2. Què és una revolució?
És un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les estructures d’una societat.
Implica, per altra part, una acceleració en el ritme de les transformacions històriques.
Al segle XVIII es produí la doble revolució, la Industrial Anglaterra i la Francesa.
Ambdues significaren una profunda transformació econòmica, política i social.
La Revolució Industrial
Suposà el trànsit d’una economia agrària i artesanal a una altra significada per la
indústria i la producció mecanitzada.
El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Afectà altres indrets al llarg del
segle XIX.
Actualment nombrosos països en el món presenten estructures marcadament
preindustrials. Es parla aleshores de països en vies de desenvolupament.
3. El procés d’industrialització
La situació preindustrial
La demografia preindustrial
L’economia preindustrial
La primera revolució industrial: Anglaterra
Conseqüències
La segona revolució industrial
4. La demografia preindustrial
La demografia
Es troba determinada per un escàs creixement vegetatiu. Les
altes taxes de natalitat es veuen contrarestades per una
igualment alta mortalitat, especialment infantil.
Al segle XVIII
S’observa un canvi en el model, car en determinades zones
(Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris.
Així disminuiran les fams catastròfiques i les epidèmies. Un
altre factor que influí en la millora, encara que de manera
menys determinant, va ser el progrés de la medicina.
Paulatinament, s’abandonà l’ARD i es passà a la TD.
5. L’economia preindustrial
És de base agrària
La població és fonamentalment
camperola i es concentra al camp,
les ciutats són poques i amb escàs
pes demogràfic.
6. El segle XVIII aportarà importants canvis
Precursors de la revolució industrial, que han rebut el nom de
“Protoindustrialització”, i que es manifestaren en:
L’expansió del comerç a llarga distància, que estimulà les
manufactures i va permetre l’acumulació de capitals, part dels
quals es van invertir en la naixent indústria moderna.
El desenvolupament d’una indústria rural denominada
"Domestic System" (indústria domèstica).
7. Protoindustrialització
“Domestic System”
És una indústria de caràcter rural que conjuga el treball
agrícola amb la manufactura a casa de peces tèxtils. No es
desenvolupa en fàbriques.
L’empresari (capitalista) és generalment un comerciant.
És desenvolupada per camperols.
El pagament es desenvolupa mitjançant un salari.
La producció es destina a l’exportació.
Aquesta activitat es desenvolupa al marge de l’activitat
gremial.
8. El procés
d’industrialització
La primera revolució industrial:
Anglaterra
9. El que coneixem com a Primera Revolució Industrial s’inicià a
Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Aquesta
fou possible gràcies a una sèrie de
Transformacions / Causes de la Revolució Industrial
Demogràfiques
Agràries
Tècniques
Comercials, dels transports i les comunicacions
La primera revolució industrial (fins el 1870), al seu torn es
pot dividir en dues fases, considerant el sector productiu
més destacat:
Primera fase: Indústria Tèxtil
Segona fase: Indústria Siderúrgica
La industrialització s’extengué cap a altres països
10. Transformacions demogràfiques
Es passà de l’ARD a la TD.
El trànsit s’ocasionà fonamentalment per dues causes:
El manteniment d’unes elevades taxes de natalitat (al voltant de 40 x mil).
El descens de la mortalitat catastròfica.
Com a conseqüència de :
La major disponibilitat d’aliments i la desaparició de les crisis de subsistència (
Revolució agrícola).
Els avenços higiènics, sanitaris (asèpsia) i mèdics (ex. la vacuna).
11. Transformacions agràries
Foren essencials. Van precedir i afavoriren les de la indústria, constituint
una autèntica Revolució Agrícola, que afectà a Anglaterra.
S’assentaren sobre:
Una nova estructura de la propietat agrària. Els "open fields"
són substituïts por les "enclosures" (tancaments). Canvis
legals
La implantació d’innovacions, que van permetre el gradual
abandonament del guaret, amb la posada en pràctica del
"Sistema Norfolk“: estabulació dels ramatts, introducció de nous
conreus (blat de moro, patata, plantes forratgeres, etc.) i l’ús de
les primeres màquines agrícoles (segadores i trilladores).
