1. Sociologia de les religions
•Què és, per tu, la religió?
•Com la definiries amb la
màxima exactitud?
2. La religió: Una definició
• La creença en allò sobrenatural,
que es pot definir com alguna cosa
més enllà del que podem
experimentar o fins i tot
comprendre.
3. Característiques de les religions
• Tenen un sistema de creences, que poden estar
incloses en un llibre sagrat, com la Bíblia o
l’Alcorà, que pretenen respondre a les grans
qüestions de la vida
• Els creients, a més de conèixer la doctrina, han
de realitzar certes pràctiques o rituals per
demostrar la seva fe i per experimentar algun
tipus de comunicació amb la divinitat.
• Les religions proveeixen els seus fidels d’un codi
de conducta que aquests deuen seguir;
d’aquesta manera, se senten units formant part
d’una comunitat
4. L’evolució de la religió
• Les primitives formes de religió, anomenades
animisme o naturisme intentaven explicar
fenòmens naturals com el vent, el sol, la mort o
els somnis, a través de la creença en
l’existència d’esperits
• Els esperits propis de l’animisme i el naturisme
antics es van anar transformant en déus, amb
un poder sobrenatural sobre una classe de
fenòmens, i van donar lloc al politeisme. Hi
havia un déu del cel, un déu del mar, o de la
fecunditat, o de l’agricultura...
5. El monoteisme
• La creença en un sol déu totpoderós i
infinit sorgeix del judaisme, i s’ha estès de
tal manera que les religions amb major
implantació actualment són monoteistes:
el judaisme, el cristianisme i l’islam.
• L’hinduisme pot semblar politeista per a
un profà, encara que ells adoren diverses
manifestacions d’una divinitat: l’absolut o
Brahma.
6. El budisme
• Més aviat representa una manera de viure, una
saviesa, que una religió en sentit estricte, ja que
no conté una idea de divinitat ni una paraula de
déu revelada als homes.
• El Buda no es considerava déu ni profeta, sinó
un home que ensenya la manera de fer el bé i
evitar el sofriment.
• Amb el temps s’ha transformat en una religió,
amb la seva organització de monjos, rituals,
cerimònies, pregàries i han arribat a considerar
el Buda gairebé com una divinitat.
7. El paper de la religió en la societat
• Les diferències entre els sociòlegs que
expliquen el paper de les religions en la
societat són tan profundes que és
impossible establir un acord entre ells.
• Examinarem les tres teories sociològiques
més importants referent a aquest tema: el
funcionalisme, el marxisme i el punt de
vista weberià (de Max Weber).
8. El funcionalisme
(Durkheim o Talcott Parsons)
• La religió compleix una funció beneficiosa per a
l’individu i la societat perquè aporta un sentit a la
vida.
• La religió permet a l’individu assumir situacions,
particularment aquelles que són doloroses, com
la malaltia o la mort, per la qual cosa redueix el
sofriment i l’ansietat i fomenta l’estabilitat social.
• Els funcionalistes destaquen el paper d’agent de
socialització de la religió: aporta unes normes i
valors que els individus interioritzen, com per
exemple que robar és dolent
9. El punt de vista marxista
• Karl Marx opinava que no va ser déu qui va crear els
éssers humans sinó al revés: les persones van crear o
van inventar déu.
• Marx destaca el paper de control social que ocupa la
religió: les classes dominants d’una societat utilitzen la
religió com un mitjà de controlar i sotmetre la resta de la
població, persuadint les classes dominades que acceptin
la seva posició a la vida en lloc d’intentar canviar-ho.
• La religió actua com l’”opi del poble” perquè, com una
droga, adorm els oprimits perquè no es rebel·lin contra
els opressors
10. El punt de vista marxista (2)
• La religió justifica les desigualtats socials com
establertes per déu, fent que els pobres acceptin
resignadament la seva situació amb la promesa
d’una vida millor després de la mort.
• Moltes religions consideren la pobresa com un a
virtut. D’aquesta manera, s’evita que els pobres
pensin a canviar la societat i les classes
dominants es mantenen en la seva posició
privilegiada.
11. El punt de vista weberià
Max Weber: L’ètica protestant i l’esperit del
capitalisme
• Va estudiar particularment el protestantisme
com a element de suport del capitalisme.
• El calvinisme i el seu paper en la
industrialització, a través de l’ètica del treball
dur, l’estalvi i els assoliments personals
• Més que una font d’estabilitat o de control social,
les religions poden ser, en certes ocasions, fonts
de conflictes o de canvi
12. Exemples de conflictes religiosos
• Les lluites entre musulmans i hinduistes,
en el context de la independència a l’Índia
• Les guerres i enfrontaments entre àrabs i
jueus.
