SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  26
L’AIGUA
ÍNDEX 1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA 1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA 1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES 1.4. CICLE HIDROLÒGIC 1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA 1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL 1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ 1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA 1.9. PRINCIPALS U S OS DE L’AIGUA 1. 10 .  CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS 1.11. CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA  1. 12 .  ESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICA 1. 13 .  CARTA EUROPEA DE L’AIGUA 1.14.  L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES
1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA La presència de l’aigua a la terra és inherent al seu origen i per tant part integrant i responsable de les diferents èpoques i desenvolupament de vegetals, animals i persones.  La Terra anomenada també Planeta Blau, deu aquest nom al color que l’aigua reflecteix quan incideix el Sol
Si fem un petit repàs de les grans civilitzacions, ens podrem adonar que la majoria es van assentar a prop d’importants reserves d’aigua Mesopotàmia  va créixer a les valls creades pels rius Tigris i Eufrates   La  Civilització Egípcia  es va desenvolupar gràcies al gran cabal d’aigua del riu Nil   L’imperi asteca   a l’actual Ciutat de Mèxic, estava envoltada d’aigua i amb gran   xarxa de canals
1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA L’aigua és un compost químic essencial, amb una molècula que consta de dos àtoms d’hidrogen enllaçats amb un d’oxigen, que en condicions normals és un líquid sense color, olor ni sabor. La seva formula química és H 2 O
1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES L’aigua és l’element més abundant a la naturalesa  (aproximadament 3/4 parts). És el component essencial de l’estructura i el metabolisme dels éssers vius.  Existeix en els tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós. En condicions normals és un líquid incolor, inodor i insípid. És el solvent universal. Té gran capacitat de dissoldre i, per tant, de netejar. Alta capacitat d’absorbir i cedir calor. Regula la temperatura i el clima de la Terra. Densitat màxima: 1 Kg / l a 4ºC. És la matèria primera de molts productes d’ús comú.
1.4. CICLE HIDROLÒGIC
1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA Quantitat  total  disponible :   1.400 milions de km3 * 97% Aigua salada de mars i oceans *  3%  Aigua dolça:  - 2,2%  gel en els pols - 0,8% Aigua superficial i subterrània:    0,6% Subterrània    0,2% Superficial (rius i llacs)
1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL Ciutadà  E uropeu (l   /   dia  i  persona)  Ciutadà Hindú (l   /   dia  i  persona) Ciutadà mitjà  E uropeu:  150 l per dia Ciutadà mitjà  H indú:  25 l per dia
1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ Poblacions rurals: 40 – 100  l/persona i dia Ciutats petites:  60  -  1 5 0  l/persona i dia Ciutats mitjanes:  80 –  250   l/persona i dia Grans ciutats: 1 0 0 –  500   l/persona i dia Consums per persona i dia a diferents indrets  (Dades 200 8 ) : EUA: 280 l New York: 511 l Suïssa: 150 l  Ginebra: 289 l Suècia: 130 l  Estocolm: 273 l França: 120 l París: 180 l  Roma: 208 l Londres: 1 58  l  Bèlgica: 100 l Holanda: 100 l Xangai: 45 l/  Ma d a g ascar : 6   l Pequín: 152 l Barcelona:  108 l Sant Cugat: 155 l Madrid: 131 l Recomanació de l’OMS: 100 l per persona i dia
1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA L’aigua, té una gran capacitat de dissoldre els diferents compostos amb els que entra en contacte durant tot el seu cicle natural abans estudiat. Aquest compostos dissolts, donen diferents qualitats d’aigua segons les zones. Abans d’utilitzar l’aigua, cal saber quina és la seva composició, ja que si bé alguns dels compostos que incorpora són aports minerals per el nostre organisme, d’altres són contaminats i poden resultar molt perillosos per a la nostra salut. Pel seu coneixement els separarem en tres grups: ELEMENTS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB L’ATMOSFERA O 2  (oxigen):  procedent de la mateixa composició de l’aire. N 2  (nitrogen) :  procedent també de la composició de l’aire. CO  2  (diòxid de carboni):  procedent de  les emanacions de les persones i dels processos de combustió. Gasos contaminants:  procedents de la contaminació per processos industrials, com ara SO 2  (diòxid de sofre) i NO 2  (diòxid de nitrogen). Donen certa acidesa a l’aigua
