansalada Ja bull a poc a poc. La Verge Maria hi posa una col, i els àngels li canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa cuinada Amb la pasta i el llevat, I després ell la tasta Quin pa ben encertat. La Verge Maria hi posa el bressol, l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa l'endreça Escombra els racons, Amb cuita i a tota pressa Neteja els fogons. La Verge Maria fa non-non al bressol l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia
58.
59. No ma agradat Per el germà Veneno Vol que canvii Cóm i ón ho vols? Suicidar-se No hi ha ningun motiu... Al veure-la tant rabiosa Envers de xerrar, crida Crèixer Celda Sèrio Tranquilitzar Envenenar Es fa càrreg Mendigar Quant arribin serà tard Conseguir Odia al seu nebot S'enrecorda Llimosna Contar-lis No me identificat amb ell Viciar als fills El·ludir Rentable Soportar Medi de comunicació L'autor si entretén massa Es dóna compte Despedir-se Un altre cosa Mentres Arruinar Al veure que arribava Feïa, deïen Interés Actitut Claritat Vegent Sino Olvidàs Assombrat Tenir que S'anadona Perque, per que Adelantar Tranvia No m'agradat això Sobre tot escolta Inclús Ilusió Ama de casa Lo que m'agrada Ells començen Avurrits Delaten a la dona Cupa Acontèixer L'altre mare Se semblen molt Arrepentir-se FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA
60. El que provoca neguit ampliament Va surgir de la foscor Aumentar Coetànea, instantànea Emprear Obres amb català... Ocurrí un daltabaix Aconteixement En quant a... Adecuat Profunditzar Inmediat Sustituir Productes u objectes cars Diguent Discuteix e ironitza... Bocí de text El reste d'individus... De n’Àngel Guimerà... Enterar-se, s'entera No fasis renou Ilustrar Sol·lucionar No me ni vaig, encara Ademés
61. No m’ha agradat No ma agradat Per al / Pel germà Per el germà Verí Veneno Vol que canviï Vol que canvii Com i on ho vols? Cóm i ón ho vols? Suïcidar-se Suicidar-se No hi ha cap motiu... No hi ha ningun motiu... En veure-la tan rabiosa Al veure-la tant rabiosa En lloc de xerrar, crida Envers de xerrar, crida Créixer Crèixer Cel·la Celda Seriós Sèrio Tranquil·litzar Tranquilitzar Enverinar Envenenar Es fa càrrec Es fa càrreg Captar Mendigar Quant arribin serà tard Quant arribin serà tard Aconseguir Conseguir Odia el seu nebot Odia al seu nebot Se’n recorda S'enrecorda Almoina Llimosna Contar-los Contar-lis No m’he identificat No me identificat amb ell Viciar als fills Viciar als fills Eludir El·ludir Rentable Rentable Suportar Soportar Mitjà de comunicació Medi de comunicació L'autor s’hi entretén L'autor si entretén massa S’adona Es dóna compte Acomiadar-se Despedir-se Una altra cosa Un altre cosa Mentre Mentres Arruïnar Arruinar En veure que arribava Al veure que arribava Feia, deien Feïa, deïen Interès Interés Actitud Actitut Claredat Claritat Veient Vegent Sinó Sino Oblidàs Olvidàs Astorat, bocabadat Assombrat Haver de Tenir que Se n’adona S'anadona Perquè, per què?! Perque, per que Avançar Adelantar Tramvia Tranvia No m'ha agradat això No m'agradat això Sobretot escolta Sobre tot escolta Fins i tot Inclús Il·lusió Ilusió Mestressa de casa Ama de casa Allò/El que m'agrada Lo que m'agrada Ells comencen Ells començen Avorrits Avurrits Delaten la dona Delaten a la dona Culpa Cupa Esdevenir Acontèixer L'altra mare L'altre mare S’assemblen molt Se semblen molt Penedir-se Arrepentir-se FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA
62. lo que provoca neguit El que provoca neguit àmpliament ampliament Va sorgir de la foscor Va surgir de la foscor Augmentar Aumentar Coetània, instantània Coetànea, instantànea Emprar Emprear Obres en català... Obres amb català... Ocorregué un daltabaix Ocurrí un daltabaix Esdeveniment Aconteixement Q uant a... En quant a... Adequat Adecuat Aprofundir Profunditzar Immediat Inmediat Substituir Sustituir Productes o objectes cars Productes u objectes cars Dient Diguent Discuteix i ironitza... Discuteix e ironitza... Fragment de text Bocí de text La resta d'individus... El reste d'individus... D’Àngel Guimerà... De n’Àngel Guimerà... Assabenatr-se, Enterar-se, s'entera No facis renou No fasis renou Il·lustrar Ilustrar Solucionar Sol·lucionar No me n’hi vaig, encara No me ni vaig, encara A més Ademés
