3. PRESENTACIÓ DEL CAS
Home de 47 anys, exfumador i amb AP
dislipèmia no controlada i AF de CI (germà).
Des d’ahir, sensació d’opressió toràcica i
dispnea suspirosa. Es defineix com una persona
activa i nerviosa. Ahir, ansietat pel treball.
Exploració: Sat. 98% BEG, NH i NC, ACR normal.
OD: ansietat.
Pla: Diazepam 5 mg 0-0-1. Control per MAP.
4.
5. PRESENTACIÓ DEL CAS
Reconsulta unes hores més tard per dolor
epigàstric. Ha pres almax i ara està
assimptomàtic.
Exploració: TA 132/84mmhg FC 84bpm.
BEG. AR mvc conservat, no estertors.
AC tons rítmics, no bufs.
ABD depressible, no defensa, no dolor.
Pla: dieta de protecció gàstrica, omeprazol
20mg 1-0-0, diazepam 5mg 1-0 1
6. PRESENTACIÓ DEL CAS
Acut a urgències al cap de 3 dies…
Nou episodi de dolor opressiu, centrotoràcic,
irradiat a ambdós braços i acompanyat de
vegetatisme . A l’arribada, mínimes molèsties
(EVA 2).
Quadres compatibles amb àngor d’esforç, que
l’obliguen a parar-se i cedeixen als 10min. En 2
ocasions, en repòs (menor intensitat).
7.
8. PRESENTACIÓ DEL CAS
Exploració física per aparells anodina. Constants
conservades.
Rx tórax: sense alteracions.
Analítica de sang: troponina 0’91 ng/ml, resta
normal.
Pla: doble agregació, clexane sc i BPC NTG.
Trasllat a HJT per tractament i estudi.
9.
10. PRESENTACIÓ DEL CAS
15 dies més tard…
Control IAM Killip I.
Malaltia coronària d’un vas, revascularizació
percutània completa.
ECG
13. Definició
Variant d’angina inestable.
Alteracions ECG que mostren estenosi d’↑ grau a part
proximal de la descendent anterior esquerra (DAE).
El 15% hospitalitzats per angina inestable presenten
alteracions ECG:
60%: ECG indicatius a l’ingrés
40%: ho presentarà durant l’hospitalització
Poden presentar-se en absència de dolor.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2,
Sindrrome de Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação
Universitária de Cardiologia (IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN,
14. Definició
Prevalència de 14-18% en 2 estudis de pacients
hospitalitzats amb diagnòstic d’angina inestable.
En un d’ells, 12/16 pacients (75%) amb criteris que no van
ser sotmesos a revascularització miocàrdica IAM extens a
primeres setmanes .
En l’altre, 180 dels 1260 pacients presentaven canvis ECG.
Una estratègia invasiva precoç millora el pronòstic.
Marcos Antonio Leão de Araújo, Carla Daniela Fank, Ciça Teixeira Penedo, Gustavo Cavalcante Maio de Aguiar, Marlúcia do
Nascimento Nobre; Síndrome de Wellens, Rev Bras Cardiol. 2010;23(6):365-368
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2,
Sindrrome de Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação
Universitária de Cardiologia (IC-FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66
15. Definició
Estudis realitzats amb coronariografia, 20% mostra oclusió
completa de DAE (circulació colateral) i en 100% oclusió ≥
50%.
L’oclusió completa sol causar IAM extens.
Les alteracions ECG apareixen durant la reperfusió del
teixit cardíac afectat, motiu pel qual el pacient no
experimenta dolor durant els canvis.
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53
16. Subtipus
Tipus 1: 24% dels casos. T bifàsica (plus/minus) a
derivacions V2-V3
Tipus 2: representa el 76%. Inversió profunda i simètrica de
T a V2-V3 (també V1-V4 i V5-V6)
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of
17. Trets característics:
Inversió simètrica, profunda i progressiva de l’ona T (> que
IAM anterior) o T bifàsiques. Típicament, a V2-V3.
↑ ST compatible amb IAM anterior durant el dolor.
En períodes sense dolor també pot haver-hi ↑ ST (<1mm).
Positivització o no de marcadors dany cardíac.
Progressió normal ona R.
Absència d’ones Q.
Trandy TK, Bottomu DP, Lewis JG; Wellens’ syndrome, Departments of Emergency Medicine and Cardiology, Naval Medical Center-
Portsmouth, Portsmouth, VA, USA. Ann Emerg Med. 1999 Mar;33(3):347-51..
Henry B. Geiter, Jr., RN, CCRN, Síndrome de Wellen: datos poco aparentes de un problema importante, Nursing. Abril 2005, 51-53
18. Tractament
Donat l’alt risc de IAM, és primordial la
revascularizació precoç amb angioplàstia
transluminal percutània o cirurgia de revascularizació
coronària.
La realització de PE està contraindicada (risc de IAM
per estenosi severa).
Ersan Tatli, Meryem Aktoz, Wellens’ syndrome: The electrocardiographic finding that is seen as unimportant, Department of
Cardiology, School of Medicine, Trakya University, Edirne, Turkey; Cardiology Journal 2009, Vol. 16, No. 1, pp. 73–75
19. Conclusions
Variant d’angina inestable.
Alteracions ECG tipus 1 (ona T bifàsica): alta E pel
diagnòstic de malaltia severa de la DAE proximalp risc
IAM anterior.
Quadre clínic i exàmens suggestius: derivar per estudi
angiogràfic.
Marcelo Campos Appel-da-Silva1, Gabriel Zago1, Aníbal Pereira Abelin2, Walter Otávio Pin2, Oscar Pereira Dutra2, Renato Vaz2, Sindrome de
Wellens, Hospital Nossa Senhora da Conceição (HNSC), Porto Alegre, RS1; Instituto de Cardiologia - Fundação Universitária de Cardiologia (IC-
FUC)2, Porto Alegre, RS – Brasil, Arq Bras Cardiol 2010; 94(4) : e63-e66