Llepadits de la ma d'Aurea Farran, és present en el suplement del dissabte del diari ARA del 13/07/2013. A la pàgina 5 hi ha dues receptes de melmelada: - Melmelada de calçots amb panses i pebre de jamaica - Melmelada de ceba

1. DISSABTE 13 DE JULIOL DEL 2013
L’ESCLAT
DE LA
FRUITA
I també herbes,
conserves, vins ecològics
i història de la cervesa
L’ESCLAT
DE LA
FRUITA
I també herbes,
conserves, vins ecològics
i història de la cervesa

2. 2 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
FRUITES
LA NATURA DÓNA
EL QUE EL COS NECESSITA
L’ESTIU SUPOSA L’ESCLAT DE LES VARIETATS QUE MÉS AJUDEN A HIDRATAR-NOS
L
a natura és sàvia.
I no és una frase
feta sense sentit.
Si a l’estiu dóna
fruita, de mil i un tipus,
és perquè el cos en
necessita, ja que és
hidratant. En canvi, a
l’hivern la natura ofereix
la fruita que té més calo-
ries, com les castanyes,
perquè voldrà cobrir
unes altres necessitats
energètiques del cos.
“La fruita és un ali-
ment imprescindible per
a una dieta equilibrada,
perquè aporta aigua,
nutrients com vitamines,
minerals i oligoelements,
fibra i hidrats de carboni
de fàcil digestió”, afirma
el metge naturista Pedro
Ródenas, de l’Integral
Centre Mèdic i de Salut.
És a dir, la fruita aporta
energia, però no greix. “I
quan parlem d’oligoele-
ments volem dir que
tenen les substàncies que
afavoreixen que el cos es
nodreixi dels nutrients
que tenen les fruites”,
aclareix Ródenas.
Ara bé, a l’hora de
menjar-ne, “ho hauríem
de fer lluny dels àpats
principals”. Les opcions
recomanables serien per
esmorzar o per berenar,
perquè la digestió de la
fruita té uns ferments
tan determinats que
podrien dificultar la de
l’àpat que s’hagués fet
prèviament, si s’ingerís
com a postres, per exem-
ple. “L’única fruita que es
pot menjar després d’un
àpat és la poma i la pera,
perquè es considera
fruita neutra, i també la
pinya i la papaia, que
tenen uns ferments
digestius que faciliten
tota la digestió”.
El metge Pedro Róde-
nas també aconsella no
barrejar la ingesta de
fruita àcida amb dolça.
“Si mengeu maduixes o
taronges, no les barregeu
amb meló, síndria o plà-
tans, perquè la fruita
àcida inhibeix la ptia-
lina, un ferment que
facilita la digestió dels
hidrats de carboni i, per
tant, barrejar la fruita
àcida amb la dolça pot
dificultar que s’acabin
paint bé”.
TEXT TRINITAT GILBERT
A l’hora de parlar de
fruita, la catedràtica de la
Universitat Politècnica
de València Lola Raigon
remarca la importància
de l’ecològica. “Tenim
comprovat científica-
ment que el suc de
taronja ecològic té un
20% més de vitamina C
que el procedent de frui-
tes convencionals”, i
alhora són més aromàtics
i tenen un 24% més d’olis
essencials.
Encara més, les desit-
jades substàncies antio-
xidants “estan en con-
centracions superiors en
la fruita ecològica, com
ara, per esmentar-ne
alguns exemples, en les
maduixes (26%), les
móres (40%) i les pomes
(15%). La importància
d’aquest apunt pren força
si recordem que les subs-
tàncies antioxidants ser-
veixen per impedir que
s’oxidin les cèl·lules de
l’organisme, que és el que
fan els radicals lliures
quan s’alliberen. Si el cos
té antioxidants, aquests
inactiven els radicals lliu-
res en el moment que vol-
Els aparadors de les fruiteries presenten en aquesta època la imatge més
espectacular i acolorida de tot l’any. GETTY
BO I PROPER

3. PUBLICITAT 3ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Poma, pera, pinya
i papaia, fruites adients
com a postres. GETTY
DOTZE VARIETATS DE TOMÀQUETS
drien oxidar les cèl·lules
i, per tant, els deixen
sense efecte.
Una altra caracterís-
tica que la catedràtica
Raigon subratlla és que la
fruita ecològica conté
menys quantitat d’aigua
–cosa que vol dir que té
una concentració més
gran de gustos–, s’ajusta
millor al preu i, per aca-
bar, té més capacitat de
conservació. “El contin-
gut d’aigua en aliments
frescos per l’ús d’adobs
nitrogenats és d’entre un
5% i un 30% més que en
aliments ecològics”. Així,
per cada 7 quilograms de
fruita produïda per
l’agricultura convencio-
nal hi ha 1 quilogram
d’aigua més que en els
productes produïts eco-
lògicament.
Preus més assequibles
En aquest sentit, Silvio
Elias, director general de
Veritas, indica que “jus-
tament ara és l’època de
l’any en què els preus de
la fruita ecològica, com
els del tomàquet de
Montserrat, per exem-
ple, arriben a estar a un
preu fins i tot més baix
que els de la convencio-
nal”. I és així perquè és
un aliment de tempo-
rada, perquè Veritas
l’adquireix a productors
pròxims, que des de l’any
passat ja sabien que tota
la producció la tenien
venuda íntegrament a
Veritas. “Durant tot un
any no n’hem discutit el
preu, perquè ja ho vam
fer quan vam negociar la
producció l’any passat”,
afirma Elias.
Finalment, el metge
Manuel Jiménez Ucero,
autor del llibre Nutricos-
mética, publicat per Pla-
neta, assegura que les
persones que mengen
fruita són més belles. És
clar que “quan queixalem
una fruita ens estem
refrescant”, diu el metge.
Però alhora “ens estem
empassant un grup de
nutrients que alenteixen
l’envelliment, que ajuda-
ran el nostre organisme a
mantenir-se jove i, de
retruc, contribuiran a
aconseguir que no tin-
guem arrugues”, conclou. Imformació facilitada per Veritas

