DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)

Ministerio de Fomento
Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda
Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo
Document Bàsic SI
Seguretat en cas d’incendi
Articlat: Febrer 2010
Comentaris: 22 Desembre 2015
Amb comentaris del Ministeri de Foment
SI 1
SI 2
SI 3
SI 4
SI 5
SI 6
Propagació interior
Propagació exterior
Evacuació d’ocupants
Instal·lacions de protecció contra incendis
Intervenció dels bombers
Resistència al foc de l’estructura

Documento Básico SI con comentarios
2

Disposicions legislatives
L'articulat d'aquest document bàsic va ser aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de
març (BOE 28-març-2006) i posteriorment ha sigut modificat per les sigüents disposicions:
- Reial decret 1371/2007 de 19 d'octubre (BOE 23-octubre-2007).
- Correcció d'errors i errates del Reial decret 314/2006 de 17 de març (BOE 25-
gener-2008).
- Ordre VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23-abril-2009).
- Reial decret 173/2010 de 19 de febrer (BOE 11-març-2010).
- Sentència del TS de 4/5/2010 (BOE 30/7/2010)
DB SI con comentarios
Conforme a l'establit en l'article 35.g) de la Llei de Règim Jurídic de les *Ad- *ministraciones
Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció general d'Arquitectura, Habitatge
i Sòl ha respost a nombroses consultes relacionades amb la interpretació i aplicació del
Document Bàsic *DB SI del Codi Tècnic de l'Edificació.
Aquesta versió del DB SI incorpora, al costat del text articulat del *DB, els principals mengen-
*tarios, aclariments i criteris d'aplicació resultat d'aquestes consultes, dels quals (inclosos els
referits a la NBE-*CPI/96) s'han publicat successives versions des de l'any 2002, sent les
més recents les següents:
- 4 de febrer de 2008 - 29 de juny de 2012
- 1 de setembre de 2008 - 21 de desembre de 2012
- 21 de agost de 2009 - 18 de desembre de 2013
- 18 de maig de 2010 - 20 de juny de 2014
- 12 d’abril de 2011 - 19 de desembre de 2014
- 2 de desembre de 2011 - 30 de juny de 2015
Comentaris, aclaracions i criteris d’aplicació
Els comentaris que ja existien en versions anteriors figuren amb aquest tipus de lletra, amb aquesta sagnia i amb
una línia vertical fina en el marge esquerre.
Els comentaris, aclariments i criteris d'aplicació que s'incorporen o modifiquen significativament en aquesta
actualització figuren amb una doble línia vertical en el marge esquerre.
Documents de suport per a l’aplicació del DB SI/SUA
El Ministeri de Foment ha publicat una sèrie de documents de suport (DÓNA) que, encara
que no són obligatoris, conformen, juntament amb el text articulat del Codi, el marc
regulador aplicable. Es pot accedir a aquests documents mitjançant el següent enllaç:
http://www.codigotecnico.org/

3

Introducció
I Objecte
Aquest Document Bàsic (DB) té per objecte establir regles i procediments que permeten complir les
exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb les
exigències bàsiques SI 1 a SI 6.
La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta
aplicació del conjunt del DB suposa que es satisfà el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi".
Tant l’objectiu del requisit bàsic com les exigències bàsiques que s’estableixen en el article 11 de la
Part 1 d’aquest CTE i són els següents:
ArtIclE 11. Exigències bàsiques de seguritat en cas d’incendi (SI)
1 L’objectiu del requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi” consisteix a reduir a límits acceptables el
risc de que els usuaris d’un edifici sofrisquen danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com
a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment.
2 Per a satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de
manera que, en cas d'incendi, es complisquen les exigències bàsiques que s'estableixen en els
apartats següents
3 El Document Bàsic *DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals
assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat
propis del requisit bàsic de seguretat en cas d'incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i
zones d'ús industrial als quals els siga aplicable el “Reglament de seguretat contra incendis en els
establiments industrials”, en els quals les exigències bàsiques es compleixen mitjançant aquesta
aplicació. (1)
11.1 Exigècia bàsica SI 1 - Propagació interior
S’hi limitará el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici.
11.2 Exigència bàsica SI 2 - Propagació exterior
S’hi limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a
d’altres edificios.
11.3 Exigència bàsica SI 3 – Evacuació d’ocupants
L'edifici disposarà dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants puguen abandonar-ho o
aconseguir un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.
11.4 Exigència bàsica SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendis
L'edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per a fer possible la detecció, el control i
l'extinció de l'incendi, així com la transmissió de l'alarma als ocupants.
(1)
A tal efectes ha de tenir-se en compte que també es consideren zones d'ús industrial:
a) Els emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i
corregida d'aquests emmagatzematges, calculada segons l'Annex 1 d'aquest Reglament, excedisca de 3x106 MJ. No obstant açò,
quan estiga prevista la presència del públic en ells se'ls haurà d'aplicar a més les condicions que aquest *CTE estableix per a l'ús
corresponent.
b) Els garatges per a vehicles destinats al transport de persones o de mercaderies.

4

II Ámbit d’aplicació
L'àmbit d'aplicació d'aquest DB és el que s'estableix amb caràcter general per al conjunt de CTE en el seu
article 2 (Parteix I) excloent els edificis, establiments i zones d'ús industrial als quals els siga aplicable el
“Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials”. (1)
Aplicació del RSCIEI
Al Ministeri de Foment no li correspon d’interpretar o aclarir l’aplicació del Reglament de Seguretat contra
Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) ni tan sols en allò que el dit reglament es remetl CTE DB SI.
Aplicació del RSCIEI a naus industrials
A l'efecte d'aplicar el *DB SI o el *RSCIEI, el rellevant no és si un edifici és una “nau industrial”, ja siga des del
punt de vista urbanístic o des del constructiu, sinó si l'activitat principal de l'establiment implantat en ella és o
no industrial, conforme a la definició que el citat reglament fa d'aquesta activitat.
R Reglamentació aplicable a les zones de greixatge i llavat, tallers, estacions de servei, etc., integrades
en aparcaments
Les zones d'un aparcament destinades a greixatge i llavat, tallers, etc. són d'ús industrial segons l'article 2 del
RSCIEI, encara que no siguen establiments diferents de l'aparcament, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar aquest
reglament. En canvi, les zones destinades exclusivament al llavat manual de vehicles no cal considerar-les com
un risc industrial, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les mateixes condicions del *DB SI que al conjunt de
l'aparcament.
A les zones destinades a estació de servei se'ls ha d'aplicar la ITC LA MEUA-IP04 del Reglament d'Instal·la-
cions Petrolíferes.
En canvi, les zones destinades exclusivament a llavat de vehicles no cal considerar-les com un risc industrial,
per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les mateixes condicions del *DB SI que al conjunt del aparcament.
Aplicació del *DB SI a estructures provisionals
L'àmbit d'aplicació que s'estableix amb caràcter general per al conjunt del *CTE és, al seu torn, el que s'estableix
en la LOE, el qual contempla únicament edificis de caràcter permanent. Per tant, el *DB SI no és aplicable a
estructures provisionals tipus carpes, circs, etc.
Aplicació del *DB SI a un projecte o a un establiment integrat per diversos edificis
En un mateix projecte o establiment integrat per diversos edificis en els quals el risc d'incendi es puga considerar
independent entre ells, el DB-SI es pot aplicar també de forma independent a cadascun d'aquests edificis.
Aplicació del DB SI a elements d'ús exclusiu per a manteniment, inspecció, reparacions, etc.
El *DB SI no és aplicable a les condicions d'evacuació de zones d'ús exclusiu per personal especialitzat en
manteniment, reparacions, etc., ni als elements destinats a dita personal: escales, accessos, etc.
La regulació de les condicions d'evacuació d'aquestes zones i elements correspon a la reglamenta- *ción de
seguretat en el treball o bé a l'específica de les instal·lacions i equips que es tracte.
(1)
Conforme a aquest reglament, al seu torn, les condicions de protecció contra incendis de les zones dels establiments industrials
destinades a un altre ús i que superen determinats límits seran les que estableix la norma bàsica de l'edificació NBE-CPI/96. En
aquesta referència, la citada norma bàsica s'ha d'entendre substituïda per aquest *DB SI del *CTE.
11.5 Exigència bàsica SI 5 - Intervenció de bomberos
S’hi facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis.
11.6 Exigència bàsica SI 6 – Resistència al foc de l’estructura
L'estructura suportant mantindrà la seua resistència al foc durant el temps necessari perquè puguen
complir-se les anteriors exigències bàsiques.

5

Establments destinats a trasters en règim de lloguer
Un establiment per a trasters de lloguer deu, en tot cas, considerar-se un emmagatzematge industrial dins de
l'àmbit d'aplicació de l'article 2 del RSCIEI, en ser un “recinte, cobert o no, que de forma fixa o temporal, es
dedique exclusivament a albergar productes de qualsevol tipus”, havent de complir les condicions pròpies del
tipus d'establiment industrial que es tracte segons l'Annex I d'aquest reglament. Tot açò al marge que la seua
càrrega de foc total excedisca o no de 3x106 MJ.
El contingut d'aquest *DB es refereix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit
bàsic "Seguretat en cas d'incendi". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requisits
bàsics, la qual cosa es possibilita mitjançant l'aplicació del *DB corresponent a cadascun d'ells..(1)
Aplicació del *DB SI quan un incendi no supose risc per a les persones
L'aplicació del *DB SI té com a finalitat satisfer el requisit bàsic SI, el qual té per objectiu “… reduir a límits
acceptables el risc que els usuaris d'un edifici patisquen danys derivats d'un incendi d'origen accidental (Parteix
I, art. 11.1). Per tant, l'aplicació de les condicions del *DB SI és exigible en la mesura en què existisca risc per a
les persones i voluntària si únicament existeix risc per als béns.
A títol d'exemple, en un aparcament situat a l'exterior, com pot ser en la coberta d'un edifici, o en un edifici d'ús
agropecuari, garatge o magatzem, de poca superfície, una planta, ocupació mínima i ocasional, suficient
separació respecte d'altres edificis, etc., pot ser suficient aplicar les condicions d'evacuació (SI 3) que realment
puguen resultar necessàries per a la seguretat de les persones.
Situacions en les quals no es preveja un determinat tipus d'usuari
Quan segons el parer de l'autoritat de control quede suficientment justificat que la presència de determinat tipus
d'usuaris (per exemple, persones amb discapacitat) no és previsible en una zona determinada, es *pue- de
considerar innecessari aplicar aquelles condicions establides en el *DB SI específicament dirigides a aqueix
tipus d'usuaris.
Per exemple, es pot considerar no previsible la presència d'usuaris de cadira de rodes en aquelles plantes
d'hotel en les quals únicament hi haja habitacions d'allotjament i cap d'elles siga un allotjament accessible. En
tal cas, en la documentació final de l'obra hauria de quedar constància, amb la finalitat de que el tu- *tular de
l'activitat adopte les mesures oportunes.
Aquest CTE no inclou exigències dirigides a limitar el risc d'inici d'incendi relacionat amb les instal·lacions
o els emmagatzematges regulats per reglamentació específica, a causa que correspon a aquesta
reglamentació establir aquestes exigències.
Com en el conjunt de CTE, l'àmbit d'aplicació d'aquest DB són les obres d'edificació. Per açò, els elements
de l'entorn de l'edifici als quals els són d'obligada aplicació les seues condicions són únicament aquells
que formen part del projecte d'edificació. Conforme a l'article 2, punt 3 de la llei 38/1999, de 5 de
novembre, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), es consideren compreses en l'edificació les seues
instal·lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que romanguen adscrits a
l'edifici.
III Criteris generals d’aplicació
Poden utilitzar-se altres solucions diferents a les contingudes en aquest *DB, en aquest cas haurà de seguir-
se el procediment establit en l'article 5 del *CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment de
les exigències bàsiques. Quan l'aplicació d'aquest *DB en obres en edificis protegits siga incompatible amb
el seu grau de protecció, es podran aplicar aquelles solucions alternatives que permeten la major adequació
possible, des dels punts de vista tècnic i econòmic, de les condicions de seguretat en cas d'incendi. En la
documentació final de l'obra haurà de quedar constància d'aquelles limitacions a l'ús de l'edifici que puguen
ser necessàries com a conseqüència del grau final de *adecua- *ción aconseguit i que hagen de ser
tingudes en compte pels titulars de les activitats.
(1)
En particular, ha de tenir-se en compte que en aquest Codi Tècnic les exigències relacionades amb la seguretat de les persones
en desplaçar-se per l'edifici (tant en circumstàncies normals com en situacions d'emergència) es vinculen al requisit bàsic
“Seguretat d'utilització”. Per açò, les solucions aplicables als elements de circulació (passadissos, escales, rampes, etc.) així
com a la il·luminació normal i a l'enllumenat d'emergència figuren en el *DB EL SEU.

