1. Hi havia una vegada...
Uns alumnes que van tenir la idea d’escriure un llibre
que parles d’un moviment sorgit al segle XX , El
Noucentisme.
I aquest llibre comença així...
3. Índex
1- Iniciatives del Noucentisme.
2- Què és el noucentisme?
3- Quines són les seves característiques?
3- Context social i polític.
Nous canvis.
La Mancomunitat.
Enric Prat de la Riba.
La Normalització lingüística i la
cronologia.
Consorci per a la Normalització
lingüística:
Voluntariat per la llengua.
Cursos de Català.
4. EL NOUCENTISME
El noucentisme va ser un
moviment
literari
i
artístic
català
de
principis del segle XX.
Va començar el 1906
amb la creació de
Solidaritat Catalana i va
acabar amb el cop
d'Estat de Miguel Primo
de Rivera el 1923.
1
5. EL NOUCENTISME
• A partir de la segona
dècada del segle XX,
com alternativa al
Modernisme, naixerà el
moviment noucentista,
basat en l'actitud cívica
d'exaltació de la cultura,
el catalanisme, i la mirada
integradora cap Europa
des del mediterranisme.
2
6. CARACTERÍSTIQUES
• Hereta de la
Renaixença catalana
l'afany de superació per
veure la literatura
catalana a un més alt
nivell, en aquest cas a
partir de la recuperació
dels clàssics grecollatins
i una gran atenció a la
forma.
• Les obres noucentistes
busquen la bellesa,
l'harmonia i estan plenes
de cultismes i metàfores.
• La seva ideologia és la
imposició de la raó, la
precisió, la serenitat,
l'ordre i la claredat.
3
8. NOUS CANVIS
A Catalunya, a igual que a
la resta d'Europa, es van
donar una sèrie de canvis
durant el segle XX, alguns
d'aquests foren:
• La introducció de la
tecnologia i la ciència que
van canviar el tipus de vida
quotidiana.
• Les comunicacions per
ones.
• Beneficis socials
(pensions i vacances).
4
9. CANVIS A CATALUNYA
• La higiene i la medicina
preventives que
comporten una baixada
de la taxa de mortalitat.
• La generalització dels
serveis educatius i
sanitaris.
• La producció consumista,
és a dir, com la creació de
supermercats.
Tots aquests canvis es porten
a terme amb la fi de construir
una Catalunya ideal.
5
10. CONTEXT POLÍTIC I
SOCIAL
• El Noucentisme va sorgir
en un període marcat per
la creació de La
Mancomunitat i pel
conjunt de mesures a
favor de la llengua i la
cultura catalana.
Entre aquestes noves
mesures destaca la
Biblioteca de
Catalunya i de l’IEC.
6
11. CRONOLOGIA
CONTEXT POLÍTIC
• 1901. Creació de la Lliga
Regionalista, partit
conservador dirigit per
Enric Prat de la Riba,
burgés benestant.
• 1907. Prat de la Riba, elegit
President de la Diputació
de Barcelona. La burgesia
regionalista puja al poder.
• 1914. Creació de la
Mancomunitat de
Catalunya, fusió de les
quatre diputacions
provincials catalanes. Època
de progrés i de canvis
socials.
• 1923. Fi de la
Mancomunitat, liquidada
pel dictador militar Miguel
Primo de Rivera. Etapa
regressiva.
7
12. MANCOMUNITAT
La Mancomunitat era una
entitat política constituïda
el 1914 per la unió de les
quatre diputacions
provincials catalanes.
Aquesta institució va ser
suprimida el 1925 per la
dictadura de Primo de
Rivera.
9
13. ENRIC PRAT DE LA
RIBA
Enric Prat de la Riba, president
de la mancomunitat.
Enric Prat de la Riba.
• Castellterçol, 29 de
novembre de 1870 - 1
d'agost de 1917.
• Va ser un advocat i
periodista de l’època.
• Va ser el primer president
de la Mancomunitat de
Catalunya (1914 – 1917) i
un dels principals artífexs
del ressorgiment del
sentiment nacional català
del segle XIX.
10
14. ENRIC PRAT DE LA RIBA
Presidents de les diputacions
catalanes.