4. 4 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
CONSERVES AMB CRITERI
ECOLÒGIC, LES DE TOTA LA VIDA
FER CONSERVES CASOLANES ÉS UNA OPCIÓ A L’ALÇA PER ESTALVIAR I MENJAR SA
J
a no és la recepta de
l’àvia. Ni conceptes
del passat. Fer con-
serves i confitures
casolanes és molt actual.
L’auge d’horts urbans i el
redescobriment dels pro-
ductes ecològics ha tor-
nat a posar sobre la taula
antigues tradicions per
poder conservar els exce-
dents de producte. Con-
serves sense colorants,
amb conservants natu-
rals. Això és el que dema-
nen cada vegada més els
consumidors. Fins i tot
en temps de crisi. O més
ben dit, especialment en
temps de crisi.
Iésqueelconsumde
productesecològicsva
pujarmésd’un6%aEspa-
nyadurantel2011,segons
lesúltimesdadesdequè
disposaEcovalia,Associa-
cióValorEcològic.L’Estat
jaocupalasetenaposició
enelrànquingeuropeude
consumdeproducteseco-
lògics,unmercatque
lideraambmoltadiferèn-
ciaAlemanya.Iéselpri-
merproductord’agricul-
turaecològicad’Europa.
Demanda real
Laindústriatambého
sap,especialmentles
petitesimitjanesempre-
ses,queestanfentunsalt
capalproductedequali-
tatiproximitat,atenent
unademandareal.Iel
camíelmarcaelconsumi-
dor,cadavegadamésexi-
gent.ACardedeuhitéla
seul’EscolaEsBiosfera,
ontothomquihovolpot
aprendreelsvalorsde
l’agriculturaecològicao,
perexemple,participar
encursosperaprendrea
elaborarconserves.Un
delsseusresponsables,
JordiBonet,eral’encar-
regatd’impartir,aquesta
setmana,uncursdecon-
serves.“Busquemdonara
lagenteinesperconser-
varlesfruitesihortalisses
demaneranatural,atra-
TEXT AURE FARRAN ■ FOTO GETTY IMAGES
–deiaelDavid–.Tinc
ganesdeferconfiturade
tomàquetipebrot,queés
elqueméstindré,iveure
quinesopcionstincper
allargarlatemporadadels
productesquehecollit”.
JordiBonet,d’EsBios-
fera,recomanaelproducte
ecològic.“Ensgaranteixen
quenohanestatruixats
ambinsecticidesnipestici-
des,quenoestanexcessi-
vamentadobats,queno
hanestatregatsdemanera
massaabundanti,defet,hi
hamoltestudisqueconfir-
menqueelsproducteseco-
lògicstenenméspropie-
tatsnutritives.Itambéés
unafilosofiadevida.Si
volempreservarelnostre
món,aquestésunprimer
pasimportant”.
Amb garantia
Perònotothomtéel
temps,lapaciènciaoles
ganesdeferconservesa
casa.Iaixònovoldir
renunciaraproducteeco-
lògic,dequalitatielaborat
apartirdelsmètodesmés
tradicionals.Acasanostra
hihaunricteixitdepeti-
tesimitjanesempreses
queelaborenconservesi
confituresdemaneratra-
dicional.Iempresesque
hanfetbanderad’aquesta
elaboracióiaixòelsha
obertunmercatquejano
éstanpetit.
Ferlesconserves
demanaunseguitdecon-
dicions.Latemperatura,
perexemple,ésunfactor
moltimportantperevitar
laproliferacióbacteriana.
Lahigienetambéésuna
condicióimportant.Cal
assegurarqueelsaliments
queesconservaransiguin
frescosiques’apliquenles
mesuresd’higieneisegu-
retatcorrectes.
Elrecipientonesguar-
daràlaconservahadeser
devidreiquetanquiher-
mèticament,ihauràestat
esterilitzatabansde
posar-hil’alimentdins.
Unsprocedimentsque
segueixlaindústria,però
quetambéhaurandetenir
encompteelsqueopten
perferlaconfituraola
conservaacasa.
Anna Genís, autora del
blog www.llepadits.com,
dóna pistes a l’hora de
preparar melmelades.
“Jo recomanaria que la
fruita fos ben madura; si
té alguna picada d’ocell,
bon senyal, vol dir que la
troben ben dolça! Com
més madura, menys
sucre farà falta”.
Experimentar
“Netejaripelarbé,queno
hihagirastredepellnide
pinyol.I,sobretot,experi-
mentarambnoussabors.
Posar-hipebrede
Jamaica,canyella,pan-
ses...Innovaruna
miqueta!”.Tambéaposta
pelproducteecològic:
“Aixòvoldirquelanostra
melmeladaoconfitura
tindràcolor,gustiolor”.
Pelquefaalconser-
vant,l’AnnaGenísinnova
unamicaitriafermelme-
ladessensesucre,que
substitueixpelxarop
d’atzavara.“Aixòvoldir
quenotenimconservant
(unatascaquefaelsucre).
Enaquestcas,afegirem
agar-agarenpols,que
ajudaareduirl’aigua,que
enspotfermalbélacon-
serva,idónalatexturade
melmeladaquenecessi-
tem”.D’opcions,tantes
comfruitesiverdures.
Nomésésqüestióde
posar-s’hi.Od’anarala
botigaméspropera.
vésdelestècniquesde
conservaciódetotala
vida:lasal,elgel,l’asse-
catge,elsucre,elvina-
gre...”,explicaelJordi.
“Hemperdutelvincle
ambelcampihemdeixat
enmansdelaindústria
totalafeinaqueabans
feienelsnostresavis.És
partd’unaevoluciólògica,
peròtambéhemd’enten-
drequeaquesttrenca-
menthafetquemolta
gentvulguirecuperarara
elvincleamblaterra.En
definitiva,ésunamanera
d’aprofitarlafruitaque
tenimacasaidevoler
recuperarunacosabàsica
queéslacapacitatde
poder-teautoabastir”.
Unaapostapermante-
nirlestradicionsque
recollienelsalumnesdel
curs,comelDavid,queté
unpetithorturbàique
voliasabercomdonarsor-
tidaalseuexcedentde
producte.“Vullacostar-
meal’autosuficiènciai
intentarferunconsum
unamicamésresponsable
BO I PROPER
Les olives
en salmorra
i la fruita
amb mel
T
otes les
civilitzacions han
buscat conservar els
aliments per consumir-
los en èpoques
d’escassetat. A l’Edat
Mitjana es preparaven
olives en salmorra i
conservaven la fruita
amb mel. El
descobriment de les
propietats conservants
de la canya de sucre o
del sucre de la
remolatxa van
generalitzar la tècnica
de fer conserves. Ara
bé, la clau de volta va
ser el descobriment de
Nicolas Appert, que va
comprovar que bullint
els aliments dins
d’envasos de vidre ben
tancats es mantenien
durant llargs períodes
de temps.

