1. UNITAT VII.
EL SECTOR TERCIARI. ELS
TRANSPORTS I EL COMERÇ.

2. El sector terciari: o de serveis agrupa totes les activitats
econòmiques que no produeixen béns materials. A més es
reuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en
els altres dos sectors.
Actualment però s’està parlant d’una nova classificació. Així,
parlem del sector terciari clàssic (que inclou els transports i
les feines més rutinàries), del terciari banal (que inclou les
activitats de més baixa qualificació) i del terciari superior o
sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i
tecnificades i de gestió).
Són terciaris: Administració pública, serveis financers,
comerç, transport, comunicacions, activitats culturals, esport,
oci, turisme, serveis sanitaris i educatius, transmissió de la
informació (ràdio, TV, premsa, ...), assessories (advocats,
publicistes, consultors, etc.)...

3. CARACTERÍSTIQUES DELS SERVEIS
Periples Producció i consum Intangibles Sector
units heterogeni

4. Les societats desenvolupades viuen un procés de Terciarització
econòmica, que implica un augment destacadíssim de la
importància del sector terciari (augmenta el nombre de treballadors
i la seva aportació al PIB). Aquest procés es veu clarament en
l'evolució de l'economia espanyola en les darreres dècades.
Sector Sector Sector
Any Primari Secundari Terciari
1900 69.6 15.2 15.2
1940 51.9 24.1 24.0
1950 49,6 25,5 24,9
1960 41.7 31.8 26.5
1975 23.0 37.8 39.2
1985 17.6 31.5 51.0
1990 11.4 33.1 55.5
1995 9.0 31.9 61.1
2000 6.8 29.4 63.8
2005 5.3 28.5 66.2
2009 4,2 24,9 70,9

5. Aquest canvi es deu a diversos factors:
- La competència entre les empreses. Més i millors serveis
impliquen un augment de la productivitat de les empreses.
- La demanda internacional de serveis, per la millora de les
comunicacions.
- El creixement del turisme a escala global.
- El sector terciari acostuma a ser un sector “refugi” en moments
de crisi.
- Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis, car
aquests es relacionen amb el grau de benestar de la població
(són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic)
- Més nivell de renda
- Més esperança de vida
- Més taxa d'urbanització
- Desenvolupament Estat del Benestar
- Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials)
- En el cas espanyol cal destacar la construcció de l'Estat de les
autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de
funcionaris.

6. EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ
INICI DEL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ

8. Atenció, no sempre l'increment del terciari vol dir
desenvolupament econòmic. Als països del S de vegades
hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic,
molt sector turístic, molt exèrcit, molt funcionaris...).
La distribució del terciari no és homogènia. La localització
es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica.
La localització es dóna preferentment a les grans ciutats,
menys a ciutats petites i zones rurals. Aquesta és una
tendència més accentuada als països pobres

9. DESEQUILIBRIOS
EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ
TERRITORIALES
DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
PER CCAA 71,62 Mitjana autonòmica = 68,19 %
67,8 66,65
64,62 57,78
60,07
64,23 66,04 67,27
80,85
Percentatge d'ocupats
en el sector serveis
durant el primer 62,17
trimestre de 2.009 67,01 67,83 73,04
63,44
71,48
87,40
Valors superiors al 70% sobre la població activa

10. EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ
DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
PER PROVÍNCIES
Major índex de terciarització en zones urbanas, desenvolupades i litorales turístics.
Menor índex de terciarització en zones interiors, rurals i escassament desenvolupades.

