1. COM FER L’EXAMEN DECOM FER L’EXAMEN DE
SELECTIVITAT?SELECTIVITAT?

2. Estructura de l’examenEstructura de l’examen
 2 opcions, se n’ha d’escollir una: A o B.
 Cada opció té la mateixa estructura:
Font 1: cartogràfica: mapa físic, mapa
polític, mapa econòmic, mapa isobàric,
mapa geomorfològic.
Font 2: text, gràfic lineal, de barres o
sectorial, mapa conceptual, plànol urbà,
climograma, piràmide de població,
croquis d’un paisatge.
1. Descripció de la font:
 0,5 per citar la font, dir quina font i tipologia és, com se’ns representa la informació
i de quina escala: Catalunya, Espanya o Món.
 0,5 per la idea principal. Si és un text s’ha de fer un resum de les idees principals.
2. Definir dos o tres conceptes relacionats amb el tema de la font.
1 punt: és una definició, no s’ha de desenvolupar el tema del concepte.
3.Pregunta explicativa i argumentativa sobre la font.
 1,5 punts: respondre el que se’ns demana: analitzar la idea principal de la font,
extreure conclusions de la font, buscar causes del fenomen representat en el mapa,
relacionar la informació de la font amb el tema més general.
4. Pregunta vinculada a la temàtica en general.
1,5 punts: desenvolupament del tema general seguint una estructura pautada o amb
preguntes de desenvolupament.

3. Organització del temps.Organització del temps. Recomanació.Recomanació.
1. Pluja d’idees ràpida sobre les dues opcions i escollir la
que et sembli més adient  5’.
2. Escriure l’opció a l’examen i no canviar-ho més.
3. Començar per l’exercici 1. A selectivitat fer l’examen per
ordre:
a) Descripció de la font i definició dels conceptes  10’ ó 15’
b) Pregunta 3 i pregunta 4: fer un esquema amb tot el que vols
comentar per no deixar-vos res i no anar afegint idees sense
sentit. Han de ser textos amb sentit  20 ó 25’
c) Revisar l’opció: ho podeu fer al final o al finalitzar cada pregunta,
però assegureu-vos de tenir el temps de revisar i corregir. Llegiu els
textos que heu redactat, han de tenir sentit per vosaltres i el
corrector.
4. Fer el mateix amb l’exercici 2.
Calculeu uns 40 minuts per opció i deixeu 5’ finals de repàs
de tot l’examen. No utilitzeu el típex!!!

4. PRIMERA AVALUACIÓ:PRIMERA AVALUACIÓ:
GEOGRAFIA FÍSICA IGEOGRAFIA FÍSICA I
MEDI AMBIENTMEDI AMBIENT

5. Conceptes clausConceptes claus
Grans unitats del relleu de Catalunya i
Espanya.
Paisatges catalans: alta muntanya,
muntanya mitjana, terra baixa i costa.
Riscos naturals i problemes ecològics.
Recursos naturals.
Recursos renovables i no renovables.
Recursos energètics i la problemàtica
energètica de distribució i dependència.

6. Principals fonts energètiques a Catalunya.
Sostenibilitat ambiental.
Efecte d’hivernacle
Contaminació i diferents tipus.
Desertització
Empremta ecològica.

