Articles sobre aspectes culturals publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009. Articles about cultural aspects published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. September 2009.

1. 12 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009
G A S T R O N O M I A I AR T
Un celler del Priorat i una galeria d’art
de Reus s’uneixen per crear una
col·lecció de caixes de vi amb la tapa
convertida en una obra d’art
Un vi per
emmarcar
JORDI BARÓ dascú en el seu mercat, trobi no-
Reus ves estratègies per promocionar
Q
el producte. La sala aspira a
uè té una pintura per- obrir-se a un nou públic i fer un
què es presenti en un pas més per apropar l’art a la
restaurant? I una am- gent. “Costa entrar-hi”, manté VICENÇ LLURBA
polla de vi perquè es Quinteiro, membre de la junta Una mostra de la colecció Art, vi i emocions a la galeria Anquins de Reus
vengui en una galeria? del Gremi de Galeries d’Art de
Com poden sumar art i gastrono- Catalunya, que treballa per des- un bon vi s’utilitzen els mateixos na. “No són una còpia”, defensa
mia? El celler Domini de la Car- fer l’etiqueta d’elitisme que s’as- elements que per descriure una La galeria s’obre la copropietària del celler per di-
toixa de la DO Priorat i la sala An- socia a aquests espais i presen- obra d’art? (...) Aspectes difícils ferenciar-ho de l’experiència d’al-
quin’s de Reus han unit els dos tar-los com una forma gratuïta de quantificar però que són els a un nou públic tres que han optat per encarre-
mons en una col·lecció limitada de gaudir de la cultura. Des del que li donen la seva autèntica và- i el celler posiciona gar el disseny de l’etiqueta d’una
de 120 caixes de vi. A l’interior, celler, volen que el nou projecte lua”, reflexiona el text de presen- ampolla a un artista.
contenen dues o tres ampolles; a ajudi a posicionar el vi al territori tació de la col·lecció, batejada el vi al territori El vi que conté les caixes és el
l’exterior, la tapa de fusta és un on s’elabora, ja que exporten a com a Art, vi i emocions. Per això, on s’elabora de gamma més alta de la marca,
oli original pintat per algun dels l’estranger gran part de la pro- el client potencial s’espera que si- Clos Galena, del qual se’n fa una
12 artistes escollits pel projecte, ducció. “Aquests dies estem fent gui tant el col·leccionista particu- producció molt limitada de poc
que es pot emmarcar i penjar a la la verema i ha vingut una visita lar d’art com el de vi. “Són perso- màtica era totalment lliure”, ex- més de 5.000 ampolles. Tant Do-
paret. d’Illinois”, reflexiona l’enòleg i nes que de seguida saben gaudir plica Quinteiro, que ha encarre- mini de la Cartoixa com An-
“Fa temps que volíem expor- també propietari, Miguel Pérez, de molts mons diferents”, afe- gat 10 pintures diferents a cadas- quin’s tenen previst crear cada
tar l’art a altres àmbits”, reconeix per justificar la necessitat de do- geix Pérez. També s’ha concebut cun dels 12 artistes. De l’expres- any una col·lecció nova. La direc-
la directora de la galeria, Pepa nar-lo a conèixer aquí. com un objecte de regal, per sió mediterrània dels germans tora de la galeria ensenyarà les
Quinteiro. “Volem fer coses dife- En comú entre gaudir d’un exemple, per a empreses que ho Ramon i Josep Moscardó al colla- caixes en dues fires d’art a l’es-
rents amb els vins del Priorat”, quadre o d’una ampolla, els artí- vulguin oferir a directius i clients ge de Joaquín Mateo, passant tranger amb vistes a exportar la
coincideix Merche Dalmau, co- fexs de la idea hi situen la sensibi- i el preu de cada caixa oscil·la en- per les textures de Coia Ibáñez o idea en un futur, aprofitant la tira-
propietària del celler. litat de qui els consumeix. “Us ha- tre els 300 i els 500 euros. l’art abstracte d’Isabel Saludes, da del Priorat i els contactes d’al-
La col·lecció ha ajudat que, ca- víeu fixat mai que per descriure “Amb el rerefons del vi, la te- les dues autores que són de la zo- guns artistes a fora.c
Tants tipus de lletres com somnis
MARIA ROSA MARTÍ Els relats curts estan relacio-
Un llibre ret panys “de tres generacions dife- Blas. Solter i sense fills, les amis-
A
Tarragona nats amb la vida nocturna tarra- rents” que hi han volgut tats sempre li van fer costat.
rtesà, bohemi, filò-
gonina i estan farcits d’anècdo-
tes filosòfiques entre copa i co-
homenatge al col·laborar. I és que, si una cosa
tenia Guigui eren amics. “Ells
Com l’advocat i amic d’infantesa
Jordi Salvà, que l’ajudà a cobrar
sof, anarquista, irre- pa. Per això, Gerhard explica desaparegut mai han afluixat amb la idea de un deute pendent amb l’ajunta-
verent, creatiu, som- que el llibre s’ha escrit “a quatre fer una exposició i un llibre”, des- ment de Deltebre i a justificar da-
niador. Això i molt mans”, entre el Guigui i els com- grafista Guigui taca el seu germà bessó, Pier de vant d’Hisenda que no tenia lli-
més era el grafista cència fiscal perquè era “un filò-
tarragoní Vidal de Blas Palau, sof”. Tampoc tenia DNI, “el va
més conegut com a Guigui. Un cremar un dia que es va empre-
any després de la seva mort, els nyar”, recorda Pier. Tenia una fi-
seus amics li van muntar una ex- losofia de vida pròpia, que es re-
posició on es recollia una selec- sumeix en frases seves, les gui-
ció del millor de la seva obra.