11. Classificació dels serveis
SEGONS LA SEVA APARICIÓ HISTÒRICA
- Terciari Tradicional: activitats presents tradicionalment en les
relacions econòmiques i socials: activitats administratives,
militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transport...
- Terciari Modern: la seva aparició i màxim desenvolupament
coincideix amb la industrialització i l'expansió capitalista:
activitats financeres, borsa, serveis a les empreses...
- Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent i
està lligat a l'aparició de noves tecnologies i serveis molt
especialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultories...
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

12. SEGONS LA PROPIETAT DEL PRESTATARI
- Serveis públics: el servei el presten organismes públics, que
tenen un objectiu social (sanitat, ensenyament...).
-Serveis privats: la prestació la realitzen empreses privades,
amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici econòmic
(comerç, transport, turisme...)
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

13. SEGONS LA FREQÜÈNCIA D'UTILITZACIÓ
- Terciari Banal o Ubicu: el seu ús és molt freqüent, per això la
seva distribució territorial és molt generalitzada (comerç al detall).
- Terciari Anòmal o Especialitzat: el seu ús és menys freqüent.
Per això la seva localització és més concreta, prop de la
demanda, normalment en grans ciutats (serveis a empreses).
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

14. SEGONS L'ACTIVITAT DESENVOLUPADA
1) Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitats
bàsiques de la població, són el marc institucional de l’Estat, per això
majoritàriament són públics (administració pública, educació,
justícia, seguretat social, sanitat ...).
2) Destinats a la distribució, per tal d'assegurar la distribució, els
fluxes (transports, telecomunicacions, comerç al major,
intermediació de la distribució ...).
3) Serveis a empreses, base per al desenvolupament de les
activitats econòmiques (banca, finances, neteja, investigació,
màrqueting, relacions públiques, assessorament ...).
4) Serveis destinats als consumidors. Cobreixen les necessitats no
bàsiques de la població (comerç al detall, hosteleria, reparació,
serveis personals ...).

16. Distribució dels serveis
A escala mundial: En els països desenvolupats les activitats
terciàries han anat creixent fins a situar-se com el sector
econòmic més dinàmic i productiu, ocupant la major part de la
població activa. En canvi, en els països subdesenvolupats hi ha
poca activitat terciària productiva i una clara hipertrofia del sector
públic.
A escala estatal, les empreses de seveis acostumen a ubicar-se
prop de la demanda, sobretot les de serveis especialitzats
(zones més poblades, grans ciutats i zones amb intensa activitat
industrial). Això no vol dir que puguin existir algunes altres
distribuïdes de manera irregular en el territori, que donin sevei a
les poblacions rurals. Aquesta tendència és molt més marcada
en els països subdesenvolupats.

17. A escala intraurbana, la localització ve determinada pel tipus de
servei del qual tractem. Així, el comerçminorista especialitzat
(tèxtil, calçat...) o altres serveis “generalistes” (dentistes, advocats,
administració pública...) tenen tendència a situar-se en el centre
urbà. Altres tipus de serveis “superiors”, com els directius, tenen
també tendència a situar-se en la part més prestigiosa de la ciutat
(centre i eixamples). Altres serveix cerquen localitzacions
perifèriques, com aquells que necessiten molt espai, aquells que
es destinen a les empreses localitzades en polígons industrials o
aquells que abasteixen a la població resident en l'extraradi
(Hipermercats).

18. EL TURISME
Turista és aquell que es desplaça
per un període de més de 24 hores, i
que inclou una pernoctació fora de
casa.
El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones
durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del
seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu
inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o d'altres
motius (OMT)
Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIX
es va iniciar el turisme de masses, gràcies a la revolució dels
transports, l'augment del nivell de vida i les millores socials
(vacances pagades).

19. Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsic en l’economia
d’alguns països. Per exemple, en el cas espanyol equilibra la
balança pagaments (l'any 2.006, representà el 14% del PIB
espanyol, gràcies a l'arribada de 58 M turistes). D'altra banda,
genera una gran demanda de mà d’obra, car calen moltes
activitats per a satisfer els turistes.

22. Es poden fer diverses classificacions sobre el turisme, segons
diversos criteris, com el lloc d’origen turistes, el tipus d’activitat
turística, l'època de l’any en que es desenvolupa l'activitat, les
característiques dels turistes...

23. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:
- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país
- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país

24. Segons el tipus d’activitat turística podem
considerar el turisme:
- Cultural
- de Salut
- de Sol i platja
- Ecològic
- Religiós
- de Neu
- Rural
- de Negocis
- Esportiu
- …/…

25. Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana o turisme interior. Utilitza
preferentment l'automòbil, produint-se sovint col·lapses en
la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les
segones residències
- Turisme de temporada. És el més important, el més
massiu. Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot
d’estiu.

26. Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:
- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de sol
i platja. Concentra moltes persones a la vegada en poc espai.
- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per això
cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmic.
- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalment
es dóna en temporada baixa.
- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
- de Grup. Són visites organitzades.
- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats. Normalment
presenta un bon nivell econòmic i cultural.
- .../...

27. Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar
diversos indicadors, com ara:
- Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre
els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques
són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.
- Quantificar el nombre de turistes.
- Quantificar les pernoctacions mitjanes per turista.
- Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.
- Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil,
tercera edat ...)

28. L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta
es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de
masses, pels anomenats tour operadors.
Es tracta d'agències majorites intermediàries entre els
establiments turístics i les agències minoristes. Els tour
operadors són els que confeccionen els programes i els
paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un
preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus
de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí
final. L'agència minorista el ven directament al client i en cobra
una comissió.

29. De vegades es produeixen problemes de saturació, és
l'anomenat overbooking. Consisteix és l'excés de reserves
sobre el nombre de places disponibles. Les reserves poden
ser de places d'avió, de tren, d'hotel, etc. En el món de
l'hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment
ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de
clients que no pot atendre. Normalment, aquest problema sol
ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del
departament de gestió o del departament de reserves de
l'establiment.

30. Al món:
Els països rics concentren la majoria dels fluxes turístics.
Destaquen EUA, Espanya, França i Itàlia.
Darrerament augmenten els fluxes vers països del Sud (Carib,
Magrib, zones d’Àsia i Àfrica). Aquests països potencien el
turisme com a mitjà per desenvolupar-se. Ara bé, cal combinar
factors naturals i socioeconòmics per generar una oferta
turística atractiva.

31. Quan volerem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els
aspectes positius (creació de riquesa, ocupació...), ara bé, també
pot tenir elements negatius:
Considerant el medi físic, pot distorsionar l’espai i alterar el
paisatge i l’equilibri ecològic. L'augment de la pressió humana pot
comportar la degradació i destrucció del medi.
A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es
dóna la sobreexplotació dels aqüífers (salinització). Cal afegir a
més els efectes negatius derivats de la construcció de ports
esportius i de la “marbellització”.
A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió,
així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat.
Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i
la contaminació.

32. Si considerem els efectes del turisme en la població, és cert que
proporciona més feina. Ara bé, es donen problemes relacionats
amb l'estacionalitat i l'economia submergida, l'augment de la
inflació i l'especulació del sòl.
Per últim, si considerem la xarxa d’assentaments, aquesta pateix
una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels
nuclis. D'altra banda, augmenta la despesa pública, car cal
millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions.

34. EL TURISME A L’ESTAT ESPANYOL I
CATALUNYA
Espanya és una potència turística mundial, 58 milions de turistes
la visitaren l'any 2006, generant l'activitat turística un 15% del PIB.
El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50,
però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factors
naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).
Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és
vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de
l'estacionalitat.
Actualment es treballa per potenciar nous tipus d'oferta, per
cercar millorar la qualitat i així atrure un turisme de més poder
adquisitiu. Cal aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura,
gastronomia ...).

35. El model turístic implantat a Espanya a partir dels any 60 es
caracteritza per:
-Abundant oferta.
-Demanda massiva.
-Demanda majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix.
-Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja.
-Predomini del tipus de Sol i Platja.
-Dependència del Sector respecte de tour-operadors
internacionals.

36. A Espanya hi ha quatre grans zones turístiques:
La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i
Andalusia. El seu principal atractiu és el mar.
Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta
relacionada amb el sol i la platja.
La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques”
(Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el
cultural.
La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més
familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura,
gastronomia ...

37. Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països
de la UE (Regne Unit, Alemanya i França). Cada cop més
arriben turistes de l'Europa de l'Est i Rússia. Sobretot venen amb
un viatje organitzat a l'estiu, en avió o per carretera, cercant
destinacions de sol i platja.
Les bones condicions climàtiques d'algunes zones han convertit
Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades
del nord d'Europa.
D'altra banda, l'augment del nivell de vida i la millora de les
comunicacions ha fet incrementar el turisme nacional i la
mobilitat temporal (desplaçaments de cap de setmana).

