1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
Unitat 6
Índex general
0.-INTRODUCCIÓ
1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA

2. 0. INTRODUCCIÓ
CONSTITUCIÓ LLEI FONAMENTAL QUE REGULA ELS DRETS
1978 I DEURES DEL CIUTADANS
FORMA DE GOVERN MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
Regula els aspectes
ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE
més importants del FORMA D’ESTAT
DRET
sistema polític
ESTRUCTURA
ESTAT DE LES AUTONOMIES
TERRITORIAL
ES UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DE L’ESTAT
CATALUNYA ESPANYOL AMB UN ESTATUT D’AUTONOMIA

3. 1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA El rei és Cap de l’Estat, però el poder
PARLAMENTÀRIA el té el parlament, triat pels ciutadans
Personificada en el REI, és la personificació de
l’ESTAT a nivell internacional
LA CORONA
La monarquia es vitalícia i hereditària, i no està
subjecta a responsabilitat

4. DIVISIÓ DE PODERS
PODER PODER PODER
LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL
PARLAMENT GOVERN TRIBUNALS DE
Capacitat de Capacitat JUSTÍCIA
fer les lleis d’aplicar les Capacitat de jutjar
lleis qui no compleix les
lleis

5. PODER
CONGRÉS DELS
LEGISLATIU
DIPUTATS
PARLAMENT o
bicameral
CORTS GENERALS
SENAT
APROVAR LES LLEIS
FUNCIONS CONTROLAR L’ACCIÓ DEL GOVERN
NOMENAR O DESTITUIR (MOCIÓ DE CENSURA)
EL PRESIDENT DEL GOVERN

6. PODER
PRESIDENT
EXECUTIU
tria
GOVERN format per
MINISTRES
EXECUTAR les lleis del Parlament
FUNCIONS Fixar els OBJECTIUS de l’acció del govern
Establir les ESTRATÈGIES per assolir els
objectius

7. PODER
JUDICIAL
JUTGES I TRIBUNALS DE Jutgen qui no compleix les
JUSTÍCIA lleis
Per controlar la
TRIBUNAL
constitucionalitat de les
CONSTITUCIONAL
lleis
TIPUS DE
TRIBUNALS DE
JUSTÍCIA Màxim òrgan del poder
TRIBUNAL SUPREM judicial i darrer tribunal
d’apel·lació

8. El poble és el darrer dipositari del
SOBIRANIA
poder, ja que tria directament els
NACIONAL
seus representants al PARLAMENT
com
Cada 4 anys els ciutadans trien els candidats que
presenten els PARTITS POLÍTICS
NIVELL NIVELL
ESTATAL AUTONÒMIC
PSOE. Partit Socialista Obrer Espanyol PNV. Partit Nacionalista Vasc
PP. Partit Popular CiU. Convergència i Unió
IU. Esquerra Unida ERC. Esquerra Republicana de
Etc Catalunya
Etc

9. 2. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
CONSTITUCIÓ
ESTABLEIX L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
1978
Estat DESCENTRALITZAT format per COMUNITATS
AUTÒNOMES, amb competències per poder
gestionar el seu propi territori
objectius
Reconeixer la pluralitat Apropar la gestió política als
de llengües, tradicions i ciutadans i fer-la més eficaç
cultures existents a
l’Estat espanyol
L’Estat Espanyol reconeix disset comunitats
autònomes i dues ciutats amb un règim especial
d’autonomia: Ceuta i Melilla

11. La Constitució fixa les competències de l’ESTAT (en exclusiva per assegurar la
unitat de l’Estat) i de les COMUNITATS AUTÒNOMES (per gestionar el seu
territori)
Relacions Internacionals
Defensa
ESTAT Sistema Monetari
Legislació penal
etc
COMPETÈNCIES
Sanitat
Urbanisme
COMUNITATS
Agricultura
AUTÒNOMES
Cultura
etc
No totes les Comunitats Autònomes tenen les
mateixes competències. Les Comunitats
Històriques (Catalunya, Pais Vasc i Galícia) han
assumit més competències que la resta de
autonomies

12. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES
COMUNITATS AUTÒNOMES
Llei bàsica que regula el funcionament de la
ESTATUT
Comunitat Autònoma, les seves competències
D’AUTONOMIA
i les seves institucions
INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
PARLAMENT O ASSAMBLEA. Triada pels ciutadans, aprova les lleis i
tria el President
PRESIDENT. Representant de la Comunitat Autònoma, s’encarrega de
formar i dirigir el GOVERN AUTONÒMIC (la Generalitat en el cas de
Catalunya)
GOVERN AUTONÒMIC. Format pel president i el seus consellers,
s’encarrega d’aplicar les lleis del parlament
CANÀRIES Cabildos
Les illes que formen les
Comunitats de Canàries i les
Balears tenen una
administració pròpia
BALEARS Consells Insular

