SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Viatge a Roma


 Treball interdisciplinari




             ITALIA




                       ESCUT DE ROMA
ROMA
HISTÒRIA DE ROMA
L'antiga Roma:
L'antiga Roma fou la civilització que va
sorgir a partir del segle IX a.C.




L‘Imperi romà va acabar controlant
  la major part del Mediterrani i de
  l'Europa Occidental. La part
  Oriental, l'Imperi bizantí, va
  sobreviure fins desaparèixer
LA REPÚBLICA:
 La República romana va ser
    establerta el 509 a.C.
 Els més importants eren els dos
    cònsols       que       exercien
    l'autoritat            executiva
    anomenada imperium.




Els cònsols havíen de contendre el
   Senat, originalment un consell de
   noblesa, que creixia en grandària.
   Els romans van sotmetre els
   altres poblats de la Península
   Itàlica.
IMPERI ROMÀ:

Amb la caiguda dels seus enemics,
  August va prendre el poder
  absolut.

El seu successor, Tiberi, va
prendre el poder, establint una
dinastia que acabaria amb la mort
de Neró el 68d.C.
LA CAIGUDA DE L'IMERI ROMÀ:

La caiguda de l‘Imperi romà és el procés que va portar a la fragmentació
   de l'Imperi romà d'Occident, l'any 476.

La batalla d‘Adriatropolis va ser un seriós avís.

L‘imperi d‘Orient, salvat de la invasió germànica va continuar mil anys més
   que el d‘Occident amb el nom d‘Imperi bizantí.
LA SOCIETAT
La societat romana, com moltes
  altres societats antigues, es
  basava en la desigualtat, i com en
  tota societat desigual, la tensió
  entre les classes és el motor de
  la seva història i la seva principal
  característica




Les classes que es van distingir van
  ser cinc : patricis, plebeus,
  esclaus, clients i lliberts.
ECONOMIA

Estava basada en el sistema de
  producció esclavista.Una gran
  part dels esclaus eren presoners
  de guerra.
Existien mercats d'esclaus, als que
  acudien els traficants.
Molts esclaus portaven cadenes i si
  estaven marcats amb el signe del
  senyor es deia que portaven el
  stigma o notatio.
CULTURA ROMANA
La cultura grega i les cultures d'Orient van
   contribuir a formar la cultura i l'art romans.
Un dels vehicles que més va contribuir a la
   universalització de la cultura romana, va ser
   l'ús del llatí com a llengua comuna de tots
   els pobles sotmesos a Roma.

Les opinions dels juriconsults romans
  s'han incorporat a la legislació de tots els
  pobles civilizats per Roma i encara avui
  dia s'estudia Dret Romà a les Universitats.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Capella Sixtina:

Sens dubte, cap lloc evoca l'esperit i
  la sensibilitat del Renaixement
  italià com la Capella Sixtina,
  edificada i decorada en una època
  de grandesa artística sense
  precedents.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR
Museus Vaticans:
La impressionant col.lecció d'obres
   d'art i tresors acumulats pels papes
   es pot veure en els Musei Vaticani.
   Es necessitaran diverses hores per
   veure els espais més destacats
   dels museus.

Basílica de Sant Pere :
Es diu d'ella que és l'església més
   bella de la cristiandat.
El martiri del sant va passar prop
   d'aquesta basílica al segle I. En
   l'any 315, Constantí va ordenar la
   construcció d'una basílica en el lloc
   on es trobava el seu sepulcre.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR


Fòrum Romà:
S'alça a la vall de les muntanyes
   Capitolí i Palatino.
És l'antic centre comercial,
   polític i religiós de la ciutat.
El fòrum va ser construït al llarg de
   900 anys.
Era el centre de la ciutat, lloc de
   trobada dels romans.
Aquí els ciutadans es reunien per
   vendre, comprar, trobar-se amb
   els amics i discutir de política.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR

La Fontana di Trevi:
És la major font (amb prop de 40 m.
  de front) i més ambiciosa de les
  fonts històriques barroques de
  Roma. Segons l'actual divisió
  administrativa de Roma, està
  situada al Rione de Trevi.