38. Zones turístiques i tipologia
1. Turisme de sol i platja:
3
Litoral Mediterrani i
Sudatlànitc, Canàries i
Balears.
2. Madrid.
2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec.
4. Espai rural interior.
Turisme rural.
5. Estacions d'esquí.
Turisme de neu.
6. Ciutats històriques.
Turisme Cultural.
1
1
Fuente: INE

39. Oferta Turística (2009)

40. Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que
aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del
turisme espanyol:
• Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.
• Problemes de l'oferta turística: pujada de preus sense millorar
la qualitat, manca d'adaptació a les noves exigències de la
demanda, estacionalitat, competència d'altres països
mediterranis...
• Dependència dels tour-operadors internacionals.
• Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en
algues zones.

41. Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades
en una planificació a llarg termini, que consideri el següent:
- Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu)
- Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i
els desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de
turisme.
- Disminuir la dependència de l'exterior.
- Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitat
mediambiental.

42. Catalunya és la zona d’Espanya amb més importància turística.
Rep més de 15 milions de turistes l'any, que aporten
aproximadament un 15% PIB.
Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística.
Diversos factors hi contribueixen: l'atractiu natural i cultural, la
situació geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme és
estranger) i la intensa activitat econòmica (turisme de negocis).
En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han
contribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics
(Barcelona 92) o el Forum (2004).
El turisme és una activitat vital. Unes 400.000 persones viuen
directament o indirecta del turisme, que és bàsic en alguns
indrets, com Salou, Lloret ...

44. Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen
en quatre grans grups: els que passen les vacances a Catalunya,
els que es troben de pas vers altres destinacions, els que hi
acudeixen per motivacions professionals i, per últim, el turisme
d’interior (de cap de setmana).
Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans zones, la
Costa Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca l'afluència
estival, sobretot d'un turisme d'exterior. En el cas de la Costa
Daurada, cada cop pren més força, gràcies al turisme interior i als
parcs temàtics.
En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els
Pirineus, les Comarques d’interior o Barcelona (boom creuers).

46. El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un
turisme de qualitat. Per fer-lo, cal realitzar tota una sèrie
d'actuacions.
Cal tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.
Cal donar més importància als recursos humans i culturals,
incrementant la formació.
Cal millorar serveis i infraestructures (qüestió aeroports).

47. ELS TRANSPORTS
La Revolució Industrial comportà la revolució dels transports.
El transport evolucionà, convertint-se en molt més eficaç,
capaç de transportar la producció en massa i assegurar la
venda.
Començà un paulatí augment de la dimensió del mercat, que
propicià l'increment dels intercanvis a nivell mundial, així com
una major integració econòmica a escala regional, nacional i
supranacional.
El transport esdevení un sector molt dinàmic, la qual cosa va
permetre la seva evolució i millora, multiplicant-se les
inversions. Així, els transports van fer-se cada cop més
econòmics, ràpids i segurs.

48. La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta
anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans
de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i
econòmica. Els canvis més significatius són:
- L’augment del tonelatge.
- La intermodalitat en el transport de mercaderies.
- L’augment de la velocitat.
- La millora en la infraestructura viària.
- L’augment de la seguretat.
- La reducció del preu del transport.
- Els avenços en les telecomunicacions.

49. Cal distingir entre transport i comunicació.
Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals o
vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic).
Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloc
a un altre.
Un mitjà de transport és l'element físic per fer el transport. Hi ha
una gran varietat, depenent de la distància, del producte … Pot ser
fixe (carretera, oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).
Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot fer
el transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim).

51. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport
pel territori Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular
fàcilment els vehicles.
Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts
connectats entre si i en forma de xarxa que s’estén sobre un
territori de forma més o menys densa.
Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de transport.
Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius:
- Garantir el transport de persones i béns.
- Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics.
- Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.
- Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al
desconnexió d’algunes zones)
- Reduir l’impacte ecològic.

