Sessió d'investigació que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada el 22 de febrer de 2011

1. Sessió d’investigació
Abús sexual infantil:
valoració psicosocial
Barcelona, 22 de febrer de 2011

2. Característiques
psicosocials i judicials
dels menors implicats en
denúncies d’abús sexual
Cent casos valorats a l’equip
d’assessorament tècnic penal de Barcelona
Lourdes Alarcón Romero
Rosa M. Aragonés De La Cruz
Maria Bassa Bertran
Montserrat Farran Porté
Joan Carles Guillén Villegas
Xavier Juncosa Font
Sandra López Ferré
Rosa Querol Tous
Laia Toro Martí
ANY 2010

3. JUSTIFICACIÓ
 Els/les menors que arriben al sistema judicial
com a víctimes d’un delicte contra la llibertat
sexual presenten una alta vulnerabilitat, perquè
encara no han completat el seu
desenvolupament psicosocial
 Els/les menors poden veure’s afectats, tant per
l’agressió en sí mateixa, com per la victimització
secundària, que pot sorgir arran del seu pas pel
sistema judicial i de les actituds adoptades pels
adults que els envolten.

4. OBJECTIUS
1) Conèixer de primera mà les característiques
psicològiques, socio-demogràfiques i judicials dels/les
menors que denuncien abús sexual a la província de
Barcelona i que arriben al nostre servei.
2) Altres objectius :
a) Comparació amb altres estudis realitzats d’àmbit nacional i
internacional.
b) Creuament de variables analitzades per cercar relacions
significatives.
c) Conèixer possibles factors de risc per tasques de prevenció.
e) Difondre i posar a disposició dels professionals les conclusions de
l’estudi realitzat.
f) Modificar els descriptors de la Base de Dades JOVO de la
Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat

5. CONCEPTE D’ABUS SEXUAL UTILITZAT
A LA RECERCA
National Center of Child Abuse and Neglect (1978):
«els contactes i interaccions entre un nen i un
adult, quan l'adult (agressor) usa al nen per a
estimular-se sexualment ell mateix, al nen o a
altra persona.
L'abús sexual pot ser comès per una persona
menor de 18 anys, quan aquesta és
significativament major que ell, o quan està en
una posició de poder o control sobre altre
menor».

6. DISSENY DE LA RECERCA
MOSTRA:
 100 menors presumptes víctimes d’abús
sexual, agressió sexual o altres delictes contra
la llibertat i indemnitat sexuals que van ser
valorats en el nostre equip durant el període
setembre 2008 a setembre 2009.
 Causes en les quals fos competent un jutjat de
Barcelona ciutat o de les diferents comarques
de la província de Barcelona.

7. DISSENY DE LA RECERCA
METODOLOGIA:
 Revisió àmplia de la literatura científica i d’investigació
relacionada amb el nostre àmbit d’estudi.
 Construcció llistat de les variables rellevants objecte del nostre
estudi, amb la finalitat d’obtenir una plantilla d’introducció de
dades.
 Redacció d’un manual d’instruccions on constava la descripció
concreta de cada variable i dels seus corresponents valors de
resposta.
 Buidatge de la informació rellevant pel nostre estudi en cada cas
nou mitjançant l’emplenament de la plantilla d’obtenció de dades.
 Reunions periòdiques dels psicòlegs participants, realitzant-se les
oportunes correccions.
 Anàlisi estadístic de les dades.

8. VARIABLES ANALITZADES
ANTECEDENTS DEL DELICTE
 Variables familiars i socials (tipus família, antecedents familiars, estil
educatiu parental...)
 Variables personals (personalitat, psicopatologia prèvia, problemes
salut, problemàtica conductual...)
CARACTERÍSTIQUES DELICTE (tipologia, cronicitat, característiques
acusat, coexistència altres maltractaments, etc.)
CONSEQÜÈNCIES DEL DELICTE
 Variables judicials (tipus demanda, entrevistes prèvies sobre els fets,
existència o no de relat d¡abús, altres informes...)
 Variables familiars i socials (actitud família, mesures de protecció...)
 Variables personals (afectació física i psicològica, afectació entorn
familiar, tractaments psicològics, actituds vers l’agressor...)