6

Les UNE-EN d'assaig o de classificació, en ser normes de suport a normes EN harmonitzades de
producte publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea es poden considerar incloses entre les
d'actualització automàtica conforme a l'última versió
Quan se cita una disposició reglamentària en aquest DB ha d'entendre's que es fa
referència a la versió vigent en el moment que s'aplica el mateix. Quan se cita una norma
UNE, UNE-EN o UNE- EN ISO ha d'entendre's que es fa referència a la versió que
s'indica, tot i que existisca una versió posterior, excepte quan es tracte de normes UNE
corresponents a normes EN o EN ISO la referència de la qual haja sigut publicada en el
Diari Oficial de la Unió Europea en el marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/CEE sobre
productes de construcció, en aquest cas la cita ha de relacionar-se amb la versió
d'aquesta referència.
Versió de les normes UNE-EN d’assaig que ha de considerar-se
Les UNE-EN d'assaig o de classificació, en ser normes de suport a normes EN harmonitzades de producte
publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea es poden considerar incloses entre les d'actualització
automàtica conforme a l'última versió.
En edificis que haja de tenir un pla d'emergència conforme a la reglamentació vigent, aquest preveurà
procediments per a l'evacuació de les persones amb discapacitat en situacions d'emergència.
A fi i efecte d'aquest DB ha de tenir-se en compte els següents criteris d'aplicació:
1 En aquelles zones destinades a albergar persones sota règim de privació de llibertat
o amb limitacions psíquiques no s'han d'aplicar les condicions que siguen
incompatibles amb aquestes circumstàncies. En el seu lloc, s'han d'aplicar altres
condicions alternatives, justificant la seua validesa tècnica i sempre que es
complisquen les exigències d'aquest requisit bàsic.
2 Els edificis, establiments o zones l'ús previst de les quals no es trobe entre els
definits en l'Annex SI A de aquest DB hauran de complir, excepte indicació en un
altre sentit, les condicions particulars de l'ús al que millor puguen assimilar-se.
Assimilació a més d'un ús dels contemplats en el DB SI
Quan els diferents aspectes de risc d'una determinada activitat siguen assimilables a diferents usos dels
contemplats en el DB SI (els definits en l'Annex A), és possible aplicar en cada aspecte les condicions
reglamentàries de l'ús al com aquest aspecte es pot assimilar, sempre que es justifique adequadament sobre la
base d'una anàlisi dels riscos específics de l'activitat en qüestió.
L'anàlisi de les particularitats de cada activitat i les decisions sobre quin siga l'assimilació o assimilacions més
adequades, corresponen a l'autor del projecte. La decisió sobre la validesa de l'anterior correspon a l'autoritat de
control edificatori.
Local diàfan sense ús
Un local diàfan sense cap ús declarat és, a l'efecte del *CTE, una obra inacabada. El projecte i obra de terminació
de dita local per a un ús determinat ha de complir (al marge de com es denomine la llicència corresponent, des de
l'òptica municipal) totes les exigències del *CTE vigents en el moment de sol·licitar llicència per a aquesta obra
(no per a l'obra inicial), incloses les de seguretat en cas d'incendi, *particulariza- dónes per a l'ús en qüestió.
Ús aplicable a una estació d'autobusos
En general, en els establiments en els quals hi haja freqüent moviment dels vehicles (excepte en cas de transport
de mercaderies) se'ls ha d'aplicar el DB SI, com use Aparcament, quan no hi haja presència de Públic, o com a
ús Pública Concurrència, en cas contrari. Als establiments en els quals els vehicles estan normalment
emmagatzemats o aparcats amb escassa mobilitat se'ls ha d'aplicar el “Reglament de seguretat contra incendis
en establiments industrials” (*RSCIEI).

7

Per tant, a una estació d'autobusos se li ha d'aplicar el *DB SI i es considera ús Pública Concurrència i a un
garatge d'autobusos o de qualsevol altre tipus de vehicle destinat al servei de transport de persones, se li ha
d'aplicar el *RSCIEI, havent d'a més considerar establiments diferents a l'un i l'altre, cas d'estar integrats en
un mateix edifici.
Als garatges de vehicles destinats al transport de mercaderies se'ls ha d'aplicar, en tot cas, el citat Reglament.
Ús aplicable a estudis cinematogràfics o de televisió
A efectes d'aplicació del *DB SI, un estudi cinematogràfic o de televisió s'ha de considerar ús Administratiu,
sense perjudici que les zones amb presència (o pas) de públic en nombre apreciable (p. ex. més de 100
persones) s'hagen de considerar de pública concurrència i que, com en la resta dels edificis i establiments
d'ús no industrial, als emmagatzematges la càrrega dels quals de foc total, ponderada i corregida, calculada
segons l'Annex 1 del *RSCIEI, excedisca de 3x106 *MJ, se'ls aplique el *RSCIEI.
Establiments per a activitats professionals
Es considera que aquells establiments que siguen de "xicoteta entitat" en els quals les persones acudeixen
citades de forma personalitzada i en un nombre limitat (es pot considerar raonable establir aquest límit en 100
m2 de superfície útil i en 10 persones d'ocupació) poden assimilar-se, en el cas que no ho siguen, a l'ús
Administratiu.
Activitats professionals dintre d’una vivenda
Quan l'usuari d'un habitatge, que continua utilitzant-la com a tal, duu a terme en ella activitats tals com una
classe particular (idiomes, música, etc.) una consulta professional (metge, psicòleg, fisioterapeuta, etc.) açò no
suposa un canvi d'ús de l'habitatge a l'efecte del *CTE i no obliga a aplicar el mateix.
En canvi, quan tot l'habitatge passa a estar dedicada a l'activitat en qüestió, ha d'entendre's que es duu a terme
un canvi d'ús d'aquest habitatge i, conforme al punt 5 de l'article 2 de la seua Part I, ha de *aplicar-s’hi el CTE
en els termes que s'estableixen en els seus Documents Bàsics.
Als edificis, establiments o zones dels mateixos els ocupants dels quals precisen, en la seua majoria, ajuda
per a evacuar l'edifici (residències geriàtriques o de persones discapacitades, centres d'educació especial,
etc.) se'ls ha d'aplicar les condicions específiques de l'ús Hospitalari.
Uso aplicable a las guarderías y a las escuelas infantiles
L'aplicació que estableix el punt 3 ha de fer-se d'una manera flexible, excloent aquelles condicions que tinguen
sentit en un hospital, però no en l'establiment en qüestió, per exemple en una guarderia.
Tal és el cas de les amplàries mínimes de passadissos i portes, que per a un hospital s'estableixen tenint en
compte la necessitat de desplaçar a pacients en llit en cas d'emergència, mesura que és innecessària en les
guarderies i en les residències i habitatges tutelats per a persones amb discapacitat, excepte en els casos
singulars en els quals el tipus de discapacitat d'aquestes persones faça necessària aquesta mesura.
De la mateixa manera, no sembla lògic traslladar també a les guarderies l'exigència de dos sectors d'incendi en
tota planta, atès que en una guarderia sempre és preferible i més segura l'evacuació a l'espai exterior
(òbviament, complint els recorreguts totals màxims i els màxims trams de recorregut únic conforme a SI3-3) que
l'evacuació a un sector alternatiu. Per tant, una planta de guarderia ha de tenir més d'un sector d'incendis
únicament quan supere el límit de 1500 m2 construïts.
A part de l'anterior, les escoles infantils per a xiquets de més de 3 anys d'edat es consideren ús Docent
conforme a l'Annex A, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les condicions específiques d'aquest ús.
Ús aplicable a un centre de dia per a persones majors
Un centre de dia per a persones majors ha d'assimilar-se, en general, a l'ús Residencial Públic, excepte quan
el grau de dependència dels ocupants en cas d'incendi siga tan alt i generalitzat que faça aconsellable
assimilar-ho a ús Hospitalari.
Als edificis, establiments o zones d'ús sanitari o assistencial de caràcter ambulatori se'ls ha d'aplicar les
condicions particulars de l'ús Administratiu.
Quan un canvi d'ús afecte únicament a part d'un edifici o d'un establiment, aquest *DB s'ha d'aplicar a
aquesta part, així com als mitjans d'evacuació que la servisquen i que conduïsquen fins a l'espai exterior
segur, estiguen o no situats en ella. Com a excepció a l'anterior, quan en edificis d'ús Residencial Habitatge
existents es tracte de transformar en dita use zones destina- dónes a qualsevol un altre, no cal aplicar
aquest DB als elements comuns d'evacuació del edifici.

8

Canvi del perfil de risc
Aquest DB també ha d'aplicar-se quan es modifique el perfil de risc de l'edifici, establiment o zona
considerada sense que necessàriament es done un canvi d'ús. Pot ser el cas del canvi d'una zona
d'ús públic a un ús no públic, que portaria a un canvi de mecanismes d'obertura de les portes.
Adequació d'escales existents en canvis d'ús
Quan en una o en diverses plantes d'un edifici existent es pretenga implantar un establiment d'ús
diferent del principal de l'edifici, amb caràcter general, les escales que servisquen al nou establiment
han d'adequar-se al mateix en tota la seua altura, no solament quant al seu tipus de
compartimentació, sinó també pel que fa al seu nombre i a la seua amplària o a la seua capacitat
d'evacuació. Hauran d'així mateix complir- li les condiciones de compatibilitat dels elements
d'evacuació que s'estableixen en SI 3-1
No obstant açò, donada l'evident dificultat d'adequar per complet les escales existents, així com les
desfavorables condicions de seguretat contra incendis que moltes d'elles presenten (tant pitjors com
més antic és l'edifici), per a determinar les condicions de seguretat necessàries per a l'adequació de
les escales, podria considerar-se l'altura d'evacuació de l'establiment que es pretén implantar en lloc
de la de l'edifici.
En qualsevol cas, quan no s'aconseguisquen les condicions establides en l'articulat, haurien de
considerar-se millores en la seguretat global de l'edifici, en allò que quede afectada per la
implantació del nou establiment, que podrien consistir en la instal·lació d'un sistema de detecció i
alarma, o una instal·lació automàtica d'extinció en el nou establiment.
En les obres de reforma en les quals es mantinga l'ús, aquest *DB ha d'aplicar-se als elements de
l'edifici modificats per la reforma,sempre que açò supose una major adequació a les condicions de
seguretat establides en aquest DB.
Abast de l'aplicació del *DB SI en intervencions en les quals es mantinga l'ús. Proporcionalitat
Amb aquests criteris generals no es pretén que qualsevol intervenció, en la qual es mantinga l'ús, supose la total
adequació de l'edifici al *DB (el que en molts casos seria impossible) sinó que hi haja proporcionalitat entre l'abast
constructiu de la intervenció i el grau de millora de les condicions de seguretat en cas d'incendi que es duga a
terme.
La decisió final sobre si, en cada cas concret, aquesta proporcionalitat i el grau de millora són raonablement
suficients, correspon a l'autoritat de control edificatori.
Abast de l’aplicació del DB SI en intervencions que canvien l’ús de zones de l’edifici
A l'efecte de determinar el grau i abast d'aplicació del *CTE *DB SI en una intervenció d'un edifici existent,
conforme als punts 5 i 6, s'entén per canvi d'ús el canvi de l'ús principal o dominant del conjunt de l'edifici o
establiment que es tracte, conforme als usos definits en l'Annex A.
En aquest sentit, una intervenció en un edifici d'ús Hospitalari en la qual es modifique l'ús local de determinats
recintes o zones (p. ex. despatxos que passen a ser habitacions de pacients, magatzems que passen a ser
unitats de tractament, etc.) no és, als efectes anteriors, una obra que supose canvi d'ús, ja que el conjunt de
l'edifici segueix sent d'ús Hospitalari, el qual no se circumscriu a les zones d'hospitalització de pacients, sinó
que s'estén a tot l'edifici.
Tot açò sense perjudici que, conforme al punt 6, hagen d'adequar-se al *DB SI tots els elements de l'edifici
modificats per la intervenció i per açò aquesta adequació haja de tenir un abast proporcional a l'abast de la
mateixa, així com que es tinga en compte el contemplat en el comentari de canvi del perfil de risc en el punt 5
anterior.
Abast de l’aplicació del DB SI en canvis d’activitat i a legalitzacions
La competència per a regular els canvis d'activitat i les legalitzacions és dels ajuntaments, per la qual cosa
correspon a aquests decidir sobre l'abast de l'aplicació del *CTE a aquests processos. No obstant açò, quan un
canvi d'activitat vaja acompanyat d'una obra de reforma o d'un canvi d'ús característic s'ha d'aplicar el *CTE en
la forma establida en est.
Renovació d’ascensore en edificis existents
Conforme al que estableix aquest punt 6, una obra de renovació total dels ascensors d'un edifici existent és una
intervenció que, per la seua importància, ha d'aconseguir el major grau d'adequació efectiva d'aquests
ascensors a les condicions que estableix aquest *DB SI que siga tècnica i econòmicament compatible amb
l'abast de l'obra.
Per exemple, si es tracta d'un edifici l'altura del qual d'evacuació excedeix de 28 m, en la renovació dels as-
censors s'ha de tenir en compte el que s'estableix en SI 4-1 sobre dotació d'ascensor d'emergència.

