2. Podem parlar de revolució?
Hi ha dos components que configuren
qualsevol canvi:
el tecnològic i el social
Sí, podem parlar de revolució.
3. Canvis
Globalització
Negocis al núvol
Comerç electrònic, marketing, mercat
audiovisual
Gràcies a la convergència d’aquestes
noves tecnologies és possible una nova
difusió i un ús intensiu de la informació
Tecnologies als servei dels usuaris
Millora del servei (possibilitat 24 x7)
Valor de les persones, el coneixement
Processos, procediments, serveis
Informàcio: un recurs bàsic en les
empreses actuals
Les
organitzacions
La economia
4. es demanen millors serveis
es demana gestionar amb més eficàcia
cada cop amb menys recursos
arribar al ciutadà
Canvis
Tecnologies als servei dels usuaris
http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08/aplicacion_sie/ParteA/datos.html
L’administració
eAdministració
5. Canvis
Compte! no tots som iguals davant d’Internet
http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08/aplicacion_sie/ParteA/datos.html
6. Canvis
La informació, el gran protagonista
La informació ja no es poder
“Estem plens d’informació i sedents de
coneixement”
Canvi cultural i organitzatiu
Com sobreviure?
7. Canvis
La informació, el gran protagonista
Ara la informació es
construeix entre tots i
és “lliure”.
Una dada: la Wikipedia
es va crear en l’1% del
temps que els
norteamericans
inverteixen en veure el
televisor durant un any
Al principi d’Internet
la informació era
estàtica i
controlable
9. Canvis
Tú, el gran protagonista
El protagonista ets tú.
El que controla la
informació.
El que decideix si
participa.
10. Canvis
Canvis en el model educatiu
Educació 2.0
Canvia el rol del profesor = guia, tutor
Canvia el mètode
Manel Casells “las TIC deben considerarse como un
instrumento y no como una finalidad en sí mismas. ...”
“Estem plens d’informació i sedents de coneixement”
Canvis en el model de servei i
gestió bibliotecari Biblioteca 2.0
Reduir escletxa digital
Alfabetització
Adaptar-se als nous continguts i als diferents formats
Accés a la
informació
Ensenyar a
aprendre
11. Canvis
Noves maneres de relacionar-nos
Permeten als individus organitzar-se en grup
i interaccionar per compartir aficions,
fotografies, vídeos, etc.
Algunes de les xarxes més populars són:
Facebook
Tuenti
MySpace
Windows Live Spaces
Twitter
Riscos, mal ús, joves ...
Xarxes
socials
12. Canvis
Nous perills
CONTINGUTS (Il·legals, nocius, falsos)
SITUACIONS DE CONTACTE (Dades personals,
discussions, situacions de risc)
COMERÇ ELECTRÒNIC (Publicitat abusiva, comprar
sense permís patern, pèrdua de privadesa)
QÜESTIONS LEGALS (Amenaces, difamació,
vulneració de la propietat intel·lectual)
Salutació
En primer lloc, agrair-vos la vostra assistència a la xerrada d’avui.
En especial a la Marta per la seva invitació en aquest acte.
Captació de l’atenció
Us he de confesar que quan em van proposar venir a explicar de quina manera havia canviat internet les nostres vides, vaig pensar uff, per on començo? I més complicat encara, això es molt ampli, com trobo una frase que resumeixi la esencia de la xerrada? No m’ha arribat a treure el son, però he de reconeixer que li he donat força voltes fins arribar a trobar-lo.
Internet, ha canviat les nostres vides? Es una reflexió sobre la evolució d’internet i la transformació que ha suposat en la societat.
Captació de la benevolència.
Si us fes aquesta pregunta oberta, crec que trobariem poques persones que no han canviat alguna part del seu dia a dia: els seus costums, formes de relacionar-se, de treballar, d’aprendre internet, etc. Entre vosaltres hi ha gent informàtica, gent del mon de la cultura, de la política, de diferents àmbits de l’administració local, de l’ensenyament ... Segur que cadascu de vosaltres pot pensar com a impactat la xarxa en el seu dia a dia laboral.
