Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12

Els alumnes amb sordesa
a l’Escola
Etapa Infantil i Cicle Inicial d’Educació Primària
CREDAV Jordi Perelló
curs 2007-2008

Els alumnes amb sordesa a l’Etapa Infantil i Primer Cicle de Primària. CREDA Jordi Perelló
2
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. CREDA Jordi Perelló
C/Francesc Izard, 15. Sabadell Tl. 93.723.33.13 Fax 93.723.61.93 a8900289@xtec.cat
http://www.xtec.cat/08900289
© 2012

3
Índex
1. Presentació .....................................................................................pàg. 5
2. Introducció .....................................................................................pàg. 7
3. L’audició ...........................................................................................pàg. 9
a. Tipus de pèrdues auditives ......................................................pàg. 10
b. Interpretació de l’audiograma ..............................................pàg. 11
c. Pròtesis auditives ..................................................................pàg. 14
4. Estratègies per estimular la comunicació i el desenvolupament del
llenguatge oral ..................................................................................pàg. 29
5. Recomanacions finals..........................................................................pàg. 37
6. Referències bibliogràfiques ..................................................................pàg. 41
7. Annex: Signes d’alerta per a la detecció de pèrdues auditives ............pàg. 43

4

5
Presentació
L’equip de professionals del nostre CREDA (logopedes, audioprotesista i
psicopedagoga) realitzem l’atenció dels infants amb sordesa a Educació Infantil i Cicle
Inicial (de 3 a 8 anys) conjuntament amb la família i l’entorn escolar del nen.
Per aquest motiu, considerem molt necessari que els adults amb qui el nen es
relaciona disposin de tota la informació que els permeti oferir uns entorns naturals
estimuladors per a la comunicació i el desenvolupament del llenguatge.
La finalitat dels aprenentatges d’aquestes etapes és contribuir al desenvolupament
global de l’infant i que aquests li permetin accedir al llenguatge i als aprenentatges
bàsics. Quan aquest desenvolupament es troba alterat per una sordesa, és important
disposar de la informació necessària per a oferir-li una adequada resposta educativa.
Si considerem el llenguatge com l’eina que les persones utilitzem per a la
comunicació, el pensament i l’accés als aprenentatges, la detecció i la intervenció
precoç de la sordesa són factors determinants en l’evolució cognitiva, social i
emocional del nen.
Aquest dossier proporciona informació sobre aspectes audiològics i protètics, aspectes
vinculats amb la comunicació i l’estimulació del llenguatge, així com suggeriments
sobre estratègies i propostes d’activitats per a realitzar a l’aula. Tanmateix, afegim un
annex amb uns signes d’alerta per a la detecció de pèrdues auditives a l’escola.
Desitgem que aquest document esdevingui una eina útil i pràctica per als professionals
que gaudeixen del treball amb infants amb sordesa en l’etapa d’Educació Infantil i C.
Inicial.
Finalment, volem agrair els suggeriments, així com la disponibilitat i col—laboració de
les famílies i professionals de les escoles que han participat en l’elaboració d’aquest
document.
MOLTES GRÀCIES!
Equip de professionals del CREDA Jordi Perelló.
Sabadell
1

6

7
Introducció
L’audició és un sistema de recepció d’informació obert permanentment, de
funcionament automàtic i que no requereix de cap acció específica per activar-lo.
Actualment, mitjançant les tècniques de cribratge auditiu es poden detectar les
sordeses al néixer i confirmar el seu diagnòstic al llarg dels primers mesos de vida.
Això permet realitzar un treball d’estimulació auditiva de forma precoç.
Els avenços tecnològics han permès disposar d’eines protètiques compensatòries,
audiòfons digitals i implants coclears, que permeten un accés a la informació auditiva.
Malgrat això, requereixen d’un treball intens d’habilitació auditiva, doncs les pròtesis
no restauren una audició normal.
Una sordesa provoca una alteració en la detecció, percepció i integració de la
informació auditiva, ja sigui dels sons i sorolls de l’entorn com dels estímuls verbals.
Un nen amb sordesa necessita més volum per sentir allò que nosaltres detectem amb
menys intensitat.
Les pròtesis auditives compensen la manca d’intensitat, però no la qualitat a l’hora
d’entendre la parla. Els nens amb sordesa reben l’estímul sonor de forma
distorsionada i incompleta. És a dir, de forma semblant com quan estem intentant
sintonitzar un aparell de ràdio, tot cercant l’emissora de música que volem escoltar
però que encara no la sentim prou bé.
Sentir és un procés fisiològic, en canvi reconèixer i entendre la parla suposa
posar en marxa processos complexos en els quals hi intervenen altres factors
com l’atenció, la intel—ligència, els coneixements previs del contingut del missatge i l’
idioma que s’utilitza.
En les primeres etapes educatives, el nen amb sordesa rep la informació
prioritàriament pel canal visual i l’entén pel context. Les referències visuals que l’adult
li proporciona, així com les rutines de les activitats diàries, són els primers ajuts que
cal tenir en compte per atendre adequadament les seves necessitats.
2