Anagrames de discoteques,
cartells publicitaris, targetes de Va crear anagrames
visita i tot tipus de material pu-
blicitari i corporatiu es van mos- de discoteques,
trar de manera conjunta. Ara, cartells, targetes de
aquesta petita història del grafis-
me dels establiments i locals visita i tot tipus de
d’oci de Tarragona s’ha recollit material publicitari
en un llibre homenatge que por-
ta el sobrenom del grafista. “No
vol ser un estudi acadèmic sobre guiries. “Hi ha tants tipus de lle-
el Guigui”, explica el coordina- tres com somnis”, n’és una. “Hi
dor del llibre, Ferran Gerhard. ha dones que pixen colònia”,
Més aviat és una “pinzellada” a una altra.
la seva obra gràfica d’estil pop, La presentació del llibre, que
“sense oblidar la seva vida bohè- ha rebut ajudes de la Diputació,
mia”. Per això, s’han complemen- l’Ajuntament de Tarragona i
tat els treballs publicitaris amb l’Autoritat Portuària, es farà de-
la publicació de poemes i contes mà, a les 20.30 h, al pub La Va-
escrits per gent que el van co- VICENÇ LLURBA queria, un dels locals preferits
nèixer. El llibre (en la foto) inclou dissenys de Guigui i poemes i contes de persones que el van conèixer de Guigui i la seva quadrilla.c

2. DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009
CONSUM
La calefacció
de gasoil, un
servei que
TARRAGONA arriba arreu
PÀGINES 7 A 10
VICENÇ LLURBA
Imatge de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, on els ordinadors conviuen amb les antigues prestatgeries de fusta plenes de llibres
Cap a l’e-biblioteca
El llibre electrònic i els nous serveis virtuals, reptes tecnològics de les biblioteques
JORDI BARÓ hagi una bona oferta”, matisa Ro- com els idiomes, l’atenció als es- cïi a aquest llibre. És el mateix, sual el nou equipament que s’ha
L
Tarragona ser Lozano, que després d’assu- tudiants o els recursos informà- però amb un suport diferent”, ex- de començar a construir l’any
mir fa unes setmanes noves res- tics. El primer, el del Campus Ca- plica el president del Centre de que ve a la ciutat. “Quan estigui
a biblioteca és un ens ponsabilitats a la Universitat Ro- talunya, estarà operatiu a princi- Lectura de Reus, Jordi Agràs, re- més implementat, les bibliote-
viu. Vam incorporar vira i Virgili ha donat prioritat a pis de l’any que ve i s’hi comença- sumint una reflexió col·lectiva. ques canviaran bastant. Obre un
l’audiovisual, des- aquesta tecnologia emergent. Té rà a introduir l’e-book. “Serà una Malgrat tot, la majoria esperen ventall de possibilitats”, defensa
prés internet i ara l’encàrrec de posar en marxa els de les innovacions que més im- que el producte s’acabi de defi- la directora de la de Cambrils, Ro-
l’e-book tornarà a ser Centres de Recursos per a l’Apre- pactarà”, manté. nir. “Està molt verd. En pocs sa Maria Fusté. El vocal de tecno-
una revolució”. Qui ha estat du- nentatge i la Investigació El projecte de la URV farà reali- anys evolucionarà molt més”, ex- logia i innovació del Col·legi de
rant 25 anys directora de la Bi- (CRAI), nous espais als diferents tat una aspiració que compar- plica la regidora de Cultura de Bibliotecaris-Documentalistes
blioteca Pública de Tarragona es campus que han d’integrar la bi- teixen les diferents biblioteques l’Ajuntament de Reus, Empar de Catalunya, Javier Leiva, situa
fixa el llibre electrònic com una blioteca i tots els serveis de su- consultades per La Vanguardia. Pont, que dotarà amb 35.000 vo-
meta de futur. “Passarà quan hi port a la comunitat universitària, “No pot ser que la nostra renun- lums en suport paper i audiovi- CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

3. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009
LES BIBLIOTEQUES I ELS REPTES DE POBLACIÓ
Llibres
virtuals
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
l’explosió de l’e-book al mercat 22
domèstic l’any que ve, però els dó-
na la raó. “No estan fent més per- Bilblioteques públiques al
què no tenen clar quina ha de ser Camp de Tarragona. El Ma-
l’aposta”, i argumenta que encara pa de la Lectura Pública de
s’ha de concretar quin format la Generalitat preveu que
dels actuals tindrà més èxit i que per població n’hi hauria
també s’han d’abaratir els lectors. d’haver 38 i 3 bibliobusos.
“No desapareixerà el paper, però
no hi ha cap dubte que l’electrò-
nic entrarà amb força”, i recoma- 19
na que es prestin continguts digi-
tals, però també els aparells. Biblioteques públiques a les
Mentrestant, les biblioteques Terres de l’Ebre. Els dos
treballen en altres reptes tecnolò- últims anys s’han inaugurat
gics com l’ús de la web 2.0, blogs i les de Gandesa, la Sénia i
xarxes socials virtuals que perme- Roquetes i aquesta setmana
ten l’intercanvi d’informació amb passada la d’Alcanar.
els usuaris. El grup al Facebook
de la de Roda de Barà, on es pen-
gen fotos de les activitats realitza- 6
des o se n’avancen de noves, n’és
un exemple. Un altre de més en- Biblioteques de la Universi-
vergadura és l’escriptori virtual tat Rovira i Virgili a la de-
de les biblioteques públiques de marcació. Les dels quatre
la demarcació impulsat l’any pass- campus, la de l’Escola de
at per la Generalitat, on per exem- Turisme i Oci i la de la Fa-
ple es recomanen recursos pels cultat de Medicina. Paper i píxels. Els ordinadors estan cada dia més presents en les biblioteques
usuaris. Forma part de la platafor-
Més centres i més usuaris
]“Els equipaments culturals coses que abans”, continua el fomentar la lectura”, manifes-
més potents són les bibliote- director. Qualsevol presu- ta la regidora.
ques. Són self-service de la meix d’una àmplia agenda El Mapa de la Lectura Pú-
cultura, espais d’integració i d’activitats. Per exemple, la blica de la Generalitat deter-
d’auto aprenentatge”, manté del Centre de Lectura de mina el nombre de bibliote-
el director dels serveis territo- Reus ofereix contacontes per ques en funció de la població
rials de cultura a Tarragona, a infants, un club de lectura i quantifica les mancances
Adam Manyé. Els rècords de novel·la negra, un d’aquest tipus d’equipa-
anuals d’usuaris ho certifi- col·lectiu de lectures dramati- ments. En el cas del Camp de
quen, com per exemple els tzades, presentacions de lli- Tarragona, n’hi ha 22 i se-
344.366 que van passar per la bres o exposicions de part del gons el document haurien de
de Tarragona l’any passat, a fons. A la Central Xavier ser 38, a més de 3 bibliobu-
l’entorn d’un 6 per cent més Amorós, el programa d’actes sos per donar un servei mò-
que el 2007. O els 41.358 car- és també intens, i per exem- bil en zones rurals. Les que
nets expedits per la pública ple el seu club de lectura fa es construiran primer seran
de Reus a 31 de desembre, de tant en tant alguna ruta al Mas Iglesias de Reus, a
bastant a prop de la meitat literària relacionada amb Valls, Montblanc, Riudoms,
dels ciutadans de la capital l’obra que tracta. “La bibliote- Vandellòs i l’Hospitalet de AJUNTAMENT DE REUS
del Baix Camp. “Les bibliote- ca no és només un espai per l’Infant i l’ampliació de la de Vista virtual de la futura biblioteca de Mas Iglésias de Reus
ques s’han convertit en més buscar un llibre, ens interessa Vila-seca.

4. DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3
En menys de tres anys la Biblioteca Salvador
Estrem i Fa de Falset, on hi viuen 2.600
persones, compta amb 2.400 socis
L'energia i l'èxit
d'un petit centre
SARA SANS teca comarcal. Per això no és es- riodista falsetà nascut el 1893 i
L
Tarragona trany que a més de totes les tar- assassinat el setembre de 1936)
des de 15 a 20 hores, l’equipa- són les activitats les que han de-
a biblioteca munici- ment obri portes també els di- finit la dinàmica i social perso-
pal Salvador Es- marts al matí, el dia de mercat nalitat de l’equipament. L’hora
trem i Fa de Falset a Falset. del conte, les visites escolars,
té 2.400 socis. Una “Molta gent aprofita els di- els contes per adults, les xerra-
xifra espectacular marts per agafar llibres o des o les presentacions de lli-
tenint en compte que la capi- pel·lícules o tornar-les”, expli- bres van propiciar, només du-
tal del Priorat té poc més de ca la directora de la bilblioteca, rant l’any passat, gairebé 3.000
2.600 habitants. Hi ha mestres- Montse Bartolomé, que afegeix visites a la biblioteca, en una co-
ses de casa que hi aprenen a que “a hores d’ara, la biblioteca marca on hi viuen 10.000 perso-
utilitzar l’ordinador. L’avi que és ja un punt de trobada de tot nes. El programa de novetats
hi va a llegir el diari. L’enòleg tipus de gent, per exemple, editorials que la seva directora
que hi busca la darrera nove- com que en tota la comarca no fa cada mes a la ràdio munici-
tat del sector. Els nens que hi hi ha locutoris, per aquí passa pal contribueix a animar la lec-
van a escoltar contes. L’empre- molta gent, veïns i gent de pas a tura al poble i la recent entrada
sari que es connecta a internet consultar el correu electrònic, al Facebook del centre, l’han ce-
amb el seu portàtil. L’universi- per exemple”. Només durant lebrat ja mig centenar d’amics
tari que hi fa un treball amb l’any passat es van servir gaire- internautes.
un dels dotze ordinadors pú- bé 5.000 hores d’internet a gai- Entre les últimes activitats
VICENÇ LLURBA
ma Netvibes i els membres que tencial”, manté l’actual directora
l’integren poden emportar-se els de la de Tarragona, Dolors Saume-
enllaços al seu compte particular. ll. Des de la web d’aquest equipa-
Al You Tube hi ha des de l’abril ment, es pot fer ús del préstec a
un canal de vídeos sobre bibliote- domilici, obtenir pròrrogues o
ques i molt més estès està l’ús de suggerir noves adquisicions. “La
blogs, vinculats en molts casos a xarxa ha estat un factor de canvi
clubs de lectura. “És una bona ei- radical. La biblioteca no està al
na de visualització i permet el con- servei del llibre sinó de la informa-
tacte amb el segment de població ció. No s’ha de confondre l’eina
més jove”, explica la directora de amb la finalitat”, sosté Lozano. El
la biblioteca de Cambrils, que en Centre de Lectura envia mensual-
manté quatre en marxa. “Les pos- ment als socis la llista d’últimes
sibilitats són bestials”, apunta Lei- adquisicions per correu electrò-
va, professor universitari i propie- nic; la Biblioteca Municipal de
tari de l’empresa Catorze.com, Cambrils té en marxa una pàgina
amb informació del fons local; i la
QUIN FORMAT I A QUIN PREU? Central Xavier Amorós de Reus
ofereix entre d’altres un ordina-
Les biblioteques dor connectat a l’Anella Cultural,
esperen que el llibre on visionar espectacles i conferèn-
cies de la quinzena de ciutats que
electrònic s’acabi de en formen part. Lluny d’allunyar
definir al mercat usuaris, l’auge d’internet n’ha
apropat més, inclosos els que de- VICENÇ LLURBA
manen formació o assessorament Activitat de contacontes a la biblioteca de Falset
ALTRES REPTES TECNOLÒGICS sobre com trobar informació per-
Es treballa en l’ús tinent i veraç a la xarxa. blics. El cinèfil que s’emporta impulsades hi figuren els cur-
de la web 2.0, els D’estrena a Alcanar
un DVD i, com no, els qui hi
van a buscar la novela: aquest
La biblioteca sos gratuïts d’informàtica bàsi-
ca. “Vam veure que hi havia
blogs i les xarxes Després de més de dos anys en estiu les tres entregues de disposa de 15.000 gent interessada a saber utilit-
socials virtuals una ubicació provisional, Alca-
nar va estrenar la setmana passa-
Larsson han passat de mà en
mà sense pausa i ara hi ha llis-
llibres, 2.500 DVD zar internet, però perque han
treballat desde joves a una fà-
da la nova biblioteca, més àmplia ta d’espera per La mano de Fá- i 2.500 CD brica o per la raó que sigui, mai
que ofereix serveis relacionats i sense barreres arquitectòni- tima i Olor de colònia. havien obert un ordinador ni sa-
amb la web 2.0, també a bibliote- ques. Des que el municipi es va Només durant l’any passat bien el que era el ratolí”, expli-
ques. Els avantatges els troba en dotar de l’equipament el 1995, els van visitar aquesta biblioteca rebé un miler d’usuaris. ca Bartolomé. Una de les dues
la interacció amb l’usuari, que re- usuaris s’han incrementat molt, 36.581 persones. La Salvador Amb 680 metres quadrats i tècniques de la biblioteca s’en-
sumeix amb aquest exemple: algú en part per l’arribada d’immi- Estrem i Fa va obrir les portes 360 metres lineals de prestatge- carrega d’impartir les classes
escriu a la web d’una biblioteca grants. “No tenen de tot i vénen a el dia de Sant Blai (el 3 de fe- ria, aquesta biblioteca desposa particulars d’iniciació a la infor-
una ressenya d’una pel·lícula, una buscar la lectura obligatòria de brer) del 2007. Des de llavors d’un fons en constant creixe- màtica a les que s’hi han inscrit
altre la llegeix i, com que li inte- l’escola o miren als ordinadors les tots els indicadors –de visi- ment que inclou 15.000 llibres, 40 persones, la majoria dones.
