DB-SUA (traduït al Valencià/Català) Seguretat d'utilització i accessibilitat

Ministeri de Foment
Secretaria d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge
Direcció general d'Arquitectura, Habitatge i Sòl
Document Bàsic SUA
Seguretat d'utilització i
accessibilitat
Amb comentaris del Ministeri de Foment
SUA 1 Seguretat enfront del risc de caigudes
SUA 2 Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament
SUA 3 Seguretat enfront del risc d’empresonament
SUA 4 Seguretat enfront del risc causat per il·luminació
inadequada
SUA 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions amb
alta ocupació
SUA 6 Seguretat enfront del risc de ofegament
SUA 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en
moviment
SUA 8 Seguretat enfront del risc causat per l'acció del llamp
SUA 9 Accessibilitat
Articulat: Febrer 2010
Comentaris: Juny 2015

Document Bàsic SUA Seguretat d'utilització i accessibilitat amb comentaris
2
Disposicions legislatives
L'articulat d'aquest document bàsic va ser aprovat pel Reial decret 314/2006, de
17 de març (BOE 28-març-2006) i posteriorment ha sigut modificat per les següents
disposicions:
- Reial decret 1371/2007 de 19 d'octubre (BOE 23-octubre-2007)
- Correcció d'errors i errates del Reial decret 314/2006 de 17 de març (BOE 25- gener-
2008)
- Ordre VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23-abril-2009)
- Correcció d'errors i errates de l'ordre VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23- setembre-
2009)
- Reial decret 173/2010 de 19 de febrer (BOE 11-març-2010)
- Sentència del TS de 4/5/2010 (BOE 30/7/2010)
DB SUA amb comentaris
Conforme a l'establit en l'article 35.g) de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions
Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció general d'Arquitectura,
Habitatge i Sòl ha respost a nombroses consultes relacionades amb la interpretació i
aplicació del Document Bàsic DB SUA del Codi Tècnic de l'Edificació.
Aquesta versió del DB SUA incorpora, al costat del text articulat del DB, els principals
comentaris, aclariments i criteris d'aplicació resultat d'aquestes consultes, dels quals
s'han publicat les següents versions anteriors:
- 4 de febrer de 2008
- 1 de setembre de 2008
- 21 d'agost de 2009
- 18 de maig de 2010
- 12 d'abril de 2011
- 2 de desembre de 2011
- 29 de juny de 2012
- 30 de juny de 2014
Comentaris, aclariments i criteris d'aplicació
Els comentaris que ja existien en versions anteriors figuren amb aquest tipus de lletra, amb aquesta sagnia i
amb una línia vertical fina en el marge esquerre.
Els comentaris, aclariments i criteris d'aplicació que s'incorporen o modifiquen significativament en aquesta
actualització figuren amb una doble línia vertical en el marge esquerre.
Documents de suport per a l'aplicació del DBSUA
El Ministeri de Foment ha publicat una sèrie de documents de suport (DÓNA) que, encara
que no són obligatoris, conformen, juntament amb el text articulat del Codi, el marc
regulador aplicable. Es pot accedir a aquests documents mitjançant el següent enllaç:
http://www.codigotecnico.org

3
Introducció
I Objecte
Aquest Document Bàsic (DB) té per objecte establir regles i procediments que permeten complir les
exigències bàsiques de seguretat d'utilització i accessibilitat. Les seccions d'aquest DB es corresponen
amb les exigències bàsiques SUA 1 a SUA 9. La correcta aplicació de cada Secció suposa el
compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que se
satisfà el requisit bàsic "Seguretat d'utilització i accessibilitat”.
Tant l'objectiu del requisit bàsic "Seguretat d'utilització i accessibilitat", com les exigències bàsiques
s'estableixen en l'article 12 de la Part I d'aquest CTE i són els següents:
Article 12. Exigències bàsiques de seguretat d'utilització i accessibilitat (SUA
1 L'objectiu del requisit bàsic "Seguretat d'utilització i accessibilitat" consisteix a reduir a límits
acceptables el risc que els usuaris patisquen danys immediats en l'ús previst dels edificis, com a
conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment, així com a
facilitar l'accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura dels mateixos a les persones amb
discapacitat.
2 Per a satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de
manera que es complisquen les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents.
3 El Document Bàsic DB-SUA Seguretat d'utilització i accessibilitat específica paràmetres objectius i
procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la
superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d'utilització i
accessibilitat.
12.1. Exigència bàsica SUA 1: Seguretat enfront del risc de caigudes
Es limitarà el risc que els usuaris patisquen caigudes, per a açò els sòls seran adequats per a afavorir
que les persones no rellisquen, ensopeguen o es dificulte la mobilitat. Així mateix es limitarà el risc de
caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant-se la neteja dels acristalaments
exteriors en condicions de seguretat.
12.2. Exigència bàsica SUA 2: Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament
Es limitarà el risc que els usuaris puguen patir impacte o atrapament amb elements fixos o practicables
de l'edifici.
12. 3. Exigència bàsica SUA 3: Seguretat enfront del risc de aprisonament.
Es limitarà el risc que els usuaris puguen quedar accidentalment aprisonats en recintes.
12.4. Exigència bàsica SUA 4: Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada
Es limitarà el risc de danys a les persones com a conseqüència d'una il·luminació inadequada en
zones de circulació dels edificis, tant interiors com a exteriors, fins i tot en cas d'emergència o de
fallada de l'enllumenat normal.
12.5. Exigència bàsica SUA 5: Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta
ocupació
Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circulació de les persones i
la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d'aixafament.
12.6. Exigència bàsica SUA 6: Seguretat enfront del risc de ofegament.
Es limitarà el risc de caigudes que puguen derivar en ofegament en piscines, dipòsits, pous i similars
mitjançant elements que restringisquen l'accés..

4
112.7. Exigència bàsica SUA 7: Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment
Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent als tipus de paviments i l a senyalització i
protecció de les zones de circulació rodada i de les persones.
12.8. Exigència bàsica SUA 8: Seguretat enfront del risc causat per l'acció del raig
Es limitarà el risc d'electrocució i d'incendi causat per l'acció del raig, mitjançant instal·lacions adequades
de protecció contra el raig.
12.9. Exigència bàsica SUA 9: Accessibilitat
Es facilitarà l'accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura dels edificis a l as persones amb
discapacitat.
II Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació d'aquest DB és el que s'estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en
l'article 2 de la Part I. El seu contingut es refereix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb
el requisit bàsic "Seguretat d'utilització i accessibilitat”. També han de complir-se les exigències bàsiques
dels altres requisits bàsics, la qual cosa es possibilita mitjançant l'aplicació del DB corresponent a
cadascun d'ells.
La protecció enfront dels riscos específics de:
- les instal·lacions dels edificis;
- les activitats laborals;
- les zones i elements d'ús reservat a personal especialitzat en manteniment, reparacions, etc.;
- els elements per al públic singulars i característics de les infraestructures del transport, tals com a
andanes, passarel·les, passos inferiors, etc.;
així com les condicions d'accessibilitat en aquests últims elements, es regulen en la seua reglamentació
específica.
Aplicació del DB SUA a escales mecàniques, ascensors accessibles, plataformes elevadores verticals,
etc.
Les condicions per a les escales mecàniques, els ascensors accessibles, les plataformes elevadores verticals,
etc., atès que es tracta de productes industrials amb normativa i reglamentació específica molt completa, es
troben definides en la seua pròpia reglamentació. Aquest DB pot establir alguna mesura addicional quan es
considere necessària.
En el cas de les escales mecàniques, si bé l'escala en si (esglaons, sistemes de seguretat, etc.) ha de complir
les condicions establides en la seua pròpia reglamentació de seguretat, s'han de tenir a més en compte els
riscos relacionats amb l'emplaçament d'aquesta escala en una zona concreta de l'edifici.
Per tant, per a desnivells superiors a 6 m és exigible una barrera de protecció de 110 cm.
Diferències entre DB SUA i reglamentació sobre llocs de treball
La disposició final segona del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de
l'Edificació estableix que “Les exigències del Codi Tècnic de l'Edificació s'aplicaran sense perjudici de
l'obligatorietat del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals que resulte aplicable.”
No obstant açò, algunes solucions del DB-SUA, quan així s'especifique, àdhuc sent diferents a les d'aquesta
reglamentació pot considerar-se que presenten una seguretat equivalent (p. ex. veure comentari a les barreres
davant de seients fixos).
Aplicació del DB SUA a elements d'ús exclusiu per a manteniment, inspecció, reparacions, etc.
Convé recordar que el DB SUA no és aplicable als elements de l'edifici l'ús del qual estiga reservat a personal
especialitzat de manteniment, inspecció, reparació, etc. ja que aquestes persones no es consideren “usuaris
de l'edifici”, que són els contemplats en l'objecte del requisit bàsic “Seguretat d'utilització i accessibilitat”.
Aquests elements han de complir la reglamentació de seguretat en el treball que en cada cas els siga
aplicable.
El tercer guió es refereix, per exemple, a escales fixes, tipus vaixell o desplegables, etc., fossats d'ascensor;
cobertes no utilitzables pels usuaris de l'edifici, plataformes per a antenes, mastelers, ximeneres, etc.
Conforme a açò, en les cobertes a les quals únicament haja d'accedir personal especialitzat per a la seua
inspecció i manteniment no són exigibles barreres de protecció en les seues vores conforme a SUA 1-3.

5
Elements per al públic singulars i característics de les infraestructures del transport
El quart guió es refereix a riscos i a condicions d'accessibilitat vinculats a elements realment específics de
les infraestructures del transport, tals com els quals se citen, però no a una escala o a qualsevol altre
element d'aquestes infraestructures en res diferent al de qualsevol altre edifici i al com se li han d'aplicar per
tant les condicions del DB SUA.
Situacions en les quals no es preveja un determinat tipus d'usuari
Quan quede suficientment justificat que la presència de determinat tipus d'usuaris (persones amb
discapacitat visual, persones amb discapacitat auditiva, usuaris de cadira de rodes, xiquets, etc.) no és
previsible en una zona determinada, es pot considerar innecessari aplicar aquelles condicions establides en
el DB SUA específicament dirigides a aqueix tipus d'usuaris.
Per exemple, es pot considerar no previsible la presència d'usuaris de cadira de rodes en aquelles pla-
tas d'hotel en l as que únicament hi haja habitacions d'allotjament i cap del les siga un allotjament
accessible. En tal cas, en la documentació final de l'obra hauria de quedar constància, amb la finalitat de
que el titular de l'activitat adopte les mesures oportunes.
Aplicació del DB SUA a edificis d'ús industrial
En pràcticament tots els edificis d'ús principal industrial cal diferenciar entre zones d'activitat pròpiament
industrial i zones per a altres tipus activitat: oficines, vestuaris, menjador, descans, etc.
En les zones d'activitat no industrial dels edificis industrials s'han d'aplicar les condicions que s'estableixen en
aquest DB per a aquestes zones. En canvi, en les zones d'activitat industrial s'ha d'aplicar la reglamentació de
seguretat industrial i de seguretat en el treball.
Com en el conjunt del CTE, l'àmbit d'aplicació d'aquest DB són les obres d'edificació. Per açò, els
elements de l'entorn de l'edifici als quals els són aplicables les seues condicions són aquells que formen
part del projecte d'edificació. Conforme a l'article 2, punt 3 de la llei 38/1999, de 5 de novembre,
d'Ordenació de l'Edificació (LLOE), es consideren compreses en l'edificació les seues instal·lacions fixes i
l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que romanguen adscrits a l'edifici.
Les exigències que s'establisquen en aquest DBper als edificis seran igualment aplicables als
establiments.
III Criteris generals d'aplicació
Poden utilitzar-se altres solucions diferents a les contingudes en aquest DB(1)
, en aquest cas haurà de
seguir-se el procediment establit en l'article 5 del CTE, i haurà de documentar-se en el projecte el
compliment de l as exigències bàsiques. Quan l'aplicació de les condicions d'aquest DB en obres en
edificis existents no siga tècnica o econòmicament viable o, si escau, siga incompatible amb el seu grau
de protecció, es podran aplicar aquelles solucions alternatives que permeten la major adequació possible
a aquestes condicions. En la documentació final de l'obra haurà de quedar constància d'aquelles
limitacions a l'ús de l'edifici que puguen ser necessàries com a conseqüència del grau final d'adequació
aconseguit i que hagen de ser tingudes en compte pels titulars de les activitats..
Adequació d'edificis existents a les condicions d'accessibilitat del DB SUA
Els edificis existents han d'adequar-se a les condicions d'accessibilitat que estableix el DBSUA abans del 4
de desembre de 2017 en tot allò que siga susceptible d'ajustos raonables, conforme a la disposició
addicional tercera, apartat b), del Reial decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el
Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.
(1)
En edificis existents es poden proposar solucions alternatives basades en la utilització d'elements i dispositius mecànics
capaços de complir la mateixa funció.

