1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 9.
DEMOGRAFIA.
LA POBLACIÓ ESPANYOLA
I LA CATALANA

2. LA DEMOGRAFIA
La població és el conjunt de persones que
habiten un territori.
La demografia és l'estudi de la població
(demos (població) i graphos (tractat)).
La demografia descriu, quantifica, analitza, localitza
(distribució), elabora models explicatius i planteja
previsions.
Els estudis demogràfics ara es troben de moda. L'anàlisi de
les poblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar”
el futur (per exemple, el futur de les pensions).

3. Els estudis
demogràfics es basen
en les fonts
demogràfiques.
Ens aporten dades sobre la
demografia. Normalment són
registres de fets: naixements,
defuncions, matrimonis, padrons,
censos ...
A Espanya i Catalunya tenim, per exemple, el registre civil
(matrimonis, defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el
cens de població i vivenda.
Els censos són recomptes d’habitants, naixements i
defuncions (ara també inclouen altres dades), que es fan
cada certs temps (a Espanya cada 10 anys)
En algunes parts d’Europa es fan sistemàticament
des del s.XVIII. Al segle XIX ja es realitzen a tota
Europa. Durant el segle XX s'extenen a tot el món (a
Àfrica a partir dels 60’s o 80’s).

4. La utilitat dels censos varia segons els països:
- Hi ha moltes maneres de censar
- Poden donar-se problemes de periodicitat
- Existeix un decalaix entre la recollida de dades i la
publicació
- Poden donar-se problemes logístics
- Poden donar-se interferències poc científiques
- Sempre hi ha errades (errada de cobertura), bàsicament
no contar o contar dues vegades. Al 1r Món, menys d'un
1%, al 3r Món, entre el 5% i el 15% (a més manquen
estadístiques i cal fer estimacions).

5. Els estudis demogràfics són realitzats per diversos organismes.
A nivell mundial destaquen l'ONU o l'Eurostat.
A Espanya i Catalunya cal parlar de l'INE, l'IEC o el Centre
d’Estudis Demogràfics.
Darrerament la informàtica ha millorat el
registre i l'anàlisi de les dades.
L'estadística permet aplicar models
matemàtics, per tal de detectar tendències
(calen series llargues) i fer previsions de
futur.

6. EL CREIXEMENT REAL DE LA POBLACIÓ
Cal considerar els naixements, les defuncions i les migracions.
Creixement vegetatiu
o
Moviment Natural de
la població.
Saldo migratori Immigració
Emigració
Naixements
Defuncions
Creixement
real

7. El moviment natural s’expressa en %, tot i que la natalitat i la
mortalitat s’expressen en º/00.
Si hi ha més natalitat que
mortalitat hi ha creixement
(superior al 2% és alt; entre 1
i 2 % és moderat; menys
d’1% és baix).
Si hi ha menys natalitat que
mortalitat es produeix una
disminució de la població.
Si es dóna una
situació
d'equilibri parlem
d'un creixement
zero.

8. MESURA DELS MOVIMENTS NATURALS
MORTALITAT
Taxa bruta de mortalitat
o taxa de mortalitat (m)
Número de defuncions
(any x)
Població (any x)
X 1000
Ens permet fer comparacions generals. Cal completar-la amb
altres taxes, car no té en compte l’estructura per edats i sexes.
Taxa bruta de mortalitat
per edats (mx)
Número de defuncions
d’una edat (any x)
Població d’un grup
d’edat (any x)
X 1000
Podem saber les edats amb més risc de mortalitat. Les taxes de
mortalitat varien amb l’edat i també amb el sexe.

9. Taxa bruta de mortalitat
infantil (mi)
Número de defuncions
menors d’un any (any x)
Nascuts vius (any x)
X 1000
Taxa molt reveladora de la qualitat de vida d’un país determinat.
Influeixen
l'alimentació,
els serveis
mèdics, la
higiene
(accés aigua
potable), els
ingressos
familiars .../...

10. Nombre de dones mortes, en
relació a la gestació o al part, per
cada 100.000 nascuts vius.
Taxa de mortalitat
materna (mm)

11. Els 11 països del món amb més taxa de mortalitat infantil.
Font: Geografíaplus
http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

12. Esperança de vida en
néixer (eo) o longevitat.
Indica el número mitjà d’anys
que pot esperar viure una
persona que pertany a una
generació determinada.És un índex molt utilitzat per
fer comparacions, car es
relaciona amb el nivell de
qualitat de vida dels països.
Mitjana d’edat de les
persones mortes en un any.

