Acut 2012 pediatria

Curs Urgències en Atenció Primària.
Mòdul Pediàtric

Dr. Jordi Fàbrega
Març 2012

Índex

1. Aproximació al nen malalt. Triangle
d’Avaluació Pediàtrica

2. Urgències pediàtriques més freqüents

3. Criteris d’Exclusió Escolar

4. Emergències pediàtriques. Estabilització
inicial

1. Aproximació al nen malalt.
Triangle d’Avaluació Pediàtrica

Introducció:

L’avaluació i el maneig del nen greu és
difícil, fins i tot per mans expertes.
Factors de dificultat:
- El nen no ens diu el què passa
- Poc col—laborador per por o dolor
- Variabilitat de les constants vitals
segons l’edat
- Situació d'estrès ‘emocional’ per part
de la família.

Introducció

Per mitigar el retràs en la identificació
del nen greu existeixen diferents
escales.

Objectius:
- establir el grau de severitat
- determinar la urgència d’intervenció

Aquesta avaluació ha de ser ràpida,
estructurada i sistemàtica.

Atenció al nen greu

CICLE D’ACTUACIÓ:

Avaluació Intervenció Reevaluació

Introducció:

MBEG, BEG, AEG, REG, MEG

NO M’AGRADA !!
NO TÉ BONA PINTA!!

“Ningú es mor amb les constants
normals”

Avaluació del nen greu

• Impressió general

TAP • Principal àrea de compromís
• Rapidesa d’actuació

• Avaluació ràpida i ordenada

ABCDE • Detecció de problemes
• Sistemàtica d’actuació

EXAMEN FÍSIC SECUNDARI I
Hº CLÍNICA DETALLADA

PAT
Paediatric Assessment Triangle

TAP
o Eina ràpida (30-60’’), senzilla i útil per totes edats

o Només cal i NO CAL TOCAR!!

o Equival al procés intuitiu propi del personal mèdic amb
experiència pediàtrica

o Identifica: Impressió global: estable/inestable
Àrea principal de compromís: SNC/resp/CV
Determina la urgència/rapidesa d’actuació

L’objectiu NO és diagnosticar al pacient sinó respondre a la
pregunta: QUÈ NECESSITA EL NEN??

Aspecte general
• Reflexa: estat d’oxigenació i ventilació
perfusió cerebral
homeòstasi corporal
funció del SNC

• “Tickles” TICLS:

•Tone: moviments espontanis, posició adoptada (segons
edat), resistència
•Interactiveness: estat d’alerta, interactua ambient,
agafa objectes..
•Consolability: es calma amb el cuidador o plor continu
•Look: manté contacte visual amb examinador
•Speech/cry: paraules adecuades per l’edat, plor fort.

Treball respiratori

Reflexa l’intent de compensar les
deficiències de la oxigenació i la
ventilació.

Sorolls anormals ⇑esforç respiratori
roncs postura anormal
veu apagada o ronca FR
Estridor INS/ESPIRATORI tiratge
queixit taquipnea
sibilàncies aleteig nasal

Perfusió cutània
Permet determinar si el GC i la
perfusió dels òrgans vitals són
adequats.

Palidesa pell/mucoses per hipoperfusió,anemia,hipoxia
Motejat per hipoperfusió/vasoconstricció. Pot
ser normal en el lactant
Cianosi acre (perifèrica): hipoperfusió / VC.

Treball Perfusió Impresió general de
Aspecte Exemples
respiratori cutània l’estat funcional
Maltractament
Lesió cerebral
Disfunció cerebral 1ª
Disfunció VDVP
Hipoglucèmia
Intoxicació

Asma lleu
Dificultat respiratòria Bronquiolitis
Laringotraqueobronquitis
NAC
Aspiració cos extrany

Insuficiència
Asma greu
respiratoria
Traumatisme pulmonar
Ferida tòrax

Xoc compensat Deshidratació lleu-moderada
Hemorràgia externa
Taquicardia

Deshidratació greu
Taquicardia greu
Xoc descompensat Septicèmia
Hemorràgia massiva

Insuficiència
Parada cardiorrespiratòria
cardiorrespiratòria

TAP

INSUFICIÈNCIA
RESPIRATORIA
DISFUNCIÓ CEREBRAL 1ª
DIFICULTAT
RESPIRATÒRIA

FRACÀS
CARDIORRESPIRATORI

XOC
DESCOMPENSAT

XOC COMPENSAT

Treball Perfusió Impresió general
Aspecte Actuació inicial
respiratori cutània de l’estat funcional

Oxigen segons necessitats
Disfunció cerebral 1ª
Control glicèmia!!

Dificultat respiratòria Posició confort
Oxígen segons necessitats
Tto etiològic
(broncodilatadors, cortis?)

Insuficiència Posició obertura via aèrea
respiratoria Oxígen 100%.
Tto etiològic
Intubació?

Xoc compensat Oxigen segons necessitats
Accés vascular
Sèrumterapia
Tto etiològic (antibiòtics?)

Oxigen 100%
Accés vascular
Xoc descompensat Sèrumterapia
Tto etiològic (antibiòtics?)

Posició obertura via aèrea
Oxígen 100%.
Insuficiència RCP
cardiorrespiratòria Tto etiològic: adrenalina,
desfibrilació, antibiòtics

TAP
3 anys, consulta per tos i febre

Aspecte general :
Perfusió cutània:
Treball respiratori:Tiratge intercostal i subcostal
Sibilàncies audibles

DIFICULTAT RESPIRATÒRIA

TAP
5 anys, consulta per mareig

Aspecte general: hipotònic, poc alerta
Perfusió cutània:

Treball respiratori:

DISFUNCIÓ CEREBRAL 1ª

TAP
2 mesos, portada perquè “s’ofega”

Aspecte general : Hipotonia
Plor dèbil
Treball respiratori: Respiració ronca-nasal
Balanceig cap

Perfusió cutània:

INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA

TAP
12 mesos, consulta per vòmits i diarrea

Aspecte general (TICLS):

Perfusió cutània: pàlida, vasoconstreta

XOC COMPENSAT

TAP
8 anys, consulta per febre

Aspecte general: obnubilat, paraules
inadecuades, no contacte visual
Perfusió cutània: pàlid, vasoconstret

XOC DESCOMPENSAT



TAP • Principal àrea de compromís
• Rapidesa d’actuació

• Detecció de problemes
ABCDE • Sistemàtica d’actuació

• TOCAR!! Cts vitals


ABCDE

A. Via aèrea
B. Respiració (Ventilació i Oxigenació)
C. Circulació
D. Exàmen neurològic bàsic
E. Exposició i primer exàmen físic

* En el trauma, A inclou alerta i columna cervical i
C inclou control d’hemorràgies.

CONSIDERACIONS FINALS:

- Per tractar s’ha de RECONÈIXER al nen greu.

- S’ha de ser SISTEMÀTIC i ORDENAT: utilitat del
TAP i ABCDE.

- Reevaluació constant.

- Hem de conèixer les nostres limitacions i ser
responsables del nen fins a l’última intervenció.

TRIATGE EN PEDIATRIA
(‘trier’= ordenar)
Amb urgències pediàtriques atenem un ampli
ventall de patologies: des de la vertadera
emergència a les “banalitats”.
El retràs en la identificació del nen greu pot tenir
conseqüències importants.
El sistema de triatge té com a objectius:
- identificar ràpidament al pacient d’alt risc
- prioritzar l’accés als recursos assistencials
- reduir el risc per pacients i professionals
- reduir el temps d’espera de les patologies
urgents.