6
Compliment del DB SUA en edificis existents i efectivitat de l'adequació al DB
Aquesta condició s'ha fet extensiva, per al conjunt del CTE i dels seus requisits bàsics i per a tots els edificis
existents, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Part I del CTE introduïda per la Llei 8/2013 de 26 de juny,
de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes en el punt 3 del seu article 1.
L'adequació a aquest DB d'un element que es modifica pugues no ser efectiva quan depèn de la necessària
contribució d'altres elements que, per no modificar-se amb la reforma, no esadecuan a aquest DB. Per exemple,
podria ser el cas d'una reforma d'una condícia d'un establiment no accessible per a usuaris de cadira de rodes,
en la qual dotar a aquesta condícia de les condicions d'accessibilitat per a dites usuàries no aportaria cap
millora efectiva.
Plataformes elevadores verticals i salva escales
Respecte a la nota 1 d'aquest apartat, l'ús de plataformes elevadores queda condicionat al fet que es tracte
d'intervencions en edificis existents, i sempre que la instal·lació d'ascensor o rampa accessible (quan siga
exigible segons la secció SUA 9) siga inadequat o inviable.
La instal·lació de plataformes salva escales té com a condició que en la seua posició d'ús no impedisquen la
utilització segura de l a escala per persones a peu, que en la seua posició plegada, no reduïsquen ni
l'amplària mínima exigible ni la de càlcul dels elements d'evacuació (passadissos, escales, etc.) i que es
posen els mitjans humans o tècnics necessaris per a assegurar que en cas d'emergència no s'entorpisca
l'evacuació.
Document de suport sobre elements i dispositius mecànics. DA DB-SUA / 2
El “DA DB-*SUA / 2 Criteris per a la utilització d'elements i dispositius mecànics”, defineix les prestacions dels
dispositius mecànics, ascensors accessibles, plataformes elevadores verticals i plataformes salva escales,
utilitzats per a resoldre l'accessibilitat en l'edificació existent en aquell les obres en les quals, per inviabilitat
tècnica o econòmica o per incompatibilitat amb el grau de protecció de determinats elements de l'edifici, no es
puguen aplicar les exigències definides en el Document Bàsic DB SUA.
Quan se cita una disposició reglamentària en aquest DB ha d'entendre's que es fa referència a la versió
vigent en el moment que s'aplica el mateix. Quan se cita una norma UNEIX, UNE-EN o UNEIX- EN ISO
ha d'entendre's que es fa referència a la versió que s'indica, tot i que existisca una versió posterior,
excepte quan es tracte de normes UNEIX corresponents a normes EN o EN ISO la referència de la qual
haja sigut publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea en el marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/
CEE sobre productes de construcció, en aquest cas la cita ha de relacionar-se amb la versió d'aquesta
referència.
Conforme a la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, s'entenen com a “disposicions reglamentàries” les
disposicions dictades per l'Administració pública que se situen en l'ordenament jurídic amb un rang formal
inferior a la llei, tals com el REBT, RITE, Reial decret 486/1997, etc.
S'entenen com a “normes” aquelles especificacions tècniques aprovades per organismes reconeguts d'activitat
normativa l'observança de la qual no és obligatòria, tals com les normes UNEIX, UNE-EN, ISO, etc.
A l'efecte d'aquest DB han de tenir-se en compte els següents criteris d'aplicació:
1 Els edificis o zones l'ús previst de les quals no es trobe entre els definits en
l'Annex SUA A de aquest DB hauran de complir, excepte indicació en un altre sentit,
les condicions particulars de l'ús al que millor puguen assimilar-se.
Classificació d'usos en el DB SUA
El DB SUA utilitza tres criteris diferents i no excloents de classificació dels usos:
- Segons l'activitat. S'aplica a edificis, a establiments o a zones, per tant és la més global. Són els usos
Residencial Habitatge, Residencial Públic, Pública Concurrència, Comercial, Sanitari, etc.
- Segons nombre i tipus d'usuaris. Només s'aplica a zones o elements. Qualsevol zona, que sempre és d'un
ús segons l'activitat, és a més d'ús general o bé d'ús restringit.
- Segons la seua disponibilitat pel públic i la seua familiaritat amb l'edifici. En principi cal dir que és una
classificació aplicable a zones dels edificis. Però mentre que no abunden els edificis totalment d'ús públic, ja
que sempre sol haver-hi algunes zones d'ús privat, sí hi ha edificis que són íntegrament d'ús privat, com és el
cas de molts edificis d'ús Residencial Habitatge (uns altres en canvi tenen locals o establiments d'ús públic) o
d'ús Administratiu no oberts al públic.
És important no confondre “zones d'ús privat” amb “zones d'ús restringit” o amb “ús Residencial Habitatge”.
En relació amb el indicat dalt, els elements d'evacuació que s'utilitzen únicament en cas d'emergència tenen el
caràcter d'ús públic o privat, general o restringit que tinga la zona a la qual serveixen.

7
Assimilació a més d'un ús dels contemplats en el DB SUA
Quan els diferents aspectes de risc d'una determinada activitat siguen assimilables a diferents usos dels
contemplats en el DB SUA(els definits en l'Annex SUA A) és possible aplicar en cada aspecte les condicions
reglamentàries de l'ús al com aquest aspecte es pot assimilar, sempre que es justifique adequadament sobre
la base d'una anàlisi dels riscos específics de l'activitat en qüestió.
L'anàlisi de les particularitats de cada activitat i la decisió sobre qual siga l'assimilació o assimilacions més
adequades, correspon a l'autor del projecte. La decisió sobre la validesa de l'anterior correspon a l'autoritat
de control edificatori.
Establiments per a activitats professionals
En els establiments per a activitats professionals tals com a despatxos d'advocats, oficines tècniques, notaries,
consultes de metges, dentistes, centres docents, acadèmies, etc., els despatxos en si sempre es consideren
zona d'ús privat. La resta de les zones es consideren ús públic o privat en funció de si a l'establiment o a la
zona en qüestió té accés o no “el públic”.
A aquests efectes es considera que aquell els establiments que siguen de " xicoteta entitat" en els quals les
persones acudeixen citades de forma personalitzada i en un nombre limitat (es pot considerar raonable establir
aquest límit en 100 m2 de superfície útil i en 10 persones d'ocupació) no estan oberts “al públic”, per la qual
cosa totes les seues zones es consideren d'ús privat i poden assimilar-se, en el cas que no ho siguen, a l'ús
Administratiu.
Cal tenir en compte que el fet d'assimilar aquests espais a ús privat no implica que puguen ser no accessibles
per no considerar-se d'ús públic, sinó que les condicions d'accessibilitat aplicables a és tos espais i els seus
elements són les pròpies d'ús privat, és a dir les relacionades amb un entorn conegut per l'usuari. Vegeu també
el comentari al punt 2 de l'apartat SUA 9-1.1.2 Accessibilitat en establiments.
Activitats professionals dins d'un habitatge
Quan l'usuari d'un habitatge, que continua utilitzant-la com a tal, duu a terme en ella activitats tals com una
classe particular (idiomes, música, etc.) una consulta professional (metge, psicòleg, fisioterapeuta, etc.)
açò no suposa un canvi d'ús de l'habitatge a l'efecte del CTE i no obliga a aplicar el mateix.
En canvi, quan tot l'habitatge passa a estar dedicada a l'activitat en qüestió, ha d'entendre's que es duu a
terme un canvi d'ús d'aquest habitatge i, conforme al punt 5 de l'article 2 de la seua Part I, ha d'aplicar-se
el CTE en els termes que s'estableixen en els seus Documents Bàsics.
Habitatges tutelats per a persones amb discapacitat en edificis d'habitatge
Quan un habitatge d'un edifici d'habitatges es destine a habitatge tutelat l'edifici haurà de complir les
condicions d'accessibilitat que amb caràcter general s'estableixen en el DB SUA per a l'ús Residencial
Habitatge, i l'habitatge tutelat haurà de complir les condicions d'accessibilitat que s'estableixen en
el DB SUA per als habitatges tenint en compte el tipus de discapacitat que, si escau, puguen tenir els
ocupants que a cada moment vagen a tenir.
2 Quan un canvi d'ús afecte únicament a part d'un edifici o quan es realitze una ampliació a un edifici
existent, aquest DB haurà d'aplicar-se a aquesta part, i disposar quan siga exigible segons la
Secció SUA 9, almenys un itinerari accessible que la comunique amb la via pública.
Canvi d'ús característic d'un edifici o establiment
Conforme a l'article 2, punt 5 de la Part I del CTE, quan es canvie l'ús característic d'un edifici o d'un
establiment, est ha d'adequar-se a les condicions d'aquest DB, tot i que no estiguera previst realitzar obres.
Quan no es canvie l'ús característic aquesta adequació pot limitar-se als elements afectats per les obres.
cal entendre que l'ús característic d'un edifici o establiment a efectes, no de tot el CTE, sinó d'un
determinat DB del CTE, és aquell que, per ser el principal o dominant, caracteritza a aquest edifici o establiment
a l'efecte d'aquestDB.
Els únics DBs que estableixen expressament els usos característics que consideren i que els defineixen en els
seus annexos de terminologia són el DB SI i el DB SUA. Conforme a aquestes definicions, per exemple:
- un establiment que passa de ser una sabateria a ser una papereria no canvia el seu ús característic, el qual
segueix sent Comercial.
- en canvi, una sabateria que passa a ser un bar canvia el seu ús característic de Comercial a Pública
Concurrència, tenint en compte per a açò la definició de l'est últim continguda en el DB SUA, ja que la
continguda en el DB SI va ser anul·lada mitjançant sentència del Tribunal Suprem de 4/ 5/2010 (BOE
30/7/2010).
Ús i canvi d'ús a l'efecte del DB SUA
La aplicació del DB SUA és funció dels usos característics que s'estableix en el mateix, no dels quals
s'estableixen en altres DB del CTE o en altres reglamentacions o ordenances, tot i que les denominacions dels
usos coincidisquen.
Per exemple, en un canvi d'activitat d'un edifici o un establiment pot ocórrer:
- que no es canvie l'ús respecte als establits en aquest DB, en aquest cas ha de considerar-se com una reforma
i aplicar-se el DB als elements afectats
- que es canvie l'ús respecte als establits en aquest DB, en aquest cas caldrà complir les condicions de canvi
d'ús, parcial o característic segons el cas, fins i tot encara que no és tinguera prevista la realització d'obres.