5. PUBLICITAT 5ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
PROPIETATSNUTRICIONALS
SERVIDESENPOTDEVIDRE
LES CONSERVES DE QUALITAT MANTENEN ELS NUTRIENTS DELS ALIMENTS
L
esconserves
mantenenintac-
teslesqualitats
nutricionalsdels
alimentsperquèelprocés
d’elaboraciónomodifica
lanaturalesadeproteï-
nes,lípidsoglúcids.Això
sí,semprequeelsproduc-
tess’haginenvasatenel
seumillormomentde
maduracióiqualitat
nutritiva.Amés,larapi-
desadeltractamenttèr-
micdelaconservaila
sevatècnicad’esterilitza-
cióassegurentantcomés
possibleelmanteniment
delesvitaminesoriginals
defruitesiverdures.
Demanerageneral,en
lesconservescasolaneshi
haméspèrduesdenutri-
entsqueenlesindustrials,
mentrequeenaquestes
últimess’acostumaaafe-
gir-hiadditiusperconser-
varelsnutrients,modificar
elcolor,elsabori,finsitot,
l’olor.Lesconservesarte-
sanes,encanvi,tenenel
valordelaqualitatdelpro-
ducteielfetdefer-se
seguintprocessostotal-
mentnaturals.Entotsdos
casos,però,ésevidentque
endistànciesmoltllar-
gues”,diuBaró.
Complement a la dieta
Enl’aspectenutricional,
lesconservesresultenútils
enmoltscasos.Elsprinci-
palsnutrients(proteïnes,
grasses,hidratsdecarboni
ifibra)nos’alteren.Amés,
RosaBaródestacaqueen
incloureconservantscom
lasalielsucre“estemfent
unabarreraal’aparicióde
gèrmensimicroorganis-
mesqueafectinl’aliment”.
En referència al seu
consum, la dietista nutri-
Lamelmeladademaduixa,totunclàssic.Laclaudelaproduccióecològicaésafegirnoméssucrealafruita,senseconservantsniadditius. GETTY
durantelprocessament
delsaliments(rentat,
pelat,tallat…)esdesenca-
denennombrososproces-
sosquímicsqueprovo-
quenfortespèrduesde
nutrients.
Ladietistanutricio-
nistaRosaBaró,diplo-
madaennutricióhumana
idietèticaperlaUniversi-
tatdeBarcelona,precisa:
“Siparlemdefruitaiver-
dura,hemdeteniren
compteelseucontingut
enaigua,minerals,fibrai
vitamines.L’aiguaestaria
garantida,l’aportacióde
TEXT A.F.
cionista apunta que “es
pot incloure a la dieta,
sempre com un comple-
ment, no com a base per a
una alimentació saluda-
ble. Se’n recomana un
consum ocasional”. A
més, alerta que les perso-
nes amb problemes
d’hipertensió o de ronyó
han de vigilar amb les
conserves, perquè apor-
ten més quantitat de sal.
I les persones diabèti-
ques o amb sobrepès
hauran d’anar amb
compte amb les conser-
ves amb sucre”.
Tècniques de conserva
Tradicionalments’hanfet
servirdiversestècniques
deconserva.Perexemple,
laconservacióenalcohol
(peralesfruites);ensal(a
partirdesalaóensecosal-
morra);ensucre(perales
confitures);envinagre
(peral’escabetx);iengrei-
xoscoml’oli(perasardi-
nesotonyina).Sóntècni-
quesancestralsquela
indústriahaadaptatals
noustempsiqueles
empresesd’elaboració
artesanamantenen.
fibranocanviariagaire,
mentrequeelproblemael
tindríemamblesvitami-
nesielsminerals.Eltrac-
tamentquelifemfaque
perdialgunesdelesseves
propietats.Sihemtretla
pelaihemfetalguntrac-
tamentdecalor,lesvita-
minesielsmineralss’alte-
raran”.Pelquefaa
l’aportaciónutricional,
però,esmanté.“Calno
oblidarquelesconserves
s’haninventatperpoder
prendrealimentsforade
temporadaoperaconse-
guirtransportaraliments
GETTY IMAGES
Petit tast
de mel-
melades
Des deLlepadits.com,
Anna Genís ens proposa
dues orginals receptes.
MELMELADA DE
CALÇOTS DE PANSES
I PEBRE DE JAMAICA
Pot servir per acompanyar
unes torrades o un
formatge. Amb un manat
de 25 calçots surten 2 pots
de melmelada.
Ingredients
25 calçots
75 cc de xarop d’atzavara
30 panses de Corint
Pebre de Jamaica
Una mica de sal
Elaboració
Netegemelscalçots,els
tallematrossetsielsposem
enunacassolaambuna
micad’olid’oliva.Hiafegim
xarop,panses,pebreiun
puntdesal.Hotapembéi
hocouemdurant2h.
Encaracalenta,laguardem
enpotsdevidreposatscap
peravallfinsqueesrefredi.
El primer pas que s’ha de
dur a terme és rentar
els tomàquets i tallar-los a
trossos. En una paella
s’escalfa l’oli i s’hi afegeix
el tomàquet a trossos. Ha
de coure aproximadament
mitja hora i s’ha de remenar
de tant en tant. Quan s’hagi
begut tota l’aigua cal
afegir-hi la sal i mitja
culleradeta de sucre i s’ha
de deixar coure un parell de
minuts més. Es passa per la
trituradora fins que quedi
una crema. Quan està llesta
es posa, sense omplir-los
del tot, en pots de vidre,
que caldrà tapar. En una
olla ben alta i amb aigua
freda se submergeixen els
pots totalment. Es posa
l’olla al foc i quan comenci
a bullir l’aigua, es deixa
passar un quart d’hora.
S’ha de deixar que els pots
es refredin una mica abans
de treure’ls.
Un clàssic: conserva casolana de tomàquet fregit
MELMELADA
DE CEBA
Una gran idea per
combinar amb carns i
peixos o amb formatges
o verdures a la brasa.
Ingredients
4 cebes vermelles
1 got d’oli
3 cullerades de sucre
integral
1/4 de got de vinagre de vi
Sal i pebre
Elaboració
Es ratllen o es tallen molt
petites les cebes i es van
coent en una cassola amb
oli. Un cop estan cuites, hi
afegim el sucre i el vinagre,
sal i pebre. Ho deixem
coure a foc baix fins que les
cebes estiguin ben cuites,
dolces i de color fosc. Són
unes 3 hores
aproximadament.