Palazzo Massimo alle Terme
És un palau a Roma, al barri de
   Castro Pretorio a la Piazza del
   Cinquecento, prop de l'estació
   Termini.
L'edifici va ser construït entre 1.883
   i 1.886.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR




Coliseu:
Aquest amfiteatre, símbol de la
   Ciutat Eterna, és on el poble
   romà s'entretenia i es preparava
   per a la guerra amb batalles
   entre gladiadors, animals
   salvatges i esclaus.
La construcció del Coliseu va ser
   començada per Vespasià l'any
   72 dC, en els terrenys privats de
   Neró.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR

Termes de Caracalla :
Les termes de Caracalla van ser un
  edifici destinat a banys a la
  Roma Imperial.
Es va construir a la ciutat de Roma
  entre el 212 i el 217 dC, sota el
  comandament de l'emperador
  Caracalla.
Es van inaugurar amb el nom de
  Termes Antoninas, doncs a
  l'emperador Marc Aureli Antoni
  Basiano mai se li va conèixer en
  vida amb el nom de Caracalla.
Actualment, les extenses ruïnes
  d'aquestes termes són una
  atracció turística important.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR


Basílica de Sant Climent :
És un complex d'edificis a Roma,
   centrats al voltant d'una esglesia
   catòlica dedicada al papa
   Climent I.
El lloc és notable per ser un registre
   arqueològic de la història
   religiosa, política i arquitectònica
   de Roma de principis de l'era
   cristiana fins a l‚Edat Mitjana.
MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR



Via Apia :
La Via Apia va ser una de les més
   importants calçades de l'antiga
   Roma, que unia Roma amb
   Brindisi, el més important port
   comercial amb el Mediterrani
   Oriental i Orient Mitjà.
ARTESANIA DE ROMA

Roma és el paradís dels amants de la
  marroquineria.
Per trobar antiguitats, art o coses
  curioses,   cal   anar      a   Via   dei
  Coronari, Via Margutta o Via del
  Babuino.
Horaris comercials:
  Les botigues solen obrir de 9.30 a
  13.00 i de 15.30 a 19.30 a l'hivern, o
  de 16.00 a 20.00 a l'estiu. Les
  principals zones turístiques solen
  estar obertes tot el dia.
PLATS TÍPICS DE ROMA
Pasta a la carbonara sense gluten ni
  lactosa.
  Ingredients: 4 alls tendres, daus de
  pernil dolç o pernil serrà, crema de soja,
  oli d'oliva,sal i pebre al gust.
  Elaboració:
  Coure la pasta al dente i escórrer. En
  una paella a part, fregir els alls tendres i
  els daus de pernil. Quan ja està llest,
  afegir crema de soja i posar la sal i una
  mica de pebre. Afegir la salsa a la pasta
  reservada. Servir calent.
PLATS TÍPICS DE ROMA


En l'Antiga Roma els àpats principals eren dos: el prandium (menjar) i el
  sopar.


Al matí es menjava pa, fruits secs i formatge o un bol de llet.
  Els pobres menjaven habitualment farinetes de cereals bullits i sopa de
  pa i aigua amb ous, mel o també formatge.
AQÜEDUCTES



Roma tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada
  per onze aqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys
Proporcionaven aigua potable i nombrosos banys i fonts a la ciutat, així com
  finalment es buidaven en serradores.
Els mètodes de construcció estan ben descrits per Vitruvio en la seva obra
  De Arquitectura escrita al segle I a. C.
El seu llibre va ser de gran ajuda per a Frontino, un general que va ser
  nomenat a finals del segle I per administrar els molts aqüeductes de
  Roma.
AQÜEDUCTES
A continuació es presenten els principals aqüeductes de la ciutat de
   Roma.


