1. Xarxa CRUSCAT
Coneixements, representacions i usos del català
Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeak
dituen potentzialtasunak eta mugak.
Kataluniako kasuaren irakaspenak
(estrapolagarriak?)
F. Xavier Vila i Moreno
Xarxa CRUSCAT –IEC
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB)
Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a
2. Eskolaren zeregina hizkuntzaren
ikaskuntzan Esferas de
socialización
Religió, associacionisme,, etc. lingüística de
niños y
Comercial preadolescentes
1900-1950
Feina
Família
Educació
Parents i
amics Consum cultural
Sociosanitari
Administració
(usuaris)
4. Telebista kontsumoa (Mataró 2007)
100% 1,2
0,9
3,6 1,1
0,4
1,3 2,9
0,9
2,4
90% 16,2 12,2
80% 25,9
70% 30,8
60% 43,2
50% 94,3% 93,8%
50,7 97,3%
40%
30%
50,8
20% 37,9
10% 17,7
0%
Setmana Cap de setmana Vacances d'estiu
més de 3h cada dia entre 1 i 3h cada dia
menys d'1h cada dia Almenys un cop a la setmana
Almenys un cop al mes Mai
Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL
5. Haur eta nerabeen sozializazio
linguistikoaren eremuak gaur egun
Feina
Comercial
Consum cultural
Família
Educació
Parents i
amics
Sociosanitari
Associacionisme, religió, etc.
Administració
(usuaris)
6. Eskolaren zeregin berria
Papel fundamental en la socialización
lingüística
La escuela no salvará ninguna lengua
Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una
lengua al siglo XXI
7. Eskolako hizkuntza ereduak katalanaren
lurraldeetan
Catalunya: modelo de conjunción en catalán
País Valencià: líneas
Illes: oscilaciones entre conjunción y trilingüismo
Andorra: pluralidad de sistemas y Escola
Andorrana
Catalunya Nord: brechas bilingües en el sistema
francés + la Bressola
L’Alguer: enseñanza lengua y La Costura
Franja: catalán asignatura optativa
9. Alderaketarako: Valentzia
Gràfic 8. Coneixement ampli i intermedi de català al País Valencià segons l'edat. 2004. Percentatges
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
De 15 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys Més de 64 anys
Parlar prou bé 24 16 14 17 16 17
Parlar perfectament 34 33 33 36 42 39
Escriure prou bé 35 22 12 9 6 5
Escriure perfectament 23 14 9 7 4 3
10. Alegia
Conjunción en catalán, sin duda, mejor para
aprendizaje generalizado
Pero... ¿Y el uso?
11. Erabilera lagunekin
Catalan (always/almost always) or Castilian (always/almost always) with best
friends. Catalonia, secundary education. Sources: ESL 2006
60,0
50,0 46,3 46,7 46,9 47,3 48,1 48,2
39,9 39,1 39,3
40,0 37,3 37,3
35,3
30,0
20,0
10,0
0,0
Best friend Second best Third best friend Best friend out Second best Third best friend
within school friend within within school of school friend out of out of school
school school
Catalan (always or almost) Castilian (almostor always)
12. Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera
100%
20,06%
80% 39%
58%
60% català
40% 79,94% castellà
61%
20% 42%
0%
cs1 bi ct1
Font: Vila, Vial i Galindo
13. Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den
ikasleen %aren arabera
100%
6,10% 31,19%
80%
60% 81,79% català
93,90%
40% castellà
68,81%
20%
18,21%
0%
cat1 ≤ 30% 30% < cat1 ≤ 70% cat1 > 70%
Font: Vila, Vial i Galindo
14. Erabilera hiztunen H1aren arabera
parlant destinatari
2 98 cs1
cs1 24 76 bi
31 69 ct1
20 80 cs1 català
bi 46 55 bi castellà
80 20 ct1
31 69 cs1
ct1 75 25 bi
92 8 ct1
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Vila, Vial i Galindo
15. Erabilera hiztunen H1aren arabera
(ikastetxean cat H1 ≤30%)
parlant destinatari
100 cs1
cs1 4 96 bi
7 93 ct1
3 97 cs1
català
bi 50 50 bi castellà
8 92 ct1
5 95 cs1
ct1 8 92 bi
50 50 ct1
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Vila, Vial i Galindo
16. Erabilera hiztunen H1aren arabera
(ikastetxean %30<cat1 ≤%70)
parlant destinatari
6 94 cs1
cs1 15 85 bi
17 83 ct1
23 77 cs1
català
bi 100 bi castellà
79 21 ct1
24 76 cs1
ct1 79 21 bi
70 30 ct1
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Vila, Vial i Galindo
17. Erabilera hiztunen H1aren arabera
(ikastetxean cat1>%70)
parlant destinatari
9 91 cs1
cs1 97 3 bi
90 10 ct1
94 6 cs1 català
bi 100 bi castellà
100 ct1
92 8 cs1
ct1 99 1 bi
99 1 ct1
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Vila, Vial i Galindo
18. Laburtuz
Más castellano que catalán
Peso fundamental de la demolingüística
del centro i del área
Normas de uso flexibles, pero todavía
favorables al castellano
La lengua de la docencia (catalán vs.