6. 6 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
BO I PROPER
L
esvarietats
d’enciamscatala-
nesqueestanen
elseupuntàlgid
sónelmeravella,l’enciam
delstresulls,l’enciam
vermellilafulladeroure,
explicaelpagèsJosep
Pàmies(www.pamieshor-
ticoles.com).“ACatalu-
nyatenimmoltatradició
demenjar-ne,perquè
l’enciamdeuajudara
tranquil·litzar-nos”,diu
rientPàmies,de65anys,
queesdedicaal’oficides
queentenia16.
Elcasésqueunainfusió
delesfullesmésfosques
delsenciams,aquellespri-
meresquemalauradament
acabenalesescombraries,
téunespropietatssedants.
Encanvi,unaamanida
d’enciamspersopartan
solsésrecomanablesides-
préstriguemuneshoresa
anaradormir,perquè“els
menjarscrusnecessitenla
sevacorrectadigestió,ino
queensn’anemadormir
tanbonpunthemsopat”,
diuPàmies.
ElpagèsdeBalaguerté
unamaneramoltpersonal
depreparar-seles
amanides.“Nofaigser-
virsal,sinóquelacondi-
mentoambunabarreja
d’aiguadesaliunvinagre
depomaounvinagrebo
devi”.Barrejadal’aiguade
mar(quepodeuagafarala
TEXT T.G.
A la
cuina, tot
s’aprofita
Feu una mena de vinagreta amb els ingredients. Les
anxoves les heu de triturar prèviament, i després les
barregeu amb l’oli d’oliva, aigua de mar i el vinagre. Heu
de vigilar amb la quantitat d’aigua de mar, perquè si en
poseu molta us quedarà massa salada.
Una altra variant a la vinagreta és afegir-hi pebre i all.
El cas és que, un cop feta, la podeu guardar en un pot
de vidre a la nevera durant una setmana. La podeu fer
servir per a les amanides.
Imatge d’un enciam ben ufanós
de la varietat escarxofet.
LES RAFARDES.COM
platjadirectament)ambel
vinagre,escol·locaenun
potderuixador.“Sides-
présdel’amanidausfeu
unbonplatdeverdurao
unpeixalaplanxa,tindreu
unmenúbennutritiu”,diu
elJosep.
Ladietistanutricio-
nistadelarevistadigital
Etselquemenges.cat
(www.etselquemen-
ges.cat)JordinaCasade-
muntargumentaqueels
enciamsnosónrecoma-
nablesdemenjaralesnits
perquèpodenafavorirla
retenciódelíquids.En
canvi,comafirmavael
pagèsJosepPàmies,són
idealsperaconseguirun
efectesedantsiescouen,
esliqüenobése’nfan
infusions.
JordinaCasademunt,
quetambéésdirectorade
comunicaciódeBiorga-
nigPharma,indicaqueels
enciamssónidealsper
prepararcaldosdepura-
tius.“Fullesd’enciam,
julivert,nap,ortigueso
wakamesónelsingredi-
entsd’unboncaldodepu-
ratiu”,ques’aconsella
beureabansdelsàpats.
Vanbéperalscanvis
d’estaciódel’anyitambé
comainicid’unadieta
d’aprimament.
“Elscaldosdepuratius
ajudenaeliminarelsgrei-
xosacumulatsi,esclar,les
toxines”,continuaexpli-
cantCasademunt.És
més,quiagraeixtambéla
ingestadelscaldosdepu-
ratiusfetsambfulles
d’enciamséslamateixa
pell,perquèéslaqueacu-
mulaimpureses.
Peracabar,Esther
Vivas(http://esthervi-
vas.com),investigadora
depolítiquesagràries,
destacalafeinaingentde
pagesoslocalsid’altres
projectesperrecuperar
varietatslocalstradicio-
nalsd’enciams.“Sónini-
ciativesquevancontra
correntperquèlaindús-
triaalimentàriaentéel
monopoli,iperquèel
Governnohadonat
suportalapagesialocal”.
Però,totiaixí,apocapoc
esrecuperenvarietats
localsd’unalimentque
formapartdeladietai
ques’hademostratqueés
moltsaludable.
L’autora del llibre A la
cuina, tot s’aprofita
(Columna), Irene Gelpí,
explica més plats
saborosos per fer amb
els enciams que vagin
més enllà de les
amanides. “Les primeres
fulles fosques dels
enciams es poden fer
servir com si fossin
verdures”, diu. És a dir,
es poden coure al vapor
tal com farien si fossis
unes fulles de bledes,
per exemple. Després es
podran menjar
acompanyades de
patates.
També es poden fer
servir, les mateixes
fulles fosques dels
enciams, per fer-ne un
brou o per saltejar-les,
en cru, en una paella
amb oli d’oliva i fer-ne,
finalment, una truita.
“Aquestes primeres
fulles dels enciams, de
color més fosc, que no
tenen gaire presència,
són les més nutritives,
són les que tenen més
calci i ferro, i per això és
una llàstima llençar-les”,
explica Gelpí, que és
autora també del blog
http://irengelpilluch.
blogspot.com.es.
Farcellets
plens d’arròs
Per últim, Gelpí dóna
receptes senzilles per fer
a l’estiu amb les fulles
d’enciam, que poden con-
vertir-se en aperitius o
fins i tot en el menjar de
pícnic per emportar-se a
la platja o a alguna excur-
sió. Es tracta d’escaldar
algunes fulles d’enciam
(les fosques). Un cop
escaldades, caldrà enreti-
rar-ne la tija, que es pot
reaprofitar per col·locar-la
en un estofat o en una
samfaina.
Les fulles escaldades
d’enciam les farem servir
per posar-hi a dins una
cullerada d’arròs bullit,
que tinguem prèviament
preparat, o algun altre
menjar que tinguem
preparat, i enrotllar-ho.
L’important és introduir-
hi la mida d’una
cullerada, i després
enrotllar-ho amb la fulla
d’enciam escaldada. Ja
ho tindreu fet. Serà fàcil
de menjar amb les mans.
Ho podeu completar
sucant-ho en alguna
salsa que tingueu
preparada o,
senzillament, amb una
mica d’oli d’oliva.
Vinagreta per a l’enciam
■ Oli d’oliva
■ Aigua de mar
■ Vinagre de poma (o bé
vinagre de vi ecològic o
bé llimona)
■ Anxoves de l’Escala
Ingredients
ENCIAMSHORTALISSA TRADICIONAL AL PAÍS, EXIGEIX
UN CONSELL: CRUS DE DIA, CUITS DE NIT