9

Aplicació del DB-SI en obres de manteniment
El CTE és aplicable a les intervencions en edificis existents, entenent per tals (veure Annex III Terminologia de la
Part I) les ampliacions, les reformes i els canvis d'ús.

1

A la seua vegada, s'entén per reforma “qualsevol treball o obra en un edifici existent diferent del que es
duga a terme per a l'exclusiu manteniment de l'edifici.” I al seu torn, s'entén per manteniment el “conjunt de
treballs i obres a efectuar periòdicament per a prevenir la deterioració d'un edifici o reparacions puntuals
que es realitzen en el mateix, amb l'objecte mantenir-ho en bon estat perquè, amb una fiabilitat adequada,
complisca amb els requisits bàsics de l'edificació establits.”
En conseqüència, en una obra que conforme a l'anterior siga de manteniment no és exigible l'aplicació del
CTE.
Si la reforma altera l'ocupació o la seua distribució pel que fa als elements d'evacuació, l'aplicació d'aquest
DB ha d'afectar també a aquests. Si la reforma afecta a elements constructius que hagen de servir de suport
a les instal·lacions de protecció contra incendis, o a zones per les quals discorren els seus components,
aquestes instal·lacions han d'adequar-se a l'establit en aquest DB.
Distribució de l’ocupació respecte als elements d’evacuació
Els canvis en la distribució d'ocupants han de tenir-se en compte quan aquests comporten un increment del risc
respecte a la distribució inicial.
Per exemple, en els casos en els quals mitjançant una nova distribució s'obtinguen longituds de recorreguts
més desfavorables.
Intervencions en elements que serveixen de suport a instal·lacions de protecció contra incendis
En funció del caràcter de la intervenció, pugues no ser exigible l'adequació de les instal·lacions de protecció
contra incendis que s'estableix en aquest punt.
Per exemple, una intervenció en un edifici existent l'objecte del qual siga reparar patologies en els revoltons
dels forjats, desmuntant per a açò els falsos sostres existents i reposant-los posteriorment no té el caràcter
d'obra de reforma, sinó que es tracta d'obra de manteniment, la qual pot limitar-se al seu objecte.
Per açò, no obligaria a la instal·lació del sistema de detecció automàtica que sí podria ser exigible si tinguera el
caràcter d'obra de reforma i es considerara que existeix proporcionalitat entre el seu abast constructiu i el grau
de millora de les condicions de protecció contra incendis, tant en relació amb el sistema que tindria com a
suport el sostre, com el qual, si escau, poguera ser exigible en la càmera de fals sostre.
En tot cas, les obres de reforma no podran menyscabar les condicions de seguretat preexistents, quan
aquestes siguen menys estrictes que les contemplades en aquest DB.
Compliment del DB SI en edificis existents
Aquesta condició s'ha fet extensiva, per al conjunt del *CTE i dels seus requisits bàsics i per a tots els edificis
existents, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Part I del *CTE introduïda per la Llei 8/2013 de 26 de juny,
de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes en el punt 3 del seu article 1.
Abast de l’aplicació del DB SI a obres d’ampliació
En una obra d'ampliació d'un edifici, a la part ampliada se li ha d'aplicar el DB SI com a una obra de nova
planta, però considerant-la parteix integrant de l'edifici ampliat. Per exemple, aquesta part haurà d'explicar les
instal·lacions de protecció que siguen exigibles conforme a SI 4 a l'edifici ampliat, encara que no siga
obligatori instal·lar-les també en la part preexistent.
A la part preexistent se li ha d'aplicar el *DB SI conforme als criteris que s'estableixen per a les obres de
reforma en els punts 6, 7 i 8 de l'apartat III de la seua Introducció, és a dir:
- Als elements que es modifiquen amb l'obra d'ampliació, sempre que aquesta aplicació supose una
major adequació al DB SI.
- Als elements d'evacuació que vagen a servir a la zona ampliada.
- A les instal·lacions de protecció contra incendis, si l'obra afecta als elements constructius que els
servisquen de suport en un grau tal que faça justificable i proporcionada l'actualització o la implantació de la
instal·lació que es tracte.
Elaboració de plans d’emergència i adequació al DB SI
L'elaboració del Pla d'Emergència d'un edifici existent no és una actuació que per si mateixa obligue a
l'adequació de l'edifici a l'establit pel *DB SI, sinó que suposa desenvolupar aquest Pla en funció del seu estat
actual, incloses les seues possibles deficiències respecte de la reglamentació actual. Només cabria, si així ho
requerira la Propietat (no és obligatori) complementar el Pla amb l'anàlisi i proposta d'adequació de l'estat
actual, ordenada si escau segons les prioritats que s'estimen més aconsellables.

10

IV Condicions particulars per al compliment de DB-SI
1 L'aplicació dels procediments d'aquest *DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que
en el mateix s'estableixen i amb les condicions generals per al compliment del *CTE, les condicions
del projecte, les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els
articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del *CTE.
V Condicions de comportament davant el foc dels productes de
construcció i dels elements constructius
1 Aquest DB estableix les condicions de reacció al foc i de resistència al foc dels elements constructius
conforme a les noves classificacions europees establides mitjançant el Reial decret 312/2005, de 18
de març i a les normes d'assaig i classificació que allí s'indiquen.
2 No obstant açò, quan les normes d'assaig i classificació de l'element constructiu considerat segons la
seua resistència al foc no estiguen encara disponibles en el moment de realitzar l'assaig, aquesta
classificació es podrà seguir determinant i acreditant conforme a les anteriors normes UNEIX, fins que
tinga lloc aquesta disponibilitat.L'Annex G reflecteix, amb caràcter informatiu, el conjunt de normes de
classificació, d'assaig i de producte més directament relacionades amb l'aplicació d'aquest DB.
3 Els sistemes de tancament automàtic de les portes resistents al foc han de consistir en un dispositiu
conforme a la norma UNE-EN 1154:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de tancament
controlat de portes. Requisits i mètodes d'assaig”. Les portes de dues fulles han d'estar a més
equipades amb un dispositiu de coordinació d'aquestes fulles conforme a la norma UNE-EN
1158:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de coordinació de portes. Requisits i mètodes
d'assaig”.
Informe únic de classificació de resistència al foc de portes
L'informe de classificació de les portes resistents al foc ha de ser únic, incloent tant la característica *EI2 *tt com
la característica *Cx de durabilitat del tancament automàtic. La suma de dos informes, cadascun dels quals
certifique una d'aquestes característiques, no és una opció vàlida, ja que no està contemplada, ni en la norma
de classificació, ni en el *DB SI.
Com a norma general, el laboratori que emet l'informe únic de classificació ha de ser el que va realitzar l'en-
casaca de resistència al foc. En aquells casos excepcionals en els quals açò no siga possible, l'informe ho
podrà realitzar el laboratori que haja realitzat l'assaig de durabilitat, sempre que ho faça amb la conformitat
expressa del laboratori que haja realitzat l'assaig de resistència al foc, al com haurà de sol·licitar tota la
informació que puga ser rellevant sobre aquest tema.
3 Les portes previstes per a romandre habitualment en posició oberta han de disposar d'un dispositiu
conforme amb la norma UNE-EN 1155:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de retenció
electromagnètica per a portes batents. Requisits i mètodes d'assaig”.
4 La utilització en les obres de sistemes complexos i no convencionals (per exemple, els sistemes de
compartimentació d'incendis que integren un element separador, una motorització, elements guia, un
sistema de detecció, un subministrament elèctric, un sistema automàtic de refredament mitjançant
aigua, etc.) ha d'emparar-se, d'acord amb l'article 5.2 del *CTE, en una certificació de la idoneïtat
tècnica que verifique totes aquells components i característiques del sistema que siguen crítics perquè
aquest complisca la funció que li siga exigible. Aquestes certificacions podran inscriure's en el Registre
General del CTE per al seu general coneixement, conforme a l'establit en el seu *article 4, punt 4.

Sistemes complexos i no convencionals de compartimentació d'incendis
De moment, els únics sistemes de compartimentació d'incendis als quals els és aplicable la inscripció en el Registre General del CTE a la
qual es refereix l'article són les cortines tallafocs.