catalán y castellano) implica pocos
cambios
19. Auzi ideologiko bat?
Años 80: promoción del conocimiento
Años 90: promoción del uso
Resultado: en términos generales, en
Catalunya,
más conflictividad,
deslegitimación de normalización,
desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”,
“desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...)
El ultranacionalismo español impulsado
Nuevas inmigraciones plantean un reto
20. Krisian lagundu egin du...
Conjuntura política
Hegemonia dels mitjans hispanocastellans
Crisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el
marc de la UE i la mundialització
Repercussió dels conflictes als Balcans
Etc.
21. Baina...
Ez al dugu batere akatsik egin?
El segle XX ha dissolt el «jo responsable»:
sempre actuem moguts per factors exteriors
(publicitat, moda, inconscient, determinació
social...)
El segle XX ha entronitzat la «llibertat
individual» per damunt de la col·lectivitat, la
responsabilitat, la tradició...
Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte,
identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa
22. Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan)
El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»:
dictadura, societat, etc.
El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiu
L’escola té per funció essencial la distribució de coneixements
Resultat:
Menys espai per a la conflictivitat
Més destinataris sensibles
23. Azpimarra erabileraren hazkundean
L’ús lingüístic és un comportament suposadament
individual i lliure
La llibertat individual és un dels valors centrals de
la societat contemporània
L’escola rebutja modificar comportaments (com a
molt, transmet valors)
Resultat: obertura d’un flanc ideològic
Més espai per a la conflictivitat
Més destinataris reticents
24. Adibide bat?
«El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure
opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertat
per decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb
els altres individus i amb els poders públics.
El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el
català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial,
consistent en mesures de protecció i foment de les seves
expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però,
el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de
Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el
bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum
Babel, 1998)
25. Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak
Capacitat de parlar el català entre no catalanoparlants o bilingües català-castellà inicials i pes d'aquests
sobre el seu grup d'edat. Catalunya 2003. Percentatges
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
De 85
De 15 a De 20 a De 25 a De 30 a De 35 a De 40 a De 45 a De 50 a De 55 a De 60 a De 65 a De 70 a De 75 a De 80 a
anys i
19 anys 24 anys 29 anys 34 anys 39 anys 44 anys 49 anys 54 anys 59 anys 64 anys 69 anys 74 anys 79 anys 84 anys
més
Entre 5 i 7 35,5 33,1 31,0 35,2 38,3 35,4 34,5 29,5 34,7 27,2 27,4 23,0 16,2 17,0 0,0
Entre 8 i 10 59,1 59,7 55,2 49,3 45,8 41,8 35,7 35,9 25,8 27,2 31,5 35,1 41,0 22,6 18,8
% no cat o cat/cast 52,0 53,5 61,9 63,1 64,2 57,1 59,5 61,2 61,6 56,4 55,8 47,3 44,0 36,5 32,0
26. FXV1
CASTELLÀ (L1) CATALÀ (L2)
S1NT14SS C2NT14SS