ressa, la publica al seu perfil de Fa- ofertes de treball”, diu la bibliote- tants, prèstecs i activitats– no 2.500 DVD i 2.500 CD, 90 subs- L’última novetat a la Salvador
cebook o al Twitter. cària, Pietat Subirats. La crisi tam- han deixat d’incrementar-se. cripcions a revistes i vuit dia- Estrem i Fa (http://salvadores-
Els nous usos de la xarxa s’ex- bé fa acostar més gent. “Una Cada dia, més de 120 persones ris, a banda d’altres documents tremifa.webnode.com) són les
ploren en un moment que inter- novel·la d’actualitat rabiosa val entren a la biblioteca. El seu com partitures o mapes. I més quinze parelles lingüístiques
net està molt present en les biblio- més de 30 euros i qui llegeix no abast s’estén molt més enllà del enllà del que és material, la Sal- que s’hi han organitzat per
teques, completament informatit- en consumeix només una”, con- terme municipal de Falset i vador Estrem i Fa (que ret ho- practicar l’anglès, l’alemany, el
zades. “N’ha incrementat el po- clou.c exerceix les funciones de biblio- menatge al poeta, escriptor i pe- francès i l’àrab.c

5. DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 9
ELS RECURSOS ELECTRÒNICS EN AUGE A LES BIBLIOTEQUES
Les edicions digitals de diaris, enciclopèdies i documents legislatius guanyen terreny
a les biblioteques, que aconsegueixen així espai per a altres materials
La prestatgeria a la xarxa
notícies noves cada dia, també
de l’estranger.
“Cada vegada es pot anar llen-
çant més”, reflexiona la directo-
ra de la Biblioteca Pública de Ta-
rragona, Dolors Saumell. Amb
els nous serveis, com les hemero-
teques de diaris i revistes acces-
sibles íntegrament des de la xar-
xa, en alguns casos s’ha afavorit
l’esporga, que és com els profes-
sionals del sector defineixen el
què no es guarda. Un exemple és
la biblioteca del Centre de Lectu-
El Centre de Lectura
de Reus ha deixat
d’arxivar dos rotatius
locals perquè
estan a internet
ra de Reus, de titularitat priva-
da, que ha deixat d’emmagatze-
mar fa poc dos rotatius locals.
“Si ets subscriptor, ho tens sem-
pre”, comenta la cap Montserrat
Anciola, que està convençuda
que el material no deixarà d’es-
tar mai a la web. Malgrat tot, re-
lativitza l’efecte d’internet per
la condició de biblioteca patri-
monial, que té com a un dels
principals valors el fons que acu-
mula.
Deixar d’arxivar algunes pu-
VICENÇ LLURBA
blicacions redueix costos. “Els
Imatge del magatzem de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, una institució de titularitat privada diaris s’han de portar a enqua-
dernar i és caríssim. Si no ho
JORDI BARÓ guts digitals. “No s’han fet com- guardes adequadament, el paper
D
Tarragona pres d’enciclopèdies a no ser reciclat de seguida es fa malbé”,
e les vuit enciclo-
que siguin especialitzades”, ex-
plica el director de la Biblioteca
914.944 15.474 explica Anciola. I, al final, ocu-
par metres lineals d’estants equi-
pèdies en format Central Xavier Amorós de Reus, Número de documents que Metres quadrats de superfí- val a fer obres. En els 18 anys
paper que es con- Antoni Sáez. hi ha a les 22 biblioteques cie que ocupen el conjunt de que fa que treballa al Centre de
sultaven fa pocs “No necessites més metres de públiques del Camp de Tarra- biblioteques del Camp de Lectura ha viscut tres amplia-
anys a la Bibliote- prestatgeria. Les tens a l’ordina- gona, segons la Generalitat. Tarragona, inclosos tots els cions.
ca de Cambrils, només en queda dor”, comenta Macarena Travie- El Mapa de la Lectura Públi- serveis. Atenent a la població “Les prestatgeries no
una. La resta estan al magatzem. sa, responsable en funcions de la ca fixa que s’hauria d’arribar actual, la Generalitat fixa que creixen”, corrobora la directora
El mateix ha passat amb la mitja de Torredembarra. En aquests a l’1.094.196 haurien de ser 57.975 de la Biblioteca de Cambrils per
dotzena d’atles i les biografies. dos casos, com en totes les públi- il·lustrar com pot ser de compli-
“La gent jove s’ha acostumat a ques, la Generalitat dóna accés a cada la gestió de l’espai. Malgrat
utilitzar internet. Les obres de un conjunt de recursos electrò- que alguns diaris, revistes, i but-
referència han anat morint”, nics que inclouen la versió en lí- lletins oficials s’hagin deixat de
manté la directora, Rosa Maria nia de l’Enciclopèdia Catalana i conservar en format paper, les
Fusté, que ha vist com els pres- la Britànica, les més de quaranta novel·les i altres tipus de llibres
tatges que quedaven lliures revistes en català de l’Associació continuen ocupant quilòmetres
de Publicacions Periòdiques o de prestatgeries. Què passarà
una base de dades amb 20.000 amb la irrupció de l’e-book?c
La Generalitat
dóna accés a totes LA DIGITALITZACIÓ DE PUBLICACIONS
les biblioteques
públiques a diversos Del paper a la pantalla
recursos electrònics
]Desenquadernar, digitalit- el seu director, Antoni Sáez. exemplars de fons patrimo- amb el suport de la Generali-
zar i tornar-ho a arxivar amb Queda un any de feina i una nial, tot penjat en webs del tat, així com entitats com
s’ocupaven amb material audio- les millors condicions. És la part dels exemplars ja estan Ministeri de Cultura. “Per- l’Institut d’Estudis Vallencs,
visual, sobretot pel·lícules. La tasca laboriosa que està fent disponibles, de moment a met incrementar l’accessibili- que se centra en les seves
xarxa també s’ha imposat a l’ex- des de fa bastant temps la nivell local però amb la inten- tat i posar materials a disposi- revistes. Un altre exemple és
tensa col·lecció de butlletins ofi- Biblioteca Central Xavier ció que en el futur siguin visi- ció de tothom”, manté la di- el Centre de Lectura, que ha
cials acumulats des de gener de Amorós per poder consultar tables en línia. Qui sí que ja rectora de l’equipament Do- començat a transformar en
1997, que ara guarda l’Ajunta- a través d’un ordinador els té documents amb interès lors Saumell, que remarca format electrònic la revista
ment. S’ha passat a oferir només diaris locals de Reus, des de històric digitalitzats i a la que s’han de respectar sem- de la institució, consultable a
l’accés en línia a un tipus de pu- mitjans de segle XIX fins als xarxa és la Biblioteca Pública pre els drets d’autor. la web RACO (Revistes Cata-
blicació que en realitat moltes anys 40 del XX. “Es fa per de Tarragona. 67 capçaleres Les biblioteques públiques lanes amb Accés Obert). Es-
vegades ja no té versió impresa. conservar-ho i perquè el pú- de diaris de la demarcació de de Gandesa, Tortosa i Cons- tan pendents d’una subvenció
Com a Cambrils, les bibliote- blic hi pugui tenir accés”, finals del segle XIX i prime- tantí han engegat processos del Ministeri de Cultura per
ques de la demarcació s’han defineix com a doble objectiu res dècades del XX i uns 200 de digitalització similars, tots digitalitzar els incunables.