52. Les xarxes de transport poden presentar una major o menor densitat.
Els factors que intervenen en aquesta realitat són bàsicament tres: el
nivell de desenvolupament econòmic, la densitat d'assentaments
humans i els condicionants físics del territori.
Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les vies
convergeixen en un punt, anomenat nus) o interconnectades (no hi
ha un únic centre).
Les xarxes de transport són jerarquitzades. Segons l’ús i els tipus
dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un
punt, més vies de comunicació hi convergiran). Per això la seva
planificació condiciona el desenvolupament d’una zona o país.
Aquesta planificació es troba condicionada per la ideologia de l’equip
de planificadors.

54. Les xarxes de transport donen idea del grau de
desenvolupament d’un país. Per exemple, podem establir una
relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament.
Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i
millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i
variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot
i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països acaparen
la major part dels fluxos comercials.
En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxa
incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament
connecten zones productes primeres matèries amb centres
d’exportació.

55. ELS SISTEMES DE TRANSPORT
TERRESTRES
Carreteres i autopistes
Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat,
capacitat i flexibilitat. Cal destacar que és el sistema que
presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta
d'una xarxa molt estructurada.
Per aquests avantatges, és el sistema més utilitzat en la curta
distància, tant per persones com per mercaderies.
Presenten però alguns problemes, com ara la degradació del
medi i la saturació, sobretot en les ciutats i els seus accesos.

56. Ferrocarril
El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la seva
manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió en llargues
distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes.
Tot i això, els experts consideren que el seu futur és bo, i que per això
cal potenciar-lo. Hi ha diverses raons:
➢ És més ecològic, car és un sistema de transport col·lectiu.
➢És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta força
econòmic
➢Resulta competitiu en el transport de persones a mitjana distància
300/500 Km, com demostra l'alta velocitat
➢ Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet millorar el
transport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre l'àmbit urbà i
suburbà (Rodalies). Per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona,
per potenciar-lo encetà la integració tarifària.

57. 07
Transports terrestres

59. MARÍTIM
Fluvial
Es desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molt
econòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa.
Marítim
Referint-nos al tansport de passatgers, pateix molt la competència
d’altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció del
passatge. Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers i
transbordadors (ferry-boats).
Respecte el transport de mercaderies, a escala global és el
principal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació al
volum transportat, tot i tenir l'inconvenient de la lentitud.

60. Els vaixells intenten ser més competitius. Per aquesta raó es fan
més grans, especialitzats i ràpids.
Els ports s'han d'adaptar aquesta nova realitat (més calat). Per
potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hi
conflueixen rutes marítimes i terrestres. A banda, es potencia el
transport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.

61. 07
Transport marítim

62. AERI
Durant la segona meitat del segle XX experimentà un gran
desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i
economia.
Cada cop és més competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa. Té
l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega.
És un transport car perquè els avions consumeixen molt carburant
i necessiten un manteniment rigorós.
És un gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes i
llargues distàncies. No resulta òptim per transportar grans volums
de mercaderies.
Els sistemes de transports són bàsics. Actualment es vol
potenciar una solució mixta, que consisteix en la integració de
diversos sistemes de transport durant un mateix trajecte. Això
permet reduir despeses. Aquí rau la gran importància de les
empreses de logística.

63. 07
Transport aeri

64. LA XARXA DE TRANSPORT A ESPANYA I
CATALUNYA
A Espanya s'ha incrementat de manera constant en les
darreres dècades el tansport, tant pel que fa als
desplaçaments com al volum de mercaderies.
Constatem un descens del transport marítim i del ferrocarril.
El ferrocarril és menys flexible i té el problema de la xarxa
radial. Per potenciar-lo s'inverteix en rodalies i l'alta velocitat.
Els ports s'utilitzen per a transportar gran volum de
mercaderies a llargues distàncies. A Espanya hi ha més de
200 ports, destacant els de Bilbao, Tarragona, Barcelona i
València (importants zones d'activitat logística, ZAL). En el
cas dels passatgers domina el trànsit intern (entre illes, entre
Ceuta i Melilla i la Península). L'exterior es veu aturat per la
competència de l'avió.