11

V Laboratoris d’assaig
La classificació, segons les característiques de reacció al foc o de resistència al foc, dels productes de
construcció que encara no ostenten el marcat CE o els elements constructius, així com els assajos
necessaris per a açò han de realitzar-se per laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda
conforme al Reial decret 2200/1995 de 28 de desembre, modificat pel Reial decret 411/1997 de 21 de
març.
Validesa a Espanya d’assaigs fets en altres Estats de la Unió Europea
Un producte assajat en un altre Estat de la UE, conforme a les mateixes normes vigents a Espanya, per un
laboratori acreditat en aquest Estat pot ser considerat per l'Administració espanyola conforme amb les
disposicions del CTE. Per açò, la Direcció general competent emetria, a petició expressa i individualitzada, el
corresponent document en el qual es reconega l'anterior. En el marc del CTE, aquesta competència correspon
a la Direcció general d'Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment.
En la data en la qual els productes sense marcat CE se subministren a les obres, els certificats d'assaig i
classificació abans citats hauran de tenir una antiguitat menor que 5 anys quan es referisquen a reacció al
foc i menor que 10 anys quan es referisquen a resistència al foc.
Antiguitat dels informes d'assaig i classificació de productes
L'antiguitat màxima que han de tenir els informes d'assaig i de classificació, tant de reacció com de resistència al
foc, és exigible en el moment en què els productes se subministren a les obres. No cal deduir de l'anterior que un
producte ja instal·lat haja de renovar la seua validació al llarg de la seua vida útil mitjançant assajos actualitzats.
El termini de validesa, tant dels informes d'assaig com dels de classificació, compte a partir de la data de
realització de l'assaig corresponent.
Quan la reglamentació vigent determine la substitució d'una norma d'assaig o de classificació per una nova versió
(la mateixa norma, però amb diferent data) aquesta versió s'ha d'aplicar als productes que s'assagen o
classifiquen a partir d'aqueix moment, però no suposa que els productes amb informes d'assaig o de classificació
que conforme al *DB SI no hagen esgotat el seu temps de validesa i que no hagen sigut modificats hagen de
tornar a ser assajats o classificats conforme a la nova versió.
Quan la reglamentació vigent establisca que a un determinat tipus de producte se li ha d'aplicar una altra norma
diferent d'assaig o de classificació, els productes ja assajats o classificats amb la norma anterior s'han de tornar a
assajar o classificar conforme a la nova norma en els terminis que la reglamentació establisca per a açò.
El marcat CE d'un producte manté la seua validesa mentre aquest es mantinga en el mercat sense ser *modifi-
*cado, encara que la seua norma harmonitzada o les normes d'assaig o de classificació del seu comportament
davant el foc que li són aplicable siguen revisades i adopten noves versions.
Obligatorietat d'aportar els informes d'assaig
Els fabricants o subministradors de productes que encara no ostenten el marcat CE solament estan obligats a
aportar còpia del certificat de classificació, el qual en tot cas ha de contenir la descripció i identificació completa
del producte. Tant l'informe de classificació com el d'assaig, encara que aquest no es lliure, han de ser vigents
conforme al que estableix aquest DB SI.
Idioma en el qual han d'estar redactats els documents que emparen la utilització dels productes en les
obres
Els informes d'assaig i de classificació dels productes de construcció, així com els certificats i *decla- racions de
prestacions segons el Reglament de productes de construcció i les *ETE (Avaluació Tècnica Europea) poden
estar redactats en qualsevol idioma que siga acceptable per als agents que els sol·liciten i utilitzen. No obstant
açò, quan d'aquests documents haja de quedar constància i registre reglamentari amb efectes administratius,
hauran d'estar redactats en espanyol i, si escau, en algun dels idiomes *coofi- *ciales en la comunitat autònoma
en la qual es presenten.
A d’aquests efectes, els laboratoris acreditats espanyols es consideren, de forma no excloent respecte d'altres
entitats o professionals, traductors especialment qualificats i adequats per a realitzar aquestes traduccions, amb
validesa equivalent a la dels traductors jurats.
Titularitat dels certificats d'assaig i classificació
El titular dels certificats d'assaig i classificació amb els quals es justifiquen les característiques de comportament
davant el foc d'un producte no subjecte a marcat CE instal·lat en una obra ha de ser el fabricant d'aquest
producte. Els certificats han de referir-se al producte segons la designació conforme a la qual est ha sigut
subministrat a l'obra.

12

Vigència dels informes d’extensió de l’aplicació dels resultats dels assaigs (EXAP)
Els informes d'extensió de l'aplicació dels resultats dels assajos (EXAP) ha de basar-se en la norma aplicable
vigent (EN EXAP). Quan aquesta no existisca, han de basar-se en el seu últim projecte disponible (prEN EXAP)
i quan aquest tampoc existisca, en l'experiència del laboratori si bé, en aquest cas, la seua validesa queda al
marge de l'àmbit d'aplicació del CTE.
Els informes EXAP basats en l'experiència d'un laboratori s'han d'anul·lar quan es dispose d'un prEN EXAP. Els
informes basats en un prEN EXAP s'han d'actualitzar quan es dispose d'un projecte posterior o bé d'una norma
EN EXAP.
Quan es modifique una norma EN EXAP, els informes realitzats conforme a ella s'han d'anul·lar i revisar
d'acord a la nova norma, encara que els informes d'assaig en els quals es base l'informe EXAP estiguen en
vigor.
Un informe EXAP perd la seua vigència quan la perda algun dels informe d'assaig en els quals es basa.
Els informes EXAP els ha d'elaborar laboratoris acreditats per a la realització d'assajos per una entitat
oficialment reconeguda.
VI Terminologia

A l'efecte d'aplicació d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva han d'utilitzar-se conforme al
significat i a les condicions que s'estableixen per a cadascun d'ells, bé en l'annex SI A de aquest DB, quan
es tracte de termes relacionats únicament amb el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi", o bé en
l'Annex III de la Part I d'aquest CTE, quan siguen termes d'ús comú en el conjunt del Codi.

13

Índex
Secció SI 1 Propagació interior
1 Compartimentació en sectors d’incendi
2 Locals i zones de risc especial
3 Espais ocults. Pas de instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis
4 Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari
Secció SI 2 Propagació exterior
1 Mitgeres i façanes
2 Cobertes
Secció SI 3 Evacuació d’ocupants
1 Compatibilitat dels elements d’evacuació
2 Càlcul de l’ocupació
3 Nombre d’eixides i longitud dels recorreguts d’evacuació
4 Dimensionat dels mitjans d’evacuació
4.1 Criteris per a la assignació dels ocupants
4.2 Càlcul
5 Protecció de les escales
6 Portes situades en recorreguts d’evacuació
7 Senyalització dels mitjans d’evacuació
8 Control del fum d’incendi
9 Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi
Secció SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis
1 Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis
2 Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis
Sección SI 5 Intervenció dels bombers
1 Condicions d’aproximació i entorn
1.1 Aproximació als edificis
1.2 Entorn dels edificis

14

2 Accessibilitat per façana
Secció SI 6 Resistència al foc de l’estructura
1 Generalitats
2 Resistència al foc de l’estructura
3 Elements estructurals principals
4 Elements estructurals secundario
5 Determinación de los efectos de las acciones durante el incendio
6 Determinació de la resistència al foc
Annex SI A Terminologia
Annex SI B Temps equivalent d'exposició al foc
Annex SI C Resistència al foc de les estructures de formigó armat
Annex SI D Resistència al foc de les estructures d'acer
Annex SI I Resistència al foc de les estructures de fusta
Annex SI F Resistència al foc dels elements de fàbrica
Annex SI G Normes relacionades amb l'aplicació de DB-SI

1
Secció SI 1
Propagació interior
1 Compartimentació en sectors d’incendi
1 Els edificis s’han de compartimentar en sectors d’incendi segons les seues condicions que s’
estableixen en la taula 1.1 d’aquesta Secció. Les superfícies màximes indicades en la dita taula per
als sectors d’incendi poden duplicar-se quan estiguen protegits amb una instal·lació automàtica
d’extinció.
Taula 1.1 Condicions de compartimentació en sectors d’incendi
Ús previst de l’edifi-
ci o establiment
Condicions
En general - Tot establiment ha de constituir sector d’incendi diferenciat de la resta de l’edifici ex-
cepte, en aquells edificis on l’ús principal siga Residencial Vivenda, els establiments
la superfície construïda dels quals no excedisca de 500 m2 i el seu ús siga Docent,
Administratiu o Residencial Públic.
- Tota zona l’ús del qual previst siga diferent i subsidiari del principal de l’edificio o de l’
establiment en el què estiga integrat ha de constituir un sector d’incendi diferent quan
supere els següents límits:
Zona de uso Residencial Vivenda, en tot cas.
Zona de allotjament(1) o d’ús Administratiu, Comercial o Docent la superfície
construïda del qual excedisca de 500 m2.
Zona d’ús Públic Concurrència on l’ocupació excedisca de 500 personas.
Zona d’ús Aparcament on la superfície construida excedisca de 100 m2
.(2)
Qualsevol comunicació amb zones d’altre ús ha de fer-se a través de vestíbuls
d’independència.
- Un espai diàfan pot constituir un únic sector d’incendi que supere els límits de
superfície construïda que s’establisquen, sempre que almenys el 90% d’aquesta se
desenvolupe en una planta, llurs eixides comuniquen directament amb l’espai lliure
exterior, almenys el 75% del seu perímetre siga façana i no existisca sobre el dit
recinte cap zona habitable.
- No s’estableix límit de superíicie per als sectors de risc mínim.

2
Docent - Si l’edifici té més d’una planta, la superfície construïda de cada sector d’incendi no
ha d’excedir de 4.000 m2
. Quan tinga una única planta, no es precís que estiga
compartimentada en sectors d’incendi.
(1) Per exemple, les zones de dormitoris en establiments docents o, en hospitals, per a personal mèdic,infermer@’s, etc.
(2) Qualsevol superfície, quan es tracte d’aparcaments robotitzat. Els aparcaments convencionals que no excedisqun de 100 m2
se consideran locals de risc especial baix.
(3) S’hi recorda que les zones d’ús industrial o d’emmegatzematge a les que se refereix l’àmbit d’aplicació de l’apartat
Generalitats d’aquest DB deuen constituir un o més sectors d’incendi diferenciats de les zones d’ús Comercial, en les
condicions que estableixe la reglamentació específica aplicable a l’ús industrial.
(4) Els elements que separen entre si diferents estableciments ha d’ésser EI 60. Aquesta condició no és aplicable als elements
que separen als establiments de les zones comunes de circulació del centre.
(5) Dits establiments hi haura de complir a més a més les condicions de compartimentació que s’estableixen per a l’ús de Pública
Concurrència.
Per al nostre cas es centrem únicament en ús general i docent:
- En primer lloc:
Ús general: És tracta d’un edifici de superfície construïda major de 500 m2
i d’ús docent, per
tant ha de constituir un sector d’incendi independent. La resta de anotacions no són
d’aplicació al nostre projecte.
- En segon lloc:
Ús docent: el edifici està en una sola planta, per tant no seria necessari constituir un sector
d’incendi.
Podem concloure que hem d’agafar la solució més desfavorable i per tant ha de ser la de que
l’edifici constituís un sector d’incendi independent.
2 A efectes del còmput de la superfície d’un sector d’incendi, hom pot considerar que els locals
de risc especial, les escales i corredors protegits, els vestíbuls d’independència i les escales
compartimentades com a sector d’incendis, que estiguen continguts en el dit sector no formen part
del mateix.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estances ni espais d’aquest tipus en el nostre
edifici.
3 La resistència al foc dels elements separadors dels sectors d’incendi han de satisfer les condicions
que s’estableixen en la taula 1.2 d’aquesta Secció. Com a alternativa, quan, conforme a l’ establert
en la Secció SI 6, s’haja adoptat el temps equivalent d’exposició al foc per als elements
estructurals, podrà adoptar-s’hi eixe mateix temps per a la resistència al foc que han d’aportar els
elements separadors dels sectors d’incendi.

3
Taula 1.2 Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi
(1) (2)
Element Resistència al foc
Parets i sostres(3) que separen el
sector considerat de la resta de
l’edifici, sent el seu ús previst:(4)
Plantes sota
rasant
Plantes sobre rasant en edifici
amb altura d’evacuació:
h ≤ 15 m 15 < h ≤ 28 m h > 28 m
- Sector de risc mínim en
- edifici de qualsevol ús (no s’admet) EI 120 EI 120 EI 120
-
- Residencial Vivenda, Residen-
cial Públic, Docent, Adminis-
tratiu
EI 120 EI 60 EI 90 EI 120
- Comercial, Pública Concurrèn- (5)
cia, Hospitalari
EI 120 EI 90 EI 120 EI 180
- Aparcament(6)
EI 120
(7)
EI 120 EI 120 EI 120
Portes de pas entre sectors d’
incendi
EI2 t-C5 sent t la meitat del temps de resistència al foc requerit a la paret en
la què es trobe, o bé la quarta part quan el pas s’hi realtze a través d’un
vestíbul d’independència i de dues portes.
(1)
Considerant l’acció del foc en l’interior del sector, excepte en el cas dels sectors de risc mínim, en els que únicament és
precís considerar-la des de l’exterior del mateix.
Un element delimitador d’un sector d’incendis pot precisar una resistència al foc diferent al considerar l’acció del foc per la
cara oposta, segons quina siga la funció de l’element per la dita cara: compartimentar una zona de risc especial, una
escala protegida, etc.
(2)
Com a alternativa pot adoptar-s’hi el temps equivalent d’exposició al foc, determinat conforme a l’establert en l’apartat 2 de l’
Anex SI B.
(3)
Quan el sostre separe d’una planta superior ha de tenir almenys la mateix resistència al foc que s’hi exigeix a les parets, però
amb la característica REI en lloc de EI, en tratar-se d’un element portant i compartimentador d’ incendis. En canvi, quan
siga una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ser utilitzada en l’evacuació, no precisa tenir una funció de
compartimentació d’incendis, pel que només ha d’aportar la resistència al foc R que li corresponga com a element
estructural, excepte en les franges a les que fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les que dita resistència ha de
ser REI.
(4)
La resistència al foc del sòl és funció de l’ús al què estiga destinada la zona existent en la planta inferior. Vege’s apartat 3 de
la Secció SI 6 d’aquest DB.
(5)
EI 180 si l’altura d’evacuació de l’edifici és > que 28 m.
(6)
Resistència al foc exigible a les parets que separen a l’aparcament
de zones d’altre ús. En relació amb el forjat de separació, veure nota (3).
(7)
EI 180 si és un aparcament robotitzat
Docent altura d’evacuació < 15 m, exigència EI-60.

