Llibret Fogueres Combatives 2011

Sumari
Salutació oficial 3
Agraïments 4
Comunicat Komando Bacora 5
Poesia: Morirà el foc que encén la nostra
mort... 6
V de Verbena 7
Anunci electoral 12
Articles d’opinió:
El valencià d’Alacant 14
Fogueres sense Tortura 17
Que no ens toquen la festa 18
Contrapublicitat 20

El valencià d’Alacant

H a arribat de nou la primavera a la millor terreta del món. Els xicons i les xico-
nes despullen les seues carns tendres i xano-xano les nits fresques de la ciutat
van omplint-se d’olors i de passions. Amb la primavera, la gent del poble s’alegra, i ja
veu a la redor el gran dia de la festa. El dia que entrarà l’estiu i s’acabarà la primavera
fins a l’any vinent, tots junts cremarem els trastos vells i ballarem a la foguera a la vora
de la mar per fer fugir els esperits roïns i despertar l’energia positiva.
El poble combatiu de la ciutat també treballa alegrement en les fogueres que un
altre any petaran la ciutat de manera irreverent i festiva. Som el poble indignat i in-
conformista, valent i cabut que donarà guerra fins a l’última gota de sang, o de vi.
Dintre del treball que s’ha de fer p’a les fogueres, està astò que teniu entre les mans,
el nostre llibret. La festa popular se fa al carrer, se fa cantant i xarrant, i també se fa
posant en comú en els escrits d’uns fulls, tot allò que mos ha mogut per constituir les
nostres fogueres populars i combatives.
Continua a la pàgina 14

2

Salutació oficial
Un any més tornen les Fogueres Populars i Combatives. Un any més el po-
ble surt al carrer a festejar l’arribada de l’estiu i a botar-li foc als malsons de
l´últim any. I un any més, ací em teniu, donant tot el meu suport aquesta ve-
gada des de l’Ajuntament, la casa de “TOTEs”. Però aquest any és especial, ja
sóc regidora! Així és, com marca la tradicio a la nostra ciutat, tota bellea de
pro ha de donar el salt a la política.
Tot i això, no sóc una pionera. Des d’estes línies vull donar les gràcies a totes
aquelles companyes de tocat que han obert camí: gràcies Sonia! Totes ho do-
nem tot per esta festa sense haver d’esperar , CÍVICAment, un Mini-regal. A
totes, com va dir el sheriff de la rajola alacantina, “os debo una comida, pero
de rabo”.
El meu camí en la política sé que serà dur, però amb un poc de Brugal tot es
veu d’una altra manera. Així, us desitge unes bones festes, unes fogueres de
traca i uns quatre anys de bicarbonat, perquè aneu a tragar el que no està es-
crit.
Sempre vostra, Laura Pixorro

3

Agraïments
V olem agrair, com cada any, a totes les persones i institu-
cions que fan possible aquestes meravelloses festes i que
omplen de vida i d’alegria esta bonica ciutat del “Llevant Es-
panyol”.

Primer, agraïm al poble d’Alacant tot el seu suport. Un gran
poble com aquest, cultivat, sensible, d’aspiracions elevades.
1 Exigim un
Com no podria ser d’altra manera, donem les gràcies a So-
nia, la nostra Sonia, que és com dir Alacant, però amb nom
de compresa. Esperem que amb el seu nomenament com a Di-
putada ara quede aforada i puga governar Alacant tants anys
com Franco, ja que no haurà Brugal ni “males” companyies
de constructors que la facen fora, vist el gran suport d’aquest
poble “cultivat, sensible i d’aspiracions elevades” que dèiem
abans. 3 Recuperar
popular de l
Què dir del nostre Govern Valencià, cada any més reforçat i
estimat per tots i totes. Què és més excels que la justícia “PPo-
pular”? Si és el que vota la gent, no n’hi ha causes pendents! El
capitalista
Molt Honorable pot comptar amb el nostre suport infinit, com
el de Sonia i com el del senyor “Fuente de Mora”. No volem
més provincianismes arcaics, fóra el valensiano, benvingut el
xinés, l’anglés, el francés i el que faça falta! Visca Fuente de
Mora! A més, per a què volem sanitat pública? Tots a pagar en
dos dies, lladres! Això sí, la Fórmula 1 i tota la pesca que no
mos la toquen!