8

9
L’audició
Entenem per audició la capacitat per percebre ones sonores. Això implica l’existència
d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i de centres nerviosos que transformen
l’estímul mecànic de les ones en sons.
L’oïda és l’òrgan sensorial que capta els estímuls sonors del món que ens envolta, els
amplifica i els transmet a les estructures corticals, on s’interpreten.
L’estructura de l’orella s’organitza en tres parts ben diferenciades:
- Orella externa (OE)
- Orella mitjana (OM)
- Orella interna (OI)
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ
3
Orella Externa
(OE)
Orella Mitjana
(OM)
Orella Interna
(OI)

10
a. Tipus de pèrdua auditiva:
• Hipoacúsia transmissiva
• Sordesa neurosensorial
• Sordesa Mixta (Sordesa neurosensorial + Hipoacúsia transmissiva)
HIPOACUSIA TRANSMISSIVA
Una hipoacúsia transmissiva provoca una alteració permanent i/o transitòria en
l’orella mitjana. Això comporta una disfunció en la transmissió i amplificació sonora
a l’orella interna. En la majoria dels casos, es degut a la presència de moc a l’orella
mitjana (otitis).
El metge ORL valorarà, en funció del cas, el tractament més adequat.
Moltes d’aquestes pèrdues auditives són transitòries i reincidents en les primeres
etapes del desenvolupament dels nens.
SORDESA NEUROSENSORIAL
Una sordesa neurosensorial provoca una alteració en l’orella interna. Això comporta
una pèrdua auditiva quantitativa i qualitativa de diferents graus. Per tant, la
informació auditiva arriba de forma diferent, distorsionada i incompleta.
Orella mitjana
Orella interna Cèl—lules Cil—liades (Còclea)

11
b. Interpretació de l’audiograma
Per valorar el grau d'audició es realitza una audiometria. Els resultats
d'aquesta prova es reflecteixen a l'audiograma, un per a l'orella dreta i un
altre per a l'orella esquerra.
Els paràmetres bàsics de l'audiograma són: intensitat i freqüència. La
intensitat està situada a l´eix de les coordenades i fa referència al volum. Es
mesura en decibels (dB).
La freqüència està situada a l'eix de les abscisses i fa referència a sons
greus(com el soroll d'un timbal), mitjans(com el sorolls de plats de cuina) i
aguts (com el soroll d'un xiulet). Es mesura en cicles per segon,Hertzs(Hz).

12
L'audiograma del vostre alumne
El grau de pèrdua auditiva de cada orella es calcula fent la mitjana dels valors
audiomètrics (en dB) de les freqüències 500, 1000, 2000 i 4000(en Hertz). Això
s'anomena pèrdua HAIC.
En aquesta gràfica es representen tant els sons i sorolls de l’entorn com els sons de
la parla.
http://www.jtc.orgg
El valor obtingut de pèrdua auditiva HAIC ens permet classificar la sordesa en:
En aquest enllaç trobareu un exemple d’una simulació de com pot sentir una persona amb una pèrdua
auditiva:
http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)
Nivellauditiu(intensitat)endB

13
Audiograma que representa una audició normal: Audiograma que representa una sordesa
moderada:
Entre 0 i 20 dB. Pèrdua auditiva HAIC de 41 a 70 dB.
Audiograma que representa una sordesa severa: Audiograma que representa una sordesa pregona:
Pèrdua auditiva de 71 a 90 dB. Pèrdua auditiva >91 dB.
XX
X
X X
S S
S SS
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)
Simbologia per interpretar l’audiograma:

14
c. Pròtesis auditives
c.1. L’ audiòfon
Un audiòfon és un conjunt d’elements mecànics, electrònics i electroacústics que
capten i amplifiquen els senyals de la parla i els sons ambientals a un nivell còmode,
adaptant-los als diferents tipus i graus de pèrdues auditives per tal de millorar la
sensació i la percepció auditives.
L’audiòfon és una pròtesi compensatòria, no restaura l’audició normal. Els audiòfons
ajuden a sentir més i millor, tot i que no restitueixen l’audició normal.
Elements externs d’un audiòfon
http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E
Micròfon/s
Portapiles
Motlle-adaptador
Tub de connexió
Interruptor ON/OFF
http://www.widex.es

