SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  25
ELS FENOMENS MIGRATORIS

 Unitat 15
 0.-INTRODUCCIÓ
                                      Índex general
 1.- LES MIGRACIONS AVUI

 2. – LES RUTES MIGRATORIES

 3. – ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS

 4. – LES MIGRACIONS A ESPANYA

 5. – LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I CATALUNYA
0.- INTRODUCCIÓ


   Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un
              altre. Implica canvi de residència temporal o permanent.



                       EMIGRACIÓ                IMMIGRACIÓ
                                                                  PAÍS DE
           PAÍS                                                    DESTÍ
         D’ORIGEN
                       FACTORS DE                   FACTORS
                        REPULSIÓ                   D’ATRACCIÓ




                                       RETORN




     EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen.

       IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou.

    RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de
                           passar un temps fora.
Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el
 Saldo Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants.
Aquest càlcul pot ser negatiu en el cas que hi hagi més emigrants que
               immigrants o positiu en el cas contrari.

                                  SM = I - E


 Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte
 no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó
       també el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants).

                       CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)


Als darrers anys, el fenomen de les migracions és un factor decisiu
per explicar els canvis demogràfics accelerats que es produeixen als
països desenvolupats.
1.- LES MIGRACIONS AVUI

                  En un món cada vegada més globalitzat i més
      LES
                  interconnectat, el fenomen migratori ha adquirit una
  MIGRACIONS      dimensió planetària.


                          ECONÒMIQUES: recerca de feina i salaris
                          més alts que els del país d'origen




                          POLÍTIQUES: guerres, persecucions, etc
     CAUSES


                          MEDIAMBIENTALS: terratremols, sequeres,
                          inundacions, contaminació, etc
CLASSIFICACIÓ DE LES MIGRACIONS
                        INTERIORS (Nacionals): dins d’un mateix país
 EN FUNCIÓ DE
LES DISTÀNCIES
                        EXTERIORS (Internacionals)


                        PERMANENTS: sense retorn al país d’origen
EN FUNCIÓ DE LA
    DURACIÓ
                        TEMPORALS: amb retorn al país d’origen



                       QUALIFICATS: persones amb estudis a la recerca de feines
                       qualificades(investigadors, enginiers, etc)
EN FUNCIÓ DE LA
   FORMACIÓ
                       SENSE FORMACIÓ: persones sense estudis a la recerca de
                       treballs no qualificats

                       LEGALITZATS: amb permís residència i de treball

EN FUNCIÓ DE LA        REFUGIATS: migrants forçosos per guerres i desastres
SITUACIÓ LEGAL         naturals

                       INDOCUMENTATS: sense permís de residència i treball
2. – LES RUTES MIGRATORIES
                     Les    migracions o moviments de població han estat
 A) LES MIGRACIONS
                     constants al llarg de tota la història, ja que els Homo
    HISTÒRIQUES
                     sapiens van colonitzar tot el món a partir de l’Africa
LES MIGRACIONS   Del segle XVI al segle XX els europeus han estat
   EUROPEES      protagonistes del fenòmen migratori a nivell mundial




                 •Segles XVI-XVII. Migracions de espanyols i
                 portuguesos cap a LES COLONIES AMERICANES



                 •Segles XVIII-XIX. Migracions dels europeos cap a les
                 seves colònies distribuides a tot el món. A Rússia;
                 poblament de Sibèria

    Procés

                 •Segles XVI-XIX. Població africana que són portats de
                 forma forçada (esclaus) cap a Amèrica



                 •Segles XIX i XX. Migracions masives d’europeus cap
                 als països ja independents d’Amèrica (particularment
                 EEUU)
B) LES MIGRACIONS ACTUALS


 Les migracions interiors.
    Països subdesenvolupats: èxode rural.
    Països desenvolupats: entre ciutats, per motius d’estudis o laborals. Un grup
     important de jubilats es traslladen de les ciutats a llocs més tranquils o de
     clima més suau.