ESTADIS T màx espera Reevaluació TAP

- I: Ressuscitació:
risc vital 0’ continua 3

- II: Emergència:
Disfunció greu 15’ 15’ 2

- III: Urgent:
Disfunció lleu 30’ 30’ 1

- IV: Menys urgent 60’ 60’ 0

- V: No urgent 120’ 60’ 0

TAP
16 mesos, consulta per febre, mucositat i
tos


Perfusió cutània:
95% Nens

NORMALITAT

Dubtes, preguntes,
comentaris....

Doncs seguim !!

2. Urgències Pediàtriques més
freqüents

ÍNDEX:

1. Síndrome febril
2. Infeccions respiratòries
via aèria superior.
3. Infeccions respiratòries
via aèria inferior.
4. GEA
5. Infecció d’orina
6. Dermatologia
7. Eines útils informatives

SÍNDROME FEBRIL
Falses febres:
Temperatura rectal > 38’5 ºC • sobreabrigament
i axil·lar > 38ºC . • deshidratació
•Fàrmacs (þ-lact)
BUSCAR ETIOLOGIA DE LA FEBRE:
• Anamesis / Epidemiologia /Antecedents personals
• Exploració física:
• +/- Exploracions complementàries:
(Confirmar el dx)
• Analítica
•Tira reactiva d’orina
(sediment d’orina)
• Rx Tòrax/Sinus...
• Serologies / Cultius

Presència de etiologia TRACTAMENT ESPECÍFIC

No evidenciem etiologia:
SÍNDROME FEBRIL SENSE FOCO

YIOS (Young Infant Observation Scale: < 3 mesos)

YALE OBSERVATION
SCALE (3-36 mesos)

SÍNDROME FEBRIL SENSE FOCUS:

Risc bacterièmia Edat:< 1m: 21%
1-2 m: 13 %
2-3 m: 4%

Aspecte sèptic: irritable, letàrgic, mala
perfussió, cianosis, hipo/hiperventilació,
apnees, hipotèrmia

SÍNDROME FEBRIL SENSE FOCUS:

≤ 15 dies:

INGRÉS+ESTUDI COMPLERT SÈPSIA+AB EMPÍRIC

• Hemograma/pcr/PCT/Hemocultiu/Sediment d’orina/Urocultiu
• Punció lumbar
• Rx Tòrax si clínica respiratòria
• AB ev empíric: AMPICILINA + CEFOTAXIMA

16 dies – 3 Mesos:

• Hemograma/pcr/PCT/Hemocultiu/Sediment d’orina/Urocultiu
• Rx Tòrax
• Punció lumbar si clínica meningitis
Criteris Rochester:
• Clínics: Bon estat general
Estat de Salut previ SA
No infecció local
• Analítics: 5000 – 15000 leucòcits
bandes < 1500
leucòcits orina < 10/camp

Criteris de Baix Risc: Alta sense AB + Control en 12-24 h
(Si < 1 mes ingrés)
No Criteris de Baix Risc: Ingrés

• No signes clínics de gravetat: +/- AB + Control analític 8-12 h.
• Signes clínics de gravetat: Estudi complert de sèpsia
AB empíric

• Paracetamol: Apiretal® VO
3 mesos – 3 anys: 10-20 mg/kg/6 hores
Pes x 0.15
• Ibuprofé: Junifen® / Dalsy®
10-30 mg/kg/6 hores
Pes / 3 (Pes/2 si >39ºC)
1. Bon estat general i febre < 48 h.:
• Antitèrmics
• Tira reactiva d’orina
• Observació domiciliària (Control petèquies i sensori)
• control pediatre en 12/24 h.

2. Bon estat general i febre > 48 h. :
• En funció de la temperatura (40ºC)
i la vacunació antipneumocòccica

3. Mal estat general: INGRÉS
•Proparacetamol: Perfelgan®
15 mg/kg/6 hores

ANTITÈRMICS
Si NO hi ha component inflamatori:
. PARACETAMOL: oral 15 mg /kg /dosis /4-6 hores
rectal 25 mg/kg/dosis
e.v.: 15 mg/kg/dosis
- Contraindicat si insuficiència hepàtica

Si existeix component inflamatori:
. IBUPROFÈ 7-10 mg /kg /dosis cada 6 h oral
- NO recomanat en < 3 mesos
- Efecte “sostre”.
- Vigilar efectes secundaris AINEs

PERFIL DE SEGURIDAD

Conclusió : L’administració d’acetaminofen o ibuprofè ha
Demostrat un perfil de seguritat clínica similar

DOSIFICACION ADECUADA

Conclusió: Més de la meitat dels cuidadors enquestats
administren dosis inadequades d’acetaminofè o ibuprofè

INFECCIONS RESPIRATORIES
VIA AEREA SUPERIOR

1. CVA.
2. Faringoamigdalitis
3. Otitis
4. Sinusitis
5. Obstrucció Aguda Vies
Respiratòries Altes

TAP
16 mesos, consulta per febre,
mucositat i tos


Perfusió cutània:

NORMALITAT

1. CVA:

Clx:
Congestión y secreción nasal
Estornudos
Conjuntivitis

Etiología: VÍRICA

• rinovirus
• VRS
• parainfluenzaevirus
• coronavirus

Tto: SINTOMÁTICO
(Analgésicos y antitérmicos)

TAP
6 anys, consulta per febre d’inici brusc fins
39’6ºC, cefalea, dolor abdominal i odinofàgia


Perfusió cutània:

NORMALITAT

NO SUPURATIVAS:
- Glomerulonefritis postestreptocòccica
- Febre Reumàtica

• Complicaciones supuradas:

1. Absceso periamigdalar y
retroamigdalar:
• > 8 años,fiebre alta, dolor +++
dificultad para hablar, trismus
tortículis
• Tumefacción amigdalar
asimétrica, linfadenitis
2. Absceso retrofaríngeo y faríngeo lateral:
• < 3 años, fiebre alta, aspecto tóxico,
dolor intenso, dificultad para deglutir y respirar,
babeo e hiperextensión del cuello
• Tumefacción en pared postero-lateral de la
faringe linfadenitis y meningismo.
Tto: Ingreso
Amoxicilina-clavulánico 100 mg/kg/día ev (c/8 h)
Valoración ORL para valorar Drenaje Quirúrgico.

