2. Fonts:
ANDRES F. I SANCHEZ A. (2001) El sistema de valors dels catalans.
Institut català d’Estudis Mediterranis. Barcelona
CANALS M.A. I d’altres.(2001) La renovació pedagògica a Catalunya des
de dins.(1940-1980) Ed 62. Barcelona
J.M. ESTEVE. (2001) La salud de los profesores: influjo del trabajo
profesional en la salud del educador. IV Jornades sobre el professor de
psicologia i pedagogia de sencundària. Barcelona.
GOMEZ DACAL G. (1992) Centros educativos eficientes. PPU Barcelona.
POSTMAN,M. (2001) La fi de l’educació. Eumo.Vic.
ROYO, M. (2001) A vueltas, de nuevo, con el malestar docente. Revista
del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya. Nº 24.
ROYO, M. (1994) “La autopercepción institucional de los centros
educativos y su incidencia en la gestión”. En Autonomia Institucional de
los Centros Educativos. Universidad de Deusto. Bilbao.
SALMURRI F. (2004) Llibertat emocional. Paidós.
VEENMAN.S.(1996) “El director de centros como formador”, en Dirección
participativa y evaluación de centros docentes. ICE-Deusto. Bilbao
VERA,J. (88) El profesor principiante. Promolibro. Valencia
3. algunes dades (Esteve 01)
El 17% dels professors ha manifestat desitjos
d’abandonar la docència
El 9% del professors pateix molta ansietat i
estrès associat a la feina.
El 45% pateix una certa ansietat o estrès .
El 15% del professors desenvolupen sentiments
de desconcert i contradicció.
El 10% dels professors fa consum de tranquil·litzants.
4. Però…
Nomès el 1’26% pateixen ansietat greu,
neurosi o depressió. (Esteve incrementa en
un 0’50% --1’76%-- aquesta dada pel 2001.
Pel 2006?).
Nomès el 3’4% admet haver demanat baixes
per estrès.
El 37’5% diu que font de tensió és el tracte
amb alumnes.
5. MÉS DADES:
Segons Amiel I Mace-Kradjian(1972), de cada 100 persones de
35 anys als 70 anys sobreviuen:
* 73 professors
* 71 funcionaris
* 65 pagesos
* 65 caps de personal del sector públic
* 63 propietaris de botiga o PIME
* 57 obrers especialitzats
* 49 obrers no especialitzats
6. CONCLUSIÓ:
“Comparativament, les nostres condicions de
treball (horari, vacances, seguretat de feina,
democràcia organitzativa, autonomia
personal…) són envejables i envejades,
encara que són una forma necessària
d’equilibrar el plus de tensió associada a la
naturalesa del nostre treball…” (Esteve 2001)
7. L’any 84 es publiques tres llibres
sobre el tema:
Ranjart: Los enseñantes perseguidos.
Hamon i Rotman: Mientras queden Profesores.
J.M. Esteve: Profesores en conflicto
Venen a dir pràcticament ddues coses:
1-“De vegades tenen la sensació de què han
perdut el control, que no tenen res a oferir”
(El País 29-4-03)
2- “Els professors estan perseguits, com
creuen, però no per nungú en particular
sinò per l’evolució de la societat
que ha imposat canvis profunds a la professió.”
(Esteve 2001)
8. Esteve (2001) “Fins l’any 75 es mantè, a la
literatura, una visió idílica de la professió”.
La literatura realista del XIX, en canvi, descriu
pefectament el mestre cremat:
”¿Cóm volen que ensenyi alguna cosa a aquests
galifardeus que no volen estudiar,
--els millors marxen a estudiar amb els frares--,
que desapareixen en temps de collita, amb uns
pares que menyspreen el saber, oblidats de
l’administració…?”
9. Curiositat: no es publiquen estudis
sobre el benestar docent.
Curiositat: si llegim les
estadístiques del revès, resulta que
hi ha molts professors que
gaudeixen de la seva feina.
10. CONCLUSIÓ:
Els professors
que gaudeixen de la seva feina
no marquen la imatge pública
de la professió.
Prima la autoimatge negativa
que enviem al nostre entorn
que es torna contra nosaltres com un mirall
incrementant així la autoimatge negativa
que tornem a enviar…etc.
11. RESUM:
1.- El problema: els alumnes que no volen
estudiar.
2.- El problema s’agreuja per una imatge-
autoimatge negativa, que qualsevol
esdeveniment incrementa: resultats Pisa,
assetjaments, dades de baixes,
3.- Possiblement si reduïm 2, veurem
l’autèntica dimensió de 1.
12. TENIM UNA PROFESSIÓ DIFICIL
- Manca de compensacions: no veiem
mai el resultat de la nostra feina sobre
l’alumne.
- L’educació és un procès caòtic: el
compost.
- En especial a secundària actuem molt
parcialment sobre l’alumne.
- Hi ha molt poc agraïment de
l’administració o dels pares. Derrerament
se’ns culpabilitza amb frequència.
13. TENIM UNA PROFESSIÓ
EXTRAORDINÀRIA!
Filosofia de l’educació: l’educació és la professió
més productiva. - Produeix coneixements,
valors, ètica, ciutadania, emocions, hàbits,
socialització, maduració personal, oficis, …en
resum, HUMANITAT.