anat adaptant als nous contin-

6. 4 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009
C I U T A D A N S T E R T Ú L I E S A M B F O N S F I L O S Ò F I C A TA R R A G O N A
tades. Tothom està d’acord que
El ‘Cafè filosòfic’ de l’Associació Ariadna de Tarragona reuneix cada mes pot estar en desacord, segons
dicta una de les regles bàsiques
a públic disposat a discutir sobre la política, l’educació o la mentida d’aquest cafè. Una altra estipula
que l’entrada és lliure i la sortida
De Sòcrates al Facebook
també. La Sol modera, silencia
els murmuris, vetlla perquè nin-
gú monopolitzi la paraula da-
vant d’uns participants molt he-
terogenis en edats i interessos.
“La mentida és allò que genera
mala consciència”, afegeix l’En-
ric, que segueix la conversa pre-
nent notes i emplaça la resta a
llegir Crim i càstig, de Dostoievs-
ki. El cambrer s’acosta per inte-
rrompre la discussió. “Algú té
un Golf negre mal aparcat?”, i la
pregunta sorprèn els assistents,
enlairats en el diàleg.
Després de més de mitja hora,
el debat entra en el terreny de la
confessió. La Carol sent que no
diu la veritat quan tracta de prin-
cesa a una alumna lletja; l’Anna
s’ajuda de les petites mentides
Tothom està d’acord
que pot estar
en desacord;
l’entrada és lliure,
la sortida també
per viure. “Quan arribes a la fei-
na, s’interessen per com estàs i
contestes que bé”, s’explica. Per
la Blanca, són una eina per pre-
servar la intimitat. “La gent pre-
gunta massa”, afegeix.
El conductor resitua la conver-
VICENÇ LLURBA sa. “Una cosa és enredar algú,
Un moment del Cafè filòsofic del mes de novembre, que es reuneix al Cafè Mvsevm, a la part alta de Tarragona l’altra acusar-lo i que vagi a la
presó”, diferencia el Víctor. Les
JORDI BARÓ anys noranta i que vol portar la intervencions es van cenyint a
M
Tarragona filosofia a la vida quotidiana. un cercle cada vegada més re-
Una versió actualitzada de les duït d’assistents, com l’Antonio,
enteixo molt converses de l’antiga Grècia, per qui sovint no es valora prou
malament i em amb l’esperit dels primers pensa- l’honestedat. “Una vegada em
costa molt dir dors com Sòcrates, però sense tú- vaig oblidar d’anar a treballar i
la veritat”, sos- niques ni barbes espesses. Con- al meu cap l’explicació no li va
té el jove es- vocada en aquest cas per correu servir”, manté. “Voto per la veri-
criptor Víctor Navarro, a qui electrònic i a la web, popularitza- tat, perquè a la llarga et dóna
l’Associació Ariadna de Tarrago- da per Facebook. Sense més de- tranquil·litat”, apunta la Sol, i
na ha encarregat que condueixi corat que la llum tènue del local, després d’algunes intervencions
una edició del anomenat Cafè fi- un Nietzsche de peluix sobre dispars, dóna per tancat el Cafè
losòfic sota el títol La mentida o una taula i el fum transcendent filosòfic. Com manen les nor-
la ficció. La seva presència in- del tabac. Amb cafès, copes de vi mes, s’acaba sense conclusions.
quieta a més d’un dels assistents o infusions, segons el gust, i ba- L’enriquiment es busca en la prò-
–una vintena– perquè en la con- rra lliure d’opinions. pia reflexió.
vocatòria de l’activitat s’insinua- “La mentida és allò que expli- En l’aire, queden molts inte-
va que podria ser un actor. És quem com a verdader sent cons- rrogants, profunds i anecdòtics,
realment l’autor de la col·lecció cients que és fals”, defineix el com la professió del Ferran, un
de relats de ficció Oficina de re- conductor i, després de citar a dels participants que s’ha diver-
cuerdos perdidos o és un suplan- Déscartes, Popper i Umberto tit amb la disjuntiva veritat-men-
tador? “És veritat que he escrit Eco per situar el tema, deixa pas tida i s’ha declarat primer pagès
un llibre”, esvaeix el dubte de se- a les intervencions. Que si la i, uns minuts més tard i per sor-
guida. Al cafè Mvsevm, el públic mentida fixa els límits de la veri- presa de la resta, enginyer. L’apa-
l’escolta assegut en cercle, atret tat, que si és una eina per quedar rença i el to amb què ho ha dit
per un estil de tertúlia amb ori- bé o agradar a algú, que si en una apunta a la segona, però pel de-
gen a França a principis dels societat només hi ha veritats pac- bat filosòfic tant se val.c

7. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIVENDRES, 20 MAIG 2011
CIUTADANS
Un treballador
de la Brigada
Municipal
de Tarragona
encara pinta a
mà els cartells
promocionals
de l’Ajuntament
JORDI BARÓ
Tarragona
E
xigeix temps, però
des de fa trenta anys
ha convertit la Ram-
bla de Tarragona en
una galeria d’art.
Alejandro Ayxendri necessita
dos dies sencers de feina a la Bri-
gada Municipal per reproduir a
mà i a gran escala qualsevol car-
tell promocional de l’Ajunta-
ment, ja sigui de Tàrraco a Tau-
la, del festival internacional de
cinema REC, del cicle musical
Tarragona Clàssica o del Club
dels Tarraconins.