Bé també ens enrecordem de la patronal, o tal volta del patró
d’Alacant, Sant Ortiz, també conegut com Sant IKEA. Una pa-
tronal que s’ha omplit les butxaques amb els bancs aquestos
anys i que s’ha ajustat la faixa com hem fet tots els treballadors
i treballadores. I que portaran el progrés i el treball a la nostra
ciutat via Rabassa. Especula, especula, que algo queda.

Agraïm al Hèrcules CF l’any que ens han fet passar, encara
que haja sigut solament un anyet. Bé, si hem de pagar a Ortiz
la riquesa, almenys que ens done bon CIRCO! A falta de pa...
“yo me largo”, com diria Drenthe.

Salut i a desfasar!

4

Comunicat Komando Bacora
E n este dia, davant la grotesca situació que ens rodeja i vist que les Fogueres han
sigut preses per les forces repressives i invasores, s’ha reunit el Komando Bacora
amb l’Excel·lentíssima Regidora Ex Bellea Trans de les Fogueres Combatives, Laura
Pixorro, amb la finalitat d’encomanar-nos l’àrdua tasca revolucionaria i guerrillera
de recuperar el sentit popular i combatiu d’esta, la nostra festa. Fins aconseguir els
següents objectius:
a
r a la nostra ex belle
càrrec públ ic ben remunerat pe
stema dedocràtic.
trans a través del si titiu
r l’esperit compe
co missió gestora pe
2 Dimissió de la rris...
que ge nera entr e els diferents ba
...i, en conseqüència, admissió de la Comissió
Xustera pel seu
caràcter fester, popular i crític.
r la finalitat cultural i
la festa, eliminant tot
objectiu ugal
l, exigix Br
a i or ientat al turisme. om a ciu tat tropica den només
4 Alacant, c rom no se’l que
m! Que el
per a totho els polítics
!

5 Elimina
ció dels c
ra retrògrad oncursos
s del Ko mando Baco s i compe mascliste
6 De era Especial
titius de
la festa. N
s,
gu a l’elecci
p roclamem Fo ó de la be o
lacant... Bellees so llea.
el Casino d’A m totes!
... i exigim 1.000 kilos de bacores per
tothom!

Visca el Komando Bacora!
Visca la Comissió Xustera!
Visquen les Fogueres Populars
i Combatives!

5

Morirà el foc que encén la nostra mort...

Volen espurnes d’amargor
Pels horitzons de la vella platja,
Una nit que no sembla acabar
Anuncia l’amarg final del foc.

Què farem, quan mora el caliu,
Quan les brases s’apaguen i
I el vent no reviscole
La nostra flama.

Que farem quan les torxes
Reclamen prendre, reclamen cremar,
Quan no calcinem la vida,
Per tornar a nàixer de les cendres inertes.

Morirà el foc que encén la nostra mort,
I no tornarem a nàixer, i continuament morirem,
Però quin sentit té viure en la penombra de l’eterna nit,
Sinó enlluernem l’amanèixer prohibit.

6

Aportació de l’artista gràfic en la present edició

C entrem-nos en la terra, utilitzant la seua pròpia simbologia, és a dir,
la preferida pels constituents de les institucions, done mitja volta
a les seues creences sincerant-me i si el seu déu fóra fidel a l’escrit en
el seu best-seller aleshores estaríem governats per fills emmascarats de
Satanàs.

Pel que fa al tema artístic, l’art faller-fogueril no deixa de ser una re-
presentació amb un estil mediocre de tot allò de la qual cosa volem
desfer-nos de l’any que ha passat. I definitivament acaba en açò, som
tan conformistes que amb riure’ns dels lladres que ens envolten i veure
les seues caricatures cremar ens conformem.

Lluny queda l’edad mierda, quan la gent passava a l’acció i a colp de
dit cremaven a culpables, però tampoc han canviat tant les coses, en
eixe moment eren bruixes que feien màgia negra per a matar al ciutadà
normal, hui en dia eixes “bruixes” no són cremades, són carn de lleis
favoritistes recolzades per la por, la por que sempre hem tingut, eixa
por que ens ajuda a quedar-nos a casa i la por que ens guia per a triar al
culpable arbitràriament.

Visquen els ninges, les bruixes i els encenedors!

