TEMA 5: LES FIGURES RETÒRIQUES

1. FIGURES RETÒRIQUES
Jenifer Avila
Ariadna Esquius

2. FIGURES RETÒRIQUES
 Les figures en la construcció del missatge
 Recursos semàntics: aparició en la publicitat
contínua i intensitat evident.
*SEMÀNTICA: estudia la substància del significat
 IDENTIFICACIÓ, INFORMACIÓ I PERSUASIÓ

3. FIGURES RETÒRIQUES
 PUNT DE PARTIDA PUBLICITAT: el llenguatge:
- SELECCIÓ DE PARAULES
- CLASSES DE SUBSTANTIUSQUE PODEN APARÈIXER
EN ELTEXT
- EUFEMISMES
- CARACTERÍSTIQUES DEL LÈXIC
- CLIXÉS I FRASES PROVERBIALS

4. FIGURES RETÒRIQUES
- ELEMENTS EMOTIUS I AFECTIUS DEL
LÈXIC
- PARAULES CLAU
- PARAULESTESTIMONI
- LA POLISÈMIA

5. FIGURES RETÒRIQUES
Dins de la POLISÈMIA: característica principal
llenguatge publicitari: la connotació i joc de
paraules:
Polisèmia voluntària
Polisèmia històrica
- HOMONÍMIA
Homonímia parcial
Homonímia absoluta
Homonímia gramatical

6. FIGURES RETÒRIQUES
- ANTONÍMIA
Antònims Recíprocs
Antònims Complementaris
Antònims Graduals
- SINONÍMIA

7. CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES
RETÒRIQUES
 TROPS (canvis semàntics):
- METONÍMIA: transferència
Sinècdoque: tipus de metonímia
Antonomàsia: tipus de sinècdoque
- METÀFORA:
Metàfora impura
Metàfora sinestèsica
Metàfora descriptiva
Metàfora pura

8. CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES
RETÒRIQUES
- AL·LEGORIA
- PARÀBOLA
 SÍMBOL
L'element sensorial
L'element intel·lectual

9. CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES
RETÒRIQUES
 PUBLICITAT = DESCRIPCIONS
- RETRAT
Prosopografia
Etopeia
- PRAGMATOGRAFIA
- TOPOGRAFIA
- CRONOGRAFIA

10. FIGURES RETÒRIQUES
 HIPÈRBOLE: L’exageració.
 EXCLAMACIÓ: Signe de puntuació
 No perdi aquesta ocasió!
 PROSOPOPEIA: Atribueix a éssers inanimats
propietats dels éssers animats.

11. FIGURES RETÒRIQUES. ADJECTIU
 ADJECTIU: És la manera de dotar el
substantiu de valors específics.
 EPÍTET
 Funció bàsicament expressiva i no és
imprescindible. Destaca del substantiu una
qualitat que ja li és pròpia i pot anteposar.
 Bell, confortable iVolkswagen.

12. FIGURES RETÒRIQUES. EPÍTET
 Tipificador :atribueix una qualitat al substantiu.
 Morfològic :utilitza una metàfora per adjectivar.
 Emfàtic :emfatitza una qualitat del substantiu.
 Apositius :adjectius gairebé amb valor de
substantiu.
 Creadors :aporten una imatge qualitativa i
creativa al substantiu.
 Frase :de vegades és tota una frase la qual actua
com a adjectiu.

13. FIGURES RETÒRIQUES
 ANTÍTESI: La antonímia utilitzada amb fins
literaris o publicitaris i de manera
intencionada.
 PARADOXA: Treballa en el camp de l'aparent
contradicció. La seva clau és el doble sentit.
 IRONIA: S’afirma el contrari del que es pensa.

14. FIGURES RETÒRIQUES
 GRADACIÓ: Les emocions van creixent
progressivament fins a assolir un alt nivell.
 COMPARACIÓ: Establiment de similitud
entre dos conceptes.
 RETRUÉCANO: Contraposició de dues frases
que contenen els mateixos elements però en
funcions diferents.

