1399 NOVES TECNOLOGIES EN BIBLIOTEQUES, ARXIUS I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ. 3, 5, 6 i 7 de novembre, 2014. WIKIPEDIA: EDICIÓ DE CONTINGUTS DES D’UNA UNITAT D’INFORMACIÓ. Desenvolupar les habilitats pròpies de la tecnologia wiki i fomentar la participació en el projecte Wikipedia des de les unitats d'informació: biblioteques, arxius i centres de documentació.

1. WIKIPEDIA EDICIÓ DE CONTINGUTS DES D’UNA UNITAT D’INFORMACIÓ
IVAP · 1399 NOVES TECNOLOGIES EN BIBLIOTEQUES, ARXIUS I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
NOVEMBRE 2014
FERRAN SANTONJA CERDÀ

2. 2
2
SOM BIBLIOTECARIS A QUI AGRADA REFLEXIONAR SOBRE ELS FONAMENTS TEÒRICS I ELS CONEIXEMENTS PRÀCTICS DE LA NOSTRA PROFESSIÓ

3. PERÒ QUAN PENSEM
EN VIQUIPÈDIA SOM
VENEDORS D'ENCICLOPÈDIES
A DOMICILI
3

4. Wikipedia és una enciclopèdia:
•Lliure
•Oberta
•Poliglota
•Col·laborativa
4

5. La paraula Wikipedia està formada a partir del mot hawaià wiki
i el grec παιδεία
Wiki-Wiki és l'autobús
llançadora de l'aeroport de Honolulu.
Wiki en hawaià vol dir «ràpid»
El sufix «-pèdia» prové
del grec clàssic παίδεια
que vol dir «educació»
o «ensenyament»
5

6. 6
6

7. Wikipedia és un projecte iniciat
el gener de 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger
Història
El març de 2000, Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte d'enciclopèdia lliure amb la participació no remunerada de professors universitaris.
L'ambiciós projecte estava basat en el clàssic sistema acadèmic de revisió per parells, dissenyat per aconseguir uns articles de qualitat comparable als de les enciclopèdies professionals.
7

8. La idea germinal de societat- xarxa ja estava clara:
Creació de coneixement mitjançant aportació i revisió d'informació, a partir d'un procés d'intel·ligència col·lectiva i TIC
8

9. QUINES TIC FAN POSSIBLE WIKIPEDIA?
9

10. Wikipedia fa servir MediaWiki
MediaWiki és programari wiki de codi obert, escrit en PHP i construït sobre la base de dades MySQL. MediaWiki està sota la llicència pública general de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundació Wikimedia.
Una wiki és una producció textual col·laborativa d’edició a la web des del navegador. La primera wiki la va crear Ward Cunningham a Portland (Oregon) el 1995.
Recordem que MySQL era un projecte suec que el gener de 2008 va ser comprat per Sun Microsystems, i l'abril del 2009 per Oracle.
TECNOLOGIA / SOFTWARE
10

11. 11
TECNOLOGIA
HARDWARE
La Wikipedia funciona actualment
gràcies a clústers de servidors de Linux
(principalment Ubuntu), amb alguns OpenSolaris.
Ha de resoldre desenes de milers de peticions per segon

12. Hi ha servidors a
Florida, Amsterdam i Seül
12

13. 13
DADES
287 edicions - idiomes
34 milions d’articles
25.000 - 60.000 peticions / segon


14. 1
English
4,610,214
2
Swedish
1,943,619
3
Dutch
1,790,653
4
German
1,760,269
5
French
1,547,447
6
Cebuano
1,173,963
7
Waray-Waray
1,156,613
8
Russian
1,150,517
9
Italian
1,145,720
10
Spanish
1,127,484
11
Vietnamese
1,108,323
12
Polish
1,066,389
13
Japanese
927,742
14
Portuguese
843,514
15
Chinese
788,106
Les llengües amb major nombre d’articles són les següents:
De les 287 edicions, 23 superen els 300.000 articles.

