2. MECANISMES MECANISME: Combinació d’operadors que tenen com a funció produir, transformar o controlar un moviment OPERADOR: Objecte que realitza una funció tecnològica dintre d’un conjunt.
3. TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT Les màquines tenen uns mecanismes que transmeten i modifiquen la força i el moviment des de l’element motriu fins el que realitza l’acció. Hi ha dos tipus de mecanismes Segons el tipus de transmissió de moviment Segons el tipus de transformació del moviment
4. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT Mecanismes de transmissió directa Rodes de fricció Per engranatges Mitjançant elements flexibles Transmissió per corretja Transmissió per cadena
5. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DIRECTA Quan es realitza una transmissió de movimentes treballa amb arbres, eixos o acoblaments Eix: suport fix de forma cilíndrica que serveix per que un altre element pugui girar al seu voltant Arbre: Barra cilíndrica que gira i transmet un moviment circular Acoblament: Element que permet unir dos arbres o dos eixos
6. RODES DE FRICCIÓ Sistema basat en 2 rodessolidàriesambelsseuseixos a onelsseusperímetres es troben en contacte directe El moviment es transmetd’una roda a una altreperfricció
7. RODES DE FRICCIÓ Des del punt de vista tecnològic cal tenir en compte 4 elements Que estanlligatssegons la expressiómatemàtica
8. ENGRANATGES Mecanisme format per dues rodes dentades construides de forma que els sortints d’una (dents) encaixen sense topar en els entrants de l’altra i transmeten el moviment circular i la potència per empenyiment directe.
12. EXERCICIS ENGRANATGES Calcula la freqüència de gir de sortida (n2)i la relació de transmissió (i) d’un sistema de transmissió de moviment com el de la figura següent: z1=50 z2= 150 n1=100rpm
13. EXERCICIS ENGRANATGES Un mecanisme reductor de velocitats fa girar la roda motriu a 40 rpm i la roda conduïda a 30 rpm. Dibuixa el sistema i calcula la relació de transmissió
14. EXERCICIS ENGRANATGES Un sistema de transmissió per roda dentada fa girar la roda conduÏda de 20 dents a 150 rpm. Sabent que la relació de transmissió del sistema és de 2,5 , calcula: La freqüència de gir de la roda motriu (n1) El nombre de dents de la roda motriu (z1)
16. TRANSMISSIÓ PER CORRETJA Està formada per 2 politjes unides mitjançant una corretja de secció rectangular. El sentit de gir de les dues politjes és el mateix i per invertir-ho cal encreuar la corretja tenint cura de que no fregui una part amb l’altra
17. TRANSMISSIÓ PER CORRETJA La relació de transmissió s’obté com : i= Diàmetre conductora/Diàmetre conduïda i= velocitat conduida/ velocitat conductora
18. TRANSMISSIÓ PER CADENA Es fa servir pertransmetre un movimentgiratori entre dos eixosdistants La transmissió de moviments entre elseixosacompleixl’expressió
19. TRANSMISSIÓ PER CADENA Possibilitats de multiplicador de velocitats Disminuir la velocitat de gir Augmentar la velocitat de gir
20. TRANSMISSIÓ PER CADENA Possibilitats de multiplicador de velocitats Mantenir la velocitat de gir Invertir el sentit de gir
21. TRANSMISSIÓ PER CADENA Relació de transmissió Es fa igual que en el cas delsengranatges N voltes roda conduida Dents roda motriu I = -------------------------------- = ---------------------------- N voltes roda motriu Dents roda conduida
22. EXERCICIS TRANSMISSIONS 1- Calcula la velocitat angular d'una politja de 30 cm de diàmetre si rep el moviment a través d'una corda que passa per una roda acanalada de 15 cm de diàmetre i que gira a 100 rad/s.És un sistema reductor o multiplicador? 2- Determina el radi que ha de tenir una politja que gira a 50 rad/s i que en fa girar una altra de radi 8 cm a150 rad/s a través d'una corretja.És un sistema reductor o multiplicador?
23. ELEMENTS AUXILIARS PER A LA TRANSMISSIÓ SUPORTS: peces que sostenen en dos o més punts els eixos o els arbres de transmissió. BOIXES: s’encarreguen de facilitar el gir de l’arbre o eix acoblat a l’interior COIXINETS: formats per 2 anells concentrics entre els quals hi ha elements rodadors. Un anell va fixat al suport i l’altre a l’eix de transmissió XAVETES: peces que permeten fixar els elements de transmissió de moviment rotatori en un arbre o eix, alhora que en faciliten l’acoblament i la separació LLENGUETES: Semblant a les xavetes però permeten el desplaçament longitudinal entre les peces que uneixen.
24. TRENS DE MECANISMES Combinacions de diversos mecanismes de forma que un mecanisme és impulsat per un element anterior i a la vegada impulsa el següent
25. TRENS DE MECANISMES Relació de transmissió: quocient entre la velocitat de l’eix de sortida (v) i la velocitat de l’eix d’entrada o eix motriu. Politjes Diametre elements que impulsen i= --------------------------------------------- Diàmetre elements que són impulsats
27. MECANISME BIELA-MANOVELLA És un mecanisme utilitzat en els motors d’explosió i format bàsicament per 3 elements 1- Embol o pistó 2- Biela 3- Manovella o cigonyal
31. LLEVES I EXCÈNTRIQUES Les lleves i excèntriques són mecanismes que permeten transformar un moviment circular d’un eix en un moviment alternatiu rectilini, però no pas a l’inrevès
32. LLEVES I EXCÈNTRIQUES Lleva: peça en forma de disc que té a la periferia un perfil determinat amb la finalitat que l’element accionat faci un moviment alternatiu periodic
33. LLEVES I EXCÈNTRIQUES Excèntrica: disc o cilindre l’eix del qual no coincideix amb el centre geomètric de la peça.
38. MECANISME PINYO-CREMALLERA Cremallera: roda dentada de diàmetre primitiu infinit i per tant amb el mateix mòdul que el pinyo. La cremallera en engranar amb el pinyó descriu un moviment rectilini
39. CARGOL O VIS SENSE FI Mecanisme que permet l’acoblament entre una rosca i una roda dentada i per tant la transmissió d’un moviment circular entre dos eixos que s’entrecreuen i formen un angle de 90º
40. Creu de malta Mecanisme que permet transformar el moviment circular continu en un moviment circular intermitent.
41. EMBRAGATGES Mecanisme que permet connectar o desconnectar un eix o un arbre motriu amb un altre eix o arbre conduït, per aconseguir que tots dos tinguin o no la meteixa velocitat de rotació
43. INVERSORS DE GIR Són mecanismes que permeten invertir el sentit de gir per fer que una màquina funcioni en dos sentits. Són formats per uns engranatges especials anomenats engranatges epicicloïdals o planetaris. Elsautomòbilsdisposend’aquests mecanismes.