-Aqua Appia.                           -Aqua Alsietina.
   -Aqua Vetus.                           -Anio Novus i Aqua Claudia.
   -Ruïnes del Aqüeducte                  -Canal secundari entre el Celio i
   Marcio, en Tívoli.                     el Palatí.
   -Aqua Tepula.                       -Aqua Traiana.
-Aqua Iulia.                              -Aqua Alexandrina.
   -Aqua Virgo.
FOLKLORE DE ROMA
Una de les principals mostres del folklore
  de Roma és el Carnaval. Els seus
  orígens es remunten als Saturnals de
  l'Antiga    Roma,      caracteritzats       per
  divertiments públics, balls i l'ús de
  màscares.
Roma és una ciutat rica en folklore ja des
  de l'Antiguitat i al llarg de tota l‘Edat
  Mitjana.
  Al barri Europa, hi ha el Museu Nacional
  de les Arts i les Tradicions Populars, que
  recull material tradicional i folklorístico-
  popular provinent de tota Itàlia.
FOLKLORE DE ROMA




Un costum folklòric romà actual són les immersions en el Tíber,
durant les celebracions de Cap d'Any. Agosarats banyistes se
submergeixen en les seves fredes aigües, costum publicitada
internacionalment     pels     mitjans     de      comunicació.
LA MUSICA A ROMA

Roma des dels seus orígens es desenvolupa i es
  consolida com a poder militar, però la seva
  aportació a la música no constitueix una
  veritable revolució.


  Les celebracions musicals van ser de gran
  importància en l'Antiga Roma. Generalment, es
  donaven grans festes on acudien nombrosos
  músics i cors que feien les delícies dels oients
  amb les seves melodies i els seus cants.
LA MUSICA A ROMA
Els Ioculatores i acròbates romans divertien amb els seus Iocus (jocs
  acrobàtics i musicals), actuant als carrers de les ciutats acompanyats per
  músics que tocaven tíbies, panderos i altres instruments. Aquests
  Ioculatores eren presentats també, en les viles dels romans rics i poderosos.


  Durant aquestes jornades musicals arribaven de totes les parts de l'Imperi,
  diversos "músics virtuosos" que eren respectats i considerats en tot l'Imperi
  ja que la música era considerada com un important espectacle, fent que
  aquests "músics virtuosos" gaudissin de condicions i tractes molt especials
  entre els romans.
LA MUSICA A ROMA

Nombroses famílies patrícies van enviar els seus fills a les Escoles de
Música i de Dansa, tradició iniciada pels Gracos (Tiberi i Cayo Sempronio)
cap el 110 aC També les dones romanes, tant aristòcrates com
cortesanes, van practicar l'art de la música com cantants i instrumentistes.


Els instruments solistes més utilitzats a Roma eren la lira i la cítara. La
lira, que era una mena d'arpa, estava feta de fusta i amb deu cordes i és el
primer instrument al que la Bíblia fa referència. La seva forma i mida
variava i la seva sonoritat era considerada com un signe de felicitat.
LA MÚSICA A ROMA

La cités, és una variació de la lira sent aquesta més àmplia i profunda
    que l'altra, aconseguint així tenir més sonoritat.


Un altre instrument molt important, tocat pels músics més professionals
    era l‘aulos, que tenia forma de flauta doble amb forats i una llengüeta
.
    En el teatre, la música jugava un paper molt important. La tibiae
    simple o doble acompanyava sempre a les parts cantades de les obres
    i en els intermedis dels actes s'oferien interludis musicals a càrrec del
    Tibicen.
LA MUSICA A ROMA

Quant a la música usada en l'exèrcit romà, Servio Tulio (578-534 aC) va
  instituir els grups de músics en les Milícies Romanes integrats per
  instruments de vent i amb funcions específiques per a les cerimònies i
  el combat.