8
Accessibilitat a local sense ús previ en edifici existent
Un local sense cap ús previ en un edifici existent és, a l'efecte del CTE, una obra inacabada. El projecte i
obra de terminació de dita local per a un ús determinat ha de complir totes les exigències del CTE vigents
en el moment de sol·licitar llicència per a aquesta obra (no per a l'obra inicial), incloses les de seguretat
d'utilització i accessibilitat, particularizades per a l'ús en qüestió.
Però encara que es tracte d'un establiment nou, està integrat en un edifici existent, que imposa unes
condicions de contorn, principalment d'accés, la dificultat del qual de modificació o adaptació ha de ser
tinguda en compte a l'hora d'aplicar el DB SUA amb un raonable grau de flexibilitat. Aquesta flexibilitat està
reconeguda expressament en el primer paràgraf d'aquest apartat.
Si bé aquesta flexibilitat pot ser raonable en un edifici construït amb anterioritat a l'aprovació del DB SUA,
no ho és en el cas d'un edifici construït posteriorment a aquest. Per açò, en aquest últim cas, no és
admissible que en un establiment, encara que es deixe sense activitat, no es preveja l'adequació final a l
as condiciones del DB SUA, ben adequant-ho ja d'inici, o ben fent possible la seua adequació posterior
amb mesures tant econòmica com tècnicament viables, ja que les condicions d'accessibilitat exigibles a
l'establiment són conegudes per endavant.
D'altra banda, no sembla justificable que el grau de flexibilitat que s'aplique al primer ús d'un estable-
fonament nou en un local existent des de fa temps siga major, només pel pas del temps, que el que li
l'aplicaria al mateix local si haguera estat en ús durant aqueix temps i en l’actualitat canviara aquest ús.
Accés a establiment nou resultant de rehabilitació total d'edifici
Un establiment nou resultant de la rehabilitació total d'un edifici i que té la seua primera activitat no es
considera canvi d'ús sinó obra nova.
Si es considera obra nova, no és procedent acollir-se al criteri de no viabilitat tècnica i econòmica de
l'adequació de l'accés a l'establiment en el context de la reforma del mateix, ja que aquesta adequació a la
reglamentació vigent va haver de dur-se a terme en el context de l'obra de rehabilitació total de l'edifici
(vegeu comentari a aquest apartat "Accessibilitat a local sense ús previ en edifici existent", especialment el
tercer paràgraf del mateix).
Aplicació del DB SUA a canvis d'activitat, a canvis de titularitat i a legalitzacions
La competència per a regular els canvis d'activitat, els canvis de titularitat i les legalitzacions és dels
ajuntaments, per la qual cosa correspon a aquests decidir sobre l'abast de l'aplicació del CTE a aquests
processos. No obstant açò, quan un canvi d'activitat vaja acompanyat d'una obra de reforma o d'un canvi de
l'ús característic s'ha d'aplicar el CTE en la forma establida en est.
Transformació en habitatges d'una planta sota coberta
Una obra de reforma per a implantar habitatges nous en un espai sota coberta destinat inicialment a una altra
fi, per exemple trasters, té la consideració d'obra d'ampliació i conforme al punt 2 d'aquest apartat, els nous
habitatges han de disposar d'almenys un itinerari accessible que les comunique amb la via pública, sempre
que siga exigible segons SUA 9. És a dir, sempre que el baix coberta estiga en la planta quarta o superior o
sempre que després de l'obra l'edifici passe a tenir més de 12 habitatges en plantes diferents a la d'accés.
Atès que a aquesta obra també se li haurà d'aplicar el DB SI i que amb ella l'edifici augmenta la seua altura
d'evacuació, l'edifici haurà d'adequar-se en totes aquelles condicions del DB SI associades a la nova altura.
3 En obres de reforma en les quals es mantinga l'ús, aquest DB ha d'aplicar-se als elements de l'edifici
modificats per la reforma, sempre que açò supose una major adequació a les condicions de seguretat
d'utilització i accessibilitat establides en aquest DB.
Abast de l'aplicació del DB SUA en intervencions en les quals es mantinga l'ús. Proporcionalitat
Amb aquests criteris generals no es pretén que qualsevol intervenció en la qual es mantinga l'ús supose la
total adequació de l'edifici al DB(el que en molts casos seria impossible) sinó que hi haja proporcionalitat
entre l'abast constructiu de la intervenció i el grau de millora de les condicions de seguretat d'utilització i
accessibilitat que es duga a terme.
En aquest sentit, per exemple, en el cas d'exigir el compliment de les condicions establides per a les
baranes, no és el mateix una obra de reforma d'abast limitat que no contemple modificar aquestes
baranes, que una obra de rehabilitació integral que en la pràctica suposa fer un edifici nou totalment
adequat a la reglamentació actual, però amb l'excepció que la no modificació de les façanes (baranes
incloses) ve imposada per la protecció de les mateixes.
En el segon cas es considera que l a protecció de les façanes no és argument suficient per a mantenir
condicions greus d'inseguretat i que seria necessari cercar la forma de compatibilitzar aquesta protecció
amb la necessitat de millorar aquestes condicions en la major mesura possible.
La decisió final sobre si, en cada cas concret, aquesta proporcionalitat i el grau de millora són
raonablement suficients, correspon a l'autoritat de control edificatori.

9
Elements modificats, elements afectats i adequació efectiva
El punt 3 estableix condicions per als elements o productes que es modifiquen substancialment,
substituïsquen a un existent o s'incorporen nous, així com para aquells que, àdhuc no estant prevista la seua
adequació, vegen modificades les exigències que han de complir com a conseqüència de la intervenció. En
aquest cas, haurien de complir les prestacions que aporten individualment, llevat que la seua aportació siga
molt reduïda o irrellevant. Per exemple:
- La substitució o incorporació d'un vidre amb el risc d'impacte segons SUA 2-1.3 ha de fer-se atenent a
l'exigència de resistència a impacte de vidres.
- En el cas de la substitució d'una rajola, encara que existeix l'exigència de resbalacidad, la contribució d'una
única rajola al risc de lliscament és tan reduïda que no seria necessari el compliment d'aquesta exigència,
considerant-se aquesta obra com de simple manteniment.
- En el cas de la reforma d'un edifici o establiment en la qual es vaja a modificar la condícia però en la qual no
estiguen previstes obres en l'accés i aquest no siga accessible, l'adaptació de la condícia per a usuaris de
cadira de rodes no suposaria una millora efectiva, per la qual cosa no seria exigible. No obstant açò, convé
tenir en compte que abans del 4 de desembre de 2017 han d'adequar-se a les condicions d'accessibilitat que
estableix elDB SUA aquells edificis susceptibles d'ajustos raonables.
- La reforma d'un espai en la qual s'amplie el desnivell respecte a l'existent, pot exigir adequar l'altura de la
barrera de protecció per tractar-se d'un element que, encara que no es tenia previst modificar, ha vist
afectades les seues exigències per la intervenció.
- El canvi del caràcter d'una zona d'un establiment d'ús privat a ús públic, fins i tot quan es poguera dur a
terme sense necessitat de realitzar cap obra, pot obligar a disposar d'almenys un itinerari accessible des de la
via pública fins a aquesta zona, així com a reformar aquells elements que les seues característiques per a ús
públic hagen de ser més exigents conforme al DB SUA com per exemple:
- Contrapetges dels esglaons,
- Altura salvada pels trams d'escala,
- Senyalització d'elements accessibles, etc.
Renovació d'ascensors en edificis existents
Conforme al que estableix el punt 3, una obra de renovació total dels ascensors d'un edifici existent és una
intervenció que, per la seua importància, ha d'aconseguir el major grau d'adequació efectiva d'aquests ascensors
a les condicions que estableix aquest DB SUA que siga tècnica i econòmicament compatible amb l'abast de
l'obra.
Per açò, almenys un ascensor s'ha de substituir per un accessible en la mesura en què siga tècnica i
econòmicament viable, quan siga exigible segons SUA 9.
En el cas d'edificis d'habitatge, convé a més tenir en compte referent a açò:
- Que les comunitats estan obligades a dur a terme les obres que siguen necessàries per a facilitar l'ús adequat
dels elements comuns de l'edifici als usuaris del mateix amb discapacitat o majors de
70 anys, “sempre que l'import repercutit anualment de les mateixes, una vegada descomptades les subvencions
o ajudes públiques, no excedisca de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes” (article
10, apartat b), de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal).
- Que els edificis existents han d'adequar-se a les condicions d'accessibilitat que estableix elDB SUA abans del 4
de desembre de 2017 en tot allò que siga susceptible d'ajustos raonables (disposició addicional tercera, apartat
b), del Reial decret Legislatiu 1/2013).
Encara que l'adequació dels itineraris en les plantes (fonamentalment les relacionades amb els recorreguts entre
els habitatges i la via pública) no seria exigible després de la incorporació d'un ascensor per a la millora de
l'accessibilitat entre plantes, cal tenir en compte que també aquesta adequació s'hauria de dur a terme conforme
al segon guió anterior.
4 En tot cas, les obres de reforma no podran menyscabar les condicions de seguretat d'utilització i
accessibilitat preexistents, quan aquestes siguen menys estrictes que les contemplades en aquest DB.
Compliment del DB SUA en edificis existents
Aquesta condició s'ha fet extensiva, per al conjunt del CTE i dels seus requisits bàsics i per a tots els edificis
existents, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Part I del CTE introduïda per la Llei 8/2013 de 26 de juny,
de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes en el punt 3 del seu article 1.

10
IV Condicions particulars per al compliment del
L'aplicació dels procediments d'aquest DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el
mateix s'estableixen i amb les condicions generals per al compliment delCTE, les condicions del projecte, les
condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8
respectivament de la part I del CTE.
V Terminologia
A l'efecte d'aplicació d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva han d'utilitzar-se conforme al
significat i a les condicions que s'estableixen per a cadascun d'ells, o bé en l'annex A de aquest DB, quan
es tracte de termes relacionats únicament amb el requisit bàsic "Seguretat d'utilització i accessibilitat", o
bé en l'Annex III de la Part I d'aquest CTE, quan siguen termes d'ús comú en el conjunt del Codi.

11
Índex
Secció SUA 1 Seguretat enfront del risc de caigudes
1 Resbaladicidad dels sols
2 Discontinuïtats en el paviment
3 Desnivells
3.1 Protecció dels desnivells
3.2 Característiques de les barreres de protecció
4 Escaleras y rampas
4.1 Escales d'ús restringit
4.2 Escales d'ús general
4.3 Rampes
4.4 Passadissos escalonats d'accés a localitats en gradería i tribunes
5 Limpieza de los acristalamientos exteriores
Secció SUA 2 Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament
1 Impacto
1.1 Impacte amb elements fixos
1.2 Impacte amb elements practicables
1.3 Impacte amb elements fràgils
1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles
2 Atrapament
Secció SUA 3 Seguretat enfront del risc de empresonament recintes
1 Empresonament
Secció SUA 4 Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada
1 Enllumenat normal en zones de circulació
2 Enllumenat d'emergència
2.1 Dotació
2.2 Posició i característiques de les lluminàries
2.3 Característiques de la instal·lació
2.4 Il·luminació dels senyals de seguretat
Secció SUA 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions d'alta
ocupació
1 Àmbit d'aplicació
2 Condicions de les graderies per a espectadors dempeus
Secció SUA 6 Seguretat enfront del risc de ofegament
1 Piscines

12
1.1 Barreres de protecció
1.2 Característiques del got de la piscina
1.3 Andanes
1.4 Escales
2 Pous i dipòsits
Secció SUA 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment
1 Àmbit d'aplicació
2 Característiques constructives
3 Protecció de recorreguts per als vianants
4 Senyalització
Secció SUA 8 Seguretat enfront del risc causat per l'acció del raig
1 Procediment de verificació
2 Tipus d'instal·lació exigit
Secció SUA 9 Accessibilitat
1 Condicions d'accessibilitat
1.1 Condicions funcionals
1.2 Dotació d'elements accessibles
2 Condicions i característiques de la informació i senyalització per a l'accessibilitat
2.1 Dotació
2.2 Característiques
Annex A Terminologia
Annex B Característiques de les instal·lacions de protecció enfront del raig
Annex C Normes relacionades amb l'aplicació del DBSUA

