amèrica física

1. AMÈRICA
És el segon continent més gran del planeta. Té 42 milions de qm2
.
El nom prové d’Americo Vespucio

2. AMÈRICA del Nord
Estret de Bering
Té una extensió de 24
milions de qm2
.
Com a principals unitats de
relleu destaquen:
-La serralada de les
Rocalloses.
-La zona dels grans llacs.
-La badia de Hudson
-La serralada dels Apalatxes
-Els rius Mississipi i Misouri

3. La serralada de les Rocalloses al Canadà.

4. “El gran cañón del Colorado”
És un parc natural des de l’any 1908 per
iniciativa del president Roosvelt.
És un parc de grans dimensions. Té una
extensió de 450 qm. I una profunditat que pot
arribar als 3000 metres.
Aquest paisatge és conseqüència de la força
erosiva del riu Colorado que neix a la serralada
de les Rocalloses.
S’han identificat prop de 40 capes de roques
diferents, una damunt de l’altra.

5. El gran cañon del Colorado

7. Falla de san Andrés

8. L’any 1906 un fort terratrèmol seguit d’incendis va destruir la ciutat. Les tres quartes parts de la població
que varen sobreviure al desastre es van quedar sense casa.

10. Parc Nacional de Yellowstone
És un Parc Nacional des de 1872, el més antic
del planeta
És famós pels fenòmens geotèrmics. En el
parc es produeixen els 2/3 dels gèisers del
planeta.
Un géiser és una font termal que expulsa aigua
calenta i vapor d’aigua per les elevades
temperatures del seu interior.

11. “La piedra no es amarilla por culpa del azufre, sino por una alteración hidrotérmica del hierro. Bacterias
temófilas y cianobacterias viven en torno a los géiseres y fuentes de agua caliente del parque y dan al
agua los colores que varían del azul al amarillo pasando por el rojo”.
Embassament de
Morning Glory Pool

13. Esta bahía lleva el nombre del
explorador inglés Henry Hudson que,
en 1610, a bordo de su buque
Discovery, fue el primer navegante
conocido en adentrarse en sus aguas.
En su cuarto viaje, Hudson partió a la
búsqueda del ansiado
Paso del Noroeste. Bordeó la costa
occidental de Groenlandia y tras cruzar
a mediados de año el estrecho que
ahora lleva su nombre, se internó en la
bahía. Pasó tres meses explorando y
cartografiando gran parte de su costa
oriental.
En la creencia de que se encontraba en
el Pacífico, navegó rumbo sur hasta la
bahía de James. En noviembre el
Discovery quedó aprisionado en el
hielo, y la tripulación sobrevivió en
tierra. Cuando en la primavera despejó
el hielo, Hudson quería explorar el
resto de la zona, pero después de
pasar un duro invierno a causa del frío
y la escasez de alimentos, la discordia
se generalizó entre la tripulación,
acabando con un motín el 22 de junio
de 1611. Hudson, su hijo y otros siete
miembros de la tripulación fueron
abandonados a su suerte en un
pequeño bote y nunca más se supo de
ellos.

15. La zona dels grans llacs es troben entre Estats Units i Canadà. Són la principal concentració d’aigua
dolça del món. Són considerats com a mars interiors.

16. Els salts d’aigua del Niàgara són tres. Tot i no tenir una gran alçada, són molt amples i
recullen tota l’aigua procedent de la zona dels grans llacs.
El nom de Niàgara significa “tro d’aigua”.

17. Els salts d’aigua són una font generadora d’energia
elèctrica.

18. El riu Mississipi neix als grans llacs i travessa tot el
centre d’Estats Units. El seu recorregut supera els
3.770 qm i junt amb el seu afluent, el Misouri, formen
un dels sistemes fluvials més llargs del planeta

19. Confluència dels rius Mississipi i l’Ohio.

20. Estats pels que passa
el riu Mississipi i el
delta que es forma en la
seva desembocadura.

23. AMÈRICA Central
Centreamèrica té una extensió similar a Espanya.
500.000qm2
. És una zona de gran inestabilitat sísmica.
Els volcans són nombrosos.
La Sierra Madre o Serralada Central creua tot el territori.
Domina el clima tropical. Són freqüents els huracans i
els ciclons que es produeixen a l’Atlàntic.
Tot el territori d’Amèrica Central junt amb les illes del
Carib, és sensible als efectes del canvi climàtic.

