Unitat nº 3

TEMANº3:MICROORGANISMESISALUT

UNITAT Nº 3:
MICROORGANISMES I SALUT
Autora
Jus López i Bugeda
Col·legi Escorial

UNITAT Nº 3: MICROORGANISMES I SALUT
1. Els microorganismes. Classificació
2. La cèl.lula procariota. Els bacteris
2.1.Estructura i morfologia de la cèl·lula procariota
2.1.1.Els embolcalls
2.1.2. El citoplasma
2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries
2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota
2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota
2.4.La parasexualitat bacteriana
2.5.Classificació
3. Organització acel·lular: els virus
3.1Estructura
3.2.Fisiologia i multiplicació
3.3.Origen

La microbiologia estudia un grup enorme i divers
d’organismes microscòpics o microorganismes, alguns
de naturalesa cel·lular que de vegades formen associacions,
i d’altres de naturalesa acel.lular.
1. ELS MICROORGANISMES. CLASSIFICACIÓ
Algues
unicel·lulars
Protozous
Fongs
Virus
Prions
Bacteris
Acel.lulars Procariotes Eucariotes

2. LA CEL·LULA PROCARIOTA. ELS BACTERIS
Els organismes procariotes són els més abundants, els més
antics, els més variats i els que han tingut més temps per
evolucionar i aprofitat tots els hàbitats terrestres.
Els bacteris o organismes procariotes:
 Són organismes unicel·lulars tot i que poden viure agrupats
 De dimensions força reduïdes, generalment entre 1-2 μm
 Presenten organització cel·lular molt simple.
• El citoplasma sense sistemes membranosos interns
(orgànuls),
• El material genètic no es troba embolcallat per una
membrana per tant no tenen nucli diferenciat.
• No presenten citoesquelet
 L’ADN té forma circular
 Tenen ribosomes

2.1.1.Els embolcalls ( de fora cap a dins) :
LA CÀPSULA
No en tenen tots els bacteris
Embolcall gelatinós format per polisacàrids i polipèptids
Té les funcions de retenir aigua, facilitat l’intercanvi d’ions i ajudar a
l’adherència ( fixació al substrat o a altres cèl·lules)
És habitual en bacteris patògens ja que facilita l’adherència a teixits
específics , dificulta la fagocitosi per part dels glòbuls blancs.

LA PARET BACTERIANA
És un recobriment rígid ( la membrana no ho és) degut bàsicament a
una capa de peptidoglican o mureïna
Dóna forma a la cèl·lula i proporciona protecció davant el xoc
osmòtic. Permet que els bacteris puguin viure en medis hipotònics
És imprescindible per la vida del bacteri ( molts antibiòtics
n’inhibeixen la síntesi).

La paret és la responsable de la forma cèl.lular dels bacteris. Els
bacteris presenten diverses formes:
cocs, bacteris en forma esfèrica;
bacils, bacteris en forma de bastó;
vibrions, bacteris en forma de coma;
espiril·les i espiroquetes, bacteris en forma
d'espiral.

Existeixen dos tipus de paret bacteriana diferents. Aquestes es poden
diferenciar mitjançant la Tinció de Gram.
La tinció de Gram deu el seu nom al bacteriòleg danès Christian Gram,
que va desenvolupar la tècnica en 1844. A partir d’aquesta tinció els
bacteris queden tenyits diferent segons com sigui la seva paret.
Bacteri Gram-positiu es
visualitzen de color violeta
Bacteri Gram-negatiu es
visualitzen de color rosa.

PARET GRAM NEGATIU
PARET GRAM POSITIU
Els bacteris gram positiu
tenen una paret gruixuda
constituïda bàsicament per
mureïna. Presenten petites
quantitats d’àcids teicoics.
Els bacteris gram negatiu tenen
una paret constituïda per una capa
fina de mureïna i una membrana
externa complexa composta de
lipopolisacàrids, lipoproteïnes i
fosfolípids.

LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA
És una membrana de tipus unitari: una bicapa de fosfolípids i
proteïnes que envolta tot el bacteri
Les funcions de la membrana són limitar la cèl·lula i permetre el
transport selectiu
Presenta uns replegaments anomenats mesosomes que augmenten
la superfície de membrana del bacteri compensant la falta d’orgànuls
Els mesosomes tenen diverses funcions: intervenen en la divisió
cel·lular i contenen enzims relacionats amb el metabolisme de la
cèl·lula ( per a la fotosíntesi, respiració, etc.)

2.1.2. El citoplasma
L’interior cel·lular és una dispersió aquosa. No
presenta membranes internes per tant no es troba
compartimentat.
Vist al microscopi electrònic
presenta:
Unes granulacions: els
ribosomes . Aquests són més
petits que els de les cèl·lules
eucariotes
El nucleoide o cromosoma
bacterià constituít per una
molècula de DNA circular i no
associada a histones
Els bacteris poden presentar
plàsmidis, petits fragments
circulars d’ADN que es
dupliquen independentment

2.1.3. Altres estructures: flagels i fímbries
ELS FLAGELS
Els flagels són el mitjà de moviment d’alguns bacteris . Els flagels
bacterians són més senzills que els undulipodis dels eucariotes.
Segons la disposició dels flagels reben diferents noms:
A.- Monònic B.- Lofòtic C.- Amfític D.- Perític.

LES FIMBRIES
Les fímbries , pèls o pili són uns filaments curt i rígids que no
tenen funció de moviment. Tenen una estructura de canya
buida i serveixen per intercanviar fragments d’ADN entre
bacteris durant la conjugació.

