2. El dofí mular és possiblement el cetaci més conegut per la majoria de
la gent. Es tracta de l'espècie que apareix amb més freqüència als dofinaris i parcs
aquàtics de tot el món, on embadaleix el públic amb els seus exercicis; també pot
veure's al mar amb relativa freqüència, ja que es tracta d'un dofí força costaner
que no defuig la presència humana, s'acosta a la platja i arriba a entrar als ports.
El guepard és el més esvelt dels felins: en comparació amb la resta de la
família té el cap relativament petit, les potes molt llargues i la caixa toràcica més
alta. A diferència de les dels seus cosins, les ungles del guepard no són retràctils.

3. Aquest robust primat, que pot arribar a pesar més de 25 kg, resulta inconfusible
per la vistosa coloració de la cara, especialment desenvolupada en el cas dels
mascles adults
O. Primates
F. Pongidae
Existeixen tres subespècies: el goril.la de costa, propi de la selva atapeïda del Golf
de Guinea; el goril.la de planura oriental (G.g. graueri) pràcticament limitat al Parc
Nacional del Kahuzi-Biega, al Zaire, i elgoril.la de muntanya (G.g. beringei)
que habita una zona molt limitada dels volcans Virunga, entre Zaire, Uganda i
Rwanda

4. pòngids, un gran interès
L´hipopòtam és, juntament amb elefants i rinoceronts, uns dels
gegants d´Àfrica. La forma del cos, de color gris amb tonalitats rosades, perment a
aquest animal de vida amfíbia moure's amb facilitat pel medi aquàtic. Les orelles,
els ulls i els narius, que pot tancar i obrir a voluntat, estan situats a la part superior
del cap de manera que, només emergint una mica el cap, pot vigilar el seu entorn
mentre la resta del cos es manté submergit.
L´elefant africà, que arriba als 4 m. d' alçada i pot ultrapassar els
6.000 Kg. de pes en el cas dels mascles, és el més gran dels mamífers terrestres.
La seva característica principal és la possesió d' una llarga trompa musculosa,
formada per la fusió de nas i el llavi superior, que té funció olfactiva, tàctil i prènsil.
Els incisius superiors es prolonguen extraordinàriament constituint les típiques
defenses, erròniament denominades ullals.