Captació de la docilitat
Resulta curiós com la evolució de la xarxa ha aconseguit transformar una societat.
En la meva exposició parlaré d’aquells aspectes que, al meu parer, son rellevants en aquesta evolució, i en la part final de la exposició tindrem temps per comentar, debatre o ampliar allò que us generi més inquietuts.
Comencem dons, en que ha canviat internet les nostres vides?
Hi ha dos components que configuren qualsevol canvi: el tecnològic i el social. Aquest fet implica que els responsables de gestionar la societat coneguin bé les tecnologies i els seus usos i que, a la vegada, els tècnics i els científics entenguin les conseqüències socials de la seva actuació.
La facilitat amb que podem tractar i transmetre informació està produint una acceleració de la vida social en tots els seus aspectes, i molt especialment en la dinàmica de la pròpia utilització de la informació.
Les causes d’aquest gran canvi social i tecnològic es podrien resumir així:
Informació: recurs bàsic en les empreses actuals.
Informàtica i multimedia: gràcies a la convergència d’aquestes noves tecnologies és possible una difusió i un ús intensiu de la informació, en tots els seus diferents formats.
Tecnologia de les comunicacions, que fan possible un nou espai sense barreres físiques, el ciberespai, que es fa global (a escala planetària) amb Internet, veritable catalitzador de la Societat de la Informació.
Globalització: Avui qualsevol empresa pot produir i comercialitzar els seus productes a qualsevol lloc del món, la competència és mundial, també el seu espai de cooperació i de suport, i aquest factor cada vegada intervindrà més en les seves decisions.
L’aprovació de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans i ciutadanes als serveis públics, és una conseqüencia d’aquesta tendència.
Entre d’altres aspectes, aquesta llei ...
recull el dret de la ciutadania a relacionar-se de forma electrònica amb les administracions
Incorpora el principi de “interoperabilidad “ a les seus electròniques de les Administracions Públiques. (Article 10)
Inclou el concepte de “auditoría del sistema de información y de su código fuente” (Article 39)
Es crearà un Comitè Sectorial d’ Administració Electrònica que tindrà la funció de “Asegurar la compatibilidad e interoperabilidad de los sistemas y aplicaciones empleados por las Administraciones Públicas” (Article 40)
Les Administracions Públiques utilitzaran les tecnologies de la informació en les seves relacions amb la resta d’ administracions i amb els ciutadans i ciutadanes, evitant que se’ls discrimini per raó de la seva elecció tecnològica (Article 41)
Contempla el dret de la ciutadania a escollir les aplicacions o sistemes per a relacionar-se amb l’administració així com l'adopció d'estàndards oberts per part de les Administracions, “elegir las aplicaciones o sistemas para relacionarse con las administraciones públicas siempre y cuando utilicen estándares abiertos o, en su caso, aquellos otros que sean de uso generalizado por los ciudadanos.” (art 6.2. j)
La definició d’estàndars oberts: “Estándar abierto: aquel que reúna las siguientes condiciones:
“Sea público y su utilización sea disponible de manera gratuita o a un coste que no suponga una dificultad de acceso.
“Su uso y aplicación no esté condicionado al pago de un derecho de propiedad intelectual o industrial.”
En tota aquesta interoperativitat conflueixen diferents plans (jurídic, politicoorganitzatiu, semàntic, tècnic) que hauràn de tractar-se amb profunditat, i que sens dubte serà una tasca molt costosa de dur a terme.
Un aspecte també molt interessant d’aquesta llei, és el que es refereix a la reutilització d’aplicacions i transferència de tecnologies (capítol III), i que també dona una idea de cap a ón vol anar l’administració del segle XXI.
Ley 11/2007, de 22 de junio
Atenint-nos a la definició facilitada pel Juanvi de Ricardo Monge ("el terme bretxa digital es refereix al accés diferenciat que tenen les persones a les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TICs), així com les diferències en l'habilitat per a utilitzar aquestes eines, en l'ús actual que li donen i en l'impacte que tenen sobre el benestar") aquí hi entraria tot.