4
2 Locals i zones de risc especial
1 Els locals i zones de risc especial integrats en els edificis se classifiquen conforme els graus de
risc alt, mitjà i baix segons els criteris que s’estableixen en la taula 2.1. Els locals i les zones així
classificats han d’acomplir les condicions que s’estableixen en la taula 2.2.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estàncies d’aquest tipus.
2 Els locals destinats a albergar instal·lacions i equips regulats per reglaments específics, tals com
transformadors, maquinària d’aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de
gas o electricitat, etc. es regeixen, endemés, per les condicions que s’estableixen en llurs
reglaments. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la dita reglamentació
hi hauran de solucionar-se de manera compatible amb les de compartimentació establertes en
aquest DB.
No és d’aplicació al nostre projecte, doncs no hi ha estances d’aquest tipus a l’interior de l’edifici.
A efectes d’aquest DB s’exclouen els equips situats en les cobertes dels edificios, tot ni que
n’estiguen protegits mitjançant elements de cobertura.
Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis
Ús previst de l’edifici o establiment
- ÚS del local o zona
Grandària del local o
zona S = superfície
construïa V = volum
Risc baix Risc mitjà Risc alt
En qualsevol edifici o establiment:
- Tallers de manteniment, magatzems d’elements
combustibles (p. e.: mobiliari, llenceria, n e t e j a ,
etc.) arxius de documents, dipòsits de llibres, etc.
100<V≤ 200 m3
200<V≤ 400 m
3
V>400 m
3
- Magatzem de residus 5<S≤15 m
2
15<S ≤30 m
2
S>30 m
2
- Aparcament de vehicles d’un habitatge unifamiliar on
la superfície S no excedisca de 100 m2
En tot cas
- Cuines segons potència instal·lada P
(1)(2)
20<P≤30 kW 30<P≤50 kW P>50 kW
- Bugaderies. Vestidors de personal. Camerinos
(3)
20<S≤100 m
2
100<S≤200 m
2
S>200 m
2
- Sales de calderes amb potència útil nominal P 70<P≤200 kW 200<P≤600 kW P>600 kW
- Sals de màquines d’instal·lacions de climatització (s/
Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis,
RITE, aprovat pel RD 1027/2007, de 20 de juliol,
BOE 2007/08/29)
En tot cas
- Sales de maquinària frigorífica: refrigerant amoniac En tot cas
refrigerant hal∙logenat P≤400 kW P>400 kW
- Almacén de combustible sólido para calefacción S≤3 m
2
S>3 m
2
- Local de comptadors d’electricitat i de quadres
generals de distribució
En tot cas
- Centre de transformació

5
- aparells a m b aïllament dielèctric sec o líquid
amb punt d’inflamació major que 300ºC
En tot cas
- aparells amb aïllament dielèctrico amb punt d’
inflamació que no excedisca de 300ºC i
potència instal·lada P: total P<2 520 kVA 2520<P<4000 kVA P>4 000 kVA
en cada transformador P<630 kVA 630<P<1000 kVA P>1 000 kVA
- Sala de maquinària d’ascensors En tot cas
- Sala de grupo electrógeno En tot cas
Residencial Vivenda
- Trasters i/o golfes
(4)
50<S≤100 m
2
100<S≤500 m
2
S>500 m
2
Hospitalari
- Magatzems de productes farmacèutics i clínics 100<V≤200 m3
200<V≤400 m
3
V>400 m
3
- Esterilització i magatzems anexos En tot cas
- Laboratoris clínics V≤350 m3
350<V≤500 m
3
V>500 m
3
Administratiu
- Impremta, reprografia i locals anexos, tals com
magatzemde paper o de publicacions,
enquadernat, etc.
100<V≤200 m3
200<V≤500 m
3
V>500 m
3
Residencial Público
- Guardarobes i locals per a custòdia d’equipatges S≤20 m
2
20<S≤100 m
2
S>100 m
2
Comercial
- Magatzem on la densitat de càrrega de foc ponderada i
corregida (QS ) aportada pels productes
emmagatzemats siga(5)
425<QS≤850
MJ/m2
850<QS≤3.400
MJ/m2
QS>3.400 MJ/m
2
La superfície construïda dels locals així classificats no
ha d’excedir-hi de la següent:
- en recintes no situats per sota de la
planta d’eixida de l’edifici
amb instal·lació automàtica d’extinció S< 2.000 m
2
S<600 m
2
S<25 m
2
i altura
d’evacuació
<15 m
sense instal·lació automàtica d’extinció S<1.000 m
2
S<300 m
2
no s’admet
- en recintes situats por sota de la planta de
sortida de l’edifici
amb instal·lació automàtica d’extinció <800 m2
no s’admet no s’admet
sense instal·lació automàtica d’extinció <400 m
2
no s’admet no s’admet
Pública concurrència
- Taller o magatzem de decorats, de vestidors, etc. 100<V≤200 m
3
V>200 m
3

6
(1)
Per a la determinació de la potència instal·lada només se consideraran els aparells directament destinats a la preparació d’
aliments i susceptibles de provocar ignició. Les fregidores i les cassoles basculants se computaran a raó de 1 kW per
cada litr e de capacitat, independent ment de la potència que tinga.
En usos diferents d'Hospitalari i Residencial Públic no es consideren locals de risc especial les cuines que els seus apareis
estiguen protegits amb un sistema automàtic d'extinció, encara que fins i tot en aquest cas els és aplicable el que s'estableix
en la nota (2). En el capítol 1 de la Secció SI4 d'aquest DB, s'estableix que aquest sistema ha d'existir quan la potència
instal·lada excedisca de 50 kW.
(2)
Els sistemes d'extracció dels fums de les cuines que conforme a l'establit en aquest DB SI hagen de classificar-se com a
local de risc especial han de complir a més les següents condicions especials:Las campanas deben estar separadas al
menos 50 cm de cualquier material que no sea A1.
- Els conductes han de ser independents de tota una altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. Han de
disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis d'adreça amb angles majors que 30i cada 3 m com a
màxim de tram horitzontal. Els conductes que discórreguen per l'interior de l'edifici, així com els que discórreguen per
façanes a menys d'1,50 m de distància de zones de la mateixa que no siguen almenys EI 30 o de balconades,
terrasses o buits practicables tindran una classificació EI 30.
No han d'existir comportes tallafoc a l'interior d'aquest tipus de conductes, per la qual cosa el seu pas a través
d'elements de compartimentació de sectors d'incendi s'ha de resoldre de la forma que s'indica en l'apartat 3 d'aquesta
Secció.
- Els filtres han d'estar separats dels focus de calor més d'1,20 m si són tipus graella o de gas, i més de 0,50 m si són
d'altres tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seua neteja, tenir una inclinació major que 45º i
posseir una safata de recollida de greixos que conduïsca aquestes fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de
ser menor que 3 l.
- Els ventiladors compliran les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3: 2002 “Especificacions per
a aireadores extractors de fums i calor mecànics.” i tindran una classificació F400 90.
(3)
Les zones de condícies no computen a l'efecte del càlcul de la superfície construïda.
(4)
Inclou els que comuniquen amb zones d'ús garatge d'edificis d'habitatge.
(5)
Les àrees públiques de venda no es classifiquen com a locals de risc especial. La determinació de Q pot fer-se conforme a
l'establit en el "Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials". Es recorda que,

7
Taula 2.2 Condicions de les zones de risc especial integrades en edificis
1)
Característica Riscbaix Risc mitjà Risc alt
Resistència al foc de l'estructura portant
(2)
R 90 R 120 R 180
Resistència al foc de les parets i sostres
(3)
que
separen la zona de la resta de l'edifici (2)(4) EI 90 EI 120 EI 180
Vestíbul d'independència en cada comunicació de
la zona amb la resta de l'edifici
- Sí Sí
Portes de comunicació amb la resta de l'edifici EI2 45-C5 2 x EI2 30 -C5 2 x EI2 45-C5
Màxim recorregut fins a alguna eixida del local
(5)
25 m
(6)
25 m
(6)
25 m
(6)
(1)
Les condicions de reacció al foc dels elements constructius es regulen en la taula 4.1 del capítol 4 d'aquesta Secció.
(2)
El temps de resistència al foc no ha de ser menor que l'establit per als sectors d'incendi de l'ús al que serveix el local de risc
especial, conforme a la taula 1.2, excepte quan es trobe sota una coberta no prevista per a evacuació i la fallada de la qual
no supose risc per a l'estabilitat d'altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en aquest cas pot ser R 30.
Excepte en els locals destinats a albergar instal·lacions i equips, pot adoptar-se com a alternativa el temps equivalent
d'exposició al foc determinat conforme a l'establit en l'apartat 2 de l'Annex SI B.
(3)
Quan el sostre separe d'una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistència al foc que s'exigeix a les parets, però
amb la característica REI en lloc de EI, en tractar-se d'un element portant i compartimentador d'incendis. En canvi, quan siga
una coberta no destinada a activitat alguna, ni prevista per a ser utilitzada en l'evacuació, no precisa tenir una funció de
compartimentació d'incendis, per la qual cosa només ha d'aportar la resistència al foc R que li corresponga com a element
estructural, excepte en les franges a les quals fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les quals aquesta resistència ha
de ser REI.
(4)
Considerant l'acció del foc a l'interior del recinte.
La resistència al foc del sòl és funció de l'ús al que estiga destinada la zona existent en la planta inferior. Vegeu apartat 3 de
la Secció SI 6 d'aquest DB
(5)
El recorregut per l'interior de la zona de risc especial ha de ser tingut en compte en el còmput de la longitud dels recorreguts
d'evacuació fins a les eixides de planta. L'anterior no és aplicable al recorregut total des d'un garatge d'un habitatge
unifamiliar fins a una eixida d'aquest habitatge, el qual no està limitat.
(6)
Podrà augmentar-se un 25% quan la zona estiga protegida amb una Instal·lació automàtica d'extinció.
3 Espais ocults. Pas d'instal·lacions a través d'elements de
compartimentació d'incendis
1 La compartimentació contra incendis dels espais ocupables ha de tenir continuïtat en els espais
ocults, tals com eixides, càmeres, falsos sostres, sòls elevats, etc., excepte quan aquests
estiguen compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistència al foc, podent
reduir-se aquesta a la meitat en els registres per a manteniment.
No és preveu que és done aquesta situació.
2 Es limita a tres plantes i a 10 m el desenvolupament vertical de les càmeres no estances en les quals
existisquen elements la classe dels quals de reacció al foc no siga B-s3,d2, BL-s3,d2 o millor.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estàncies d’aquest tipus al interior del edifici.
3 La resistència al foc requerida als elements de compartimentació d'incendis s'ha de mantenir en els
punts en els quals aquests elements són travessats per elements de les instal·lacions, tals com a
cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., excloses les penetracions la secció de
les quals de pas no excedisca de 50 cm². Per a açò pot optar-se per una de les següents alternatives:
a) Disposar un element que, en cas d'incendi,obture automàticament la secció de pas i garantisca
en aquest punt una resistència al foc almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, una
comporta tallafocs automàtica EI t (i/o) sent t el temps de resistència al foc requerida a l'element
de compartimentació travessat, o un dispositiu intumescented'obturació.