  Encara que considerem que la música romana es basa en l'assimilació
  de la cultura musical dels territoris conquistats, sí que hi ha algunes
  variacions i improvisació.
DANSES TIPIQUES DE ROMA

Les danses típiques de Roma són les següents: el
   saltarello,   el    trescono,   i   el   saltarello
   romanolo.
El saltarello és una dansa alegre.
El trescone és un ball rústic vivaç, a base de
   salts i piruetes.
El saltarello romanolo és ballat per tres parelles
   amb salts i piruetes, molt mogut i que conclou
   amb una tresca (intriga, engany, amor il·lícit)
   El Saltarello és esmentat per primer cop a
   Nàpols durant el segle XIV. Ha sobreviscut la
   música, però no es coneixen les pautes de la
   dansa pròpiament dita.
DANSES TIPIQUES DE ROMA

Encara que en el seu origen va ser una dansa de la cort napolitana, el
  saltarello es va convertir en una tradició favorita de Roma en el
  Carnaval. Després de presenciar el Carnaval Romà de 1831, el
  compositor alemany Felix Mendelssohn va incorporar aquesta dansa al
  final d'una de les seves obres mestres, la Simfonia Italiana.


  Tradicionalment, aquesta dansa s'interpreta en les celebracions de
  noces després de la sortida de la parella de recent casats de l’església.
  .
TREBALL REALITZAT PER
       David R.
     Pol Sewlan A.
      Marina B.
         Laia R.
      Francesc T.

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba ciales
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Empuries
EmpuriesEmpuries
Empuries
 
Tarraco2
Tarraco2Tarraco2
Tarraco2
 
Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Iti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunyaIti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunya
 
Hispania Romana -II-
Hispania Romana -II-Hispania Romana -II-
Hispania Romana -II-
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Emporion
EmporionEmporion
Emporion
 
Emporion imatges
Emporion imatgesEmporion imatges
Emporion imatges
 
Tarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitatTarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitat
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Urbanisme romà
Urbanisme romàUrbanisme romà
Urbanisme romà
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

La Legió
La LegióLa Legió
La Legió
 
Educacion roma antiga_2010
Educacion roma antiga_2010Educacion roma antiga_2010
Educacion roma antiga_2010
 
Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romà
 
MISER CATVLLE
MISER CATVLLEMISER CATVLLE
MISER CATVLLE
 
Mitologia griega
Mitologia griegaMitologia griega
Mitologia griega
 
Tarraco romana
Tarraco romanaTarraco romana
Tarraco romana
 
Dioses griegos
Dioses griegosDioses griegos
Dioses griegos
 
Diosa Atenea by Sandra Diaz
 Diosa Atenea by Sandra Diaz Diosa Atenea by Sandra Diaz
Diosa Atenea by Sandra Diaz
 
Mercè rodoreda i l’obra mirall trencat
Mercè rodoreda i l’obra mirall trencatMercè rodoreda i l’obra mirall trencat
Mercè rodoreda i l’obra mirall trencat
 
Dóna’M La Mà
Dóna’M La MàDóna’M La Mà
Dóna’M La Mà
 
Cursus honorum
Cursus honorum Cursus honorum
Cursus honorum
 
Persépolis (gh23)
Persépolis (gh23)Persépolis (gh23)
Persépolis (gh23)
 
Epigrafía latina (2012)
Epigrafía latina (2012)Epigrafía latina (2012)
Epigrafía latina (2012)
 
Textos PAU César DE BELLO CIVILI, Liber i
Textos PAU César DE BELLO CIVILI, Liber iTextos PAU César DE BELLO CIVILI, Liber i
Textos PAU César DE BELLO CIVILI, Liber i
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseit
 
Italica Presentación
Italica PresentaciónItalica Presentación
Italica Presentación
 
Locucione
LocucioneLocucione
Locucione
 
Els amants Vicent Andrés Estellés
Els amants Vicent Andrés EstellésEls amants Vicent Andrés Estellés
Els amants Vicent Andrés Estellés
 
Temas investigación ciudad de dios
Temas investigación ciudad de diosTemas investigación ciudad de dios
Temas investigación ciudad de dios
 