13. MESURA DELS MOVIMENTS NATURALS
NATALITAT
Taxa bruta de natalitat
o taxa de natalitat (n)
Número de nascuts vius
(any x)
Població (any x)
X 1000
Implica tots els efectius de la població i permet fer comparacions
generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té en
compte l’estructura per edats i sexes.
Número d’homes per cada 100 dones
en el naixement, o el percentatge de
varons (%) sobre el total de
naixements.
Taxa de masculinitat o
sex ràtio en néixer

14. Taxa global / general
de fecunditat (f)
Número de nascuts vius
(any x)
Població femenina
entre 15-49 anys
(any x)
X 1000
Considera únicament la
població femenina en edat
de procrear.
La fecunditat és el nombre de fills vius que s'han tingut (els
nascuts morts no entren en les estadístiques) en relació a la
població femenina fèrtil (15-49).
Cal distingir entre fecunditat bruta (número de naixements) i
fecunditat neta (és molt més important, car fa referència al
nombre de descendents que arriben a l’edat adulta).

15. Taxa de fecunditat
per edats (fx)
Número de nascuts vius
de mares d’un grup
d’edat x (any x)
Població femenina del
grup d’edat x (any x)
X 1000
Ens permet observar
l’evolució de la
fecunditat al llarg del
període fèrtil.
Índex sintètic de
fecunditat (ISF)
La mitjana de la fecunditat per edats en
un any x.
També s'anomena índex conjuntural de la fecunditat. Indica el
número mitjà de fills nascuts vius per dona. Ens permet
comparar la fecunditat de dues poblacions.

16. L'ISF és un índex
molt significatiu.
Com a
norma:
ISF molt elevat en els
països pobres.
ISF molt baix en els països
rics.
Ens permet observar si es donarà o no la substitució
generacional (relleu generacional).
Nivell de reemplaç
Indica el nombre de fills per dona
que caldrien per tal d'assegurar el
relleu generacional.
Es tracta d'una taxa que varia segons la mortalitat, i que en
les societats industrialitzades actuals es situa en 2,16 fills
per dona.

17. Els 11 països del món amb més ISF.
Font: Geografíaplus
http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

18. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La demografia també estudia les diferents estapes de l’evolució
de la població, prenent com a model Europa occidental.
Les diferents etapes en l'evolució demogràfica s'anomenen
règims demogràfics.
Consideren el creixement natural de la població
(natalitat, mortalitat i esperança de vida).
Busquen tendències homogènies al llarg del període.
Deixant de banda la prehistòria, els demògrafs parlen del
Règim Demogràfic Antic, La Transició Demogràfica i el Règim
Demogràfic Modern (o Nou Règim Demogràfic).
De vegades aquestes fases s'agrupen en un únic model,
anomenat Teoria de la transició demogràfica.

19. Règim
Demogràfic
Antic
Transició
Demogràfica
I
Transició
Demogràfica
II
Nou Règim
Demogràfic

20. Fase demogràfica tradicional o ARD / Fase I.
Típic de les societats agrícoles preindustrials. Es dóna des del
Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des del Neolític al sXX a la
majoria del món.
L'agricultura va permetre augmentar la producció d'aliments, i
així mantenir més població.
La població s'estabilitzarà, amb un creixement molt lent. Cal
considerar l'impacte de les crisis de subsistència i de la mortalitat
catastròfica (sobretot infantil). L'elevada mortalitat situava
l'esperança de vida en uns 30 anys.
La natalitat era elevadíssima, per tal de compensar la gran
mortalitat. La nupcialitat era ràpida, no hi ha control natalitat i
la fecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.

21. Transicio Demogràfica (TD) Implica el descens de les
taxes de mortalitat i de
natalitat.
Primera Fase de la TD (TDI) / Fase II.
Descens
gradual de
la
mortalitat.
Major producció agrícola (millora alimentació).
Millora la higiene (millors costums)
Millora la medicina -vacunes, 1.900, verola).
Des del 1914 es constata un clar descens
de la mortalitat infantil).
La natalitat es mantindrà elevada. Sempre
canvia després, car depèn de factors
ideològics i culturals, no externs.
Manteniment
de la natalitat

22. Aquesta combinació
propicià un gran
creixement natural.
Al segles XVIII-XIX es produí el boom
demogràfic europeu (explosió blanca).
A partir de la segona meitat del segle
XX es donà a sudamèrica, Àfrica, Àsia
(boom poblacional global).

23. Continuen les millores (augmenta el nivell de
vida) i es manté la reducció de la mortalitat.
Segona Fase de la TD (TDII) / Fase III.
Continua el
descens de la
mortalitat.
Les taxes de natalitat també disminueixen,
tot i que més lentament.
Descens de la
natalitat.
La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia una
desacceleració del creixement.
Disminueix la mortalitat infantil.
Incorporació dones al món laboral.
Incidència de les crisis cícliques del
capitalisme.