11
16. La normalització lingüística és un
procés que intenta que la llengua
que ha patit un procés de
minorització recuperi l’estat en el
que es trobava abans i incorpori
elements que li permetin
construir un instrument de
comunicació i cultura.
Per exemple, en el cas del
Català, Catalunya encara no és
un estat i la llengua dominant és
el Castellà, per tant hi ha un
conflicte lingüístic i el procés de
normalització té uns paràmetres
singulars. Aquest també és el cas
del País Basc.
Tota normalització comporta
elaborar i difondre unes
normes d’us lingüístic.
L’objectiu des del punt de
vista social és que hi hagi una
actitud favorable envers la
llengua i una esperança de
futur .
17. PRIMER CONGRÉS
INTERNACIONAL DE LA
LLENGUA CATALANA
Es va celebrar a Barcelona
del 13 al 18 d’Octubre de
1906,
presidit per Antoni Maria
Alcover, un escriptor
mallorquí modernista molt
popular arreu dels Països
Catalans per les seves
realitzacions a favor de la
llengua Catalana (va ser
nomenat ‘’apòstol de la
llengua’’) .
L’ Antoni pensava realitzar el
congrés l’any 1904, perquè
estava interessat en conservar
una sèrie de característiques
del Català clàssic que s’havien
perdut al llarg de l’evolució
del domini lingüístic. El
principal objectiu era orientar
els estudis de la llengua
Catalana i redactar la
gramàtica d’aquesta.
18. Tot i així, va consultar-ho
amb el lingüista Bernhard
Schädel i amb altres amics i
després de la llarga durada de
la preparació i organització
del congrés, es van reunir a
l’abril de 1906, però aquesta
reunió va ser ajornada fins
l’Octubre per algunes
circumstàncies.
També cal destacar la
participació (dins del Congrés)
de Pompeu Fabra.
19. Finalment, Catalans,
Valencians i Mallorquins van
acceptar sense inconvenients
que la llengua comuna seria
anomenada com a llengua
Catalana, un aspecte que fins
aquell moment no s’havia
admès, perquè alguns
Valencians com Llombart o
Llorente preferien utilitzar el
terme ‘’Llemosí’’.
El resultat del Congrés va ser
un augment del prestigi Català
i la codificació ortogràfica i
gramatical del Català.
20. DISCURS D’ANTONI
MARIA ALCOVER
“Per això hem convocat i celebram
aquest Congrés, per veure si logram
que tots els qui es diuen amadors
de la nostra llengua, se resolguen
d'una vegada a donar-se les mans, a
fer tots un cos per moure per tot
arreu, per dur avant, per portar a
terme la restauració, reintegració i
enaltiment de la llengua catalana,
treballant cadascú segons totes les
seues forces, segons tota la seua
possibilitat“.
21. CREACIÓ DE LA SECCIÓ
FILOLÒGICA DE L’IEC
Es va fundar el 1911 amb
Antoni Maria Alcover com a
president. Aquesta secció fa
la funció d’acadèmia de la
llengua Catalana, i
principalment estudia
científicament el Català.
També busca classificar el
lèxic, redactar el diccionari i
fomentar l’ús de la llengua.
Alcover i Pompeu treballen per a
donar a conèixer unes Normes
ortogràfiques, subscrites el 1913.
22. NORMES
ORTOGRÀFIQUES
Són un conjunt de 24 regles
aprovades per la Secció
Filològica de l‘ Institut
d’Estudis Catalans al gener de
1913 amb la finalitat de
modernitzar, depurar
(eliminar els errors) i
normativitzar la llengua escrita
i literària. Aquestes normes
han marcat les regles del
Català modern.
Per aprovar les normes, es va
formar una comissió entre
membres de les diverses seccions
(entre els quals
trobem Antoni Maria Alcover,
Josep Carner, Eugeni d’Ors,
Pompeu Fabra...) de l’IEC i
Pompeu Fabra va ser encarregat de
realitzar un qüestionari, el qual va
votar la comissió i
finalment, les normes van ser
acceptades.
23.
24. • Molt aviat, les normes van
ser adoptades per la
premsa, les revistes
catalanes i per molts
escriptors. A més, van
facilitar l’ensenyament del
Català a les Universitats i
les escoles.
