3. Quan en Charli Braun és una escola…
Charlie Brown
…i la imatge, una postura”.
4. La imatge del centre educatiu…
Tema molt poc reconegut a
l’escola pública.
Tema sovint mal enfocat, a la
privada.
Tema molt delicat.
Tema important.
5. EN EL SISTEMA CENTRALISTA,
FRANCÈS I BUROCRÀTIC:
EL CENTRE EDUCATIU ÉS UNA PEÇA
D’UNA GRAN MÀQUINA:
NO TÉ PERSONALITAT PRÒPIA.
NO TÉ IMATGE PRÒPIA.
VIRTUTS PRINCIPALS:
SEGURETAT DEL SERVEI.
UNIFORMITAT
CONTROL
6. SI ENS ENCAMINEM CAP A
L’AUTONOMIA DEL CENTRES
ES PERQUÈ BUSQUEM:
MÉS QUALITAT
MÉS ADAPTACIÓ
A L’ENTORN
MÉS PROFESSIONALITAT
MÉS CREATIVITAT
MÉS SATISFACCIÓ DELS USUARIS
7. PERQUÈ….
PREGUNTA: SISTEMA CENTRE
ADMON.
QUI FORMA EL PROFESSIONAL?
- +
QUIN ÉS EL LLOC DE LA
- +
PARTICIPACIÓ?
ON ES VIU I ES GAUDEIX LA
- +
PROFESSIÓ?
QUIN ÉS EL LLOC REAL DE LA
- +
INNOVACIÓ?
8. QUIN ÉS EL NEGOCI? ¡EDUCAR!
Pregunta: SISTEMA CENTRE
ADMON.
ON ES TRANSFEREIXEN ELS
- +
VALORS?
QUI ES COMUNICA AMB
- +
L’ENTORN?
ON ES MESURA LA QUALITAT
- +
DE L’EDUCACIÓ?
QUI DETENTA CULTURES
- +
ESCOLARS?
9. Siguem justos: Qui educa?
L’ admi- …legisla, financia, tè cura de la igualtat, de la
nistració: unitat del sistema, assisteix, impulsa, assessora,
protegeix? +-, reconeix?,+-, controla ….
El centre …educa, ensenya, avalúa, orienta, socialitza ,
transfereix valors, viu una cultura escolar,
reconeix els professionals, adapta, es comunica
amb l’entorn, participa, innova, resisteix, fa la
millor formació inicial, i també la permanent,
lluita contra la burocràcia, administra, crea un
clima escolar, reinvindica ……
L’aula És una peça del centre.
10. PRINCIPI GENERAL
és una
educatiu
l centre
E a,
tònoma,
ó molt au
nstituci
i ions més
es decis
pren l ó,
ucació,
s de l’ed
mportant
i el·ligent
ll int l·
és el ta u.
ducatiu.
istema e
del s ubjecte
e és el s
El centr e.
imatge.
nt de la
interessa
11. PREGUNTES:
POT FER-SE CÀRREC DE LA SEVA IMATGE
PÚBLICA?
HA DE ASSUMIR LA IMATGE DEL SISTEMA?
POT COMPOSAR UNA IMATGE PRÒPIA, QUE
INCLOGUI LA DEL SISTEMA?
HA DE DEIXAR QUE LA IMATGE ES FACI
SOLA?
ÉS LA IMATGE COSA DE L’ESCOLA PRIVADA?,
ÉS EL MATEIX IMATGE QUE MARKETING?
12. UN EXEMPLE D’ACTUALITAT
: (EL PERIÓDICO, 12/NOV/06)
Titular general:
“LA CONVIVÈNCIA A LES
AULES, VISTA PEL
PROFESSORS”.
Subtitulars :
“ESTEM
EXAGERANT”.(Fapac,
sindicats, administració)
“AGRESSIVITAT
MANIFESTA”.(Una mare-
professora)
“VIOLÈNCIA A LES
AULES”, (Un professor)
QUINA IMATGE ES COMUNICA?
13. QUÈ ÉS UNA IMATGE?
La cultura d’una organització, comunitat, escola, grup
humà“…és el resultat de molts
missatges entre els seus membres”.
(Goodenough:1990)
La imatge és, potser, el mateix però
condensada, xifrada, estereotipada,
i present a la consciència dels membres…
Però hi ha diversos tipus d’imatge….
14. LA IMATGE GLOBAL
REALITAT
AUTOIMATG E
O IMATGE
FÍSICA
IMATGE
IMATGE
PROSPECTIVA
PÚBLICA
Joan Costa (1972)
15. 1.- La Realitat.