7. PUBLICITAT 7ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013

8. 8 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
“SI TENS MALA DIGESTIÓ,
BEU MARIALLUÏSA”
A GAIREBÉ TOTES LES MOLÈSTIES QUE PATIM ELS CORRESPON UNA INFUSIÓ D’HERBES
E
l productor eco-
lògic Enric Ver-
net (www.cal-
vernet.com)
cultiva i comercialitza
herbes aromàtiques. Es
va formar a l’Escola
Agrària de Manresa i viu
a Ullastrell, localitat del
Vallès Occidental a tocar
del Bages, on té el cultiu.
Li explico petites xacres i
ell em recomana remeis
amb herbes.
“Si tens mala digestió,
una marialluïsa, que jun-
tament amb la farigola, el
romaní, la sàlvia, la sajo-
lida, la ruda i l’esperna-
llac, la tens a disposició
tot l’any”.
I continua: “Si et costa
dormir, és el moment
de la melissa i la taron-
gina, que tenen efecte
sedant”. En canvi, si el
que tens són petits cops a
la pell o ferides, “prova la
calèndula, l’àloe o el
Kalanchoe”.
Quan pronuncia
Kalanchoe no pot evitar
fer un punt i part. “És que
aquesta herba regenera
la pell, però no només
Enric Vernet a la seva plantació d’herbes aromàtiques a la localitat vallesana d’Ullastrell. CRISTINA CALDERER
TEXT T.G.
això, perquè també s’ha
demostrat que va bé per a
alguns tumors”. Això són
paraules majors.
Consulto el cirurgià
oncòleg Joan Vidal-Jové
les propietats del Kalan-
choe i em confirma que té
propietats antitumorals,
juntament amb l’estèvia i
el guanabaner. “Jo
mateix la recomano com
a herba preventiva i
també curativa”.
Altres herbes que
l’oncòleg Vidal-Jové
m’esmenta com a impor-
tants per incorporar en
una dieta preventiva són
l’alfàbrega, la fulla de llo-
rer, l’anet, el romaní, la
menta, el marduix i la
melissa.
Ara bé, la ingesta
d’aquestes herbes aro-
màtiques, el metge oncò-
leg la recomana acompa-
nyada d’altres aliments
per completar els efectes
que es busquen, com ara
l’eliminació dels sucres
d’absorció ràpida i subs-
tituir-los per dulcificants
naturals (l’estèvia). Parla
de la incorporació d’ali-
ments depuratius del
fetge, com els créixens,
tots els membres de la
família de la ceba, l’endí-
via, la carxofa, l’espàrrec,
la ruca, el rave, la col, la
col-i-flor, el bròquil i la
col de Brussel·les.
“També cal menjar els
cereals de composició
integral: civada, ordi,
arròs integral, kamut,
espelta, sègol, arròs sal-
vatge, arròs vermell, qui-
noa, cuscús, mill, blat de
moro, blat negre”. I
incorporar el lli o la lli-
nosa: “En forma d’oli de
lli o llavors de lli mòltes
(linwoods)”, diu Vidal-
Jové. Dit amb altres
paraules, les herbes aro-
màtiques formarien part
d’una alimentació molt
determinada.
Romaní i farigola
A Catalunya, potser les
dues herbes aromàtiques
més conegudes són el
romaní i la farigola. Tor-
nem a Cal Vernet. “Totes
dues duren tot l’any”, diu
l’Enric. A més, “són de
bon combinar en una
infusió”. El romaní és
vitalitzant, millora la cir-
Sempre hi ha una herba, o una barreja d’herbes, que en infusió ens poden ajudar
a respondre a una xacra o un dolor. GETTY IMAGES
BO I PROPER
La ingesta
d’infusions s’ha
d’acompanyar
d’aliments que
en completin
els efectes

9. PUBLICITAT 9ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Segons Josep M. Vallès
(www.horturba.com),
autor del llibre L’hort urbà:
plantes aromàtiques.
Manual de cultiu de plantes
medicinals i aromàtiques en
balcons i terrats. Edicions del
Serbal.
1Triem plantes
aromàtiques adaptades al
nostre balcó. Si tenim ombra,
haurem de cultivar menta,
créixens o llorer. Si tenim sol,
podem triar més varietat de
plantes.
2Com més gran sigui el
recipient de cultiu, més gran
serà la collita que obtindrem.
3Utilitzem substrats de
qualitat, amb adob ecològic,
si és possible, i, per a la
majoria de plantes, millor que
siguin porosos i permeables.
4Moltes plantes
aromàtiques com la sàlvia, el
romaní o l’espígol són de llocs
secs però cultivades al balcó i
en testos necessiten reg
constant.
5 La majoria de plantes
aromàtiques es cullen quan
comença la floració.
Aprofitem-ho per aprendre a
conservar-les o a utilitzar-
les en salses, vinagretes o
adobats.
culació de la sang i també
és un relaxant muscular,
així que va bé per als
dolors articulars. Per la
seva banda, la farigola és
cicatritzant i sempre es
recomana com a expecto-
rant, per als mals de coll i
també per facilitar la
digestió.
A Cal Vernet, l’Enric
també té les herbes aro-
màtiques que estan al
punt ara a l’estiu. Són
l’alfàbrega, la camamilla,
el coriandre, la menta
(que s’asseca a l’hivern
però que torna a sortir a
l’estiu), el poniol,
l’orenga, el marduix, el
julivert i la valeriana.
També és el moment
de l’estèvia. “Al Paraguai
és perenne, però a Cata-
lunya a l’hivern s’asseca,
tot i que manté viva
l’arrel”. A la primavera
torna a brotar.
Preparats de barreja
A l’Herbolari l’Espígol,
de Vilanova i la Geltrú, en
Josep Rigol té unes 100
herbes aromàtiques, ben
desades als calaixos de
fusta. Sovint els clients
s’hi adrecen amb recep-
tes de metges i de naturò-
pates o també hi van per
iniciativa pròpia. “Ens
expliquen què els passa i
nosaltres els fem un pre-
parat amb una barreja de
les herbes aromàtiques
que van més bé per al que
ens diuen”, explica Rigol.
Mentrestant, Maria
Dolors Raigon comenta
que la Societat Espanyola
d’Agricultura Ecològica,
que presideix, està lide-
rant el projecte Herbal,
que té com a objectiu
donar suport a la forma-
ció professional del cultiu
ecològic de les plantes
aromàtiques i medicinals.
“Sabem que hi ha
coneixement entre la
població d’algunes propi-
etats d’herbes, com per
exemple del romaní, però
volem fomentar-ho més
perquè a l’estat espanyol
tenim un gran potencial,
perquè el clima i el tipus
de sòl, muntanyós, ho
afavoreixen”.
A la cuina també tenen
molt potencial, continua
explicant M. Dolors Rai-
gon. “A València mateix,
El clima i el sòl
muntanyós
que tenim
afavoreixen el
cultiu d’herbes
aromàtiques
on visc, una paella amb
romaní és una combina-
ció excel·lent”. I és que
moltes de les herbes aro-
màtiques tenen propie-
tats antioxidants, tan
bàsiques per a la salut.
Finalment, Enric
Vernet suggereix el
cultiu de les plantes aro-
màtiques als jardins de
casa. Caldrà estudiar pri-
mer la necessitat solar i
de reg de les que es vul-
gui conrear. Per exem-
ple, “el romaní, la fari-
gola, la sàlvia, la
marialluïsa, la sajolida i
l’espígol es poden plan-
tar juntes perquè neces-
siten sol i un reg no
abundant, que vol dir
regar-les un cop a la
setmana”.
En canvi, unes herbes
com per exemple la
camamilla, el cibulet i el
coriandre necessitaran
un reg mitjà (dos cops a
la setmana).
Sobretot és important
tenir en compte que si es
planten directament a
terra, caldrà regar-les
menys perquè la planta
s’espavila a trobar la
humitat a la terra. En
canvi, en un test, com
que hi ha poca terra, és
més fàcil que s’assequi i
per això s’hauran de
regar més.
Cinc consells
per cultivar
plantes
aromàtiques
al balcó
o la terrassa
C. CALDERER