 Les migracions exteriors.
    Actualment es poden distingir dos fluxos:
       De països subdesenvolupats a països desenvolupats.
       Entre països desenvolupats.
La globalització de l'economia ha creat diferències enormes
 MIGRACIONS        entre els països pobres (Sud) i els països rics (Nord).
 ENTRE SUD I       Aquestes diferències provoquen fluxos de migració molt
    NORD           potents, des de les àrees de pobresa cap a les regions de
                   benestar econòmic.



                   En època de desenvolupament econòmic, els països
                   desenvolupats permetien i organitzaven aquesta
                   immigració, ja que necessitava mà d'obra barata, poc
                   conflictiva i que fes les feines menys qualificades



                   Amb la crisi econòmica, els països receptors han
característiques   establert contingents d'entrada, restriccions i controls
                   rigorosos per evitar-ne l'entrada il·legal.



                   La situació dels països pobres fa que no s’aturin les
                   migracions, el que ocasiona el fenòmen dels “sense
                   papers”
Causa: la caiguda del sistema comunista a l'Europa de
                 l'Est i a l'antiga Unió Soviètica.
LES MIGRACIONS
                 Conseqüència: emigració cap als països del centre i de
  ENTRE EST I
                 l'oest d'Europa.
     OEST
                 Característiques: migrants amb un nivell de formació alt,
                 que fan feines poc qualificades



                 Causa: persones amb un nivell econòmic i professional
  MIGRACIONS
                 elevat que cerquen les millors ofertes laborals.
 ENTRE PAÏSOS
                 Conseqüència: beneficien els països amb recursos
DESENVOLUPATS
                 econòmics més elevats (EEUU, Alemanya).
PRINCIPALS RUTES MIGRATÒRIES
3. – ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS

   EFECTES PELS PAÏSOS D’ORIGEN

                MERCAT DE         Països amb població jove sense feina, el que
                TREBALL
                                  origina una fortes tensions internes

  BENEFICIS
                 ENTRADA DE       Els emigrants envien diners en divises fortes
                 CAPITALS
                                  als seus països d’origen



                FAMILIAR
                                  Famílies trencades amb la marxa d’un o dels
                                  dos progenitors

                                  Els homes emigren més que les dones, el que
                 DESEQUILIBRIS
                 DE SEXES         origina un desequilibri en funció del sexe amb
                                  greus repercusion demogràfiques i socials
 PROBLEMÀTICA
                                  Els joves emigren més que els vells i els nens,
                 DESEQUILIBRIS
                 PER EDATS        el que desequilibra l’estructura per edats de la
                                  població

                                  Són les persones més formades i emprenedores
                 PERSONAL
                 QUALIFICAT       les que emigren, les més necessaries pel
                                  desenvolupament del país
EFECTES PELS PAÏSOS RECEPTORS
               MERCAT DE         Arribada de treballadors que cobreixen les
               TREBALL           necessitats de mà d’obra del mercat de treball


               ECONOMIA
                                 Augment de la població que consumeix productes,
                                 paga impostos i dinamitza l’economia


 BENEFICIS
               DEMOGRAFIA
                                 Arribada de població jove que compensa la disminució
                                 de la natalitat dels països receptors



               ENRIQUIMENT       La presència de persones amb diferents origens
               CULTURAL          enriqueix la vida social i cultural del país




               SERVEIS PÚBLICS
                                 L’entrada massiva en poc temps pot saturar els
                                 serveis públics


                                 Sovint viuen en barris marginals de les grans ciutats
PROBLEMÀTICA   GUETOS
                                 (guetos).