Imatge física: edifici, línies, cicles, neteja,
rètols, impressos, notes als pares, sala per
visites, secretaria, logotip, contestador …,
Identitat: cultura, clima, projectes,
històries, festes i celebracions, tracte …
Persones: edat del professors, tipus
d’alumnes, pares, directius, persones cara al
públic…
Resultats, premis, presència a l’entorn,
relacions… etc…etc.
16. 2.- La Imatge pública.
Exemples d’Imatge pública expressada. condensació en …
“ES UNA ESCOLA PÚBLICA” Sistema
Ideari
“ES UNA ESCOLA DE FRARES”
Mètodes
“ES UNA ESCOLA MODERNA”
Resultats
“AL NEN LI VA ANAR BÉ”
Persones
“TE PROFESSORS MOLT BONS”
Edifici
“ESTÀ PLENA DE PINTADES”
“FUMEN PORROS”
Alumnes
“HI HA MOLTS IMMIGRANTS”
17. 2.- Imatge pública
Una imatge pública espontània,
no tractada,
quasi sempre és una reducció,
un tret ocasional,
que no informa bé, o que
desinforma.
Però que té una evident força
18. 2.- La imatge pública…
…és una simplificació, que de vegades prové del boca a
boca, una condensació, moltes vegades simbòlica,
que quasi mai reflecteix la complexitat de la nostra feina.
Certament, l’educació és una feina quotidiana, lenta,
i sovint resta ofegada pel soroll de fons de les novetats,
o per fets puntuals gens representatius.
Cal tractar-la i posar-la
a favor del negoci : educar.
COM?
19. 3.- L’Autoimatge
És un estat d’opinió personal, valoratiu,
-
quasi un estat emocional, sovint molt poc
conscient.
- També és una condensació, una
simplificació, però alimenta la imatge
pública, per bé o per mal.
- Si no es gestiona, és un reflex mecànic de la
imatge pública: realimentació entrópica.
20. IMATGE PÚBLICA
REALITAT:
(B/D) DE CENTRE
IMATGE
FÍSICA,
IDENTITAT
PROJECTES,
RESULTATS…
AUTOIMATGE: p/n
Amplificacions:
Estil cognitiu
- MEDIA
personal.
-FLUCTUACIONS DE LA
Idees col·lectives,
creences, mites,
IMATGE DEL SISTEMA
tabús, prejudicis.
-FETS PUNTUALS
Cultura: Costums,
Atenció: vegeu
valors, rituals, festes
imatge prospectiva NOTICIABLES.
21. 3.- Autoimatge és autoestima
“Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci,
l’acceptació i l’estima, sobretot de nosaltres mateixos”.
* La culpabilització,
* la manca de demostració afectiva,
* la manca de reconeixement,
acostumen a baixar l’autoestima
tant personal com col·lectiva” ( )
Salmurri 2004: Llibertat emocional
Pel contrari: la motivació, l’afecte, el reconeixement,
fonamenten una autoimatge positiva.
22. 3.- L’AUTOIMATGE
Dirigeix inconscientment la nostra acció, i els
setiments que l’acompanyen.
Reforça la imatge pública, i, és inconscientment
determinada per ella. (p./n.)
ÉS LA CLAU
DEL BENESTAR O MALESTAR,
PROFESSIONAL.
23. 3.- L’AUTOIMATGE
ÉS UNA VIVÈNCIA PERSONAL, PERÒ
MOLT CONTAGIOSA,
DE TAL FORMA QUE SOLIDIFICA
ESTATS D’OPINIÓ, CREENCES
COL·LECTIVES MOLT ESTABLES.
NO ÉS FÀCIL, PERÒ ES MODIFICABLE.
“ S’ha demostrat en diversos estudis que un
minut entretenint un pensament negatiu deixa
el sistema inmunològic en situació delicada al
llarg de sis hores”
(M.Alonso Puig, psiconeuroinmunòleg. La Vanguardia, 7nov05)
24. Això és un cercle viciós.
Però, on comença?
“L’apreci extern, la imatge
positiva d’una organització,
comença per l’autoimatge
positiva realista”
(Costa 1992: Imagen pública.)
25. L’autoimatge positiva es composa de
1.- SATISFACCIÓ PROFESSIONAL.
2.- ALT NIVELL DE COMUNICACIÓ.
3.-ALTES EXPECTATIVES I
MOTIVACIONS (VILLAFAÑE 93:69)
26. Exemples d’autoimatges:
(ajunteu dos o tres dels següents pensaments).
1.- “Aquí treballem per fer ciutadans”
2.- “A aquesta escola tot és burocràcia.”