24. L’altura de la Serralada
Central permet la
coexistència de clima
tropical i, també, temperat.
Tota la costa del Pacífic és
volcànica.

25. Volcà Irazú ha entrat en
erupció 23 vegades des del
segle XVIII. L’última fou l’any
1963.
El volcà té diferents cràters
i ,un d’ells, té un llac d’aigua
verda.

27. El Caribe està format per un conglomerat d’illes
entre les que destaquen Cuba, Haití, República
Dominicana i Puerto Rico.

31. Un tifó és un conjunt
de tormentes
caracteritzat per una
circulació tancada
entorn d’un centre de
baixes pressions que
genera forts vents i
molta aigua.
Els ciclons tropicals
extreuen la seva
energia de la
condensació d’aire
humit.

33. AMÈRICA del Sud
Amèrica del Sud equival al 42% de la massa
continental del conjunt americà. Representa el
12% de les terres emergides i acull al 6% de tota la
població del planeta.
Quatre són les principals unitats de relleu:
-L’Amazònia
-Els Andes
-La xarxa hidrogràfica
-La Patagònia
Acull tot tipus de clima: l’equatorial (Amazònia), el
desèrtic (Atacama), el Mediterrani i el polar (Tierra
del Fuego).

34. L’Amazònia és el
bosc tropical més
extens del món. La
seva extensió es
calcula en sis
milions de qm2
que
es reparteixen
entre vuit països.
La selva amazònica
s’articula entorn
del riu Amazones i
els seus afluents.

35. El riu Amazones neix als Andes i
travessa tot el continent. El seu
recorregut és de 7.000 quilòmetres
fins a desembocar a l’Atlàntic.
El riu Amazones transporta més aigua
que el Mississipi, el Nil i el riu Groc
junts.
El volum d’aigua abocat a l’Atlàntic el
converteix en el principal riu en
abocar aigua dolça a l’oceà, la qual
cosa repercuteix en el nivell de
salinització de les aigües.

36. Meandres del riu Amazones

37. Meandres del riu Orinoco

38. El Pantanal

39. Paisetge de Minas Gerais, Brasil

40. Deforestació del pulmó verd del
planeta.

41. Los Andes. Serralada resultat del moviment de plaques tectòniques, el que explica el seu
vulcanisme. La serralada s’estén per tota la costa de l’oceà Pacífic. L’impacte d’aquesta
serralada en el continent és immensa, doncs condiciona climes, hidrografia i paisatges.

43. PERU. Volcà Arequipa

44. CHILE. Volcà Parinagota

45. ARGENTINA, Aconcagua, 7.000 metres

46. PERU. Glaciar andí

47. BOLIVIA. Selva tropical

48. BOLIVIA. Desert altiplà
L’erosió de la serralada dels Andes més els materials expulsats pels volcans han reomplert
una depressió i format una immensa plana coneguda amb el nom d’altiplà.
L’altiplà rep precipitacions tropicals i neu en els mesos de gener i febrer. La manca de
vegetació no es deu a l’aridesa sinó a l’alçada, doncs l’altiplà es troba a 3.600 metres en
relació al nivell del mar

49. BOLIVIA. Laguna colorada Aquest llac de l’altiplà rep el seu nom pel color de les seves
aigües. El color és resultat dels sediments de color roig barrejats
amb diferents tipus d’algues. Les tonalitats de l’aigua van de
marrons fins a vermells intensos. L’indret és un lloc ideal de cria
per als flamencs andins que s’alimenten de les aigües riques en
minerals.

50. BOLIVIA. Salar de
Uyuni.
És el desert de sal
més gran del món. Té
una extensió de
12.000 qm2
.
Està situat a 3650
metres d’alçada.

51. BOLIVIA. Salar de UYUNI
El seu origen és un antic llac evaporat

53. Llac Titicaca. Situat a 3.800 metres d’alçada entre
Bolívia i Perú. Té una extensió de 8372 qm2
. Es va
formar a l’era terciària i era molt més gran.

54. Llac Titicaca. El clima de la zona es caracteritza per
una oscil·lació tèrmica molt forta entre el dia i la nit,
degut a la seva alçada en relació al nivell del mar. El
llac serveix per aminorar aquesta diferència
tèrminca perquè fa de regulador. Equival a un mar
interior d’aigua dolça.