63. GOMILA: Guma 'home'. GUAL: Wadald 'passar a gual'. ISERN: Isarn. LLOMPART: Llopart 'estimat'. LLULL: Llullus 'personatge medieval germànic'.?? MIR: Miro, Miró. 'Famós, il.lustre'. MORANTA: Moprand o Maurus 'moro'. REYNÉS: Raginhari 'consell i exèrcit'. RAMIS: SALA-SALES: Salla 'cambra de rebre'. SEGUÍ: Siguwin 'victòria i amic' ABRINES: Eburin < Ebur < 'senyor'. ALBERTÍ: Albert. ALOMAR: Aldemar 'vell famós'. AMENGUAL: Ermingaud 'déus germànics'. ARNAU: Arnoald 'dominador de l'àguila'. VALLORI: Balduwari 'vall de llorers'. BELTRAN: Bertrand 'corb il.lustre'. GALMÉS: Waldmar. Golmés: Pla d'Urgell GARAU-GUERAU: Gairoald 'govern de la llança'. SIFRE-CIFRE: Sigfrid 'pau victoriosa'. GELABERT <Gilabert: 'sageta brillant. GERMÀNICS MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà. MOIÀ: Vila catalana. MONTCADA: Vallès. MÓRA: NOGUERA OLESA-OLEZA: Baix Llobregat ORDINES: Ordino (Andorra). PALOU: PERPINYÀ: PIERA: Anoia. REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac). REUS: Baix Camp RIPOLL: ROSSELLÓ: SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista. SANÇ: Sanctius. SANT FERRIOL: Garrotxa VIDAL: Vitalis 'sa, fort'. SAMPOL: Sant Pol (Pau). SANTANDREU: Sant Andreu. SOLSONA TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona. TERRASSA: TORELLÓ: Castell Plana de Vic. TORRELLA: Al t i Baix empordà. TORTELLÀ: La garriga. TOUS: Segarra.. VALLÈS VALLESPIR: VALLS VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus. VIC VILLALONGA: Rosselló, Vallespir. AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles. ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'. ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut) ALZAMORA: Conca de Tremp. AMER: Gironès. BARCELÓ: Barcelona BALAGUER: Noguera. BERGA BISBAL: Empordà {EPISCOPALE BORDILS BORDOY: Bordoi (Conflent). CABANELLES CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'. CAMPINS: Montseny. CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'. CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'. CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'. CANYELLES: CAPLLONCH: Camping CATLLAR (DES): Tarragonès CERDÀ: Gentilici de Cerdanya. CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de cérvols'. CORBERA CORRÓ: Vallès. ESTARÀS (Segarra) ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'. FIGUERES FIGUEROLA FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà). GAIÀ: Bages GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà JUNCOSA:Garrigues LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà). LLADÓ: Lladó (Garrotxa). LLOBERA: Solsonès MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà MANRESA: Pla de Bages. MARTORELL: Pla de Barcelona. MASSANET: Maçanet ORIGEN GEOGRÀFIC
64. PROUBASTA, DEULOFEU (Trobat), XERCAVINS, NOMS DE PILA : MARGALIDA: Perla., EULÀLIA: Benparlada PERICÀS: <Peric < Pere. PETRO: Directament del llatí. SALVADOR: Salvatore (Jesucrist). SIMÓ: Apòstol. SIMONET: " DALMAU: Dalmatius, sants del s.III-V. Dàlmates. MARTÍ: Martinus, sant de Tours. MOREI: Mauritius. PONÇ: Pontius < Pontus 'la mar'. AVELLÀ: Abellanus 'avellaner'. AGUILÓ: Aquilone 'àguila'. BASSA: origen ibèric. FULLANA: <fullà <follianus 'cognom llatí. GAIÀ: Gallianus < Gallus. HORRAC: Pre-romà. cast. 'urraca' ESTEVE: Stephanus, primer màrtir cristià. JAUME:Jacobus, apòstol. MARCH: Marcus. MARQUET: Dim. March. LLATINS ARROM: 'EL CRISTIÀ'. BENNÀSSER: fill de Nàsser. GAMUNDÍ: MASSUTÍ: Massot. Nom personal. MESQUIDA: CALVÓ: Calb 'cap pelat'. TORTELLA: Tort 'borni'. ENSENYAT: Educat. ESTRANY: De caràcter difícil. CAPÓ: Gall castrat. FERRAGUT: Ferro agut.'Home armat'. ÀRABS MALNOMS GOST: Agost. BESTARD: Fill il.legítim. DEULOFÉU: Pare desconegut. SOCIES: 'saul sies': salvat sies. VIVES: que visquis. MALLOL: Guardià de vinya. SIQUIER: distribuïdor de l'aigua de la sèquia. MUNAR: Molinare. Molí d'aigua CLADERA: Cleda 'clos de canyes per tancar-hi el bestiar'. QUINTANA: Voltants de masia o poble. TORRANDELL: Torrent petit. CAMPOMAR: Camp d'Omar o camp estèril. COMA: Prat abundant de pastura. LLOBERA: Luparia 'cau de llops'. PUIGCERVER: Cérvols. SOLER: Solàrium 'terreny, solar'. CALDENTEY: Casal d'en Tey (família de felanitx). ACCIDENTS GEOGRÀFICS