15
Com funciona un audiòfon
El funcionament bàsic d’un audiòfon consta de diversos passos que es poden resumir
de la següent manera:
1. El micròfon recull i transforma les ones sonores de l’entorn en senyals
elèctrics.
2. El senyal elèctric s’envia a un amplificador on s’amplifica, es codifica i
digitalitza.
3. L’ auricular recull el senyal elèctric amplificat i el converteix un altra vegada en
senyal acústic però de major energia.
4. Aquest senyal acústic amplificat s’envia a l’oïda del nen mitjançant el motlle-
adaptador.
El tub de connexió uneix l’audiòfon i el motlle-adaptador. Cal canviar-lo
aproximadament cada tres mesos doncs amb el temps es queda rígid i no condueix el
so correctament.
Tot aquest procés funciona amb l’energia necessària que aporten les bateries o
piles. La durada de la pila pot variar segons les hores d’ús i el guany que apliqui
l’aparell. Tot i això es recomana canviar-la regularment. És convenient disposar de
piles de recanvi a l’escola bressol per solucionar situacions d’emergència.
Elements interns de l’audiòfon:
Micròfon/s
Amplificador
Auricular
Bateria/Pila

16
Com es col—loca un audiòfon
1. Agafar el motlle i introduir-lo en el conducte auditiu extern.
2. Pressionar lleument per encaixar-lo en el conducte auditiu.
3. Acabar de col—locar el motlle a l’orella.
4. Engegar l’audiòfon tot posant-lo darrera del pavelló auricular.
5.Comprovar la col—locació correcta de l’audiòfon i motlle.

17
Col—locació del motlle-adaptador i audiòfon
Motlle i audiòfon MAL col—locat Motlle i audiòfon BEN col—locat
Quan el motlle no està ben insertat en el pavelló auricular es produeix un xiulet
(acoblament). Per tal d’evitar aquest fenomen s’ha de recol—locar el motlle. En cas que
no pari el xiulet ens indicarà que no hi ha estanquitat i que es requereix canvi de
motlles.
Comprovació del funcionament de l’audiòfon
Podem comprovar el funcionament de l’audiòfon quan es produeix el xiulet o
acoblament fora de l’orella del nen. És a dir, agafem l’audiòfon amb una mà i amb
l’altra reproduïm una cavitat que quan s’acosta l’audiòfon produirà l’acoblament o
xiulet.
A. Treure l’audiòfon B. Acostar l’audiòfon en funcionament
a la nostra mà

18
Canvi de bateries o piles de l’audiòfon
Precaucions amb l’audiòfon
Quan l’audiòfon cau al pati o al sorral s’ha de guardar ben protegit a la motxilla de
l’alumne i comentar-ho amb la família doncs el portaran al gabinet audioprotètic on
el netejaran amb líquids específics.
En cas que es mulli podem fer una primera actuació, assecant l’audiòfon amb un
drap de cotó i/o amb l’assecador de cabells amb posició d’aire fred.
Les piles poden ser nocives, si el nen s’empassa una pila se l’ha de portar al servei
d’urgències de l’Hospital.
No es poden mullar Vigilar els cops Vigilar amb la sorra
1. Treure l’audiòfon de l’orella
del nen/a
2. Obrir el porta-piles i treure la
pila
3. Col—locar una pila nova.
Retirar l’engantxina i esperar
uns minuts perquè es
carregui.

19
c.2. L’Implant Coclear
Un implant coclear és una pròtesi auditiva que requereix d’una intervenció quirúrgica,
que realitza el metge ORL mitjançant la inserció d’un faig d’elèctrodes a la còclea que
estimulen les terminacions nervioses. Aquests elèctrodes estan connectats a l’exterior
mitjançant un transmissor amb un micròfon i un processador de so que es programa
per a cada infant.
Consta de dos subsistemes, la part interna, implantada mitjançant una intervenció
quirúrgica que s’anomena implant coclear i la part externa anomenada processador de
parla.
Part Interna
Informació de com funciona un implant coclear:
http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ
Part Externa
http://www.cochlear.es

20
Com funciona un Implant Coclear
Part externa:
- Un micròfon que recull els sons més útils per a la comprensió del llenguatge i
els passa al processador.
- Un processador que selecciona i processa els sons en senyals digitals i s’envia
a la part interna mitjançant la bobina.
- Un transmissor o bobina transmissora que permet comunicar les parts
externes amb les internes, mitjançant acoblament inductiu.
- Bateries per alimentar tot el sistema de l’IC.
Part interna:
- L’estimulador-receptor converteix la informació digital en senyals elèctrics i
els envia al faig d’elèctrodes.
- Faig d’elèctrodes està insertat a la còclea i s’activa amb la informació que
transmet el processador de parla. Els senyals elèctrics que es generen a la
còclea estimulen el nervi auditiu i envien la informació a les àrees auditives on
s’interpreta com a so.
Part externa Part interna
1.Bobina
2. Processador de parla
3. Portapiles
4. Estimulador-receptor
5. Faig d’elèctrodes
1
2
3
1
4
5

21
Com es col—loca l’implant coclear
3. Connectar la bobina amb la part interna.
2. Encendre el processador de parla
mitjançant el commutador ON/OFF del
portapiles. Comprovar la programació
abans de posar la bobina.
1. Col—locar el processador de parla darrera
del pavelló auricular de l’alumne.