• Mononucleosis infecciosa:

Virus Ebstein-Barr
Sdr. Mononucleósido: CMV, TXP,
hep A, VIH
Clx: Incubación: 1-2 semanas
Prodrómica: 1-2 semanas: Malestar, fatiga, cefalea, nauseas,
dolor abdominal.
Estado: 2-4 semanas: Fiebre alta, faringoamigdalitis con
exudado blanco-grisáceo, linfadenopatías generalizadas, esplenomegalia,
hepatomegalia, exantema maculo papuloso (80% si amoxicilina),
odinofagia + halitosis.
Dx: leucocitosis con linfocitosis > 50%y > 10% linfocitos reactivos
Serología VEB: Paul Bunell y Ac específicos ; CMV

Tto: SINTOMÁTICO
Ingreso si complicaciones: dificultad respiratoria, gran
esplenomegalia, meningitis, encefalitis, mielitis, Guillain-Barré,
anemia hemolítica. Corticoides 1-2 mg/kg/día

TAP
14 mesos, consulta perque en el context d’un quadre
catarral amb tos i mocs, sense febre inicia otàlgia
esquerra de matinada

Aspecte general :
Perfusió cutània:


NORMALITAT

3. OTITIS
Pars fláccida

Martillo

Pars tensa Triángulo luminoso

3.1 OTITIS EXTERNA

Infección CAE

+ fc: verano / piscinas

Clx: edema, otalgia, otorrea
no fiebre ni MEG
Otoscopia: edema y eritema del CAE
con secreción amarillo-verdosa

• Etiología: Pseudomona aeruginosa (90%)
S. Aureus, Streptococcus, Herpes zoster

• Tto: TÓPICO: lavados suero salino hipertónico
ácido acético al 2%
gotas con antibiótico + corticoide
Colircusí Genta-dexa®; Otix®

Tapón de Cerumen:

• Masa amarillenta o marrón por secreción de las glándulas sebáceas
y ceruminosas, epidermis, pelos y partículas de suciedad.

• Hipoacusia si obstrucción completa del CAE
• TTO: No perforación timpánica: LAVADO A 37 º ©
Perforación: Instrumental por Orl
Reblandecer antes con gotas óticas: Agua oxigenada 3%; Otocerum®

Cuerpo extraño ótico:

Sensación de ocupación y molestia
Sobreinfección: Otalgia y Otorrea
TTO: Extracción cuerpo extraño ( sedación o anestesia general)
Si insecto: primero alcohol o éter para matarlo.

3.2 OTITIS MEDIA AGUDA: Infección Oido medio

Muy frecuente: 66% 1er episodio < 1 año
> 90% niños 1er episodio < 1 año
66 % > 3 episodios en < 5 años
+ fc: 6 – 12 meses
guardería, lactancia artificial, fumadores família
- fc: > 4 años

Clínica: • Fiebre: Sens. 69% CVA: Sens. 96%
Esp. 23% Esp. 8%
VPP 38%
OJO ! VPN 53%

• Otalgia: Irritabilidad / Rechazo alimento / Insomnio
Signo trago
• Otorrea

•Otoscopia: Abombamiento o “llenado” timpánico

Fase congestiva Fase de abombamiento

Fase de perforación

StreptococcusVÍRICA 30%: Sensible
• pneumoniae R. Mod. Resistente
Etiología: (CMI< 1mg/ml) VRS, parainfluenzae, influenzae A/B,
Amoxicilina 38.5% 32.9% 28.6%
enterovirus, rhinovirus, adenovirus
Amoxicilina (CMI>2mg/ml) 87.6% 6.2% 6.2%
Amoxicilina-Clavulánico 88.2% 5.6%
• BACTERIANA 70% : S. Pneumoniae ( 30-40%)
6.2%
Cefalosporinas 51.5% H. Influenzae (15-27%)41%
7.5%
Macrólidos 48% S. Pyogenes (3-5%)
----- 52%
Haemophilus moxarella catarhalis, S. aureus, E. coli, P. aeruginosa,
influenzae (Betalactamasa + 23%)
Amoxicilina-clavulánico p,chlamydia
mycoplasma 99.5%
Cefalosporinas 99.8%
Macrólidos 89.4% 9.2% 1.4%
Streptococcus pyogenes
Penicilina, ampicilina, amoxicilina
Amox-clav,cefalosporinas 100 %
Macrólidos 79.5 % ----- 20.5%

Tratamiento:
1.Amoxicilina 80 mg/kg/día c/8 h. (8% fracaso)
2.Amoxicilina-Clavulánico 80 mg/kg/día (100/12.5)

3.Alergia a Betalactámicos: Josamicina 50mg/kg/día c/12 h.

3.2 OTITIS MEDIA AGUDA:

Tratamiento:
1.Amoxicilina 80 mg/kg/día c/8 h. (8% fracaso)
2.Amoxicilina-Clavulánico 80 mg/kg/día (100/12.5)

3.Alergia a Betalactámicos: Josamicina 50mg/kg/día c/12 h.

Si > 2 anys, Afebril i amb BEG (++++ Vírica)

Ibuprofé 48 hores (c/8 hores) i revalorar

3.3: OMA COMPLICADA: 0.2 %

1. Mastoiditis: Amox-Clav 100
2. Mastoiditis + osteítis Cefotaxima 200
3. Complicaciones intracraneales: + Cloxacilina 100
(< 2%) Absceso epidural
Empiema subdural Cefotaxima 300
Absceso cerebral + Cloxacilina 150-200
Meningitis 6-8 semanas
4. Embolización séptica senos profundos:
Trombosis seno lateral/arteria carótida
Plan: Ingreso y Ab ev
TAC mastoides (+ TAC craneal si Osteítis)
+/- Cirugía

4. SINUSITIS

Senos maxilares(4) y etmoidales (2) :
Nacimiento - 4 años
Senos esfenoidales (5) : 2 años – 6 años
Senos frontales (1): 6 años – 10 años

Clínica: Antecedentes de CVA / procesos alérgicos vías altas
Fiebre + Cefalea + Obstrucción nasal +Rinorrea purulenta
Dolor a la presión del seno afecto

Rx senos: opacidad, nivel hidroaéreo,
engrosamiento de mucosa (> 4mm)

AG: leucocitosis + desviación I ;
pcr alta

TAC senos (Osteítis) TAC craneal
(Comp. Intracraneales)

•VÍRICA 10%: adenovirus, parainfluenzae, influenzae A/B,
Etiología: enterovirus, rhinovirus
• BACTERIANA 90% : S. Pneumoniae ( 30-40%)
H. Influenzae (15-27%)
S. Pyogenes (3-5%)
moxarella catarhalis, S. aureus, E. coli,
P. aeruginosa, mycoplasma ,chlamydia
• FÚNGICA : aspergillus, cándida (Immunodeprimidos)
Tratamiento:
Streptococcus pneumoniae Sensible R. Mod. Resistente
Amoxicilina (CMI<2mg/ml) 87.6% 6.2% 6.2%
Cefalosporinas 51.5% 7.5% 41%
Macrólidos 48% ----- 52%
Haemophilus influenzae (Betalactamasa + 23%)
Amox-clav / Cefalos. 99.5%
Macrólidos 89.4% 9.2% 1.4%
Streptococcus pyogenes
Peni, Amox, Cefalos. 100 %
Macrólidos 79.5 % ----- 20.5%

• Amoxicilina (+/-clavulánico) 80 mg/kg/día c/8h vía oral 15 d
• Vasoconstrictores tópicos nasales
• Mucolítics i Analgésicos

Complicaciones:

Sinusitis + Osteítis
Celulitis Orbitaria: Preseptal Amoxi-Clav 100 ev
(hasta apirexia)
Postseptal Cefotaxima 300 ev
+ Cloxacilina 100 ev
Intracraneal: meningitis +/- cirugía
absceso epidural
empiema subdural Cefotaxima
absceso cerebral + Cloxacilina
trombosis seno + Metronidazol
cavernoso +/- cirugía
Plan: Ingreso + Tto endovenoso
TAC órbita +/- craneal

TAP
3 anys, consulta per tos i afonia

Aspecte general :
Perfusió cutània:
Treball respiratori:Tiratge intercostal i subcostal
Estridor audible i tos perruna

DIFICULTAT RESPIRATÒRIA

5. OBSTRUCCIÓ AGUDA VIES RESPIRATÒRIES ALTES

5.1 LARINGITIS: Estridor inspiratorio, tos perruna, afonia
3 – 6 % niños < 6 años (2 años) 21 – 5 horas
• Croup espasmódico: + brusco, sin fiebre, nocturna, recurrente
etiología ?