13
Secció SUA 1
Seguretat enfront del risc de caigudes
1 Esvarada de sols
1 Amb la finalitat de limitar el risc d’esvarada, els sòls dels edificis o zones d'ús Residencial Públic,
Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu i Pública Concurrència, excloses les zones d'ocupació
nul·la definides en l'annex SI A de el DB SI, tindran una classe adequada conforme al punt 3 d'aquest
apartat.
Les zones d'ocupació nul·la a les quals es refereix aquest apartat són aquelles que responen a la definició de
zones d'ocupació nul·la del DB SI, independentment de si tenen una ocupació assignada en la taula 2.1
(densitats d'ocupació de la Secció SI 3 del DBSI), és a dir, es tracta de zones en les quals la presència de
persones siga ocasional o relacionades amb el manteniment.
En aquest sentit, qualsevol condícia, siga una "condícia de planta" i per tant amb ocupació definida en la taula
2.1 de la secció SI3 del DBSI, o siga qualsevol altre tipus de condícia, no es considera zona d'ús ocasional ni,
per tant, d'ocupació nul·la, i ha de complir les condicions d'aquest apartat.
2 Els sòls es classifiquen, en funció del seu valor de resistència al lliscament Rd, d'acord amb l'establit
en la taula 1.1:
Tabla 1.1 Classificació dels sòls segons el seu esvarada
Resistència al lliscament Rd Classe
Rd ≤ 15 0
15 < Rd ≤35 1
35< Rd ≤45 2
Rd > 45 3
El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A
de la norma UNEIX-ENV12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La
mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables d’esvarada.
El valor de resistència al lliscament Rd és el valor USRV UNE-ENV 12633:2003.
Classificacions de producte
Amb independència de classificacions específiques de producte, encara que aquestes estiguen relacionades
amb l’esvarada, sempre s'ha de comprovar que la classe dels sòls exigida en la taula 1.2 en funció de la seua
localització s'ha obtingut conforme a la norma UNEIX-ENV 12633.
3 La taula 1.2 indica la classe que han de tenir els sòls, com a mínim, en funció de la seua localització.
Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

14
Taula 1.2 Classe exigible als sòls en funció de la seua localització
Localització i característiques del sòl Classe
Zones interiors seques
- superfícies amb pendent menor que el 6% 1
- superfícies amb pendent igual o major que el 6% i escales 2
Zones interiors humides, tals com les entrades als edificis des de l'espai exterior (1), terrasses cobertes,
vestuaris, banys, condícies, cuines, etc.
- superfícies amb pendent menor que el 6% 2
- superfícies amb pendent igual o major que el 6% i escales 3
Zones exteriors. Piscines
(2)
Dutxes. 3
(1)
Excepte quan es tracte d'accessos directes a zones d'ús restringit.
(2)
En zones previstes per a usuaris descalços i en el fons dels gots, en les zones en les quals la profunditat no excedisca
d'1,50 m.
Zones humides en entrades
La condició exigida a les entrades dels edificis té com a objectiu proporcionar una zona de transició entre la
zona exterior humida i la zona interior seca en la qual la sola del calçat perda humitat de forma progressiva.
Açò pot aconseguir-se:
- Mitjançant una zona a l'interior de l'edifici que supose un recorregut d'almenys 6 m des de l'entrada amb
un sòl menys lliscant, amb les condicions que s'exigeixen per a les zones interiors humides.
- Mitjançant un element tipus felpudo capaç d'absorbir l'aigua del calçat, en aquest cas la dimensió de
l'element ha d'assegurar que, amb el pas normal d'una persona, tots dos peus entren en contacte amb
l'element, sent preferible almenys dos contactes amb cada peu. Per a açò, es pot considerar que una
dimensió de 2 m en el sentit de la marxa és suficient per a cobrir qualsevol tipus de trànsit.
Com a solució alternativa, es pot reduir aquesta dimensió si el disseny de l'entrada redueix la longitud del
pas, com per exemple, quan s'entra a través de portes giratòries o de portes situades a la meitat
d'un felpudo.
A aquests efectes, les zones exteriors cobertes (porxos, porxades, marquesines, etc.) no es poden
considerar com a zona de transició atès que en elles és difícil controlar la humitat del sòl i l'efecte d'assecat
del calçat.
Bandes antilliscants
Com a solució alternativa poden utilitzar-se bandes antilliscants, tant adherides com de canvi
de rugosidad/ textura del material, en lloc d'un material que complisca de forma contínua l'exigència
de resbaladicidad corresponent. Aquestes bandes, per a ser efectives, requereixen un emplaçament regular
que assegure el contacte del peu en qualsevol adreça:
- En escales es considera suficient una banda de 3 a 5 cm d'amplària a no més de 5cm de la vora exterior de
cada petjada, per ser aquest el punt de major risc a causa que el suport del peu no es produeix en la totalitat
de la superfície sinó en la vora, sobreeixint part del peu de la petjada de l'escala, templa- do més òptim el seu
funcionament com més pròximes a la vora es troben aquestes bandes. No és necessari complir la classe
exigida per a escales en els altiplans, en les quals n'hi ha prou amb complir la classe establida per a sòls
horitzontals.
- En un paviment continu es considera suficient bandes perpendiculars a l'adreça de la marxa es- parades no
més de 10 cm entre elles
Pel que fa a les característiques d'aquestes "bandes antilliscants":
- En les zones en les quals s'exigeix fins a una classe 2 es consideren vàlides les bandes adherides habituals
que es troben en el mercat, amb acabats molt rugosos similars al paper d'escata.
- Para quan s'exigeix una classe superior de esvarament o parell a bandes d'un altre tipus, serà necessari
comprovar mitjançant assaig que el conjunt solc + banda compleix les condicions establides en el DB SUA.
Accés directe a zones d'ús restringit
La nota 1 de la taula 1.2 no exceptua l'aplicació de condicions d’esvarament a les entrades als edificis
des de l'espai exterior, sinó que del que exceptua a aquestes entrades és de la consideració de “zones
interiors humides”.

15
D Document de Suport sobre lliscament. DÓNA DB-SUA /3
El DA DB-SUA / 3 explicita el valor de la resistència al lliscament i els procediments d'assaig exigits des
del DB SUA.
Aquest document es complementa amb un llistat de sòls considerats assegurances per l'Administració i que
poden utilitzar-se en qualsevol zona de l'edifici sense necessitat de realitzar l'assaig (sempre que la seua
cara vista no es modifique amb un tractament posterior com abrillantat, poliment, etc.).
Lliscament i sentit de la marxa
Quan l'adreça de la marxa en un sòl estiga clarament determinada, a causa que es tracta d'un espai amb una
amplària reduïda, no es considera necessari contemplar el lliscament en ambdues adreces, sinó únicament
en la de la marxa. Açò pot ser determinant, per exemple, en sòls amb textures en una única adreça o amb
juntes transversals dissenyades per a contribuir a reduir el lliscament
2 Discontinuïtats en el paviment
1 Excepte en zones d'ús restringit o exteriors i amb la finalitat de limitar el risc de caigudes com amb-
seqüència de entropessades o d'ensopegades, el sòl ha de complir les condicions següents:
a) No tindrà juntes que presenten un ressalte de més de 4 mm. Els elements sortints del nivell del
paviment, puntuals i de xicoteta dimensió (per exemple, els tancadors de portes) no han de
sobreeixir del paviment més de 12 mm i el sortint que excedisca de 6 mm en les seues cares
enfrontades al sentit de circulació de les persones no ha de formar un angle amb el paviment
que excedisca de 45º.
b) Els desnivells que no excedisquen de 5 cm es resoldran amb un pendent que no excedisca del
25%;
Desnivells menors de 5 cm en accessos accessibles
L'objectiu d'aquesta condició és limitar ensopegades, però si a més és exigible que el desnivell siga accessible
per estar situat en un itinerari accessible un pendent del 25% no és acceptable ja que en tal cas s'han de
complir les condicions establides per a rampes accessibles definides en l'apartat SUA 1-4.3.1 conforme a les
quals per a trams inferiors a 3 m el pendent ha de ser com a màxim del 10%.
Com a excepció a l'anterior, en els accessos als edificis o establiments, així com en els accessos a terrasses
en habitatges accessibles per a usuaris de cadira de rodes, es pot admetre desnivells que no excedisquen de 5
cm salvats amb un pendent que no excedisca de 25%, a causa que aquesta solució pot limitar l'entrada d'aigua
de pluja en l'edificació i, per tant, limitar possibles relliscades i caigudes.
Portes per als vianants incorporades enportones de garatges per a vehicles
Com a excepció al punt b), es pot admetre que les portes per als vianants incorporades en portons industrials
i per a garatges (veure comentari a l'apartat SUA 7-2 punt 2) tinguen un bastidor inferior necessari per a
garantir la solidesa del porta, ja que la presència de la porta resulta suficient perquè l'usuari siga conscient de
l'existència d'aquest obstacle. En el cas que l'itinerari haja de ser accessible, la solució de porta inclosa en
la porta no seria vàlida si el resultat final no permet el seu ús per usuaris de cadira de rodes.
c) En zones per a circulació de persones, el sòl no presentarà perforacions o buits pels quals puga
introduir-se una esfera d'1,5 cm de diàmetre.
2 Quan es disposen barreres per a delimitar zones de circulació, tindran una altura de 80 cm com a
mínim.
3 En zones de circulació no es podrà disposar un graó aïllat, ni dos consecutius, excepte en els casos
següents.
a) en zones d'ús restringit;
b) en les zones comunes dels edificis d'ús Residencial Habitatge;
c) en els accessos i en les eixides dels edificis;
d) en l'accés a una estrada o escenari.
En aquests casos, si la zona de circulació inclou un itinerari accessible, els graons no podran disposar-
se en el mateix.
El punt c) d'aquest apartat permet l'existència d'un o dos esglaons aïllats en els accessos dels
edificis amb l'objectiu de limitar l'entrada d'aigua o de resoldre el desnivell amb el carrer. Per
açò, aquests esglaons han d'estar situats en la línia de façana, on el risc d'ensopegada és menor
a causa que, per ser la seua ubicació habitual, és on els ocupants esperen que estiguen.

16
3 Desnivells
3.1 Protecció dels desnivells
1 Amb la finalitat de limitar el risc de caiguda, existiran barreres de protecció en els desnivells, buits i
obertures (tant horitzontals com a verticals) balconades, finestres, etc. amb una diferència de cota
major que 55 cm, excepte quan la disposició constructiva faça molt improbable la caiguda o quan la
barrera siga incompatible amb l'ús previst.
Disposicions constructives que fan molt improbable la caiguda
Les disposicions constructives que fan molt improbable la caiguda que s'esmenten en aquest apartat
podrien ser, per exemple, zones enjardinades o làmines d'aigua de suficient dimensió com per a assegurar
que davant un comportament normal dels usuaris (tractant-se d'elements no previstos per a caminar sobre
ells) el risc de caiguda és suficientment baix. Aquest tipus de solucions no podrien aplicar-se en aquells
usos esmentats en l'apartat SUA 1-3.2.3 paràgraf 1, en els quals se siga previsible la presència de xiquets
sense vigilància contínua.
Convé recordar que aquest tipus de solucions han de disposar de senyalització que permeta la seua
percepció per persones amb discapacitat visual quan l'element no siga fàcilment perceptible.
Gradería en descens des d'una zona de circulació
Quan es dispose un graderío en descens des d'una zona de circulació encara que el desnivell de la primera
graderia siga inferior a 55 cm serà necessari disposar barrera de protecció llevat que la superfície inferior
d'aqueix primer desnivell tinga una profunditat suficient perquè no existisca el risc que una persona que caiga
accidentalment des de la zona de circulació torne a caure des d'aqueixa superfície (p. ex. 1 m)
Barreres incompatibles amb l'ús previst
Aquelles zones dels edificis en les quals es desenvolupen determinades activitats incompatibles amb la
disposició de barreres de protecció dels desnivells, tals com a escenaris, estrades, plataformes de càrrega i
descàrrega, etc., no precisen disposar de protecció atenent a la incompatibilitat amb el seu ús específic i
reservat a personal que conega aquest risc i a l as precaucions que hagen de tenir-se en compte per aquest
motiu.
2 En les zones d'ús públic es facilitarà la percepció de les diferències de nivell que no excedisquen de 55
cm i que siguen susceptibles de causar caigudes, mitjançant diferenciació visual i tàctil. La diferenciació
començarà a 25 cm de la vora, com a mínim.
3.2 Característiques de les barreres de protecció
3.2.1 Altura
1 Les barreres de protecció tindran, com a mínim, una altura de 0,90 m quan la diferència de cota que
protegeixen no excedisca de 6 m i d'1,10 m en la resta dels casos, excepte en el cas de buits
d'escales d'amplària menor que 40 cm, en els quals la barrera tindrà una altura de 0,90 m, com a
mínim (vegeu figura 3.1).
L'altura es mesurarà verticalment des del nivell de sòl o, en el cas d'escales, des de la línia
d'inclinació definida pels vèrtexs dels esglaons, fins al límit superior de la barrera.