• L’any passat es van
complir 100 anys de l’aprovació
de les Normes ortogràfiques.
25. LA GRAMÀTICA
CATALANA
L’any 1918, Pompeu Fabra
va publicar la Gramàtica
Catalana, la qual ha anat
modificant fins al 1933 (set
edicions). La Gramàtica
Catalana va ser un encàrrec
de l’IEC i contenia les parts
obligades: morfologia,
gramàtica, ortografia...
Llavors, Fabra va voler
difondre-la en l’àmbit
d’ensenyament i va redactar
Curs mitjà de la Gramàtica
Catalana.
Actualment, la Gramàtica
Catalana és la gramàtica
oficial.
A més, Pompeu ha sigut
redactor de moltes
gramàtiques (Català, Anglès,
Espanyol i Francès).
26. DICCIONARI GENERAL
DE LA LLENGUA
CATALANA
És un diccionari Català
publicat per Pompeu Fabra
l’any 1932.
Va ser el diccionari normatiu
del Català durant 63 anys,
quan, el 1995, va aparèixer
el Diccionari de la llengua
Catalana de l’IEC. Fou un
encàrrec de l’IEC, que volia
crear una llista amb el
lèxic oficial. Fabra va redactar
el Diccionari durant la
dictadura de Primo de Rivera.
27. CPNL
El Consorci per a la
Normalització Lingüística és una
entitat creada com a voluntat de
la Generalitat i de 19
ajuntaments el 1989 amb
l’objectiu de facilitar el
coneixement, fomentar l’ús i
difondre la llengua Catalana.
El CPNL també ofereix cursos
de català, programes per a
fomentar l’ús social de la llengua
catalana (Voluntariat per la
llengua) i moltes més activitats i
serveis...
28. VOLUNTARIAT PER
LA LLENGUA
•Què és? És un programa per
practicar la llengua a través de la
conversa. Es basa en la creació de
parelles lingüístiques formades
per un voluntari que parla el
Català amb facilitat i un aprenent
que té coneixements bàsics i vol
aconseguir parlar-lo amb fluïdesa.
VÍDEO 00:34
El programa facilita que les
persones que tenen
coneixements bàsics de català i
es volen llançar a parlar-lo, el
puguin practicar en un context
real i que les que el parlen
habitualment no canviïn de
llengua innecessàriament.
El programa va néixer el 2003
i ja han passat per allà 80000
parelles.
Està adoptat per la Unió
Europea i s’ha adoptat també
a Perpinyà, les Illes Balears, el
País Valencià, Flandes, la Vall
d’Aran i Bolzano (Itàlia).
29. A més, el Voluntariat per la
llengua també ofereix moltes
activitats per a les parelles
lingüístiques (teatre, visites a
museus, excursions...).
Molts establiments i comerços
també col·laboren atenent als
clients en català. Aquests
comerços s’identifiquen amb un
adhesiu.
*VÍDEO
00:33
•Com participar-hi? Si vols
participar en el programa, cal que
disposis d’una hora setmanal
durant 10 setmanes i tenir ganes
de parlar. Si hi participes, tindràs
un carnet amb el qual obtindràs
descomptes en equipaments
culturals i establiments de tota
Catalunya. Només hi poden
participar persones majors d’edat.
A partir de les inscripcions es
creen les parelles lingüístiques
segons la disponibilitat d’horaris.
30. CURSOS DE
CATALÀ
Parla. Cat és un espai virtual que
posa a disposició de tothom
materials didàctics per a
l’aprenentatge de la llengua
Catalana. Els cursos es poden fer
seguint la modalitat lliure (de
franc), en la que l’aprenentatge és
totalment autònom o la modalitat
de tutoria (90 euros), en la que
l’aprenent disposa d’un tutor que
el guia i també podrà accedir a
una comunitat virtual per
interaccionar amb els membres
d’aquesta.
El curs ofereix quatre nivells
d’aprenentatge: Nivell Bàsic,
Nivell Elemental, Nivell
Intermedi i Nivell de Suficiència,
cadascun d’ells està dividit en tres
graus. Cada grau té una durada
de tres mesos. Es realitzarà una
prova de nivell per determinar el
nivell en el que es troba
l’aprenent.