9. RESULTATS
Pel que fa al estudi hem d’advertir la peculiaritat de la
mostra amb la que hem treballat:
 Només són casos en que s’ha interposat denuncia
d’abusos i en els quals la instància judicial ha considerat
necessària a nostra intervenció.
 Parlem de casos de sospita d’abusos i no casos
confirmats, ja que la nostra intervenció és prèvia a la
sentència judicial.
PARTINT D’AQUESTES PREMISES HEM DE SER MOLT
PRUDENTS A L’HORA D’EXTRAPOLAR INFORMACIÓ A
LA POBLACIÓ GENERAL.

10. CARACTERISTIQUES DE LA MOSTRA
Procedència
Les 3/4 parts són menors nascuts a Catalunya, comptant un
23 % d'estrangers, fonamentalment sud-americans.

11. CARACTERISTIQUES DE LA MOSTRA
Edat
La majoria de la mostra te entre 9-11 anys (28%) i entre 12 i
14 anys (25%).

12. CARACTERISTIQUES DE LA MOSTRA
Sexe
La majoria de la mostra, les 3/4 parts, són nenes.

13. ANTECEDENTS FAMILIARS
Quant antecedents familiars destacar que quasi la meitat de les
famílies (44%) tenen un perfil tradicional (pare i mare biològics en
convivència conjunta), seguit d’un 27% de famílies
monoparentals i d’un 16% de famílies reconstituïdes.

14. ANTECEDENTS FAMILIARS
 Més de la meitat dels progenitors de la mostra són
espanyols (65% pares i 68% mares). La majoria de pares
forans són originaris de sud-america (16-18%).
 En el 38% dels casos existia una dinàmica relacional
conflictiva entre els cuidadors del menor.
 En un 70% de la mostra s’ha valorat l’estil educatiu dels
progenitors com adequat.
 Només s’ha donat una intervenció de serveis socials
sobre el nucli de convivència habitual del menor en el 30%
dels casos, prèvia a la denúncia d’abús sexual.

15. ANTECEDENTS FAMILIARS
Aproximadament en un quart de la mostra apareixen antecedents
familiars, bàsicament per violència domèstica entre els membres de la
família (tret del menor), consum de tòxics i psicopatologia.
L’antecedent menys freqüent, és el d’abús sexual el qual es recull en
el 16% de les famílies dels menors.
90
80 81
75
70 70 69
62 62
60
50
40
30 28 24 28
20 21 21
14 16
10 9 10
3 3 4
0
Legals Toxicom. Psicopat. Abús VIDO Esdev.
sexual traumàtics
Es desconeix Antecedents presents Antecedents absents

16. ANTECEDENTS PERSONALS
Quant als trets de personalitat,
predominen els trets de
conformisme, submissió, i
introversió, presents en un 30-
40% de la mostra.
No es constaten diferències
significatives per sexe, a
excepció de:
- la inhibició que està més
freqüent en les noies (28%) que
en els nois (14,8%)
- les noies presenten amb major
freqüència trets d’histrionisme i
autopunició, i per contra els nois
es mostren més rudes.
Cal destacar que en una 95% de
la mostra es va descartar
tendència a la fabulació.

17. ANTECEDENTS PERSONALS
La psicopatologia prèvia (abans de l’ocurrència de la denúncia)
més freqüent és el trastorn d’aprenentatge (7 casos), seguit del
trastorn psicòtic i d’eliminació (6 casos), per últim remarcar el
trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, dins dels trastorns
per conducta pertorbadora (5 casos).

18. ANTECEDENTS PERSONALS
Cal destacar de l’estudi :
 No s’ha trobat cap cas amb trastorn depressiu.
 Només en menys d’un 20% dels menors presentaven
problemàtica conductual en diverses àrees, principalment en
l’àmbit escolar i familiar, seguit de l’àmbit social (15%).
 Una quarta part dels menors (28%) estaven fent
tractament psicològic o tenien visita programada prèviament
a la revelació dels abusos.

19. VARIABLES DELICTIVES
En la nostra mostra es fa palès que l’abús sexual (85%) és el
tipus de delicte sexual que més es denúncia quan la víctima és
un menor d’edat. Només el 13% denunciaren agressió sexual.
Quant a la durada de l’abús, més de la meitat (54%) de la
mostra es tractava d’un abús crònic, posant-se de manifest una
dinàmica relacional entre víctima i agressor que mantenia la
situació abusiva.