                                 Conflictes per la resistència d’alguns immigrants a
               XENOFÒBIA         integrar-se i per conductes racistes o xenòfobes per
                                 part d’algunes persones del país receptor
4. – LES MIGRACIONS A ESPANYA

                       Espanya ha estat un país d’emigrants al segle XIX i el
  MIGRACIONS
                       segle XX. Només a la darrera dècada del segle XX es va
  HISTÒRIQUES          invertir el corrent migratori




                       Les migracions interiors han transformat radicalment la
                       distribució de la població als darrers 150 anys en dos
     MIGRACIONS        elements claus:
      INTERIORS                  - Predomini de la població urbana
                                 - Creixement demogràfic de la perifèria enfront
                                 del centre de la Península (excepte Madrid)



                         Èxode rural: els agricultors van marxar de forma
                         masiva a les ciutats a partir del segle XIX a la
                         recerca de feina a la indústria
    característiques
                         Migracions interregionals: els treballadors emigraven
                         de les regions mes endarrerides (Andalusia, Galícia,
                         Extremadura...) cap a les més industrialitzades
                         (Catalunya, País Basc, Madrid...)
Espanya, fins la segona meitat del segle XX, era un país
                   econòmicament endarrerit. L'escassetat de feina i el
                   desig de millorar les condicions de vida van ser les causes
 MIGRACIONS
                   principals    d'aquesta   emigració   a   l'exterior.   Les
  EXTERIORS
                   destinacions principals van ser:
                              - Amèrica Llatina
                              - Europa.

                           Amèrica Llatina: destinació preferent al segle XIX i
                           les primeres dècades del segle XX donada l‘afinitat
                           cultural. Va ser també la destinació dels refugiats
                           republicans desprès de la Guerra Civil
característiques
                          Europa: es consolida com a principal destinació entre
                          1960 i 1990, gracies al gran desenvolupament
                          econòmic posterior a la Segona Guerra Mundial
5. – LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I CATALUNYA

  Espanya s'ha convertit en un PAÍS D'IMMIGRACIÓ. L'expansió del
  mercat laboral va crear una demanda de mà d'obra, sobretot en llocs de
  baixa qualificació, que va provocar una major obertura a la immigració
  exterior.


                                               Entre els anys 2000 i
                                               2005: gairebé un milió
                                               d’immigrants anual



                                               A partir del 2005 i amb
                                               l’inici de la crisi
                                               econòmica estancament
                                               de l’arribada d’immigrants
Immigració econòmica i laboral: és la cerca d'una feina
               i d'una qualitat de vida millors. Aquestes persones
               vénen de països menys desenvolupats: d'Àfrica, d'Àsia,
               de l'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est.


               Immigració de tipus residencial: persones que tenen
    Tipus      uns bons ingressos econòmics i vénen a Espanya per
               gaudir-ne. Aquestes persones procedeixen de països
d’immigrants   altament desenvolupats, principalment del Regne Unit i
               Alemanya.


               Immigració d'alt nivell professional i estudiants:
               personal qualificat que viuen temporalment a Espanya
               per motius laborals o per estudis.
•La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra arran
         del desenvolupament econòmic des de 1995.


         •La proximitat amb el continent africà converteix
         Espanya en la porta principal d’entrada d’ immigrants.

CAUSES
         •Els lligams historicoculturals amb América Llatina
         també afavoreixen l’arribada d’immigrants.


         •La caiguda del mur de Berlín i l’entrada a la Unió
         Europea han afavorit la immigració procedent de
         l’Europa Oriental –especialment de Romania-
CONSEQÜÈNCIES

 Creixement de la població: actualment Espanya té més de 47 milions d'habitants, 5,7
 milions dels quals són estrangers (més del 12% de la població total).

 Augment de la natalitat. Les dones immigrants tenen una taxa de fecunditat molt més
 elevada que la de les dones espanyoles. Aquesta aportació de població infantil frena
 l'envelliment de la població general

 Creixement econòmic del país, perquè aquestes persones fan feines que difícilment són
 demanades pels treballadors nacionals, perquè estan mal retribuïdes

 Impostos.Els immigrants amb permís de treball cotitzen a la Seguretat Social i paguen
 impostos com qualsevol altre ciutadà, de manera que contribueixen a pagar les pensions
 dels treballadors jubilats

 Dificultats d'integració i xenofòbia, perquè són persones amb costums molt diferents, a
 vegades amb una formació escassa i amb pocs recursos. Com a conseqüència d'aquests
 prejudicis de tipus social, els immigrants sovint tenen dificultats per trobar habitatge i
 per ser acceptats plenament en la societat
LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA
LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA

 Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants. el 2010 hi
 havia a Catalunya 1.091.433 estrangers amb permís de residència,la qual cosa
 suposa actualment el 14,5% dels 7.535.251 habitants de Catalunya.