COMPOSTOS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB  ELS MINERALS Carbonat càlcic (Ca CO 3 ) Carbonat magnèsic (Mg CO 3 ) Carbonat sòdic (Na 2   CO 3 ) Clorur càlcic (Ca Cl 2 ) Clorur magnèsic (Mg Cl  2 ) Clorur sòdic (Na Cl) Sulfat càlcic (Ca SO 4 ) Sulfat magnèsic (Mg SO 4 ) Silicats (Si O 2 ) Ferro / Manganès (Fe / Mn) COMPOSTOS INCORPORATS PER CONTAMINATS  URBANS, AGRÍCOLES I INDUSTRIALS Nitrats:  P rocedents bàsicament de l’activitat agrícola. Amoníac:  E s presenta en grans quantitats i és degut a l’activitat humana Fosfats:   D eguts a l’ús de fertilitzants i detergents. Matèria orgànica:  T ant motivada per l’activitat humana com per processos industrials de tot tipus. Metalls:  Normalment en baixes proporcions, però en molts casos els seus efectes són extremadament perillosos. Temperatura (increment):  A bocament de l’aigua a una temperatura superior a la de captació. Acostuma a produir-se per processos de refrigeració industrial  i pot afectar a l’ecosistema .
1.9. PRINCIPALS U S OS DE L’AIGUA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],  Catalunya   Espanya   Europa Agrícola  55 %  79 %  26 % Industrial  25 %  8 %  53 % Domèstic  20 %  13 %  21 %
1. 10 .  CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS 400 litres 1 quilo d’acer 500 litres 1 quilo de Paper 100 litres per dia Consum d’una vaca 6 – 10 litres 1 quilo de Formatge 15 litres 1 quilo de conserva de fruita 20 litres 1 quilo de conserva de peix 6 litres 1 quilo de conserva de llegum 1.500 litres 1 quilo de blat 7 – 10 litres 1 litre de Llet CONSUM  D’AIGUA PRODUCTES / ACTIVITATS
3 litres per persona i dia Neteja de la ciutat 30 –60 litres per banyista i dia Piscines 3 litres per dia i m2 Rec zona ajardinada humida 6 litres per dia i m2 Rec zona ajardinada seca 200 litres per persona i dia Hotel 3 * 350 litres per persona i dia Hotel 5 * 40 –60 litres per persona i dia Oficines 25 – 40 litres per alumne i dia Institut 30 - 45 litres per nen i dia  Escola Bressol 100 litres per persona i dia Colònies d’estiu 500 litres per persona i llit Hospital CONSUM  D’AIGUA ACTIVITATS
Distribució del consum d’aigua en l’activitat industrial
1. 11 .  CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA  DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA A LA LLAR Lavabo ( WC)   25 % Higiene personal   30 % Rentadora   15 % Neteja   20 % Cuinar i beure    4 % Altres    6 % Rentar-se les mans (tancant l’aixeta)   2 – 3 litres Rentar-se les mans (sense tancar aixeta)   15 – 20 litres Rentar-se les dents (tancant l’aixeta)   1 – 2 litres Rentar-se les dents (sense tancar l’aixeta)   15 – 20 litres Distribució per hores del consum d’aigua en una ciutat
Rentat de cotxe amb manega   400 litres  Rentat de cotxe amb galleda   30 – 50 litres Omplerta de banyera   150 – 250 litres Dutxa ( obertura d’uns 5 minuts)  50 litres Lavabo (Cisterna WC)   6–10 litres  (Cisternes actuals 6 litres i les més antigues 10 litres) Rentadora   30-50 litres Rentaplats   10 -20 litres Rentat de plats a ma   20 - 100 litres
1. 12 .  ESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
MESURES GENERALS D’ESTAVI A LA CUINA   - Sempre que sigui possible rentadora i rentaplats a carrega plena. La mitja carrega gasta menys aigua però no la meitat - Millor rentaplats que rentar plats a ma - No descongelar els aliments amb aigua corrents, a part del consum poden perdre qualitat alimentaria i gust - Perfiladors giratoris - Reutilitzar l’aigua de bullir aliments pel rec
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
1. 13 .  CARTA EUROPEA DE L’AIGUA 1.   No hi ha vida sense aigua. 2.   L’aigua dolça no és inesgotable. Cal preservar-la. 3. Alterar la seva qualitat, és perjudicar la vida de l’home. 4.   La qualitat de l’aigua ha de respondre a les necessitats de salut pública. 5. L’aigua cal retornar-la al seu medi original en les condicions en que l’hem trobat. 6. El manteniment de la vida vegetal, és essencial per a la conservació del recurs aigua. 7. Cal que siguem conscients de la quantitat d’aigua existent. 8. Les autoritats desenvoluparan plans específics pel seu ús. 9. La cura de l’aigua requereix un esforç important i cal recerca científica, formació d’especialistes i informació pública. 10. L’aigua és un patrimoni comú. Tothom ha de controlar el seu ús i evitar la seva contaminació. 11. L’existència de fronteres polítiques no ha d’inhibir la gestió de conques que siguin compartides. 12. L’aigua no té fronteres. Cal la cooperació Internacional.
1.14.  L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES Els tres darrers punts de la carta europea de l’aigua són molt importants si volem  evitar  conflictes greus entre  persones d’un mateix pais o entre països veïns.
El control de l’aigua del riu Jordà té un paper molt important en el procés de pau entre Israel  i els països àrabs que l’envolten.  Els Alts de Golan (de Síria) foren ocupats per Israel en la Guerra del Sis Dies (1967).
 

