1. Tecnologies de gravació

2. Les dues classes principals de tecnologies de gravació de
sonido son la grabación analógica y la grabación digital.
●
●
Gravació analògica: es realitza amb un petit micròfon que
detecta canvis en la pressió atmosfèrica (ones de so
acústiques) i gravar-les com ones de só gràfiques en un
mitjà com un fonògraf o una cinta magnètica.
Gravació digital: utilitza les mateixes tecnologíes
analògiques, afegint la digitalizació de les dades i senyals
sonogràfiqus, permitint que aquests estiguin guardats i
transmessos en una major varietat de mitjans

3. Gravació Analògica

4. Grabació analògica de so:

●
●
●
Gravació mecànica analògica o gravació electromecànica
analògica.
Gravació magnética analògica o gravació electromagnètica
analògica.
Grabación òptica analògica o gravació fotogràfica del so.

5. Gravació digital de so

●
Gravació magnètica digital.
●
Gravació òptica digital.
●
Gravació magneto-òptica digital.

7. Sistemes que utilitzen mètodes digitals i analògics

8. Hi ha sistemes que utilitzen mètodes digitals i analògics, un
d'ells és el reproductor de disc compacte (CD). La música en
forma digital s'emmagatzema en el CD. Un sistema òptic de
díodes làser llegeix les dades digitals del disc quan aquest
gira i els transfereix al convertidor digital-analògic (DAC,
digital-to-analog converter). El DAC transforma les dades
digitals en un senyal analògic que és la reproducció elèctrica
de la música original. Aquest senyal s'amplifica i s'envia a
l'altaveu. Quan la música es va gravar en el CD es va utilitzar
un procés que, essencialment, era l'invers al descrit, i que
utilitza un convertidor analògic digital (ADC, analog-to-digital
converter).

9. El que determina la presència d'una gravació analògica o
digital no és el suport emprat, sino el tipus de senyal
gravada en ell.
●
●
Les senyals analògicas es denominen així,ja que
posseeixen una característica particular respecte a les
altres; la forma de la senyal és una còpia de l'original. És a
dir, si observéssim la senyal acústica original, aquesta seria
equivalent a la senyal resultant (ja sigui mecànica,
magnética u òptica) en la seva forma.
Per contra, la senyal digital es tradueix en codis binaris
que ja no tenen forma, sino que són una mera successió de
ceros i uns que, ja no tenen res a veure amb la senyal que
els ha originat, malgrat puedan reproducirla.

10. L'audio processat digitalment s'ha
avantatges que té respecte l'analògic:
●
●
●
imposat
per
les
L'audio analògic no suporta la multigeneració. Cada nova
còpia (còpia de còpia) produeix perdues, de forma que, el
senyal resultant cada vegada, té més renoll i es sembla
menys a l'original.
L'audio analògic es degrada amb facilitat. Les cintes se
desmagnetitzan si se'ls acosta un imant, els solcs d'un disc
de vinil sofreixen alteracions amb el pas constant de la
agulla, etc.
Mentre que els suports digitals estan en plena expansió, els
analògics han decrescut de forma exponencial.