8
b) Elementos pasants que aporten una resistència almenys igual a la de l'element travessat, per
exemple, conductes de ventilació EI t (i/o) sent t el temps de resistència al foc requerida a
l'element de compartimentació travessat.
Les instal·lacions que sobrepassen el forjat sanitari o el de coberta per a accedir a la càmera o la
mateixa coberta respectivament, no superaran en cap cas la sección de 50 cm², en qualsevol cas es
disposarà d’un element que obture la secció de pas del tipus collarí per a les tuberíes que travessen
els forjats per una major seguretat.
4 Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de
mobiliari
1 Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s'estableixen en la taula
4.1.
2 Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs,
safates, regletes, armaris, etc.) es regulen en la seua reglamentació específica.
Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius
Situació de l'element Revestiments
(1)
De tsostres y parets
(2)(3)
De sòls
(2)
Zones ocupables
(4)
C-s2,d0 EFL
Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL-s1
Aparcaments i recintes de risc especial
(5)
B-s1,d0 BFL-s1
Espais ocults no estancs, tals com eixides, falsos sostres i sòls
elevats (excepte els existents dins dels habitatges) etc. o que
sent estancs, continguen instal∙lacions susceptibles d'iniciar o
de propagar un incendi.
B-s3,d0 BFL-s2
(6)
(1)
Sempre que superen el 5% de les superfícies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels sòls
del recinte considerat.
(2)
Inclou les canonades i conductes que transcorren per les zones que s'indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es
tracte de canonades amb aïllament tèrmic lineal, la classe de reacció al foc serà la que s'indica, però incorporant el subíndex
L.
(3)
Inclou a aquells materials que constituïsquen una capa continguda a l'interior del sostre o paret i que no estiga protegida per una
capa que siga EI 30 com a mínim.
(4)
Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguen protegides. Exclou l'interior d'habitatges. En ús
Hospitalari s'aplicaran les mateixes condicions que en passadissos i escales protegits.
(5)
Vegeu el capítol 2 d'aquesta Secció.
(6)
Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la càmera dels falsos sostres es refereix al material situat en la cara
superior de la membrana. En espais amb clara configuració vertical (per exemple, eixides) així com quan el fals sostre estiga
constituït per una gelosia, reticle o entramat obert, amb una funció acústica, decorativa, etc., aquesta condició no és
aplicable.
El mobiliari a posar a les aules complirà amb les exigències anteriors.

9
3 Els tancaments formats per elements tèxtils, tals com a carpes, seran classe M2 conforme a UNEIX
23727:1990 “Assajos de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació dels materials
utilitzats en la construcció”.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver elements d’aquest tipus.
4 En els edificis i establiments d'ús Pública Concurrència, els elements decoratius i de mobiliari
compliran les següents condicions:
a) Butacas i seients fixos tapissats que formen part del projecte en cinemes, teatres, auditoris,
salons d'actes, etc.:
Passen l'assaig segons les normes següents:
- UNE -EN 1021-1:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissats - Part 1: font
d'ignició: cigarret en combustió”.
- UNE -EN 1021-2:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissats - Part 2: font
d'ignició: flama equivalent a un llumí”.
b) Elements tèxtils suspesos, com a telons, cortines, cortinatges, etc.:
Classe 1 conforme a la norma UNE-EN 13773:2003 “Tèxtils i productes tèxtils. Comportament al foc.
Cortines i cortinatges. Esquema de classificació”.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no tractarse d’un establiment de Pública Concurrència.

10
Secció SI 2
Propagació exterior
1 Mitgeres i façanes
1 Els elements verticals separadors d'un altre edifici han de ser almenys EI
No és d’aplicació al nostre projecte, perquè es tracta d’un edifici exempt que no fa mitgera amb cap
altre.
2 Cobertes
1 Amb la finalitat de limitar el risc de propagació exterior de l'incendi per la coberta, ja siga entre dos
edificis adjacents, ja siga en un mateix edifici, aquesta tindrà una resistència al foc REI 60, com a
mínim, en una franja de 0,50 m d'amplària mesurada des de l'edifici adjacent, així com en una franja
d'1,00 m d'amplària situada sobre la trobada amb la coberta de tot element compartimentador d'un
sector d'incendi o d'un local de risc especial alt. Com a alternativa a la condició anterior pot optar-se
per perllongar la mitgera o l'element compartimentador 0,60 m per sobre de l'acabat de la coberta.
No és d’aplicació al nostre projecte, perquè es tracta d’un edifici exempt que no fa mitgera amb cap
altre.

2 En la trobada entre una coberta i una façana que pertanguen a sectors d'incendi o a edificis diferents,
l'altura h sobre la coberta a la qual haurà d'estar qualsevol zona de façana la resistència de la qual al
foc no siga almenys EI60 serà la que s'indica a continuació, en funció de la distancia de la façana, en
projecció horitzontal, a la qual estiga qualsevol zona de la coberta la resistència de la qual al foc
tampoc abasta aquest valor.
No és d’aplicació al nostre projecte, perquè coberta i façana pertany al mateix sector.
3 Els materials que ocupen més del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones de coberta
situades a menys de 5 m de distància de la projecció vertical de qualsevol zona de façana, del mateix
o d'un altre edifici, la resistència del qual al foc no siga almenys EI 60, inclosa la cara superior de les
volades que el seu sortint excedisca d'1 m, així com les llanternes, claraboies i qualsevol altre element
d'il·luminació o ventilació, han de pertànyer a la classe de reacció al foc BROOF (t1).
Els materials de coberta seràn almenys EI 60 i així es verificarà.

11
Secció SI 3
Evacuació d'ocupants
1 Compatibilitat dels elements d'evacuació
1 Els establiments d'ús Comercial o Pública Concurrència de qualsevol superfície i els de ús Docent,
Hospitalari, Residencial Públic o Administratiu la superfície construïda del qual siga major que 1.500
m2, si estan integrats en un edifici l'ús previst del qual principal siga diferent del seu, han de complir
les següents condicions:
No es d’aplició la nostre projecte perquè el nostre edificio té una superfície menor de 1.500 m2 i no
està integrat en un altre edificio, es tracta d’un edifici exent.
2 Com a excepció, els establiments d'ús Pública Concurrència la superfície construïda de la qual total
no excedisca de 500 m² i estiguen integrats en centres comercials podran tenir eixides d'ús habitual o
eixides d'emergència a les zones comunes de circulació del centre. Quan la seua superfície siga
major que la indicada, almenys les eixides d'emergència seran independents respecte d'aquestes
zones comunes.
No és d’aplicació al nostre projecte, per no tractarse d’un establiment de Pública Concurrència.
2 Càlcul de l'ocupació
1 Per a calcular l'ocupació han de prendre's els valors de densitat d'ocupació que s'indiquen en la taula
2.1 en funció de la superfície útil de cada zona, excepte quan siga previsible una ocupació major o bé
quan siga exigible una ocupació menor en aplicació d'alguna disposició legal d'obligat compliment,
com pot ser en el cas d'establiments hotelers, docents, hospitals, etc. En aquells recintes o zones no
inclosos en la taula s'han d'aplicar els valors corresponents als quals siguen més assimilables.
2 A l'efecte de determinar l'ocupació, s'ha de tenir en compte el caràcter simultani o
alternatiu de les diferents zones d'un edifici, considerant el règim d'activitat i d'ús
previst per al mateix.
Tula 2.1. Densitats d'ocupació
(1)
Ús previst Zona, tipus d'activitat Ocupaciò
(m2
/persona)
Qualsevol Zones d'ocupació ocasional i accessibles únicament a l'efecte de manteniment:
sales de màquines, locals per a material de neteja, etc.
Ocupaciò
Nul∙la
Aseos de planta 3
Docent Conjunt de la planta o de l’edifici 10
Locals diferents d'aules, com a laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc. 5
Aules (excepte d'escoles infantils) 1,5
Aules d'escoles infantils i sales de lectura de biblioteques 2
Arxius,
magatzems
40
(1)
Han de considerar-se les possibles utilitzacions especials i circumstancials de determinades zones o recintes, quan puguen
suposar un augment important de l'ocupació en comparació de la pròpia de l'ús normal previst. En aquests casos es deu, o
bé considerar aquests usos alternatius a l'efecte del disseny i càlcul dels elements d'evacuació, o bé deixar constància, tant
en la documentació del projecte, com en el Llibre de l'edifici, que les ocupacions i els usos previstos han sigut únicament els
característics de l'activitat.
(2)
En els aparcaments robotitzats es considera que no existeix ocupació. No obstant açò, disposaran dels mitjans de fuita en cas
d'emergència per al personal de manteniment que en cada cas considere necessaris l'autoritat de control.

12
QUADRE DE SUPERFÍCIES
Ocupació
m2
/persona
Persones
ZONA AULES
aula 1r
ESO 72,5 1,5 48
aula 2n
ESO 72 1,5 48
aula 3r
ESO 72 1,5 48
AULA 4t
ESO 72 1,5 48
TUTORIA 1 17,35 5 3
TUTORIA 2 18,5 5 3
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 240,80 m2
TOTAL SUPERFÍCIE
CONSTRUÏDA
558,50 m2
ZONA LABORATORIS
LABORATORI 1 72,5 5 15
LABORATORI 2 72,5 5 15
TUTORIA 3 17,65 5 4
TUTORIA 4 17,65 5 4
LAVABOS 35,1 3 /
PASSATGE COBERT 45 /
TOTAL OCUPACIÓ MÀXIMA 236 persones
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 535,75 m2
TOTAL SUPERFÍCIE
CONSTRUÏDA
608,85 m2
Cal recordar que la ràtio màxima és de 27 alumnes més el mestre/professor. És a dir 28 persones per
aula i grup. Que els alumnes o bé estan a l’aula o als lavabos. S’ha peojectat aules grans que
ultrapassen els antics 50 m2 precisament per a acostar-nos a dissenys més propis del segle XXI i
l’escola filandesa que en criteris ja envellits d’aparcament de l’alumne per amuntegament que bé
estan a l’aula de manera lúdica i espaiosa o a les tutories o al laboratori. No podem pensar-hi en una
duplicitat que no és possible.
Per tant el nombre màxim de persones és de 28 x 4 = 102 persones.
Tot i que podem afegir 30 persones en el cas de que vingueren als laboratoris aules de la ESO-1que
farien un total de 132 persones en el total a construir de nova planta.
3 Nombre d'eixides i longitud dels recorreguts d'evacuació
1 En la taula 3.1 s'indica el nombre d'eixides que ha d'haver-hi en cada cas, com a mínim, així com la
longitud dels recorreguts d'evacuació fins a elles.
Taula 3.1. Nombre d'eixides de planta i longitud dels recorreguts d'evacuació (1)
Nombre d'eixides
existents
Condicions
Plantes o recintes que
disposen d'una única
eixida de planta o eixida
No s'admet en ús Hospitalari, en les plantes d'hospitalització o de tractament intensiu,
així com en sales o unitats per a pacients hospitalitzats la superfície construïda dels
quals excedisca de 90 m
2
.