17
Figura 3.1 Barreres de protecció en finestres
Banc com a barrera de protecció
En el cas de bancs (convé tenir present que el seu "ús previst" és asseure's i no estar dempeus damunt d'ell)
és evident el risc real de caiguda per darrere quan no té respatler, per la qual cosa quan l'altura d'aquesta
caiguda des del nivell del banc excedisca d'1,50 m s'hauria de disposar respatler, llevat que la profunditat del
seient siga suficient (per exemple, 1 m) per a evitar caigudes accidentals.
Quan a més siga previsible la presència de xiquets, cal esperar usos imprevists per part d'aquests, per la qual
cosa sempre hauria de disposar-se barrera de protecció conforme aSUA 1-3.2, considerant el seient del banc
com a superfície de suport.
Barrera de protecció en escales mecàniques
Quant a l'altura de la barrera de protecció de les escales mecàniques vegeu el comentari a la Secció
Introducció, apartat II Àmbit d'aplicació.
3.2.2 Resistència
1 Les barreres de protecció tindran una resistència i una rigidesa suficient per a resistir la força
horitzontal establida en l'apartat 3.2.1 del Document Bàsic ES-AE, en funció de la zona en què es
troben.
3.2.3 Característiques constructives
1 En qualsevol zona dels edificis d'ús Residencial Habitatge o d'escoles infantils, així com en les zones
d'ús públic dels establiments d'ús Comercial o d'ús Pública Concurrència, les barreres de protecció,
incloses les de les escales i rampes, estaran dissenyades de manera que:
a) No puguen ser fàcilment escalades pels xiquets, per a açò:
- En l'altura compresa entre 30 cm i 50 cm sobre el nivell del sòl o sobre la línia d'inclinació
d'una escala no existiran punts de suport, inclosos sortints sensiblement horitzontals amb més
de 5 cm de sortint.
- En l'altura compresa entre 50 cm i 80 cm sobre el nivell del sòl no existiran sortints que tinguen
una superfície sensiblement horitzontal amb més de 15 cm de fons.
Escalabilitat de les barreres de protecció
El risc considerat és la possibilitat que xiquets menors de 6 anys puguen escalar la barana i caure a l'altre
costat. Aquestes mesures han d'aplicar-se allí on siga previsible la presència de xiquets menors de 6 anys
sense un control continu. En aquest sentit, és evident que els habitatges o les escoles infantils són zones de
risc, així com les zones públiques dels usos Comercial i Pública Concurrència. Encara que la presència de
xiquets pot donar s'en quasi qualsevol ús, és previsible un major control de l'els en zones no destinades a ells
com poden ser oficines, hospitals, etc.
Les anteriors condicions són igualment aplicables a aquells elements fixos previstos en el projecte que, encara
que no formen part de la barrera de protecció pròpiament aquesta, tinguen un grau tal de proximitat a ella que
suposen el mateix risc d'escalabilitat que si formaren part de la barrera, com és el cas d'alguns tipus de
radiadors, fancoils, etc.
Les anteriors condicions suposen una altura normal de la barrera de protecció. El paràmetre crític és la
distància entre els punts de suport i la vora superior de la barrera, per la qual cosa si l'altura de la barrera és
superior a l'exigit podrien plantejar-se solucions que suposen la mateixa protecció enfront de la caiguda encara
que tinguen punts de recolze en les zones indicades.

18
Elements pròxims a la barrera
Perquè un element fix pròxim a la barrera (per exemple els que estiguen situats a menys de 50 cm), com un
radiador, no es considera escalable, no ha de tenir punts de suport entre 30 i 50 cm ni superfícies
horitzontals de suport de més de 15 cm entre 50 i 80 cm.
b) No tinguen obertures que puguen ser travessades per una esfera de 10 cm de diàmetre,
exceptuant-se les obertures triangulars que formen la petjada i la contrapetja dels esglaons amb
el límit inferior de la barana, sempre que la distància entre aquest límit i la línia d'inclinació de
l'escala no excedisca de 5 cm (vegeu figura 3.2).
Figura 3.2 Línia d'inclinació i part inferior de la barana
Buit produït per escala sense pareda
El buit obert major de Ø10 cm que deixa una pareda buida es considera acceptable tenint en compte que és
similar a l'espai que s'admet entre el barrot inferior que segueix la inclinació de l'escala i els esglaons. Tant
per a aquest últim espai com para el que deixa una pareda buida cal tenir en compte que la probabilitat que
un xiquet introduïsca el cap en ells és molt menor que ho faça entre els barrots.
Buit entre el cant del forjat i la barrera de protecció
El buit entre el cant de forjat i la barrera es pot assimilar, quant a l'exigència per a la seua dimensió màxima, a
les obertures en barreres per a les quals l'apartat SUA 1-3.2.3 estableix que no poden ser travessades per
una esfera de 10 cm de diàmetre. No obstant açò, tractant-se d'un buit que pot permetre la caiguda d'objectes
a la via pública, amb el consegüent risc que açò comporta. Un criteri de bona pràctica aconsella reduir
l'amplària d'aquest buit a no més de 3 cm.
Les barreres de protecció situades en zones d'ús públic en edificis o establiments d'usos diferents als citats
anteriorment únicament precisaran complir la condició b) anterior, considerant per a ella una esfera de 15
cm de diàmetre.
3.2.4 Barreres situades davant d'una fila de seients fixos
1 L'altura de les barreres de protecció situades davant d'una fila de seients fixos podrà reduir-se fins a
70 cm si la barrera de protecció incorpora un element horitzontal de 50 cm d'amplària, com a mínim,
situat a una altura de 50 cm, com a mínim. En aqueix cas, la barrera de protecció serà capaç de
resistir una força horitzontal en la vora superior de 3 k N/m i simultàniament amb ella, una força
vertical uniforme d'1,0 kN/m, com a mínim, aplicada en la vora exterior (vegeu figura 3.3).
Figura 3.3 Barrera de protecció enfront de seients fixos
Barreres de protecció davant de seients fixos i protecció enfront de riscos laborals
Segons les condicions establides en aquest apartat, aplicables a barreres de protecció de desnivells disposades
immediatament davant de files de seients fixos, s'exigeix una profunditat de 50 cm en la defensa per a compensar
amb açò la reducció de l'altura fins a 70 cm respecte dels 90 cm exigibles a les barreres en general, amb la

19
finalitat de fer compatible la seguretat del públic amb les condicions de visió, essencials en aquests espais,
atenent a la disminució del risc a causa que no són espais de circulació.
Quant a la seguretat dels treballadors, si l'anterior es considera adequat per al públic en general, amb major
motiu ho ha de ser per a persones que habitualment duen a terme una activitat laboral en els locals en qüestió.
4 Escales i rampes
Escales d'evacuació
Els elements d'evacuació que s'utilitzen únicament en cas d'emergència tenen el caràcter d'ús públic o privat,
general o restringit que tinga la zona a la qual serveixen, per la qual cosa hauran de complir les condicions
aplicables a aquesta zona.
4.1 Escales d'ús restringit
1 L'amplària de cada tram serà de 0,80 m, com a mínim.
Per al bon ús de l'escala, l'amplària mínima de 80 cm exigida per als trams ha de respectar-se al llarg dels
altiplans
2 La contrapetja serà de 20 cm, com a màxim, i la petjada de 22 cm, com a mínim. La dimensió de tota
petjada es mesurarà, en cada esglaó, segons l'adreça de la marxa.
En escales de traçat corb, la petjada es mesurarà en l'eix de l'escala, quan l'amplària d'aquesta siga
menor que 1 m i a 50 cm del costat més estret quan siga major. A més la petjada mesurarà
5 cm, com a mínim, en el costat més estret i 44 cm, com a màxim, en el costat més ample.
3 Podran disposar-se altiplans partits amb esglaons a 45 º i graons sense pareda. En aquest últim cas la
projecció de les petjades se superposarà almenys 2,5 cm (vegeu figura 4.1). La mesura de la petjada
no inclourà la projecció vertical de la petjada de l'esglaó superior.
4 Disposaran de barana en els seus costats oberts.
Figura 4.1 Graons sense pareda
Escales d'allotjaments en ús Residencial Públic
En un establiment d'ús Residencial Públic, l'escala interior d'un allotjament (habitació, aparta hotel, dúplex, etc.)
es pot considerar d'ús restringit, ja que encara que els usuaris d'aquest allotjament no van a ser “usuaris
habituals”, cal pensar que prompte adquireixen un raonable grau de soltesa amb l'ús d'aquesta escala.
Tenint açò en compte, un usuari d'una casa per a turisme rural té la consideració d'usuari habitual respecte dels
elements de l'interior de la seua unitat d'allotjament (p. ex. la seua habitació) però no respecte dels elements
comuns del conjunt de l'establiment. Per açò, l'escala comuna del mateix no pot considerar-se escala d'ús
restringit.
En el cas d'habitatges que continguen una escala, utilitzades sota règim turístic i ocupades pels mateixos
usuaris íntegrament, es considera que tot l'habitatge és la unitat d'allotjament, els usuaris són “habituals” i per
tant l'escala és d'ús restringit qualsevol que siga el nombre d'usuaris.
Quan existisquen diverses modalitats d'ús, lloguer per habitacions o íntegrament, hauran d'aplicar-se les
condicions més exigents.
Escales de “tipus vaixell” o de “tipus samba”
Les escales amb esglaons contrapesats, on l'ample de la petjada només es desenvolupa en la meitat de
l'escala, de "tipus vaixell" o "tipus samba" no es consideren vàlides, ni com a escales d'ús restringit ni com a
escales d'ús general.

20
4.2 Escales d'ús general
4.2.1 Esglaons
1 En trams rectes, la petjada mesurarà 28 cm com a mínim. En trams rectes o corbs la contrapetja
mesurarà 13 cm com a mínim i 18,5 cm com a màxim, excepte en zones d'ús públic, així com sempre
que no es dispose ascensor com a alternativa a l'escala, en aquest cas la contrapetja mesurarà 17,5
cm, com a màxim.
Per a considerar que un ascensor és una “alternativa a una escala” no és necessari que es trobe situada a una
distància màxima d'aquesta escala, sinó que n'hi ha prou que la seua utilització com a tal alternativa siga
possible pels usuaris, en condicions normals.
En principi, per a açò no és necessari que es tracte d'un ascensor accessible, sempre que no estiga subjecte a
les condicions de SUA 9-1.1.2.
La petjada H i la contrapetja C compliran al llarg d'una mateixa escala la relació següent:
54 cm ≤ 2C + H ≤ 70 cm
Figura 4.2 Configuració dels esglaons
2 No s'admet bossell. En les escales previstes per a evacuació ascendent, així com quan no existisca
un itinerari accessible alternatiu, han de disposar-se paredes i aquestes seran verticals o inclina-
dónes formant un angle que no excedisca de 15º amb la vertical (vegeu figura 4.2).
Figura 4.3 Escala amb traçat corb.
3 En trams corbs, la petjada mesurarà 28 cm, com a mínim, a una distància de 50 cm de la vora interior i
44 cm, com a màxim, en la vora exterior (vegeu figura 4.3). A més, es complirà la relació indicada en el
punt 1 anterior a 50 cm de tots dos extrems. La dimensió de tota petjada es mesurarà, en cada esglaó,
segons l'adreça de la marxa.