22
Precaucions amb l’implant coclear
Sistemes detectors de metalls
Els sistemes de detecció de metalls dels aeroports i els equips anti-robament d’altres
comerços produeixen forts camps electromagnètics. Això pot provocar que el nen
experimenti una sensació sonora distorsionada quan està a prop d’aquests aparells.
Tenen una tarja d’identificació de pacient implantat que fa que no hagin de passar per
aquests controls, sobretot en aeroports.
Telèfons mòbils
Alguns tipus de telèfons mòbils digitals, com els sistemes globals per a comunicacions
mòbils GSM poden interferir en el funcionament del processador de la parla. El nen
amb IC pot percebre el so més distorsionat quan està a prop d’un d’aquest aparells.
Aquest efecte és temporal i no suposa cap perill.
Viatges en avió
El processador de parla s’ha d’apagar en l’enlairament i l’aterratge ja que és un
dispositiu electrònic que quan està encès el processador transmet ones de radio d’altra
freqüència.
Humitat
Les parts externes de l’ implant s’han de protegir de la humitat i de l’aigua.
Descàrregues electrostàtiques (ESD)
Una descàrrega electrostàtica es produeix quan hi ha poca humitat a l’aire i toquem
determinats objectes, sobretot metàl—lics. Aquesta petita descàrrega pot esborrar el
programa del processador. Si aquesta electricitat es descarrega mitjançant el cos
humà, es pot experimentar una sensació de “pessigolles” a la punta dels dits.
Una situació en la qual es poden produir aquestes descàrregues és en els tobogan de
plàstic i en les piscines de boles de plàstic. Per tal d’evitar aquestes sensacions
desagradables, quan es el nen jugui en aquests llocs, és aconsellable retirar tots els
elements externs: processador de parla, micròfon i bobina.

23
Cops al cap o traumatismes cranials
Un traumatisme cranial fort dirigit sobre la zona de l’ estimulador-receptor de l’implant
coclear pot produir danys. Es convenient evitar activitats i /o esports que puguin
provocar aquests incidents.
Proves de neuroimatge
Els implants coclears tenen imans que serveixen per mantenir en posició el
transmissor. Hi ha implants que se’ls pot retirar l’iman per realitzar una Ressonància
Magnètica Nuclear, sempre que ho indiqui el metge. En cas que no es pugui treure, el
metge valorarà la realització d’una altra prova.
El processador de parla no es pot exposar a temperatures superiors a 50ºC ,
ni inferiors a -5ºC.
*Adaptació de les recomanacions de Cochlear.

24
L’ús de les pròtesis auditives
Els primers dies d'adaptació a les pròtesis auditives
El procés d'adaptació és diferent segons les característiques de cada nen. Tot
i amb això, és freqüent que durant els primers dies manifestin molèsties, es
toquin, se'ls treguin... ja que, a més de la novetat, es tracta d'un aparell
estrany que pot molestar.
Davant d'aquestes conductes és bo distreure'l per aconseguir que el continuï
portant el màxim de temps possible. En cas que es mostri molt nerviós i
molest , traieu-li els audiòfons o l’implant coclear , deixeu-lo descansar una
estona i posteriorment col—loqueu novament el seu aparell.
No us extralimiteu en l'estona de descans ja que això ens portaria a un temps
d'ús molt reduït que no n'afavoriria l'adaptació.
Portar audiòfons o implant coclear: per quant de temps?
Els nens amb sordesa neurosensorial hauran de portar pròtesis auditives tota
la vida, en funció dels avenços medicoquirúrgics.
L'objectiu és que portin les pròtesis durant tot el dia. Només durant els
primers dies i/o setmanes d'adaptació les podran portar de forma gradual.
Situacions i llocs en què cal portar audiòfons o Implant Coclear
S'han de portar sempre: a casa, al carrer, a l'escola, al pati, a les excursions i
colònies, en les activitats extraescolars, els caps de setmana, en anar
convidat a casa d'un amic i/o familiar... Només s'han de treure quan es
consideri que l'activitat pot fer malbé els aparells: platja, piscina....
Pel que fa a l'ús en els diferents esports caldrà una valoració conjunta entre
pares, logopeda i audioprotesista.

