 Potser només ets lombra rient i  fugitiva dun desig obstinat a habitar dins la  ment,
i  the cenyit entorn amb carn de  pensament i amb sang de mes batalles the fet  encesa i viva.
  Amor, potser el suau sospirar que de tu ve a mi, és tan sols la folla ressonança
 daquell desig fet música, i és, damunt ta  semblança, ma pròpia joia el sol que shi atura i lluu.
  No hi fa res: jo thauré amat carnal i  eterna; fugirà lombra, mes ja el meu únic destí
 serà allò meu que no mor, que morirà amb  mi, -que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-  ne.
Potser només ets lombra rient i fugitivadun desig obstinat a habitar dins la ment,i the cenyit entorn amb carn de pensamen...
Laurade latorr epower
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Laurade latorr epower

74 vues

Publié le

poema

0 commentaire
0 j’aime
Statistiques
Remarques
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aucun téléchargement
Vues
Nombre de vues
74
Sur SlideShare
0
Issues des intégrations
0
Intégrations
2
Actions
Partages
0
Téléchargements
1
Commentaires
0
J’aime
0
Intégrations 0
Aucune incorporation

Aucune remarque pour cette diapositive

Laurade latorr epower

  1. 1.  Potser només ets lombra rient i fugitiva dun desig obstinat a habitar dins la ment,
  2. 2. i the cenyit entorn amb carn de pensament i amb sang de mes batalles the fet encesa i viva.
  3. 3.  Amor, potser el suau sospirar que de tu ve a mi, és tan sols la folla ressonança
  4. 4.  daquell desig fet música, i és, damunt ta semblança, ma pròpia joia el sol que shi atura i lluu.
  5. 5.  No hi fa res: jo thauré amat carnal i eterna; fugirà lombra, mes ja el meu únic destí
  6. 6.  serà allò meu que no mor, que morirà amb mi, -que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber- ne.
  7. 7. Potser només ets lombra rient i fugitivadun desig obstinat a habitar dins la ment,i the cenyit entorn amb carn de pensamenti amb sang de mes batalles the fet encesa i viva. Amor, potser el suau sospirar que de tuve a mi, és tan sols la folla ressonançadaquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,ma pròpia joia el sol que shi atura i lluu. No hi fa res: jo thauré amat carnal i eterna;fugirà lombra, mes ja el meu únic destíserà allò meu que no mor, que morirà amb mi,-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne. Carles Riba, del Primer Llibre Estances

×