21
4 La mesura de la petjada no inclourà la projecció vertical de la petjada de l'esglaó superior.
4.2.2 Trams
1 Excepte en els casos admesos en el punt 3 de l'apartat 2 d'aquesta Secció, cada tram tindrà 3
esglaons com a mínim. La màxima altura que pot salvar un tram és 2,25 m en zones d'ús públic, així
com sempre que no es dispose ascensor com a alternativa a l'escala, i 3,20 m en els altres casos.
Quant a l a consideració d'un as censor com una “ alternativa a un a escala”, vegeu comentari a
l'apartat SUA 1-4.2.1 punt 1.
Contrapetges menors a 13 cm
Únicament en aquells casos en els quals el desnivell a salvar no puga resoldre's a causa de les dimensions
màximes i mínimes de contrapetja, per exemple per a poder resoldre un xicotet desnivell en l'accés amb la via
pública en un tram d'entre 1 i 3 esglaons, podran adoptar-se contrapetges menors a 13 cm.
2 Els trams podran ser rectes, corbs o mixts, excepte en zones d'hospitalització i tractaments intensius,
en escoles infantils i en centres d'ensenyament primari o secundària, on els trams únicament poden
ser rectes.
3 Entre dues plantes consecutives d'una mateixa escala, tots els esglaons tindran la mateixa contrapetja
i tots els esglaons dels trams rectes tindran la mateixa petjada. Entre dos trams consecutius de plantes
diferents, la contrapetja no variarà més de ±1 cm.
En trams mixts, la petjada mesurada en l'eix del tram en les parts corbes no serà menor que la petjada en
les parts rectes.
4 L'amplària útil del tram es determinarà d'acord amb les exigències d'evacuació establides en l'apartat
4 de la Secció SI 3 del DB-SI i serà, com a mínim, la indicada en la taula 4.1.
Taula 4.1 Escales d'ús general. Amplària útil mínima de tram en funció de l'ús
Ús de l'edifici o zona
Amplària útil mínima (m) en escales
previstes per a un nombre de persones:
≤ 25 ≤ 50 ≤ 100 > 100
Residencial Habitatge, fins i tot escala de comunicació amb
aparcament
1,00
(1)
Docent amb escolarització infantil o d'ensenyament primari
Públic concurrència i Comercial
(2)
0,80
(2)
0,90 1,00 1,10
Sanitari Zones destinades a pacients interns o
externs amb recorreguts que obliguen a
girs de 90º o majors
Atres zones
1,40
1,20
Casos restants 0,80
(2)
0,90
(2)
1,00
(1)
En edificis existents, quan es tracte d'instal·lar un ascensor que permeta millorar les condicions d'accessibilitat per a
persones amb discapacitat, es pot admetre una amplària menor sempre que s'acredite la no viabilitat tècnica i econòmica
d'altres alternatives que no suposen aquesta reducció d'amplària i s'aporten les mesures complementàries de millora de la
seguretat que en cada cas s'estimen necessàries.
(2)
Excepte quan l'escala comunique amb una zona accessible, que el seu ample serà d'1,00 m com a mínim.
Mesura de l'amplària útil de l'escala
L'amplària útil d'una escala ha de mesurar-se, tant en ús restringit com en ús general, i tant en l us trams, rectes o
corbs, com en els altiplans, segons la perpendicular en cada punt a la línia que defineix la trajectòria del recorregut.
En els altiplans en les quals aquesta trajectòria experimente un gir, així com en trams o part dels mateixos amb
traçat corb, es considera que aquesta trajectòria queda definida per la línia corba més exterior i paral·lela a la de
l'eix de l'escala. Aquesta línia marca el límit exterior de l'amplària útil del tram. Atès que mesurar la petjada d'un
esglaó segons una línia corba no és operatiu, aquesta línia corba pot substituir-se per la seua corda en aquest
esglaó.
Conforme a açò, en altiplans amb gir a 90º el límit exterior de l'amplària útil seria una cambra de circumferència i
en altiplans amb gir a 180º aquest límit seria una semicircumferència, podent el disseny ajustar-se a aquestes
formes, encara que el més freqüent són els traçats rectes en els quals solen existir eixamplaments i racons no
inclosos en l'amplària útil.

22
Amplària d'escala i profunditat d'altiplà en zones no previstes per a l'ús de lliteres
L'amplària d'1,40 m necessària per a escales en ús sanitari per a zones destinades a pacients (interns o
externs) amb recorreguts que obliguen a girs de 90º o majors (taula 4.1 de l'apartat SUA1-4.2.2), així com
la profunditat dels altiplans d'1,60 m en zones d'hospitalització o de tractaments intensius (apartat SUA1-
4.2.3 punt 3), té per objectiu permetre l'evacuació de lliteres.
Si l'evacuació de les zones a les quals serveix aquesta escala estiguera clarament garantida (inclosa la
doble alternativa) sense necessitat d'utilitzar l'escala per als pacients o l'ús de l'edifici no comporta la
utilització de lliteres, es podria considerar la hipòtesi que aquesta només la utilitzaren un altre tipus de
persones, no aplicant llavors el mínim d'1,40 m en l'amplària de l'escala ni el d'1,60 m en la profunditat de
l'altiplà, sent aquest mínim d'1,20 m (taula 4.1 de l'apartat SUA1-4.2.2, "altres zones en ús Sanitari").
Reducció de les condicions de l'escala per a la instal·lació de l'ascensor
La nota 1 no estableix el límit per a la reducció de l'amplària de l'escala, podrien ser admissibles amplàries de
fins a 0,80 m, en funció de les condicions concretes del cas, per exemple, poques plantes, reduït nombre
d'habitatges, etc.
En les mateixes condicions que per a la reducció de l'amplària de l'escala, es podria considerar acceptable la
reducció d'altres paràmetres de l'escala, sempre que no es reduïsquen en menor mesura de l'establit per a
escales d'ús restringit.
5 L'amplària de l'escala estarà lliure d'obstacles. L'amplària mínima útil es mesurarà entre parets o
barreres de protecció, sense descomptar l'espai ocupat pels passamans sempre que aquests no
sobreisquen més de 12 cm de la paret o barrera de protecció. En trams corbs, l'amplària útil ha
d'excloure les zones en les quals la dimensió de la petjada siga menor que 17 cm.
4.2.3 Altiplans
1 Els altiplans disposats entre trams d'una escala amb la mateixa adreça tindran almenys l'amplària de
l'escala i una longitud mesurada en el seu eix d'1 m, com a mínim.
Els altiplans a les quals es refereix aquest apartat inclouen tant les intermèdies com les de principi i final de
l'escala, ja que el risc considerat és el de caiguda a causa del limitat espai de descans i maniobra.
Longitud en altiplans amb canvi d'adreça
Amb la finalitat de limitar la caiguda continuada al llarg de trams d'escala amb la mateixa adreça, aquest
apartat estableix la condició de disposar altiplans intermedis de longitud mesurada en el seu eix d'1 m, com a
mínim (figura 1).
En escales que experimenten un gir en aquest altiplà, aquesta longitud ha de mesurar-se en l'eix en escales
de fins a 1 m d'amplària i a 50 cm del costat menor quan l'escala siga de major amplària (figura 2).
Un canvi d'adreça d'almenys 90º en altiplans és condició suficient per a considerar que s'impedeix la caiguda
continuada en escales, per la qual cosa el seu dimensionament ha d'atendre a respectar l'amplària de l'escala
(figura 3).
Figura 1 Figura 2 Figura 3
Aproximació lateral i frontal des d'una porta a una escala
La posició relativa entre la porta i l'esglaó més pròxim entre una aproximació lateral (apartat 4.2.3 punt 4)
i una aproximació frontal (4.2.3 punt 1) és substancial, ja que en cada posició es dóna un escenari i un
risc diferent de possible caiguda, la qual cosa requereix dues condicions diferents de separació:
- en la posició lateral, la caiguda pot estar motivada per no haver advertit la presència d'un esglaó
(sobretot en descens) a menys de 40 cm, així com per la major possibilitat d'impacte entre la circulació de
l'escala i la de la porta/passadís.
- en la posició frontal a la porta, l'altiplà ha d'oferir suficient espai per a la maniobra d'eixir i tancar la
porta, ja que el risc prové de la possible insuficiència d'aquest espai de maniobra en el sentit de la marxa
si aquest en menys d'1 m i encara que el primer esglaó es perceba clarament.
Atès que aquest risc és molt menor quan l'esglaó pròxim és ascendent i no descendent, l'aplicació
d'ambdues condicions es podria flexibilitzar en tal cas, quan es tracte d'escales existents que les
incomplisquen, en funció de les característiques particulars de cada cas.

23
2 Quan existisca un canvi d'adreça entre dos trams, l'amplària de l'escala no es reduirà al llarg de
l'altiplà (vegeu figura 4.4). La zona delimitada per aquesta amplària estarà lliure d'obstacles i sobre
ella no agranarà el gir d'obertura de cap porta, excepte les de zones d'ocupació nul·la definides en
l'annex SI A de el DB SI.
La condició que s'estableix en aquest apartat no es refereix al fet que no puga dividir-se un altiplà amb gir a
180º en dos altiplans mitjançant esglaons a 90º. Conforme a SUA 1-4.2.2, aquests esglaons hauran de ser a
l'emens tres, excepte en escales de “ús restringit” i de zones comunes d'edificis d'habitatge, incloses les seues
zones d'ús Aparcament, en les quals també pot haver-hi un o dos.
Igualment, si l'últim grup d'esglaons d'una escala està separat de la resta mitjançant un altiplà, aquests han de
ser almenys 3, excepte en escales d'ús restringit i de zones comunes d'edificis d'habitatge, incloses les seues
zones d'ús Aparcament.
Una nova divisió dels altiplans resultants mitjançant un esglaó en diagonal no és admissible, excepte en
escales d'ús restringit.
Portes d'ascensor
Els ascensors no es consideren “zones” o “ recintes” a l'efecte d'aplicació d'és del punt, per la qual cosa les
seues portes no precisen complir el que s'estableix en el mateix.
3 En zones d'hospitalització o de tractaments intensius, la profunditat dels altiplans en les quals el
recorregut obligue a girs de 180º serà d'1,60 m, com a mínim.
4 En els altiplans de planta de les escales de zones d'ús públic es disposarà una franja de paviment
visual i tàctil en l'arrencada dels trams, segons les característiques especificades en l'apartat 2.2 de la
Secció SUA 9. En aquests altiplans no hi haurà passadissos d'amplària inferior a 1,20 m ni portes
situats a menys de 40 cm de distància del primer esglaó d'un tram.
Figura 4.4 Canvi d'adreça entre dos trams.
4.2.4 Passamans
1 Les escales que salven una altura major que 55 cm disposaran de passamans almenys en un costat.
Quan la seua amplària lliure excedisca d'1,20 m, així com quan no es dispose ascensor com a
alternativa a l'escala, disposaran de passamans en tots dos costats.
Quant a l a consideració d'un ascensor com una “ alternativa a un a escala”, vegeu comentari a
l'apartat SUA 1-4.2.1 punt 1.
2 Es disposaran passamans intermedis quan l'amplària del tram siga major que 4 m. La separació entre
passamans intermedis serà de 4 m com a màxim, excepte en escalinates de caràcter monumental en
les quals almenys es disposarà un.
Passamans en escales monumentals
Des del bon disseny sembla raonable que una escala monumental de grans dimensions, a més de tenir el
passamans intermedi obligatori, dispose d'altres addicionals en les zones previsibles de més freqüència de pas
(per exemple, les enfrontades a passos de zebra, a portes d'accés, etc.) que possibiliten que les persones amb
problemes de mobilitat puguen utilitzar l'escala sense veure's obligades a desplaçar-se en gran manera dels
recorreguts habituals.