LATÍN BACHILLERATO AKAL
LATÍN BACHILLERATO AKALLATÍN BACHILLERATO AKAL
LATÍN BACHILLERATO AKAL
 

Similar to Viatge a Roma

Similar to Viatge a Roma (20)

Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Elivalls
ElivallsElivalls
Elivalls
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Itineraris romam
Itineraris romamItineraris romam
Itineraris romam
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
Roma Treball de recerca en català 4ESO
Roma Treball de recerca en català 4ESORoma Treball de recerca en català 4ESO
Roma Treball de recerca en català 4ESO
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 

More from lleona49

Poemes Sant Jordi 5èB
Poemes Sant Jordi 5èBPoemes Sant Jordi 5èB
Poemes Sant Jordi 5èBlleona49
 
Sant Jordi 2015
Sant Jordi 2015Sant Jordi 2015
Sant Jordi 2015lleona49
 
02. asterix y los godos
02. asterix y los godos02. asterix y los godos
02. asterix y los godoslleona49
 
L'energia1 copy copy
L'energia1 copy copyL'energia1 copy copy
L'energia1 copy copylleona49
 
Presentación11
Presentación11Presentación11
Presentación11lleona49
 
Els polígons
Els polígonsEls polígons
Els polígonslleona49
 
Dites de sant jordi
Dites de sant jordiDites de sant jordi
Dites de sant jordilleona49
 
Joana Raspall
Joana RaspallJoana Raspall
Joana Raspalllleona49
 
Testament del rei carnestoltes 2013
Testament del rei carnestoltes 2013Testament del rei carnestoltes 2013
Testament del rei carnestoltes 2013lleona49
 
Els angles
Els anglesEls angles
Els angleslleona49
 
El relleu de la terra
El relleu de la terraEl relleu de la terra
El relleu de la terralleona49
 
Bojos pel menjar
Bojos pel menjarBojos pel menjar
Bojos pel menjarlleona49
 
La guerra justa
La guerra justaLa guerra justa
La guerra justalleona49
 
La llebre, el conill i el lleó
La llebre, el conill i el lleóLa llebre, el conill i el lleó
La llebre, el conill i el lleólleona49
 
Viatge Atenes
Viatge AtenesViatge Atenes
Viatge Ateneslleona49
 
Presentació
Presentació Presentació
Presentació lleona49
 

More from lleona49 (20)

Poemes Sant Jordi 5èB
Poemes Sant Jordi 5èBPoemes Sant Jordi 5èB
Poemes Sant Jordi 5èB
 
Sant Jordi 2015
Sant Jordi 2015Sant Jordi 2015
Sant Jordi 2015
 
02. asterix y los godos
02. asterix y los godos02. asterix y los godos
02. asterix y los godos
 
L'energia1 copy copy
L'energia1 copy copyL'energia1 copy copy
L'energia1 copy copy
 
Presentación11
Presentación11Presentación11
Presentación11
 
Els polígons
Els polígonsEls polígons
Els polígons
 
Dites de sant jordi
Dites de sant jordiDites de sant jordi
Dites de sant jordi
 
Joana Raspall
Joana RaspallJoana Raspall
Joana Raspall
 
Testament del rei carnestoltes 2013
Testament del rei carnestoltes 2013Testament del rei carnestoltes 2013
Testament del rei carnestoltes 2013
 
Els angles
Els anglesEls angles
Els angles
 
El relleu de la terra
El relleu de la terraEl relleu de la terra
El relleu de la terra
 
Bojos pel menjar
Bojos pel menjarBojos pel menjar
Bojos pel menjar
 
La guerra justa
La guerra justaLa guerra justa
La guerra justa
 
La llebre, el conill i el lleó
La llebre, el conill i el lleóLa llebre, el conill i el lleó
La llebre, el conill i el lleó
 
Egipte!!!
Egipte!!!Egipte!!!
Egipte!!!
 
