1. PAISATGE I
MEDI AMBIENT
Una definició de paisatge:
p. 88.
El vostre paisatge preferit.

9. PAISATGE NATURAL?

10. BIODIVERSITAT AL TERRITORI ESPANYOL:
CAUSES
 Situació: extrem sud-occidental d’Europa 
domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les
Canàries.
 Efecte refugi:
 Glaciacions  nord d’Europa
 Nivell del mar baix  flora i fauna africana
 Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal.

11. ACCIÓ ANTRÒPICA: EFECTES
 Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.
 Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)
 Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 %
del territori.
 Mapa de la desertificació, p. 76.

12. PAISATGES VEGETALS A ESPANYA
 Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud
(relleu).
Mapa de la p. 77.
1. Relaciona climes amb les espècies vegetals.
2. A partir del mapa, quines espècies vegetals
predominen a Catalunya? Classifiqueu en funció del
clima de la regió.

14. Climes Espècies vegetals
Clima oceànic Roures pènol i martinenc
Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina.
Meseta sud: alzina surera i alzina.
Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.
Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló.
Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.
Clima de muntanya Pisos p.79.
Pirineus: avet blanc i faig.
Sistema central: roure
Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi
pinyoner.
Clima canari

15. PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC
 Galícia i serralada Cantàbrica.
 Condicions ambientals: precipitacions
abundants i temperatures poc caloroses 
humitat.
 Bosc temperat- oceànic:
 Roure:
 150-300 anys de creixement
 Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó.
 Faig:
 Molta humitat, rosades i boires.
 80-100 anys de creixement
 Fusta tova  mobles
 Landa: a partir de 1600-2000 metres
 Brucs, ginebres i ginestes

16. LANDA
 Bruc Ginesta

17. PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI
 Major part de la PI.
 Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.
 Escleròfil: preparat per suportar calor i
sequera estival.
 Desenvolupament lent (7 o 8 segles)
 Darrer bosc abans de la màquia de les zones
subdesèrtiques.
 Matollar en avanç: màquies, garrigues i
estepes.

18. MÀQUIA

19. GARRIGA

20. ESTEPA

21. PAISATGE CANARI
 Escassetat i adaptada a l’aridesa.
 Gran varietat per:
 Insularitat
 Encreuaments
 Vents alisis i relleus.
Pisos altitudinals: p. 78.

22. MATOLLAR COSTANER:
- DE 400M.
 Tabaiba Cardón

23. PER SOBRE DELS 400:
 Drago

24. ENTRE 600 I 1200: MUNTANYA VERDA
 Laurisilva Bruc

25. PER SOBRE 1500 AL NORD I 800-1000 AL SUD: PI
CANARI

26. PER SOBRE DELS 2000 M: MATOLLAR DE
CIM
 Bàlec i ginestes Violetes del Teide

27. Espècies vegetals a Catalunya:
Zona de muntanya Alta:Avet blanc
Mitjana:Faig
Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani.
Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.

28. AVET BLANC

29. FAGEDA

30. ROURE

31. ALZINA

32. COSCOLL O GARRIC

33. MÀQUIA

34. GARRIGA

35. ESTEPA

36. LA DESTRUCCIÓ DELS PAISATGES
 Incendis forestals: causes:
 Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa +
vegetació llenyosa = combustible.
 Abandonament de explotacions agrícoles  zones
boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.
 Segones residències
 Gestió forestal: substitució de roures, faigs i
castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)
 97 % provocats per humans especulació, obtenir més
fusta, piròmans.
Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles.

38. LA CONTAMINACIÓ
 Conseqüències nocives de les activitats humanes 
danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o
benestar.
 Tipus de contaminació: quadre.
 El delicte ecològic (p.80)
 La contaminació atmosfèrica, ex 1, p.94.

39. QUADRE DE LES TIPOLOGIES
Visual
Lumínica
Electromagnètica
Tèrmica
Acústica
Radioactiva
Química
Del sòl
De l’aigua
De l’atmosfera
EfectesCauses

40. EL CANVI CLIMÀTIC
 Com es pot definir? Definició conjunta.
 Canvis climàtics per diferents motius (canvis en
l’atmosfera, en la insolació, en el moviment dels
continents, corrents marins).
 Canvi climàtic actual antropogènic:
 Transformacions notables
 Procés accelerat.