25
Comprovar el funcionament de les pròtesis auditives
S’ha de vetllar per un bon ús i funcionament de les pròtesis. Quan hi ha un canvi d’actitud en
el nen hem de comprovar que pot tenir alguna incidència amb les seves pròtesis: s’ha acabat
la pila, no funciona correctament...
El companys de classe
Els mestres actuen com a models davant dels altres nens pel que fa a la transmissió de
missatges sobre la cura i la importància de la pròtesi, així com a l’hora de transmetre
estratègies de com comunicar-se amb al nen sord.

26
c.3. Equipament mòbil de Freqüència Modulada (FM)
Un equipament mòbil de FM és un sistema de ràdio que envia senyals sonores de d’un emissor
(veu del mestre/a) a un receptor col—locat a la pròtesi auditiva de l’alumne (audiòfon i/o
implant coclear). La funció d’aquest sistema és millorar la relació senyal-soroll de l’aula tot
eliminant el soroll de fons, la reverberació i la distància.
Consta de dos elements: emissor o micròfon i receptor.
Es necessita un connector que és una peça de plàstic entre el receptor i l’audiòfon de
l’alumne. En cas d’alumnes que facin servir un implant coclear també es imprescindible un
connector entre el receptor i la pròtesi. Aquest connector es diferent per a cada tipus, model i
marca de pròtesi auditiva.
Es fa servir un cable d’àudio per connectar l’equip de FM a equips audiovisuals (televisió,
reproductors de CD i MP3) i ordinadors amb sortida d’àudio.
S’ha d’endollar el cable d’àudio a la sortida d’auriculars de l’equip d’àudio.
Emissor o
micròfon
Receptor

27
Radi de funcionament:
Cal desenrotllar el cable del micròfon per tenir un radi d’acció òptim. En ambients interiors és
d’ aproximadament 10 metres i en exteriors és d’ aproximadament 30 metres.
Els equips electrònics d’alta potència, les instal—lacions electròniques grans i les
estructures metàl—liques poden afectar i reduir significativament el radi de
funcionament.
En aquest enllaç trobareu una situació d’aula ordinària on el professor fa ús d’un equipament
de FM:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ

28

29
Estratègies per estimular la comunicació i
el desenvolupament del llenguatge oral
Per estimular la comunicació i el desenvolupament del llenguatge oral del nen amb
sordesa caldria tenir en compte les estratègies següents:
Si l’adult respon amb interès a allò que el nen manifesta, l’infant tindrà més ganes de
comunicar-se amb ell i serà més receptiu a rebre informació sobre el que que comparteix
amb l’adult.
Observar què li crida l’atenció i també les seves
expressions facials i corporals per saber QUÈ VOL o
QUÈ PENSA.
Estar receptiu a la seva actitud davant les explicacions i
activitats de l’aula.
Esperar per donar-li l’oportunitat de manifestar les seves necessitats, interessos o
sentiments. L’adult, amb l’actitud d’espera, dóna el missatge que està preparat per
escoltar el nen.
Els nens amb sordesa necessiten més temps per processar la informació que els arriba per
via auditiva. Això repercuteix en aquelles situacions en les quals hi ha molta informació i
aquesta es dóna de manera molt ràpida.
4
D Deixar que el nen prengui la iniciativa

30
Ajudar el nen a fer comentaris o preguntes
Ajudant el nen a prendre torns, per tal que la interacció comunicativa
es pugui mantenir més temps.
Posant-se de cara al nen Fent torns: ara tu, ara jo
Mantenir la iniciativa comunicativa
Adaptant-nos... a les diferents situacions comunicatives.
Recordant activitats o experiències passades
Davant un incident...ESPERAR!

31
Comentant...
Mireu aquesta
poma, és
groga...
Ai ai, corre que ve
el llop!!!
Aaaaaaa!
Imitant, interpretant i
ampliant el missatge
Bu... bu....
Bup, bup!
Un gos!
Vine gos!
Expressant emocions verbalment

32
Assegurar la seva atenció visual, abans d’iniciar una explicació hem
de saber si el nostre alumne està atent.
Comprovar la comprensió d’allò que es fa, que no es guiïn per la
imitació. Alguna vegada caldrà fer explicacions i aclariments de forma individual. La
formulació de preguntes tancades ens ajuden a comprovar el seguiment dels
aprenentatges i ens permet ajustar les ajudes i continuar el procés. Hem d’assegurar
que ha entès allò que hem explicat.
Comprovar els coneixements previs de l’alumne sord d’allò que
comencem a explicar. Mitjançant l’ús de diferents suports visuals podem aconseguir
que el nostre alumne accedeixi als conceptes més abstractes, ens ajuden a clarificar
allò que treballem. (lent/ràpid, ser/estar/, calent/fred....)
Presentar els continguts en diferents contextos per arribar a
la comprensió de paraules noves, conceptes... ja que necessita més experiències,
exemples o demostracions. Ens serà d’utilitat posar-lo en conflicte cognitiu, que arribi
a la solució després de reflexionar i no donant-li a priori.
Treballar en grups reduïts i racons, per tal que l’adult pugui
interactuar amb el nen i, al mateix temps, facilitar l’accés a la informació i a les
activitats d’aprenentatge.
A l’aula

