1. SISTEMA PEDAGÒGIC I
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Martí Teixidó i Planas
Inspecció d’Educació

2. SISTEMA PEDAGÒGIC DE LA
INSTITUCIÓ ESCOLAR
Escola: sistema ->intervenen:
 Variables de context: els alumnes, les famílies,
l’entorn social, la societat...
 Variables d’entrada: els alumnes en conjunt no són
iguals en totes les escoles. selecció social en
determinats centres, el professorat, els recursos
materials i la inversió econòmica
 Variables de procés: l’organització de les situacions
d’aprenentatge, l’equip docent i personal de serveis
 Les variables de producte són resultats escolars,
desenvolupant una cultura personalitzada

3. LA PEDAGOGIA, L’EDUCACIÓ TRADICIONAL I
ALGUNS DIVERTIMENTS
 Es manté una escola tradicional, basada en
la paraula del professor, el llibre de text i
exercicis d’aplicació amb pràctiques.
 La cultura de masses i consum és l’entorn
actual.
 Institució escolar ha de fer la mediació
educadora  garantir capacitats com a
competències i decidir una cultura
personalitzada.

4. EL CURRÍCULUM COM A ITINERARI
D’APRENENTATGES FUNCIONALS
QUE S’APLIQUEN A LA VIDA
El currículum s’ha de centrar en
aprenentatges funcionals, els que
s’apliquen a la vida diària que trenquen
amb la vella idea de preparar per a la
universitat o per a la vida adulta.

5. LA PEDAGOGIA COM A CIÈNCIA I PRÀCTICA
FONAMENTADA DE L’EDUCACIÓ
 La didàctica segueix una metodologia
empírica: assaja procediments d’ensenyament, de
mostrar sobre la base del coneixement dels infants, de les
seves capacitats sensorials, intuïtives, intel·lectives i
expressives.
 Al nostre país ens hem perdut: incorporant
la teoria de l’educació i el disseny curricular
«l’única educació veritable s’aconsegueix
estimulant les capacitats de l’infant segons les
exigències de les situacions socials en què es
troba» (Dewey, 1897).

6. EDUCACIÓ, PEDAGOGIA,
DIDÀCTICA
 Educació: avui impera la moral individualista,
cadascú va al seu propi interès, al màxim guany
amb el mínim cost. D’aquesta manera l’educació
no assoleix les seves finalitats.
 La pedagogia: proporcionar criteris clars que guiïn
l’acció pràctica i normes d’acció resultants de les
experiències que s’han mostrat més funcionals,
més eficaces i prou eficients.
 La didàctica: l’acció de mostrar el coneixement als
alumnes, és la directament productora
d’aprenentatges.

7. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I
SISTEMA PEDAGÒGIC
 En fer l’avaluació ens hem d’assegurar
d’assolir les competències per a la
suficiència i mirar amb tota l’extensió els
objectius i continguts per a l’excel·lència
que s’ha d’exigir als que la poden assolir.

8. PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE
SEGONS LES SEVES NECESSITATS
 Podem desglossar l’aprenentatge en quatre
passos:
La funcionalitat comença per l’ interès que
s’identifica amb les necessitats dels humans.
El rendiment personal és la raó que s’estableix
entre les seves realitzacions o assoliments i la
capacitat que te per dur-les a terme.

9. PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE
SEGONS LES SEVES NECESSITATS
El nivell d’aprenentatge és el nivell que
s’espera que un alumnes assoleixi o tingui a una
determinada edat.
. La creativitat d’aprenentatge hi ha alumnes
que no s’esforcen com altres companys i acaben
perdent l’ interès. Llavors cal pensar activitats
d’aprenentatge més complexes i creatives
perquè augmenti el seu interès i entusiasme.

10. Ferrière va crear els 30 punts de l’escola nova
que resumien una educació basada en:
 L’ aprenentatge a través de l’experiència
directa de l’alumne tant dintre com fora de
l’aula.
 Treball individual i cooperatiu.
 La creació d’una moral amb sentit crític i
d’un esperit per una cultura de judici.

11. Decroly va posar èmfasi als centres
d'interès i a la globalització.
 Els centres d'interès  Els alumnes tenen una
activen la intel·ligència comprensió global
i desperten la d’allò que aprenen.
curiositat.
 Tres passos en
l’aprenentatge:
 Amb l’ajuda del
1.Observació amb tots el professor i amb el seu
sentits del centre. propi aprenentatge es
2.Associació amb altres van veient les parts
fets. del que s’està
3.Expressió o producció estudiant.
de l’infant.