24. Cronològicament:
La situariem a Europa occidental a partir de 2ª1/2
XIX.
A Catalunya, a partir 1878.
A Espanya, a partir 1910.
Molts països en desenvolupament es troben ara en
aquesta fase.

25. És propi de les societats més desenvolupades (països
occidentals).
Règim Demogràfic Actual o Modern (NRD) /
Fase IV.
La principal característica és una reducció molt forta de la natalitat
i de la mortalitat, disparant-se la longevitat (a la llarga, farà
incrementar-se la mortalitat).
Provoca un creixement vegetatiu mínim, de vegades
zero o fins-i-tot negatiu.
La població envelleix, augmentant les classes
passives, la qual cosa comporta greus problemes
socials i econòmics.

26. La natalitat disminueix per diversos factors:
La industrialització comporta un canvi de valors
L'alt cost econòmic dels fills
El nou paper social de la dona
L'increment del nivell econòmic i educacional de la
dona
L'accés a la planificació familiar

27. ISF Espanya (1975-2009)

28. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
El concepte estructura de la població es refereix bàsicament a
establir els grups d’edat que conformen una població, és a dir, a
classificar la població per grups d’edat i sexe.
Per estudiar
l’estructura de
la població cal
considerar:
Nº habitants
Moviment natural
Distribució territorial
Distribució per edats
Distribució per sexe
Activitat econòmica

29. LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA POBLACIÓ
La densitat de població ens informa del nombre de persones que
habiten un territori si estiguessin repartides uniformement
(habitants/km2).
Es considera desert humà quan la densitat de
població és inferior a 1h/km2.
Com
a norma:
La major part de la població viu a la franja litoral.
La població disminueix a mesura que ens endinsem
als continents i augmenta l’alçada
Les àrees del món amb densitats més elevades es
troben als nuclis urbans
L’hemisferi nord concentra el 80% de la població
mundial.
Per continents, destaca la importància d'Àsia i Àfrica.
Els països més poblats del món són la Xina i l'Índia.

30. La distribució
de la població
és desigual,
degut a factors
naturals,
econòmics,
socials, polítics,
històrics ...
Ara, entre un 70 i un 75% viu en països pobres, mentre que entre
el 25 i el 30% habita en els països rics. La tendència futura
preveu un significatiu increment en el percentatge dels països
pobres.

32. LA COMPOSICIÓ PER SEXES
La taxa de masculinitat ens indica el nombre d'homes per cada
100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem la taxa de masculinitat
per edats.
Existeixen desequilibris entre sexes, motivats normalment per la
desigualtat de naixements entre nens i nenes, la diferent
mortalitat entre homes i dones, i la incidència dels moviments
migratoris.
Territorialment, hi ha més
homes al camp al primer
món i a les ciutats al
tercer món. Les dones
són més nombroses a les
ciutats del primer món,
sobretot al districte del
centre.

33. Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital:
Els grups més joves, de manera natural, arriben a
presentar aproximadament uns 105 nens per cada 100
nenes. Per això en les poblacions més joves hi ha més
taxa de masculinitat.
Si hi ha més diferències hi ha una intervenció humana
(pe.: infanticidi femení).
Els grups entre 20 i 30 anys assoleixen l'equilibri, donada
la sobremortalitat masculina, produïda per raons
biològiques i culturals, i tot i el treball femení i la mortalitat
materna.
En els grups ancians torna a donar-se un desequilibri
evident. Per cada home hi ha dues dones. Les dones
tenen més esperança de vida que els homes.

34. COMPOSICIÓ PER EDATS
Generació.
Els nascuts en el mateix any.
La distància entre pares i fills.
Un període entre 25 i 30 anys.
Els demògrafs consideren
tres grans grups d’edat:
Població jove, entre 0 i 15 anys.
Població adulta, entre 16 i 64 anys.
Població anciana, amb més de 65 anys
Població adulta o madura jove,
de 16 a 39 anys.
Població adulta o madura vella,
de 40 a 64 anys
Les proporcions entre els
grups d’edat varien
segons l’etapa
demogràfica.

35. En l'ARD i la TD1, hi ha molts
joves (50%) i pocs ancians
(5%). És una població en
expansió, el gran nombre de
joves dispara la natalitat.
En la TD2 i el NRD, hi ha
menys joves i més ancians,
produïnt-se un envelliment
poblacional. Teòricament, amb
més esperança de vida hi ha
més possibilitats de
creixement demogràfic.
En realitat, la natalitat en el
NRD és molt baixa.