15. FIGURES RETÒRIQUES
 AL·LITERACIÓ: Repetició de sons amb la
finalitat de provocar certs efectes o imitar
algun so de la natura.
 ONOMATOPEIA: Transmissió d'un so o
soroll.
 PARONOMÀSIA: Semblança fonètica de
paraules o grups de paraules.

16. FIGURES RETÒRIQUES
 ASÍNDETON: Eliminació de les conjuncions.
 POLISÍNDETON: La repetició de
conjuncions.
 ANÀFORA: Repetició d'una paraula al
començament de cada frase o vers.
 Si aquesta repetició es produeix al final de
cada frase, es diu epífora.

17. FIGURES RETÒRIQUES
 HIPÈRBATON: Alteració de l'ordre lògic de
les paraules.
 OXÍMORON: Aproximació de dues paraules
de significat contrari.
 LÍTOTE: Quan es nega per afirmar.

18. FIGURES RETÒRIQUES
 PRETERICIÓ: S'afirma que no es diu o que no es
va a dir, el que s'acaba dient.
 ZEUGMA: Omissió d'alguna part de la
comunicació.
 LA PREGUNTA RETÒRICA: Una pregunta que
no espera resposta.
 ESTRANGERISME: Utilització de paraules en
altres idiomes.

19. FIGURES RETÒRIQUES
 EPANALEPSIS: Apareix la mateixa paraula al
principi i al final de la frase.
 PLEONASME: Repetició o aclariment
innecessària per òbvia.
 PARÈNTESI: Es comença una informació i,
abans d'acabar, s'intercala una altra.
 METAGRAFO: És el desordre ortogràfic.

20. FIGURES RETÒRIQUES
 EL·LIPSI: Desaparició intencionada d'algun
element del missatge.
 ASSONÀNCIA: Paraules que s'assemblen
entre si.

21. PRINCIPALS FIGURES. OPOSICIÓ
 L'oposició pot donar-se a dos nivells:
 FORMA
 Art  Obres de Chillida, Arp, Motherwell.
 CONTINGUT
 Antítesi  Contraposar una idea a una altra.
 Literari  Ahir vas néixer, moriràs demà.
 Publicitari  Vestim els peus utilitzant el cap.
 Art  Man Ray.

22. PRINCIPALS FIGURES. DOBLE
SENTIT I PARADOXA
 En el doble sentit, una similitud aparent
dissimula una diferència real
 En la paradoxa, una oposició aparent cobreix
una identitat real.
 PARADOXA
 Figura de pensament que s'aproxima a dues
idees oposades i en aparença irreconciliables.

23. FIGURES DE SUPRESSIÓ
 L’EL·LIPSI: Supressió de certs elements de la
imatge.
 ZEUGMA: Consisteix en manifestar una sola
vegada i deixar sobreenteses les altres
vegades, una expressió, una imatge, un
element.

24. FIGURES DE SUBSTITUCIÓ
 SINÈCDOQUE: Substitució d'un element
més ampli per un altre més restringit.
 HIPÈRBOLE.
 METONÍMIA: Substitució d'un terme propi
per un altre que es troba amb ell en una
relació física.

25. FIGURES DE SUBSTITUCIÓ
 AL·LEGORIA: Metàfora continuada.
 PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA: Donar
vida humana a objectes no humans.
 IRONIA: Proposar una idea perquè s'entengui
la seva contrària.

26. FIGURES D'INTERCANVI -
INVERSIÓ
 ANACOLUT: Realització d'una imatge
impossible.
 PRÉSTEC: Utilitzar elements d'un altre codi
ja conegut, sigui aquest artístic, publicitari o
d'un altre llenguatge.
 HIPÈRBATON: Figura que altera l'ordre
gramatical dels elements del discurs.