13
de recinte
respectivament - L'ocupació no excedeix de 100 persones, excepte en els casos que s'indiquen a
continuació:
- 500 persones en el conjunt de l'edifici, en el cas d'eixida d'un edifici d'habitatges;
50 persones en zones des de les quals l'evacuació fins a una eixida de planta
haja de salvar una altura major que 2 m en sentit ascendent;
- 50 alumnes en escoles infantils, o d'ensenyament primari o secundària.
- La longitud dels recorreguts d'evacuació fins a una eixida de planta no excedeix de
25 m, excepte en els casos que s'indiquen a continuació:
- 35 m en us d’aparcamint;
- 50 m si es tracta d'una planta, fins i tot d'ús Aparcament, que té una eixida directa a
l'espai exterior segur i l'ocupació no excedeix de 25 persones, o bé d'un espai a
l'aire lliure en el qual el risc d'incendi siga irrellevant, per exemple, una coberta
d'edifici, una terrassa, etc.
L'altura d'evacuació descendent de la planta considerada no excedeix de 28 m, excepte
en ús Residencial Públic, en aquest cas és, com a màxim, la segona planta per sobre de
la d'eixida d'edifici (2)
, o de 10 m quan l'evacuació siga ascendent.
Plantes o recintes que
disposen de més d'una
eixida de planta o eixida
de recinte respectivament
(3)
- La longitud dels recorreguts d'evacuació fins a alguna eixida de planta no excedeix
de 50 m, excepte en els casos que s'indiquen a continuació:
- 35 m en zones en les quals es preveja la presència d'ocupants que dormen, o en
plantes d'hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari i en plantes
d'escola infantil o d'ensenyament primari.
- 75 m en espais a l'aire lliure en els quals el risc de declaració d'un incendi siga
irrellevant, per exemple, una coberta d'edifici, una terrassa, etc.
La longitud dels recorreguts d'evacuació des del seu origen fins a arribar a algun punt
des del qual existisquen almenys dos recorreguts alternatius no excedeix de 15 m en
plantes d'hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari o de la longitud
màxima admissible quan es disposa d'una sola eixida, en la resta dels casos.
Si l'altura d'evacuació descendent de la planta obliga al fet que existisca més d'una
eixida de planta o si més de 50 persones precisen salvar en sentit ascendent una altura
d'evacuació major que 2 m, almenys dues eixides de planta condueixen a dues escales
diferents.
(1)
La longitud dels recorreguts d'evacuació que s'indiquen es pot augmentar un 25% quan es tracte de sectors d'incendi
protegits amb una instal·lació automàtica d'extinció.
(2)
Si l'establiment no excedeix de 20 places d'allotjament i està dotat d'un sistema de detecció i alarma, pot aplicar-se el
límit general de 28 m d'altura d'evacuació.
(3)
La planta d'eixida de l'edifici ha de comptar amb més d'una eixida:
- en el cas d'edificis d'Ús Residencial Habitatge, quan l'ocupació total de l'edifici excedisca de 500 persones.
- en la resta dels usos, quan li siga exigible considerant únicament l'ocupació d'aquesta planta, o bé quan l'edifici estiga
obligat a tenir més d'una escala per a l'evacuació descendent o més d'una per a evacuació ascendent.
Cada una de les estàncies tenen exida directa amb l’exterior per tant el recorregut mes desfavorable
sería de la part més llunyana a la porta dins de cada recinte i axiò no dista més de 17,20 m en el aula
més desfavorable, per tanto cumplix amb els 25 metros de mínim.
4 Dimensionament dels mitjans d'evacuació
Evacuación total o seqüencial
En determinats casos pot considerar-se l'evacuació seqüencial per sectors d'incendi, sempre que es
justifiquen suficientment, no solament les solucions constructives i de disseny dirigides a fer-la possible, sinó
també les mesures organitzatives que permeten la seua posada en pràctica: pla d'evacuació a implantar,
mitjos humans contemplats en aquest pla, adequació dels ocupants al tipus d'evacuació proposada quant al
seu grau de coneixement de les particularitats del pla, al seu ensinistrament i a la seua participació periòdica
en simulacres d'evacuació, etc.
Atès que la validesa d'una determinada solució de projecte descansaria en gran manera en aquestes mesures
organitzatives, sembla lògic exigir, tant la completa definició d'aquestes, com la justificació de la seua
adequació..

14
4.1 Criteris per a l'assignació dels ocupants
1 Quan en una zona, en un recinte, en una planta o en l'edifici haja d'existir més d'una eixida,
considerant també com a tals els punts de pas obligat, la distribució dels ocupants entre elles a l'efecte
de càlcul ha de fer-se suposant inutilitzada una d'elles, sota la hipòtesi més desfavorable.
Dimensionament d'eixides intercalades en bateries de caixes d'establiments comercials
A l'efecte de dimensionament i d'aplicació de la hipòtesi de bloqueig, les eixides intercalades en la bateria de
caixes d'un establiment comercial es consideren eixida.
No cal aplicar aquest punt, com s’ha dit amb anterioritat cada estància té la seua pròpia
eixida/entrada directament des de l’exterior, per tant no existix probabilitat de bloqueig.
2 A l'efecte del càlcul de la capacitat d'evacuació de les escales i de la distribució dels ocupants entre
elles, quan existisquen vàries , no cal suposar inutilitzada íntegrament alguna de les escales
protegides, de les especialment protegides o de les compartimentades com els sectors d'incendi,
existents. En canvi, quan hagen d'existir diverses escales i aquestes siguen no protegides i
no compartimentades, ha de considerar-se inutilitzada íntegrament alguna d'elles, sota la hipòtesi més
desfavorable.
3 En la planta de desembarcament d'una escala, el flux de persones que la utilitza haurà d'afegir-se a
l'eixida de planta que els corresponga, a l'efecte de determinar l'amplària d'aquesta. Aquest flux
haurà d'estimar-se, o bé en 160 A persones, sent A l'amplària, en metres, del desembarcament de
l'escala, o bé en el nombre de persones que utilitza l'escala en el conjunt de les plantes, quan aquest
nombre de persones siga menor que 160 A.
Exigència de més d'una eixida accessible
Els criteris per a exigir més d'una eixida de zona, de recinte, de planta o d'edifici, així com per a aplicar la
hipòtesi de bloqueig d'una d'elles, són igualment aplicables a les eixides accessibles.
Aplicació de la hipòtesi de bloqueig i determinació del nombre d'ocupants en planta d'eixida d'edifici
En aplicació dels paràgrafs 1 i 3 d'aquest apartat, i atès que la hipòtesi de bloqueig pressuposa la seua
aplicació a no més d'una eixida, si es considera bloquejada una de les eixides de la planta d'eixida d'edifici, el
flux de persones provinent d'una escala que haja d'assignar-se a una altra eixida d'edifici es refereix a una
situació d'ús de les escales sense bloqueig en les plantes superiors.
Atès que per al càlcul de les eixides d'edifici ha de considerar-se la hipòtesi més desfavorable d'incendi en
l'edifici, aquesta situació ha de comparar-se amb la més desfavorable de bloqueig en plantes superiors sense
bloqueig en planta d'eixida de l'edifici
Criterio para asignar ocupantes a cada salida
E xcepte quan els ocupants són habituals, perfectes coneixedors de l'edifici i, encara més, sotmesos a
disciplina i ensinistrament per a situacions d'emergència (pla d'evacuació, simulacres, equips d'evacuació,
etc.) les pautes que segueixen les persones per a triar a una eixida de les vàries que existisquen són
summament variables i aleatòries. Per a açò, poden jugar un paper determinant:
- el tipus d'ocupant i d'activitat,
- la disposició i qualitat de la senyalització,
- les característiques i percepció de cada eixida,
- la disposició de la planta en qüestió
- les previsions i accions del pla d'emergència
E n tot cas, el criteri exclusiu de proximitat pot ser en moltes circumstàncies excessivament simplista i
inadequat. Per açò, el DB SI no estableix aquest criteri i deixa el repartiment d'ocupants entre les eixides al
criteri lliure, judiciós, argumentat i responsable del projectista.
El més lògic en la majoria dels casos és partir d'un criteri de proximitat, corregit sobre la base dels aspectes
anteriors.

15
Criteris d'aplicació de la hipòtesi de bloqueig
El nombre d'ocupants per al qual s'ha de calcular l'amplària o la capacitat d'un determinat element
d'evacuació (porta, passadís, escala, etc.) quan hi ha varis, s'ha de determinar tenint en compte la hipòtesi de
bloqueig d'un d'ells, sempre que l'aplicació d'aquesta hipòtesi siga obligatòria a l'efecte de càlcul, és a dir,
sempre que siga exigible més d'una eixida. Quan, podent haver-hi una única eixida es disposen més d'una,
no cal aplicar la hipòtesi de bloqueig.
D'altra banda, ha d'aplicar-se únicament a l'efecte del càlcul de l'amplària o de la capacitat dels elements
d'evacuació. No cal tenir en compte l'aplicació d'aquesta hipòtesi a l'efecte de condicionar altres
característiques d'aquests elements: recorreguts, altura ascendent salvada, tipus i protecció de l'eixida, sentit
d'obertura de les portes, etc.
Encara que en molts casos no pertanga a l'edifici, l'espai exterior segur és un element més de l'evacuació del
mateix. Per tant, li és aplicable la hipòtesi de bloqueig a l'efecte de determinar la seua superfície necessària.
Aplicació de la hipòtesi de bloqueig en sectors adjacents
En el cas d'un recinte que constitueix un sector d'incendi A (p. ex. una sala d'auditori) l'evacuació del qual està
resolta mitjançant:
- Diverses eixides de planta a un mateix sector adjacent B (p. ex. el vestíbul de la sala) vàlides conforme a
l'Annex A de Terminologia i a més,
- Altra o altres eixides de planta (p. ex. a un altre sector adjacent C, a l'espai exterior, a un passadís protegit,
etc.) també vàlides conforme als articles citats, que els seus recorreguts no passen pel sector B anterior,
per a dimensionar l'amplària de les eixides del sector A n'hi ha prou amb bloquejar una de les seues eixides,
la més desfavorable, atès que aquest bloqueig tradueix l'escenari d'un incendi que s'inicia dins del sector A i
prop d'una de les seues eixides, inutilitzant-la. Per tant, no és necessari considerar bloquejades
simultàniament totes les eixides que conduïsquen al sector adjacent B.
La hipòtesi que l'incendi s'inicia en el sector adjacent B, tampoc obliga a dimensionar les eixides del sector A
considerant bloquejades simultàniament totes les seues eixides cap al sector B, ja que, en iniciar-se l'incendi
en un altre sector diferent, no és necessari que l'amplària de les eixides restants siga la necessària per a una
evacuació del sector A tan immediata com en el cas anterior.
No es d’aplicació al nostre projecte perquè no hi ha escales.
4.2 Càlcul
1 El dimensionament dels elements d'evacuació ha de realitzar-se conforme allò que
s'indica en la taula 4.1.
Taula 4.1 Dimensionament dels elements de l'evacuació
Tipus d’elemento Dimensionament
Portes i passos A P / 200
(1)
0,80 m
(2)
L'amplària de tota fulla de porta no ha de ser menor que 0,60 m, ni excedir
d'1,23 m.
Corredors i rampes A P / 200 1,00 m
(3)(4)(5)
Passos entre files de seients fixos en
sales per a públic tals com a
cinemes, teatres, auditoris, etc.(6)
En files amb eixida a passadís únicament per un dels seus extrems, A ≥ 30
cm quan tinguen 7 seients i 2,5 cm més per cada seient addicional, fins a
un màxim admissible de 12 seients.
En files amb eixida a passadís pels seus dos extrems, A ≥ 30 cm en files
de 14 seients com a màxim i 1,25 cm més per cada seient addicional. Per a
30 seients o més: A 50 cm.(7)
Cada 25 files, com a màxim, es disposarà un pas entre files l'amplària de
les quals siga 1,20 m, com a mínim.n filas con salida a pasillo únicamente
por uno de sus extremos, A ≥ 30 cm cuando tengan 7 asientos y 2,5
cm más por cada asiento adicional, hasta un máximo admisible de 12
asientos.
Escales no protegides
(8)
per a evacuació descendent A P / 160
(9)
per a evacuació ascendent A P / (160-10h)
(9)
Escales protegides E ≤ 3 S + 160 AS
(9)