Roma 2
Roma 2Roma 2
Roma 2
 
Viatge Atenes
Viatge AtenesViatge Atenes
Viatge Atenes
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Presentació
Presentació Presentació
Presentació
 

Recently uploaded

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 

Recently uploaded (9)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 

Viatge a Roma

  • 1. Viatge a Roma Treball interdisciplinari ITALIA ESCUT DE ROMA ROMA
  • 2. HISTÒRIA DE ROMA L'antiga Roma: L'antiga Roma fou la civilització que va sorgir a partir del segle IX a.C. L‘Imperi romà va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. La part Oriental, l'Imperi bizantí, va sobreviure fins desaparèixer
  • 3. LA REPÚBLICA: La República romana va ser establerta el 509 a.C. Els més importants eren els dos cònsols que exercien l'autoritat executiva anomenada imperium. Els cònsols havíen de contendre el Senat, originalment un consell de noblesa, que creixia en grandària. Els romans van sotmetre els altres poblats de la Península Itàlica.
  • 4. IMPERI ROMÀ: Amb la caiguda dels seus enemics, August va prendre el poder absolut. El seu successor, Tiberi, va prendre el poder, establint una dinastia que acabaria amb la mort de Neró el 68d.C.
  • 5. LA CAIGUDA DE L'IMERI ROMÀ: La caiguda de l‘Imperi romà és el procés que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident, l'any 476. La batalla d‘Adriatropolis va ser un seriós avís. L‘imperi d‘Orient, salvat de la invasió germànica va continuar mil anys més que el d‘Occident amb el nom d‘Imperi bizantí.
  • 6. LA SOCIETAT La societat romana, com moltes altres societats antigues, es basava en la desigualtat, i com en tota societat desigual, la tensió entre les classes és el motor de la seva història i la seva principal característica Les classes que es van distingir van ser cinc : patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts.
  • 7. ECONOMIA Estava basada en el sistema de producció esclavista.Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes i si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio.
  • 8. CULTURA ROMANA La cultura grega i les cultures d'Orient van contribuir a formar la cultura i l'art romans. Un dels vehicles que més va contribuir a la universalització de la cultura romana, va ser l'ús del llatí com a llengua comuna de tots els pobles sotmesos a Roma. Les opinions dels juriconsults romans s'han incorporat a la legislació de tots els pobles civilizats per Roma i encara avui dia s'estudia Dret Romà a les Universitats.
  • 9. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Capella Sixtina: Sens dubte, cap lloc evoca l'esperit i la sensibilitat del Renaixement italià com la Capella Sixtina, edificada i decorada en una època de grandesa artística sense precedents.
  • 10. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Museus Vaticans: La impressionant col.lecció d'obres d'art i tresors acumulats pels papes es pot veure en els Musei Vaticani. Es necessitaran diverses hores per veure els espais més destacats dels museus. Basílica de Sant Pere : Es diu d'ella que és l'església més bella de la cristiandat. El martiri del sant va passar prop d'aquesta basílica al segle I. En l'any 315, Constantí va ordenar la construcció d'una basílica en el lloc on es trobava el seu sepulcre.
  • 11. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Fòrum Romà: S'alça a la vall de les muntanyes Capitolí i Palatino. És l'antic centre comercial, polític i religiós de la ciutat. El fòrum va ser construït al llarg de 900 anys. Era el centre de la ciutat, lloc de trobada dels romans. Aquí els ciutadans es reunien per vendre, comprar, trobar-se amb els amics i discutir de política.
  • 12. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR La Fontana di Trevi: És la major font (amb prop de 40 m. de front) i més ambiciosa de les fonts històriques barroques de Roma. Segons l'actual divisió administrativa de Roma, està situada al Rione de Trevi. Palazzo Massimo alle Terme És un palau a Roma, al barri de Castro Pretorio a la Piazza del Cinquecento, prop de l'estació Termini. L'edifici va ser construït entre 1.883 i 1.886.