Canvis tècnics
13. Conseqüències de les
transformacions agràries
L’increment dels excedents alimentaris,
que van servir per a satisfer la creixent
demanda d’una població en creixement.
La disponibilitat d’excedents de mà
d’obra camperola, fonamental per a la
nova indústria.
El fenomen de l’emigració del camp a la
ciutat (èxode rural) i internacional.
L’increment de les rendes dels
propietaris de terres, excedent de
capital, part de les quals foren invertides
en les primeres fàbriques. Igualment,
l’augment de renda propicià un augment
del consum.
14. Innovacions tècniques
Foren aplicades al sistema productiu,
ocasionant un brutal increment dels béns
materials.
L’augment de la demanda estimulà
innovacions per tal d’augmentar l’oferta.
Les transformacions crearen crísis, que a la
seva vegada provocaren noves innovacions.
L’exemple paradigmàtic el constitueix la
màquina de vapor de James Watt (1769,
1781), aplicada a la filatura i després al
transport.
15.
16. El sector tèxtil
Fou impulsat per la indústria cotonera, que desplaçà la
llanera en importància.
En ell es produïren les principals innovacions tècniques:
Llançadera volant de Kay (1773), Spinning Jenny de
Hargreaves (1765), Water Frame d’Arkwright (1767), Mule
Jenny de Crompton (1779), Teler Mecànic de Cartwright
(1785).
Tres fets contribuïren a aquest desenvolupament:
La prohibició d’importar teixits de cotó de lÍndia.
L’existència de grans plantacions a Nordamèrica.
La inexistència de reglamentacions gremials.
17.
18.
19. L’expansió comercial
Expansió comercial
Es produí a Anglaterra, possibilitada per dos factors:
L’ampliació del seu mercat intern, gràcies a:
El creixement de la població, que augmentà la
demanda de béns.
La millora del sistema de transports i vies de
comunicació (canals fluvials, carreteres i, més tard,
el ferrocarril).
20. El 1829 Stephenson creà la locomotora
El 1860, la xarxa ferroviària anglesa restava pràcticament
acabada.
De fet, el vapor s’aplicà al transport terrestre i marítim,
originant una veritable revolució dels transports:
clau:
- Integra el mercat
- És un lloc d’inversió
- Estimula la siderúrgia
- Permet ampliar mercats
23. L’expansió del mercat exterior, possibilitada per:
• L’ampliació i diversificació del comerç exterior,
estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i
l’exportació de productes industrials (teixits).
• La col·laboració d’una potent marina, mercant i
militar.
• La possessió d’un imperi colonial.
25. Tots aquests canvis suposaren també transformacions en els mètodes
d’organització del treball.
S’abandonà el sistema domèstic i l’artesanal, per passar-se al nou sistema
fabril.
Les noves fàbriques:
- Inicialment necessitaven poc capital.
- Propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura
o del comerç
- Aconseguiren grans beneficis.
- Aparegué la mentalitat capitalista (reinversió)
26. El sector siderúrgic
La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del
carbó. Aquest mineral (hulla, coc) substituí la fusta com a
combustible.
En la primera fase de la revolució industrial va tenir menys
rellevància que el tèxtil.
Al seu desenvolupament contribuí la incorporació d’innovacions
tècniques, com la pudelació (Henry Cort, 1783).
Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.
27. La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir
un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial
d’un territori.
El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al
transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per
això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat
(acer).
30. En l’Europa continental
Cal distingir entre:
Els “First Comers”:
Els primers en arribar a la industrialització, després de Gran Bretanya.
Bèlgica (després de la seva independència en 1830).
França.
Alemanya.
Els països perifèrics:
Arribaren més tard i menys uniformement.
En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia).
En l’Imperi Austríac: Moràvia i Bohèmia.
En el Nord: Dinamarca i Suècia.
En l’Est: Rússia.
31. Difusió de la industrialització a l’Europa
continental
Bélgica
First Francia
comers
Alemania
Rusia
Late comersAustro-
Hungría
Italia
España
32. Fora d’Europa
Destaquen dues potències:
Estats Units
La seva industrialització s’accelera en finalitzar la Guerra Civil (1861-
1865). A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.