 Majoritàriament, la principal destinació d'aquests immigrants ha estat l'àmbit
 metropolità de Barcelona. L'impacte de la població migrant també s'ha deixat sentir
 a ciutats mitjanes i nuclis rurals

 Actualment el 62,4% dels catalans són nascuts a Catalunya, un 20,2% van néixer a
 altres llocs d'Espanya i el 17,4% són d'origen estranger.

 La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les
 més destacades.

 Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30 anys. Domina la
 població masculina madura-jove. Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide
 d'edats catalana.
ELS FENOMENS MIGRATORIS

Contenu connexe

Tendances

Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbàjordimanero
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turismejordimanero
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriapcvcolegioaltet
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agrarisneusgr
 
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaProposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaRocio Avila
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAlocoserrallo
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsLourdes Escobar
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentjordimanero
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressionsmalbert1
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 

Tendances (20)

Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbàUnitat 11   2013 -14 - la ciutat i el món urbà
Unitat 11 2013 -14 - la ciutat i el món urbà
 
Tema15
Tema15Tema15
Tema15
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primària
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agraris
 
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjanaProposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
Proposta d'adaptació curricular l'edat mitjana
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Els espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primariEls espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primari
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 

En vedette

L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsEmpar Gallego
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmicsamelisgalmes
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficshistgeo345
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
Unitat Didàctica 2 DEFINITIU
Unitat Didàctica 2 DEFINITIUUnitat Didàctica 2 DEFINITIU
Unitat Didàctica 2 DEFINITIUamelisgalmes
 
Tema 06. Los movimientos de población.
Tema 06. Los movimientos de población.Tema 06. Los movimientos de población.
Tema 06. Los movimientos de población.charlifuster
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 

En vedette (20)

Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmics
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
Unitat Didàctica 2 DEFINITIU
Unitat Didàctica 2 DEFINITIUUnitat Didàctica 2 DEFINITIU
Unitat Didàctica 2 DEFINITIU
 
Tema 06. Los movimientos de población.
Tema 06. Los movimientos de población.Tema 06. Los movimientos de población.
Tema 06. Los movimientos de población.
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
Los Movimientos Migratorios
Los Movimientos MigratoriosLos Movimientos Migratorios
Los Movimientos Migratorios
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 

Similaire à ELS FENOMENS MIGRATORIS

Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. GeografiaLes Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. Geografiacintacidcid4
 
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Ingrid Caubet
 
Unitat 10 els fluxos migratoris
Unitat 10   els fluxos migratorisUnitat 10   els fluxos migratoris
Unitat 10 els fluxos migratorisjordimanero
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les MigracionsTema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracionsxavierpinyol
 
Unitat 7: la població
Unitat 7: la poblacióUnitat 7: la població
Unitat 7: la poblacióAlba
 
Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Eva Vilà
 
Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Eva Vilà
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleixToni Guirao
 
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisLa Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisEmpar Gallego
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajgutier4
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajesus gutierrez
 
Power introducció (1)
Power introducció (1)Power introducció (1)
Power introducció (1)Ingrid Caubet
 

Similaire à ELS FENOMENS MIGRATORIS (20)

Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. GeografiaLes Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
 
els moviments migratoris.pdf
els moviments migratoris.pdfels moviments migratoris.pdf
els moviments migratoris.pdf
 
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
 
Unitat 10 els fluxos migratoris
Unitat 10   els fluxos migratorisUnitat 10   els fluxos migratoris
Unitat 10 els fluxos migratoris
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
 
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les MigracionsTema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracions
 
Unitat 7: la població
Unitat 7: la poblacióUnitat 7: la població
Unitat 7: la població
 
6 Moviments migratoris
6 Moviments migratoris6 Moviments migratoris
6 Moviments migratoris
 
01 poblacio 2
01 poblacio 201 poblacio 2
01 poblacio 2
 
Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.
 
Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
 
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisLa Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 
05. la població espanyola
05. la població espanyola05. la població espanyola
05. la població espanyola
 
LA POBLACIÓ
LA POBLACIÓLA POBLACIÓ
LA POBLACIÓ
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 
Power introducció (1)
Power introducció (1)Power introducció (1)
Power introducció (1)
 
Power introducció (1)
Power introducció (1)Power introducció (1)
Power introducció (1)
 

Plus de locoserrallo

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial locoserrallo
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESlocoserrallo
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALlocoserrallo
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIlocoserrallo
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAlocoserrallo
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAlocoserrallo
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 

Plus de locoserrallo (12)

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 

ELS FENOMENS MIGRATORIS

  • 1. ELS FENOMENS MIGRATORIS Unitat 15 0.-INTRODUCCIÓ Índex general 1.- LES MIGRACIONS AVUI 2. – LES RUTES MIGRATORIES 3. – ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS 4. – LES MIGRACIONS A ESPANYA 5. – LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I CATALUNYA
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un altre. Implica canvi de residència temporal o permanent. EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ PAÍS DE PAÍS DESTÍ D’ORIGEN FACTORS DE FACTORS REPULSIÓ D’ATRACCIÓ RETORN EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen. IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou. RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de passar un temps fora.
  • 3. Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser negatiu en el cas que hi hagi més emigrants que immigrants o positiu en el cas contrari. SM = I - E Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants). CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E) Als darrers anys, el fenomen de les migracions és un factor decisiu per explicar els canvis demogràfics accelerats que es produeixen als països desenvolupats.
  • 4. 1.- LES MIGRACIONS AVUI En un món cada vegada més globalitzat i més LES interconnectat, el fenomen migratori ha adquirit una MIGRACIONS dimensió planetària. ECONÒMIQUES: recerca de feina i salaris més alts que els del país d'origen POLÍTIQUES: guerres, persecucions, etc CAUSES MEDIAMBIENTALS: terratremols, sequeres, inundacions, contaminació, etc
  • 5. CLASSIFICACIÓ DE LES MIGRACIONS INTERIORS (Nacionals): dins d’un mateix país EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES EXTERIORS (Internacionals) PERMANENTS: sense retorn al país d’origen EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ TEMPORALS: amb retorn al país d’origen QUALIFICATS: persones amb estudis a la recerca de feines qualificades(investigadors, enginiers, etc) EN FUNCIÓ DE LA FORMACIÓ SENSE FORMACIÓ: persones sense estudis a la recerca de treballs no qualificats LEGALITZATS: amb permís residència i de treball EN FUNCIÓ DE LA REFUGIATS: migrants forçosos per guerres i desastres SITUACIÓ LEGAL naturals INDOCUMENTATS: sense permís de residència i treball
  • 6.
  • 7. 2. – LES RUTES MIGRATORIES Les migracions o moviments de població han estat A) LES MIGRACIONS constants al llarg de tota la història, ja que els Homo HISTÒRIQUES sapiens van colonitzar tot el món a partir de l’Africa
  • 8. LES MIGRACIONS Del segle XVI al segle XX els europeus han estat EUROPEES protagonistes del fenòmen migratori a nivell mundial •Segles XVI-XVII. Migracions de espanyols i portuguesos cap a LES COLONIES AMERICANES •Segles XVIII-XIX. Migracions dels europeos cap a les seves colònies distribuides a tot el món. A Rússia; poblament de Sibèria Procés •Segles XVI-XIX. Població africana que són portats de forma forçada (esclaus) cap a Amèrica •Segles XIX i XX. Migracions masives d’europeus cap als països ja independents d’Amèrica (particularment EEUU)