13. 3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
És un territori amb una llengua, una història i una cultura
CATALUNYA própies que ha demanat en diverses ocasions a partir del
segle XIX la capacitat d’autogovernar-se
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’AUTOGOVERN
SEGLE XIX. Amb la RENAIXENÇA es recupera la identitat diferenciada
de Catalunya i es demana l’autogovern, que s’aconsegueix breument amb
la MANCOMUNITAT (1913-1925)
2na REPÚBLICA. Al 1932 amb l’ESTATUT DE NÚRIA la 2na REPÚBLICA
atorga l’autogovern a Catalunya, però al 1938 el dictador FRANCO
deroga la Generalitat.
DEMOCRÀCIA 1978-2012. La Constitució de 1978 crea l’ESTAT DE LES
AUTONOMIES i permet restablir la GENERALITAT DE CATALUNYA

14. ESTATUT Llei que defineix les institucions polítiques de
D’AUTONOMIA DE Catalunya, les seves competències i les relacions
CATALUNYA amb l’Estat Espanyol
ESTATUT DE SAU (1979)
Al 2006 es va aprovar un nou Estatut
ESTATUT d’Autonomia per adaptar l’autogovern a la
DEL 2006 nova realitat política, social i econòmica de
Catalunya

15. LA GENERALITAT: les institucions d’autogovern
PARLAMENT. Format per 135 membres i triat per Sufragi Universal
cada 4 anys.
Funcions: legislar i controlar el Govern.
LA PRESIDÈNCIA. El President de la Generalitat és triat pel Parlament i
és el màxim representant de l’Estat a Catalunya.
Funcions: triar i presidir el Consell Executiu.
CONSELL EXECUTIU. Integrat pel President els consellers de les
diferents àrees del govern.
Funcions: executar les lleis del Parlament

16. Dret Català
Cultura
Urbanisme
EXCLUSIVES
Administració local
Benestar Social
etc
COMPETÈNCIES
Comerç
Indústria
COMPARTIDES Sanitat
Educació
etc
Diners que l’Estat
Transferències trasfereix a les autonomies
de l’Estat en funció de les
competències traspassades
INGRESSOS
Taxes
Recursos propis Impostos
Crèdits

17. 4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
El model d’organització territorial a Catalunya és complexe,
ja que és marcat per la Constitució i l’Estatut d’Àutonomia
Funcions de les Diputacions
Provincials:
CONSTITUCIÓ PROVÍNCIES -Circumscripció electoral
-Divisió de l’Administració Central
-Cooperació amb els municipis
Unitat territorial i política
MUNICIPIS
més petita
ESTATUT
COMARQUES Agrupació de municipis
D’AUTONOMIA
VEGUERIES Agrupació de comarques

18. Unitat territorial i política bàsica. Catalunya
MUNICIPI està formada per 947 municipis
És l’Administració més Format per un territori i un o
propera al ciutadà més nuclis de població
El poble elegeix
democràticament els regidors,
que trien a l’alcalde
Competències:
-Urbanisme
Govern d’un -Serveis Bàsics
AJUNTAMENT
municipi -Seguretat ciutadana
-Turisme
-etc
Recursos:
-Impostos propis (IBI)
-Transferències de l’Estat i la
Comunitat Autònoma en funció
de la població

19. Unitat territorial i política formada per una
COMARCA agrupació de municipis. Actualment n’hi ha 41
comarques
Format per regidors dels
ajuntaments de la comarca
Competències:
-Ordenació del territori
CONSELL Govern d’una -Serveis Socials
COMARCAL comarca -Cultura
-Educació
-etc
Recursos:
-Transferències de la
Comunitat Autònoma en funció
de la població
La comarca és considerada la unitat territorial natural de
HISTÒRIA Catalunya, enfront la província imposada per l’Estat. Ja van
ser creades a la 2a República i reinstaurades al 1987

21. 5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA
CARACTERÍSTIQUES de la societat catalana espanyola
SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. Predomini del sector terciari o de
serveis (comerç, turisme, etc)
CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. La activitat econòmica
i la població s’han desplaçat als darrers dos segles de l’interior cap a la
costa i de les àrees rurals a les ciutats
CANVI CULTURAL. La realitat econòmica, els canvis polítics i el nou
paper de la dona han transformat les formes de treball, de vida, de
costums i fins hi tot l’estructura familiar

22. L’estructura familiar, base de les relacions
ESTRUCTURA
socials ha patit una transformació accelerada als
FAMILIAR darres 50 anys
Matrimonis heterosexuals
Matrimonis homosexuals
Parelles de fet
Família extensa (avis, pares, fills, etc)
TIPUS
D’ESTRUCTURA Família Nuclear (pares i fills)
FAMILIAR
Familia monoparental (pares o mare i fills)
Família unipersonal (persones que viuen sóles)

23. LA SOCIETAT Gràcies al desenvolupament econòmic de les
DEL darreres dècades Espanya és un país ric que
BENESTAR disfruta de l’anomenada societat del benestar
EDUCACIÓ. Universal i gratuïta dels 3 als
16 anys i amb un percentatge d’universitaris
propera al 20%
SANITAT. Universal i gratuïta. Espanya es
INDICADORS el primer país del món en transplantament
d’òrgans
ESPERANÇA DE VIDA. Una de les més altes
del món (79 homes i 85 dones)
CONSUM. Espanya és un país amb una alta
RENDA PER CÀPITA, el que ha permès el
desenvolupament d’una societat de consum