65. Text original del "MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA" Es troba a la "Biblioteca Nacional" de Madrid any 1850 ESPAÑA COLONIAL Filipines, Cuba, Àfrica del Nord i Illes Canàries. 5 ESPAÑA UNIFORME o puramente constitucional que comprende estas treinta y cuatro províncias de las coronas de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles. 4 ESPAÑA FORAL (País Basc i Navarra) 3 ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferente en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado 2 MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA , en que se presenta la división territorrial con la clasificación política de todas las províncias de la monarquia según el régimen especial común a ellas. 1
66. BREU RESUM D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA Llengua del poble, la cultura i l’Administració Els primers textos escrits en català coneguts actualment són fragments de la versió catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Homilies d’Organyà , tots dos del segle XI. El català va tenir una considerable expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries de relleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques , les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València , els Costums de Tortosa , els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar , recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del Decameró . El període de la decadència literària Tot i que la llengua catalana va tenir un accés precoç a la impremta –com demostra el fet que el 1474 ja apareix el primer llibre imprès en català, Les trobes en llaors de la Verge Maria –, en els segles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua popular. D’aquest període es pot destacar l’obra de Josep Vicenç Garcia i Francesc Fontanella a Catalunya, Joan Ramis a Menorca, i Lluís Galiana a València. Després de la Guerra dels Segadors (1640-1659), les terres del nord de Catalunya foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l’educació i en els usos oficials. En la Guerra de Successió a la corona d’Espanya (1704-1714) els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota d’Almansa (1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç. La Renaixença i la recuperació de la llengua Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, la llengua catalana va viure una rica Renaixença literària, l’inici de la qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres de nivell universal i d’un gran èxit popular com són les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canigó ; Àngel Guimerà, que va atorgar nivell literari al teatre nacional amb obres com Terra Baixa ; Narcís Oller, autor de novel·les d’una gran modernitat, com és el cas de La febre d’or . Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Salvat- Papasseit, que va incorporar l’ús dels cal·ligrames, Josep Sebastià Pons i Bartomeu Rosselló Pòrcel són alguns dels autors més populars del primer terç del segle XX. Paral·lelament s’iniciaren estudis sobre la llengua i s’elaboraren diccionaris (com els de Pere Labèrnia, Pere Antoni Figuera, Josep Escrig o Marià Aguiló), tractats de barbarismes i ortografies (com els dels mallorquins Antoni Cervera i Joan Josep Amengual o el barceloní Josep Balari), que són el precedent immediat de la normativització moderna iniciada a començaments del segle XX. Coetàniament, el català s’introdueix a la premsa diària i periòdica de tot el territori, tant d’abast nacional com local i comarcal, amb diaris com La Renaixença , El Poble Català , La Veu de Catalunya i, més tard, La Publicitat i El Matí , i revistes com La Ignorància , El Mole , L’Avenç , i d’altres. La institucionalització del català A començament del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l’Administració. Des de les institucions de poder local que va controlar i, molt especialment, des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional al català amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica, el primer president de la qual fou el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, l’impulsor