11

Sentado
en t
Laura Pixorro
Concejala Ex B

VOTA

El valencià d’Alacant Comença a la pàgina 2

Però per escriure necessitem tindre una llengua i, com haureu pogut comprovar,
nosaltres utilitzem la llengua catalana, perquè és la llengua autòctona del poble d’esta
ciutat mutant, que és Alacant. Ara el català ja no és la parla majoritària de l’indret, ni
molt manco, perquè les ànsies dominadores de l’imperi espanyol l’ha xafigat des de fa
massa temps. Però tampoc no és el castellà l’única llengua que s’hi parla, ja que encara
és present el català, amagat a les cases però també al carrer irreverent de la joventut
valenta. I també se senten altres llengües que ara ja són el nostre poble i per astò han
de participar de les festes del poble.
Per això, perquè volem construir un poble que parle moltes llengües, i perquè les
fogueres, pel fet de ser les festes tradicionals d’esta ciutat sempre han parlat en el ca-
talà d’Alacant escrivim el llibret de la foguera en la llengua genuïna del poble alacantí
que s’obre com una flor calenta a la resta de pobles del món.
Ara bé, mos preguntàvem com havíem d’escriure el català d’Alacant, eixe valencià
meridional que a partir d’ara anomenarem alacantí. Abans de res cal fer una xicoteta
reflexió sociolingüística. P’a què val un model de llengua determinat?
Quan parlem a casa nostra o amb els nostres amics, o amb la panadera de baix de
casa podem parlar sense preocupar-mos de l’estil que utilitzem o de si mos entendrem
amb una determinada paraula o una altra. En de veres estem comunicant més amb el
cos i amb l’expressió de la cara, que amb les paraules i per això, al final, el sentit de
les nostres paraules va consensuant-se mútuament entre els diversos parlants que se
coneixen i se poden preguntar i explicar-se tranquil·lament.
Però clar, quan mos hem de comunicar amb gent que no està al nostre davant la
cosa canvia un poc, perquè si la comunicació és important no te la pots jugar que
s’entenga malament, i per això és necessari un codi compartit que s’anomena estàn-
dard. I clar, si escrivim una cosa com el que esteu llegint, quedarà per a la posteritat
i serà gent que vindrà després qui l’hauran d’entendre; ves tu a saber quan llegiran
este llibret! Esta gent no la tindrem mirant-mos als ulls, ni li podrem explicar que vol
dir astò que volíem dir o com es pronuncia tal paraula. Per això, perquè la nostra festa
combativa és molt seriosament irreverent, volem que les nostres paraules no se les
enduga el vent i que queden ben impreses en la cultura viva d’Alacant.
Però per astò mateix també hem de tindre en compte que la festa popular manté les
característiques locals del poble d’Alacant, i també volem que estes particularitats se
queden impreses amb foc.
Ara el que farem serà dir breument dos cosetes respecte a l’alacantí que troba-
reu a este llibret. Perquè el pugueu llegir com toca, és a dir com es parla el valencià
d’Alacant i perquè conegueu les paraules i les formes de parlar de la festa foguerera.
En primer lloc parlem de la fonètica, és a dir de com se pronuncien les paraules. No
cal escriure-les d’una altra manera, no cal posar ancendre la foguera si sabem que totes
les paraules que comencen per en-, em-, es-, eix-, es pronuncien amb “a-”. Així que si
trobeu escola, escudellar, espentar, eixugar o entendre llegiu-les amb “a” al principi
14

