Pònència 'Communities and networks. CoPs i xarxes professionals' presentada per Stephen Downes al VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de juliol de 2009

1. CoP i xarxes professionals
Stephen Downes
7 de juliol de 2009

2. A. Orígens

3. “Les CoPs són una part integral de les nostres
vides.
Són tan informals i estan tan generalitzades
que no ens n'adonem de forma explícita, i per
aquesta mateixa raó ens són bastant familiars.
Encara que el terme pot ser nou, l'experiència
no ho és. La majoria de les comunitats de
pràctica no tenen un nom o un carnet
identificatiu per als membres.
http://www.checkmi.com/comprac.htm

4. Què fan les CoP
Faciliten la col·laboració
Resolen preguntes a través dels experts (que en
formen part)
Filtren la informació incorrecta a través del grup
d’iguals
Capturen i reutilitzen el coneixement institucional
Eviten la reinvenció de la roda mitjançant l'intercanvi
de coneixements
Comparteixen les millors pràctiques
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt

5. Principals característiques
Àrea de pràctica / interessos compartida.
Travessen barreres organitzacionals,
operacionals, funcionals.
Definida pels coneixements, no per les
tasques.
Gestionada per les connexions que s'hi fan.
Centrades en el valor, intercanvi i
aprenentatge mutu.
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt

6. CoP dins les organitzacions
Les CoP són informals.
Els membres se senten motivats per la seva
empresa.
Les CoP són responsables únicament davant
d’elles mateixes.
Ningú no és propietari de les CoP.
Excessives exigències administratives sobre
productes poden ser perilloses per a les CoP.
http://www.icasit.org/km/kmrt/march04/bgscott.ppt

7. Desenvolupament
“…you cannot force a plant to grow by pulling its
leaves…
what you can do is create the infrastructure in which
it can prosper.”
- Etienne Wenger, 1999

8. Tres dimensions
De què es tracta? Una empresa conjunta entesa
i contínuament renegociada pels seus membres.
Com funciona? Pel compromís mutu que uneix
els membres.
Quines capacitats pot produir? Un repertori
compartit de recursos, de rutines, sensibilitats,
artefactes, vocabulari, estils, etc.
http://www.co-i-l.com/coil/knowledge-garden/cop/lss.shtml

10. Les CoP en l’empresa
Una comunitat de pràctica és diferent d'una
unitat funcional de negoci en la mesura que es
defineix a si mateixa pel que estan fent en cada
moment.
Una comunitat de pràctica és diferent d'un
equip, atès que l'aprenentatge compartit i els
interessos dels seus membres són els que els
mantenen junts.
Una comunitat de pràctica és diferent d'una
xarxa en el sentit que és "dins i sobre" alguna
cosa (la seva relació), i no és només un conjunt
de relacions.

11. Funcions
L’intercanvi i la interpretació de la informació.
Retenció del coneixement "viu", a diferència
d'una base de dades o un manual.
Potencia competències per mantenir
l'organització en l'avantguarda.
Són llars per a les identitats. No són tan
temporals com els equips i, a diferència de les
unitats de negoci, s'organitzen al voltant d'allò
que importa als seus membres.

13. Les comunitats virtuals: Net.gain
Enfocament distintiu: per als membres és fàcil
comprendre quin tipus de recursos hi poden trobar.
Capacitat per integrar continguts i la comunicació:
àmplia gamma de continguts publicats.
Els participants generen continguts: entorns per
crear i difondre coneixement.
Accés a editors i venedors de la competència.
Orientació comercial: organitzats com a empreses
comercials.
http://www.businessweek.com/chapter/netgain.htm

14. Beneficis comercials
Reducció de costos en recerca.
Major propensió dels clients a comprar.
Enfortiment per la definició del target
empresarial: perfils detallats dels membres i el
seu historial de transaccions.
Adapta i afegeix valor als productes i serveis
existents: integració d'operacions
Desintermediació potencial: tracta directament
amb els seus clients finals sense necessitats
d'intermediaris.
http://www.businessweek.com/chapter/netgain.htm

15. http://www.munimall.net

16. MuniMall: Objectiu
Recerca comunicacions des de canals no
virtuals fins a Internet.
Busca millorar les comunicacions a través de
repositoris d'informació i oportunitats per al
debat i altres intercanvis.
La comunicació, el comerç i la cultura comuna
milloren en ser transferits a l'entorn d'Internet.