1 MP: se trata de un niño 1 MP: doncs hi ha: un nen_
2 (.) y su perro 2 i_
3 tienen una ranita (??) en:_ 3 el seu gosset_
4 (.) en un:_ 4 que: tenen a la seva habitació_
5 (.) f- en un:_ 5 una: granota_
6 frasco de vidrio_ 6 (.) a un: envàs de vidri_
7 EE: mhm:_
8 MP: (.) y::_ 7 (.) i::_
9 se van a dormir_ 8 bueno se’n van a dormir_
10 (.) e::_
11 bueno el perro está--
12 te lo explico detalladamente/
13 o:
14 {P puedo continuar/}
15 (.) y::_
16 bueno
28. 17 se van a dormir_
18 y la:_
19 la ranita se escapa 9 (.) i la granota: desapareix
20 EE: mhm:_
21 MP: (.) entonce:s_ 10 (.) e:_
22 el niño (cop de porta) y el perro de 11 total
despiertan_
23 (.) y no:_ 12 que e:l gosset_
24 no la encuentran 13 e:s lleva_
25 y se ponen a mirar en la_ 14 i:_
26 (.) en la zapato:s_ 15 després el nen_
27 en el frasco:_ 16 (.) i comencen a buscar pe:r les
botes_
28 debajo de la cama_ 17 (.) pe:r l’envàs de vidri_
29 (.) y::_ 18 per tot
30 (.) y total 19 (INH)
31 que se van_ 20 i::_
32 se-- 21 bueno
33 bueno 22 e:_
34 se asoman a la ventana_ 23 s’assomen a: la finestra_
29. 35 se caen_ 24 (.) i el gosset es cau
36 (.) e::_ 25 {(P) i es fa una mica de mal
37 s- primero se cae el perro_ 26 pel que sembla}
38 (.) y como llevaba el:_
39 frasco de vidrio en la cabeza_
40 se--
41 (.) se ve como el perro_
42 m se cae_
43 EE: mhm_
44 MP: y se le rompe_
30. Beste hizkuntzen hiztun (aloglota)
direnen erabilerak Matarón (n =114)
100% 2,7
5,7 3,7
1,5 0,0
16,2 1,9
90%
19,8
33,9 4,2 20,8
80%
47,1 44,9
59,6
46,6 11,1 56,3
70%
60%
17,4 42,1 30,2
50% 8,6
14,1
40%
25,1 12,5
13,5 27,5
27,3 65,4
30%
19,3 24,7
20% 15,4 41,5 21,9
13,8 11,8
24,1 3,5
10% 18,1
7,7 3,1
7,3 10,6 7,5
3,8 6,3
0%
se
rs
s
rs
s
s
s
is
s
ito
an
ic
in
re
as
et
so
Àv
Am
os
on
Pa
Ti
m
cl
es
C
er
m
de
of
G
r-
Pr
s
do
ny
na
pa
tre
om
En
C
Català Català i Castellà Castellà Combinacions altres llengües Altres llengües
31. Amazig hiztunen erabilerak
Usages oraux des amazigophones initiaux. Vic. Pourcentages
0,0 0,0 0,0 0,0
100
25,0
90 20,8
29,2
80
12,5 8,3
70
16,7 8,3 4,2
60
4,2
50 4,2
0,0 100,0 20,8
40
30
50,0 54,2
20 41,7
10
0
Germans/germanes Millor amic/-iga Persones grans de l'escola Persones grans fora escola i
casa
Català sol o predominant Tant català com castellà Castellà sol o predominant Amazic Altres llengües i combinacions
32. Sintesia
Importancia de los aprendizajes verticales y
horizontales
Dimensiones diferentes pero entrelazadas:
conocimiento, usos, actitudes y sistema
Diferenciación de situaciones comunicativas
Escuela esfera compleja, necesaria pero
insuficiente
34. Komunikazio motak edo hizkuntza
erabilerak eskolaren eremuan
Comunicacions del Departament + Institucionalizadas
d’Educació
Claustre
Primera entrevista amb els pares
Usos vehiculars a l’aula
Interpersonales
Tutoria
Debat a classe
Activitat en petit grup - Institucionalitzadas
(individualitzadas, privadas)
Conversa íntima entre alumnes
35. Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko
1. Ponderad bien los recursos y los apoyos
disponibles – siempre harán falta más
2. Identificad bien las prioridades:
Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración?
3. Sed pragmáticos antes que dogmáticos
Ex.: dilema público vs. privado
4. Combinad la extensión con la intensidad
5. Adaptaos a las circunstancias del entorno
6. Revalorizad la lengua fuera de la escuela