36. COMPOSICIÓ PER ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
L'estructura socio-professional ens indica en què treballa la
població i quins sectors tenen els índex de desocupació més
elevats.
Utilitzem la
classificació de
l'OIT, que
diferencia:
Població passiva
o inactiva:
Població activa:
Aquella que ni treballa,
ni busca feina.
A la seva vegada, és dividida en
dependent i potencialment activa.
La que es troba en edat
de treballar i vol treballar.
S’agrupa en sectors econòmics.
Es divideix en ocupada i desocupada.

37. Taxa
d’activitat
Població activa ocupada
(any x)
Població total (any x)
X 100
Depèn de diversos factors:
- L'estructura per edats de la població.
- Les normes legals (edat per treballar o per jubilar-se).
- Els costums socials (treball femení extrafamiliar).
Els països més rics tenen més Ta, mentre que els països
pobres presenten menors taxes, car tenen més població
menor de 15 anys i poc treball femení extrafamiliar.

38. Quan es donen elevades taxes
es considera un greu problema
econòmic i social.
Taxa d’atur Població activa desocupada (any x)
Població activa total (any x)
X 100
L'atur de llarga durada és
aquell que es perllonga per un
període de més d’un any.
La plena ocupació es dóna
quan l'atur és inferior al 5% (al
sistema capitalista sempre hi
ha atur estructural).

39. La preponderància d’un sector
econòmic té una directa relació
amb el grau de desenvolupament
d’un país.
La població activa es
divideix en sectors
econòmics:

40. LES PIRÀMIDES DEMOGRÀFIQUES
Una piràmide demogràfica és la representació gràfica de la
població d’un àmbit territorial concret en un any determinat,
distribuïda per grups d’edat i diferenciada per sexe.
Ens permet observar l’evolució passada de la població (uns 70 o
80 anys), la situació present i fer una previsió de futur
(observant tendències).
Per elaborar una piràmide
demogràfica primer cal
tenir les dades i després
elaborar-les.

41. Les dades han d'estar dividides per sexe i per grups d’edat.
Els grups d'edat poden ser d’un any.
Normalment són grups de 5 anys (0-4, 5-9, 10-14...).
Aquests grups s’anomenen
cohorts o generacions, i hi ha 18
grups (l'últim, de 85 anys i més).
Hi ha 18 grups
(l'últim, de 85 anys i
més).
Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts
(nº).
Sempre cal indicar l’any de la piràmide, car això permet ubicar
els grups d’edat.

42. La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva
visualització.
Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors
positius de l’ordenada.
L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com
estrats poblacionals es vulguin representar.
Aquests, es situen de menor a major edat, i de baix
a dalt.
L'eix d’abcisses es representa amb dues escales
simètriques en sentit creixent i oposat, indicant els
valors. Els homes es situen a l’esquerra i les dones
a la dreta.
De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove,
adulta, anciana) o es pinten els dirents estrats o cohorts.

44. Per analitzar una piràmide
demogràfica:
Descripció general
Descripció.
Interpretació
Conclusió
Hem de relacionar la forma general amb algun
model teòric conegut.
Cal descriure els grans grups d’edat i la proporció
entre ells.
Cal descriure la proporció entre sexes. De
vegades es fa una línia comparativa, per
evidenciar la sobremortalitat masculina.
Cal descriure les irregularitats.
Les osques són estrats negatius, que
indiquen que manca població.
Els estrats sobresortints, positius, indiquen
abundància de població.

45. ARD / Fase I / PARASOL TD 1 / Fase II / CAMPANA
TD 2 / Fase III / OGIVA NRD / Fase IV / URNA

46. Interpretació.
La forma té una clara correspondència amb
els nivells de desenvolupament econòmic
del territori i amb les cicles demogràfics.
Explicar les
causes
d’allò
descrit.
Piràmide jove, pròpia d'un país
subdesenvolupat que experimenta una
explosió demogràfica.
Piràmide vella, pròpia d'un país
desenvolupat que viu un envelliment
poblacional.
Piràmide madura, que representa una
situació intermitja a tots els nivells.

47. Les irregularitats, si es donen en 2 ó 3 cohorts, representen
tendències.
Les osques,
estrats negatius,
evidencien
manca de
població.
Caldria observar si es donen en ambdós
grups o només en els d'homes.
Podem relacionar-los amb períodes de
desnatalitat (baby crash) deguts a
conflictes bèl·lics, moviments migratoris
o crisis econòmiques.
Els estrats
sobresortints
indiquen abundant
població.
Alta natalitat (baby boom), que
generalment es dóna després de
processos de desnatalització
momentània.
Hi ha una clara influència dels
cicles econòmcis.

49. Conclusió. Bàsicament es tracta de respondre a dues
qüestions:
- Quines són les característiques del
moment demogràfic?
- Quina és la previsió de futur?