del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), obra cabdal de la lexicografia catalana. El suport de Prat de la Riba i de l’Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (Normes ortogràfiques, Gramàtica, Diccionari) amb la qual el català es va dotar d’una normativa unificada i moderna. La Constitució republicana de 1931 i l’Estatut d’autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua oficial i la realització d’una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts d’autonomia. La dictadura i la persecució de la llengua Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil, la persecució del català va ser intensa i sistemàtica, sobretot fins al 1962. Es va prohibir l’edició de llibres, diaris o revistes, la transmissió de telegrames i les converses telefòniques en català. L’exhibició de pel·lícules era forçosament en castellà i el teatre es podia representar tan sols en aquesta llengua. Les emissions de ràdio i de televisió únicament podien ser en castellà. La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil era exclusivament en castellà i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret. La senyalització viària i la comercial, la publicitat i, en general, tota la imatge exterior del país era en castellà. Una forta immigració procedent de la resta d’Espanya en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana podia oferir estructures urbanístiques i educatives adequades va fer més difícil, encara, la situació del català. Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar tant a Catalunya i les Illes Balears com a la resta de territoris de parla catalana. En aquest temps molts escriptors formats en l’època anterior, alguns d’ells des de l’exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga van escriure obres de gran relleu. Cap a la normalitat Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la Constitució de 1978 reconeix la pluralitat lingüística i estableix que les llengües espanyoles diferents del castellà poden ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia. Els estatuts de Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) reconeixen el català com a llengua pròpia d’aquests territoris i la declaren llengua oficial juntament amb el castellà, i també ho ha fet, amb la denominació legal de valencià, el de la Comunitat Valenciana (1982). De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) estableix que el català és la llengua oficial de l’Estat. A l’empara dels estatuts, els parlaments autònoms de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana van aprovar, entre 1983 i 1986, lleis de suport a la llengua catalana, que la introduïren a l’escola, l’administració i els mitjans de comunicació institucionals. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei amb l’objectiu de promoure l’ús del català al món econòmic, les indústries culturals i els mitjans de comunicació privats. En aquests anys s’han creat mitjans de comunicació entre els quals cal destacar, pel seu elevat grau d’acceptació popular, TV3 i Catalunya Ràdio a Catalunya o el Canal 9 a València i, darrerament, un gran nombre de ràdios i televisions locals a tots tres territoris. En aquest període el català ha anat recuperant presència a la premsa de manera que actualment hi ha deu diaris en llengua catalana: Avui , El Punt , Regió 7 , Diari de Girona i El Nou 9 a Catalunya; el Diari de Balears a Mallorca, i el Diari d’Andorra i el Periòdic d’Andorra al Principat d’Andorra, i les versions catalanes dels diaris El Periódico i Segre . També són en català trenta setmanaris, un centenar de revistes i més de dues-centes publicacions d’àmbit local. L’edició en llengua catalana ha arribat a cotes molt altes pel que fa al nombre de títols editats, que cada any s’ha anat incrementant de manera constant. L’any 1999, per exemple, s’editaren 7.492 títols en llengua catalana, amb un total de més de vint milions d’exemplars. A finals d’aquest mateix any, el total de títols disponibles en llengua catalana, segons els registres de l’ISBN, superava els 75.000. L’any 1994, segons un informe de la Unesco, la llengua catalana era la desena llengua més traduïda del món, per llengües de partida.