El resultat fa justícia a la dedi-
cació. És idèntic a l’original,
atreu mirades i va signat a mà VICENÇ LLURBA
com un quadre. “Exposo a la Alexandre Ayxendri treballant al taller de la Brigada Municipal de Tarragona
Rambla”, declara satisfet Ayxen-
dri davant de l’últim encàrrec a
ANUNCIS
mig fer, un rètol on es demana
als tarragonins que ajudin a re-
construir la visita de Dalí a la ciu-
tat. Sobre una bastida al taller,
repassa amb pinzell i amb traç
ferm les lletres que prèviament
AMB ART
ha dibuixat a llapis. “Si vàreu ser
testimonis d’aquest gran esdeve-
niment, expliqueu-nos-ho!”, sug-
gereix el cartell, elaborat amb
un mètode artesanal que a
Tarragona encara conviu amb
les còpies en sèrie.
“Tinc la sort de poder fer un
ofici que m’agrada. La meva fei-
URBANISME
EDICTE na no ha canviat molt als últims
29 anys, però entenc que tot s’ha-
De notificació de l’acord adoptat en sessió de la Junta de Govern Local en sessió de 2 de maig del 2011 d’aquest Ajuntament de gi modernitzat”, apunta Ayxen-
Tortosa d’aprovació definitiva del projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, ubicada al carrer
Replà núm. 17, i que literalment diu: dri. Al llarg de la Rambla, només
Vist l’acord adoptat en sessió ordinària de data 14 de març del 2011 per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tortosa d’aprovació
12 punts estan reservats per a les
inicial del projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, situada al carrer Replà núm. 17. seves creacions.
Vist que l’esmentat projecte, amb la relació de béns i drets afectats i full d’apreuament corresponent, i també als efectes de “Tinc molta demanda”, expli-
notificació a la part interessada, s’ha publicat pel termini d’un mes al DOGC núm. 5840 de 18 de març, BOPT núm. 63 de 17 de
març, BOPT núm. 69 de 24 de març, diari la Vanguardia de data 25 de març i taulell d’anuncis de la corporació, sense que s’hagin ca sobre les peticions que li fan
presentat al·legacions i/o reclamacions concernents a la titularitat o la valoració dels drets afectats. les regidories (cultura, joventut,
Informada la present proposta en la Comissió Informativa d’Urbanisme i Obres Públiques de data 28 d’abril del 2011. sports...). “Em fan arribar una
De conformitat amb els articles 109 i 113 del D.L 1/2010 de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, proposo mostra del que volen i la dibuixo
a la Junta de Govern Local l’adopció del següent ACORD:
en gran, preparo els colors i la
Primer.- Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l’expropiació esmentada, i quina descripció i titularitat
és la següent:
pinto. En alguns casos puc fer
FINCA ,AVUI SOLAR
aportacions”, apunta amb la re-
ADREÇA: C/ Replà num. 17
cança d’haver-se de limitar a co- VICENÇ LLURBA
TITULAR REGISTRAL: no consta inscripció registral. piar l’original i no tenir gaire Un cartell a la Rambla de Tarragona pintat per Ayxendri
TITULARITAT CADASTRAL : CINTA AIXENDRI VALLS. marge per a la creativitat.
SUPERFICIE AFECTADA: La superfície del solar i que és l’afectada per l’expropiació és de 63,00 m2, segons dades cadastrals. Els encàrrecs de l’Ajuntament ha algú al davant”, confessa satis- dro Ayxendri, que ha dedicat to-
REFERENCIA CADASTRAL: 1411929BF9211A0001SS
són molt diversos i n’hi ha una fet d’un dels productes de més ta la vida a l’ofici i és conscient
Segon.- Aprovar definitivament el projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta de la finca, avui solar, situada al carrer
Replà núm. 17.
mostra en la cartellera immensa èxit. Un altre que el fa sentir or- que quan es jubili la seva feina a
que ocupa una de les parets de gullós són les banderoles amb la Brigada Municipal desaparei-
Tercer.- Ratificar i fixar la valoració a efectes expropiatoris de la finca descrita i compresa en el projecte d’expropiació que
s’aprova definitivament, i que ascendeix a la quantitat de 8.933,07 euros. l’edifici de la Brigada Municipal elements del seguici del carrer xerà. Un superior que sent la
Quart.- Notificar el present acord d’aprovació definitiva del projecte d’expropiació als propietaris dels béns i drets afectats i d’on pengen desenes de fotogra- conversa li dóna la raó.
als efectes de determinar definitivament l’import de la valoració dels béns, amb l’advertiment que el no pronunciament en el
termini de vint dies següents a la data de notificació del present acord, es considerarà com acceptació de la valoració fixada per
fies amb les seves obres. Anuncis Amb 17 anys va començar a
l’administració i que l’apreuament ha estat definitivament determinat. promocionals, però també un “Exposo a la Rambla”, treballar en un taller de publici-
mural de quan el Nàstic va pujar tat que hi havia al carrer For-
Cinquè.- En el cas de disconformitat amb la valoració per part de qualsevol dels propietaris, transferir l’expedient al Jurat
d’Expropiació de Catalunya per la fixació de l’apreuament.
a primera, un altre pel Club Nata- declara satisfet tuny, després d’haver estudiat a
Sisè.- Declarar la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats per l’expropiació, i determinar, que el pagament o dipòsit de
l’import de la valoració definitivament establerta, habilita per a procedir ocupar la finca objecte d’expropiació, sens perjudici de la
ció Tàrraco o decorats restau- Alejandro Ayxendri l’Escola d’Art de la Diputació de
valoració pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, si s’escau, i de la tramitació dels recursos que escaiguin respecte al preu just. rats pel pessebre municipal, la Taragona. Més endavant, va op-
Atès que es desconeix domicili conegut de la Sra. Cinta Aixendri Valls, i de conformitat amb l’article 59 de la llei 30/1992 de 26 de
Feria d’Abril o la Cavalcada de davant d’un tar a una plaça que es va oferir a
novembre de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, es publica el present edicte al BOP, Reis, de la qual és un dels organit- encàrrec a mig fer l’Ajuntament.