33
Hem de ser presents en les situacions de racons de joc simbòlic i en
aquelles activitats en les quals la comunicació és essencial, com els jocs de taula i
també en els jocs socials.
Cal ensenyar normes i regles de comunicació i poder anar
generalitzant aspectes de comprensió i expressió del llenguatge. Aquestes situacions
ens donen molta informació sobre el coneixement que té l’alumne amb sordesa de les
emocions i els sentiments. És un espai on es poden treballar abastament. En el cas
dels jocs socials, se’ls ha d’explicar molt bé les normes del joc i intentar solucionar
amb ells els conflictes que van sorgint.
Els audiovisuals
En cas que mirem pel—lícules a l’escola procurar posar els subtítols en cas dels alumnes
que ja sàpiguen llegir. Si no en saben és un recurs a utilitzar perquè s’hi vagin
familiaritzant.
Si anem al teatre, abans hem de poder anticipar-los la història que ens representaran.
Els protagonistes i el lloc on passa. S’ha de fer abans perquè al teatre no els podrem
explicar ni aclarir res. Els hem d’explicar, també, les normes que hi ha en llocs públics
i les seves característiques.
Recursos per facilitar la dinàmica de l’aula

34
La música i les cançons cal treballar-les amb les adaptacions que requereixi el nen
amb sordesa. Els suports visuals seran essencials perquè l’infant pugui anar adquirint i
comprenent les qualitats sonores.
És important fer-li notar quan comença i acaba la música.
Quan es fan audicions musicals el nen hauria d’estar ubicat al costat de l’altaveu de
l’aparell de música. Més endavant aquests suports es podran anar retirant i serà en
moments molt puntuals que serà necessari tornar-ho a utilitzar. En cas que el nen
disposi de FM és un recurs que ens pot ajudar perquè puguin gaudir de la música.
En infants més grans també cal fer un treball de comprensió de les lletres de les
cançons.
Quan fem danses, cal relacionar la música amb el moviment corporal que el
representa. Podem iniciar-los representant-los amb el nostre cos.
La música i les cançons

35
El conte és un bon recurs per estimular el llenguatge. En el cas del nen amb sordesa,
hauríem de tenir en compte una sèrie de consideracions metodològiques a l’hora
d’explicar-lo.
El conte
• Presentar els personatges amb suport visual.
• Anticipar i presentar les accions més rellevants
del conte.
• Situar els personatges en un context.
• Explicar el conte considerant l’atenció dividida:
Primer l’estímul auditiu, després l’estímul visual i
deixar temps perquè en pugui fer l’associació.
• Destacar la paraula clau i/o acció més important.
• Utilitzar molt el gest i l’expressió facial.
• Generar expectatives sobre què pot passar.
• Fer ús d’entonacions que puguin aportar
significat.
• Fer ús de paraules que expressin emocions.
• Dramatitzar-los, si es pot.

36
Les situacions de racons de jocs es poden aprofitar per estimular els aspectes
comunicatius i de llenguatge.
En aquests racons l’adult acompanya amb llenguatge les accions que el nen va fent.
Aquests moments es poden aprofitar per atribuir emocions i sentiments als
personatges que intervenen en el joc. Per exemple, si es juga amb una nina i
aquesta plora es poden fer inferències del per què plora, què li deu passar, com se
sent, etc...
El joc

37
Recomanacions finals
1. Ubicar adequadament el nen/a amb sordesa per tal d’assegurar la seva
atenció i que li arribi el so:
Vigilar la distància entre el nen sord i la font sonora.
Mentre que les persones oients a mida que es distancien de la font sonora senten
el so amb una intensitat més baixa, en els nens amb sordesa aquesta distància pot
provocar no sentir-hi gens.
A la rotllana ha d’estar davant de la
mestra.
A la taula ha d’estar a les bandes externes,
amb control visual de la classe i a prop de la
mestra.
Montse, on
és l’elefant?
Montse, on
és el gos?
5