- Permet passar als alumnes l’acumulació de
sabers, experiències vitals, emocions
col·lectives, en resum, les troballes de
l’espècie en 50.000 anys d’història…
- És una professió creativa, emocionant (i tant!),
I a la vegada segura, democràtica, molt
autònoma…
14. La societat ens valora molt. (¿?)
Molt més del que pensem!
Consulteu :
- www.cis.es (anàlisi de la confiança en les institucions)
.
- Andrés F. i Sánchez A.-El sistema de valors dels catalans
Institut Català d’Estudis Mediterranis.
- Fundación Santa María (El País 11-5-06,ahir mateix)
“No estem pertorbats per les
coses en sí, sinó per la forma
que tenim de pensar sobre les
coses”. Epictet (Enchiridion)
15. Què cal fer?
1er: fer una important
reestructuració cognitiva
per millorar la nostra autoimatge.
2on: comunicar-ho eficaçment,
sobre tot als alumnes, les famílies,
a l’entorn, a la societat en general.
Però sobretot entre nosaltres!
Ens hem d’apreciar i ens hem de fer
apreciar!
16. “Les persones més felices acostumen
a tenir una elevada autoestima, que és
l’apreci I la consideració que donem a
nosaltres mateixos.
Estimar-nos és sentir-nos responsables
davant de nosaltres mateixos i dels
altres,
i acceptar que la nostra situació depén
de les nostres decisions, i no del que
(Salmurri 2004)
fan altres.
17. Així doncs, l’autoestima implica:
- honestedat.
- responsabilitat.
Però també
- cultura de l’excel·lència.
- comunicació amb l’entorn.
18. Cultura de l’excel·lència? Què vol dir?
Igualtat: Atendre també als desfavorits és ménys
còmode però socialment més progressista que
atendre només als selectes.
Educació integral: Formar tots els aspectes de la
persona, i no nomès els acadèmics, és molt més útil
per cada alumne.
Reconeixement: Atendre a cada alumne
personalment segons les seves necessitats i
habilitats pròpies és més professional i més eficient.
Realisme: tenir objectius assolibles I saber derivar
quan no arribem, és més professional.
(etc…)
19. Comunicació amb l’entorn, qué vol dir?
Reconèixer la importància que té. Per exemple,
si aconseguim una imatge d’excel·lència i la
sabem comunicar:
Obtindrem més col·laboració dels pares, del
municipi,
Més respecte dels alumnes.
Més autoestima pròpia. Més benestar.
Més ressistència de l’organització en temps difícils.
Més seguretat, creativitat, satisfacció professional.
Més institucionalitat, personalitat, identitat del
centre reconeixible. (…)
20. Cuidar la imatge física: Edifici, papers, informes, neteja,
rituals escolars, visites dels pares, sortida dels alumnes,
AMPA, ordre extern: demostrar professionalitat.
Cuidar la imatge pública: opinions dels pares, de les
altres escoles, evolució de la matrícula, comunicació de
l’excel·lència, de les innovacions, dels resultats.
Cuidar l’autoimatge: reconèixer els sabers i habilitats
dels professors, la seva professionalitat, agrair els seus
esforços, enfasitzar els èxits professionals, el treball en
equip, fer bon ambient professional, no proposar-se
objectius inassolibles, tenir un PEC creïble, ben assumit,
pràctic…
Es tracta d’una imatge col·lectiva que ens arrosega amb
molta facilitat.
Forma part de la cultura organitzativa.
Cuidar la imatge prospectiva, la imatge de futur, preveure
els riscos futurs, les oportunitats, les possibilitats,
21. Aquestes quatre imatges formen
la imatge global del centre
IMATGE
AUTOIMATG E
FISICA
IMATGE
IMATGE
PROSPECTIVA
PÚBLICA
Joan Costa (1972)
22. “Com a individus socials, necessitem la
valoració, l’apreci, l’acceptació I l’estima. (…)
“Acostumen a baixar l’autoestima, la
culpabilització, el rebuig, l’abandonament, la
manca de demostració afectiva” (Salmurri 2004)
“L’apreci extern, l’a imatge positiva d’una
organització, comença per l’autoimatge
positiva realista” (Costa 1984)
23. Plaer, compromís, sentit.
Martin Selinger: “Hi ha tres components de la
felicitat: plaer, compromís i sentit. El plaer ha estat el
camí clàssic, però les neurociències demostren que
és el menys segur”
¿La vida, la feina, tenen sentit? No ho sé, però hi ha
persones que hi troben o hi posen sentit. No cal que
sigui un sentit transcendent.
Davidson: “L’estil afectiu positiu …multiplica l’activitat
a l’escorça prefrontal esquerra, que s’associa a les
emocions positives, al benestar i a la ressistència a
l’estrès”
24. Però…..i els alumnes què?
Els nostres alumnes…
Necessiten autoestima, com nosaltres.
Necessiten reconeixement, com nosaltres.
Necessiten estímul… com nosaltres.
Necessiten lideratge, com nosaltres.
Tambe necessiten límits, seguretat, bons
hàbits, …. Que nosaltres els podem donar.
Però aquesta és una altra història.