Contenu connexe

Tendances

Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)wrgetrtghy
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigualenfuie
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigualenfuie
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua querhelspau
 
Cicle Urbà de l'Aigua
Cicle Urbà de l'AiguaCicle Urbà de l'Aigua
Cicle Urbà de l'Aiguaquerhelspau
 
Cicle urbà de l’aigua (2)
Cicle urbà de l’aigua (2)Cicle urbà de l’aigua (2)
Cicle urbà de l’aigua (2)Síntesi Grup 3
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaVallSeNi
 
Estalvi daigua
Estalvi daiguaEstalvi daigua
Estalvi daiguaantoniamm
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua papapaula
 
Cicle urbà de làigua sintesis
Cicle urbà de làigua sintesisCicle urbà de làigua sintesis
Cicle urbà de làigua sintesisSintesisbcn
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaturri1899
 
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)Jon Izquierdo Pujol
 
El cicle urbà de l’aigua
El cicle urbà de l’aiguaEl cicle urbà de l’aigua
El cicle urbà de l’aiguaGabrielMiret
 
El cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbàEl cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbàRebecca Arqué
 
Les dessalinitzadores (grup II)
Les dessalinitzadores (grup II)Les dessalinitzadores (grup II)
Les dessalinitzadores (grup II)pompeufabrasalt
 
Cicle de laigua natus
Cicle de laigua natusCicle de laigua natus
Cicle de laigua natusLara
 
El cicle de l'aigua
El cicle de l'aiguaEl cicle de l'aigua
El cicle de l'aiguatunapo
 

Tendances (19)

Economistes de l'aigua
Economistes de l'aiguaEconomistes de l'aigua
Economistes de l'aigua
 
Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)Cicle urbà de l’aigua (1)
Cicle urbà de l’aigua (1)
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Cicle Urbà de l'Aigua
Cicle Urbà de l'AiguaCicle Urbà de l'Aigua
Cicle Urbà de l'Aigua
 
Cicle urbà de l’aigua (2)
Cicle urbà de l’aigua (2)Cicle urbà de l’aigua (2)
Cicle urbà de l’aigua (2)
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Estalvi daigua
Estalvi daiguaEstalvi daigua
Estalvi daigua
 
Xfgdlg
XfgdlgXfgdlg
Xfgdlg
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Cicle urbà de làigua sintesis
Cicle urbà de làigua sintesisCicle urbà de làigua sintesis
Cicle urbà de làigua sintesis
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)
Cicle urbà de l’aigua (Grup 8)
 
El cicle urbà de l’aigua
El cicle urbà de l’aiguaEl cicle urbà de l’aigua
El cicle urbà de l’aigua
 
El cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbàEl cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbà
 
Les dessalinitzadores (grup II)
Les dessalinitzadores (grup II)Les dessalinitzadores (grup II)
Les dessalinitzadores (grup II)
 
Cicle de laigua natus
Cicle de laigua natusCicle de laigua natus
Cicle de laigua natus
 