  • 9.
  • 10. B) LES MIGRACIONS ACTUALS Les migracions interiors.  Països subdesenvolupats: èxode rural.  Països desenvolupats: entre ciutats, per motius d’estudis o laborals. Un grup important de jubilats es traslladen de les ciutats a llocs més tranquils o de clima més suau. Les migracions exteriors.  Actualment es poden distingir dos fluxos:  De països subdesenvolupats a països desenvolupats.  Entre països desenvolupats.
  • 11. La globalització de l'economia ha creat diferències enormes MIGRACIONS entre els països pobres (Sud) i els països rics (Nord). ENTRE SUD I Aquestes diferències provoquen fluxos de migració molt NORD potents, des de les àrees de pobresa cap a les regions de benestar econòmic. En època de desenvolupament econòmic, els països desenvolupats permetien i organitzaven aquesta immigració, ja que necessitava mà d'obra barata, poc conflictiva i que fes les feines menys qualificades Amb la crisi econòmica, els països receptors han característiques establert contingents d'entrada, restriccions i controls rigorosos per evitar-ne l'entrada il·legal. La situació dels països pobres fa que no s’aturin les migracions, el que ocasiona el fenòmen dels “sense papers”
  • 12. Causa: la caiguda del sistema comunista a l'Europa de l'Est i a l'antiga Unió Soviètica. LES MIGRACIONS Conseqüència: emigració cap als països del centre i de ENTRE EST I l'oest d'Europa. OEST Característiques: migrants amb un nivell de formació alt, que fan feines poc qualificades Causa: persones amb un nivell econòmic i professional MIGRACIONS elevat que cerquen les millors ofertes laborals. ENTRE PAÏSOS Conseqüència: beneficien els països amb recursos DESENVOLUPATS econòmics més elevats (EEUU, Alemanya).
  • 14. 3. – ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS EFECTES PELS PAÏSOS D’ORIGEN MERCAT DE Països amb població jove sense feina, el que TREBALL origina una fortes tensions internes BENEFICIS ENTRADA DE Els emigrants envien diners en divises fortes CAPITALS als seus països d’origen FAMILIAR Famílies trencades amb la marxa d’un o dels dos progenitors Els homes emigren més que les dones, el que DESEQUILIBRIS DE SEXES origina un desequilibri en funció del sexe amb greus repercusion demogràfiques i socials PROBLEMÀTICA Els joves emigren més que els vells i els nens, DESEQUILIBRIS PER EDATS el que desequilibra l’estructura per edats de la població Són les persones més formades i emprenedores PERSONAL QUALIFICAT les que emigren, les més necessaries pel desenvolupament del país
  • 15. EFECTES PELS PAÏSOS RECEPTORS MERCAT DE Arribada de treballadors que cobreixen les TREBALL necessitats de mà d’obra del mercat de treball ECONOMIA Augment de la població que consumeix productes, paga impostos i dinamitza l’economia BENEFICIS DEMOGRAFIA Arribada de població jove que compensa la disminució de la natalitat dels països receptors ENRIQUIMENT La presència de persones amb diferents origens CULTURAL enriqueix la vida social i cultural del país SERVEIS PÚBLICS L’entrada massiva en poc temps pot saturar els serveis públics Sovint viuen en barris marginals de les grans ciutats PROBLEMÀTICA GUETOS (guetos). Conflictes per la resistència d’alguns immigrants a XENOFÒBIA integrar-se i per conductes racistes o xenòfobes per part d’algunes persones del país receptor
  • 16. 4. – LES MIGRACIONS A ESPANYA Espanya ha estat un país d’emigrants al segle XIX i el MIGRACIONS segle XX. Només a la darrera dècada del segle XX es va HISTÒRIQUES invertir el corrent migratori Les migracions interiors han transformat radicalment la distribució de la població als darrers 150 anys en dos MIGRACIONS elements claus: INTERIORS - Predomini de la població urbana - Creixement demogràfic de la perifèria enfront del centre de la Península (excepte Madrid) Èxode rural: els agricultors van marxar de forma masiva a les ciutats a partir del segle XIX a la recerca de feina a la indústria característiques Migracions interregionals: els treballadors emigraven de les regions mes endarrerides (Andalusia, Galícia, Extremadura...) cap a les més industrialitzades (Catalunya, País Basc, Madrid...)