16
Passadissos protegits P ≤ 3 S + 200 A(9)
En zones a l'aire lliure:
Passos, passadissos i rampes A P / 600
(10)
Escales A P / 480
(10)
A= Amplària de l'element, [m]
AS= Amplària de l'escala protegida en el seu desembarcament en la planta d'eixida de l'edifici,[m]
h= Altura d'evacuació ascendent, [m]
P= Nombre total de persones el pas de les quals està previst pel punt l'amplària del qual esdimensiona.
E= Suma dels ocupants assignats a l'escala en la planta considerada més els de les plantes situades per sota o per sobre d'ella
fins a la planta d'eixida de l'edifici, segons es tracte d'una escala per a evacuació descendent o ascendent, respectivament.
Per a aquesta assignació solament serà necessari aplicar la hipòtesi de bloqueig d'eixides de planta indicada en el punt
4.1 en una de les plantes, sota la hipòtesi més desfavorable;
S= Superfície útil del recinte, o bé de l'escala protegida en el conjunt de les plantes de les quals provenen les P persones,
incloent la superfície dels trams, dels replans i dels altiplans intermedis o bé del passadís protegit.
(1)
L'amplària de càlcul d'una porta d'eixida del recinte d'una escala protegida a planta d'eixida de l'edifici ha de ser almenys
igual al 80% de l'amplària de càlcul de l'escala.
(2)
En ús hospitalari A 1,05 m, inclus en portes d’ habitació.
(3)
En ús hospitalari A 2,20 m (2,10 m en el pas a través de portes).
(4)
En establiments d'ús Comercial, l'amplària mínima dels passadissos situats en àrees de venda és la següent:
a) Si la superficie construida del área de ventas en la planta considerada excede de 400 m
2
:
- si està previst l'ús de carros per a transport de productes:
entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries:
A4,00 m. en altres passadissos: A 1,80 m.
- si no està previst l'ús de carros per a transport de productes: A: 1,40 m.
b) Si la superfície construïda de l'àrea de vendes en la planta considerada no excedeix de 400 m
2
:
- si està previst l'ús de carros per a transport de productes:
entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries:
A3,00 m. en altres passadissos: A 1,40 m.
- si no està previst l'ús de carros per a transport de productes: A: 1,20 m.
(5)
L'amplària mínima és 0,80 m en passadissos previstos per a 10 persones, com a màxim, i aquestes siguen usuaris
habituals.
(6)
Amplària determinada per les projeccions verticals més pròximes de dues files consecutives, incloses les taules, taulers o
altres elements auxiliars que puguen existir. Els seients abatibles que es col·loquen automàticament en posició elevada
poden considerar-se en aquesta posició.
(7)
No es limita el nombre de seients, però queda condicionat per la longitud dels recorreguts d'evacuació fins a alguna eixida
del recinte.
(8)
Fins i tot passadissos escalonats d'accés a localitats en amfiteatres, #gradería i tribunes de recintes tancats, tals com a
cinemes, teatres, auditoris, pavellons poliesportius etc.
(9)
L'amplària mínima és la que s'estableix en DBSUA 1-4.2.2, taula 4.1.
(10)
Quan l'evacuació d'aquestes zones conduïsca a espais interiors, els elements d'evacuació en aquests espais es
dimensionarán com a elements interiors, excepte quan siguen escales o passadissos protegits que únicament servisquen a
l'evacuació de les zones a l'aire lliure i conduïsquen directament a eixides d'edifici, o bé quan transcórreguen per un espai amb
una seguretat equivalent a la d'un sector de risc mínim (p. ex. estadis esportius) en aquest cas es pot mantenir el
dimensionament aplicat en les zones a l'aire lliure.
Amplària lliure de portes segons DB SI i DB
E l DB-SI estableix condicions des del punt de vista de l'evacuació i el DB-SUA des del punt de vista de
l'accessibilitat. Quan es tracta d'un element d'evacuació que està situat en un itinerari accessible cal complir
les condicions de tots dos DB. És a dir, que prevalen les que siguen més exigents.
No obstant açò, quant a l'amplària de pas mínima de les portes pot aplicar-se en el DB-SIel mateix criteri que
en el DB-SUA, és a dir, que en l'angle de màxima obertura s'admet que l'amplària lliure de pas reduïda pel
grossor de la fulla de la porta siga ≥ 0,78 m.

17
Portes de dues fulles amb una d'elles d'una amplària menor que 60 cm
Una porta de dues fulles situada en un recorregut d'evacuació pot tenir una d'aquestes fulles d'una amplària
menor de 60 cm, però no és valguda a l'efecte d'evacuació. Per açò, ha de romandre fixa de forma habitual,
per exemple mitjançant un passador per cant, i tenir adequadament senyalitzat la seua condició d'element fix.
Si el dispositiu d'obertura de la porta anara mitjançant barra horitzontal conforme a UNE-EN 1125, aquesta
barra únicament ha d'existir en la fulla practicable, amb la finalitat d'evitar confusions als ocupants.
L'anterior és igualment aplicable a portes resistents al foc. En aquest cas, el caràcter d'element habitualment
fix que ha de tenir la fulla de menys de 60 cm d'amplària no li eximeix de disposar, igual que l'altra fulla, d'un
sistema de tancament automàtic conforme a UNE-EN 1154, ni al conjunt de disposar d'un sistema de
coordinació de tancament conforme a UNE-EN 1158.
AAmplària de portes de cabines de condícies
Les portes de les cabines de condícies no precisen complir l'amplària mínima de 0,80 m exigible a les portes
conforme a aquest apartat, excepte quan haja de ser accessible (veure definició de serveis higiènics accessibles
en DBSUA, Annex A).
Còmput de la superfície construïda de l'àrea de vendes en establiments comercials
En un autoservei, en el còmput de “superfície construïda de l'àrea de vendes” per a determinar l'amplària mínima
dels passadissos conforme a la nota (4), n'hi ha prou amb considerar la superfície en la qual es troben els
passadissos conformats per les prestatgeries, és a dir, l'existent a partir de la línia de caixes de l'establiment,
quedant exclosa la zona prèvia a aquesta línia, destinada a accés i circulació.
Còmput de la superfície en mercats i galeries d'alimentació
En mercats i galeries d'alimentació, la superfície situada darrere dels mostradors i reservada al personal que atén
al públic ha de computar-se a l'efecte de determinar la superfície construïda de l'establiment. Per exemple, per a
determinar si aquesta supera o no els 400 m² establits en la taula 4.1.
No obstant açò, per a determinar l'ocupació solament és necessari computar la superfície útil de les zones
comunes de circulació de públic, és a dir dels passadissos que transcorren davant dels llocs de venda, sense
computar la superfície interior d'aquests llocs.
Repartiment de l'amplària total necessària en diversos passos en centres comercials
L'amplària d'evacuació necessària per càlcul en les zones comunes de circulació dels centres comercials, pot
distribuir-se entre diversos passos, sempre que l'amplària de cadascun d'ells supere els mínims establits, és a dir
1,80 m quan es preveja l'ús de carros i 1,40 m en cas contrari.
Amplària de passadissos amb pilar intermedi en àrees de vendes d'establiments comercials
Quan en un passadís de l'àrea de vendes d'un establiment comercial existisca un pilar intermedi, el
dimensionament que s'estableix en la taula 4.1 de SI 3-4.2 per a passadissos (A ≥ P/200) inclosos els mínims de
la nota (4) és aplicable a la suma de les amplàries lliures existents a cada costat del pilar, però cadascuna
d'aquestes no pot ser menor d'1 m, conforme s'estableix en DB SUA Terminologia per a l'amplària lliure de portes
en els itineraris accessibles.
C Criteris per al dimensionament d'un tram d'esglaons
L'amplària de pas exigible a un conjunt d'esglaons s'ha de dimensionar com a escala, és a dir, en funció de la
formula A ≥ P/160 o A ≥ P/(160-10h) segons siga per a evacuació descendent o ascendent respectivament, quan
aquest conjunt d'esglaons salva una altura major que 1,00 m.
Així mateix, si un passadís protegit té en el seu interior grups d'esglaons que salven una altura igual o superior a
un metre, s'ha d'adoptar el factor de pas propi d'escales en lloc del de passadissos, amb el que la capacitat
d'evacuació seria: P (persones) ≤ 160A + 3S.

18
Passadissos amb esglaons en cinemes, teatres, auditoris, etc.
Les condicions que s'estableixen en la taula 4.1 i en DB SUA 1-4.2 per a les escales (trams, altiplans
intermedis, dimensions dels esglaons, passamans, etc.) no són aplicables als passadissos d'accés a les
localitats en els amfiteatres de les sales dels auditoris, teatres, cinemes, etc.
Encara que aquests passadissos solen tenir esglaons per a ajustar-se al pendent de la secció longitudinal de la
sala, imposada per a garantir la visió des de cada localitat, conforme a SUA 1-4.4, no per açò adquireixen el
caràcter de “escales” (les condicions de les quals, d'altra banda, no podrien complir en la majoria dels casos)
sinó el de “passadissos escalonats” i/o amb pendent.
No obstant açò, es recorda (veure nota (8) de la taula 4.1) que aquests passadissos esdimensionan com les
escales no protegides.
Mesurament de l'amplària útil dels altiplans i dels trams d'escala
En els trams d'escala corbs i en els altiplans amb gir en el recorregut, l'amplària útil d'una escala a l'efecte
d'evacuació ha de mesurar-se, tant en els trams com en els altiplans, segons la perpendicular en cada punt a la
línia que defineix la trajectòria del recorregut.
En els altiplans en les quals aquesta trajectòria experimente un gir (generalment de 90º o de 180º) es considera
que aquesta trajectòria queda definida per l'arc de circumferència el centre de la qual se situa en el punt de faig
fallida de la vora interior de l'escala. Conforme a açò, en altiplans amb gir a 90º el límit exterior de l'amplària útil
seria una cambra de circumferència i en altiplans amb gir a 180º aquest límit exterior seria una
semicircumferència, podent el disseny ajustar-se a aquestes formes, encara que el més freqüent siguen els
traçats rectes.
No obstant açò, ha de tenir-se en compte que, atès que les escales protegides es dimensionanconsiderant la
seua capacitat d'aportar, no solament el flux de pas a causa de la seua amplària en el desembarcament, sinó
també superfície de refugi o permanència de persones a raó de 3 persones/m2, les superfícies exteriors a
aquests límits (els racons) sí poden ser tinguts en compte a aquests efectes, atès que són aptes per a albergar
persones.
Aplicació de l'amplària del desembarcament en escales protegides
En el càlcul de la capacitat d'evacuació d'una escala protegida, no es pot considerar l'amplària As del seu
desembarcament en la planta d'eixida de l'edifici, quan en altres punts tinga menys amplària. En tals casos ha
de considerar-se la menor amplària que tinga l'escala.
Eixides en espais a l'aire lliure
L'exigència d'eixides alternatives a partir d'un determinat nombre de persones té relació amb la possibilitat de
bloqueig d'alguna d'elles pel fum o per la proximitat de l'incendi. Atès que en un espai a l'aire lliure aquest risc
és molt menor que a l'interior d'un edifici, és menys probable que es produïsca el bloqueig d'una eixida. Tenint
açò en compte, en zones de l'edifici a l'aire lliure situades a nivell d'eixida d'edifici l'ocupació pròpia del qual
excedisca de 100 però no de 300 persones i que no complisquen les condicions de “espai exterior segur”, pot
admetre's disposar una única eixida sempre que la seua amplària no siga menor que la suma de les amplàries
exigibles si tinguera dues eixides.
Si, a més de la seua pròpia ocupació, l'espai a l'aire lliure rep l'evacuació de zones interiors de l'edifici, el
nombre i dimensionament de les eixides d'aquest espai a l'aire lliure ha de tenir en compte aquesta
circumstància.
A Amplària de càlcul i flux unitari
El flux unitari de pas per una porta (persones/m· min) és aproximadament un 20% major que el d'una escala.
Per açò, per a mantenir el nombre de persones que passen per l'escala és suficient amb que la porta d'eixida
del recinte tinga el 80% de l'amplària de càlcul d'aquella.
En el cas d'un passadís protegit no hi ha tal diferencia entre el flux unitari de pas del passadís i el de la porta
d'eixida del recinte, per la qual cosa no es pot aplicar l'anterior reducció a l'amplària de la porta.
Tot açò, complint les amplàries mínimes que s'estableixen en SI 3-4.2, taula 4.1.

DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)

DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (9)

En vedette

En vedette (6)

Similaire à DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)

Similaire à DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català) (7)

Plus de Josep Blesa

Plus de Josep Blesa (20)

DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)