2.2.El metabolisme de la cèl·lula procariota
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que
presenten les cèl·lules amb la finalitat d’extreure i transformar
matèria i energia del medi amb la finalitat de realitzar les funcions
pròpies de la vida.
A diferència de les cèl·lules eucariotes que difereixen molt poc des
del punt de vista metabòlic, els bacteris tenen una gran diversitat
de metabolismes diferents . Algunes de les raons que podrien
explicar aquest fet són la capacitat per intercanviar gens i l’elevada
taxa de mutació que els permet modificar els enzims i el
metabolisme més ràpidament.

Podem classificar el metabolisme dels bacteris en funció de
la font de carboni ( matèria) i la font d’energia que utilitzen
Segons la font de carboni:
Autòtrofs:
La font de carboni és una molècula inorgànica
Heteròtrofs:
La font de carboni és una molècula orgànica
Segons la font energètica
Fotòtrofs:
Utilitzen l’energia lumínica
Quimiòtrofs:
Utilitzen l’energia química continguda en le senllaços

Font
energia
Font de
carboni
Energia química Energia lumínica
Carboni
orgànic
Quimioheteròtrofs Fotoheteròtrofs
Carboni
inorgànic
Quimioautòtrofs Fotoautòtrofs

Respecte l’ús d’oxigen els bacteris també presenten diferents
metabolismes:
Metabolisme aeròbic l’Oxigen és necessari per dur a terme el
seu metabolisme
Metabolisme anaeròbic:
Anaeròbics estrictes: no utilitzen l’oxigen i els és tòxic
Anaeròbic facultatius: només utilitzen anabolisme anaerobi
en absència d’oxigen (fermentacions), en presència
d’oxigen tenen un metabolisme aeròbic molt mes eficient

2.3.La reproducció de la cèl.lula procariota
escisió binària o bipartició
La cèl·lula procariota només té reproducció asexual. En condicions
òptimes poden dividir-se cada 20 minuts
Després de créixer la cèl·lula fa una còpia del seu ADN i s’escindeix
en dues cèl·lules filles .

Els bacteris poden presentar formes de resistència que alhora serveixen
per a la seva reproducció i dispersió.
Quan les condicions són desfavorables els bacteris formen espores que
poden persistir anys en condicions adverses
Una espora conté el material genètic, una petita part de citoplasma
deshidratat i cobertes externes de protecció
Quan les condicions són favorables, en hidratar-se es trenquen les
cobertes externes i es recupera la cèl·lula.
Les espores són molt resistents a les altes temperatures i als agents
químics, per això són més difícils d’eliminar quan volem esterilitzar algun
material o eliminar bacteris dels aliments.
Formació d’espores

Bacillus anthracis
Bacteria vegetative stage and spore formation in the vegetative cell. Bacillus anthracis
is a Gram-positive, encapsulated, spore-forming, zoonotic, rod-shaped prokaryote. It
occurs in wild and domestic vertebrates as well as in humans and it is the pathogen for
anthrax.

2.4.La parasexualitat bacteriana
Els bacteris només es reprodueixen asexualment, per tant la
reproducció origina descendents genèticament idèntics als progenitors.
 Els bacteris, en canvi , presenten una gran variabilitat genètica i una
gran plasticitat que els permet adaptar-se ràpidament als canvis
ambientals.
Aquesta característica es deguda a que presenten mecanismes de
transferència genètica horitzontal o mecanismes de parasexualitat.

La parasexualitat bacteriana consisteix en la transferència de
material genètic entre cèl·lules de la mateixa espècie o fins i tot
entre espècies diferents.
Els bacteris que adquireixen gens
nous presentaran característiques
diferents.
Per exemple poden canviar els
seus requeriments nutritius,
presentar càpsula o fer-se resistents
a un determinat antibiòtic.
A diferència de la cel·lula eucariota on
l’intercanvi genètic es fa gràcies a la
reproducció sexual, per tant en vertical, de
pares a fills

Es coneixen tres mecanismes de transferència genètica entre
bacteris: la transformació, la conjugació i la transducció
La transformació:
Un bacteri pot incorporar ADN del medi provinent de bacteris morts.
Les cèl.lules que són capaces de patir transformació s’anomenen
competents .

La conjugació
Aquesta es produeix mitjançant el contacte físic entre bacteris i
requereix de bacteris donadors i receptors. Els donadors tenen
plàsmids i poden formar ponts citoplasmàtics ( pili) Els plàsmids es
copien i es transmeten al bacteri receptor.

La transducció :
La transferència de material genètic d’un bacteri a un altre es a
través d’un virus bacteriòfag. El virus després d’infectar un
bacteri s’emporta part dels gens d’aquest. En infectar un segon
bacteri els introdueix al receptor. Si sobreviu a l’infecció serà un
bacteri amb noves característiques.

Segons la classificació dels éssers vius en 5 regnes proposada per
Whittaker l’any 1969 tots els organismes procariotes constitueixen el
regne MONERA.
L’any 1977 Woese proposen dividir aquest regne en dos: El regne
dels ARQUEOBACTERIS i el regne dels EUBACTERIS
La teoria més actual (Woese 1990) classifica tots els éssers vius en
tres dominis. El domini ARCHAEA per els arqueobacteris, el domini
EUBACTERIA per els eubacteris i el domini EUKARYA per la resta
d’essers de cèl·lula eucariota.
2.5. Classificació

Unitat nº 3

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (17)

Similaire à Unitat nº 3

Similaire à Unitat nº 3 (20)

Plus de jusescola

Plus de jusescola (14)

Dernier

Dernier (8)

Unitat nº 3