50. LA POBLACIÓ MUNDIAL:
SITUACIÓ ACTUAL I PROJECCIÓ DE FUTUR
Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudi
de les tendències de la població intenten deduir quina serà la
seva evolució en un futur proper.
Cada cop tenen
més demanda
Són poc fiables a llarg termini (a partir 10
ó 15 anys).
No poden predir canvis polítics, culturals
o sociològics.
Sempre impliquen cert grau d’especulació
(més, a nivell mundial).
Ara bé
Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques a nivell
mundial. En un procés de revisió contínua, actualitzen les
projeccions cada dos anys. Per això tenen una raonable
capacitat predictiva

51. Com s'elaboren
les prediccions?
Primer, s'incorpora la informació
demogràfica més recent, en relació a la
natalitat, mortalitat i esperança de vida.
Segon, es revisa el passat demogràfic.
Tercer, es rectifiquen les hipòtesis amb les
noves dades.
Quart, es fan nous càlculs de
projecció, considerant la hipotètica
evolució de la fecunditat, mortalitat i les
migracions internacionals.

52. Què prediuen les NU?
Durant uns 20 anys assistirem a un ràpid creixement de la
població mundial, ja que molts països són
demogràficament joves.
Després, es donarà un creixement més lent, ja
que s’anirà reduint la fecunditat (és una tendència
global)
Per això es revisen a la baixa les previsions de
creixement. Amb tot entre el 2050-2100 la
població mundial s'estima entre 10.000 i 10.500
milions.

53. El creixement es donarà principalment en els països del S,
sobretot a Àfrica. En alguns països, les taxes seran
històriques.
Es produirà una pèrdua d’importància demogràfica dels
països rics, car no es preveu una recuperació important de
la fecunditat.
Es donaran grans canvis en la distribució de la població
mundial, car augmentaran els corrents migratoris.
Es donarà un augment global de l’esperança de vida.
L’envelliment però, serà més evident als països rics.

54. Piràmide
prevista per
l’ONU per el
2050

55. Ara al món hi ha
dues situacions
demogràfiques
oposades.
Els països occidents (rics), es troben
en el NRD / Fase IV.
La la resta del món es troba en
algun moment de la TD (Fase II-III).
A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va
tenir temps per créixer i estabilitzar-se.
Ara preocupen les baixes taxes de fecunditat, per això
s'intenta incentivar la natalitat.
Les polítiques
natalistes es
basen en:
Incentius econòmics.
Conciliació de la vida familiar i
laboral.

56. Al Tercer Món, la TD
s'està donant de
manera accelerada.
Hi ha molta població, i això incrementa
el subdesenvolupament.
Haurien de controlar el
creixement econòmic.
Hi ha una correlació inversa entre ISF i
IDH/nivell de desenvolupament econòmic.
No totes les situacions al Tercer Món són iguals.
A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han donat polítiques
antinatalistes, sobretot a Xina.
Política del fill únic.
El Japó, el segle XIX teni un ISF 5 fills
per dona, mentre que ara és de 2 fills.
Valors occidentals

57. Àsia continua sent el continent
més poblat de la terra, car hi ha
transicions molt lentes.
Tenia una esperança de
vida el 1901 de 23 anys,
ara és de 65.
A Àfrica i parts de Centreamèrica
es dóna un creixement brutal,
que pot arribar a triplicar
població en una generació.
En resum, el Tercer Món viu i viurà un boom demogràfic que
comportarà un gran augment poblacional global (la població
mundial el 2050 pot situar-se entre 10.000 o 10.500 milions de
persones).
La fecunditat actual és de
3 fills.
Per això, el 2050 serà el país
més poblat del món.
Í
n
d
i
a

58. 6 milions
10 milions
150 milions
500 milions
1.600 milions
3.000 milions
6.500 milions
Paleolític
Neolític
Imperi Romà
Segle XVI
1.900
1.960
2.000
Al llarg de la història la població mundial
ha crescut de forma molt irregular.
La norma és un creixement demogràfic
baix, al voltant del 0,5% anual o menys.
Les causes eren les grans
mortaldats catastròfiques o els
mecanismes socials de regulació
poblacional.
Només de vegades, en
determinades circumstàncies, es
donaren ràpids creixements.