15. 16
Ukrainian
527,694
17
Catalan
437,495
18
Norwegian
431,343
19
Persian
424,751
20
Finnish
355,599
21
Indonesian
348,468
22
Arabic
336,613
23
Czech
305,180
24
Korean
289,758
25
Malay
268,663
26
Hungarian
266,797
27
Romanian
252,375
28
Serbian
252,292
29
Turkish
234,678
30
Serbo-Croatian
225,082
31
Minangkabau
221,056
32
Kazakh
208,505
33
Basque
202,749
34
Esperanto
202,334
35
Slovak
195,047
36
Danish
191,570
37
Lithuanian
167,289
38
Bulgarian
166,651
39
Hebrew
161,619
40
Croatian
148,492
41
Slovenian
142,202
42
Armenian
133,565
43
Uzbek
127,698
44
Estonian
126,648
45
Volapük
119,332
46
Norwegian
117,125
47
Galician
116,631
48
Simple English
116,600
49
Hindi
114,743
50
Latin
111,209
51
Greek
108,656
287 edicions diferents
15

16. Percentatge de visites per llengua
anglès: 54 %
japonés: 10,3 %
alemany: 8,1 %
castellà: 5,7 %
rus: 3,5 %
francés: 3,5 %
italià: 2,9 %
polonés: 1,5 %
portugués: 1,5 %
xinés: 1,1 %
àrab: 0,7 %
34è en català 0,1 %
Percent. de visites per país
Estats Units: 23,6 %
Japó: 9,1 %
Alemanya: 8,3 %
Índia: 6,1 %
Regne Unit: 4,3 %
Itàlia: 3,4 %
Rússia: 2,9 %
Mèxic: 2,7 %
França: 2,4 %
Canadà: 2,1 %
Brasil: 1,9 %
Espanya: 1,8 %
Austràlia: 1,6 %
Xina: 1,4 %
16

17. L’ORGANITZACIÓ
17

18. Wikimedia Foundation, Inc.
és una organització sense ànim de lucre
amb seu a San Francisco (Califòrnia)
creada el 20·juny·2003 sota les lleis de l'estat de Florida
18

19. La Fundació Wikimedia gestiona diversos projectes germans de Wikipedia que complementen a l'enciclopèdia. Tots ells són multilingües, lliures i creats en la tecnologia wiki.
19

20. Notícies
www.wikinews.org
Guia turística lliure
www.wikivoyage.org
Directori d'espècies
species.wikimedia.org
Dipòsit multimèdia,
imatges, sons vídeos
commons.wikimedia.org
Projectes noves versions lingüístiques
incubator.wikimedia.org
Meta-Wiki
Coordinació de projectes
meta.wikimedia.org
PROJECTES DE LA FUNDACIÓ WIKIMEDIA

21. Base de dades
www.wikidata.org
Material lliure
per a aprendre
www.wikiversity.org
Citacions i dites
www.wikiquote.org
Palíndromos — Pangramas
Diccionari i tesaurus
www.wiktionary.org
Llibres i manuals
www.wikibooks.org
Biblioteca digital
www.wikisource.org
N
PROJECTES DE LA FUNDACIÓ WIKIMEDIA

22. 22
TIPUS D’USUARIS

23. UNREGISTERED USER
Usuari anònim
Editor que col·labora sense tenir un compte d'usuari a Viquipèdia.
Pot crear articles nous, corregir o participar en discussions.
No pot reanomenar un article, participar en votacions ni modificar les pàgines protegides.
Les intervencions d'un usuari anònim queden registrades amb la seua adreça IP.
23

24. REGISTERED USER
Usuari registrat
A més de crear i corregir, pot reanomenar pàgines, marcar les edicions com a menors i filtrar la llista de canvis recents, pujar arxius, disposar d'una llista de seguiment, d'una pàgina d'usuari o d'una pàgina pròpia de discussió.
Les intervencions d'un usuari registrat són més anònimes que les d'un usuari anònim perquè queden registrades amb el seu àlies, i la seua adreça IP només pot ser consultada per checkusers sota una estricta política de privadesa.
24

25. ROLLBACK
ABUSEFILTER
Revertidors ràpids
Poden fer ús de la funció de revertir, que permet desfer ràpidament les darreres edicions en una pàgina.
Gestors de filtres
Els gestors de filtres d'abusos poden crear i modificar filtres d'edicions.
Són funcions protectores per prevenir abusos, vandalisme i casos molt evidents d’spam.
25