La possibilitat de poder accedir a les noves tecnologies seria un tema, i la capacitat d’us individual seria un altre i aquí estaríem parlant del nivell d’alfabetització, que pot venir influenciat per l’edat i la seva formació.
Així doncs, estaríem parlant de tres aspectes que influeixen en la formació de la bretxa digital:
Geogràfica: segons on visqui aquesta persona, o a on desenvolupi la seva tasca professional, potser tingui problemes d’infrastructures d’accés, per exemple a una línia d’Internet d’alta Velocitat
Econòmica: no hem d’oblidar que aquest accés té un cost, i s’han duplicat les velocitats però no han baixat els preus
Formació: encara que Internet s’ha estes entre la població, no sempre es té el coneixement suficient per valorar aquest Servei i fer-ne un ús més enllà dels xats, emules, etc. També aquí, podríem incloure el component generacional, que tampoc m’atreviria a fixar a partir dels 45 anys, com alguns estudis apunten y que estaríem parlant de més de dos milions de ciutadans.
El WEB 2.0 en el món cibersocial, com ja l’anomenen alguns, revoluciona quatre aspectes:
revoluciona el món dels autors, això va lligat a l’explosió dels blocs,
canvi de formats: internet ja no es un mitjà primordialment textual, esdevé un mitjà àudio visual,
canvi en l’accés als continguts per part dels usuaris, sindicació de continguts,
el comportament dels usuaris que passen d’espectadors a productors o generadors de contingut.
No ha estat un canvi sobtat, hi ha una evolució d’anys ... Però si que podríem dir que ha estat en els darrers anys (2003) quan s’ha produït la major revolució.
Castells, el defineix com un instrumento de comunicación horizontal, global, libre y no controlable.
Podríem parlar d’una eina anti sistema, ja que, com diu Castells demuestra la capacidad de subvertir los aparatos de poder.
Deixant de banda aspectes legals sobre aquest tema. La qüestió es com ha canviat la societat amb aquests canvis tecnològics:
D’una banda Internet s’ha convertit en un mitra de publicitat necessari per a la difusió cultural (artistes i companyies) que, arrel d’aquest fenomen, introdueixen altres canals de venda que redueixen marges de benefici. En qualsevol cas, aquestes xarxes estan desafiant aquest sistema legal i comercial de distribució i estan generant unes noves formes d’intercanvi.
D’altra banda, Internet serveix com a plataforma de comunicació de veu, cosa que fins ara era monopoli de les xarxes de telefonia ‘tradicional’, aquest tipus d’opció ofereix la possibilitat de modificar també aquest hàbit de despenjar el telèfon.
imaginem quin canal d’informació i difusió s’obra al món de la cultura amb la utilització de la xarxa,
imaginem com podem gestionar la participació dels usuaris, els seus comentaris ens poden ajudar a millorar,
imaginem les biblioteques publiques, com a proveïdors tradicionals d’informació, el ventall de recursos per arribar a la ciutadania, i quin es el seu paper dins d’aquesta societat on la informació ja no es troba en un llibre suport paper .... imatges de .....
2. l’ensenyament
el mon de l’ensenyament ho te força complicat, fins ara les tecnologies, els ordinadors, internet, formavan part del que un professor explicava als seus alumnes, era una matèria més dins del curriculum formatiu.
Però ara les tecnologies son una eina de treball més per arribar al contingut... Això pot trencar amb molts esquemes:
el professor no es l’amo de la informació
l’alumne també es una part activa a les aules
Gestionar aquest canvi no es fàcil, de la mateixa manera que no va ser facil introduir els sistemes informàtics dins de les empreses (resistència al canvi, adequació dels espais ...)
Però en el mon de l’ensenyament encara és més complicat: s’ha de canviar el mètode, adequar els continguts .... trobar la formula màgica que permeti ensenyar als nostres fills a aprendre.