• Laringotraqueobronquitis viral: + tórpida, síntomas CVA (fiebre,
rinorrea...) Virus parainfluenzae, influenzae

Score de Taussig: 0 1 2 3
Estridor No Leve Moderado Grave
Retracción No Leve Moderado Grave
Hipoventilación No Leve Moderada Grave
Color Normal (0 p.) Cianosis
Conciencia Normal Intranquilo Agitado Deprimido

leve: < 5 Dexametasona 0’15 mg/kg dosis única vo
moderado 5–8 Budesonida nebulizada. 2 mg + Dexametasona vo
grave > 8 Adrenalina nebulizada 4 mg (dosis rep.) + Dexa vo

5.2 TRAQUEÍTIS BACTERIANA:

• Muy infrecuente pero muy grave

• S. Aureus, H. Influenzae, pneumococo, estreptococo, M. Catarrhalis

• Inicio igual pero no respuesta al tto con fiebre alta,
aspecto séptico y dificultad respiratoria grave.

• Leucocitosis y desviación a la izquierda con pcr alta

• UCI +/- Intubación / Ab ev

5.3 EPIGLOTITIS:

•Obstrucción grave y progresiva de la vía aérea superior
• mortal sin tto (Emergencia)

•Haemophilus influenzae tipo b,
Estreptococo, S. Aureus

Epiglotitis:

•MEG, fiebre+++, disnea y estridor
inspiratorio +++, no afonia ni tos
• Disfagia, odinofagia, babeo
y postura en trípode
(hiperextensión cabeza, boca
abierta y protusión de la lengua)

•Rx cuello: inflamación epiglotis (dedo pulgar)

• Leucocitosis, pcr alta

• HE +
• UCI , Intubación*
• Ceftriaxona o Cefotaxima ev

INFECCIONES RESPIRATORIAS
VÍA AERIA INFERIOR

1. Bronquitis/Crisis asmàtica.
2. Bronquiolitis
3. Pneumònia

BRONQUITIS / CRISIS ASMÀTICA:

•ASMA: Malaltia inflamatòria crònica de les vies aèries amb
obstrucció variable i reversible del flux aeri i hiperreactivitat
bronquial, que cursa amb episodis recurrents de sibilàncies,
dificultat respiratòria i tos. (GINA 95)

Prevalença: 6 – 14 %

•CRISIS ASMÀTICA: Empitjorament progressiu, en un espai
breu de temps, d’alguns o tots els símptomes relacionats amb
l’asma (tos, dispnea, sibilàncies i opressió toràcica) que
s’acompanyen d’una disminució en el flux aeri espiratori.

Fenotips d’asma.
Història natural de l’asma pediàtric.

Nens 6-15% 60% 20% 20%

Adults 4-5%

Stein R et al.
Thorax 1997

Sibilants Persistents Asmàtics
transitoris no atòpics Persistents
precoços atòpics

Duració sibilàncies < 3 anys fins pubertat > 11 anys
Tabac matern prenatal +++ +/- +
Infec respiratòries +++ ++ +/-
Germans / Guarderia +++ + -
AF atòpia/al·lèrgia - - +++

Funció pulmonar:
•Naixement molt baixa +/- normal
•6 anys baixa +/- baixa
•11 anys baixa +/- molt baixa

HRB metacolina - - +++
Variabilitat PEF - + ++
Resposta broncodilatadora - ++ +

Índex Predictiu d’asma modificat per Guilbert

≥ 4 episodis de sibilàncies amb ≥ 1 confimada pel metge

Criteris majors:
• Història parental d’asma
• Diagnòstic mèdic de dermatitis atòpica
• Sensibilització al·lèrgica a ≥ 1 pneumoal·lergè

Criteris menors:
• Sensibilització al·lèrgica a llet, ou o nous
• Sibilàncies no relacionades amb quadres catarrals
• Eosinofília ≥ 4%

1 criteri major o 2 menors: OR 4,3 – 9,8 tenir asma als 6 i 13 anys

IPA negatiu: 95 % no tindran asma a edat adulta

Guilbert TW el al. J Allergy Clin Immunol 2004

ASMA PERSISTENT
ATÒPIC

Marxa al·lèrgica
0 any Dermatitis atòpica

1-3 any Al—lèrgia alimentaria

IgE
específica ou 3 anys- adolescent: Asma

Adolescent – adult: Rino-conjuntivitis

Valoració clínica de la crisis

Pulmonary Score + Sat Hb

Teràpia inhalatòria:
•Velocitat sortida aerosol:
més velocitat = més dipòsit orofaringe (90%)

•Tamany de la partícula d’aerosol Dipòsit
(MMAD 3-5 mcm) pulmonar:

Nebulitzador: 3-10 mcm 1–7%
MDI + Càmara: 2’8 – 4’3 mcm 10 – 20%
Pols seca 25-40%

•Apnea postinspiratòria
•Capacitat de la via aèria

Sistemes de
inhalació en nens

Edat Preferent Alternativa

< 4 anys Inhalador pressuritzat amb càmera Nebulitzador amb
espaïadora i mascareta facial mascareta facial

4-6 anys Inhalador pressuritzat amb càmera Nebulitzador amb
espaïadora mascareta facial

> 6 anys Dispensador de pols sec Nebulitzador amb boquilla

> 6 anys

Ttmt Manteniment
No fase aguda

BRONQUIOLITIS:
• Episodi de dificultat respiratòria amb sibilants o subcrepitants
en el lactant de <1 any (Obstrucció a nivell bronquíol).

• Etiologia: VRS : novembre – febrer //Adenovirus, Influenzae...
Lactant amb quadre catarral de 1 setmana d’evolució

dificultat respiratòria, tos, taquipnea, tiratge, febrícula o afebril
sibilants, subcrepitants, irritable, rebuig de l’aliment
Escala Wood-Downes modificada per Ferrés
0 1 2 3
Sibilàncies: No Teleespiratoris Panespiratoris Ins+espiratoris
Tiratge: No Sub+Intercostal Inf. +Supracclav +aleteig nasal +Supraesternal
FR: < 30 31-45 46-60 >60
FC: < 120 >120
Ventilació: Bona Regular Molt disminuïda Silent
Cianosis: No Si
Lleu: < 3 Moderada: 4-7 Greu: > 8 Ingrés > 3

Factors de risc mala evolució: displàsia broncopulmonar, prematurs,
cardiopates, apnea prèvia, immunodeficències, < 6 setmanes (risc apnees)

Diagnòstic: CLÍNIC/Detecció ràpida VRS +/- EAB segons clínica
RxTòrax / Analítica general: Si sospita Sobreinfecció Bacteriana

Criteris d’ingrés:
1.Edat < 6 setmanes (per alt risc d’apnees)
2. Nens de risc de mal pronòstic: displàsia broncopulmonar, prematurs,
cardiopates, història d’apnea prèvia i immunodeficències.
3. Dificultat respiratòria: Escala de Wood-Downes modificada per Ferrés > 3
4. Hipòxia: cianosis, letargia, agitació, alteració de la consciència , Sat Hb < 94 %
5. PCO2 capil·lar > 50 mmHg.
6. Presència d’apnees.
7. Signes de infecció bacteriana associada.
8. Rebuig de l’aliment.
9. Ambient familiar incapaç de col·laborar amb el tractament.
10. Visites repetides (major o igual a 3) al servei d’urgències en el mateix episodi ?.