59. Ara vivim un gran creixement demogràfic.
Fet extraordinari,
una excepció a la
norma
Ha provocat
reaccions alarmistes,
car genera més
pressió sobre els
recursos i el medi
ambient.
- Pot la terra aguantar el
creixement poblacional?,
- És compatible el creixement
demogràfic amb l'econòmic?,
- Es donaran migracions massives
vers el N?
- ...
És a dir, és possible així un
creixement sostenible?.
Població mundial el 1998 Població mundial (estimada) el 2050

60. La preocupació s’inicià ja al segle XIX amb
Malthus. Als anys 60 del segle XX els
neomalthusians, novament posen de moda
visió alarmista.
Cal destacar la publicació, el 1972, per part
del Club de Roma de l'estudi Els límits del
creixement. Aquesta alerta sobre els perills
del creixement poblacional.
Els poblacionistes tenen una visió
contraposada, creuen que la ciència satisfarà
les demandes.
Actualment, es planteja una solució mixta, el creixement i
desenvolupament autosostenible.
El veritable
problema és
repartir la
tecnologia.
Per respectar el medi i els recursos, cal
un control lliure i eficaç de la natalitat.

61. Ara es plantegen esforços per controlar l’augment poblacional,
estabilitzant la població. Amb tot, ara ja no genera tanta alarma.
Tot i això, es
plantegen diverses
qüestions, com el
tema de la
sobreexplotació
dels recursos, per
tal d’alimentar o
donar energia als
més de 3500
milions de nous
habitants del
planeta.

62. Ara preocupa la qüestió de l'envelliment.
Assistim a un
canvi en la
piràmide d'edats.
La població viu més temps i té menys
descendència, la qual cosa comporta
un envelliment poblacional.
Existeix un clara relació entre nivell de
desenvolupament i nivell d'envelliment.
Ara a Occient hi ha un gran volum de
població a la zona intermitja de la
piràmide (fills del baby boom dels
60’s). que es jubilaran en 20 o 30
anys.
Al mateix temps constatem una pèrdua d'efectius en la base de la
piràmide (baby crash).

63. Aquests canvis asseguren
problemes futurs.
Per primera vegada en la hª de
la humanitat hi haurà més adults
i ancians que joves o nens.
Parlarem aleshores del despoblament d'algunes zones, de manca
de mà d'obra, de problemes per mantenir l'Estat del Benestar?...
Alguns parlen de l’arribada de la segona transició, que tindrà
greus efectes sobre la societat i l’economia.
Es qüestiona l’Estat del Benestar, car augmentarà molt
la despesa pública per atendre a aquest contingent
poblacional.

64. Concretament es veurà molt afectat:
El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat de
treball i cotitzar baixarà, mentre que augmentaran les
classes passives. Per això caldrà redefinir-lo (augmentar
l'edat de jubilació? alternativa de les migracions
internacionals?...)
El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més
hospitalitzacions, es donaran intervencions més cares (en
general atendre a un ancià és més car).
El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edat
soles (la família ja no les atendrà).
El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors
en alguns camps, però també pot estimular alguns camps
econòmics, com els dels professionals per atendre 3ª edat.

65. És un fenomen típicament occidental o només Occident és el
primer en mostrar un fenomen global?
Observem una reducció global de la taxa de natalitat i
fecunditat, també a zones com Àfrica negra.
Per això les previsions del creixement s'han revisat a
la baixa.
Ha augmentat el nivell
d’instrucció, el treball
femení extrafamiliar, el
retard en l’edat del
matrimoni i, en definitiva, el
control de la natalitat.

66. L'edat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys
del 1.900, als 38 anys del 2.050.
Constatem un augment global de l’esperança de vida.
L'OMS parla que la el 2.010, a nivell global, és d'una e.vida
al voltant dels 70 anys en 61 països (3.000 milions
d'habitants). En aquests països, la fecunditat es trobarà just
al nivell de reemplaç o per sota.
El 2.002, a Madrid, es
celebrà l'Assemblea
Mundial de l’ONU sobre
l’Envelliment. El 2.050,
mentre Nigèria tindrà
una mitjana d’edat de
20 anys, a Espanya
serà de 55.

67. Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid.
De vegades es parla de la immigració com una possible solució.
Ara bé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament,
caldria augmentar i mantenir el fluxe.
D'altra banda, la immigració no és la solució per a
un fenomen global, car simplement redistribueix la
població.

68. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
L'evolució demogràfia espanyola.
El Règim Demogràfic Antic (FASE I) es
perllongà fins ben enllà del segle XX a
Espanya, amb una població bàsicament
rural. L'excepció a aquesta norma es
donà en les zones més industrialitzades
de l'estat, com ara Catalunya, que
iniciaren la Transició Demogràfica ja en
les dècades finals del segle XIX.
Un cop s'inicià la Primera Fase de la
Transició Demogràfica (FASE II), durant
el primer terç del segle XX, començà un
important creixement poblacional,
interromput per la Guerra Civil.

69. Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del
segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom),
produint-se simultàniament un important èxode rural vers les
zones més industrialitzades d'Espanya i els països de l'Europa
rica.
La Segona Fase de la Transició
Demogràfica (Fase III) a Espanya
la podem situar al començament
de la dècada de 1980.
Per últim, actualment vivim el Nou
Règim Demogràfic (Fase IV),
malgrat el lleu augment de la
natalitat dels últims anys (això fa
que no s'ajusti plenament al
model).

70. Espanya ha viscut un gran creixement demogràfic, en la darrera
dècada, en gran part degut a l’arribada de població immigrant (a
Espanya resideixen més de 5,5 milions d’estrangers).
Població jove.
Rejoveneix la
piràmide d’edats I
augmenta la
natalitat.

71. L'1 de gener de 2010 Espanya tenia una població de 47.021.031
persones. L’1 de gener de 2013 la població espanyola era de
46.704.314 persones (INE).
La població espanyola ha caigut per primera vegada en 42 anys.
Ha disminuït el percentatge de població
estrangera.
Ha augmentat l’emigració espanyola.
Sortida immigrants.
Saldo migratori negatiu
Creixement vegetatiu molt reduít
Disminució de la natalitat.

72. Característiques actuals de la població
espanyola
Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions,
la tendència de la natalitat espanyola és descendent,
especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics,
culturals...).
Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat més
baixos d'Europa.
Com a excepció, al voltant del canvi de segle es constatà un lleu
repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de naixements va ser
la més alta des del 1979).
Cal considerar tant la millora econòmica, com l'arribada a
l'edat fèrtil d'un volum molt destacat de població, o l'arribada
de població immigrant.

73. Crisi econòmica, descens en l'arribada de població
estrangera i entrada en les edats més fecundes de
generacions més reduïdes de dones.
L'INE pronostica que en breu la mortalitat superarà la natalitat.

74. Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va
pujar el 2009 al voltant d'1,5. Actualment ha tornat a baixar (no
arriba a 1,4).
D'altra banda, cal considerar que la població no
creixerà car cada cop hi ha menys dones en edat
de procrear.
L'edat
mitjana de
maternitat
es situa al
voltant dels
31,4 anys.

75. Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta ha
tendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement.
El 1900 era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo.
A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament,
com a conseqüència de l'envelliment poblacional.
La mortalitat infantil
espanyola es situa en uns
3,37o/ooo, una de les taxes
més baixes del món.
L’esperança de vida el 2012 es situava en 82,4
anys.

76. La piràmide d'edats d'Espanya
La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I
d'un país desenvolupat.
Cal destacar les següents característiques:
Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,
conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975.
El lleu increment a partir del 2000 era conjuntural.
El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència
del baby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament
s'hi ha afegit un bon nombre de població immigrada.
El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida
espanyola, tot i que encara són visibles els estrats de
desnatalització conseqüència de la guerra civil i la
postguerra (65-69 anys).

78. Observem la pèrdua d'efectius
entre els 0-19 anys, mentre que
augmenta el percentatge en els
altres dos grups.
La distribució per
sexes (2011) es
situa en 50,6% de
dones i 49,4%
d'homes.
Això podria canviar en el futur (els canvis
socioeconòmics tenen tendència a igualar les taxes de
mortalitat).
Homes Dones
0-14 anys 3.646.614 3.435.311 15,1 %
15-64 anys 16.036.556 15.637.090 67,7 %
65 anys i + 3.389.681 4.609.532 17,1 %
Total 23.072.851 23.681.933
% 49,34 50,65
Població espanyola el 2011.

79. L'envelliment de la població espanyola
La població espanyola, com la de la majoria de països
desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana
superior als 40 anys.
L'esperança de vida
espanyola es situa
en uns 82,4 anys
(79,4 per als homes
i 85,4 per a les
dones).
L'INE indica que el 2010 més del 17% de la
població espanyola té més de 65 anys.

80. La distribució de la població en el territori
La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.
Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls
adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o
grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.
Les regions menys
poblades són de
l'interior.

82. La població activa espanyola
La taxa d'activitat espanyola es situava el tercer trimestre del 2013
en el 59,6%.
En les darreres dècades, abans de l’arribada de la crisi, destaca
l'augment sostingut de població activa:
La taxa d'activitat espanyola ha caigut des del 2008.
Arribada a l'edat laboral dels joves nascuts durant el
creixement demogràfic, arribada d'immigrants i,
sobretot, incorporació al món laboral de moltes
dones.
La crisi econòmica, que vivim des del 2007, ha
disparat l'atur (el setembre del 2013 més del 25% de
la població activa, uns 4,8 milions).