  • 17.
  • 18. Espanya, fins la segona meitat del segle XX, era un país econòmicament endarrerit. L'escassetat de feina i el desig de millorar les condicions de vida van ser les causes MIGRACIONS principals d'aquesta emigració a l'exterior. Les EXTERIORS destinacions principals van ser: - Amèrica Llatina - Europa. Amèrica Llatina: destinació preferent al segle XIX i les primeres dècades del segle XX donada l‘afinitat cultural. Va ser també la destinació dels refugiats republicans desprès de la Guerra Civil característiques Europa: es consolida com a principal destinació entre 1960 i 1990, gracies al gran desenvolupament econòmic posterior a la Segona Guerra Mundial
  • 19. 5. – LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I CATALUNYA Espanya s'ha convertit en un PAÍS D'IMMIGRACIÓ. L'expansió del mercat laboral va crear una demanda de mà d'obra, sobretot en llocs de baixa qualificació, que va provocar una major obertura a la immigració exterior. Entre els anys 2000 i 2005: gairebé un milió d’immigrants anual A partir del 2005 i amb l’inici de la crisi econòmica estancament de l’arribada d’immigrants
  • 20. Immigració econòmica i laboral: és la cerca d'una feina i d'una qualitat de vida millors. Aquestes persones vénen de països menys desenvolupats: d'Àfrica, d'Àsia, de l'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est. Immigració de tipus residencial: persones que tenen Tipus uns bons ingressos econòmics i vénen a Espanya per gaudir-ne. Aquestes persones procedeixen de països d’immigrants altament desenvolupats, principalment del Regne Unit i Alemanya. Immigració d'alt nivell professional i estudiants: personal qualificat que viuen temporalment a Espanya per motius laborals o per estudis.
  • 21. •La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra arran del desenvolupament econòmic des de 1995. •La proximitat amb el continent africà converteix Espanya en la porta principal d’entrada d’ immigrants. CAUSES •Els lligams historicoculturals amb América Llatina també afavoreixen l’arribada d’immigrants. •La caiguda del mur de Berlín i l’entrada a la Unió Europea han afavorit la immigració procedent de l’Europa Oriental –especialment de Romania-
  • 22.
  • 23. CONSEQÜÈNCIES Creixement de la població: actualment Espanya té més de 47 milions d'habitants, 5,7 milions dels quals són estrangers (més del 12% de la població total). Augment de la natalitat. Les dones immigrants tenen una taxa de fecunditat molt més elevada que la de les dones espanyoles. Aquesta aportació de població infantil frena l'envelliment de la població general Creixement econòmic del país, perquè aquestes persones fan feines que difícilment són demanades pels treballadors nacionals, perquè estan mal retribuïdes Impostos.Els immigrants amb permís de treball cotitzen a la Seguretat Social i paguen impostos com qualsevol altre ciutadà, de manera que contribueixen a pagar les pensions dels treballadors jubilats Dificultats d'integració i xenofòbia, perquè són persones amb costums molt diferents, a vegades amb una formació escassa i amb pocs recursos. Com a conseqüència d'aquests prejudicis de tipus social, els immigrants sovint tenen dificultats per trobar habitatge i per ser acceptats plenament en la societat
  • 24. LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants. el 2010 hi havia a Catalunya 1.091.433 estrangers amb permís de residència,la qual cosa suposa actualment el 14,5% dels 7.535.251 habitants de Catalunya. Majoritàriament, la principal destinació d'aquests immigrants ha estat l'àmbit metropolità de Barcelona. L'impacte de la població migrant també s'ha deixat sentir a ciutats mitjanes i nuclis rurals Actualment el 62,4% dels catalans són nascuts a Catalunya, un 20,2% van néixer a altres llocs d'Espanya i el 17,4% són d'origen estranger. La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc són les més destacades. Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30 anys. Domina la població masculina madura-jove. Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edats catalana.