Presentació oral del Palau de la òpera de París, 3.5.2011

2. Palau de l’Òpera de París També conegut com PalaisGarnier, nom del seu constructor. Està situat a la Plaça de l’Òpera de París Auditori operístic, actualment només és representan espectacles de dansa. Primera pedra al 1862(Segon Imperi, Napoleó III). Inauguració definitiva el 1875 durant la república. Eclecticisme Neobarroc

3. Apunt urbanístic L‘òpera de París s’inclou en la reforma urbanística, ordenada per Napoleó III i executada pel Baró Haussmann. Per entendre’ns podem comparar aquesta reforma al Eixample Barceloní de Cerdà. Es fan carrers amples, per tal que les forces repressives puguin aixafar possibles revoltes.

4. Avda. De la òpera Palais de L’ouvre Riu Sena Tulleries Plaça de l’òpera

5. Anàlisi formal Sistema constructiu. Obra de paleta i Maçoneria, pedra tallada i façana policromada, escales opulentes Materials. Pedra, formigó, acer emmascarat amb bronze i altres metalls. Marbre i pedra de Euvillei Cobertes. Tres cobertes: plana a dues besants (escenari) i cúpula (auditori) Dimensions. Un sol volum, dos plantes, 11.237 m2 , 173 x 125 metres. 1.900 -2.200 espectadors i 450 artistes

6. 11.237 / 173 x 125 1 illa de l’eixample (100 x 100) = 10.000 m2 Miniestadi: 103 x 65 metres (terreny de joc) 15.000 espectadors.

7. Façana

8. INTERIOR Espais agrupats en tres funcions: Recepció i deambulatori Auditori i escenari Administració i serveis

9. INTERIOR Planta primer pis. Destaca: l’enorme escenari la relativa petitesa de l’auditori.

10. INTERIOR La gran escala, monumental i senzilla al mateix temps.

11. INTERIOR Els espais interiors no separen classes socials La decoració és molt carregada, amb molts miralls i daurats per tot arreu.

12. INTERIOR Pintures Paul Baudry Felix-Joseph Barrias Georges Clairin Janvier (detall)

13. INTERIOR Escultures Carpeaux EugèneGuillaume François Jouffroy Mosaics Alfred de Curzon La dança

14. Context històric, cultural i social 1875 és inici d’un llarg període de pau al continent (només trencada per alguns enfrontaments als Balcans) i de bonança econòmica amb tot el rerefons de l’expansió de capitals que suposa la revolució industrial. L’opera a Europa té bona salut. Les classes populars fan himnes de les àries i la burgesia, per la seva part, la utilitza i compra per abastir-se d’una tradició que no té.

15. Context històric, cultural i social El públic burgés acudeix al Palau a tota mena d'activitats excepte la d’escoltar òpera, que, per altra banda no li interessa en absolut. Atreu més els “entremesos” entre àries que la pròpia obra i no falten comentaris fora de to. A aquella l’època l’auditori està il·luminat (Wagner tot just començarà a enfosquir els auditoris en aquest temps). Entre el públic hi ha tota mena de moviments tant per tancar negocis com per tancar assumptes de càrrega eròtica, no hi ha cap respecte per l’obra, ans al contrari, es pot interrompre sense cap pudor.

16. Gran Teatre de Burdeos (Escalinata) Victor Louis Façana de l’església de Sant’Andreadella Valle. Carlo Maderno y Carlo Rainaldi Influències de Garnier

17. Influències de l’obre de Garnier El Thomas Jefferson Building de la Biblioteca del Congrés a Washington (la part central y el gran Hall). Teatre municipal de Río de Janeiro (escala i gran hall) Teatre de l’òpera de Buenos Aires, Teatre Colon (1908) Vestíbul de Metropolitan (Boston), avui Wangcenter -1925- Charles A. Whittemore Teatre Amazonas de Manaus; Teatre JuliuszSlowacki i la Philharmonie de Varsovia a Polonia; òpera de Lvov i de Kiev, a Ucrania

18. CONCLUSIÓ És un edifici escultural i monumental. S’hi representa dues obres: la programada i l’espontània del públic. Una construcció que participa de manera activa del gran espectacle que és la societat benestant de finals del XIX.

19. Bibliografia i obres de consulta Història de l’arquitectura de la il·lustració a l’eclecticisme, Joan Molet i Petit, Edicions Universitat de Barcelona, 2003 Historia del arte universal, DDAA. Ars magna, tom 9, pag 325., planeta 2006. La Acústica de los Teatros a Través de la Historia. II Congreso Nacional de Historia de la Construcción. II Congreso Nacional de Historia de la Construcción. (2). Num. 2. La Coruña. Instituto Juan de Herrera, Cehopu, Cedex. 1998. (Pàg. 263-271) PalaisGarnier. Edificios generales: el edificio en la historia. Maruja Torres Antonini, Universidad Simón Bolívar (Departamento de Diseño, Arquitectura y Artes Plásticas). Enero/abril 2002 L’Opéra de Charles Garnier: architecture et décorextérieur, Fontaine, Gérard, Éditions du patrimoine, 2000 Atlas de Paris, Evolution d’un paysageurbain, DanielleChadych, 2002, Parigramme Atlas de Paris Haussmannien, Pierre Pinon, , 2002, Parigramme L’Opéra de Paris, Photo Poche, Ressenya per MartineKahane, Centre National de la Photograpie, 1985. Les peintures de l’Opéra de Paris, DD.AA. Arthena, París, 1980 DiccionarioAkal de la arquitectura del sigloXX, Jean-Paul Midant, ÉditionsHazan, 1996