65. Per contra, augmenten el transport aeri i per carretera (de fet, la
major part dels fluxos són per carretera). El transport aeri ha
experimentat un gran creixement, sobretot internacional. S'han
multiplicat el nombre d'aeroports, encara que destaquen els de
Madrid, Barcelona i Palma.
La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director
d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla
Estratègic d'Infraestructures i Transports).
La xarxa de transport espanyola s'integra en la xarxa europea.
Aquesta connexió s'està veient afavorida per l'arribada de fons
europeus, encara que queda molt per fer. L'exemple més destacat
són el problemes de connexió del ferrocarril.

66. Accessibilitat per carretera Accessibilitat per ferrocarril
MENOR ACCESSIBILITAT MAJOR ACCESSIBILITAT
•Fronteres •Eixos radials
•Zones interiors poc poblades •Litoral mediterrani
•Corredor de l'Ebre

69. A Catalunya, la xarxa de carreteres té problemes seriosos de
col·lapses, car és una xarxa molt desfasada.
Una altra qüestió és el problema de la radialitat respecte de
Barcelona. Per mitigar-lo s'ha construït l'eix transversal, que ha
de permetre connectar Lleida i Girona, sense passar per
Barcelona.
A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril, la de
RENFE i la de la Generalitat. La construcció de l'alta velocitat va
portar una gran inversió, però és deixà de banda la resta de la
infraestructura. Els darrers plans anuncien la potenciació del
servei de rodalies I la construcció d'un eix ferroviari transversal.

70. Al llarg del litoral català existeixen nombroso ports, tot i que
destaquen els de Barcelona, Tarragona, Palamós i St. Carles de la
Ràpita. Caldria potenciar els ports més petits com a complement
dels grans ports. Igualment, caldria millorar la connexió dels ports
amb la resta de transports.
Considerant els aeroports, Catalunya compta amb els de Barcelona,
Girona, Reus i Lleida. El principal és el de Barcelona, recentment
ampliat, tot i la problemàtica de la gestió. Caldria continuar millorant
I potenciant els aeroports de Girona, Reus i el recentment construït
de Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.

72. Els mitjans de comunicació
Per mesurar el grau de desenvolupament d'una país, cada cop cal
tenir més en compte la importància dels mitjans de comunicació i
informació. Cal considerar els fluxes d'informació, i per aquesta raó
cal considerar les TIC.
En el sector que anomenem les TIC trobem la informàtica,
l'electrònica i la telemàtica, claus en l'era digital.
Vivim una autèntica revolució digital i dels mitjans de comunicació.
Les noves tecnologies ràpidament s'han implantat, millorant de
manera notable les comunicacions, afavorint la transmissió gairebé
instantània de la informació.

73. EL COMERÇ
El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que
s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen
a disposició dels consumidors.
Cada cop hi ha més comerç, amb una major distància entre el lloc
de producció i el de consum. Amb la globalització s'incrementa i és
més difícil de controlar. Actualment, el comerç es desenvolupa a
escala planetària i és un dels principals factors del
desenvolupament econòmic mundial. És un servei destacadíssim,
bàsic per a l’economia, car no produïm tot allò que necessitem.
La circulació de persones, de productes i de serveis necessita
xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs.
Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que
la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

74. Els intercanvis creen un mercat. Als mercats concrets s'exposen
les mercaderies i es comercialitzen. Als mercats abstractes es
negocien mercaderies absents. Un cas intermedi és el de es fires
de mostres.
Normalment el circuït de distribució més común és el següent:
productor - intermediari (majorista) - comerciant (minorista) –
consumidor
Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans
superfícies, catàleg, internet …
Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre
venedors i compradors produït pels intercanvis comercials.
Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de productes
manufacturats, de capital, i cada cop més d'informació.