3.- ”És que… no podem fer-hi res, no comptem
per l’administració, no cal esforçar-se…”
4.- ”Aquí no hi ha gent interessant: per gaudir de
la meva professió m’haig de tancar a la classe”.
5.- “Aquí tothom va a la seva, no ens ajudem”.
6.- “Si els pares no fan el que els toca, ja podem
esforçar-nos, no aconseguirem res…”
7.- “Aquesta és la millor escola del barri” (…)
27. ES POT MILLORAR l’AUTOIMATGE?
1.- “LA FEINA MÉS IMPORTANT DEL LÍDER ÉS
EMOCIONAL”.
2.- ESPECIALMENT ELS DIRECTIUS,
PODEN MILLORAR L’AUTOIMATGE INTRODUINT
NOUS MISSATGES POSITIUS PERÒ REALS, ELEVANT
LES EXPECTATIVES, CUIDANT L’AUTOESTIMA
PROFESSIONAL, MILLORANT LA COMUNICACIÓ I
LA RELACIÓ, AFRONTANT ELS PROBLEMES PER
QUÈ NO ES CONVERTEIXIN EN FRACASOS.
3.-TAMBÉ HAN DE DISENYAR LA IMATGE
PROSPECTIVA, PER PREPARAR EL CAMÍ DELS
CANVIS.
28.
29. 4.- La imatge prospectiva…
És allò que l’escola vol ser, el seu projecte
educatiu real i emocional.
La imatge prospectiva, ha d’estar al cap d’algú,
de la junta directiva, o del grup de professors i
pares més compromesos.
Es tracta d’una previsió i voluntat de canvi per
crèixer o per adaptar-se a noves situacions que
es preveuen.
ESCOLA
2010
ESCOLA
1999
31. Més preguntes…
ES BÓ QUE ESCOLES DEL MATEIX
SISTEMA COMUNIQUIN IMATGES
DIFERENTS?
COM ES POT MILLORAR LA IMATGE ?
IMATGE ÉS PUBLICITAT?
ETC..
32. MARKETING o COMUNICACIÓ?
EL MARKETING NO ÉS GAIRE ADEQUAT PER L’ESCOLA:
1.-El marketing té un cicle molt curt, l’educació,
molt llarg.
2.- El marketing nomès ofereix productes: l’escola,
més aviat processos.- Educar no és un producte, és
un procès. Si el resultat no és l’esperat, no es pot
tornar.
3.-L’escola no pot assegurar l’èxit: nomès un bon
procés: no tot depèn d’ella.
5.-L’escola pot fer imatge per millorar la matrícula,
però, sobretot per millorar el procès educatiu,
assegurar la col·laboració dels pares, de l’entorn,
per incrementar l’autoestima professional….
33. Quan s’ha de gestionar la imatge?
Quan la imatge no reflexa la realitat, sobre tot si el saldo és
negatiu.
Quan l’autoimatge i la imatge pública són discrepants: cal
actuar sobre la més baixa.
Quan les imatges són difoses, febles, estereotipades, o estàn
ofegades per sorolls de fons, i no comuniquen el que volem
comunicar.
Quan es projecten canvis que provocaran resistències o
dificultats.
Quan es preveuen crisis o turbulències, per reforçar i
adaptar l’organització.
Quan la cultura de l’escola es veu compromesa per un grup
de professors o alumnes nous, que cal assimilar.
Quan es vol millorar el clima de qualsevol sector de la
comunitat.
34. Què busca la imatge del centre?
Que els pares, l’ajuntament, les entitats de
l’entorn…)
1.-CONEGUIN I VALORIN l’escola: que
millori la qualitat de la matriculació,
que sigui una elecció més conscient.
2.- CONFIIN més en l’escola i en els
professors, com a professionals
altament qualificats.
3.- COL·LABORIN amb l’escola i es
disposin a seguir els seus projectes.
4.- SAPIGUEN com contactar, i amb
quí.
35. El nucli de la comunicació ha de ser
la missió: educar,
i també els medis bàsics per educar.
quem…
quí edu
“A
t…
alitat…
amb qu essors,…
r s pr of
millo
mb els quats,
a
es ade
rogram
amb p ions”.
instalac
bones
amb
Però, no cal oblidar…
36. El text ha de recordar que…
per què
sultats,
b o n s re rames)
tenim
.- …Ob ó (prog
ixó i aix
2
es fem a (formes
ltr
nosa ò i això
fan aix
ls pares
…i e oració).
col·lab
lares de
c
37. XII Jornades del FEAEC
16 i 17 de Novembre de 2006
(Mariano Royo. Royo.mariano@gmail.com)