i avant. La mateix cosa val p’a les paraules com llençol, sencer, lleganya, etc. Moltes
voltes les trobem escrites com a llançol, sancer, llaganya, bascoll, llauger o jasmí. La
regla és la mateixa, les trobem escrites amb “a” o amb “e” llegirem “a”. Per exemple
l’hort de la Teranyina a Carolines.
Una altra cosa molt típica de l’alacantí és la pèrdua de la -d- entre dos vocals,
l’explicació és molt simple, com que les vocals són molt sonores poc a poc se van
menjant la consonant. Així trobem per exemple paraules com moda, poda, boda, vida,
madur o codony que se lligen “moa, poa, boa, via, maür i cony”. Sobretot en trobem en
els verbs: “agradar, quedar” que se fan agraar, quear. I així en totes les formes; en pre-
sent “me quede” se llig me quee; “se m’ha olvidat” se llig se m’ha olviat. Una volta que
sabem que no es pronuncia les podem llegir tranquil·lament escrites en l’estàndard,
però sabent que queda millor pronunciades al modo alacantí (çò és: quea millor pro-
nunciaes al moo alacantí).
Astò és una cosa molt semblant al que passa amb la -s- de bellesa. En eixe cas i en
altres com fortalesa o grandesa, la “s” ha desaparegut. Sinó pregunteu-li a la nostra
bellea trans. També la -g- cau en algunes posicions entre dos vocals com per
exemple “jugar”.
Una cosa molt important que s’ha d’explicar ací és la pro-
nuncia de la conjunció “amb”; encara que la vegem escrita
així, s’ha de dir en tots els casos d’esta manera: “en”. Així,
“me’n vaig amb tu a jugar” se llig me’n vaig en tu a juar.
D’acord?
Hi molts més elements fonètics característics del par-
lar alacantí. Hem volgut esmentar estos perquè són els
més típics i sobretot p’a què quede clara la nostra
postura de reivindicar el dialecte autòcton a partir
del codi comú. No cal escriure com se pronuncia
si podem llegir les coses a la nostra manera.
La part que volem comentar ara és la de
la morfosintaxi, és a dir la forma que tenen
les paraules de la llengua. Només comenta-
rem algunes coses que són típiques del nos-
tre parlar i que ara sí, volem defendre que
quede constància d’elles en els nostres
escrits.
És per exemple l’ús del demostratiu neutre
“astò”. El demostratiu és una paraula que
indica la ubicació d’una cosa que estem
dient, i si és neutre vol dir que és
una cosa abstracta, que no
ha de tindre una repre-
sentació física.

Defenem l’ús d’”astò” perquè és la forma que actualment s’usa en l’alacantí
col·loquial. Tampoc no diem a Alacant “ací” com la resta del valencià sinó “aquí”
com els catalans del nord. Junt a estes formes generals en el col·loquial alacantí se
conserven les formes més antigues i generals a tot el valencià: “açò i ací”, així que ho
deixem a gust de l’artista.
Aquí teniu uns quants adverbis i construccions genuïnes que solem usar en ala-
cantí: “arrant de terra” (apegat a terra), “arreu o a bondo” (molt, abundant), “a cell”
(ben ple), “en comptes de”, “dellà” (enllà), “a espau” o “a espai” (lentament), “a orri”
(sense mirament), “fito fito” (fixament), “manco” (menys) -com fan els mallorquins-,
“xano-xano o rango manrango” (a poc a poc), “a la redor” (al voltant) -ja sabem que
llegirem a la reor-.
“Abans i després” no se solen usar molt en la parla alacantina, així que si voleu po-
deu utilitzar les formes col·loquials, algunes són castellanismes clarament com antes i
después però d’altres són formes ben genuïnes com ans i denans la forma endespués tot
i ser un castellanisme sembla haver arrelat ben fort.
La forma típica de dir “prompte o de bon matí” és “enjorn”. I per últim la preposi-
ció “per a” l’escriurem amb la contracció “p’a” i “cap a” l’escriurem “pac a” o “volta
a”. Així com les construccions “per amunt i per avall” les podem escriure “p’amunt
i p’avall”
Els pronoms febles,aquí a Alacant, els pronunciem com antigament, és a dir amb
la seua forma plena, és a dir “me, te, se, mos, vos, se” en totes les posicions, avant i
darrere del verb. Està clar que quan s’apostrofen, s’apostrofen i avant.
Bé, doncs amb astò i amb una copeta de cassalla s’acaba la nostra xiqueteta reflexió
i el que puga ser alguna recomanació perquè el llibret de les fogueres combatives
tinga algun criteri d’estil. Però vaja, tampoc no li feu molt de cas i al final el que cal és
passar-ho bé i parlar de tot i amb tots. Sobretot vos animem que busqueu eixes parau-
les genuïnes del nostre parlar i que les amolleu aquí. Agraïm als professors Coromi-
nes i Segura que amb els seus estudis ens han ofert material seriós a què agafar-nos, i
demanem disculpes si hem ficat la pota en algun lloc, la nostra intenció era bona.
Salut, festa i lluita.