El cicle de l'aigua
El cicle de l'aiguaEl cicle de l'aigua
El cicle de l'aigua
 

Similaire à L'aigua rev02

Estalvi d\'aigua i energia
Estalvi d\'aigua i energiaEstalvi d\'aigua i energia
Estalvi d\'aigua i energiaaiguaienergia
 
2017 Abril Contaminacio aigua dolça
2017 Abril Contaminacio aigua dolça2017 Abril Contaminacio aigua dolça
2017 Abril Contaminacio aigua dolçaAnnapujolo
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESOAnnapujolo
 
L'aigua a Catalunya
L'aigua a CatalunyaL'aigua a Catalunya
L'aigua a Catalunyalidiaaa
 
L’Aigua A Catalunya!!
L’Aigua A Catalunya!!L’Aigua A Catalunya!!
L’Aigua A Catalunya!!lidiaaa
 
L'aigua a Catalunya
L'aigua a CatalunyaL'aigua a Catalunya
L'aigua a Catalunyalidiaaa
 
L’aigua a Catalunya
L’aigua a CatalunyaL’aigua a Catalunya
L’aigua a Catalunyalidiaaa
 
Aigua professors
Aigua professorsAigua professors
Aigua professorsjamederosc
 
Síntesi
SíntesiSíntesi
SíntesiPerlle
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2Sílvia Cortina Juclà
 
Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)pompeufabrasalt
 

Similaire à L'aigua rev02 (20)

Estalvi d\'aigua i energia
Estalvi d\'aigua i energiaEstalvi d\'aigua i energia
Estalvi d\'aigua i energia
 
L'aigua
L'aiguaL'aigua
L'aigua
 
Ecologistes de l'aigua
Ecologistes de l'aiguaEcologistes de l'aigua
Ecologistes de l'aigua
 
2017 Abril Contaminacio aigua dolça
2017 Abril Contaminacio aigua dolça2017 Abril Contaminacio aigua dolça
2017 Abril Contaminacio aigua dolça
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
 
L'aigua a Catalunya
L'aigua a CatalunyaL'aigua a Catalunya
L'aigua a Catalunya
 
L’Aigua A Catalunya!!
L’Aigua A Catalunya!!L’Aigua A Catalunya!!
L’Aigua A Catalunya!!
 
L'aigua a Catalunya
L'aigua a CatalunyaL'aigua a Catalunya
L'aigua a Catalunya
 
L’aigua a Catalunya
L’aigua a CatalunyaL’aigua a Catalunya
L’aigua a Catalunya
 
Laigua
LaiguaLaigua
Laigua
 
Economistes de l'aigua
Economistes de l'aiguaEconomistes de l'aigua
Economistes de l'aigua
 
L’aigua
L’aiguaL’aigua
L’aigua
 
Aigua professors
Aigua professorsAigua professors
Aigua professors
 
Síntesi
SíntesiSíntesi
Síntesi
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2
 
L'aigua
L'aiguaL'aigua
L'aigua
 
L'aigua
L'aiguaL'aigua
L'aigua
 
Sostenibilitat
SostenibilitatSostenibilitat
Sostenibilitat
 
Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)
 