  • 13. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Coliseu: Aquest amfiteatre, símbol de la Ciutat Eterna, és on el poble romà s'entretenia i es preparava per a la guerra amb batalles entre gladiadors, animals salvatges i esclaus. La construcció del Coliseu va ser començada per Vespasià l'any 72 dC, en els terrenys privats de Neró.
  • 14. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Termes de Caracalla : Les termes de Caracalla van ser un edifici destinat a banys a la Roma Imperial. Es va construir a la ciutat de Roma entre el 212 i el 217 dC, sota el comandament de l'emperador Caracalla. Es van inaugurar amb el nom de Termes Antoninas, doncs a l'emperador Marc Aureli Antoni Basiano mai se li va conèixer en vida amb el nom de Caracalla. Actualment, les extenses ruïnes d'aquestes termes són una atracció turística important.
  • 15. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Basílica de Sant Climent : És un complex d'edificis a Roma, centrats al voltant d'una esglesia catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l‚Edat Mitjana.
  • 16. MONUMENTS HISTÒRICS I ALTRES LLOCS PER VISITAR Via Apia : La Via Apia va ser una de les més importants calçades de l'antiga Roma, que unia Roma amb Brindisi, el més important port comercial amb el Mediterrani Oriental i Orient Mitjà.
  • 17. ARTESANIA DE ROMA Roma és el paradís dels amants de la marroquineria. Per trobar antiguitats, art o coses curioses, cal anar a Via dei Coronari, Via Margutta o Via del Babuino. Horaris comercials: Les botigues solen obrir de 9.30 a 13.00 i de 15.30 a 19.30 a l'hivern, o de 16.00 a 20.00 a l'estiu. Les principals zones turístiques solen estar obertes tot el dia.
  • 18. PLATS TÍPICS DE ROMA Pasta a la carbonara sense gluten ni lactosa. Ingredients: 4 alls tendres, daus de pernil dolç o pernil serrà, crema de soja, oli d'oliva,sal i pebre al gust. Elaboració: Coure la pasta al dente i escórrer. En una paella a part, fregir els alls tendres i els daus de pernil. Quan ja està llest, afegir crema de soja i posar la sal i una mica de pebre. Afegir la salsa a la pasta reservada. Servir calent.
  • 19. PLATS TÍPICS DE ROMA En l'Antiga Roma els àpats principals eren dos: el prandium (menjar) i el sopar. Al matí es menjava pa, fruits secs i formatge o un bol de llet. Els pobres menjaven habitualment farinetes de cereals bullits i sopa de pa i aigua amb ous, mel o també formatge.
  • 20. AQÜEDUCTES Roma tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys Proporcionaven aigua potable i nombrosos banys i fonts a la ciutat, així com finalment es buidaven en serradores. Els mètodes de construcció estan ben descrits per Vitruvio en la seva obra De Arquitectura escrita al segle I a. C. El seu llibre va ser de gran ajuda per a Frontino, un general que va ser nomenat a finals del segle I per administrar els molts aqüeductes de Roma.
  • 21. AQÜEDUCTES A continuació es presenten els principals aqüeductes de la ciutat de Roma. -Aqua Appia. -Aqua Alsietina. -Aqua Vetus. -Anio Novus i Aqua Claudia. -Ruïnes del Aqüeducte -Canal secundari entre el Celio i Marcio, en Tívoli. el Palatí. -Aqua Tepula. -Aqua Traiana. -Aqua Iulia. -Aqua Alexandrina. -Aqua Virgo.
  • 22. FOLKLORE DE ROMA Una de les principals mostres del folklore de Roma és el Carnaval. Els seus orígens es remunten als Saturnals de l'Antiga Roma, caracteritzats per divertiments públics, balls i l'ús de màscares. Roma és una ciutat rica en folklore ja des de l'Antiguitat i al llarg de tota l‘Edat Mitjana. Al barri Europa, hi ha el Museu Nacional de les Arts i les Tradicions Populars, que recull material tradicional i folklorístico- popular provinent de tota Itàlia.