10. 10 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
EL PAISATGE
ES BEU
A LA COPA
ELS VINS I CAVES ECOLÒGICS I BIODINÀMICS SÓN ELS MÉS EXPRESSIUS
S
i beus vins eco-
lògics i biodinà-
mics, ho nota-
ràs al cap d’unes
hores i, sobretot, te’n
recordaràs l’endemà”,
diu el sommelier Xavi
Nolla. “No tindràs diges-
tions difícils ni tampoc
ressaques pesades”. Un
sommelier com ell, rela-
cionat amb els vins eco-
lògics, nota des del pri-
mer moment, en boca, si
un vi està fet segons els
paràmetres que indiquen
l’agricultura ecològica i la
biodinàmica.
Tant aquests vins com
els convencionals poden
ser d’alta o baixa quali-
tat. “Cal aclarir que fer
un vi ecològic o biodinà-
mic no vol dir necessàri-
ament fer un vi
excel·lent”, diu Nolla,
però sí que “indica que hi
ha un respecte pel medi
ambient, per la vinya i,
tat a l’hora de conrear i
cuidar la vinya.
Alapràctica,elsom-
melierXaviNollareco-
mananoconfondreels
vinsecològicsambels
biodinàmicsoelsnatu-
rals.Sóntrescategories
diferents.“Igualqueens
agradafixar-nosenla
titulaciódelsmetgesque
ensvisiten,llegiubéles
etiquetespersabercom
éselviquebeveu”,reco-
manaelsommelier.
L’idealdecellerbiodi-
nàmic,segonselsomme-
lier,éseld’uncellerpetit,
enquèelpagèsésel
mateixenòlegielque
tambévenelseupropivi.
ACatalunya,actualment,
n’hihamoltsquetenen
aquestescaracterístiques.
“Ipensoquelatendència
ésquehihagiunaugment
devinsicavesbiodinà-
mics,perquèéselrespecte
màximperlanatura”.
Elsvinsnaturalssónels
quenofanserviràcidsul-
furósenlaproducció.
Actualmentnohihacap
organismequeelsreguli,
fetquecreadubtesa
algunssommeliers,comel
mateixXaviNolla,perquè
“ningúnoensassegura
que,alcapdeltemps,es
desenvolupialgunbacteri
nocontrolat,quepugui
acabarsentmésperillós
queelsulfurós”.Així
doncs,segonselsomme-
lier,“elsvinsnaturals
necessitenunaregulació
queelsanalitziique,
sobretot,encontroli
l’envelliment”.
Certificació
ASantSadurníd’Anoia,
TonMata,directorienò-
legdeRecaredo,explica
quelasevacavavaserla
primeraaobtenirlacerti-
ficacióenagriculturabio-
dinàmicael2010.“El
2006jahavíemcomençat
laconversiódelavinya
perencaminar-noscapa
labiodinàmica,conside-
radaunpasmésenllàde
l’ecològica;quatreanys
TonMataéseldirector
generaldeRecaredo,
queapostaperla
biodinàmica.RECAREDO
sobretot, que promou les
propietats favorables
que té per a la salut fer un
vi ecològic”. Ara bé, el
resultat final pot ser el
que no es desitjava.
L’agriculturabiodinà-
micafaunpasmésenllà
quel’ecològica.Ésadir,
perarribaralbiodina-
misme,s’hadeserecolò-
gic(regulatpelConsell
CatalàdeProduccióAgrí-
colaEcològic,CCPAE).I
ésllavorsquanelpagès
aplicanovesmaneresde
tractarlavinya,quebeuen
TEXT T.G.
méstardDemeterens
atorgavaelsegellqueho
assegurava”.
TonMata,querecorda
quelacavaesdiuReca-
redoperquèeraelnom
ambquèesconeixiael
paredelfundador(Josep
MataiCapellades),asse-
nyalaque“ésunallàstima
queencarahihaquiasso-
cial’agriculturabiodinà-
micaambpràctiqueseso-
tèriques,quanenrealitat
ésuntipusd’agricultura
quetéunrespectemàxim
alaterra,quenofaservir
capherbicida,nicappesti-
cidanicapelementquí-
micdesíntesientreles
vinyesiquebuscael
màximequilibrial’ecosis-
temadelesvinyes”.
ARecaredomateix
(CanCredo,peralsveïns
deSantSadurníd’Anoia),
el2008esvanadonarque
lavinyaquemantenien
ambpràctiquesbiodinà-
miquesresistiamésles
pluges(quealaprimavera
del2008vansermolt
abundants)quelaque
tractavenambagricultura
ecològicaconvencional.
“Envamtenirprovesben
empíriques;lesvinyestre-
balladesdeformaecolò-
gicatradicionaltenien
mésnecessitatdetracta-
mentsquelesquejapor-
tàvemaleshoresdeforma
biodinàmica”.
Camamilla
Actualment, en Ton
Mata explica la fitoterà-
pia que practiquen a les
seves vinyes per prote-
gir-les i reforçar-les: “Hi
apliquem infusions de
camamilla, que tenen
propietats fungicides
naturals, i, per tant, ens
ajuden a tenir els ceps
molt saludables”.
Al novembre, trauran
al mercat la collita del
2010, la primera de tota
la història del cava que
comptarà amb el segell
regulat d’agricultura bio-
dinàmica, perquè els
caves Recaredo són gran
reserva, és a dir que
tenen un mínim de 30
mesos de criança. Men-
trestant, s’afanyen a con-
tinuar investigant la
vinya i just per això han
iniciat un projecte amb el
Grup de Recerca en
Remugants del Departa-
ment de Ciència Animal i
Alimentació de la Facul-
tat de Veterinària de la
Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). La ini-
delafilosofiadel’alemany
RudolfSteiner.Al’estat
espanyol,l’organismeque
certificaqueuncellerés
biodinàmicésDemeter
(www.demeter.es).
Els astres i la lluna
L’agricultura biodinà-
mica utilitza el calendari
planetari per treballar la
terra, perquè creu que els
astres i la lluna tenen un
paper bàsic en el creixe-
ment de les plantes. És a
dir, recupera aquella idea
tan ancestral dels nostres
avis que recomanava no
plantar els alls en lluna
plena, perquè, si no, la
terra els expulsava.
Un altre principi (de
tants de l’agricultura bio-
dinàmica) és fer servir
només preparacions bio-
dinàmiques per als con-
reus. I el més bàsic, el que
resumeix tota la filosofia,
és retornar a la simplici-
Recaredo està desenvolupant un projecte de recerca sobre la integració de les
ovelles a les vinyes per a la gestió de la coberta vegetal. RECAREDO
BO I PROPER
Si has begut
vi ecològic i
biodinàmic,
sobretot te’n
recordaràs
l’endemà
L’agricultura
biodinàmica
utilitza el
calendari
planetari per
treballar la terra