Els Residus
Els ResidusEls Residus
Els Residus
 

L'aigua rev02

  • 2. ÍNDEX 1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA 1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA 1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES 1.4. CICLE HIDROLÒGIC 1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA 1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL 1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ 1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA 1.9. PRINCIPALS U S OS DE L’AIGUA 1. 10 . CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS 1.11. CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA 1. 12 . ESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICA 1. 13 . CARTA EUROPEA DE L’AIGUA 1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES
  • 3. 1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA La presència de l’aigua a la terra és inherent al seu origen i per tant part integrant i responsable de les diferents èpoques i desenvolupament de vegetals, animals i persones. La Terra anomenada també Planeta Blau, deu aquest nom al color que l’aigua reflecteix quan incideix el Sol
  • 4. Si fem un petit repàs de les grans civilitzacions, ens podrem adonar que la majoria es van assentar a prop d’importants reserves d’aigua Mesopotàmia va créixer a les valls creades pels rius Tigris i Eufrates La Civilització Egípcia es va desenvolupar gràcies al gran cabal d’aigua del riu Nil L’imperi asteca a l’actual Ciutat de Mèxic, estava envoltada d’aigua i amb gran xarxa de canals
  • 5. 1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA L’aigua és un compost químic essencial, amb una molècula que consta de dos àtoms d’hidrogen enllaçats amb un d’oxigen, que en condicions normals és un líquid sense color, olor ni sabor. La seva formula química és H 2 O
  • 6. 1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES L’aigua és l’element més abundant a la naturalesa (aproximadament 3/4 parts). És el component essencial de l’estructura i el metabolisme dels éssers vius. Existeix en els tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós. En condicions normals és un líquid incolor, inodor i insípid. És el solvent universal. Té gran capacitat de dissoldre i, per tant, de netejar. Alta capacitat d’absorbir i cedir calor. Regula la temperatura i el clima de la Terra. Densitat màxima: 1 Kg / l a 4ºC. És la matèria primera de molts productes d’ús comú.
  • 8. 1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA Quantitat total disponible : 1.400 milions de km3 * 97% Aigua salada de mars i oceans * 3% Aigua dolça: - 2,2% gel en els pols - 0,8% Aigua superficial i subterrània:  0,6% Subterrània  0,2% Superficial (rius i llacs)
  • 9. 1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL Ciutadà E uropeu (l / dia i persona) Ciutadà Hindú (l / dia i persona) Ciutadà mitjà E uropeu: 150 l per dia Ciutadà mitjà H indú: 25 l per dia
  • 10. 1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ Poblacions rurals: 40 – 100 l/persona i dia Ciutats petites: 60 - 1 5 0 l/persona i dia Ciutats mitjanes: 80 – 250 l/persona i dia Grans ciutats: 1 0 0 – 500 l/persona i dia Consums per persona i dia a diferents indrets (Dades 200 8 ) : EUA: 280 l New York: 511 l Suïssa: 150 l Ginebra: 289 l Suècia: 130 l Estocolm: 273 l França: 120 l París: 180 l Roma: 208 l Londres: 1 58 l Bèlgica: 100 l Holanda: 100 l Xangai: 45 l/ Ma d a g ascar : 6 l Pequín: 152 l Barcelona: 108 l Sant Cugat: 155 l Madrid: 131 l Recomanació de l’OMS: 100 l per persona i dia
  • 11. 1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA L’aigua, té una gran capacitat de dissoldre els diferents compostos amb els que entra en contacte durant tot el seu cicle natural abans estudiat. Aquest compostos dissolts, donen diferents qualitats d’aigua segons les zones. Abans d’utilitzar l’aigua, cal saber quina és la seva composició, ja que si bé alguns dels compostos que incorpora són aports minerals per el nostre organisme, d’altres són contaminats i poden resultar molt perillosos per a la nostra salut. Pel seu coneixement els separarem en tres grups: ELEMENTS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB L’ATMOSFERA O 2 (oxigen): procedent de la mateixa composició de l’aire. N 2 (nitrogen) : procedent també de la composició de l’aire. CO 2 (diòxid de carboni): procedent de les emanacions de les persones i dels processos de combustió. Gasos contaminants: procedents de la contaminació per processos industrials, com ara SO 2 (diòxid de sofre) i NO 2 (diòxid de nitrogen). Donen certa acidesa a l’aigua