Tractament:

• Oxigenoteràpia si hipòxia
• Fisioteràpia respiratòria i aspiració secrecions
• Monitor d’apnees ?
• Humidificació i fluidoteràpia (en fase secretora)
• Salbutamol: realitzar prova terapéutica i valorant resposta
• L-Adrenalina nebulitzada (1/1000) 1 cc + 3 cc SF c/3-8 h)
• SSH 3’5% nebulitzat (+/- Salbutamol)
•Antibiòtics (amoxi-clàv/Cefotaxima): Si sobreinfecció
bacteriana
Altres:
• Corticoides : NO
• Teofilina /Bromur d’Ipatropi: NO
• Ribavirina: Només en pacients de risc
• Anticossos IgG monoclonals (Palvizumab®): PREVENCIÓ /NO TTMT

• VM / Heliox

PNEUMONIA

Etiologia:
< 3 anys: VIRUS (VRS); pneumococ ; chlamydia, haemophilus
3 anys: PNEUMOCOC; mycoplasma ; VRS ; chlamydia; haem.
10 anys: MYCOPLASMA; chlamydia; pneumococ

Diagnòstic: CLÍNIC – RADIOLÒGIC
+/- hemograma/pcr/mantoux/serologies/hemocultiu

Dx diferencial:
BACTERIANA ATÍPICA
Febre alta/brusca BEG
Dolor punta costat Febre < 39’5ºC
Auscultació focal Auscultació generalitzada
Expectoració purulenta Rx sense broncograma/consolidació
Rx condensació Analítica normal
Leucocitosis + neutrofilia

Tractament: Citar en 48 h pediatre capçalera
(+ mantoux)

< 3 anys: Simptomàtic
> 3 anys: Macròlids (Azitromicina 3d)

Amoxicilina 80-90 mg/kg/día vo
Si ingrés: Amox-clav ev (100 mg/kg/día)

1. Edat < 6 mesos (recomanable entre 6–12 mesos)
2. Malaltia de base important: immunodeficiència, cardiopatia, fibrosis quística, malnutrició...
3. Signes clínics de gravetat: insuficiència respiratòria, hipòxia, afectació de l’estat general,
inestabilitat hemodinàmica, sèpsia, convulsions ...
4. Complicacions pulmonars: afectació multilobular, embassament pleural, pneumotòrax, abscés,
cavitació...
5. Intolerància a la antibiotecoteràpia oral: vòmits... Criteris d’ingrés
6. Ambient familiar incapaç de col·laborar amb el tractament.
7. Falta de resposta al tractament oral.

Dubtes, preguntes,
comentaris....

GASTROENTERITIS AGUDA

Estiu
Etiologia: Tardor/hivern

• Secretora: E.Coli, Adenovirus, Rotavirus, V. Cholerae...
• Invasiva: Salmonella, Campylobacter, Shigella, Clostridium,
Yersinia, E.Coli enteroinvasor...

VALORAR ESTAT D’HIDRATACIÓ
• Clínica
+/- Analítica

COPROCULTIU: Invasiva / > 1 setmana / malaltia base
< 6 mesos / deshidratació/ sèpsia

Ingrés: Deshidratació moderada/greu; Intolerància oral;
Inestabilitat hemodinàmica / Ambient familiar no coŀlaborador

Tractament: REHIDRATACIÓ (ORAL)
Alimentació ORAL precoç Antibiòtic: NO INDICAT

Molt controvertits els canvis de dieta actualment, per lo que
actualment no s’aconsella el canvi a llet sense lactosa, ni variar les
concentracions dels biberons; només indicat la rehidratació amb
sueros ( Sueroral®, Oralsuero®, Citorsal®)

No emprar Primperan© (major risc d’efectes extrapiramidals).
Si vòmits incoercibles:Ondansetron (0’15 mg/kg ev, màxim 8 mg)
No emprar medicacions antidiarreiques.

Es pot utilitzar Tiorfan© ( racecadrotilo), en diarrees intenses en
que es insuficient la rehidratación, per afavorir l’absorció hidrica del
budell.

TAP
6 mesos, consulta per febre

Aspecte general :
Perfusió cutània:


NORMALITAT

Infecció d’orina. Introducció

Es un problema freqüent en lactants i nens
(prevalença 2-5 %)

Al final de l’edat pediàtrica, 8-10% nenes i 2-3
% nens han tingut una ITU verificada amb
cultiu

En menors de 6 m, mes freqüent en nens 5/1

A partir de 3 anys , mes freqüent en nenes
10/1

El RVU es detecta en el 20-30% de nens/es
menors de 2 anys desprès de la primera ITU

Infecció d’orina. Introducció

Factors de risc pel desenvolupament de cicatriu
renal

Menors de 2 anys
Retard en el tractament
ITU recurrent
RVU >grau III
Uropatia obstructiva

ITU: Etiologia
Microorganisme Percentatge

Algunes soques de E.Coli
Escherichia Coli 75-90% presenten factors d’adhesió
vesical

Klebsiella sp. 1-8%

Proteus sp. 0,5-6%

Enterobacter sp. 0,5-6%

Pseudomona aeruginosa 1-2%

Enterococ 3-8%
Nadons .
Estafilococ 2-5% Staf.saprophyticus en noies

Altres 1-2%

ITU: Patogenia
Via ascendent: bacteri intestinal que a
traves uretra, colonitza la bufeta

A partir de la colonització de la bufeta ,
la possibilitat de que hi hagi ITU
dependrà de:

Factors del pacient
Factors microbians

Manifestacions clíniques de ITU

Edat Importants Inespecifiques
<3m Febre >38,5. Irritabilitat. Corba de pes plana.
Afectació estat general Rebuig aliment.
Ictericia perllongada Vomits .
Antecedents familiars.
Eco prenatal anormal.
3a Febre >38 sense focus Vomits.
24m Dolor suprapubic. Diarrea
Micció dolorosa. Estancament ponderal
Orina terbola i mala olor Convulsió febril
Anorexia
Irritabilitat / apatia
>2 Febre alta / calfreds Dolor abdominal difus
anys Molesties urinàries( disuria Vomits
polaquiuria , tenesme) Hematuria
Dolor lumbar
Orina terbola i mala olor

DIAGNOSTIC ITU

PROBABLE:
TIRA REACTIVA
PATOLÓGICA

DEFINITIU:
CULTIU POSITIU D’UNA
MOSTRA BEN RECOLLIDA

Mètodes d’obtenció d’orina

Raig miccional mig
En nens i nens continents
Mètode:
• Mantenir un interval prolongat entre dos
miccions per afavorir el creixement bactèria
• Rentar genitals amb aigua ,esbandir amb
aigua i eixugar l'àrea periuretral
• Recollir l’orina amb el meat “descobert”
– Posició de peus
– Retirar prepuci o obrir els llavis majors
• Iniciar la micció , rebutjant la primera part
• Recollir una mostra de l’orina següent
• Refrigerar a 4º , fins arribar al laboratori