17. MuniMall: Qüestions
Gran transparència del discurs convidats.
Utilitat de la comunitat virtual enfront d'altres
recursos i oportunitats disponibles.
La disrupció de les relacions establertes
(incloses les relacions de poder i autoritat).
Proveeixen valor als membres de les comunitats
virtuals.
La voluntat d'utilitzar el recurs.
http://www.govsource.net/govstudies/projects/olt/appendix04.pdf

18. http://www.peggasus.ca

19. http://www.sustainablelivelihoods.ca/Resources/Sustainability,%20Social%20Capital%20and%
20the%20Canadian%20ICT%20Sector.pdf

20. C. Evolució

21. Cluetrain
Els mercats són converses.
Estem despertant i vinculant-nos entre
nosaltres.
Estem veient. Però no estem esperant.
http://www.cluetrain.com/#manifesto

22. El poder de l’individu
Evolució del poder de les persones.
La persona i la seva voluntat és més important
que no pas la creació d'aquest desig creat pel
"massatge" dels mitjans de comunicació.
El web permet una nova individualitat, tant en
l'adquisició inquisitiva com en l'elecció
informada.
Aquest és un pas en l'evolució del comerç
modern i la cultura moderna.
http://www.cluetrain.com/signers.html

23. Telèfons, correus electrònics, blocs
El control -i la tecnologia- està en mans de la
persona.
La capacitat creativa i la tecnologia es troben a les
vores, als marges.
La xarxa no és més que un mitjà per facilitar la
comunicació.

24. Nomic World
Les normes socials -tenen l'efecte de la
governança– ningú pot recriminar en cap tipus
d'instància oficial si vostè viola aquesta norma i,
fins i tot, hi ha una estructura social que la
manté.
Mecànica - les coses que passen...
Intervencions: llocs on donem a alguns
segments de la societat més poder i els
permetem de fer judicis de valor.
http://www.shirky.com/writings/nomic.html

25. Obstacles en la governança en línia
Codi: és difícil compartir el poder del codi entre
els usuaris - no tenim un disseny que en permeti
l'ús individual.
El segon gran obstacle és l'economia – el
quadre de comandament que dirigeix el món
virtual és propietat d'algú, i no és seu.
http://www.shirky.com/writings/nomic.html

26. CoP dinàmiques
La informació i el control es situa als marges.
Basada en converses, comunicacions.
Vocabulari cada vegada més complex - bloc,
telèfons amb càmera, presentacions .
Les CoP no es creen o cultiven per se, ens les
trobem.

27. http://www.downes.ca/cgi-bin/xml/edu_rss.cgi

28. http://careo.elearning.ubc.ca/wiki?HomePage

29. La web personalitzada
Els últims anys han vist l'emergència de la web
personalitzada, de la web interactiva i de la web que
destaca per la participació i comunitat- web 2.0.
Com hauria de respondre el sector de
l'aprenentatge?

30. “The dynamics of identity production play out visibly
on MySpace. Profiles are digital bodies, public
displays of identity where people can explore
impression management...”
Identity Production in a Networked Culture: Why
Youth Heart MySpace
http://www.danah.org/papers/AAAS2006.html

31. “We do not feel compelled to rank or judge the
elements of our multiplicity. We do not feel
compelled to exclude what does not fit.”
Life on the Screen
http://www.transparencynow.com/turkle.htm

32. Grups i xarxes
“Els grups requereixen unitat, les xarxes exigeixen
diversitat. Els grups requereixen coherència, les
xarxes exigeixen autonomia. Els grups requereixen
intimitat o segregació, les xarxes requereixen
obertura. Els grups requereixen el focus d'atenció,
les xarxes requereixen interacció. ”
http://www.downes.ca/cgi-bin/page.cgi?post=35839

33. D. Repensant les comunitats

34. La seva naturalesa
Un grup és un conjunt d'entitats o de membres
segons la seva naturalesa, el que defineix un grup
és la qualitat i nombre de membres que en formen
part.
Una xarxa és una associació d'entitats o de
membres a través d'un conjunt de connexions, el
que defineix una xarxa és l'abast i la naturalesa
d'aquesta connexió.

35. Grups, escoles i classes
Un grup, en altres paraules, és una escola (de
pensament...) o una classe d'algun tipus.
O bé: les classes i les escoles són només grups.
Elles es defineixen com a grups.
Fins i tot, podem pensar en les escoles -i els
aprenentatges- sense pensar al mateix temps en
els atributs dels grups?

36. Elements i ecologies
Un grup és elemental, es defineix per la
composició i la igualtat, com un lingot de metall.
(Al marge: la democràcia és un fenomen de grup).
Una xarxa és diversa i canviant, i es defineix des
de la interacció, com un ecosistema.
Podem assolir l'ordre, la responsabilitat, la
identitat en un ecosistema? Necessitem una mà
de ferro?
(A part: Soló, l'aprenentatge, la justícia.

37. Unitat de grup
Un grup ha d'estar cohesionat, unit, "un per a tots,
tots per a un.." ... "el poble, unit, mai no serà
vençut ..." El gresol de cultures ... és el foment de
la conformitat, per ser com els altres.
La tecnologia grupal fa una crida a la massa: la
televisió, la ràdio, els diaris, els llibres.
La tecnologia d'Internet inclou: correu electrònic,
pàgina web corporativa, portal.