43.  http://www.elpais.com/fotogaleria/efectos/cambio/
climatico/Espana/elpgal/20071108elpepusoc_1/Ze
s/1
 Photoclima de Greenpeace.
 Visió crítica?
http://www.youtube.com/watch?v=OjQ6F0lbLbo

45.  Sense aquest efecte: temperatura de -22º.
 Temperatura mitjana de 14º.
 A causa de l’increment dels gasos que provoquen
aquest efecte  augmenta la temperatura de
l’atmosfera  escalfament global.

46. GASOS DE L’EFECTE HIVERNACLE
Diòxid de carboni (CO2)
- El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle contribueix en un 55%
al canvi climàtic.
- combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions
industrials,
- l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques,
- els incendis forestals
- i, en menor grau, el gas.
Aquests orígens representen el 70% de l’augment de CO2.
- La desforestació: la tala d’arbres no genera CO2 i limita la
capacitat de reduir-lo per la fotosíntesi.
Metà (CH4)
- El metà  origen en la descomposició de la matèria orgànica en
ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats
cultius, abocadors...).
La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible
que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és
curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.

47. L'òxid nitrós:
és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de
bestiar.
La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té
un
poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2.
Halocarbons
A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons
considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els
perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6).
Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents,
de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana.
Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les
substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els
clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en
virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns
processos industrials i en equips elèctrics.
http://www.ceroco2.org/generalitat/Calcular
/default.aspx

48. ESCALFAMENT GLOBAL I ELS OCEANS
 Desglaç: glaceres i plaques
⇒ Augment del nivell del mar (p. 81)
⇒ Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques
⇒ Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica
bàsica)
⇒ Corrents i ritmes alterats.

49. A ESPANYA
 46 observatoris han constatat:
 Augment de la temperatura: 1.63ºC
 Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys.
 Baixada dels dies amb neu: 41 %
 Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre
dels 15ºC.
Mapa de la p.82.

50. EMPREMTA ECOLÒGICA
 Indicador de sostenibilitat.
 Individu = àrea necessària per produir els recursos
que utilitza i per assimilar els residus que genera.
 1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant
un any.
 Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la
sostenibilitat.
Ex. 3, p. 95.
http://educalia.educared.net/edu2/externs/ciudadania/cat/ciudadani
a.htm

51. RESPOSTES DAVANT LA SOSTENIBILITAT
 Conferències:
 Acords polítics
 Ecologisme
 Solucions.

52. CONFERÈNCIES
 La definició de sostenibilitat.
 Quadre de la p.84:
 Cronologia de les reunions.
 L’Agenda 21. “Un plan de acción aplicable durante los
años noventa y hasta inicios avanzados del siglo XXI,
que elabora estrategias y un programa de medidas
integradas para frenar los efectos de la degradación
ambiental y para promover un desarrollo compatible
con el medio ambiente y sostenible en todos los
países”. ( Programa 21 Río de Janeiro 1992)

53. LA AGENDA 21 LOCAL
 En el capítol 28 del Programa 21 de Nacions Unides de Río
92 planteja que :
“Cada autoritat local ha d’iniciar un diàleg amb els sus
ciutadans. Organitzacions locals i empreses provades i
aprovar un Programa XXI local. A través de consultes i la
promoció d’un consens, les autoritats rebran aportacions de
la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials,
empresarials i industrials locals, obtenint la informació
necessària per a elaborar les millors estratègies. Els
processos de consultes incrementaran la consciència dels
individus cap al desenvolupament sostenible” (Programa
21, Río de Janeiro 1992).
http://www.martorell.cat/ca/default/contenido/contenido_id/
424

54. QUÈ ÉS L’ECOLOGISME?
 Lectura de la p.85.
 Els tres pilars del desenvolupament sostenible:
 Ecologisme
 Justícia social i política
 Economia.
 Solucions: 5 grups, p.86 – 87.
Educació ambiental
Consum responsable
Reciclatge
Banca ètica
Agricultura ecològica

55. PAISATGE
 Espais naturals protegits:
 Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc
alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció:
augment de visitants en aquestes àrees.
 Parcs naturals: valor natural compatible amb les
activitats humanes.
 Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat
o raresa de l’ecosistema. Si és integral, l’accés resta
restringit a personal científic.
p. 89: mapa i valoració de la protecció.
Lectura del 5.3. La importància i valoració d’Espanya.

56. ELS PARCS A CATALUNYA:
 Taula de la p. 91.:
 Quants i quins parcs nacionals té Catalunya?
 Parcs Naturals?
 PNIN?
 Reserves:
Natural: el delta del Llobregat.
Marina: Illes Medes.
 El PEIN: Pla d’Espais d’interès natural (1985):
 30 % del territori.