Japó
La seva industrialització va anar paral·lela als canvis socials i polítics
que acabaren amb les estructures feudals en el darrer terç del
segle XIX, incentivades per la institució imperial (Era Meiji o de la
Llum).
34. El liberalisme econòmic
Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de les nacions”
Interès personal
Llei de l’oferta i la demanda
No intervenció estatal en matèria econòmica
David Ricardo
Llei del valor-treball
Llei del salari (llei de bronze dels salaris)
Robert Malthus
Desequilibri entre recursos i població
35. Capitalisme Iniciativa lliure
Recerca del màxim benefici
Instruments de Lliure competència: oferta i
Però...
demanda Sistema de crisis
producció propietat
privada: burgesia
cícliques
Força de treball: (a causa de
proletariat (salari)
sobreproducció)
Mecanització procés
productiu: sistema
fabril
36. Transformacions
demogràfiques i socials
Els canvis que es donaren en el
camps econòmic tingueren la seva
correspondència en l’estructura
social. La revolució industrial va anar
unida als següents fenòmens:
37. L’augment de la població europea
Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes
de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest
increment (explosió blanca) fou més significatiu en les ciutats
que en l’àmbit rural.
La urbanització
Les ciutats van crèixer, en part, per la immigració procedent de
les zones rurals (èxode rural). En alguns països, també arribaren
immigrants procedents d’altres nacions. La urbanització fou
ràpida i desordenada, sense planificació.
El naixements d’una societat capitalista dividida en classes
Davant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, en
principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé,
aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social,
estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la burgesia i
el proletariat.
38. Societat de classes
Burgesia Propietat privada dels mitjans de
producció
Proletariat Força de treball
• Condicions miserables
• Precarietat laboral, salaris baixos,
atur
• Jornades de 12 a 14 hores diàries
• Treball infantil
• Manca absoluta de regulació
39. Les noves classes socials: La burgesia
Nova classe dominant: poder polític i cultural
Control mitjans comunicació: estendre seus
valors:
- propietat privada
- treball i estalvi
- individualisme
- família base patrimoni
Aparició classe mitjana: professions liberals,
tècnics, tècnics, funcionaris, oficinistes... No
exercien treballs manuals
Eren els propietaris de les
fàbriques i tots els mitjans
43. La 2ª Revolució Industrial
Després de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la
seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que
durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en
benefici d’altres potències.
La caracteritzen els següents trets:
La utilització de noves fonts d’energia.
El desenvolupament de nous sectors de producció.
Canvis en l’organització del treball.
Noves formes de capital empresarial
La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.
44. Noves fonts d’energia
Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera
R. Industrial, durant la Segona, es desenvoluparen altres:
El Petroli
Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció, que assolirà la
seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del segle XX.
L’electricitat
La seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison, bombeta, 1879),
la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de
Marconi), i en determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.
45. Nous sectors de la producció
Front a la indústria tèxtil i la siderúrgica, motors de la primera industrialització, sorgiren nous sectors punters
entre 1870 i 1914:
La Indústria Química
Colorants, explosius (Ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (Ex., el naylon),
cautxú, etc.
La nova siderúrgia
Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinat mitjançant el Convertidor de
Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.
Les indústries alimentàries
Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.
46. Noves formes d’organització del treball
La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta
segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:
El Taylorisme.
Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l’especialització,
l’estandarització, a fi i efecte de reduir les despeses de producció.
El treball en Cadena ("Fordisme").
Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry Ford significa la màxima
especialització i optimització del treball i els rendiments, abaratant les mercaderies i posant-
les a l’abast dels consumidors.
47. Noves formes de capital
Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb
capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts
de finançament.
La Banca
Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar l’increment
de les inversions.
Les societats anònimes
Constituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de
l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa.
Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans
corporacions en forma de càrtels, trusts o holdings.
48. Una economia mundialitzada
La globalització de l’economia es produeix com a conseqüència de la
necessitat d’obtenir primeres matèries i controlar nous mercats on
vendre els excedents de la producció industrial. Per aconseguir-lo, les
principals potències s’embarcaren en la conquesta i control d’amplis
territoris d’Àfrica i Àsia, forçant la integració de les diferents economies.
Aquest tret obeeix al fenomen de l’Imperialisme, que constituirà una de les
raons de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