83. El problema de l'atur
El problema de l'atur depèn sobretot del creixement econòmic.
L'expansió econòmica crea ocupació, mentre que la contracció
genera atur.
Espanya presenta, la taxa d’atur més elevada d'Europa.
Inicialment es disparà l'atur a la construcció.
Després augmenta en el sector industrial i de
serveis (recessió econòmica, contracció del
consum).
Crisi (a partir
2007-2008)
Actualment, lleu millora? Destaca molt l’atur juvenil, dels
menors de 25 anys (supera el
57%).

84. L'atur afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, els
majors de 40 anys i les minories ètniques.
Caldria millorar la formació de la mà d'obra per tal d'implementar
un model productiu més “modern” i tecnològicament avançat.

86. La incorporació de la dona al món laboral
Els canvis socials i econòmics han afavorit la incorporació de
la dona al món laboral.
Malauradament, encara és parla del
“sostre de vidre”, barrera invisible que
fa que les dones no accedeixin a
determinats càrrecs de responsabilitat,
o que tinguin globalment salaris
inferiors als homes.
Fet clau en la veritable equiparació de gèneres
(trenca la dependència econòmica femenina).
Tot i que ha augmentat de mandera
considerable, la taxa d'activitat
femenina a Espanya es situa en 52,6%,
mentre que la masculina supera el
67%.

87. LA POBLACIÓ A CATALUNYA
Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions
d'habitants.
Entre el 1950 i el 1975
es donà un creixement
semblant al Tercer
Món.
La natalitat no va ser tan alta
(Catalunya, tradicionalment, és
una zona de natalitat baixa).
El creixement va ser degut
sobretot a la immigració (a
diferència del Tercer Món).

88. Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori
moderadament positiu, car encara es produïa una forta
migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional
moderat.
Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada
migratòria.
Catalunya demandava mà d’obra (forta
industrialització, Exposició Universal de 1929).
Aquesta arribà des de zones
interiors (món rural) i des del P.
Valencià, Múrcia, Aragó,
Almeria...

89. Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada
migratòria.
El resultat va ser el
creixement demogràfic més
destacat de la història del
país (2,25% anual).
Arribaren 1,5 milions
d’immigrants, molts joves.
Això rejovení la piràmide
d’edats, baixà la mortalitat i
pujà la natalitat.
Hi hagué més diversitat
d’origen (destacant
Andalusia i Extremadura).

90. A partit sobretot dels 90’s del segle
passat es donà un canvi en la
dinàmica migratòria. L'èxode rural
acabà, i ara Catalunya és terra
d'arribada d’immigrants del Tercer
Món.
Aquesta immigració va donar un nou
impuls a la població catalana
(7.546.000 habitants, Idescat, 2013).
2000-2010, segona gran fase de
creixement demogràfic.
1950 3240313
1960 3925779
1970 5122567
1980 5956000
1990 6059000
2000 6262000
2010 7512000
2013 7546000
Evolució de la
població a Catalunya
(1960-2013)

91. 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2013
0
1000000
2000000
3000000
4000000
5000000
6000000
7000000
8000000
Evolució de la població a Catalunya
(1960-2013)
Actualment, aquest creixement demogràfic s’ha estancat i és
possible que els propers anys Catalunya perdi població.
1960-1975
2000-2010

92. La piràmide demogràfica de Catalunya és
pròpia d'un país desenvolupat (natalitat i
mortalitat baixes, àmplia esperança de
vida).
A partir del 1996 el nombre de naixements
a Catalunya va començar a recuperar-se.
Fills del baby-boom entren en la màxima edat fèrtil.
La població estrangera també ha contribuït a l'increment
dels naixements (un 20% dels nascuts tenen pares
nouvinguts, i un 8% tenen almeny un progenitor vingut de
fora).
Aquest cicle alcista s’ha esgotat, i les taxes ja disminueixen.
La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.

93. La població catalana es
distribueix de manera irregular
per el territori, concentrant-se
bàsicament a la costa (zones
amb més activitat econòmica).
Destaca la gran concentració
de l'àrea metropolitana de
Barcelona (44% del total).
La densitat de població (119 hab/km2 de mitjana) baixa a
mesura que ens apropem a les comarques interiors i
pirinenques (les menys poblades de Catalunya).

94. Sobre l'ocupació a
Catalunya, clarament hi
predomina el sector
serveis i la indústria.
Total ocupats %
2889,2 100
Agricultura 54,2 1,87
Indústria 538,3 18,6
Construcció 187,4 6,6
Serveis 2109 72,9
Unitats en milers de persones
La crisi dels 2007 ha comportat un clar increment de l'atur.
Dades referides a
gener del 2013.
El darrer trimestre del 2013 es situa en el 22,8%.
Tot i situar-se per sota de la mitjana espanyola
(26,7 %), és molt elevada.