Bossa adhesiva
En nens i nenes no continents
Contaminació elevada : amb tècnic adequada el
10% de les mostres de nens sans mostraran
>50.000ufc/ml
Alt VPN: útil per descartar ITU en < 2 anys
Mètode:
• Rentat de genital amb aigua i sabó
• Esbandir amb aigua abundant i eixugar amb
gasa estèril
• Posar la bossa
• Mantenir el nen aixecat
• Retirar la bossa immediatament que el nen ha
orinat
• Refrigerar a 4º fins el transport al laboratori


Cateterisme vesical
Nens i nenes no continents
Tècnica estèril
•Rentats de genitals amb aigua , sabó i
eixugar amb gases estèrils
•Rentat quirúrgic de mans i guants
estèrils
•Catèter: sonda d’alimentació o sonda
Lee ( 4-6 ff)
•Recollir mostra per TR i per urocultiu


Punció suprapubica
Nens i nens <12 mesos , amb un % d'èxits
variable ( 30-80%) segons l'experiència del
professional.
Guiada per ecografia, millora el rendiment al 90-
95%
Tècnica estèril
• Confirmar almenys una hora des de la darrera micció
• Desinfecció de la zona de punció ( povidona ,clorhexidina)
• Rentat quirúrgic de mans i guants estèrils
• Xeringa de 2.5, amb agulla de 22G i 2,5 cm
• Evitar la micció durant el procediment: pressió penis
• Lloc de la punció : 1-2 cm a la línia mitja per sobre de la
sinfisi pubiana, amb angle de 10-20º.
• Introduir l’agulla 2.5 cm, màxim, aspirant durant la
introducció fins l’obtenció d’orina
• Recollir mostra per TR i per urocultiu

Mostres d’orina en nens/es no continents

PPS Cateterisme Bossa
Avantatges El mes exacte Molt exacte Senzill, no invasiu
Ràpid i segur

Desavantatges Invasiu Invasiu Taxa alta de
Cal experiència Risc de trauma contaminació
Èxit variable (50- uretral Exploracions
70% Risc de addicionals,
contaminació(bacteri innecessàries,
s de d'introit uretral) molestes ,amb risc i
alt cost
Indicacions Urinalisi Urinalisi Urinalisi
Frotis ( Gram) Frotis ( Gram) No Urocultiu
Urocultiu Urocultiu

Estratègia de recollida
SOSPITA ITU: Bossa adhesiva

Tira reactiva ALTERADA

REPETIR RECOLLIDA PER PSP O SONDA

No curseu urocultiu per bosseta (mai)

METODES DE DIAGNOSTIC RAPID

TIRA REACTIVA ( N-
Multixtix)
Nitrits
Estearasa
leucocitaria

SEDIMENT
Bactèries : Gram
Leucòcits : 5LxC

Test NITRITS +

Detecta la presència de nitrits a l’orina

Bacteris ( E. Coli) redueixen els nitrats
(provenen del metabolisme normal) a
nitrits.

Falsos negatius:en nens petits menor
presència de nitrats i menor període
d’incubació a la bufeta .

Mínim 4 hores a la bufeta

Test estearasa leucocitaria

Detecta leucòcits a l’orina

Detecta la estearasa dels leucòcits lisats
o intactes.

Si les estearasas son en quantitat
suficient (+ de 5LxC) es produeix una
reacció colorimetrica.

Mes color lila, mes leucocituria

UROCULTIU.
És el diagnòstic definitiu
No iniciar el tractament d’una probable
ITU sense cursar abans un cultiu per
mètode estèril.

Pielonefritis vs Cistitis

Pielonefritis: ITU febril + leucocitosis +
PCR/PCT alta

Cistitis: Síndrome miccional sense febre i
amb analítica normal.

ITU vies baixes. Cistitis

Amoxi/Clav; Cefal.1ªG
(Cefalexina, cefaclor, cefadroxilo),
Fosfomicina, TPM/SMX

Via Oral

3-5 dies

ITU febril. PNA
Cursar urocultiu mètode estèril

Si BEG i > 3 mesos:
Cefixima (8 mg/kd/dia c/12 hores) via oral
10- 14 dies
Amoxi/Clav (50 mg/kg/dia c/8 hores) via oral
10-14 dies

Si < 3m, MEG, malformacions urològiques,
vòmits: Derivar a hospital per analítica i valorar
ttmt ev.

DERMATITIS ATÓPICA:

• Curs crònic i recidivant 10-15% població
• Lactant: 3 m galtes, front i cara (respecta triangle nasolabial)
tòrax, dors mans i peus
• Infantil: flexures antecubital i poplítea, nuca, mans i tronc

• Hidratació abundant : Sabó d’avena / Banys oleosos
• Exacerbació: Cortis suaus: hidrocortisona / fluocortina
Antihistamínics vo /AB vo si sobreinfecció
• Dermatòleg: Cortis vo / Immunosupressors tòpics

DERMATITIS SEBORREICA:

• 2 setmanes – 3 mesos Pityosporum ovale
• Costra làctia: placa en cuir cabellut amb escames groguenques
• Banys amb sabons d’avena
• Rentats capil·lars amb olis d’oliva o d’ametlles
• Si + imp.: Corticoides suaus:
Hidrocortisona al 1% (Lactisona loción®)

• Antimicótics en crema: Crema
/Xampú de ketoconazol 2%
(Ketoisdin tòpic®)

DERMATITIS DEL BOLQUER

• 50% nens / 9-12 mesos
• Multifactorial: Irritants, Sobreinfecció: Càndida, S. Aureus

• Higiene: Canvis freqüents bolquer / Deixar al aire
• Pasta al aigua (òxid de zenc) /Pasta Lassar /Eryplast®
• Si no milloria: Cortis suaus: hidrocortisona/fluocortina (Peitel®)
• Si sobreinfecció per Candida: Nistatina tòpica

URTICARIA:

• Lesions evanescents (< 24 hores)
eritemato-edematoses
amb important prurit.
Urticària

Angioedema

Anafilàxia

• 70 % Idiopàtiques
• Virasis resp, estreptococ, llet de vaca, peix, fruit secs, marisc,
additius, penicil·lines, aspirina, antiepilèptics, plantes, animals...

• Tractament: Antihistamínics:.
Hidroxicina diclorhidrato Atarax® , Dexclorfeniramina Polaramine®,

•Si anafilàxia: Adrenalina IM 1/1000: 0.01 mg/kg (màx. 0.5 ml)

IMPETÍGEN:

GINGIVOESTOMATITIS
PER HERPES SIMPLE:

PITIRIASIS ROSADA

ERITEMA INFECCIOSO:

3. Criteris d’exclusió escolar

Seguim, això és curtet !

Normalidad = 3 deposicions/dia – 3 deposiciones/setmama

Dubtes, preguntes,
comentaris....

5 minuts de descans

4. Emergències Pediàtriques.
Estabilizació Inicial.


• Principal àrea de compromís
TAP • Rapidesa d’actuació


ABCDE • Detecció de problemes
• Sistemàtica d’actuació

• TOCAR!! Cts vitals


ABCDE
És vital assegurar la via aèrea
i respiració
A. Via aèrea
B. Respiració (Ventilació i Oxigenació)
C. Circulació
D. Exàmen neurològic bàsic
E. Exposició i primer exàmen físic

* En el trauma, A inclou alerta i columna cervical i
C inclou control d’hemorràgies.