38
En les situacions de conversa i de rotllana, l’infant amb sordesa ha de conèixer les
normes que hi ha: s’ha d’alçar la mà, donem un objecte per assegurar els torns...
l’adult, a la vegada, farà de mediador de la conversa i vetllarà perquè els infants
oïdors parlin a poc a poc i mirant l’infant amb sordesa i aquest, a la vegada, haurà
d’expressar allò que ha de dir de manera clara. L’haurem d’ajudar per tal que no
perdi la conversa, ja que és una de les situacions més difícils de poder seguir.
2. Parlar més a poc a poc, sense segmentar les paraules, amb un to i ritme
normal i una articulació clara.
3. Acompanyar les explicacions orals amb suports visuals.
Les nostres explicacions les recolzarem amb mitjans i estratègies visuals, com
ara:
• Esquemes i guions a la pissarra del que explicarem
• Escriure les paraules clau que sortiran i que hauran d’aprendre
• Utilitzar mapes conceptuals
• Resums que ajudin a situar les nostres explicacions !!!
• Videos, imatges i presentacions que ajudin en la comprensió.
4. Considerar l’atenció dividida: El nen no pot mirar al mateix temps allò
que l’adult està dient i allò que està fent. S’ha d’alternar l’observació del
recurs visual i l’explicació oral. Mantenir una atenció dividida sostinguda pot
ser motiu perquè el nen amb sordesa es cansi abans i deixi de seguir
l’activitat que estava fent. Necessitarà que l’adult recondueixi aquesta
atenció més sovint.
5. Utilitzar un llenguatge oral senzill, adaptat al nivell de comprensió del
nen amb sordesa: vocabulari proper i estructura sintàctica senzilla.
6. Assegurar que el nen amb sordesa comprengui les rutines i activitats
de l’aula, fent explicacions individualitzades, donant models del que es

39
demana i comprovant després que això s’ha entès. Els nens amb sordesa són
bons imitadors.
7. Anticipar les activitats que es faran a la classe i en altres entorns.
Davant d’activitats noves, que el nen no coneix i que passaran en el futur,
com poden ser: anar d’excursió, celebració de festes, etc... cal anticipar-les
amb suport visual i el mateix dia de l’activitat situar-les dins de la seqüència
del dia.
ALERTA als canvis i als imprevistos, els hem d’informar perquè no es sentin
perduts i no entenguin allò que anem a fer. Si veu que ens posem la jaqueta
essent l’hora del pati i no s’ha assabentat que aquell dia anem a visitar el mercat
que hi ha al davant de l’escola, costarà que es situï en l’activitat que proposem.
8. Afavorir l’intercanvi d’informacions amb suport visual que ajudin als
pares/mestres a comunicar-se amb el nen amb sordesa. Per exemple, la
llibreta correu és una eina que permet que el nen ,els seus pares i els seus
Bon dia
Pati
Dormir
Dinar
Foto activitat del dia

40
mestres disposin d’ una informació visual de la classe o de casa que ajudarà
al nen a prendre la iniciativa comunicativa i a l’adult a mantenir la conversa.
Llibreta correu
9. Afavorir l’ajuda dels seus companys oïdors. Aquest rol es pot anar
canviant i no cal que es faci de manera permanent ni en totes les activitats
de l’aula.
10. Potenciar els treballs en grup reduït d’alumnes en els quals ell o ella
pugui, quan sigui necessari, ajudar també els seus companys.
11. Ajudar-lo a explicar els canvis d’humor i les reaccions que tenen les
persones que l’envolten i ell mateix per poder comprendre i adaptar-se a
situacions noves.
12. Realitzar activitats de canvis de rol per ajudar que els alumnes oïdors es
posin en el lloc del seu company amb sordesa.
13. Quan fem proves escrites, donar-los més temps, fer preguntes curtes i
que puguin entendre, comprovar que entén el que se li demana i el
vocabulari que hi surt i si no és capaç encara de realitzar proves escrites, les
pot fer orals.
En aquest enllaç trobareu exemples pràctics de situacions i orientacions
metodològiques anteriorment esmentades:
http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related
“Moltes felicitats Rocío” “Avui la Rocío ha fet suc de taronja amb una
espremedora elèctrica. Li ha agradat molt sentir la
vibració. Després l’hem tastat en un got. Umm que
bo!”

41
Referències bibliogràfiques
• Cecilia Tejedor ,A (2004). Aprendiendo a oír (Manual práctico de educación para
adaptación de prótesis e implantes cocleares). Madrid, CEPE.
• Departament d’Educació (2006). Guia per a famílies d’infants amb sordesa o ceguesa.
• FIAPAS (1997) Detección precoz de la sordera. Dosier informativo. Madrid, FIAPAS.
• FIAPAS (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad
auditiva. Información bàsica. Madrid: Confederación Española de Familias de Personas
Sordas.
• FIAPAS (2004). Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva.
Madrid, FIAPAS.
• Juarez, A Y Monfort, M.(2001) Algo que decir. Madrid, Entha Ediciones.
• Manrique, M. y Huarte A.(2002). Implantes Cocleares. Barcelona, Masson.
• Pepper, J. Y Weitzem, E. (2007) Hablando.... nos entendenos los dos. Canadá. The
Hanen Center.
• Silvestre, N. et al.(2002). L’alumnat sord a les etapes infantil i primària. Criteris i
exemples d’intervenció educativa. Bellaterra, UAB.
Referències electròniques
Funcionament del sistema auditiu:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ
Funcionament d’un audiòfon:
http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E
Funcionament d’un implant coclear (IC):
http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ
Simulació pèrdua auditiva:
http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related
Funcionament equipament mòbil de freqüència modulada (FM):
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ
Situacions i orientacions metodològiques:
http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related
Tinc un/a alumne/a sord a l’aula:
http://www.xtec.cat/~cllombar/
6

