La Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, presentada al CENDOJ Donostia-Sant Sebastià, el 21 d’abril de 2009, dins la Jornada sobre Reutilització de la InformacióPública i Jurisprudència, organitzada pel Consell General del Poder Judicial.

1. La Llei 37/2007, de 16 de novembre,
sobre reutilització de la informació
del sector públic
Jordi Graells i Costa
Direcció General d’Atenció Ciutadana
Generalitat de Catalunya
Centre de Documentació Judicial CENDOJ
Avís legal
Donostia-Sant Sebastià, 21 d’abril de 2009 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative
Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública
Jornada sobre Reutilització de la Informació i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció
sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya.
Pública i Jurisprudència Departament de la Presidència). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1

2. Llei 37/2007 sobre reutilització
La Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació
del sector públic (SP) transposa la Directiva 2003/98/CE, de 17 de
novembre, relativa a la reutilització de la informació del SP
- Es refereix a informació digital com la social, econòmica, jurídica,
geogràfica, meteorològica, turística, sobre empreses, patents
i educació... Aplicable també als documents judicials.
- Afecta tota l’Administració i organismes participats finançats.
- Té la finalitat que ciutadans i empreses ofereixin productes
i serveis d’informació de valor afegit.
- Persegueix la publicitat de tots els documents de lliure disposició.
- Vol promoure el creixement del sector de continguts digitals.
- Consagra el dret al coneixement com a principi bàsic.
2

3. Límits de la reutilització
Límits
- Art. 105 b) de la Constitució espanyola, quan es refereix
a l’«... accés dels ciutadans als arxius i registres administratius»
- I el seu desplegament en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
règim jurídic de les Administracions públiques, art. 37 «Dret d’accés
a arxius i registres». En aquest sentit, el dret d’accés que estableix
la Llei 37/2007 complementa la Llei 30/1992.
3

4. Què és document segons la Llei 37/2007
La Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la
informació del sector públic entén el terme document
en sentit actual, com a recopilació i «representació d’actes, fets o
informació, i qualsevol recopilació d’aquests, independentement del
suport»: paper o digital; gravació sonora, visual o audiovisual.
4

5. Documents no objecte de la Llei 37/2007
La Llei no s’aplica als documents amb drets de propietat intel·lectual
(drets d’autor i afins com el dret sui generis per a les bases de dades)
o industrial (patents, marques).
Tampoc no s’aplica a documents de:
- Radiodifusió i TV
- Institucions educatives i recerca (escoles, universitats,
arxius, biblioteques iy centres de recerca)
- Institucions culturals (museus, biblioteques, arxius, teatres...)
5

6. Modalitats de documents reutilitzables
Documents:
- Posats a disposició del públic sense subjecció a condicions
- A disposició del públic amb condicions establertes en llicències tipus
- Que se sol·licitin prèviament amb el procediment establerts per
aquesta Llei (art. 10) i, si escau, la normativa autonòmica (aquí es
poden incorporar condicions establertes en una llicència).
6

7. Compatibilitat llicències – reutilització
L’Administració pot permetre la reutilització
Sense condicions concretes
Mitjançant llicències, que han de:
- ser clares, justes i transparents
- no restringir la reutilització
- no limitar la competència
- no ser discriminatòries per a categories comparables de
reutilització
- atendre al principi de lliure competència i de servei públic
7

8. Condicions per a la reutilització
Generals
- Protegir les dades personals (Llei 15/1999, de 13 de desembre,
de protecció de dades de caràcter personal)
- Evitar acords exclusius (excepte d’un servei públic d’interès general)
- Fixar contraprestació econòmica, quan escaigui, raonable, que els ingressos
no superin el cost total de recollida, producció, reproducció
i difusió dels documents
Específiques dels documents
- Ús correcte
- Garantia de no modificació
- Indicació de la font
- Contingut mínim de les llicències (finalitat comercial o no, durada,
obligacions, responsabilitats, modalitats financeres, caràcter gratuït
o preu públic si s’escau)
8

9. Contraprestacions econòmiques
Taxes i preus públics idèntics per cobrir almenys els costos de servei
o activitat, que incloguin els costos relatius a recollida, producció,
reproducció i difusió. S’han de publicar si és factible tècnicament.
«Es poden aplicar taxes o preus públics diferenciats segons que es
tracti de reutilització amb fins comercials o no comercials» (art.7.4).
9

10. Procediment per a la reutilització 1/2
La Llei 37/2007 estableix com procedir amb els documents a
reutilitzar:
- Han d’estar estar disponibles per mitjans electrònics.
- S’han de difondre mitjançant sistemes de gestió documental (llistes
i índexs) dels documents (en els formats i les llengües prèvies).
- Es poden sol·licitar seguint un procediment concret
(terminis de resolució, disposició immediata per preservar-ne el valor
econòmic, actualització regular, vies de recurs, règim sancionador).
- Les persones físiques o jurídiques interessades sol·liciten a l’òrgan
competent la reutilització de documents. L’Administració té 20 dies
per resoldre la petició (20 dies més si són complexos). Hi ha 10 dies
per demanar compleció d’informació imprecisa al sol·licitant.
10

11. Procediment 2/2 i règim sancionador
- Les resolucions estimatòries comporten la posada a disposició del
sol·licitant de la documentació demanada per a la reutilització.
- Quan l’òrgan remitent no disposi de la informació requerida però té
coneixement de l’Administració o òrgan que la té, ha d’enviar-li com
més aviat millor la sol·licitud i donar-ne compte al sol·licitant.
- Si la resolució es desestimatòria per la existència de drets de
propietat intel·lectual o industrial de tercers, s’han de comunicar les
referències de la persona titular o la que hagi cedit la documentació.
Les sancions. L’Administració general de l’Estat tipifica
en infraccions (molt greus/greus/lleus) segons es desnaturalitzi
el sentit de la informació per reutilitzar o s’alteri el contingut a reutilitzar,
mitjançant la concessió d’una llicència.
11

12. Procediment 2/2 i règim sancionador
Disposicions addicionals i transitòries:
- El Govern central ha de promoure el creixement del sector de
continguts digitals i pot establir amb les administracions públiques
restants els mecanismes de col·laboració pertinents.
- Aquesta Llei és aplicable a les sentències i resolucions judicials,
sens perjudici del que preveu l’article 107.10 de la Llei orgànica
6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial i el seu desplegament
específic.
- El Govern central, en l’àmbit de les seves competències ha de dictar
les disposicions necessàries per a l’execució i desplegament del que
estableix aquesta Llei.
12

13. Eskerrik asko - Moltes gràcies!
La Llei 37/2007, de 16 de novembre,
sobre reutilització de la informació
del sector públic
Jordi Graells i Costa
Direcció General d’Atenció Ciutadana
Generalitat de Catalunya
Centre de Documentació Judicial CENDOJ
Avís legal
Donostia-Sant Sebastià, 21 d’abril de 2009 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative
Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública
Jornada sobre Reutilització de la Informació i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció
sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya.
Pública i Jurisprudència Departament de la Presidència). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
13