16

Fogueres sense tortura
L a tauromàquia és un acte públic de tortura i mort innecessària d’un ésser viu,
per a diversió d’uns pocs. Abans de res cal fer una apreciació gramatical: les per-
sones que defensem els drets dels animals no som antitaurins sinó més bé pro-taurins,
ja que estem per el bou, per la seua vida, i per la cultura sense violència. En tot cas
caldria anomenar antitaurins els taurinòfils o tauricides.
Estem en contra de totes les formes d’utilització i explotació dels animals: com a
alimentació, com a vestit, per a treballar, per a “experimentar”, com a oci (zoològics,
bioparcs, circs, oceanogràfics), com a negoci (tràfic d’animals, botigues de mascotes,
baralles d’animals, carreres…) com a diversió (“festes” amb animals, tauromàquia…)
I per descomptat també els bous envolats, bous al carrer, a la mar, correbous, bous
ensogats, jonegades…
Tot el ritual de la tauromàquia és una mentida construïda amb enganys, tòpics, es-
tereotips, interessos econòmics i polítics i d’una estètica rància i coenta. El bou no és
un animal agressiu, no es tracta d’una lluita èpica pel valor, el bou ha estat prèviament
“manipulat”, el poder és desigual...
La tauromàquia, igual que altres formes de violència contra els animals, s’emmarca
dintre de la concepció antropocèntrica de la societat en què vivim. Una societat que
és profundament especista, on l’home es considera el centre de l’univers i tota la resta
d’éssers vius, inclosa la dona, tenen categoria d’objectes i han d’estar al seu servei
perquè ell els utilitze per al seu benefici.
La violència contra els animals no és una cosa aliena a la resta de les violències que
perviuen al si de la societat: violència de gènere, explotació d’uns homes per altres,
d’unes ètnies per altres, d’unes religions per altres, d’uns pobles per altres i, com no,
dels animals no humans pels animals humans.
Aquest especisme està tan interioritzat en la
nostra vida que és invisible, no en som ni tan
sols conscients i tots i totes hi col·laborem d’una
manera o d’una altra: portant als menuts al circ
o al zoològic, comprant productes que han estat
testats en animals, menjant productes animals en
totes les menjades, consumint objectes de pell,
comprant mascotes... I sabem que l’eliminació
d’aquestes explotacions serà un camí llarg com
també ho ha estat l’eliminació de l’esclavatge i
la, encara vigent, discriminació de la dona.
Defensem una ètica més universal i més res-
pectuosa amb el medi que ens envolta. L’espècie
humana forma part de la vida, no som la vida
ni en som els amos. Tan sols som una de les 180
espècies de primats que hi ha al planeta i una de
les 5500 espècies de mamífers.

17

La festa que no ens la toquen
Q ue vivim a l’Espanya de la xaranga i la pandereta és quelcom ben sabut per to-
thom, però és en aquestos dies, quan la festa envaeix els nostres carrers, on és fa
més patent que mai. I és que la festa, junt amb el futbol i la religió, són els esdeveniments
que aconsegueixen que més gent alce els seus culs del sofà que la societat de benestar
els ha proporcionat, per tal de moure un poc l’esquelet. Mentre, tan fa si la meitat del
món mor a causa de l’altra meitat, o si el planeta està esgotant els seus recursos de tot
tipus. Menys
encara, clar,
si el sistema
educatiu ne-
cessita mi-
llores, si el
sanitari és
deficient, i un
llarg etcète-
ra que ens
toca de ple
però, tanma-
teix, no ens
toca tan fons
com la fes-
ta- això deu
ser-. Durant
aquests dies
que rebente
tot! Però això
sí, nosaltres
a gastar-nos
diners desor-
bitats en que
la foguera ens
quede bonica,
en menjar i
beguda a tutti
plen, i en lluir el nostre estatus arreu dels carrers d’un poble que ben bé no és, ni de
lluny, la imatge real de tot això.
Tot l’any pensant per què a dures penes arribem a fi de més, ara bé, per a la festa
hi ha tots els diners que calga, i si fa falta malvendre la quincalla que vam heretar de
l’àvia, allà que va. Per a la festa no hi ha miraments: s’han de posar els esforços que
calguen per a què tot surta perfecte, siga ben vistós i no ens falte de res.

