2. DESENVOLUPAMENT = possessió d'un conjunt de mitjans
que permeten fer créixer de manera adequada i permanent
les capacitats bàsiques de les persones
Sempre hi ha interacció entre la societat i el medi ambient
A partir de la revolució industrial augmenta l'impacte ambiental
- Més consum energia
- Més població
- Més contaminació / Més residus
- Més consum de recursos
IMPACTE AMBIENTAL
Incidència de les activitats humanes sobre el medi (la natura)
5. Contaminació. Alteració d’un medi per la presència de matèries
estranyes, per una variació important de la proporció de
substàncies habituals o per l’alliberament incontrolat d’energia o
éssers vius. És conseqüència d’alguna activitat humana. Pot
danyar persones o el medi ambient
Emissió de substàncies contaminants
És un risc antròpic, tot i que provoca també riscos induïts,
causats o amplificats per la contaminació
6. Dues grans causes de la contaminació
- Combustió d’hidrocarburs
- Activitats industrials (són el paradigma de l’impacte ambiental)
- Índex elevadíssim de consum de recursos i energia
- Degraden el medi
- Construcció d’infraestructures
- Accidents
- Emissió de contaminants (aire / sòl / aigua)
Sobretot - Indústries de base
- Centrals tèrmiques
7. La contaminació és un greu problema mediambiental.
Cada cop hi ha més conscienciació al món desenvolupat.
La legislació obliga al trasllat indústries als cinturons industrials.
Cada cop més es traslladen indústries al Tercer Món, donada la
manca de legislació ambiental, ampliant-se així l’impacte ambiental
(Alang).
8. LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc
valorat.
La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades
substàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses.
Contaminants atmosfèrcis
- Primaris. Procedència identificable (natural o antròpica)
- Secundaris. Reacció a l’atmosfera a partir de contaminants
primaris
9. Principals contaminants atmosfèrics:
(Cal considerar que són difícils d’agrupar, car hi ha molts)
- Òxids de carboni = diòxid (CO2) i monòxid (CO)
- Òxids de sofre = diòxid de sofre (SO2) i triòxid de sofre (SO3)
- Òxids de nitrògen = ò. nítric (NO), diòxid (NO2) i ò.nitrós (N2O)
- Compostos orgànics volàtics = CFC (forat d’ozó)
- Calor
- Soroll
10. Actualment,
- Majors nivells de contaminació als centes urbano-industrials.
- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada
cop més a les potències emergents (sobretot Xina)
En el futur,
Es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la
qualitat de l’aire.
- S’estabilitzaran les emissions als països rics.
- Augmentaran les emissions als països pobres.
11. Cal sempre considerar que les emissions contaminants són
locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals
- Clima urbà
Escala local
- Boirum (smog)
- Contaminació acústica
Efectes Escala regional - Pluja àcida
Escala global - Forat capa ozó
- Efecte hivernacle i Canvi climàtic
13. Contaminació Atmosfèrica.
Incidència escala local.
- Clima urbà
- Contaminació acústica
- Boirum / Smog
El clima urbà
Baixa la qualitat de l’aire a les ciutats, la qual cosa provoca més
problemes cardio-respiratoris
També es crea un microclima
- Més nuvolositat
- Més humitat
- Més temperatura
15. boirum o smog
Smog industrial i smog fotoquímic, detectat per primera vegada a
Londres.
Boirum fotoquímic, bàsicament a les ciutats provocat pels cotxes.
La llum reacciona amb els gassos emessos pels cotxes
Es crea una mena de boira en la que hi ha ozó, molt perjudicial
a baixa alçada)
Avui dia és un greu problema a les ciutats del sud (Mèxic)
No hi ha mesures de control, hi ha un creixement caòtic
i un gran nombre de cotxes
16.
17. Contaminació Atmosfèrica.
Incidència escala regional.
- Pluja àcida
Pluja àcida
Durant la seva formació i el seu descens de la pluja absorbeix
contaminants.
Es dóna la combinació de diversos elements, formant-se de
compostos químics molt perjudicials:
- Per al medi natural
- Per a les edificacions
18.
19. Combustió de combustibles fòssils, sobretot carbó, ocasionen
emissions de SO2 (sofre) i nitrogen (N).
Les emissions reaccionen amb O, H2O i amb la llum.
El resultat és la formació d’àcids (sobretot sulfúric i nítric).
Els àcids precipiten en forma de pluja o neu, i ocasionen greus
danys a edificis, boscos, agricultura, medi aqüàtic...
Efectes primer detectats a Europa i Nordamèrica, ara també a
Àsia, Amèrica Ll. i Àfrica.
= S'han incrementat les emissions.
= La circulació de l'aire amplifica els efectes.
Caldria reduir emissions d’anhídric sulfurós i òxid nitrós. El
problema és que això representa una gran despesa.
20.