20. VARIABLES DELICTIVES
 Referent a l’agressor destacar que en 40% dels casos,
l’abusador és un membre de la família del menor, i en un
33% l’abusador era una persona de l’entorn de la víctima
(sense relació de parentiu ni professional).
 En un 12% dels casos la víctima i l’acusat no es coneixien
i en un 6% dels casos l’acusat era una persona que tenia
relació amb la víctima per raó de la seva activitat
professional.
 La franja d’edat més freqüent entre els acusats és la de
31 a 60 anys (55 casos), seguida a força distància per els
de 18 a 30 anys (15 casos) i més de 60 anys (14 casos).

21. VARIABLES DELICTIVES
 En la majoria de casos la denúncia és formalitzada per un
familiar de la víctima (74 %), seguit a força distància per un
professional relacionat amb la víctima (13 %).
 Només en 7 casos va ser la pròpia víctima la que va
interposar la denúncia, dada coherent amb les característiques
de la mostra, ja que es tracta de menors d’edat en situació
d’indefensió i vulnerabilitat elevades.

22. VARIABLES DELICTIVES
 Quant a les entrevistes prèvies abans de la nostra
intervenció, la majoria dels menors (63%) ha realitzat
prèviament 2 o 3 entrevistes, principalment realitzades per
familiars (93%), seguit d’unitats hospitalàries i cossos policials
(40% cada unitat).
 En aquestes entrevistes prèvies o durant la nostra
intervenció s’ha obtingut relat d’abusos en el 94 % dels casos.
 En les 3/4 parts dels casos no s’ha detectat coexistència
amb altres maltractaments. Només en el 13% dels casos de la
mostra els menors, a més de l’abús sexual denunciat, venien
patint maltractaments de tipus psicològic i en un 8%
maltractaments de tipus físics.

23. CONSEQÜÈNCIES DEL DELICTE
 Demanda judicial de credibilitat en 3/4 parts dels
casos (en la meitat dels casos seqüeles i perfil
psicològic del menor)
 67% dels casos van ser valorats globalment com a
creïbles, un terç indeterminats i només 2 casos no
creïbles.
 83 % casos van rebre suport familiar arran revelació.
 La mesura de protecció més usual va ser la restricció
o interrupció de contactes amb l’agressor.
 Només 4% van tenir lesions físiques, embaràs o
avortament.

24. CONSEQÜÈNCIES DEL DELICTE
 Sense diferenciar per sexes, es va trobar afectació
psicològica en meitat casos (55%). La més freqüent va ser
simptomatologia ansiosa (32%) i posttraumàtica (35%)
 Conducta sexualitzada en el 10% dels casos.
 No apareix simptomatologia depressiva a la mostra.
 Gairebé meitat mostra ha fet tractament psicològic arran
dels abusos (doble dels que ho feien abans de la
ocurrència del delicte).
 En un 16% mostra altres familiars han iniciat també
tractament arran dels fets.

25. CONSEQÜÈNCIES DEL DELICTE
 13% casos va donar-se canvi residència familiar arran
fets.
 En la meitat de la mostra es van produir canvis en les
relacions familiars.
 L’Actitud més freqüent dels menors en vers l’agressor
va ser de rebuig (58%) i de por (45%).

26. Afectació psicològica
 Diferenciant per sexes,
les nenes presenten més
ansietat (34% vs. 26%),
simptomatologia
posttraumàtica (41%
vs. 19%), minva del
rendiment escolar
(26% vs.15%) i
dissociació emocional
(14% vs. 7%).
 Els nens presenten més
trastorns de conducta
(11% vs. 4%) i
sentiments de culpa
(33% vs. 16%).

27. Perfil del menor tipus de la
mostra
 Nena catalana major de 9 anys
 Pertany a una família tradicional, de pares
espanyols i amb un estil educatiu parental
adequat
 Trets predominants de personalitat són els de
submissió, conformisme i introversió.
 Sense tendència patològica a la fabulació.
 No presenta cap mena de disminució.
 Tipus delictiu més habitual és l’abús sexual
crònic perpetuat per un familiar del menor.

28. Perfil del menor tipus de la
mostra
 Denúncia interposada habitualment per un familiar de la
menor.
 No es dona coexistència habitual amb altres
maltractaments.
 La demanda judicial tipus versa sobre la credibilitat el/la
testimoni i la petició de suport a l’exploració judicial
(PSEJ).
 En general es tracta d’un testimoni creïble i que rep
suport familiar.
 Les seqüeles psicològiques més habituals es troben les
emmarcades en l’esfera ansiosa i posttraumàtica i els
sentiment de la menor vers l’agressor és la de rebuig.