18

I la crisi? Però quina crisi??! Calla, calla, en “estas fechas tan señaladas” no hi ha crisi
que valga, es paralitza el món i d’eixe tema millor ni parlar-ne. Bé, algú dirà –sobretot
els foguerers i foguereres- que sí que ha hagut una retallada important del pressupost
per a la festa, en concret de 33.690 euros. És a dir, fins ara els diners destinats a esta
festa per part de l’Ajuntament d’Alacant eren de 402.000 euros, però enguany seran
“solament” 368.310 euros. La retallada, en un principi, pretenia reduir a la meitat
el pressupost, però finalment no s’ha aprovat a causa de les nombroses queixes de
festers i festeres. Aquests es troben molt indignats, ja que senten que les Fogueres
estan “tremendamente discriminadas por el agravio comparativo que sufrimos con las Fallas,
a través de subvenciones y convenios con diversas consellerias, cuando
ambas fiestas están declaradas de Interés Turístico Internacional y el nú-
mero de asociaciones afectadas es prácticamente el mismo”. Total que
han remogut cel i terra per tal de “lluitar” per una causa que és
“injusta”, que és que per a les Falles el Consell aporta més diners
que per a les Fogueres. És a dir, que com que no hi ha prou amb el
fet que la “Comunidad Valenciana” siga de les més endeutades de
l’Estat -principalment per la gestió nefasta del PP-, doncs han vist
prou oportú aportar el seu granet de sorra per a recolzar la causa,
i en compte de demanar una retallada general per la despesa exa-
gerada, doncs millor demanar el que té València, perquè Alacant
no pot ser menys.
Que quede clar que, no és aquest un article en contra de les
festes populars, sinó en contra de les festes impopulars. De festa,
n’ha d’haver, ja ho diuen els metges que és beneficiós per a la
salut, però, eus aquí la paradoxa: si ens costa tants diners, si ens
costa tants recursos, com pot ser que ens siga beneficiós? Vivim
malament tot l’any queixant-nos dels pocs diners que tenim, però
no ens sap greu esgotar-los durant tres o quatre dies, que al cap
i a la fi són això: tres o quatre dies. És necessari, doncs, plantejar
en aquest punt la següent qüestió: si la falta de diners és una de
les causes que ens produeix malestar, per què no podem canalit-
zar eixa despesa i eixos recursos d’una altra manera? La festa se-
guiria existint, solament que amb menys pompa i circumstància.
D’aquesta manera serien, si més no, més beneficioses que mai
donat que en gaudiríem igual però per quatre perres, i per suposat
serien més populars que mai perquè estarien a l’abast de tots.
Però bé, pareix ser que aquest plantejament no és un pensament generalitzat, com
tampoc ho és el lluitar contra un govern corrupte, contra construccions d’aeroports
fantasma, ni tampoc contra el vet a la llibertat d’expressió. Aquestes qüestions no
deuen ser causes el suficientment justes. Bé doncs, tenim tot allò que volem: pa i circ
per al poble! No podem tenir queixa alguna. La resta de coses poden anar de mal en
pitjor, però com bé diu Rita Barberá: “la fiesta que no nos la toquen”.
Signat: Qui No Puga Que Rebente

19

“A Dios rogando
y con el Euríbor
dando”
Dita popular

“Viva el mal,
viva el capital”
Bruja Avería dixit

20

Amb el PGOU a la mà,
els implicats en el cas Brugal,
us desitgem unes festes brutals!
Visca la terra lliure... d’impostos!

I de r
egal,
PGOU el nou
-Risk
d’Alac
Sigue ant!
s el p
en ur rimer
banit
zar R
abass
a!

21

Pròximament, en les millors pantalles: El Sastre de Camps.
Emoció, aventures, regals, judicis i, sobretot, molts i molts “trajes”!
Amb Marianico el Corto en el paper de Camps i la col·laboració
especial de Bud Spencer com a Rita Barberá!

No t’ho perdes... a Alacant, als cines Astoria!
Brugal.... perdó, brutal!!!

22

“Metadoooonaaaa, metadooo ooo naaaa”

23

Llibret Fogueres Combatives 2011

Llibret Fogueres Combatives 2011

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (10)

Similaire à Llibret Fogueres Combatives 2011

Similaire à Llibret Fogueres Combatives 2011 (20)

Llibret Fogueres Combatives 2011