75. 07
Les característiques del comerç actual
L’activitat comercial actual es caracteritza per:
- Moure enormes quantitats de productes molt diferents. Per
fer-ho necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i
eficàcia, a preus raonables.
- Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial (eliminació
progressiva de les barreres al lliure comerç, millora dels
transports i les comunicacions). És una activitat global.
- Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa
moltes persones.
- Ser una activitat cada cop més especialitzada.
- Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombre
d’empreses.
- Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zones
concretes (grans ciutats).

76. En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de
comerç interior i de comerç exterior.
COMERÇ INTERIOR
És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és
l'encarregar de regular-lo. Pot ser local, comarcal, provincial,
regional o estatal.
Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que compren
grans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o a
empreses, o al detall, que ven directament al públic petites
quantitats.

77. La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau
de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de
consum ampli i amb pode adquisitiu suficient, així com de la
disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.
Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i
localitats ben connectades, amb alta densitat de població i
amb elevats nivells de renda (Madrid, Catalunya, Navarra i el
País Basc).
Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt
nacional destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid i la
Comunitat Valenciana.

78. COMERÇ EXTERIOR
És aquell que es dóna entre Estats, servint per tal de
complementar l’economia nacional.
Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i mà
d’obra. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments
La Balança comercial relaciona el valor de les importacions
(compres, pagaments) i de les exportacions (vendes, ingressos)
d’un Estat durant un any. Pot ser positiva (superàvit) o negativa
(dèficit).
La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entre
el país i l'exterior. Té tres capítols bàsics, productes, serveis i
capitals. Pot ser deficitària o excedentària.
Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerç
internacional d’un país. La seva proporció respecte el PNB ens
indica el grau d’obertura o dependència econòmica del país.

79. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.
El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme. Per tal
d'afavorir el comerç cal limitar o eliminar els aranzels.
El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerç
internacional. Considera que cal “protegir” l'economia nacional
amb aranzels. És típic en moments de crisi econòmica o en
economies dèbils. Aquesta posició origina les anomenades
guerres comercials.
La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel
lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers
50 anys. Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC,
Conferències GATT …) defensen la necessitat de potenciar el
lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme. Argumenten que
generarà més producció i més benestar.

80. 07
Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional
ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou
espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor
econòmic.
El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea,
el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es
comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a
agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular
els fluxos.
Aquests blocs comercials tenen en comú la proximitat
espacial, la unió duanera, la redistribució industrial, la creació
de polítiques comunes (front comú) i la complementarietat i
unió d’esforços.

81. 07
El comerç internacional actual

82. 07
Principals blocs comercials

83. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres
actuacions es parlava de la creació de l’OMC.
El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç
internacional. Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentre
es creava s'havien de donar rondes negociadores, que s'anirien
repetint al llarg dels anys.
Aquestes rondes negociadores tractaven diverses qüestions:
➢ El comerç dels productes industrials.
➢ La lluita contra el comerç deslleial.
➢ La necessitat d'evitar el proteccionisme en el tèxtil i l'agricultura.
➢ Regular el comerç de serveis (GATS)
➢ Regular les Inversions Directes Estrangeres (IDE), la propietat
intel·lectual, lluitar contra les falsificacions ...

84. La Ronda Uruguai, del 1994 insistí en la necessitat de treure els
aranzels dels productes tèxtils i agrícoles.
Igualment, es constatava la major complexitat del comerç mundial.
Per això, finalment el 1995 es creà l'OMC.

85. La màxima autoritat en l'estructura de l'OMC és la conferència
ministerial. Es troba formada per respresentants de tots els
membres i es reuneix, com a mínim, cada dos anys.
La tasca diària de l'OMC es troba a càrrec del Consell General,
màxima autoritat entre conferències, i format també per tots els
membres de l'OMC.
Les decisions de l'OMC es prenen per consens. S'aplica el principi
d'un país, un vot. No es preveu el vot ponderat, com és el cas del
FMI.

86. L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats:
➢ Afavorir l'aplicació dels acords.
➢ Fer de fòrum negociador.
➢ Cooperar amb BM i FMI.
➢ Examinar les polítiques comercials
➢ Recolzar la lluita per la preservació del mediambient.
➢ Recolzar el desenvolupament (per exemple creant standards
laborals).
➢ Controlar els drets intel·lectuals (atorga patents a nivell
mundial).
L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la
Xina.