26. BOT
Bot
Abreviatura que fa referència a un algoritme o robot controlat per un usuari registrat i que fa servir un programa dissenyat per automatitzar tasques massives i repetitives, com ara ordenar els articles per categoria o verificar que els enllaços externs dels articles no estiguen trencats.
Anem allà:
•Usuario:DestruBOT
26

27. ADMINISTRATOR
Administrador
Editor elegit per la comunitat lingüística amb capacitat per protegir o desprotegir articles, blocar o desblocar usuaris i suprimir o restaurar pàgines o imatges. En castellà rep el nom de bibliotecario.
Buròcrata
Classe especial d'administrador que pot nomenar administrador a un usuari.
Verificador de comptes
També anomenat checkuser es dedica a comprovar les adreces IP dels usuaris registrats per tal de detectar usuaris titella.
27

28. 28
COMISSIONATS
Steward
Un comissionat o steward (mayordomo en castellà) és un usuari elegit per la comunitat per tal de gestionar els drets d'usuari de tots els wikis de Wikimedia.
Oversight
Usuari amb la funció oversight pot esborrar permanentment edicions de l'historial d'una pàgina amb l'objectiu d’eliminar contingut difamatori o dades personals.
Administrador de sistema
L’administrador de sistema o developer te funcions de manteniment de les bases de dades i dels servidors de Wikimedia i de desenvolupament del programari.

29. 29
POLÍTICA EDITORIAL
Edició col·laborativa, basada en el treball col·laboratiu d’un col·lectiu amb un objectiu comú.
El treball col·laboratiu es diferencia del simple treball en equip o cooperatiu en uns aspectes fonamentals:
• L'autonomia de cada membre implicat en la tasca.
• Sense l'organització jeràrquica imposada.
• Ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• I una darrera característica per al cas de Wikipedia: sense compensació econòmica per la feina feta, ni notorietat ni personalismes.

30. 30
30
POLÍTICA EDITORIAL
El coneixement es construeix per interdependència, interacció, compromís, conflicte (justificació i negociació) i manca de competitivitat.
Amb diversitat d’intencions, motivacions i ideologies: no existeix el punt de vista neutral, no el té ningú, ni l’acadèmic.
Anem allà:
Polítiques de Wikipedia

31. POLÍTICA EDITORIAL
Edició lliure: qualsevol persona pot crear un article nou i qualsevol visitant pot editar-ne el contingut, i els canvis realitzats són visibles de manera instantània, sense passar revisió.
Aquesta afirmació té algunes excepcions:
31
* Articles protegits.
* En l’edició anglesa els usuaris no registrats no poden iniciar articles nous.
* Les edicions alemanya i hongaresa passen un control de revisió quasi a l’instant dels canvis.
En qualsevol cas, participem sense haver de mostrar les credencials personals.

32. 32
Fiabilitat: dubte i conflicte respecte als continguts
Detalls erronis, difícils de detectar
32

33. 33
Informació espúria, sense verificació
33
Inconsistències

34. Punts de vista oposats
Conflicte d’interessos
Parcialitat sistèmica
Vandalisme
34

35. Exemples
Calendari de protecció d’articles (versió espanyol)
Tablón de bibliotecarios
35

36. 36
Propietat
intel·lectual dels continguts
El creador d’articles de Wikipedia pot copiar continguts amb llicència lliure, però no podrà utilitzar aquells que tinguen prohibida de manera explícita la seua distribució, reproducció o modificació.
36

37. El contingut de Wikipedia atén les llicències GNU i Creative Commons.
GNU és un conjunt de programari obert que permet a qui l’usa copiar, modificar i distribuir de manera lliure.
Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre que ofereix llicències que van des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. Amb Creative Commons és el creador- autor qui tria els termes amb els quals vol compartir les seues obres en l’àmbit digital. La llicència Creative Commons no és totalment lliure, es troba entre el Copyright i el Copyleft.
37