21.
22. Contaminació Atmosfèrica.
Incidència escala global.
- Forat de la capa d'ozó
- Efecte hivernacle i canvi climàtic
Forat de la capa d’ozó
L'ozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigs
ultraviolats . És a dir, fa possible la vida a la terra.
La debilitat de la capa d’ozó fa que augmenti la radiació ultraviolada:
- Augmenta el càncer de pell
- Augmenten els problemes oculars
- Es dificulta la fotosíntesi
23. Forat constatat des del 1980 a l’Antàrtida (ara també a l’Àrtic)
La causa són les emissions de clorofluorocarbonats (CFC), que
destrueixen l’ozó.
L'alarma internacional generà la creació del PNUMA
(Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient)
Es celebraren diverses cimeres:
- Conferència de l’Haia
- Cimera de Rio (1992)
Les conclusions són clares:
Cal reduir les emissions de CFC.
24.
25. L'efecte hivernacle i el canvi climàtic
Està canviant el clima del món?
De manera natural hi ha cicles. Sembla que ara l’home els
accelera
A partir de la R.Industrial es dóna un gran augment de les
emissions i concentracions de CO2. La principal causa és la
crema de combustibles fòssils.
L'augment de CO2 provoca un escalfament atmosfèric, un
augment de la temperatura de la terra.
Es calcula que en el 2075 la temperatura de la terra es pot
incrementar entre 1,5ºC i 4,5º C.
26. Què provoca l'efecte hivernacle?
Les emissions de determinats gasos (gasos d'efecte hivernacle). El
més destacat és el C02 (també destaca el metà, els òxids de
nitrogen...).
L'efecte hivernacle provoca un augment de temperatures, ja que els
gasos d'efecte hivernacle atrapen les radiacions solars.
L'efecte hivernacle ocasiona un canvi climàtic global.
27.
28. Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic?
Cal considerar:
- Les conseqüències ecològiques.
- Les conseqüències econòmiques.
- Les conseqüències demogràfiques i socials.
29.
30. Conseqüències ecològiques.
- Augmentarà l'evaporació de l’aigua
- Depenent de les zones del món:
- S'incrementaran les precipitacions (més violentes)
- S'intensificarfan les sequeres
- Disminuirant les precipitacions de neu
- Es fondrà el gel en les glaceres i els pols
- Augmentarà el nivell de l’aigua el mar
- Fusió del gel
- Expansió tèrmica de l’aigua
- S'inundaran algunes zones de la terra (illes, costes)
- Es produiran extincions i canvis en la distribució d’espècies
- Augmentarà la incidència de les malalties tropicals
31. Conseqüències econòmiques.
Informe Stern (encarregat pel govern britànic)
Si no es prenen mesures correctores, el 2050 pot produir-se un
crac econòmic, comparable a l'impacte de les dues guerres
mundials.
Cal evitar el desastre econòmic amb mesures correctores.
32. Conseqüències demogràfiques i socials.
Les previsions parlen que el 2050 podrien haver 200 milions de
desplaçats, que haurien perdut les seves llars com a conseqüència
de les inundacions).
Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el
malbaratament de tota mena de recursos.
Sobretot, haurem de replantejar-nos el model energètic.
33. LA CONTAMINACIÓ I ELS
PROBLEMES DE LA HIDROSFERA
L’AIGUA DOLÇA
L'AIGUA és fonamental (indispensable) però en general també és
poc valorada.
Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és
dolça (80% als pols).
Actualment, destaquen dos grans problemes:
- L'augment del consum
- La contaminació
34.
35. Augment del consum
Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al
segle XVIII.
Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix:
- Agricultura (65%-70%)
- Indústria (25%)
- Consum domèstic (5%-10%)
- Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística
La sobreexplotació pot portar al desastre ( Mar d’Aral)
36.
37. Contaminació
L’aigua té una capacitat natural d’autodepuració. Si aquesta es
supera, aleshores es contamina.
Origen de la contaminació de les aigües:
- Fonts naturals
- Fonts d’origen humà:
- Industrials (molt perillosos, com els metalls tòxics)
- Urbans (residus orgànics, àcids...)
- Agrícoles (fertilitzants, pesticides, purins...)
- Navegació (marees negres...)
38. Causes de la contaminació
- Consum excessiu (augmenta la concentració de contaminants)
- Abocaments:
- focus puntuals d’emissió
- contaminació difusa
- Substàncies que no són descomposables
- Aigües amb més temperatura (contaminació tèrmica)
- Matèria orgànica, fertilitzants (eutrofització)
= Destrueix la qualitat de l’aigua per excés de nutrients
39. Cal diferenciar segons a on es produeix la contaminació:
- Aigües superficials
- Aqüífers
- Mars i oceans
40. Contaminació de les aigües superficials
Els llacs i rius reben abocaments agrícoles, industrials i urbans,
sobretot a la vora de les grans concentracions humanes.
