La industria del multilingüisme a Catalunya és un sector arrelat i amb llarg recorregut, amb proveïdors de coneixement, empreses tecnològiques i empreses de serveis. En els últims anys, abans de la crisi, el creixement de la indústria ha estat important,

1. Indústries de la llengua
Barcelona, juliol de 2012
(document de treball)

2. 1
Diagnosi (estat de la qüestió)
• Les indústries de la llengua són empreses que desenvolupen continguts i eines tecnològiques
per al tractament automàtic de la llengua com ara la traducció automàtica o assistida, les
tecnologies de la veu (síntesi i reconeixement), el programari i els serveis de tractament i
interpretació de les llengües, d’aprenentatge de llengües, la cerca de vocabulari, etc.
• També en formen part les empreses que presten serveis lingüístics de traducció,
interpretació, localització, subtitulació, doblatge, de producció de continguts i serveis de
formació en llengües.
A) Agents i activitat
• S’estima que el sector de les indústries de la llengua a Catalunya concentra actualment prop de
250 empreses, al voltant de 125 M€ anuals de facturació i gairebé 1.500 llocs de treball
directes (veure Quadre 1).
Quadre 1. Indústria del multilingüisme a Catalunya
Empreses Facturació any 2008 CAGR* Nombre de
Núm. empreses (%) Milions € (%) (2004-08) treballadors
Traducció -
interpretació &
localització
107 44% 61.225 49% 6% 622
Ensenyament d’idiomes 100 41% 43.081 34% 3% 588
Doblatge i subtitulació 20 8% 9.342 7% 0% 73
Tecnologies de la veu 6 3% 4.188 3% 10% 33
Tecnologies de
traducció & localització
4 2% 2.736 2% 21% 38
Tractament del
llenguatge (semàntica)
4 2% 5.609 4% 38% 66
Total 241 100% 126.180 100% 7% 1.423
Nota: * CAGR (Creixement Compost Acumulat)
Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011).

3. 2
• La industria del multilingüisme a Catalunya és un sector arrelat i amb llarg recorregut, amb
proveïdors de coneixement, empreses tecnològiques i empreses de serveis. En els últims anys,
abans de la crisi, el creixement de la indústria ha estat important, si bé s’ha mantingut per
sota de la mitjana dels mercats nacionals i internacionals (veure Gràfic 1).
• S’observa un alt nivell de fragmentació - atomització empresarial, ja que la grandària mitjana
de les empreses catalanes és molt inferior a la dels competidors de la resta de l’Estat i
internacionals: la gran majoria d’empreses del sector (un 71%) factura per sota dels 0,5M€
anuals (Veure Gràfic 1).
Gràfic 1. Volum de facturació de les indústries de la llengua a Catalunya
Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011).
• L’àmbit d’actuació local és eminentment català. El principal client és la PIME catalana i
l’administració pública local. En general, el sector es caracteritza per un baix nivell
d’internacionalització (tot i l’existència d’algunes experiències internacionals principalment a
Sud Amèrica però que, en general, encara són incipients). Fins ara, no s’ha aprofitat el domini
del castellà com a palanca de creixement i posicionament en els mercats internacionals.
• No obstant això, Catalunya té una destacada posició a escala mundial en l’edició de premsa
diària en bilingüe, amb 2 dels 3 diaris del món que es publiquen en dues llengües.

4. 3
• Hi ha un baix nivell de capitalització de les empreses tecnològiques relacionades amb la
llengua, atesa la reduïda inversió en la utilització i el desenvolupament d’eines tecnològiques.
• Existeix un entorn ric a nivell d’investigació (universitats, centres tecnològics, vivers
d’empreses, etc.), havent-hi uns 20 centres a Catalunya que fan recerca en aquest àmbit a
Catalunya, molt enfocada a la generació d’eines i recursos lingüístics.
• Algunes de les empreses del sector, com Thera-clic i Verbio, són fruit (spin-off) de la recerca
universitària en l’àmbit de la lingüística computacional i han desenvolupat programes
informàtics de tractament del llenguatge que tenen aplicacions en una gran diversitat d’àmbits
(com la sanitat, les finances, les telecomunicacions, logística, transport, indústria i serveis,
turisme i oci, multimèdia, etc.).
Tanmateix, encara hi ha una feble connexió dels diferents centres o grups de recerca existents
i la industria – mercat.
• Les tecnologies de la llengua requereixen de grans centres de desenvolupament, atès que els
sistemes són cada dia més complexos i evolucionen a gran velocitat. El resultat és que
existeixen poques empreses amb capacitat suficient per a realitzar tots els desenvolupaments.
Així, atès que les empreses tecnològiques del sector són de capacitat petita i mitjana, aquestes
se centren en nínxols molt concrets d'activitat.
B) Competitivitat
• La importància estratègica de les indústries de la llengua va molt més enllà de la seva
contribució al desenvolupament cultural i lingüístic del país, ja que són unes activitats que
juguen (i poden jugar encara més) un rol decisiu en la millora de la competitivitat de
l’economia catalana i de la internacionalització de les seves empreses.
• Segons l’estudi Efectes en l'economia europea de la manca de coneixements de llengües
estrangeres a l'empresa (2006), encarregat per la Comissió Europea, cada any, milers
d’empreses europees desaprofiten negocis i perden contractes per manca de competències
lingüístiques i capacitats interculturals.