• Els conflictes religiosos entre catòlics i
protestants a Irlanda del Nord.
13. Creences religioses i progrés
• La lluita encapçalada per Martin Luther King que
va influir decisivament en el reconeixement dels
drets civils dels negres a Amèrica
• “Teologia de l’alliberament”: lluita contra les
dictadures en alguns països d’Amèrica Llatina
• Jon Sobrino.
• Importants moviments socials, els sense terra
del Brasil recolzats pel bisbe Pere Casaldàliga
• En coneixes algun exemple que hagi estat
d’actualitat?
14. El feminisme i la religió
• La religió tendeix a perpetuar les desigualtats de la dona
en la societat en el seu conjunt
• En la majoria de les religions del món, les dones no
gaudeixen dels mateixos drets que els homes: el
sacerdoci femení (?)
• En la religió dels sikhs (Índia) els homes i dones ocupen
les mateixes funcions.
• Entre els jueus només hi pot haver dones rabins en les
sinagogues progressistes, però no entre els jueus
ortodoxos.
• En la resta d’esglésies, no s’admet el sacerdoci femení.
15. Criteris per classificar les
religions
• La manera com estan organitzades
• El nombre de seguidors
• La seva actitud respecte a altres religions i
a l’Estat
• La classe de persones que hi pertanyen
17. Les esglésies
• Grans organitzacions religioses
• Estructura jeràrquica
• Els seus oficials o sacerdots són professionals
estratificats segons la seva importància
• Es consideren a elles mateixes com l’únic camí
cap a la salvació
• Acostumen a tenir relacions estretes amb l’estat
o el poder: L’Iran, o Israel…
• Són exemples d’esglésies l’Islam, el Judaisme,
l’Hinduisme i les diferents branques del
Cristianisme.
18. Les sectes
• Es tracta de petits grups religiosos sense una estructura
organitzativa complexa, que solen ser guiats per un líder
carismàtic
• Tenen regles estrictes sobre qui pot formar part del grup.
• Encara que en la majoria d’elles els seus membres
poden seguir duent la seva vida normal, i fins i tot poden
ser recolzats en les seves carreres professionals, en
algunes altres es mantenen allunyats de la resta de la
societat, fins al punt de separar als seus fidels de les
seves famílies i poden arribar a ser tan radicals que
s’han donat casos de suïcidi col·lectiu
• Convé diferenciar les sectes fanàtiques d’aquelles que
no ho són.
19. Les denominacions
• Són un intermedi entre les esglésies i les sectes
• No s’identifiquen amb l’Estat, sinó que veuen la
religió i l’Estat com separats, el que els fa ser
més crítiques en qüestions polítiques, però són
grups socialment integrats.
• Els seus fidels són de procedència variada,
principalment de classe baixa i mitjana.
• Per exemple, els metodistes o els baptistes
20. Secularització
• La secularització es refereix al fet de la pèrdua
d’importància de la religió en la societat.
• Les accions humanes i els costums ja no estan
guiades per la religió
• La societat occidental és menys religiosa avui
que en el segle XIX
• A l’Iran, Paquistan, Afganistan ... l’Islam és una
religió amb una implantació major que en altres
èpoques
21. Com es mesura la
secularització?
• Els sociòlegs no es posen d’acord sobre si
la religió està en declivi actualment.
• Alguns sociòlegs mesuren el nombre de
membres, l’assistència actes religiosos,
les noces religioses i el nombre de
clergues
• Altres afirmen que hi ha molta gent que té
creences religioses encara que no
segueixi les pràctiques i rituals oficials.
22. Altres fenòmens actuals
• Hi ha hagut un increment de moviments
religiosos, com els mormons o els adventistes o
els Testimonis de Jehovà i també de grups
fonamentalistes cristians (cristians renascuts), el
cas de G.Bush.
• En el passat una sola religió monopolitzava les
creences de les societats de nombrosos països
• Avui dia la tendència es manifesta en la
pluralitat
• Una altra explicació apunta que el que està en
declivi és la religió institucionalitzada,però que
la religió continua viva com a necessitat humana
23. A Espanya i Catalunya
• Els estudis realitzats pel Centre d’Investigacions
sobre la Realitat Social (CIRES) i FOESSA
sostenen que la població que manifesta que la
seva religió és la catòlica l’any 1993 era el
91,3% dels enquestats, els qui tenen una altra
religió el 1,32% i el 7,34% no té cap religió
(FOESSA 1994)
• El 2002, el 80% de la població es defineix
catòlic, el 1% d’una altra religió i el 12% no
creient (CIS, maig 2002)