DOGC, diari de premsa periòdica i taulell d’anuncis de la corporació, fent constar alhora i als efectes del que disposa el punt quart
de l’esmentat acord, el no pronunciament en el termini de vint dies hàbils següents a la darrera data de publicació al BOP i/o DOGC,
zadors. “Sóc retolista i també pintor
es considerarà com acceptació de la valoració fixada per l’administració i que l’apreuament ha estat definitivament determinat. Els treballs són incomptables i de quadres”, explica Alejandro
L’expedient es troba a disposició per la seva consulta per part de l’interessat a les dependències de l’Ajuntament de Tortosa,
departament d’urbanisme tercer planta, plaça d’Espanya núm 1.
se n’acumulen també còpies en Portalet, que va crear fa 10 anys Ayxendri convençut que d’aquí
dos àlbums de fotografies sobre per penjar durant les festes ma- uns anys es vol dedicar a això úl-
EL SECRETARI GENERAL una taula desordenada. “Els car- jors. tim. I al rem: és un veterà en ac-
José Luis Linage i Diez
Tortosa, 10 de maig del 2011 tells de Santa Tecla i Sant Magí “Ja no pugen joves que pintin tiu del Reial Club Nàutic de
la gent se’ls mira molt, sempre hi a mà”, apunta als 60 anys Alejan- Tarragona.c

8. 6 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 10 SETEMBRE 2010
RUTA CULTURAL PEL CEMENTIRI DE REUS
49
Cementiris de la Ruta
Europea reconeguda al juny
pel Consell d’Europa amb la
menció d’Itinerari Cultural.
S’estèn per 16 països i Reus
en forma part.
13.000
Sepultures que hi ha
actualment al cementiri
General de Reus, que ocupa
una superfície de 7,5
hectàrees. Va ser el primer
no confessional a Espanya.
1871
El 2 de gener es va fer el
primer enterrament al
cementiri General de Reus.
L’equipament es va
començar a construir dos
anys abans.
1919
Any en què es van
traslladar les restes de
l’antic cementiri del Roser a
l’actual, l’únic que hi ha a
Reus. Des del segle XIX,
ART
n’hi havia hagut dos més. XAVI JURIO
Bosc de creus. Una imatge general de les fosses històriques al cementiri General de Reus
AMB HISTÒRIA
A la xarxa
europea
]El cementiri General
de Reus forma part de
l’Associació de Cemen-
entre tombes
tiris Significatius d’Euro-
pa (ACSE), una orga-
nització sense ànim de
lucre que vol preservar
els espais d’aquest tipus
amb més interès histò-
ric i artístic. A
Catalunya, en són també
membres de l'ACSE els
cementiris de
Un recorregut per descobrir el patrimoni històric i Barcelona, Vilanova i la
Geltrú, Mataró, Terras-
artístic que amaga el cementiri General de Reus sa, Sitges i Vilafranca
del Penedès.
JORDI BARÓ Cultural, que anteriorment havi-
E
Reus en obtingut el camí de Sant
Jaume o el llegat andalusí.
s un parc”, sugge-
reix Carme Mas- Del ferro al marbre
quef, gerent de l’em- Una escultura del déu Cronos a
presa pública que la façana dóna la benvinguda al
gestiona el cementi- cementiri, construït a finals del
ri General de Reus, mentre un segle XIX gràcies al testament
jardiner recull les fulles caigu- d’un advocat i polític liberal de
des davant el mausoleu del Ge- Reus. Va ser el primer de tipus
neral Prim. “Però no s’hi ve a do-
nar un tomb amb els nens”, afe-
geix. Ni a passejar, ni a contem- S E G E L L D E Q U A L IT A T
plar el seu patrimoni. Al cemen-
tiri, s’hi sol vetllar els difunts.
El cementiri de Reus
“Hi ha persones que les veiem està inclòs en una
cada dia i fan cua fins a una ho-
ra abans d’obrir”, explica la ge-
ruta europea del
rent poc abans que entri una do- Consell d’Europa
na carregada de flors pel pas-
seig central. no confessional a Espanya, mal-
L’Ajuntament de Reus reivin- grat que durant el franquisme
dica també l’interès artístic i his- es va transformar en catòlic. Ai-
tòric de l’espai, inclòs en una Ru- xò va obligar a retirar l’estàtua
ta Europea dels Cementiris que de l’entrada, que l’Ajuntament
discorre per 37 ciutats de 16 paï- va recol·locar fa uns anys –una
sos i que el mes de juny va rebre rèplica, perquè l’original està
XAVI JURIO
un segell de qualitat. El Consell als porxos per evitar que es mal-
d’Europa va reconèixer la pro- meti. “Durant la dictadura, tam- Monumental. Àngel de l'Apocalipsi que corona el mausoleu-temple Yglésias-Òdena,
posta amb la menció d’Itinerari bé hi havia un cementiri evan- construït per a un comerciant ric de Reus al segle XIX

9. DIVENDRES, 10 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 7
El mausoleu i el cos embalsamat del general Prim,
que serà analitzat i exposat en públic, volen convertir-se
en el gran reclam del cementiri
UNA MÒMIA
AMB ESTRELLA
ESTEVE GIRALT mortals, embalsamades com nèixer el personatge i el valor
T
Reus era costum a l’època amb els patrimonial del cementiri. S'en-
personatges considerats im- tèn que no hi ha millor promo-
ots els reusencs sa- mortals. ció possible per a un espai que
ben que el general Les feines d’anàlisi es faran precisament vol convertir-se
Prim és un dels al mateix cementiri, si la tecno- en reclam turístic.