  • 12. COMPOSTOS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB ELS MINERALS Carbonat càlcic (Ca CO 3 ) Carbonat magnèsic (Mg CO 3 ) Carbonat sòdic (Na 2 CO 3 ) Clorur càlcic (Ca Cl 2 ) Clorur magnèsic (Mg Cl 2 ) Clorur sòdic (Na Cl) Sulfat càlcic (Ca SO 4 ) Sulfat magnèsic (Mg SO 4 ) Silicats (Si O 2 ) Ferro / Manganès (Fe / Mn) COMPOSTOS INCORPORATS PER CONTAMINATS URBANS, AGRÍCOLES I INDUSTRIALS Nitrats: P rocedents bàsicament de l’activitat agrícola. Amoníac: E s presenta en grans quantitats i és degut a l’activitat humana Fosfats: D eguts a l’ús de fertilitzants i detergents. Matèria orgànica: T ant motivada per l’activitat humana com per processos industrials de tot tipus. Metalls: Normalment en baixes proporcions, però en molts casos els seus efectes són extremadament perillosos. Temperatura (increment): A bocament de l’aigua a una temperatura superior a la de captació. Acostuma a produir-se per processos de refrigeració industrial i pot afectar a l’ecosistema .
  • 13.
  • 14. 1. 10 . CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS 400 litres 1 quilo d’acer 500 litres 1 quilo de Paper 100 litres per dia Consum d’una vaca 6 – 10 litres 1 quilo de Formatge 15 litres 1 quilo de conserva de fruita 20 litres 1 quilo de conserva de peix 6 litres 1 quilo de conserva de llegum 1.500 litres 1 quilo de blat 7 – 10 litres 1 litre de Llet CONSUM D’AIGUA PRODUCTES / ACTIVITATS
  • 15. 3 litres per persona i dia Neteja de la ciutat 30 –60 litres per banyista i dia Piscines 3 litres per dia i m2 Rec zona ajardinada humida 6 litres per dia i m2 Rec zona ajardinada seca 200 litres per persona i dia Hotel 3 * 350 litres per persona i dia Hotel 5 * 40 –60 litres per persona i dia Oficines 25 – 40 litres per alumne i dia Institut 30 - 45 litres per nen i dia Escola Bressol 100 litres per persona i dia Colònies d’estiu 500 litres per persona i llit Hospital CONSUM D’AIGUA ACTIVITATS
  • 16. Distribució del consum d’aigua en l’activitat industrial
  • 17. 1. 11 . CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA A LA LLAR Lavabo ( WC) 25 % Higiene personal 30 % Rentadora 15 % Neteja 20 % Cuinar i beure 4 % Altres 6 % Rentar-se les mans (tancant l’aixeta) 2 – 3 litres Rentar-se les mans (sense tancar aixeta) 15 – 20 litres Rentar-se les dents (tancant l’aixeta) 1 – 2 litres Rentar-se les dents (sense tancar l’aixeta) 15 – 20 litres Distribució per hores del consum d’aigua en una ciutat
  • 18. Rentat de cotxe amb manega 400 litres Rentat de cotxe amb galleda 30 – 50 litres Omplerta de banyera 150 – 250 litres Dutxa ( obertura d’uns 5 minuts) 50 litres Lavabo (Cisterna WC) 6–10 litres (Cisternes actuals 6 litres i les més antigues 10 litres) Rentadora 30-50 litres Rentaplats 10 -20 litres Rentat de plats a ma 20 - 100 litres
  • 19.
  • 20.
  • 21. MESURES GENERALS D’ESTAVI A LA CUINA - Sempre que sigui possible rentadora i rentaplats a carrega plena. La mitja carrega gasta menys aigua però no la meitat - Millor rentaplats que rentar plats a ma - No descongelar els aliments amb aigua corrents, a part del consum poden perdre qualitat alimentaria i gust - Perfiladors giratoris - Reutilitzar l’aigua de bullir aliments pel rec
  • 22.
  • 23. 1. 13 . CARTA EUROPEA DE L’AIGUA 1. No hi ha vida sense aigua. 2. L’aigua dolça no és inesgotable. Cal preservar-la. 3. Alterar la seva qualitat, és perjudicar la vida de l’home. 4. La qualitat de l’aigua ha de respondre a les necessitats de salut pública. 5. L’aigua cal retornar-la al seu medi original en les condicions en que l’hem trobat. 6. El manteniment de la vida vegetal, és essencial per a la conservació del recurs aigua. 7. Cal que siguem conscients de la quantitat d’aigua existent. 8. Les autoritats desenvoluparan plans específics pel seu ús. 9. La cura de l’aigua requereix un esforç important i cal recerca científica, formació d’especialistes i informació pública. 10. L’aigua és un patrimoni comú. Tothom ha de controlar el seu ús i evitar la seva contaminació. 11. L’existència de fronteres polítiques no ha d’inhibir la gestió de conques que siguin compartides. 12. L’aigua no té fronteres. Cal la cooperació Internacional.
  • 24. 1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES Els tres darrers punts de la carta europea de l’aigua són molt importants si volem evitar conflictes greus entre persones d’un mateix pais o entre països veïns.
  • 25. El control de l’aigua del riu Jordà té un paper molt important en el procés de pau entre Israel i els països àrabs que l’envolten. Els Alts de Golan (de Síria) foren ocupats per Israel en la Guerra del Sis Dies (1967).
  • 26.