ABCDE
VALORACIÓ:
Freqüència respiratòria:
Color (Cianosi) Nounat: 30-60 rpm
Freqüència respiratòria Lactant: 20-40 rpm
Patró respiratori Nens <5a: 20-30 rpm
Treball respiratori Nens >5a: 12-20 rpm

Sorolls respiratoris
Auscultació

Pulsioximetria

ABCDE
Signes de risc de PCR:
o Augment de la FR (>60rpm) i treball respiratori
o Bradipnea (<20 rpm en <5a i <12 rpm en >12a),
apnea i respiració “gasping”
o Disminució dels sorolls respiratoris
o Oximetria < 90% tot i 100% O2
o Hipercapnia i acidosi
o Vulnerabilitat de la via aèrea del nen: més
estreta, més colapsable.

ABCDE
INTERVENCIÓ:

Maniobra obertura VA:
Maniobra front mentó*
Tracció mandibular
Aspiració secrecions
Cànula orofaríngea (Guedel) * Excepte si trauma cervical

A BCDE
“TOT NEN GREU HA DE REBRE
PRECOÇMENT O2 A LA MÀXIMA FIO2
DISPONIBLE”
Cànules nasals
(FiO2 0.24-0.40) Bossa autoinflable
Fluxe 3-6 lpm amb reservori

Mascareta simple Mascareta amb
(FiO2 0.30-0.60) Mascareta reservori
Fluxe 5-8 lpm Venturi (FiO2 0.55-1)
(FiO2 0.24-0.60) Fluxe 10-15 lpm
Fluxe 8-10 lpm

ABCDE
INTERVENCIÓ:
Maniobra avançada: ¿ Quan intubar?
Intubación orotraqueal • Parada respiratòria o
cardiorrespiratòria
• Via aèrea obstruida o no
sostenible
• Compromís respiratori
• Compromís circulatori
• Glasgow < 8
• Anticipació pre-trasllat

MATERIAL PER LA VIA AÈREA I VENTILACIÓ

Seleccionar el material més adequat pel pacient:

Lactant (250mL)
Infantil (450mL)
Adult (1,6-2 L)

ABCDE
VALORACIÓ:

Freqüència cardíaca 1º
Perfusió cutània 2º
Polsos perifèrics i centrals 3º
Pressió arterial 4º
Auscultació

Gasometria ALERTA!!
LA PRESSIÓ ARTERIAL ÉS
L’ULTIM A ALTERAR-SE

ABCDE
o Taquicardia: >180 bpm en <5 a
>160 bpm en >5 a
o Bradicardia: <60 bpm
o Polsos dèbils: central +, perifèric- TAs: 90-50
o Hipotensió arterial: <70 mmHg en lactants
<70 + (2 x edat en anys) en nens
o Ritmes anormals
o Acidosi metabòlica

ABCDE
< 8 años

INTERVENCIÓ:
ACCÉS VASCULAR:
Via perifèrica
Via intraòsea > 8 años

OPTIMITZACIÓ DE LA VOLEMIA (15-20 mL/Kg):
o CRISTALOIDES: SSI*, Ringer Lactat®, Plasmalyte®
o COLOIDES: Gelatines, albúmina, Almidons (Voluven®)

VALORAR FÀRMACS INOTRÒPICS SI XOC DESCOMPENSAT

*Si TCE valorar Sèrum Salí Hipertònic al 6% (SSH 6%)
4 ampolles de NaCl 20% en 100 mL SSI

ABCDE
VALORACiÓ:
• Consciencia inicial
(conscient, obnubilat o coma)

• Reacció pupil·lar

• Escala de Glasgow

Ojo període postcrític

Glucèmia capilar

ABCDE


o Disminució de consciència
o Pèrdua del to muscular
o Anisocoria/midriasi

ABCDE
INTERVENCIÓ:

TRACTAMENT ESPECÍFIC:
Hipoglucemia SG 10% 2 mL/Kg ev
Convulsions Diacepam 0’3 mg/kg rectal
Midazolam 0,15-0,2 mg/Kg in
Diacepam o Midazolam 0,1-0,15 mg/kg ev

HIC SSH 6% 2 mL/Kg ev
Hiperventilación

ABCDE
EXPOSICIÓ:
VALORACIÓ + INTERVENCIÓ:

o Despullar al nen
o Visualització general i detecció de grans lesions
o Control ambiental: ¡Vigilar la hipotèrmia!

CIAP 2009

AVALUACIÓ SECUNDÀRIA:
una vegada estabilitzat al pacient

o Anamnesi completa i dirigida al
problema

o Exploració física completa

o Exploracions complementàries
necessàries

o Intervencions: Tractament
específic

5.1. Emergències Pediàtriques.
Estabilizació Inicial.

Convulsión

• Emergencia pediátrica más frecuente
(convulsiones febriles)

• Motivo importante de angustia en la familia y de
estrés en el personal que lo atiende

• La mayoría de veces cederá espontáneamente en
menos de 5-10 minutos

• La convulsión por ella misma no representa un peligro
inminente para la vida del niño.

Convulsión

• A: Aspiración de secreciones + cánula Guedel

• B: Oxígeno

• C: Monitorización + Vía Venosa

• D: Diazepam rectal o Midazolam intranasal
(0’3 mg/kg) (0’15 mg/kg)
• Si estabilidad hemodinámica/respiratoria:
Traslado hospital (valproato ev)
Fernandez Y. Crisis Epilépticas. En: Benito J et al. Tratado de
Urgencias en Pediatría. Ed. Ergon 2005.Pág. 486-489.

Anafilaxia

• A: permeable Adrenalina
(0,01 mg/kg IM)
(máx 0,5 mg)
• B: Oxígeno

• C: Monitorización + Adrenalina + Vía Venosa

• D: OK

Si broncoespasmo: Salbutamol nebulizado
Si no mejora: Carga volumen SF 20 ml/kg
+ adrenalina
Chowdhury BA, Meyer RJ. Intramuscular versus subcutaneous injection of
epinephrine in the treatment of anaphylaxis. J Allergy Clin Immunol 2002;109:720

Shock séptico
Shock caliente o hiperdinámico:
• Fiebre Shock frío o hipodinámico:

•Piel seca y caliente • Hipotermia
(mínimo retraso en el relleno capilar)
•Piel pálido-grisácea / cianótica
•Taquipnea (aumento gradiente térmico)

•Taquicardia •Relleno capilar enlentecido +++

•Aumento de la presión diferencial •Taquicardia
(pulsos saltones; presión diastólica baja)
• Taquipnea Depresión respiratoria
•Diuresis normal o disminuida
•Hipotensión +++
•Cambios en el estado mental (pulsos débiles, pinzamiento arterial)
(obnubilación e irritabilidad)
• Oligoanuria
¡ Diagnóstico fase precoz !
• Obnubilación Coma

Shock séptico

Asegurar vía aérea. Oxígeno
Pulsioximetría. Monitorización
Acceso ev (vía periférica/Intraósea)

20 ml/kg SF en 5-10 minutos

(Si es posible: Recoger hemocultivo)

Antibiótico: Cefotaxima / Ceftriaxona

Traslado a hospital / llamar SEM-P
Fàbrega J. Estabilización del paciente grave. Shock Séptico. ¿Qué hacer durante la primera hora de
asistencia? X Reunión Anual de la sociedad Española de Urgencias de Pediatría. Abril 2005. Libro de
ponencias; 21-23

TAP
12 anys, portada perquè “s’ofega”

Aspecte general : Hipotonia
Plor dèbil
Treball respiratori: Respiració ronca-nasal
Balanceig cap

Perfusió cutània:

INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA

Crisis Asmática
• Debe ser diagnosticada y tratada rápidamente, puesto que
de su precocidad en el inicio de las maniobras terapéuticas
depende, en gran parte, su correcta evolución posterior

• Oxigenoterapia

• Salbutamol nebulizado + Bromuro de ipatropio
3 dosis cada 15 minutos

• Corticoides: Hidrocortisona ev

Castro-Rodríguez JA. Tratamiento de la crisis asmática en pediatría.
An Pediatr (Barc). 2007;67(4):390-400.