fills més il·lustres logia ho permet i els especialis- El projecte d’anàlisi i restau-
de la ciutat. La co- tes del Centre de Restauració ració, en la seva primera fase,
sa canvia quan cal explicar a tu- de Béns Immobles de Sant té un pressupost de 37.000 eu-
ristes o visitants qui era el fa- Cugat no ho desaconsellen. El ros, però caldran molts més di-
mós militar o bé recordar amb procés s’obrirà als mitjans de ners per completar-lo. L’inte-
quins mèrits van transportar el comunicació, previsiblement rès per accedir a l’interior del
seu cos al cotxe fúnebre reial durant aquest mes de setem- mausoleu i analitzar la mòmia
per enterrar-lo després de for- bre, i també es vol fer accessi- del General Prim no és cientí-
ma solemne a Madrid, fa 140 ble als reusencs. L’Ajuntament fic. Si bé els especialistes po-
XAVI JURIO
Joia artística. Vista interior de la capella Margenat, d'estil
modernista i obra de Lluís Domènech i Muntaner
gèlic a fora, del qual després es Lluís Domènech i Muntaner. És
van exhumar les restes per in- privada, però la família propietà-
cloure-les en l’actual”, explica ria permet que s’obri per ense-
Masquef, mentre fa de guia i as- nyar-la. Un altre punt d’interès
senyala els diferents rètols expli- artístic és la tomba de l’escultor
catius repartits per les set hectà- de Reus Joan Rebull, sobre la
rees i mitja del recinte. qual s’aixeca una obra seva
La passejada pot ser un recor- –tres nens agafats per les espat-
regut per la història, començant lles en què es representa ell ma-
per les fosses de principis de se- teix, al mig. No gaire lluny, hi ha
gle XX. Les sepultures més anti- el mausoleu del General Prim,
gues les coronen creus de ferro, d’estil neoclàssic i de Plácido
més endavant s’utilitza la fusta, Zuloaga. Diversos conjunts fu-
la pedra i, finalment, el marbre. neraris més, sobretot de perso-
En breu, l’Ajuntament té pre- nalitats amb poder adquisitiu
vist catalogar-les. A prop, hi ha del segle XIX, s’estenen pel re-
també una capella en honor a cinte. El panteó de la família
132 milicians de Reus morts en Boule va ser un dels primers, i
una acció carlina entre ara se n’han acabat de restaurar
els vitralls. XAVI JURIO
El mausoleu del General Prim, d'estil neoclàssic
PER TOTS SANTS Amb espelmes i guia
Els serveris funeraris Per difondre el patrimoni del anys. Una part de la ciutat no dran prendre mostres dels tei-
repetiran les visites
cementiri, l’ajuntament de Reus
té previst repetir per Tots Sants
sap tampoc que el cos embalsa-
mat de Joan Prim i Prats des-
La primera fase xits per identificar el seu estat
de conservació, no s’espera fer
guiades nocturnes les visites nocturnes, que es fan cansa a l’interior d’un doble sar- del projecte d'anàlisi cap descoberta. La mort del ex
per dins del cementiri
seguint un itinerari dramatit-
zat. Membres del col·lectiu de
còfag dipositat a l’impressio-
nant mausoleu instal·lat al cen-
i restauració cap d’Estat és coneguda, des-
prés de ser tirotejat pels seus
teatre La Gata Borda acompa- tre del cementiri de Reus. costarà 37.000 euros enemics polítics, pel que la uti-
Vilallonga i el Morell el 1838. Al nyen els visitants pels diferents Per fer memòria als veïns, re- lització de les últimes tecnologi-
mateix lloc, s’hi van col·locar punts d’interès i amb els seus tre homenatge al general Prim es no aportarà en aquest cas
plaques a terra per recordar sol- diàlegs repassen la història d’al- i enaltir la seva figura, l’Ajunta- estudia la possibilitat de mos- cap gran revelació, com si va
dats joves que van perdre la vi- guns monuments funeraris. La ment impulsa un projecte per trar el cos embalsamat del gene- passar recentment amb l’anàli-
da durant la guerra civil. iniciativa es va estrenar l’any analitzar l’estat de conservació ral Prim, de forma respectuosa, si dels cossos també embalsa-
passat i les prop de 200 places del mausoleu i del cos momifi- abans de tornar a tancar-lo a mats dels monarques de la Co-
Una joia del modernisme disponibles es van esgotar en no- cat de qui va ser cap del govern l’interior del taüt on ha descan- rona d’Aragó, al monestir de
“T’imagines el Palau de la més quatre dies. “És una propos- espanyol. Els especialistes obri- sat durant gairebé un segle i Santes Creus. En tots dos ca-
Música”, confessa la gerent del ta molt seriosa”, conclou la ge- ran la tomba del General Prim, mig. sos, això sí, el procés serveix
cementiri quan entra a la Capella rent de Serveis Funeraris Reus, si tècnicament és possible, per L’exposició del cos del gene- per retre homenatge a perso-
Margenat, una obra de principis conscient que no s’ha de ferir la comprovar com han resistit al ral es faria al mateix mausoleu. natges de forta càrrega simbòli-
del segle XX de l’arquitecte sensibilitat de ningú.c pas del temps les seves restes Una forma única de donar a co- ca i d’identitat.c

10. DIVENDRES, 10 JUNY 2011
CIUTADANS
La nit en què
els Stones
havien de tocar
TARRAGONA a Cambrils
PÀGINA 6
VICENÇ LLURBA
Un moment del càsting a la Sala Trono de Tarragona pel llargmetratge ‘Fill de Caïm’, dirigit per Jesús Monllaó
Tarragona, d’estrena
l’any vinent i que aspiren a tenir que tots han estat distingits euros dels dos milions totals, en
JORDI BARÓ
Tarragona reconeixement internacional. Quatre aquest any amb el mèrit al diplo- una aposta pels creadors locals i
T
Per a alguns és la seva òpera pri- ma cultural de l’Ajuntament. entenent que el film donarà pro-
arragona està fent
un salt a la gran pan-
ma. La majoria treballen des de
Barcelona o Madrid, però amb
directors de La pel·lícula de Monllaó, Fill
de Caïm, és la que està més avan-
jecció a la ciutat. “S’ha format
una sinergia de colors polítics di-
talla de la mà d’al-
menys quatre cine-
un ull posat on van néixer, on vo-
len filmar algunes escenes. “Vi-
cinema de la çada. El cap de setmana passat
se’n va fer el càsting i el rodatge
ferents. Llançar a Tarragona
com a creadora de cultura és va-
astes joves amb
llargmetratges que seran realitat
vim un moment d’un cert flori-
ment. L’aposta d’una generació
ciutat preparen està previst que comenci a
Tarragona després de la festa
lent i m’agradaria que això espe-
ronés altres projectes”, es felici-
en un futur no massa llunyà. Je-
sús Monllaó, Anna M. Bofarull,
que fa anys era invisible, conjun-
ta és molt excitant”, confessa
llargmetratge major de santa Tecla. Basada en
la novel·la d’èxit Querido Caín,
ta el cineasta, que s’estrena amb
el seu primer llargmetratge des-
Belén Macías i José Luis Monllaó, animat per la con- d’Ignacio García Valiño i edita- prés de molts anys de dificultats
Montesinos tenen en comú ser fluència de produccions da el 2007, ha aconseguit una i de fins i tot haver-se de pagar
tarragonins i tenir entre mans d’aquests quatre artistes de la part de finançament públic. els seus curts anteriors.
projectes cinematogràfics ambi- ciutat. “No hi ha diners però sí L’Ajuntament i la Diputació de
ciosos que es rodaran la majoria creació”, afegeix. Coincideix Tarragona hi aporten 300.000 CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>