..

3. Termoplàstic: és un plàstic que, a temperatura ambienti, és plàstic o deformable, es fon quan s'escalfa i s'endureix en un estat vítreo quan es refreda prou

4. Elastòmer: són aquells polímers que mostren un comportament elàstic. El terme, que prové de polímer elàstic, és a vegades intercanviable amb el terme goma, que és més adequat per referir-se a vulcanitzats.

5. Procesos de fabricació dels plàstics

6. Extrusió o moldeig per aire a pressió Al emmotllament per extrusió s'utilitza un transportador de cargol helicoïdal. El polímer és transportat des de la tremuja, a través de la càmera d'escalfament, fins a la boca de descàrrega, en un corrent continu. A partir de grànuls sòlids, el polímer emergeix de la matriu d'extrusió en un estat tou. Com l'obertura de la boca de la matriu té la forma del producte que es vol obtenir, el procés és continu. Posteriorment es talla en la mesura adequada.

7. Calandratge El procés es fa servir per a la fabricació de xapes i pel lícules plàstiques. Consisteix en passar un polímer convertit en una massa tova entre una sèrie de corrons escalfats. A mesura que el polímer passa a través dels corrons es forma "un producte uniforme. L'últim parell do corrons s'ajusten per donar el gruix desitjat. El sistema de rodets de refredament dóna a les xapes o pel.lícules la seva estructura molecular permanent.

9. Termoconformat El termoconformat és un procés de fabricació de làmines o pel lícules termoplàstiques. Concretament, és més que un procés de manipulació, on la làmina o pel lícula de plàstic adopta la forma del motlle, i s'obté la peça acabada. La làmina o pel lícula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, després s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generació de màquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacció que es troben en els forns elèctrics de cuina convencionals.

10. Reciclatge dels plàstics Moltes de les avantatges dels productes plàstics es converteixen en un desavantatge en el moment que rebutgem ja sigui l'envàs perquè és descartable o bé quan tirem objectes de plàstic perquè se'ns han trencat. Si bé els plàstics podrien ser reutilitzats o reciclats en la seva gran majoria, el cert és que avui aquests residus són un problema de difícil solució, fonamentalment en les grans ciutats. És realment una tasca costosa i complexa per als municipis encarregats de la recollida i disposició final dels residus ja que a la quantitat d'envasos se li ha de sumar el volum que representen. Per les seves característiques els plàstics generen problemes en la recollida, trasllat i disposició final. Algunes dades ens alerten sobre això. Per exemple, un camió amb una capacitat per transportar 12 tones de deixalles comuns, transportarà a penes 6 o 7 tones de plàstics compactat, i tot just 2 de plàstic sense compactar. Dins del total de plàstics descartables que avui van a les escombraries es destaca en els últims anys l'augment sostingut dels envasos de PET, provinent fonamentalment d'ampolles descartables d'aigües de taula, olis i begudes alcohòliques i no alcohòliques. Les empreses, buscant reduir costos i emparades en la manca de legislació, vénen substituint els envasos de vidre pels de plàstic retornables en un començament, i no retornables posteriorment. Aquesta decisió implica un permanent canvi en la composició de les escombraries.

11. Reciclatge dels plàstics