1. L’Antic Règim

2. Concepte
Podria definir-se
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics,
que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels
segles XVII i XVIII.
El Terme
 Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris
francesos per tal de designar despectivament l’estructura
política i social de la França del moment, a les quals havia
posat fi la R.F.
 Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat
política i institucional, estesa a altres països a més de
França.

3. Característiques
Una demografia antiga
Una economia agrària
Una estructura social estamental
Una forma de govern absolutista
La situació ideològica

4. Una demografia antiga
Escàs creixement vegetatiu
Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestades per
alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil).
Inestable equilibri entre població i recursos
 Els baixos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de
les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en
grans fams i propicien malalties epidèmiques.
 El resultat són grans mortaldats catastròfiques.

5. Que experimenta canvis en el segle XVIII
 En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten els excedents
alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de fams i
epidèmies.
 Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera menys
determinants, fou el progrés de la medicina.
El resultat
 Un important creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot
el continent.
 Aquest creixement contribuí a l’increment de la demanda d’aliments
i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà
d’obra per al camps i la indústria, factors essencials en el fenomen
de la revolució agrícola i industrial.

6. Una economia de base agrària
3/4 parts de la població activa
es concentren en l’activitat
agrícola i ramadera.
La principal font de riquesa
és la terra. La major part de les
terres eren vinculades.
El conjunt de terres en mans
d’un noble o eclesiàstic eren
la senyoria territorial (reserva
senyorial i masos),
I les terres on gaudien de
jurisdicció eren la
Senyoria jurisdiccional

7. Producció insuficient
-Agricultura de subsistència
-Policultiu
-Autoconsum (mercats locals i fires)
-Endarreriment tècnic
-2 tipus d’explotació:
Camps oberts
(openfield) Terres
comunals
Els grans propietaris rebien
importants rendes de
caràcter feudal procedents
d’una ingent massa de
camperols.
Eren freqüents les
Crisis de subsistència

8. La indústria és de caràcter artesanal
Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat
industrial
Gremis, a les ciutats (provenen
de l’Edat Mitjana)
Indústria domèstica (surt amb el
desenvolupament del comerç als
s. XVI i XVII). Producció a les
cases dels camperols.
Manufactures (al s. XVIII,
concentren treballadors en un
lloc. Productes de luxe)

9. El comerç predominant és el de
llarga distància
Els intercanvis interns són
escassos i complicats, degut a les
deficiències en les comunicacions
i a la inexistència d’un mercat
intern unificat.
-Camins i carreteres. Mitjans
lents.
-Navegació marítima i fluvial.
-Comerç interior.
-Comerç colonial.

10. El desenvolupament urbà és escàs
 El poble és el centre d’organització i
producció. Les ciutats de més de 50.000
habitants són gairebé inexistents. A
mitjans del segle XVIII en algunes zones
(Anglaterra) es produeix una emigració del
camp a la ciutat.
 Això repercutirà en un desenvolupament
sense precedents del fenomen urbà.

11. Una estructura social
estamental
 Articulada en estaments
Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un
comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable.
 Cada membre de la societat pertany a un estament
Aquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció
d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament
privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per
concessió especial del monarca.
 La rígida societat estamental entra en crisi
Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució
Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

12. Un govern absolutista
Fonamentat ideològicament en la fórmula
“Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei
per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei
només es responsable davant Déu.
Els instruments que utilitzen els reis
absoluts són:
 Els Consells de ministres
 L’Exèrcit
 La Burocràcia i la Diplomàcia

13. Aquesta fórmula de govern trobà resistència
 Essencialment, la que provenia dels
defensors dels privilegis feudals
detentats per la noblesa i el clergat,
heretats d’època medieval.
 Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els
reis intentaran destruir aquesta oposició i
guanyar-se a altres sectors socials.
Paradigma de monarquia absoluta
La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.

14. El seu moment culminant arribarà
 Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.
 La seva fi arribarà després de la revolució burgesa en França
(1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX.
Es donaren excepcions a aquesta forma de govern
 Les Províncies Unides (Holanda)
 La República de Venècia
 Anglaterra

15. La situació ideològica.
La Il·lustració
Concepte
 Moviment filosòfic, literari i científic que es
desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del
segle XVIII (“de les Llums”).
 Suposà una important modernització cultural i l’intent
de transformar les estructures de l’Antic Règim.
El pensament il·lustrat
Antecedents
Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la
figura de Newton.

16. Idees fonamentals
 La Raó
És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés,
constitueix el camí per assolir la felicitat.
 El Progrés
A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica,
permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
 La Naturalesa
És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és
la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural.
 La Felicitat
És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa.

17. La Il·lustració
Vehicles de difusió
 Les societats científiques, literàries o
artístiques i les acadèmies, recolzades pels
poders públics.
 Les societats d’amics del país, establertes
normalment en les principals ciutats.
 Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.
 L’Enciclopèdia

18. El pensament polític il·lustrat
Cal destacar
J. L. - L'Estat garantia de les
Locke llibertats individuals
Voltaire -Llibertat de pensament i
tolerància religiosa
-Divisió de poders,
Montesq
“L’esperit de les lleis”,
uieu
-”Contracte social” L’home
1748.
Rousseau és lliure en la natura i
esclau en la societat (corrompre)
rea les bases del liberalisme polític
Montesquieu Rousseau Voltaire

19. El pensament econòmic il·lustrat
Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el
liberalisme, que entren en colisió amb la tendència
imperant del moment, el mercantilisme.
• Fisiocràcia
Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové
de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu
principal teòric és Quesnay.
• Liberalisme
Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en
l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni
exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la
llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat
econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.

20. L’Antic Règim (com a
-Creixement lent de la
resum)
població
Es caracteritzava
Economi -Agricultura tradicional
per
a -Dels tallers artesanals a
les manufactures
Societat -Privilegiats (noblesa,
-Comerç colonial
estament clergues)
-Sistema econòmic
al
Estat -No privilegiats -Tercer
-Sobirania reial (llei divina)
mercantilista
El segle XVIII absolutis Estat- (burgesia, classes
-
va aparèixer la
ta populars) de la Il·lustració
Per influència
Exèrcit,burocràcia,diplomàci
es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat
Il·lustra Es caracteritza
a
ció La raó, el “segle de les llums” Dóna lloc al
Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura
L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) Pensament polític
il·lustrat