11. PUBLICITAT 11ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Peramésinformació:
● Projecte de la Cava
Recaredo, ovelles a les
vinyes:
http://youtu.be/2pVLqdcz
8LU
● Cal Feru:
www.calferu.com
● Elsprincipisdel’agricultura
biodinàmica:
http://librairie.immateriel.fr
/fr/read_book/9782759205
028/e9782759205028_c04
entreunviecològiciun
deconvencional.“Unvi
ecològictémoltpocàcid
sulfurósafegitalprocés
devinificació”,totique
caldirque“se’nfaservir
perquè,durantelprocés
d’elaboracióodurant
l’envelliment,elvinoes
rovelli,noespiqui”.
A l’avantatge del poc
ús de sulfit, cal afegir-hi
que els beneficis intrín-
secs dels vins augmenten
amb els ecològics i biodi-
nàmics. El resveratrol i la
quercetina, dos dels poli-
fenols més saludables del
vi, i que s’han relacionat
amb efectes cardiopro-
tectors i preventius de
malalties com l’Alzhei-
mer o fins i tot d’alguns
càncers, es troben en
dosis més elevades en els
vins aconseguits amb
agricultura ecològica.
ciativa consisteix a ensi-
nistrar el bestiar oví per-
què no es mengi les fulles
dels ceps i així pasturi
únicament les herbes que
formen la coberta vegetal
espontània. Així, les ove-
lles regularan el creixe-
ment de l’herba mentre
l’adoben amb els seus
excrements. “Estem
investigant si ens serà
possible incorporar bes-
tiar al mig de les vinyes,
per ajudar a tancar els
cercles de la natura de
manera respectuosa i
sostenible”, afirma Ton
Mata.
Antioxidants
D’altra banda, Maria
Dolors Raigon, catedrà-
tica de la Universitat
Politècnica de València,
comenta que els vins eco-
lògics i biodinàmics
tenen unes substàncies
antioxidants, de caràcter
polifenòlic, que són
beneficioses per a la
salut. “Aquests vins fan
servir també unes dosis
molt petites de sulfits, i
per això són vins que no
provoquen migranyes ni
mals de cap pesats”.
Ladirectorageneralde
TorresPrioratiJean
Leon,MireiaTorres,asse-
nyalajustamentelssulfits
comladiferènciamàxima

12. 12 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
BO I PROPER
MARIDATGES D’ESTIU
C
omtotalaresta
devinsicaves,
elsecològicsi/o
biodinàmicsno
podenfaltaralacitadels
maridatges.L’expert
sommelierXaviNollaens
proposaunespossibilitats
bensuggerents.
Amanides
Unsplatsfrescos,lleugers
icruixentscomsónles
amanides,preparadesde
miliunamaneresdife-
rentsiambtantspossi-
blesingredients,trobaran
enunvidexarel·locom
l’Aloers2011delCeller
CanCredo(biodinàmic)
elseumillorcompanyde
taula.Estractad’unvi
elegantimediterrani,sàl-
viafrescadelPenedès
ambelpuntdecomplexi-
tatperfecteperpoder
gaudirsensepressesen
unanitd’estiusotala
miradadelalluna.
Paelles
Éselplatquesuposael
perfectelligamentreel
marilaterra.Lespaelles
sóngairebéplatsd’autor
enelsqualscadacuiner
aportaelseudetallde
personalitat,quelesenri-
queixfinsacrearverita-
blesjoiesdelagastrono-
mia,regadaambsoli
marinada.ElvirosatDio-
ramaCabernetSauvignon
2012dePinord(Ecològic)
tambéparlaelmateix
llenguatge,terradevinya,
fruitacarnosaibrisa
fresca,unviambpersona-
litatquesapjugarambels
nostressentits.
Plats amb fruita
Sónunaespectacular
trencadissadecolorsque
il·luminaelsplatsdetem-
porada.Lafruitafresca,
àcidaidolça,ensobreuna
infinitatdepossibilitats.
TEXT T.G. ■ FOTO GETTY
Lagrandesadelavarietat
delaConcadeBarberà,el
trepat,seràelpinzellque
uneixiaquestcollage.El
PetitCarlania2012de
CellerCarlania(Ecològic),
100%trepat,pintaràamb
frescorihonestedatuns
conjuntsd’aromespoc
conegudesperòqueresul-
tenaltamentagradables.
¿Unvinegrepermenjar
fruita?Sielviésúnic,per
descomptatquesí!
Postres amb xocolata
Cremositat exuberant,
cos càlid i excitant, la
xocolata és vida i nervi i si
d’alguna cosa hem d’estar
segurs és que el vi que
l’acompanyi no pot ser
menys. Però arribar a
moments àlgids, d’èxtasi
culinari, només és possi-
ble amb vins dolços com
el Porcel·lanic Dolç 2011
de Ton Rimbau (Natu-
ral), uns xarel·los i maca-
beus mimats fins a
l’extrem de convertir-se
en pura expressió de la
terra i la varietat. Dolça
puresa en un maridatge
memorable.
Aloers2011,
Diorama
Cabernet2012,
PetitCarlania
2012iPorcel·lanic
Dolç2011