38. Diversitat de la xarxa
Una xarxa, al contrari, es nodreix de la diversitat
... "a cadascun el que és seu" ... l'estímul ha de
ser diferent, per crear.
La tecnologia de xarxes inclou: parlar, trucar per
telèfon, escriure cartes, correu electrònic
personal.
La tecnologia d'Internet: pàgines personals, blocs.

39. Coordinació de grup
Els grups requereixen coordinació, un líder, algú
que mostri el camí ... i algú que el gestioni ... un
grup sovint es definirà pels seus valors (els valors
del líder?). També és una manera d’obtenir
membres seguidors que comparteixin la visió i la
definició de les normes del grup.
La tecnologia associada inclou un LMS (sistema
de gestió d‘aprenentatge), disseny
d‘aprenentatge, LOM, etc.

40. Autonomia de la xarxa
Les xarxes professionals requereixen autonomia,
és a dir, que cada individu funcioni de manera
independent, d'acord amb els seus valors i
interessos -la cooperació implica l'intercanvi de
valor entre els seguidors i els líders- tot
interactuant en xarxa.
Tecnologia associada: e-portafolios, entorns
d'aprenentatge personals.

41. Límits del grup o fronteres
Els grups estan tancats –es requereixen límits que
defineixin clarament qui són membres i qui no -
murs- adhesió, logins i passwords , argot i
vocabulari específic, bloqueig...
Tecnologia: sistemes d’empresa, cerca federada,
ID d'usuari i contrasenyes, drets d'autor, patents,
marques, afirmacions d’exclusivitat.

42. Obertura de la xarxa
Les xarxes requereixen que totes les entitats
puguin enviar i rebre missatges tant (a)fent servir
el seu propi mètode i (b) sense ser
obstaculitzades.
A la seva manera: el programari de codi obert, la
independència de plataforma, API, RSS,
comunitats de pràctica.
Sense ser obstaculitzat: Creative Commons i
GPL, identitat distribuïda (OpenID).

43. Centralització de grup
Els grups són distribuïts.
Coneixement, informació, diners, etc., fluxos des
del centre – l’autoritat, la qual és distribuïda a
través dels seus membres.

44. Estructures de la xarxa - Arbre
Xarxa social tradicional
Central
Influència
Llei
potencial
Viral
Jeràrquica
http://middleburydemocrats.wordpress.com/2008/09/28/college-democrats-getting-obama-to-go-viral-no-really/

45. Connectivitat de la xarxa
Les xarxes són connectives - coneixement,
informació, diners, etc., no flueixen, sinó que
sorgeixen com a resultat de les interaccions dins la
xarxa.
No hi ha cap "autoritat“ ni cap "cànon" -cadascú
genera coneixement a la seva manera, des de la
seva perspectiva única, i el coneixement consisteix
en els patrons de connectivitat que hi ha entre ells.

46. Estructures de la xarxa – Mesh (en malla)
Distribuïda
Discussió
Equilibrada
Reflectiva
Democràtica

47. Per què xarxes?
Naturalesa del coneixedor: els éssers humans
s'assemblen més a les xarxes .
Qualitat del coneixement: els grups estan limitats
per la capacitat del líder.
Naturalesa del coneixement: el coneixement del
grup és tramès i simple (causa-efecte, sí-no, etc.),
mentre que el coneixement de la xarxa és
emergent i complex.

48. Individualisme vs. mutualisme
Variable independent vs. variable dependent
ex. Model de presa de decisions vs. Model de
presa de rols
El mite de l’aprenentatge autònom

49. Autoorganització
Aprenentatge en xarxa…
• Hebbian associacionisme
• basat en la concurrència
• Propagació enrere
• basada en el resultat desitjat
• Boltzman
• basat en l’assentament, l’aparellament

50. Connectivisme
“En el seu nucli, connectivisme és la tesi que diu que
el coneixement és distribuït a través d'una xarxa de
connexions i, per tant, que l'aprenentatge consisteix
en la capacitat de construir i travessar aquestes
xarxes.”
What Connectivism Is
http://halfanhour.blogspot.com/2007/02/what-connectivism-is.html

51. Quan nosaltres esdevenim la història

52. Nancy White – Jo, Nosaltres, Xarxa
http://www.yesandspace.com.au/wp-content/uploads/2008/04/open-space-metaphor_small.jpg

53. Objectes que ens importen
Nancy White - xarxes, no només sobre la connexió
de la gent, sinó sobre els objectes que ens importen

54. Repositoris i sindicació
Academic - OAI-PMH, Dspace, Fedora, Eprints,
SWORD, Connexion, OCW
Web - Flickr, YouTube, Slideshare
RSS
OAI
DC
Atom
http://www.ariadne.ac.uk/issue55/vandeventer‐pienaar/

55. Gràcies
Stephen Downes
◦ stephen@downes.ca
◦ http://www.downes.ca