42

43
ANNEX A i B

44

45
SIGNES D’ALERTA PER A LA DETECCIÓ
DE PÈRDUES AUDITIVES
Signes d’alerta comuns a qualsevol pèrdua auditiva
Diu molt Què?
Quan se’l crida , de vegades respon i de vegades no respon. Sembla que hi sent quan
vol.
Li costa la comprensió de les consignes: seguir explicacions de classe.
Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt “a la seva”.
Està molt pendent del que fan els companys. Copia molt.
Parla poc i malament. Costa entendre’l. S’expressa amb frases molt senzilles, però no
elabora narració ni discurs.
Confon paraules similars (cabell + camell; escombra +compra,...)
Signes d’alerta més específics d’hipoacúsia transmissiva
Es refreda sovint i presenta força mucositat.
Es queixa de mal d’orella, ha patit otitis sovint.
Respira amb la boca oberta.
Diu que sent xiulets dins l’orella.
Signes d’alerta de sordesa neurosensorial
No fa cas d’alguns sorolls de l’ambient (telèfon, pluja, aigua,...)
Arrufa el nas o es posa molt tens quan se li parla.
No controla prou bé la intensitat de la seva veu. Parla molt fluix.
Mentre treballa en silenci fa sorolls amb el seu propi cos ( respiració molt forta, sorolls
amb la boca i dents,....).
És un nen/a molt mogut i tossut. Sovint fa rebequeries.
Gotzens, A.M. i Marro, S. (1997) Pautes per a la detecció de pèrdues auditives.
A

46
SIGNES D’ALERTA EN EL COMPORTAMENT DEL NEN
PER A LA DETECCIÓ DE PÈRDUES AUDITIVES
De 0 a 3 mesos:
- No s’observa cap tipus de resposta ( obrir i tancar els ulls, moviments, despertar-
se,...). No es tranquil—litza amb la veu de la mare.
- No hi ha reacció davant del soroll d’una campaneta.
- Fa produccions sense entonació.
De 3 a 6 mesos:
- Es mostra indiferent als sorolls familiars.
- No s’orienta cap a la veu de la mare.
- No respon amb vocalitzacions a la veu humana.
- No emet sons guturals per cridar l’atenció.
- No fa sonar el sonall quan el té a la mà.
De 6 a 9 mesos:
- No produeix síl—labes. (pa, ma, ta,...).
- No fa vocalitzacions per cridar l’atenció, sinó que pica objectes i associa la vibració amb
la presència de la mare.
- No juga amb les seves vocalitzacions , fent repeticions o imitacions de les de l’adult.
- No respon al seu nom.
- No reacciona a sorolls quotidians.
- No juga imitant els gestos que acompanyen les cançons infantils (ralet- ralet; els
titelles;...) o no somriu.
- No diu “adéu” amb la mà quan se li diu aquesta paraula.
-
De 9 a 12 mesos:
- No reconeix quan se li anomena “papa” i “mama”.
- No comprèn paraules familiars.
- No entén la negació.
- No respon a “dóna’m” si no va acompanyat del signe indicatiu amb la mà.
B

47
De 12 a 18 mesos:
- No diu “papa” i “mama” amb contingut semàntic.
- No assenyala ni objectes ni persones conegudes quan se li anomenen.
- No respon de forma diferent a sorolls diferents.
- No s’entreté produint i/o escoltant determinats sons.
- No anomena alguns objectes familiars.
De 18 a 24 mesos:
- No mostra interès pels contes.
- No comprèn ordres senzilles si no van acompanyades de gest indicatiu.
- No identifica les parts del cos.
- No reconeix el seu nom.
- No fa frases de dues paraules.
Als 3 anys:
No s’entenen les paraules que diu.
- No repeteix frases.
- No contesta a preguntes senzilles.
Als 4 anys:
- No sap explicar el que li passa.
- No es mostra capaç de mantenir un conversa senzilla.
Als 5 anys:
- No conversa amb d’altres nens.
- No mostra un llenguatge eficaç per fer-se entendre o només l’entén la seva família.
FIAPAS. (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva. Información
Básica. Madrid, Confederación Española de Familias de Personas Sordas.

48

Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12

Similaire à Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12 (20)

Plus de marialopeztena

Plus de marialopeztena (9)

Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12