67. Pere I d’Aragó “El Catòlic” Rei d’Aragó, Comte de Barcelona i del Rosselló 1177-1213 +1204 Maria de Montpellier i de Comnemes(Comnena) Sra de Montpeller 1182-1213/19 Jaume I d’Aragó “El Conquistador” Rei d’Aragó, Mallorca, Valencia, Comte de Barcelona,Comte de Rosselló, 1207-76 + 2. Violant/ Jolanta d’Arpád i de Courtenay, Princessa d’Hongria (filla d’Andreu II d’Hongria) ca 1215-51 Jaume II Rei de Mallorca « El Bon Rei » Comte de Rosselló,Cerdanya, Sr. De Montpellier *1243 Barcelona-1310 Palma Mall. +1272- 1. Esclaramonda de Foix i de Cardona m.v. 1300 (filla de Roger IV Ct de Foix) +2.? Beatriu de Savoia (ilegi) Saura m. 1333 + 1. Pere Galceran de Pinos m. 1312 +1319 -2. Berenguer de Vilaragut Sr. De Sanmartin y de Subarita m.1358 (Sa filla es casà amb Jaume III) Jaume 1274-1330 (renuncià als seus drets reials) Monjo franciscà Sança 1282/5-1345 + Robert I de Nàpols »El Bó » Ct de Provença i Anjou 1277/8-1343 (morí sent monja a Nàpols) (Sense descendència) Alfons m. 1260 Elisabet 1280-1301m. a Alacant + Joan Manuel de Trastamara i Savoia, Infant de Castella Sr. de Villena, de Peñafiel i Escalona (nét del rei Ferran III de Castella) Ferran ca 1278-1316 m.al Poloponeso Infant i Regent de Mallorca « El de Morea » Princep d’Acaia + 1. Elisabet de Sabran i de Villehardouin Sra de Matagrifó Princessa d’Acaia ca 1297-1315(filla d’Isnard) +2. 1315 -Elisabet d’Ibelin (filla de Felip Senescal de Xipre) Felip 1288-1340/3 Infant i Regent de Mallorca. 1324-9 Abat de St Pau de Narbona, i Conseller de Sanç I i de Jaume III m.1340/3 a Nàpols Sanç I Rei de Mallorca 1276/7-1324 mort a Formigueras i enterrat a Perpinyà + Maria d’Anjou i d’Arpád, Princessa de Nàpols *1290 (Filla de Carles II de Nàpols) (3 amants reconegudes amb descendència ) GENEOLOGIA COMPLETA DE LA CASA REIAL DE MALLORCA
68. / 1.Bianca Palaiologina de Montferrat i de Sforza m. 1509 DESCENDENCIA DE BONIFACIO IV DE MONTFERRAT: DESCENDENCIA IL.LEGITIMA DE SANÇ I DE MALLORCA: DESCENDENCIA DE SAURA : / Bernat Galcerna m. 1421 FILLASTRES DE JAUME IV DE MALLORCA, DELS ANTERIORS MATRIMONIS DE JOANA I DE NÀPOLS: (ilegi) Ferran (ilegi) Pagà m. 25 d’Octubre de 1349 a Llucmajor (enterrat a la Seu de Mallorca al costat del seu germà Jaume III) + Blanca de Salellas ilegi) Esclaramonda (Monja al Convent de Sta Clara de Perpinyà) (ilegi) Sanç + Saura Rosselló (filla del Conseller Ferran Rosselló) 2.Ferran Infant de Mallorca Baró i Vescomte d’Omelas 1317-1374/6 + Esquiva de Xipre m.1363 (separa.en 1341) (filla de Hug IV de Xipre) 1. Jaume III Rei de Mallorca *1315 m. a Llucmajor el 25 d’octubre de 1349 + a Perpinyà 1335/6 - 1 .Constança d’Aragó i d’Entença 1318-46 (filla d’Alfons IV) +2. en 1347- Violant de Vilaragut i Aragó de Mallorca v. 1320-72 (filla del Vescomte d’Omelas) (ilegi) Joan 1335-74 + Constança d’ Eslavia (ilegi) Constança + 1. Joan Alfons de Lauria m.v. 1369 + 2. Humbert de Fenollar Baró de Banyalburfar 2. Maria (m. jove) 2. Esclaramonda 1348-49 Elisabet I Reina Titular de Mallorca 1337-1404 m. al Castell de Gallargues + 1. Joan II Paleólogos Mq de Montferrat 1310/31-72 +1375/6- 2. Conrad von Reischach zu Jungnau (Cavaller alemany) 1.Jaume IV Rei de Mallorca 1336-75 m. a Sòria + 1. Joana I d’Anjou i de Valois -Reina de Nàpols i Sicilia (sen.descen) 2.NN 2. Miquel von Reischach zu Jungnau (no va voler mai ser rei de Mallorca) 1. Margherita Senyora d’Acqui m. 1420 + Pere d’Aragó i Comminges Ct d’ Urgell 1337-1408 1. Teodor II Paleòlegos