55. Llac Titicaca

56. ARGENTINA, La Pampa, clima temperat

57. Valle de la Luna

59. El riu Paranà neix a la zona de El Pantanal, per
afluència de les aigües del riu Paraguai.

60. Rio Paraná

61. Recorregut del riu de
la Plata
És un riu format per la
unió del riu Paranà i
Uruguai.
Fa de frontera natural
entre Argentina i
Uruguai.

62. Desembocadura del riu de la Plata

63. Cataratas de Iguazú
El riu Iguazú és un afluent del Paranà. El
conjunt són 275 salts d’aigua de 80 metres
d’alçada.

65. ARGENTINA, Llao llao, parc nacional

66. La Patagonia, el sud del continent

67. PATAGONIA

68. Tierra del fuego

70. CHILE, Glaciar

71. Glaciar Perito Moreno. Té una extensió de 5 quilòmetres i
una alçada de 60 metres. És una altra gran reserva d’aigua
dolça.

74. Amèrica del Nord
Amèrica És el segon continent més gran del planeta. Té 42 milions de qm2
. El nom
prové d’Americo Vespucio
Amèrica del Nord
Té una extensió de 24 milions de qm2
.Com a principals unitats de relleu destaquen:
- La serralada de les Rocalloses
- El Gran Canó del Colorado. És un parc de grans dimensions. Té una extensió de 450 qm.
i una profunditat que pot arribar als 3000 metres. Aquest paisatge és conseqüència de
la força erosiva del riu Colorado que neix a la serralada de les Rocalloses.
- Parc de Yellowstone. Hi trobem el salt d’aigua del Niàgara
- Falla de St Andrés
- Riu Mississipi. El seu recorregut supera els 3.770 qm i junt amb el seu afluent, el Misouri,
formen un dels sistemes fluvials més llargs del planeta.
- La zona dels grans llacs.
- La badia de Hudson
- La serralada dels Apalatxes

75. Amèrica Central
Centramèrica té una extensió similar a Espanya. 500.000qm2
. És una zona de gran
inestabilitat sísmica. Els volcans són nombrosos. Destaquem:
- La Sierra Madre o Serralada Central creua tot el territori.
- Domina el clima tropical. Són freqüents els huracans i els ciclons que es
produeixen a l’Atlàntic.
- Hi trobem el mar carib i les seves illes (Cuba, Jamaica, La Española…)

76. Amèrica del Sud (I)
Amèrica del Sud equival al 42% de la massa continental del conjunt americà.
Representa el 12% de les terres emergides i acull al 6% de tota la població del
planeta. Hi trobem:
- L’Amazònia. És el bosc tropical més extens del món. La seva extensió es calcula
en sis milions de qm2
que es reparteixen entre vuit països. La selva amazònica
s’articula entorn del riu Amazones i els seus afluents. El riu Amazones neix als
Andes i travessa tot el continent. El seu recorregut és de 7.000 quilòmetres fins
a desembocar a l’Atlàntic. Transporta més aigua que el Mississipi, el Nil i el riu
Groc junts.
- Els Andes. Serralada resultat del moviment de plaques tectòniques, el que
explica el seu vulcanisme. La serralada s’estén per tota la costa de l’oceà
Pacífic. L’Aconcagua és la muntanya principal, de 7.000m d’altura
- Altiplà de Bolívia. L’erosió de la serralada dels Andes més els materials expulsats
pels volcans han reomplert una depressió i format una immensa plana
coneguda amb el nom d’altiplà, a més de 3.500 metres. Hi trobem també aquí el
Salar de Uyuni, el desert de sal més gran del món.

77. Amèrica del Sud (II)
- Llac Titicaca. Situat a 3.800 metres d’alçada entre Bolívia i Perú.
- El riu de la Plata. És un riu format per la unió del riu Paranà i Uruguai.
Fa de frontera natural entre Argentina i Uruguai.
- Cataratas de Iguazú. El riu Iguazú és un afluent del Paranà. El conjunt són 275
salts d’aigua de 80 metres d’alçada.
-La Patagònia. Al sud del continent. Més al sud hi ha la Terra de Foc. A la
Patagònia hi trobem, per exemple, el glaciar Perito Moreno a l’Argentina.