12. Montessori va impulsar les cases d’infants
per potenciar el desenvolupament
biopsicològic.
 La maduració de les capacitats cognitives estan
associades al desenvolupament psicomotriu.
 El professor ha de saber quan és el moment de màxima
maduració per proposar un aprenentatge.
 Defensa el desenvolupament de l’infant lliure, però,
estimulat. Detestava l’avaluació.
 S’ha d’aprofitar els recursos que tenim a l’abast i
proporcionar una educació sensorial.

13. Kilpatrick: La importància dels mètodes
de projecte.
 Les quatre fases que  Fent diversos
ha de seguir projectes adquiriran
l’alumne: una major capacitat
1. Proposta per fer planificacions i
elaboracions de
treballs.
2. Planificació
3. Elaboració
 Com a conseqüència
seran alumnes molt
4. Avaluació. més autónoms.

14. Parkhurst va elaborar el Pla Dalton
d’individualització i contractes.
 Consisteix en que els alumnes aprenguin de
manera individual a través de:
3. Guions didàctics
4. Indicacions bibliogràfiques per consultar-hi.
 Sempre amb la supervisió d’un mestre per guiar-
li.
 Objectiu: responsabilitzar als alumnes del seu
aprenentatge.

15. Washburne: Sistema Winnetka amb
programa mínim i programa de
desenvolupament.
1.Programa mínim: continguts necessaris per a la
vida pràctica.
2.Programa de desenvolupament: per contribuir a la
maduració i desenvolupament del talent individual.
 Els alumnes escollien segons les seves capacitats.
 Objectiu: que no deixessin els estudis abans
d’hora.

16. Petersen: Plà Jena per a grups
d’alumnes de diferents edats.
 L’escola s’organitza amb grups de diferents edats,
segons les necessitats dels alumnes, que aprenen
junts amb la guia del mestre.
 No existeix la competivitat, ja que aprenen que hi
ha diferències naturals.
 Objectiu: trencar amb el model homogeni, ja que
tots no van al mateix ritme i, per tant es crea una
competivitat.

17. Cousinet
 Mètode de treball lliure i en grups Els
alumnes s’agrupen lliurament, han de fer un
pla de feina, tenir responsabilitats individuals i
fer una posada en comú.
 Pedagogia de l’aprenentatge, no de
l’ensenyament. Aprendre a aprendre.
 Critica als exercicis típicament escolars, veu
el joc com activitat de desenvolupament i
aprenentatge.

18. Steiner
 Reafirma els principis de llibertat,
igualtat i fraternitat per a la
construcció social.
 Creu que en l’educació s’han de
reconciliar ciència, religió i art.
 Defensa els principis pedagògics de
l’Escola Activa.

19. Freinet
 Organització de l’aula en diferents taules de
treball.
 Treball individual i sessions col·lectives.
 Proposa la pedagogia pràctica.
 L’escola s’organitza a partir de la societat i
s’espera que els alumnes siguin capaços de
canviar-la.

20. El Movimento di Cooperazione
Educativa (MCE)
 Les relacions i la comunicació per a
la integració social són importants a
l’escola.
 Aprendre és descobrir, investigar i
resoldre, inventar.
 El mestre com a organitzador de
situacions d’aprenentatge.

21. Comissió UNESCO
 Va establir principis i va formular
recomanacions per canviar l’escola
tradicional.
 Ciutat educativa Tots els recursos de la
ciutat i totes les persones per educar els
infants.

22. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
 Per aprendre la lectura en català , el mètode més
utilitzat era el de lletra per lletra, aquest parteix de
la identificació oral dels sons.
 Ensenyament de les taules de multiplicar fa
cinquanta anys s’ensenyaven cantant, però més
endavant s’aprenien una per una en ordre i
després saltejades. D’altra banda, es considera
que s’haurien d’ensenyar com una suma ràpida.

23.  Alumnes de tretze i catorze anys amb gran
retard escolar aquests nens necessiten més hores
i reforç de totes les assignatures, però sobretot
necessiten recuperar la seva personalitat social.
 Ensenyament funcional el mestre a de conèixer
quines son les necessitats dels seus alumnes i a
partir d’aquests proporcionar-los activitats que els
motivin.
 Baixa competència en comunicació els alumnes
que han de millorar la seva competència oral d’una
manera que els motivi.

24. PODEM CONCLOURE COM SI
PARLESSIM AMB ELS
ALUMNES
Les competències bàsiques de la cultura es troben fora de
l’escola i de l’nstitut. Aquestes competències les podem
trobar en la nostra vida diària ja que ens ajuden a amplificar
les nostres capacitats, però es important saber que els
millors anys per activar les nostres capacitats és durant
l’educació escolar perquè és quan ens estem formant com a
éssers humans per arribar a ser un membre actiu de la
societat. Les competències bàsiques són les capacitats
actives però la força i la direcció la dóna cada persona.