Mq de Montferrat Sr. de Constantinopla ca 1364-1418 + Jeanne de Bar y de Valois m. 1402 Sofia m. 1434 + 1421 Ioannes VIII Paleólogos i Dragas Emperador de Constantinopla 1392-1448- (divorciats en 1426) Sensa descen.) Gian Giacomo Paleòleg Mq Montferrat 1395-1445 + Giovanna de Savoia i de Berry 1392-1460 (filla d’Amadeo VII) Elisabetta Palaiologina +1436 Lluis I Mq di Saluzzo 1406-75 (3 fills) Bonifacio IV Mq Montferrat ca 1424-94 + Elena de Brosse m. 1484 +2. Mª Brankovic de Serbia y Ariniti 1466-95 (2 fills) Guglielmo VII Mq Montferrat ca 1420-83 + Elisabetta Sforza i Visconti ca 1456-73 (filla del Duc Francesco I de Milan) + 2. 1474 Bernard de Brosse i de Ponthièvre 1450-85 2. Giorgio 1488-1533 2. Guglielmo II 1486-1518 3. Constança + Berenguer de Vilaragut Sr de Subirats i Baró d’Albaida m. 1348 3. NN + Pere de Talarn 3. Saura m. 1333 + 1. Pere Galcerà I de Pinòs +1322- 2. Gilabert V de Cruïlles Baró de Peretllada 2. Nicolaua + Berenguer Burget 1. Felip Violante 1320-72 Pere Galceran m. 1348 + Marquessa de Fenollet
69. Multa per parlar en català-1937 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma. Un temps després tots els DNIs a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà. Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llengües, però no en català. 2005 , 20 d'abril,un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en Català. Segons el menor, els agents el comminaren a "hablar en cristiano" . 2006 ,15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d' Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre el segur caducat (eren les 0:30 i li acabava de caducar). 2007 , 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de que va ser objecte. Malgrat tots aquests fets, encara hi ha qui nega la repressió, com ara el
71. DESCENDENCIA DE FERRAN VESCOMTE D’OMELAS 1317-43/7: (separats en 1341) Alicia de Mallorca-Omelas m.d. 1376 + Felip d’Ibelin, Sr. d’Arsur, Senescal de Chipre m. 1374/6 DESCENDENCIA DE SANÇ (FILL IL.LEGITIM DE FERRAN D’ACAIA): Constança de Mallorca i Rosselló m. d. 1407 + Berenguer de Vilaragut Vescomte de Subarita Esclaramonda de Mallorca i Rosselló m. 1371 + Artal de Foces NOTES: 1. 1328 - Donya Maria de Nàpols , esposa de Sanç I de Mallorca, es casà –al quedar-se viuda- amb Jaume d’Aragó-Xericà 2 . 1376 -Donya Violant de Vilaragut i de Mallorca , es casà – al quedar-se viuda de Jaume III- amb Otto Welf de Saxonia, Princep de Tarento (1320-99) 3 . Elisabet I de Mallorca, Reina Titular de la Corona Reial de Mallorca , pasà els seus drets dinàstics a: Joan d’Aramanyac i a Lluis d’Anjou, desprès Rei de França (fill adoptat segons escrits de l’época, per Jaume IV de Mallorca, qui va ésser el seu Padrí Jove des de el seu naixament. En Lluis d’Anjou es casà amb Violant d’Aragó, Princesa de la Casa Reial d’Aragó. 4. Quan la Corona d’Aragó al segle XVI , (a la mort del Rei Ferran “El Catòlic”) pasà a la Corona reial de Castella, Mallorca pasa a ser part de: LA CORONA REIAL D’ESPANYA . REINATS- DURACIÓ: Jaume I Rei desde 1229-76 (Fundador de la Dinastía Reial de Mallorca) 47 anys com a monarca Sanç I Rei desde 1310-24 – 14 anys com a monarca Jaume III Rei des de 1324-49 Vasall (obligat) d’Aragó 1349 – La Corona de Mallorca pasa totalment a la Corona d’Aragó. Jaume IV Rei Titular de Mallorca des de 1349 fins 1375 – 26 anys com a monarca a la sombra. Elisabet I Reina Titular de Mallorca des de 1375 fins 1404 – 29 anys com a monarca a la sombra.