38. La llicència dels continguts Creative Commons de Wikipedia està sotmesa a tres condicions fonamentals:
• Reconeixement, o Attribution (by): l’obra pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament, sempre que es reconega l'autoria.
• No comercial, o Non Commercial (nc): l'obra no pot ser utilitzada amb finalitats comercials.
• Compartir igual, o Share alike (sa): l’obra transformada o derivada queda subjecta a la mateixa llicència que l'obra original.
38

39. WIKIPEDIA I LA NOSTRA
UNITAT D'INFORMACIÓ
39

40. Som professionals del sector serveis, de l’àrea cultural. Treballem a un arxiu, biblioteca, centre de documentació, museu, centre d’interpretació del patrimoni, taller de conservació o a qualsevol altra institució cultural.
Què te a veure Wikipedia
amb les unitats d’informació?
40

41. Editar la Wikipedia per enriquir els continguts vinculats al territori i a la història local, o millorar els del propi àmbit d'interés.
Des de la nostra unitat d’informació podem...
41

42. Aprofitar les guies bibliogràfiques i de lectura que elaborem per ampliar la bibliografia i les referències dels articles corresponents a l'enciclopèdia.
42
Podem...

43. Alliberar continguts del propi fons històric o documental que estiguen exempts dels drets d'autor, com ara imatges antigues o textos del segle XIX, per exemple.
43
Podem...

44. Crear enllaços externs cap a biblioteques i arxius, per mostrar col·leccions especials, biblioteques digitals o fons personals.
Viquipèdia millora
la visibilitat dels nostres fons
44

45. Exemples
Projectes amb Wikipedia al nostre àmbit i internacionals
45
•Relacionar el Pla Nacional de Lectura amb el projecte Viquitexts (Wikisource en anglès) ja que afavoreix l'accessibilitat a la cultura i a les obres de la literatura mundial.
•Transcriure, copiar, validar i escanejar textos clàssics per fer-los accessibles en línia de manera gratuïta.
•Viquipedistes residents a les biblioteques.
•Viquipedistes contractats des de la regidoria de cultura dels ajuntaments.

46. La biblioteca com institució normativitzadora.
La utilitat d’una feina costosa, minuciosa i de qualitat com és el catàleg d'autoritats.
Viquipèdia i Wikidata han connectat CANTIC (registres d’autoritat de noms i títols de de la Biblioteca de Catalunya) a més de 21.000 articles.
46
CANTIC
a Viquipèdia i a Wikidata

47. Organitzar i coordinar tallers d’edició
Maratons d’edició:
Editatón (set 2014)
Biblioteca Nacional de España, Real Academia Española i l’Instituto Cervantes.
Viquiprojectes
Biblioteques públiques de Catalunya.
47

48. El Walters Art Museum de Baltimore va lliurar 22.000 imatges de la seua col·lecció que actualment il·lustren centenars d'articles de la Viquipèdia, aconseguint molta més visibilitat.
Els Arxius Nacionals dels Estats Units han insertat milers d'imatges i textos que permeten il·lustrar i referenciar amb qualitat milers d'articles.
La Biblioteca estatal de Queensland (Austràlia) va alliberar 50.000 fotografies, que documenten la història de tots els seus municipis.
Les imatges de la col·lecció del MNAC reben unes 60.000 visites al dia a la Viquipèdia, molt més que a les sales del museu.
48
El moviment GLAM-WIKI
Transcendir la natural vocació de preservar. Les nostres fons primàries, que són les de més qualitat (obres d'art, documents, fotos, llibres...) esdevenen autèntics “recursos culturals lliures” per a tothom.

49. Arquitectura de la informació
José Ramón Cruz Mundet
Senda del Poeta
RODERIC Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament, la Recerca i la Cultura
Catxirulos de Benaguasil
Mas del Jutge
Star Wars Knights of the Old Republic
Steve Krug
T.S. Spivet
Set It Off (grupo de música)
Quiet Company
Malsujeto
49
Pràctica
d’edició UV
---------------------------- Exemples d’edició

50. IVAP · 1399 NOVES TECNOLOGIES EN BIBLIOTEQUES, ARXIUS I CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
NOVEMBRE 2014
FERRAN SANTONJA CERDÀ