8. TIPUS DE
PAISATGE
ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA
ESTRUCTURA
AGRÀRIA
HÀBITAT
ATLÀNTIC
Litoral Cantàbric, terres
gallegues.
Oceànic:
temperatures suaus,
poca oscil·lació i
abundants
precipitacions.
Prats i boscos.
Repoblacions
abundants amb
eucaliptus.
Poca.
Monoconreu de blat de
moro (alimentació animal) i
pomeres (sidra).
Molta importància.
Boví: llet i carn
(Galícia).
Minifundista.
Explotacions
familiars o petites
empreses.
Dispers: caseríos o
llogarets.
MEDITERRANI
Litoral i prelitoral.
Depressió de l’Ebre,
Guadalquivir i Balears.
Mediterrani:
precipitacions
irregulars i escasses,
oscil·lació tèrmica
important.
Degradació per la
pressió demogràfica i
urbanística.
Secà: trilogia, avellaners,
ametllers, garrofers.
Hivernacles per regadiu
(cítrics).
Oví i cabrum en
extensiva.
Boví i porquí en
intensiva a Catalunya.
Mitjanes i a
Andalusia:
latifundis.
Concentrat: grans pobles.
INTERIOR
Castella la Manxa i
Castella- Lleó.
Planes i Meseta.
Continental:
oscil·lació elevada i
poques
precipitacions.
Escàs terreny forestal.
Deveses: alzinars i
pastures de porcs.
Cerealística.
Rotació biennal o triennal.
Substitució del blat per ordi
(alimentació animal).
Mecanització elevada.
Oví.
Ramaderia estabulada
o en deveses
(extensiva).
Parcel·lades.
Latifundis pel secà i
mitjanes pel
regadiu.
Població escassa i
envellida. Petits nuclis
rurals: concentrats però
dispersos entre sí, xarxa
de comunicacions
important.
MUNTANYA
Relleus muntanyosos. Clima fred:
precipitacions en
forma de neu,
contrast entre els
vessants nord i sud.
Fagedes i castanyers.
Repoblacions amb pins
i eucaliptus.
Inexistent. Bovina i ovina de forma
extensiva.
Petites propietats i
mancomunitats
entre aquestes.
Escàs i concentrat.
Turisme de muntanya:
esquí, excursionisme,
senderisme, esports
d’aventura.
CANARI
Arxipèlag de les
Canàries.
Subtropical:
Sequedat extrema.
Tales abusives en el
passat, actualment
protecció del pi canari i
la laurisilva amb Parcs
Nacionals.
Plàtans, tomàquets,
patates.
Hivernacles.
Cabrum i oví en
augment, boví i porquí
en descens.
Diversa:
tradicionalment
petites i la costa
extenses.
Concentrat.
Turisme de sol i platja.

10. Tipus de contaminacióTipus de contaminació
Contaminació Causes Efectes
De l’atmosfera CO2: transport, Industrials, crema de
combustibles, calefacció domèstica
Forat de la capa d’ozó
De l’aigua Abocaments i residus industrials Aigua no potable, animals en perill
d’extinció.
Del sòl Pesticides que es filtren o es vessen.
Derivats del petroli, dissolvents, metalls pesants.
Salinització dels sòls, no usos agrícoles.
Química Sòl, aire, aliments. Substàncies perilloses per a la salut
Radioactiva Urani enriquit de les centrals nuclears,
instal·lacions mèdiques, reactors nuclears, proves
atòmiques, mines d’urani, armament nuclear
Malaltia de la radioactivitat: càncers,
malformacions, alteracions genètiques.
Acústica So excessiu per fàbriques, transport o activitats
d’oci
Malestar, irritabilitat, insomni, sordesa
parcial. (llindar del so: 120 decibels)
Tèrmica Augment de temperatura d’un medi Mort dels peixos d’un riu per la baixada
d’oxigen a l’aigua.
Electromagnètica Radiacions d’equips electrònics i instal·lacions. Problemes en els aparells, transmissió
de dades i salut humana afectada.
Antenes de telefonia.
Lumínica Llum artificial de les ciutats, vehicles i altres
infraestructures.
Espècies han de canviar hàbits nocturns.
Visual Deteriorament de l’estètica d’un paisatge Malestar i menys qualitat de vida.

11. Fonts cartogràfiques físiquesFonts cartogràfiques físiques

14. Mapa geomorfològic d’EspanyaMapa geomorfològic d’Espanya
Llibre de text.

16. Mapa isobàricMapa isobàric

17. CLIMOGRAMESCLIMOGRAMES
Identifiqueu-los:

19. Sierra del Faro, Mts. De
Lleó, Sierra de Ancares,
Serralada Cantàbrica
(Picos de Europa),
Serra de la Demanda
(Rioja), Sierra de
Albarracín (Aragó),
Pirineus, Sistema
Central (Somosierra,
Guadarrama, Gredos,
de Gata), Mts. De
Toledo, Sierra Morena,
Sistema Bètic (Serranía
de Ronda, Sierra
Nevada, Sierra de
Alcaraz), Altos de
Chinchilla.

24. Rius principalsRius principals

26. Fonts energètiques a CatalunyaFonts energètiques a Catalunya

27. SEGONA AVALUACIÓ:SEGONA AVALUACIÓ:
GEOGRAFIAGEOGRAFIA
ECONÒMICAECONÒMICA

28. Conceptes clausConceptes claus
Esquema dels tres sectors i conceptes
claus. Enllaç.
Espais agraris i industrials del món.
Transports i comunicacions en la
producció i el consum.
PAC
Reestructuració, deslocalització,
externalització.
Zones receptores de turisme a Catalunya
i Espanya i característiques del turisme.