5. 4
• L’any 2009 es va dur a terme a Catalunya l'estudi ELAN.cat: són prou multilingües les
empreses catalanes?, amb la finalitat de conèixer la situació del multilingüisme a les empreses
catalanes. L’estudi conclou que les empreses enquestades no dominen prou les llengües
d'alguns mercats principals i emergents, i destaca la necessitat de donar suport a empreses
petites i mitjanes per a dissenyar i aplicar una estratègia multilingüe.
L’estudi ELAN.cat caracteritza les empreses de Catalunya des de la perspectiva de la seva
competència i usos lingüístics en els termes següents:
- Un 33,8% de les empreses enquestades ven a l’estranger, fonamentalment a països de la
Unió Europea. Les empreses catalanes no tenen suficientment en compte la
internacionalització dels seus portals: un 33% de les empreses que actuen a l’estranger no
disposaven de web en anglès l’any de la realització de l’estudi (2009).
- L’anglès i el francès són les llengües més parlades als mercats estrangers per les empreses
que hi actuen, seguides del castellà. Amb percentatges inferiors es fan servir l’italià,
l’alemany i el portuguès.
- El 15,5% de les empreses manifesta intenció de comerciar en nous mercats. Molts
d’aquests mercats reclamen noves competències lingüístiques (xinès, rus, japonès, àrab... )
i aprofundir en altres llengües avui menys dominants (portuguès, italià...). Només el 6,3%
de les empreses és conscient que necessitarà formació en qüestions culturals
internacionals.
- Malgrat la voluntat d’obrir-se a nous mercats internacionals, es constata que les empreses
catalanes fan un ús molt limitat dels serveis de traducció / interpretació: només un 10,6%
de les empreses han contractat traductors o intèrprets en els darrers 5 anys. S’observa,
però, un augment de la demanda de traduccions a les llengües dels mercats emergents.
- Les empreses que tenen web (78,7% del total) la tenen en versió castellana (85,3%),
catalana (63,5%) i anglesa (42,5%).

6. 5
• Les organitzacions de promoció del comerç ofereixen directrius i bones pràctiques a les
empreses per donar-los suport en el seu procés d'internacionalització. Tanmateix, els aspectes
lingüístics no s’inclouen com a part fonamental d’aquestes estratègies.
C) Valor cultural i patrimonial
• La llengua catalana es pot afavorir molt positivament del desenvolupament de les indústries
de la llengua a Catalunya en castellà o en altres llengües, de la mateixa manera que l’edició
de llibres en llengua castellana ha contribuït a l’impuls de l’edició en català.
• La importància de les relacions entre llengua catalana i indústries de la llengua es posa de
manifest en l’article 29 de la Llei 1/1998 de política lingüística, segons el qual el Govern de la
Generalitat ha d’afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades per a:
- La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català
relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de
veu, de traducció automàtica i similars.
- La producció, distribució i comercialització del programari en llengua catalana i la
traducció, si escau, d’aquests productes al català.
- La presència de productes i informacions en català en les xarxes telemàtiques
d’informació.
D) Formació 1
• A Catalunya hi ha una àmplia oferta formativa en el camp de la llengua. Per un costat, les
universitats catalanes compten amb cursos en filologia (catalana, hispànica, anglesa i en altres
llengües), i també especialitzats en traducció i interpretació.
• En l’àmbit dels ensenyaments de règim especial, també cal fer esment de les Escoles oficials
d’idiomes, havent-se incrementat notablement la xifra d’alumnes en aquests centres els
darrers anys: de 45.543 alumnes el curs 2005-06, a 57.478 el curs 2010-11 (veure Quadre 2)
1
Veure l’apartat del Pla relatiu als Ensenyaments artístics i creatius.