24
Cal tenir en compte que a més de disposar passamans a banda i banda de l'escala com estableix el punt 1, és
necessari almenys un passamans intermedi quan l'amplària de tram siga major de 4 m.
3 En escales de zones d'ús públic o que no disposin d'ascensor com a alternativa, el passamans es
perllongarà 30 cm en els extrems, almenys en un costat. En ús Sanitari, el passamans serà continu en
tot el seu recorregut, incloses altiplans, i es perllongaran 30 cm en els extrems, en tots dos costats.
4 El passamans estarà a una altura compresa entre 90 i 110 cm. En escoles infantils i centres
d'ensenyament primari es disposarà un altre passamans a una altura compresa entre 65 i 75 cm.
5 El passamans serà ferm i fàcil d'agafar, estarà separat del parament almenys 4 cm i el seu sistema de
subjecció no interferirà el pas continu de la mà.
4.3 Rampes
1 Els itineraris que la seua pendent excedisca del 4% es consideren rampa a l'efecte d'aquest DB-
SUA, i compliran el que s'estableix en els apartats que figuren a continuació, excepte els de ús restringit i
els de circulació de vehicles en aparcaments que també estiguen previstes per a la circulació de persones.
Aquestes últimes han de satisfer el pendent màxim que s'estableix per a elles en l'apartat 4.3.1 següent,
així com les condicions de la Secció SUA 7.
4.3.1 Pendent
1 Les rampes tindran un pendent del 12%, com a màxim, excepte:
a) les que pertanyen a itineraris accessibles, que la seua pendent serà, com a màxim, del 10% quan la
seua longitud siga menor que 3 m , del 8% quan la longitud siga menor que 6 m i del 6% en la resta dels
casos. Si la rampa és corba, el pendent longitudinal màxim es mesurarà en el costat més desfavorable.

La longitud dels trams de les rampes ha de mesurar‐se en projecció horitzontal.
b) les de circulació de vehicles en aparcaments que també estiguen previstes per a la circulació de
persones, i no pertanyen a un itinerari accessible, que la seua pendent serà, com a màxim, del
16%.2
El pendent transversal de les rampes que pertanyen a itineraris accessibles serà del 2%, com a màxim
4.3.2 Trams
1 Els trams tindran una longitud de 15 m com a màxim, excepte si la rampa pertany a itineraris
accessibles, en aquest cas la longitud del tram serà de 9 m, com a màxim, així com en les
d'aparcaments previstes per a circulació de vehicles i de persones, en les quals no es limita la
longitud dels trams. L'amplària útil es determinarà d'acord amb les exigències d'evacuació
establides en l'apartat 4 de la Secció SI 3 del DB-SI i serà, com a mínim, la indicada per a escales en
la taula 4.1.
La longitud dels trams de les rampes ha de mesurar-se en projecció horitzontal.
2 .L'amplària de la rampa estarà lliure d'obstacles. L'amplària mínima útil es mesurarà entre parets o
barreres de protecció, sense descomptar l'espai ocupat pels passamans, sempre que aquests no
sobreisquen més de 12 cm de la paret o barrera de protecció.
3 Si la rampa pertany a un itinerari accessible els trams seran rectes o amb un radi de curvatura
d'almenys 30 m i d'una amplària d'1,20 m, com a mínim. Així mateix, disposaran d'una superfi-
cie horitzontal al principi i al final del tram amb una longitud d'1,20 m en l'adreça de la rampa, com a
mínim.
4.3.3 Replanell
1 Els replanells disposats entre els trams d'una rampa amb la mateixa adreça tindran almenys l'amplària
de la rampa i una longitud, mesura en el seu eix, d'1,50 m com a mínim.

25
2 Quan existisca un canvi d'adreça entre dos trams, l'amplària de la rampa no es reduirà al llarg de
l'altiplà. La zona delimitada per aquesta amplària estarà lliure d'obstacles i sobre ella no agranarà el
gir d'obertura de cap porta, excepte les de zones d'ocupació nul·la definides en l'annex SI A de
el DB SI.
3 No hi haurà passadissos d'amplària inferior a 1,20 m ni portes situats a menys de 40 cm de distància
de l'arrencada d'un tram. Si la rampa pertany a un itinerari accessible, aquesta distància serà d'1,50
m com a mínim.
Altiplans de rampes. Accessos en edificis existents.
Conforme a SUA 1-4.3.2 punt 3, tot tram d'una rampa accessible ha de tenir en els seus extrems una superfície
horitzontal (altiplà) d'1,20 m de longitud en l'adreça de la rampa, com a mínim. L'objectiu d'aquest altiplà és que
els usuaris de cadira de rodes tinguen espai suficient per a poder parar, descansar i realitzar les maniobres de
gir necessàries.
Conforme a SUA 1-4.3.3 punt 1, si el tram va seguit d'un altre tram en la mateixa adreça, la longitud d'aquesta
superfície horitzontal (altiplà intermedi) ha de ser 1,50 m, com a mínim. L'objectiu d'aquesta mesura és evitar la
caiguda d'un tram de rampa a un altre encadenant tots dos a causa de la dificultat de detenir-se
Conforme a SUA 1-4.3 punt 1, una superfície que la seua pendent no excedisca del 4% es pot assimilar a
horitzontal.
Quan es tracte d'una rampa d'accés a un edifici, gens impedeix que la superfície horitzontal (o assimilable)
exigible estiga total o parcialment situada en l'espai exterior a l'edifici, però si el pendent d'aquest espai exterior
en l'adreça de la rampa excedeix del 4% i no es pot modificar (p. ex. per no poder intervenir sobre aquest espai)
la superfície horitzontal o assimilable ha d'existir necessàriament dins dels límits de l'edifici.
Conforme a SUA 1-4.3.3 punt 3, no pot haver-hi portes (o passadissos) situades a menys d'1,50 m de distància
de l'arrencada d'un tram d'una rampa accessible. L'objectiu d'aquesta mesura és evitar interferències entre
circulacions i possibles impactes amb altres persones, així com obrir, passar i tancar la porta sense el risc caure
per la rampa. D'aquest objectiu es desprèn que:
- aquesta distància ha d'aplicar-se també respecte de l'escombratge de la porta;
- quan l'aproximació a la porta siga frontal i la porta siga d'obertura automàtica (situada tant a principi o final de
la rampa com en la meitat del tram de la rampa), la distància entre la porta i el tram de rampa, i amb açò la
pròpia existència de la superfície horitzontal o assimilable, és innecessària, en tots dos costats de la porta quan
siga corredissa o únicament en el costat cap al qual no òbriga, quan siga abatible. En tot cas, s'ha d'assegurar
que en cas d'emergència o de fallada en el subministrament elèctric la porta roman oberta.
4.3.4 Passamans
1 Les rampes que salven una diferència d'altura de més de 550 mm i que la seua pendent siga major o
igual que el 6%, disposaran d'un passamans continu almenys en un costat.
2 Les rampes que pertanguen a un itinerari accessible, que la seua pendent siga major o igual que el
6% i salven una diferència d'altura de més de 18,5 cm, disposaran de passamans continu en tot el
seu recorregut, inclòs altiplans, en tots dos costats. Així mateix, les vores lliures comptaran amb un
sòcol o element de protecció lateral de 10 cm d'altura, com a mínim. Quan la longitud del tram
excedisca de 3 m , el passamans es perllongarà horitzontalment almenys 30 cm en els extrems, en
tots dos costats.
3 El passamans estarà a una altura compresa entre 90 i 110 cm. Les rampes situades en escoles
infantils i en centres d'ensenyament primari, així com les que pertanyen a un itinerari accessible,
disposaran d'un altre passamans a una altura compresa entre 65 i 75 cm.
4 El passamans serà ferm i fàcil d'agafar, estarà separat del parament almenys 4 cm i el seu sistema de
subjecció no interferirà el pas continu de la mà.
4.4 Passadissos escalonats d'accés a localitats en graderia i tribunes
1 Els passadissos escalonats d'accés a localitats en zones d'espectadors tals com a patis de
butaques, amfiteatres, graderia o similars, tindran graons amb una dimensió constant de contrapetja. Les
petjades podran tenir dues dimensions que es repetisquen en esglaons alternatius, amb la finalitat de
permetre l'accés a nivell a les files d'espectadors.
La possibilitat d'utilitzar dues dimensions que es repetisquen en esglaons alternatius pot facilitar l'accés a nivell
de les files d'espectadors. En aquest sentit, es poden admetre altres patrons regulars d'alternança sempre que
les petjades iguals no queden molt distanciades, de manera que permeten la seua adopció pels usuaris com a
pauta automatitzada, per exemple un patró de petjades alternes 2-1 (repetició successiva de 2 petjades d'una
primera dimensió i una petjada d'una segona).

26
2 L'amplària dels passadissos escalonats es determinarà d'acord amb les condicions d'evacuació que
s'estableixen en l'apartat 4 de la Secció SI 3 del DB-SI.
5 Neteja dels envidraments exteriors
1 En edificis d'ús Residencial Habitatge, envidraments que es troben a una altura de més de 6 m sobre la
rasant exterior amb vidre transparent compliran les condicions que s'indiquen a continuació, excepte
quan siguen practicables o fàcilment desmuntables, permetent la seua neteja des de l'interior:
a) tota la superfície exterior del envidrament es trobarà compresa en un radi de 0,85 m des d'algun
punt de la vora de la zona practicable situat a una altura no major d'1,30 m. (vegeu figura 5.1);
b) els envidraments reversibles estaran equipats amb un dispositiu que els mantinga bloquejats en la
posició invertida durant la seua neteja.
Figura 5.1 Neteja de envidraments des de l'interior
El risc que s'està considerant és el de caiguda des d'una altura major que 6 m o el de caiguda de
l'element envidriat sobre la persona en realitzar la neteja dels envidriaments per persones no especialitzades
utilitzant els mitjans considerats normals.
Les condicions establides en aquest apartat són per a vidres transparents, ja que la freqüència i necessitat de
neteja dels mateixos és major.
L'opció més segura és la neteja d'ambdues cares del vidre des d'una superfície ferma (sòl) i des del mateix
costat que el envidriament que s'està netejant.
Aquest apartat considera el cas habitual amb altures de planta convencionals en el qual la finestra està a una
altura i abast accessibles des de l'interior. No obstant açò, són admissibles altres hipòtesis, per exemple, que
la neteja tant de la cara exterior com de la interior es realitze des de l'exterior, si les condicions en aquest cas
són més favorables per a la neteja, havent-se de complir a l'exterior l'establit per a l'interior.
Els objectius que es persegueixen amb aquestes mesures són els següents:
- En envidriats la neteja del qual es realitza a l'interior o en l'exterior mitjançant la utilització d'una escala, limitar
el risc de lliscament o pèrdua d'estabilitat de l'escala i limitar el risc de pèrdua d'equilibri de l'usuari. Cal tenir en
compte que per a proporcionar una superfície de suport per a una escala suficientment segura, el sòl ha de ser
ferm, horitzontal i no lliscant.
- En envidriats desmuntables, limitar el risc de caiguda de la fulla o de l'usuari, per a açò aquesta ha de ser
fàcilment desmuntable i el seu pes suficientment baix com perquè una persona puga moure-la sense perill de
caiguda. En aquest sentit, es podria considerar que un objecte de fins a 25 kg pot ser manejat per una persona
en condicions de seguretat.
- En envidriats amb eix de gir horitzontal, inclosos els reversibles, evitar que es moguen durant la seua neteja
provocant situacions de perill.
- En envidriats la neteja del qual es realitza a través d'un buit, limitar el risc de caiguda per pèrdua d'equilibri o
falta d'abast. En aquest cas es considera que la neteja únicament és suficientment segura si es pot efectuar
per una persona dempeus sobre el sòl.
Encara que l'ús d'accessoris pot facilitar l'abast allí on no arribe el braç i permetre la neteja del vidre amb
dubtosa eficàcia, tal hipòtesi no pot utilitzar-se per a no aplicar les condicions que s'estableixen en aquest
article, ja que no evita que puguen produir-se accidents si l'usuari realitza la neteja sense tals accessoris. A
més, l'ús dels mateixos dificulta que persones amb destresa reduïda puguen aplicar força suficient per a una
neteja eficaç.