29. Espais agraris mundialsEspais agraris mundials

30. CARACTERÍSTIQUES
AGRICULTURA Petites explotacions familiars.
Intensiva i d’alta productivitat:
-horta (Baix Llobregat),
-flor tallada (Maresme),
-arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre),
-fruiters (Segrià),
-farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu).
Extensiva i de secà :
-ordi (Segarra),
-olivera (Garrigues),
-vinya (Penedès, Priorat i TGN),
-avellaners (Camp de Tarragona).
RAMADERIA Muntanya: prats naturals.
Intensiva: llet i carn.
Porquina.
PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en
aqüicultura.
Mercabarna i 19 llotges:
-sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i
escamarlà.
Sector primari a CatalunyaSector primari a Catalunya

32. Espais industrials mundialsEspais industrials mundials

35. Eixos industrials a EspanyaEixos industrials a Espanya

37. Turisme mundialTurisme mundial

38. Turisme espanyolTurisme espanyol

39. GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ
Conceptes claus
Globalització, mundialització.
Liberalització dels mercats.
FMI, Banc Mundial, G-20, G-5, G-8 i OMC.
IDH

43. TERCERA AVALUACIÓ:TERCERA AVALUACIÓ:
GEOGRAFIA SOCIALGEOGRAFIA SOCIAL

44. Conceptes clausConceptes claus
 Distribució geogràfica de
la població mundial.
 Estructures i dinàmiques
de població dels països
rics i pobres (piràmides,
taxes, saldo migratori,
etc)
 Característiques de la
població catalana i
espanyola.

emigrar/immigrar

Saldo migratori

Interculturalitat

Multiculturalitat

Dret d'asil

Dret de reagrupament
familiar

45. Conceptes clausConceptes claus
Origen del desenvolupament de les ciutats
(Revolució industrial i procés urbanitzador)
Xarxa mundial de ciutats
Fragmentació social a l’interior de les ciutats
Sostenibilitat de les ciutats
Models de creixement: difusa, compacta, funcional,
jardí.
Plans urbanístics.

46. Conceptes clausConceptes claus
 Àrea metropolitana
 Xarxa urbana
 Arc europeu i arc mediterrani
 Metròpolis globals
 Eixos urbans espanyols
 Ciutat dual
 Guetització
 Sobrecentralitat
 Comunitats tancades
 Gentrificació o ennobliment
 Extrarradis
 Ciutat difusa
 Empremta ecològica urbana
 Illa de calor
 Les 3 R
 Densitat
 ciutat
 Valor d'ús
 Valor de canvi
 Pla urbanístic
 Especulació immobiliària
 Ciutat jardí
 Ciutat funcional
 Plànols: radiocèntric,
ortogonal i irregular.

47. Fonts clausFonts claus

48. Població mundialPoblació mundial

50. Eixos urbans a EspanyaEixos urbans a Espanya

52.  la dinàmica de la població espanyola ha estat ______________
però segons ______________________ la previsió és
______________________.
 l'estructura de la població espanyola és ________com els països
______________________.
 la distribució de la població espanyola es caracteritza per una
densitat _______________ però amb una gran
_____________________________, les regions més poblades
es localitzen a ______________________________.
Recordeu:
 la dinàmica de la població: s'observa a partir de la
natalitat, la mortalitat i la fecunditat.
 l'estructura de la població: es diferencia per edat i sexe,
s'analitza a partir de les piràmides de població.
 La distribució territorial s'analitza a partir de mapes.

53. A Catalunya

56. La UnióLa Unió
EuropeaEuropea
Conceptes claus Institucions de la UE
Procés d’integració
Composició actual
Fluxos de la UE amb la
resta del món i fluxos
d’Espanya i de Catalunya
amb la UE.
La funció ............................. la porten a
terme .............................
i ...............................
De la funció ........................... se
n’ocupa ............................, però qui dicta i
orienta les polítiques de la UE
és ..........................
..................... s’ocupa de comprovar que
s’acatin i es compleixen les lleis dins la UE
i per això desenvolupa la
funció ............................

58. ORGANITZACIÓORGANITZACIÓ
POLÍTICA D’ESPANYA IPOLÍTICA D’ESPANYA I
CATALUNYACATALUNYA
Qui té el poder executiu, judicial i legislatiu?