7. 6
Quadre 2. Centre i alumnes de les Escoles oficials d’idiomes de Catalunya
(cursos 2005-06, 2009-10 i 2010-11)
2005-06 2009-10 2010-11
Centres 38 42 43
Alumnat 45.543 47.940 57.478
Font: Estadístiques del Departament d'Ensenyament.
E) Organitzacions sectorials
• El gener 2012 es constituí l’Associació catalana Clúster d’Indústries de la llengua, resultat d’un
procés de reflexió promogut per Linguamón i el 22@ de Barcelona, el qual ja ha redactat el Pla
estratègic del clúster, amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de les
indústries de la llengua a Catalunya.
Actualment l’Associació està formada per nou de les empreses més representatives d’aquesta
indústria a Catalunya (si bé es preveu la seva ampliació al llarg de 2012 fins a 25 empreses).
El Pla estratègic del Clúster d’Indústries de la llengua estableix les següents àrees de treball:
Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011).

8. 7
• En l’àmbit dels professionals de la traducció i la interpretació, cal destacar les següents
entitats:
- L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), constituïda el
2009 arran de la fusió de les dues associacions generalistes de traductors i intèrprets de
Catalunya: l'Associació de Traductors i d'Intèrprets de Catalunya (ATIC) i Traductors i
Intèrprets Associats pro-Col·legi (TRIAC).
- L’Asociación de traducción y adaptación audiovisual de España, (ATRAE), creada l’any
2011 per vetllar pels interessos i els drets dels professionals d’aquest àmbit: traductors de
doblatge o subtitulació, adaptadors, ajustadors, localitzadors de videojocs,
audiodescriptors i altres professionals del procés de traducció i adaptació.
Escenaris possibles / previsibles
• La traducció a les llengües dels països emergents (els denominats BRIC: Brasil, Rússia, Índia i
Xina) amb mercats amb un gran potencial, pot aportar un gran avantatge competitiu a les
empreses, més enllà de l’anglès, que segueix sent la llengua que lidera les comunicacions
empresarials mundials.
• Es preveu una tendència a l’alça en l’oferta i demanda de continguts digitals, fet que
suposarà més necessitats de gestió multilingüe.
• Catalunya és pionera en l’àmbit de la traducció automàtica, que genera molt negoci,
especialment entre català i castellà. Una major dedicació a la millora de la qualitat en aquest
àmbit d’especialització per tal de poder-lo aplicar a altres llengües podria generar un gran
volum de negoci per a les empreses del país.
• Ateses les característiques d’aquestes activitats, el seu impacte pot estar en bona part
condicionat a l’establiment d’acords estratègics entre agents públics i privats, en els que hi
participin grans empreses ubicades al país i que exerceixin una funció d’estímul de la demanda
i de projecció d’aquests serveis a escala internacional.

9. 8
Objectius i compromisos
Per a la definició dels objectius i compromisos d’actuació en l’àmbit de les indústries de la llengua
a Catalunya s’han tingut en compte les propostes que estableix el Pla Estratègic del Clúster
d’indústries de la llengua (2011).
Amb la perspectiva dels propers 10 anys, a continuació s’assenyalen les fites clau a abordar en
aquest àmbit de la cultura a Catalunya.
A) Formació / creació / recerca
1. Cercar una complementarietat pública-privada per a la millora de la formació.
• Apropar la formació a les necessitats reals del sector (empreses, centres de recerca, etc.),
centrant esforços en la millora dels diversos nivells formatius (grau i postgrau), amb un doble
objectiu:
- Per tal que les universitats i centres de recerca puguin seguir avançant en la millora de la
indústria lingüística catalana i fer-ne transferència a la societat i el món de l’empresa.
- Per tal que les empreses, que actualment estan suplint part de les carències d’aquesta
formació, puguin centrar-se en la millora de la qualitat i l’estandarització dels serveis que
ofereixen.
B) Producció / distribució / difusió
2. Sensibilitzar les empreses de Catalunya de la importància del multilingüisme per a la
millora de la seva competitivitat (i del país).
• Sensibilitzar les empreses sobre la importància de les competències lingüístiques i
interculturals i facilitar-los la formació en aquest camp. La diversitat lingüística, un avantatge