27
En edificis d'altres usos es pot projectar sota la hipòtesi que la neteja la realitzen empreses especialitzades,
per al que s'ha de dissenyar d'acord a les condicions expressades en el Reial decret
486/1997. Encara que certament una comunitat de veïns d'un edifici d'habitatges pot optar per contractar la
seua neteja a una empresa especialitzada, no sembla raonable que aquesta opció acabe sent en la pràctica
una obligació imposada per la insuficient seguretat de les condicions del projecte.
Secció SUA 2
Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament
1 Impacte
1.1 Impacte amb elements fixos
1 L'altura lliure de pas en zones de circulació serà, com a mínim, 2,10 m en zones d'ús restringit i 2,20
m en la resta de les zones. En els llindars de les portes l'altura lliure serà 2 m, com a mínim.
2 Els elements fixos que sobreisquen de les façanes i que estiguen situats sobre zones de circulació
estaran a una altura de 2,20 m, com a mínim.
A més de l'ací establit, caldrà tenir en compte altres condicionants urbanístics que puguen ser igual o més
exigents. (p. ex. en la “Ordre/VIV561/2010, d'1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de
condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats”,
s'estableix que la zona per als vianants “en tot el seu desenvolupament posseirà una altura lliure de pas no
inferior a 2,20 m”).
3 En zones de circulació, les parets mancaran d'elements sortints que no arranquen del sòl, que volen
més de 15 cm en la zona d'altura compresa entre 15 cm i 2,20 m mesurada a partir del sòl i que
presenten risc d'impacte.
Els equips de seguretat que suposen un sortint en una paret d'una zona de circulació en els termes previstos en
el punt 3 (p. ex. extintors, boques d'incendi, etc.) no deixen de presentar objectivament risc d'impacte pel fet de
ser elements de seguretat reglamentàriament exigibles. No obstant açò aquest risc es considera assumible en la
mesura en què s'instal·len en aquells punts en els quals, sense perjudici de la seua funció, minimitzen el risc
d'impacte: racons, eixamplaments, etc.
4 Es limitarà el risc d'impacte amb elements volats l'altura dels quals siga menor que 2 m, tals com a
altiplans o trams d'escala, de rampes, etc., disposant elements fixos que restringisquen l'accés fins a
ells i permetran la seua detecció pels bastons de persones amb discapacitat visual.
El DB SUA únicament regula en aquesta secció les condicions de seguretat d'utilització enfront del risc
d'impacte. Correspon a altres reglaments específics definir altres condicions per als espais, com l'altura lliure
necessària per a la seua funcionalitat o habitabilitat.
En aquest sentit, per exemple, l'exigència d'una altura lliure de 2,10 m, com a mínim, en zones d'ús restringit
es limita, en el cas d'habitatges, a les zones de circulació, tals com a passadissos, vestíbuls, distribuïdors, etc.,
però en cap cas impedeix l'existència de zones porxades en zones d'estada.
1.2 Impacte amb elements practicables
1 Excepte en zones d'ús restringit, les portes de recintes que no siguen d'ocupació nul·la (definida en
l'Annex SI A de el DB SI) situades en el lateral dels passadissos l'amplària dels quals siga menor que
2,50 m es disposaran de manera que l'escombratge de la fulla no envaïsca el passadís (vegeu figura
1.1). En passadissos l'amplària dels quals excedisca de 2,50 m, l'escombratge de les fulles de les
portes no ha d'envair l'amplària de- acabada, en funció de les condicions d'evacuació, conforme a
l'apartat 4 de la Secció SI 3 del DB SI.

28
Figura 1.1 Disposició de portes laterals a vies de circulació
Aquest punt no és aplicable a l'obertura de portes de zones d'ocupació nul·la definides en l'Annex SI A de
el DB SI, atès que la presència ocasional de persones en elles fa molt improbable el risc d'impacte que es
pretén evitar.
Tampoc és aplicable a aquells recintes, portes i passadissos per als quals, encara que no siguen d'ús restringit
ni d'ocupació nul·la, es justifique suficientment que el risc d'impacte en l'obertura és mínim.
Els ascensors no es consideren “zones” o “ recintes” a l'efecte d'aplicació d'és et punt, per la qual cosa les seues
portes no precisen complir el que s'estableix en el mateix.
2 Les portes de vaivé situades entre zones de circulació tindran parts transparents o translluïdes que
permeten percebre l'aproximació de les persones i que cobrisquen l'altura compresa entre
0,7 m i 1,5 m, com a mínim.
Tenint en compte l'alt risc d'impacte que presenten les portes de vaivé, es considera que totes elles han de
complir les condicions d'aquest apartat.
Les portes de vaivé amb parts transparents tipus "ull de bou" poden utilitzar-se, sempre que aquestes parts
cobrisquen l'altura compresa entre 0,70 m i 1,50 m, permetent percebre l'aproximació de persones, inclosos
xiquets, usuaris de cadira de rodes o persones de talla baixa.
Pot considerar-se com a solució alternativa una porta de vaivé oberta en la seua part superior i inferior, tipus
“far west”.
3 Les portes, portons i barreres situats en zones accessibles a les persones i utilitzades per al pas de
mercaderies i vehicles tindran marcat CE de conformitat amb la norma UNE-EN 13241-1:2004 i la
seua instal·lació, ús i manteniment es realitzaran conforme a la norma UNE-EN
12635:2002+A1:2009. S'exclouen de l'anterior les portes per als vianants de maniobra horitzontal la
superfície de la qual de fulla no excedisca de 6,25 m2 quan siguen d'ús manual, així com les
motoritzades que a més tinguen una amplària que no excedisca de 2,50 m.
4 Les portes per als vianants automàtiques tindran marcat CE de conformitat amb la Directiva 98/37/CE
sobre màquines.
1.3 Impacte amb elements fràgils
1 Els vidres existents en les àrees amb el risc d'impacte que s'indiquen en el punt 2 següent de les
superfícies envidriades que no disposen d'una barrera de protecció conforme a l'apartat 3.2
de SUA 1, tindran una classificació de prestacions X(I)Z determinada segons la norma UNE-EN
12600:2003 els paràmetres del qual complisquen el que s'estableix en la taula 1.1. S'exclouen
d'aquesta condició els vidres la major dimensió dels quals no excedisca de 30 cm.
Taula 1.1 Valor dels paràmetres X(I)Z en funció de la diferència de cota
Diferència de cotes a banda i banda
de la superfície envidriada
Valor del paràmetre
X Y Z
Mayor que 12 m qualsevol B o C 1
Compren entre 0,55 m y 12 m qualsevol B o C 1 ó 2
Menor que 0,55 m 1, 2 ó 3 B o C qualsevol
2 S'identifiquen les següents àrees amb el risc d'impacte (vegeu figura 1.2):
a) en portes, l'àrea compresa entre el nivell del sòl, una altura d'1,50 m i una amplària igual a la de la
porta més 0,30 m a cada costat d'aquesta;
b) en draps fixos, l'àrea compresa entre el nivell del sòl i una altura de 0,90 m.

29
Figura 1.2 Identificació d'àrees amb el risc d'impacte
3 Les parts vidriades de portes i de tancaments de dutxes i banyeres estaran constituïdes per elements
laminats o temperats que resistisquen sense trencament un impacte de nivell 3, conforme al
procediment descrit en la norma UNEIX EN 12600:2003.
Risc d'impacte en portes de balconades i terrasses
Amb la finalitat de limitar, tant el risc de tall sobre l'usuari, com la possible caiguda d'aquest des d'un
desnivell major a 55 cm produït pel trencament del vidre, qualsevol vidre susceptible de patir un impacte per
una de- acabada cara ha de tenir per aqueixa cara la classificació que s'estableix en la taula 1.1 deSUA 2-
1.3 o disposar d'una barrera de protecció que cobrisca l'àrea de risc.
Conforme a l'anterior, el vidre d'una porta abatible de balconada en façana no està exclòs del risc d'impacte,
ni per la cara interior, quan la porta està en posició tancada, ni per la cara exterior, ja siga cuan- do les
dimensions de la balconada o terrassa facen possible la permanència en ell , o bé, fins i tot encara que no la
facen possible, quan la porta romanga oberta i abatuda cap a l'interior. Si la porta és corredissa, l'impacte
per la cara exterior només ha de considerar-se quan siga possible la permanència en la balconada o
terrassa. Quan aquesta permanència no siga possible a causa de la xicoteta dimensió de la balconada, no hi
ha diferència de cotes a banda i banda a considerar. Quan la permanència siga possible, la diferència de
cotes a considerar és l'existent entre el sòl interior i el de la balconada o terrassa.
Si s'opta per utilitzar una barrera de protecció (p. ex. metàl·lica) per a protegir una cara del vidre enfront de
possibles impactes, cal tenir en compte que la protecció d'aquesta barrera haurà de ser efectiva durant el re-
corregut del vidre, si durant el moviment o en la seua posició final segueix existint aquest risc.
En el cas de miradors o tancaments de vidre on la barrera de protecció enfront de la caiguda des d'un
desnivell major a 55 cm és una barana, per exemple metàl·lica, i independent del tancament de vidre, a
l'efecte de de acabar les prestacions que han de complir aquests vidres es pot considerar únicament el risc
de cort. Pel que, podrien utilitzar-se els valors dels paràmetres X(I)Z de la taula 1.1 per a vidres la diferència
dels quals de cota a banda i banda de la superfície acristalada siga menor a 55 cm.
Document de suport sobre vidres. DA DB-SUA / 1
El DA DB-SUA / 1 Classificació dels vidres segons les seues prestacions enfront d'impacte i la seua forma de
trencament segons la norma UNE-EN 12600:2003, explica el significat dels paràmetres d'aquesta norma
exigits en és- t'apartat.
1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles
1 Les grans superfícies envidriades que es puguen confondre amb portes o obertures (el que exclou
l'interior d'habitatges) estaran proveïdes, en tota la seua longitud, de senyalització visualment amb-
malifeta situada a una altura inferior compresa entre 0,85 i 1,10 m i a una altura superior compresa
entre 1,50 i 1,70 m. Aquesta senyalització no és necessària quan existisquen muntants separa- dues
una distància de 0,60 m, com a màxim, o si la superfície envidriada compte almenys amb un
travesser situat a l'altura inferior abans
2 Les portes de vidre que no disposen d'elements que permeten identificar-les, tals com a cèrcols o
tiradors, disposaran de senyalització conforme a l'apartat 1 anterior.

30
2 Atrapament
1 Amb la finalitat de limitar el risc d'atrapament produït per una porta corredissa d'accionament manual,
inclosos els seus mecanismes d'obertura i tancament, la distància a fins a l'objecte fix més pròxim
serà 20 cm, com a mínim (vegeu figura 2.1).
Figura 2.1 Folgança per a evitar atrapaments
2 Els elements d'obertura i tancament automàtics disposaran de dispositius de protecció adequats al
tipus d'accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

DB-SUA (traduït al Valencià/Català) Seguretat d'utilització i accessibilitat

DB-SUA (traduït al Valencià/Català) Seguretat d'utilització i accessibilitat

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (6)

Plus de Josep Blesa

Plus de Josep Blesa (20)

DB-SUA (traduït al Valencià/Català) Seguretat d'utilització i accessibilitat