87. Ara bé, actualment constatem grans diversitats. Per exemple, els
23 països amb més indústria controlen el 71% comerç mundial.
En canvi, el 25% de la població mundial, la més pobre, únicament
aporta l'1,1% del comerç global.
D’altra banda, cal considerar el problema de l’intercanvi desigual.
Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el
desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.
“El comerç just hauria de ser comercial i el comerç tradicional
hauria de ser just”

88. El comerç exterior d'Espanya
Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és el
més important del món. Espanya comercia dins de la UE
aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de les
importacions. La relació comercial és especialment intensa amb
Alemanya, França i Itàlia. De la resta del món, destaquen les
relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic.

89. Entre els països rics s'intercanvien bàsicament els mateixos tipus
de productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el cas
espanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren que
Espanya no és un gran exportador de primeres matèries i de
productes agrícoles.
La balança comercial espanyola es
caracteritza per un saldo negatiu
(les exportacions cobreixen
aproximadament el 65% de les
importacions).
Aquest es veu tradicionalment compensat en la balança de
pagaments gràcies al turisme. Darrerament però, els ingresos pel
turisme no compensen el dèficit i s'està produint un gran
endeutament de l'Estat degut al valor desmesurat de les
importacions.

90. EL COMERÇ JUST
Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen en
els evidents desequilibris comercials. Aquests són qüestionables
èticament i ecològicament, car el comerç mundial no considera
l’impacte humà, social o mediambiental.
Per exemple, els països del S liberalitzen el seu comerç, però tenen
problemes comercials, com la baixada del preu de les primeres
matèries (intercanvi desigual) o el proteccionisme del N.
Paulatinament s'ha anat produïnt una clara presa de consciència, que
ha propiciat l'aparició de l'alternativa del comerç just.
El 1964, OXFAM creà OCJ. Ja el 1969 s'obrí primera botiga de CJ a
Holanda (caldrà esperar fins el 1986 per tenir la primera botiga de CJ
a Espanya). El 1990 es creà l'AECJ (Associació Europea del Comerç
Just).

91. El comerç just sorgeix com a alternativa, per això ha de ser útil
a productors i consumidors.
Té tota una sèrie d'objectius:
- Conscienciar els consumidors (campanyes informatives)
- Promoure la producció i comercialització sostenible (a nivell
social, econòmic i mediambiental).
- Reduir la pobresa del S, donant-li accés al mercat del N.
- Millorar les condicions dels productors.
- Incidir en les polítiques dels països del N (p.e.: UE) demanant
el recolzament als productes de CJ (traient aranzels,
reconeixent les marques...)

92. Les associacions de comerç just contacten directament amb els
productors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors.
Pels productes es paga el “preu just”. Es tracta d'un preu negociat,
que ha de cobrir la despesa total de producció (incloent les socials i
mediambientals). Es vol axií garantir una vida digna i la inversió
futura (avança 40% o 50%). Es tracta de posar en marxa la
producció i evitar l'endeutament.

93. Els productors però s’han de comprometre a acceptar tota una
sèrie de condicions, com funcionar democràticament, tenir
condicions de treball “acceptables”, potenciar la igualtat de gènere
o respectar el medi.
Com a contrapartida, a banda d'obtenir un bon preu,
aconsegueixen l’accés als mercats del N.
Els productes de CJ són de gran varietat, com productes
d'artesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments
(cafè, cacau).
Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempre
són més cars (no hi ha intermediaris). A banda, cal considerar la
seva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen
(concepte de justícia social).

94. Per evitar problemes, les associacions de CJ han impulsat el
control de qualitat social de les seves activitats (auditoria social).
Els crítics del CJ són els economistes liberals. Consideren que
és una intervenció injusta en el mercat, que genera més
excedents
A Espanya existeix l'Organització de Comerç Alternatiu i Solidari
(OCAS), integrada per una gran diversitat d’organitzacions
(INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado, Ideas ....).