13. PUBLICITAT 13ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
UN TAST DE CAVES EN UN VELER
S
ibeureunviiun
cavaecològicsi
biodinàmicsté
algunadoble
característicabenrelacio-
nadaésqueajudaafer
saluti,almateixtemps,
ajudaatenircuradel
mediambient.Ijaque
estemposatsafersalut,
resmillorquefer-hoen
unambientiunentorn
benrelaxants.
XavierRoig,del’eno-
botigaCalFeru(www.cal-
feru.com),deSant
Sadurníd’Anoia,hosap
moltbé,imésaraen
l’èpocaenquèenstro-
bem.“Beureviicava
tambéésunaproposta
engrescadorapera
l’estiu”,afegeix.CalFeru
organitzaelsdiumenges
dejulioliagostuntastde
cavesdamuntd’unveler
delportdeVilanovaila
Geltrú.Entreelscaves
seleccionatsn’hihados
d’ecològics,Marquèsde
GelidaiRecaredo.
ElXavier,queésfina-
listacomasommelierdel
concursdemillorsom-
melierdel’Estatencava, Aquest és el fantàstic i suggeridor punt de partida de la proposta del tast de caves en un veler. CAL FERU
organitzatpelConsell
ReguladordelCava,reco-
manaprendreuncavade
mitjacriançaperaun
aperitiu,ungranreserva
peraunsegonplatiun
brutperaunespostres.
Alstastosenveler,el
sommelierdeSant
Sadurníd’Anoiadóna
mésindicacionsdecadas-
cundelscavesperapro-
fundirenelsconeixe-
mentsdelcavai,perquè
no,disfrutarencaramés
deltast.
Finalment, un tomb
per la costa del Garraf,
espectacular quan es
mira des del mar, perme-
trà enllaçar el paisatge
líquid de la copa amb el
Mediterrani.
TEXT T.G. ■ FOTO CAL FERU
El tast, amb
explicacions
incloses, té
l’epíleg en un
tomb per la
costa del Garraf

14. 14 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
N
oeren
esclausels
queconstru-
ïenlespirà-
mides,sinócamperols
quefeienobrespúbli-
quesperquèerala
maneraqueteniende
pagarimpostos.Iel
soueraenforma
d’espècies,menjari,
atenció,cervesa!M’ho
expliquenenuna
visitaalMuseuEgipci
deBarcelona.
Iésque“lacervesa
éstanantigacomla
mateixahumanitat”,
assegural’expertcer-
veserCarlesCervan-
tes,quetambéésel
responsabledevisites
delaFàbricaDamm.
Elsegipciscreien
queOsirishavia
inventatlacervesa.La
maltal’aconseguien
ambelsgransdela
civada,desprésl’aro-
matitzavenambsafrài
CERVESA HISTÒRICA
IMAGINEU-VOS EGIPTE: LES PIRÀMIDES, ELS TREBALLADORS...
EREN ESCLAUS? NO BEN BÉ. MÉS AVIAT DEVOTS D’OSIRIS
TEXT T.G. ■ FOTO GETTY
perfercervesa,perquè
eraunantisèptic,amar-
gantiaromatitzant.
Sisorprènqueunaaba-
dessamarquésundecret
d’aquestamenaésperquè
caldirqueal’edatmitjana
“lesesglésieserenuncen-
trecultural”,indicaCar-
lesCervantes.Finsitot
“elsconventsielscler-
guesensenyavenl’art
d’elaborar-ne”,de
maneraquecadamones-
tirtenialasevacervese-
ria.Elsmateixosmonjos
vanser“elsquevancom-
provarqueelproductees
conservavamésbésiel
ficavenadinsdecoves,
perquèaixíerafred”.
Delsconventsalpoble
hivahavernomésunpas.
“Lesdonesenvancomen-
çaraelaborar,talcom
feienambelpa,ésadir,
comunatascadomèstica
més”,diuCervantes.
Apocapocvanarribar
elsavençostecnològicsa
BO I PROPER
espèciesihodeixavenfer-
mentar.Jahotenien.
“Sivoltempelmón,
trobembegudesdelgrup
delescervesesdel’home
primitiual’Àfrica,on
feienelpombeocervesa
demill;lasomadelsantics
perses;elsakeocerveses
d’arròsdelJapó;el
samshuxinès,també
d’arròs;lahawadeles
illesdelPacífic;lachichao
cervesadeblatdemoro
delsindígenesdel’Amè-
ricadelSud;elpulque
mexicà;elkwasdelsrus-
sos;labragadeRomania;
labosadeMacedònia...
Hildegarda de Bingen
Laprimeragranfitadela
històriadelacervesalava
marcarl’abadessaalema-
nyaHildegardadeBin-
gen,benedictina,alsegle
XII.Ellavamanarquees
fesservirelllúpol,una
plantaenfiladissa,denom
científicHumuluslupulus

15. PUBLICITAT 15ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
lacervesa.Afinalsdel
segleXVIIIlamàquinade
vapors’introduïaala
indústriacervesera.Ial
segleXIXelsinventsde
LouisPasteurielbiòleg
EmilChristianHansende
lapasteuritzaciófeienun
pasdegegantperquèen
milloravalaqualitatila
salubritat.
“Unadadaquem’agrada
esmentarperdemostrar
comerenelscontrolshigi-
ènicsdelaindústriacerve-
seradel’èpocaésquela
primeravacunadepeni-
cil·linaesvaelaboraren
unafàbricacerveseraa
Milwaukee,alsEUA,per-
quèeral’únicaindústria
capacitadapercrearun
producteasèptic”,subrat-
llaCarlesCervantes.
Finalment,laRevolu-
cióIndustrialvafer
tambéquealesllarses
consumísméscervesa,
perquècomque
tenienlesprimeresneve-
res(fetesdezincisuro),
podienrefredarelsali-
mentsilesbegudes.
Actualment,lacervesa
hafetunaltrepasde
gegant:“Haentratalmón
delagastronomia”,
afirmaelcuiner,licoreri
cerveserPepNogué.Fins
araestavaconsiderada
unabegudarefrescant,
pertreurelasetiprou.
Araéstangastronòmica
comunviiuncava.
Justamentenaquest
pascapabegudagastronò-
mica,personesqueabans
nol’havientastatarajaen
beuen.Ielfenomenactual
ésdelshomebeer,persones
quefanlacervesaacasa,
gràciesespecialmentals
“kitsespecialsquejaes
venenpreparatsambtots
elsingredientsperfer-ne”,
diuNogué,creadordeles
cervesesartesanalsKeksi
Enxaneta(www.keks.cat).
La
cervesa
en dades
1El grau alcohòlic de
cervesa s’aconsegueix per
la quantitat de matèria
primera que es posa a
l’olla de cocció.
2Una fita de la cervesa
va ser la pasteurització,
un invent de Louis
Pasteur perquè els
aliments duressin més:
posar-los al bany maria a
70º durant 20 minuts. Si
no es pasteuritzés, caldria
beure-la el mateix dia.
3La cervesa, a Catalunya,
es remunta al temps del
Neolític. Es creu que hi va
haver una fermentació
espontània de cereals
després d’unes pluges i,
un cop la van haver tastat,
es va començar a elaborar
expressament per
beure-la.