2.  El barroc musical es desenvolupa des del segle XVII, amb
l'aparició de la primera òpera, fins a la mort de Johann
Sebastian Bach el 1750.
 El seu nom procedeix del portuguès Barrueco que
significa perla gran i irregular.
 En aquesta època el poder real s'enforteix a causa de la
creació de la monarquia absolutista. La societat es
dividia en privilegiats i no privilegiats.
 Els homes rics i poderosos, usaven la música per mostrar
la seva superioritat al poble. La música llavors es torna
indispensable per a qualsevol activitat. El músic passa a
ser un servent més dels que acompanyaven als nobles i
els componian cançons.

3. La paraula és una descripció negativa de la música
ornamentada i adornada pesadament d'aquest
període. Més tard, el nom va arribar a ser aplicat
també a la seva arquitectura.
Els compositors més representatius d’aqueta època
són: Johann Sebastian Bach, George Frideric
Handel, Alessandro Scarlatti, Antonio Vivaldi, Georg
Philipp Telemann, Jean-Baptiste Lully, Arcangelo
Corelli, Claudio Monteverdi, Jean-Philippe Rameau
and Henry Purcell.

6. Un madrigal és una composició secular música vocal,
normalment una cançó de festa del Renaixement i
principis del Barroc. Tradicionalment, els madrigals
polifònics no estan acompanyats per instruments, el
nombre de veus varia de dos a vuit, i més
freqüentment de tres a sis. Després de la dècada de
1630, el madrigal es va començar a fondre amb la
cantata i el diàleg. Amb l'auge de l'òpera al segle XVII,
l'ària va gradualment desplaçar al madrigal.
Exemple: Thomas Morley Now is the month of
maying
http://youtu.be/EwJLKdU50KE

7. Aquesta cançó es delecta en el to de doble sentit. Aparentment és sobre el ball de
primavera, però això és una metàfora per al sexe. Per exemple, un “barley-break"
hauria suggerit l'activitat sexual a l'aire lliure (més aviat com podríem dir un
"rebolcada"). L'ús d'aquestes imatges i jocs de paraules es va incrementar durant el
Renaixement.
Now is the month of maying,
When merry lads are playing, fa la,
Each with his bonny lass
Upon the greeny grass. Fa la.
The Spring, clad all in gladness,
Doth laugh at Winter's sadness, fa la,
And to the bagpipe's sound
The nymphs tread out their ground. Fa la.
Fie then! why sit we musing,
Youth's sweet delight refusing? Fa la.
Say, dainty nymphs, and speak,
Shall we play at barley-break? Fa la.
Thomas Morley Now is the month of maying
http://youtu.be/EwJLKdU50KE

8. Una cantata (literalment "cantat", derivat de la paraula
italiana "cantare") és una composició vocal amb
acompanyament instrumental, generalment en diversos
moviments, sovint amb un cor.
El significat del terme va canviar a través del temps, des
del madrigal amb una veu única i simple de principis del
segle XVII, a la multi-veu "cantata da camara" i la "cantata
da chiesa" de finals d'aquest segle.
Johann Sebastian Bach: Cantata Jesu meine Freude BWV
227
http://youtu.be/XVa3nR-2bVc

9. L'òpera seria: és un terme musical italià que es refereix
a la noble i « seriós » estil de l'òpera italiana que
predominava a Europa des de la dècada de 1710 al
1770. El mateix terme va ser poc utilitzat en el moment
i només es va convertir en nom comú, un cop que
l'òpera seriosa s'estava convertint en moda, i comença
a ser vist com un gènere històric. El rival popular de
l'òpera seriosa era
Opera buffa: l’ òpera "còmica" que es va inspirar en la
improvisació de la “commedia dell'arte”. Al principi
caracteritzava els escenaris quotidians, dialectes
locals, i l'escriptura vocal simple.

10. La sarsuela: és un gènere líric-dramàtic espanyol que
alterna escenes parlades i cantades, aquesta última
amb la incorporació de la cançó operística i popular,
així com de la dansa. L'etimologia del nom no és
totalment clara, però alguns proposen que pot
derivar del nom d'un pavelló de caça real, el Palau
de la Zarzuela, aprop de Madrid, on, pel que sembla,
va ser presentat aquest tipus d'entreteniment per
primera vegada a la cort del Palau. Porta el nom del
lloc anomenat "la Zarzuela", a causa de l'abundància
d'esbarzers (zarzas) que hi van créixer, i així les
festes celebrades a l’indret es coneixien com
"Sarsueles".

11. Música Vocal Religiosa
Un oratori és una composició musical que inclou una
gran orquestra, un cor i solistes. Igual que una òpera,
un oratori inclou l'ús d'un cor, solistes, un conjunt,
diversos personatges distingibles, i àries. No obstant
això, l'òpera és teatre musical, mentre que l’oratori
és estrictament una peça de concert i en la temàtica
típica dels text s'aborden els temes sagrats, pel que
és adequat per al funcionament a l'església.
Haendel: The Messiah, Worthy is the Lamb
http://youtu.be/3x2fSxOeij4

12. En la música de l'església, la Passió és un terme per la
configuració de parts musicals cantades, normalment, en
forma de coral, dels textos evangèlics que cobreixen la
Passió de Jesús: els esdeveniments que van conduir a la
crucifixió de Jesús, i posant èmfasi en el patiment.
Les composicions musicals més protestants més
conegudes de la Passió són les de Johann Sebastian Bach,
que va escriure dues Passions que han sobreviscut
intactes fins als nostres dies: una basada en l'Evangeli de
Joan (la Passió segons Sant Joan) i l'altre en l'Evangeli de
Mateu (la Passió segons Sant Mateu).
http://youtu.be/-miQ6_FTtN0 Bach: St Matthew Passion

14. Fuga: és una tècnica de composició en dues
o més veus, construïda sobre un tema que
s'introdueix en el començament d'imitació
(repetició en diferents tons) i es repeteix
amb freqüència en el curs de la composició.
J.S. Bach : Tocata and Fugue in Dm
http://youtu.be/NEKF08t3mW4
Sonata: significa literalment una peça
tocada en lloc d'una cantata. En el barroc,
el terme "sonata" va ser aplicat a una
varietat d'obres per a instrument solista
com el teclat o el violí, i per als grups
d'instruments

15. Suite: és un conjunt ordenat de peces instrumentals i orquestrals
interpretades normalment en un concert. En l'època barroca la suite
estava definida amb més precisió, amb les peces unides per la
tonalitat i que consisteix en balls que solen anar precedits d'un
preludi o obertura.
http://youtu.be/qNhYVQM6TsM Badinerie Suite nº2 J.S. Bach
Concert: és una obra musical composta en general en tres parts o
moviments, en què (normalment) un instrument solista (per
exemple, un piano, violí, violoncel o flauta) s'acompanya d'una
orquestra (concert per a solista) o concerto grosso, que
contrastaven un petit grup d'instruments amb la resta de l'orquestra.