  • 23. FOLKLORE DE ROMA Un costum folklòric romà actual són les immersions en el Tíber, durant les celebracions de Cap d'Any. Agosarats banyistes se submergeixen en les seves fredes aigües, costum publicitada internacionalment pels mitjans de comunicació.
  • 24. LA MUSICA A ROMA Roma des dels seus orígens es desenvolupa i es consolida com a poder militar, però la seva aportació a la música no constitueix una veritable revolució. Les celebracions musicals van ser de gran importància en l'Antiga Roma. Generalment, es donaven grans festes on acudien nombrosos músics i cors que feien les delícies dels oients amb les seves melodies i els seus cants.
  • 25. LA MUSICA A ROMA Els Ioculatores i acròbates romans divertien amb els seus Iocus (jocs acrobàtics i musicals), actuant als carrers de les ciutats acompanyats per músics que tocaven tíbies, panderos i altres instruments. Aquests Ioculatores eren presentats també, en les viles dels romans rics i poderosos. Durant aquestes jornades musicals arribaven de totes les parts de l'Imperi, diversos "músics virtuosos" que eren respectats i considerats en tot l'Imperi ja que la música era considerada com un important espectacle, fent que aquests "músics virtuosos" gaudissin de condicions i tractes molt especials entre els romans.
  • 26. LA MUSICA A ROMA Nombroses famílies patrícies van enviar els seus fills a les Escoles de Música i de Dansa, tradició iniciada pels Gracos (Tiberi i Cayo Sempronio) cap el 110 aC També les dones romanes, tant aristòcrates com cortesanes, van practicar l'art de la música com cantants i instrumentistes. Els instruments solistes més utilitzats a Roma eren la lira i la cítara. La lira, que era una mena d'arpa, estava feta de fusta i amb deu cordes i és el primer instrument al que la Bíblia fa referència. La seva forma i mida variava i la seva sonoritat era considerada com un signe de felicitat.
  • 27. LA MÚSICA A ROMA La cités, és una variació de la lira sent aquesta més àmplia i profunda que l'altra, aconseguint així tenir més sonoritat. Un altre instrument molt important, tocat pels músics més professionals era l‘aulos, que tenia forma de flauta doble amb forats i una llengüeta . En el teatre, la música jugava un paper molt important. La tibiae simple o doble acompanyava sempre a les parts cantades de les obres i en els intermedis dels actes s'oferien interludis musicals a càrrec del Tibicen.
  • 28. LA MUSICA A ROMA Quant a la música usada en l'exèrcit romà, Servio Tulio (578-534 aC) va instituir els grups de músics en les Milícies Romanes integrats per instruments de vent i amb funcions específiques per a les cerimònies i el combat. Encara que considerem que la música romana es basa en l'assimilació de la cultura musical dels territoris conquistats, sí que hi ha algunes variacions i improvisació.
  • 29. DANSES TIPIQUES DE ROMA Les danses típiques de Roma són les següents: el saltarello, el trescono, i el saltarello romanolo. El saltarello és una dansa alegre. El trescone és un ball rústic vivaç, a base de salts i piruetes. El saltarello romanolo és ballat per tres parelles amb salts i piruetes, molt mogut i que conclou amb una tresca (intriga, engany, amor il·lícit) El Saltarello és esmentat per primer cop a Nàpols durant el segle XIV. Ha sobreviscut la música, però no es coneixen les pautes de la dansa pròpiament dita.
  • 30. DANSES TIPIQUES DE ROMA Encara que en el seu origen va ser una dansa de la cort napolitana, el saltarello es va convertir en una tradició favorita de Roma en el Carnaval. Després de presenciar el Carnaval Romà de 1831, el compositor alemany Felix Mendelssohn va incorporar aquesta dansa al final d'una de les seves obres mestres, la Simfonia Italiana. Tradicionalment, aquesta dansa s'interpreta en les celebracions de noces després de la sortida de la parella de recent casats de l’església. .
  • 31. TREBALL REALITZAT PER David R. Pol Sewlan A. Marina B. Laia R. Francesc T.