Politraumatismo

Vía aérea y columna cervical
Respiración
(oxigenación y ventilación)
Circulación
y control
hemorragias

Evaluación neurológica E Exposición

Primer examen físico

Coma

• A: Permeabilidad vía aérea: aspiración de secreciones,
cánula de Guedel… Si TCE: collarín cervical
• B: Oxigenoterapia
• C: Monitorización: pulsioximetría +/- MCR continua
Instaurar vía venosa + glucemia capilar
• D: Breve anamnesis: AP (enfermedad base, alergias); fármacos

•Si Glasgow < 8: Intubación Orotraqueal.
•Si hipoglucemia: Suero Glucosado al 25%: 2 ml/kg ev
•Si hipoventilación y/o miosis: Naloxona ev (o IM)
•Si sospecha de intoxicación por benzodiazepinas: Flumazenil
(Anexate®)

• Traslado al hospital Frías M, Comas E. En: Pérez-Navero JL, Camino R.
Urgencias neuropediátricas. 1ª edición 2005.
Ed. Ergon. Madrid. Pág 27-38.

Intoxicaciones

ABCD:
• asegurar la apertura de la vía aérea
• administrar oxígeno
• ventilar con bolsa autoinflable o intubación si es necesario
• canalizar vía venosa + glucemia capilar

• Si hay compromiso circulatorio: líquidos si existe hipotensión
o adrenalina/atropina si bradicardia y maniobras de RCP si PCR

Tipo de tóxico, vía de administración, dosis, tiempo desde su
ingesta y sintomatología.

Instituto Nacional de Toxicología de Madrid (telf 91 562 04 20)

Carbón activado

Intoxicaciones
Tóxico Antídoto
Paracetamol N-acetilcisteína

Monóxido de Carbono Oxígeno

Opiáceos Naloxona

Benzodiacepinas Flumazenil (Anexate®)

Metoclopramida Biperideno (Akinetón®)

ß-bloqueantes Glucagón

Dicumarínicos Vitamina K

Metahemoglobinemia Azul de metileno

Organofosforados Atropina

Etilenglicol, Metanol Etanol

Mendoza A, Martín MJ. Accidentes e intoxicaciones. En: Muñoz MT et al. Pediatría extrahospitalaria.
Aspectos básicos en atención primaria. 3ª edición. 2001. Ed. Ergon. Madrid. Pág: 493-6.

Tipus de parada cardiorrespiratòria

Tipus “ADULT” Tipus “PEDIÀTRIC”

PCR cardíaca PCR asfíctica

Accés a Ventilació i
desfibrilador compressions
toràciques

SVA

DESFIBRIL—LADOR EXTERN
AUTOMÀTIC (DEA)
• Edat > 8 anys
• Utilització de DEA
d’adult

• Edat 1-8 anys
• Utilització d’electrodes i
reductor de dosis
pediàtrics (si no està
disponible: DEA
d’adults)

• Edat < 1 any
• La seva utilització és
raonable, preferiblement
amb un reductor de dosis

SUPORT VITAL BÀSIC PEDIATRIC AMB D.E.A.
HI HA PERILL? VALORA LA VICTIMA

NO RESPON ? CRIDA: AJUDA
aè
Obre la via aèria
NO RESPIRA
5 VENTILACIONS ACTIVA
112/061 si la
parada es de sobte i
RCP FINS DEA PREPARAT sinó
presenciada, sinó al
minut de RCP
RCP 15:2
(adult
RCP 30:2 (adult o
pob.)
pob.)
Anàlisi ritme

XOC INDICAT XOC NO INDICAT

DESFIBRIL—
DESFIBRIL—LAR 1 XOC
Bifà
150J Bifàsic o atenuadors
pedià
pediàtrics

RCP 2 min RCP 2 min
5 CICLES 30/2 5 CICLES 30/2
10 CICLES 15/2 10 CICLES 15/2

respiració
Continuar fins respiració normal
Arribada SEM

SVA ALGORITMES
DEA: RITME NO DESFIBRIL—LABLE
Desfibril—lador manual: ASISTÒLIA, BRADICÀRDIA SEVERA, ACTIVITAT ELÈCTRICA SENSE POLS,
Bloqueig A-V complert

SEQÜÈNCIA BÀSICA: cada Optimitzar RCP: oxigenar, ventilar,
cicle igual a l’anterior, però Adrenalina cada intubar, vies...
3-5’: A CICLES ALTERNS Bicarbonat: 1mEq/Kg si PH<7.10 o
RCP>10 minuts
Líquids: 20cc/Kg en: Hipovolèmia.
Sempre en AESP
15:2
En la AESP descartar:
Hipovolèmia, pneumotòrax a tensió,
2’ 2’ 2’ 2’ 2’
taponament cardíac, intoxicacions,
ACR RCE hipotèrmia, alt. electrolítiques
1 2 3 4 5 BRADICÀRDIA I BLOQUEIG AV
valorar a més:
Adrenalina Adrenalina Adrenalina
10 mcgr/Kg 10 mcgr/Kg 10 mcgr/Kg
Atropina 0,02 mg/Kg (mínim 0,1 mg)
Marcapàs
Ventilar/Oxige Si via aèria segura no interrompre
nar
Accès IO/IV compressions toràciques durant
Fàrmacs ventilació!
Intubació

SVA ALGORITMES
DEA: RITME DESFIBRIL—LABLE

Desfibril—lador manual: FIBRIL—LACIÓ VENTRICULAR, TAQUICÀRDIA VENTRICULAR SENSE POLS

15:2

2’ 2’ 2’ 2’ 2’ 2’ 2’

ACR RCE
1 2 3 4 5 6 7

Adrenalina Adrenalina Adrenalina
10 mcgr/Kg 10 mcgr/Kg 10 mcgr/Kg

Amiodarona Amiodarona
5 mg/Kg 5 mg/Kg
Ventilar/Oxige
nar
Accès IO/IV
Fàrmacs
Intubació No interrompre el massatge mentre
es carrega el desfibril·lador

Moltes Gràcies
per la vostra atenció

preguntes, dubtes i/o comentaris…

Agraïments
• Tots els membres (pediatres i infermers) de Pediatria
dels Pirineus

• Dra. Anna Fàbregas (Urgències Pediàtriques HMIVH)

• Dra. Imma Caubet (Espitau Vielha)

• Dr. Jose Mª Toboso (SEM adults HUGTiP)

• You Tube (+ Dr. Pablo Ercoli)

Qualsevol dubte o comentari:

Jfabrega@pediatriadelspirineus.org
www.pediatriadelspirineus.org
@jorfabrega (Twitter)

Algú s’anima a
practicar les
maniobres amb els
ninos ?

Acut 2012 pediatria

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Plus de Jordi Fabrega

Plus de Jordi Fabrega (20)

Acut 2012 pediatria