Molts grans rius són biològicament morts
- Europa de l’est
- Cada cop més a Àsia i Llatinoamèrica
- Certa millora a Europa occidental i Amèrica del Nord
41. Al món occidental hi ha una certa millora qualitat dels rius:
- Hi ha més conscienciació social
- Hi ha legislació (castiga abocaments, obliga a depurar)
= Recuperació del Besòs
- Hi ha menys indústria contaminant
= Problema dels abocaments puntuals
A Catalunya, cal depurar les aigües abans d’abocar-les:
1991, Generalitat (Pla de Sanejament)
Es crea la Xarxa de depuradores
S'aplica el qui contamina, paga
Per controlar la qüalitat de l’aigua:
- ISQA (0 a 100)
- Bioindicadors
42. Contaminació dels aqüífers
Aqüífers (aigües subterrànies)
- Reserva 100 vegades superiors a les superficials
- Regulen les aigües superficials
Problemes:
- Explotació excessiva
- Contaminació
43. - Explotació excessiva (supera capacitat de recàrrega natural)
La renovació és molt lenta
Provoca:
- Esgotament
- Salinització (prop del mar)
- Contaminació
- Puntual (residus, pous sèptics)
- Difusa (ús excessiu de fertilitzants, pesticides)
= Infiltració d’aigua contaminada
- Ramaderia (residus / purins)
- Agricultura (fertilitzants)
- Indústria
Els aqüífers són molt vulnerables a la contaminació
La seva depuració és difícil i costosa
46. L'Aigua en Espanya, un recurs escàs
Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on
desenvoquen les seves aigües.
A Espanya hi trobem els rius del vessant:
- Cantàbric i gallec
- Atlàntic
- Mediterrani
Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de
règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o
pluges i forts estiatges.
47. Els recursos hídrics
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al
Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del
territori que se'ls ha assignat.
A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són
superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un
marge escàs i són recursos desigualment repartits.
Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:
● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.
● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus
orientals, Xúquer i Canàries.
●Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i
Balears.
48. Les demandes d'aigua
Els dos usos de l'aigua més importants són:
● Agrícoles i ramaders
● Urbans i industrials
Usos agrícoles i ramaders
Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per
l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten
el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua,
sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció
per bombeig).
Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una
important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs
químics, pesticides i purins.
S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint
millores en el reg.
49. Usos urbans i industrials
La indústria necessita aigua per als seus processos de producció,
refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus.
La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser
de bona qualitat (potable).
De mitjana, es consumeixen uns 200 l al dia. L'elevat consum i la
manca de recursos fa que algunes localitats pateixen restriccions
en èpoques de sequera.
La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el
problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima
demanda coincideix amb la menor disponibilitat).
50. Les polítiques hídriques
Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.
Es poden diferenciar: - La política de transvassaments
- La dessalinització d'aigua del mar
- La recuperació dels aqüífers
- Els plans de sanejament dels rius
51. La política de transvasaments
Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments.
Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a
llargues distàncies, són problemàtics:
- Necessiten grans obres i inversions
- Es perd molta aigua per l'evaporació
- Sovint topen amb un gran rebuig social
- Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi
Ambient
Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.
52. La dessalinització de l'aigua del mar
Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats.
L'aigua obtinguda és de bona qualitat, però el procés resulta
car i consumeix molta energia.
A Espanya funcionen plantes a Canàries i Almeria, i s'estan
construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.
53. La recuperació dels aqüífers
Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous,
sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres
mediterrànies.
La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la
dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització.
També cal considerar els desastrosos efectes de la
contaminació.
Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.
54. Els plans de sanejament dels rius
Els plans de sanejament dels rius volen reduir el
deteriorament de la qualitat de les seves aigües.
Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores
d'aigua.
Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius
claveguera, com ara el Besòs.
55. L'Aigua a Catalunya
A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la
població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.
Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia i
l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en
una proporció inferior a la resta d'Espanya. En canvi, hi ha
percentualment més demanda urbana i industrial.
Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes.
● La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables,
tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el
consum agrícola i ramader.
● Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que
únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consum
industrial i urbà.
56. Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes,
motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca
d'inversions.
La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció
de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les
conques internes:
- Instal·lació de plantes dessalinitzadores
- Recuperació dels aqüífers
- Millora dels sistemes de canalització i rec
- Reutilització de l'aigua regenerada
57. LES AIGÜES MARINES
En darrera instància la contaminació va al mar.
La contaminació del mar procedeix principalment de:
- Abocament de residus urbans i industrials
- Navegació (transport de petroli)
- Explotació minera i petrolífera
Les zones més contaminades són:
- Les més properes a terra ferma
= són les més productives biològicament
- Mars tancades (Mediterrani, Mar del Japó)
- Alta mar (abocament de residus molt perillosos)