10. 9
competitiu en el món empresarial. El coneixement de la llengua és el primer requisit per a la
internacionalització. El Departament d’Empresa i Ocupació ha de tenir un protagonisme
directe en l’impuls d’aquesta estratègia.
• Incloure en les polítiques de promoció econòmica estratègies lingüístiques (en els seus
diversos aspectes: formació, contractació, mobilitat, tecnologies, traducció/interpretació,
mediació cultural...), adreçades especialment a les PIME.
3. Impulsar la millora dels sistemes de traducció automàtica (ara sobretot en català,
castellà i anglès) per a que aquests es puguin oferir en altres llengües.
• Impulsar la millora dels sistemes de traducció automàtica perquè aquests puguis oferir una
bona qualitat en altres idiomes, amb la finalitat de posicionar Catalunya com a capdavantera
en aquest àmbit i garantir la internacionalització dels serveis lingüístics de les empreses i
centres catalans.
4. Promoure la Recerca, Desenvolupament i la Innovació en l’àmbit de les indústries de
la llengua.
• Facilitar i impulsar la creació d’empreses tecnològiques i innovadores en l’àmbit de les
indústries de la llengua, i a reforçar els processos de conversió dels resultats de l’R+D de les
universitats i els centres de recerca en elements de diferenciació per a les estratègies
competitives de les empreses.
5. Assolir una major fluïdesa de relacions entre les indústries de la llengua i les
indústries culturals de Catalunya.
• Establir relacions i col·laboració entre les indústries de la llengua i altres sectors i indústries
culturals de Catalunya: molt especialment la indústria editorial, l’àmbit de l’educació (creació
de continguts multilingües), el sector audiovisual (subtitulació automàtica, etc.), entre altres.

11. 10
6. Incrementar la presència de la llengua catalana en els canals de comunicació digitals
emergents mitjançant l’ús de les tecnologies de la llengua.
• Dotar les empreses catalanes de polítiques de comunicació que incloguin el català com un
segell de distinció i de qualitat (creació d’un certificat de qualitat lingüística per a les
empreses que hagin assumit com a propis els objectius de la normalització lingüística).
C) Consum / participació / pràctiques
7. Fomentar l’ús de les tecnologies de la llengua en la societat catalana.
• Donar visibilitat al sector del multilingüisme i les indústries de la llengua, com a sector
emergent a Catalunya, especialment en l’àmbit econòmic, i amb un gran potencial d’utilitat
social per a àmbits centrals de l’estat del benestar: educació, sanitat, etc.
D) Projecció exterior / internacionalització
8. Promoure les empreses de les industries de la llengua a Catalunya per a que
aquestes puguin oferir els seus serveis a escala internacional.
• Cercar aliances amb altres llengües: el castellà, l’anglès (llengua de la ciència, la tècnica i de
les grans indústries culturals), el francès (Andorra és membre de ple dret de l’Organització
Internacional de la Francofonia i Catalunya ha postulat per assolir l’estatus de membre
observador) o l’alemany (llengua de bona part dels intercanvis comercials i de les finances
europees), per tal de corregir les limitacions que es deriven del fet que el català és una llengua
que no pot aspirar a competir quantitativament amb els idiomes més parlats.

12. 11
Model operatiu i altres mesures específiques
1. Model operatiu:
• Impulsar una mesa de treball integrada per ACC1Ó, l’Institut Català d’Empreses Culturals
(ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL) per tal de concretar la posta en marxa de les mesures que
permetin millorar l’oferta de serveis de les indústries de la llengua de Catalunya segons les
necessitats d’internacionalització de l’empresa catalana (en general) i de les empreses
culturals (en particular).
• Impulsar una mesa de treball integrada per la Direcció General de Telecomunicacions i
Societat de la Informació i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya, amb l’objectiu de millorar l’ús de les tecnologies de la llengua en els serveis públics
i privats digitals del país i en especial en llengua catalana.
Documents
 ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?, Linguamón - Casa de les Llengües,
Generalitat de Catalunya (2009).
 Informe de política lingüística, Departament de Política lingüística, Generalitat de Catalunya (2010).
 Pla Estratègic del Clúster d’indústries de la llengua, Associació catalana Clúster d’indústries de la
llengua (2011).