1. CELIA GONZÁLEZ MARTÍNEZ
ANA COLOMAR LÓPEZ
LAURA DÍAZ
MELISA RAMÓN CONTRERAS
JOAN ROIG SANCHIS

3. QUÈ ÉS?
 El càncer és un tipus de malaltia en
què un grup
de cèl·lules desenvolupen un
creixement descontrolat (es
divideixen més enllà dels límits
normals), invasió (intrusió i
destrucció dels teixits adjacents) i a
vegades metàstasi (s'estenen a altres
punts del cos a través de la limfa o
la sang).
 La majoria de càncers formen
un tumor, però alguns, com per
exemple la leucèmia, no ho fan.

4. QUÉ ÉS UN TUMOR?
 Massa anormal de teixit nou que
té un creixement de forma
autònoma i independent al teixit que
l'envolta i que el sobrepassa.
 Els tumors poden ser benignes o
malignes , que són els que
anomenem cancerosos i formen part
essencial del càncer. Segons on
aquestos es localitzen podem
distingir diferents tipus de càncer.

5. CARATERÍSTIQUES DE TUMORS
MALIGNES I BENIGNES
CARACTERÍSTIQUES BENIGNE MALIGNE
Diferenciació Les cèl·lules tumorals Les cèl·lules tumorals no
s’assemblen a les cèl·lules s’assemblen a les cèl·lules
madures originals. madures originals.
Taxa de creixement Lenta Ràpida autònoma:
generalment no
s'interromp
Tipus de creixement S’expandeix i es desplaça Envaeix, destrueix , i
reemplaça.
Metàstasis No Sí
Efectes en la Salud Normalment no genera la Pot ocasionar la mort si
mort. no es diagnòstica i
subministra tractament.

6. TIPUS DE TUMORS MALIGNES
 CARCICOMA: Tumors malignes derivats de cèl·lules epitelials .
Aquest grup són els càncers més comuns, incloent-hi les formes
modernes de càncer de pit, de pròstata, de pulmó i de còlon.
 SARCOMA: tumors malignes derivats de teixit connectiu,
cèl·lules mesenquimals.
 LIMFOMA I LEUCÈMIA: malignitats derivades de cèl·lules
hematopoètiques.
 TUMOR DE CÈL·LULES GERMINALS: tumors de cèl·lules
totipotents.
 BLASTOMA: un tumor que s’assembla al teixit immadur o
embrionari.

7. METÀSTASI
 Es el moviment o diseminació de
les célules cancerigenes d’un
órgan o teixit a un altre , a través
del corrent sanguíni o linfàtic ,
formant un tumor secundari.

9. CAUSES
 El càncer és causat per anormalitats en el material
genètic de les cèl·lules.
 Aquestes anormalitats poden ser provocades per:
3. RADIACIÓ: Ionitzant o ultraviolada
6. PRODUCTES QUÍMICS: Procedents de l’industria, el fum de tabac i
contaminació en general.
7. AGENTS INFECCIOSOS.
8. INFECCIONS VÍRIQUES.
9. ALTRES ANORMALITATS

10. DIAGNÒSTIC
 El diagnòstic del càncer es basa indispensablement en
la pressa d'una biòpsia del tumor per tal de fer un
estudi histològic amb el seu grau de diferenciació i
d'invasió, i per un estudi molecular per a determinar
els seus marcadors biològics i genètics.

11. TRACTAMENT

12. CIRUGIA
Extirpació del tumor. Es
poden realitzar dos tipus
de intervencions:
•Rescissió conservadora:
S'extreu qualsevol càncer
que queda després de la
biòpsia, juntament amb
una quantitat petita de
la pell al voltant.
•Extirpació quirúrgica
àmplia: S'extirpa el
càncer i part de la pell al
voltant del tumor.

13. Es basa en el tractament d'una malaltia mitjançant composts químics
( Té una sèrie de efectes secundaris , com per exemple la caiguda del
cabell, hemorràgies , vòmits, anèmia, immunodepresió ).

14. És un tipus de tractament oncològic que utilitza les radiacions per a
eliminar les cèl·lules tumorals, en la part de l'organisme on s'apliquin
(tractament local). La radioteràpia actua sobre el tumor, destruint les
cèl·lules malignes i impedint que creixin i es reprodueixin.

15. PRONÒSTIC
 A partir de la dècada de 1990 i amb les tècniques terapèutiques
disponibles, el càncer és curable en aproximadament el 50%
dels pacients diagnosticats. El pronòstic del càncer depèn sobre
tot de:
 La localització anatòmica del tumor primari.
 Del tipus histològic amb el seu grau de diferenciació cel·lular,
les seues característiques biològiques i citogenètiques.
 De l'estadi del càncer o extensió de la malaltia.
 L'edat del pacient.
 L'estat funcional o la reserva fisiològica del pacient.

16. PREVENCIÓ
 Educació i hàbits saludables:
2. Deixar de fumar
3. Dieta saludable
4. Evitar l’exposició al sol
5. Vacunació.
6. Detecció precoç del càncer en individus
asimptomàtics, amb l’objectiu de disminuir la
morbiditat i la mortaldat.

17. CURIOSITATS
 El càncer és segona malaltia que causa més morts en
l’estat espanyol després de les malalties cardiovasculars.
 Els tipus de càncer més agressius són els de pàncrees, fetge
, esòfag i una classe de tumor cerebral, el glioblastoma
multiforme. Tenen una taxa de mortalitat del 98%.
 La oncologia és l’especialitat mèdica que s’ocupa dels
tumors.
 El terme neoplàsia significa d’acord amb les seves rels
etimològiques “teixit de nova formació” s’aplica
generalment als tumors malignes.

20. QUÈ ÉS?
 La diabetis mellitus o diabetis sacarina, és
una síndrome de metabolisme alterat, deguda
generalment a una combinació de
causes hereditàries i ambientals, que resulta en un
nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment
elevat (hiperglucèmia).

21. PER QUÉ ES PRODUEIX LA
HIPERGLUCÈMIA?
 La insulina, una hormona produïda pel
pàncrees, és la principal substància responsable del
manteniment dels valors adequats de sucre en
sang. Permet que la glucosa sigui transportada a
l'interior de les cèl·lules, de manera que aquestes
produeixin energia o emmagatzemin la glucosa fins
que la seva utilització sigui
necessària. Quan falla, origina un augment
excessiu del sucre que conté la sang(hiperglucèmia).

23. TIPUS DE DIABETES MELLITUS
 TIPUS 1: Existeix en l’època primerenca de la vida i es deu
un dèficit absolut d’insulina, producte de la destrucció de
les cèl·lules beta del pàncrees per processos
autoimmunes .
 TIPUS 2: Es caracteritza per un complexe fisiopatològig, el
tret principal del qual és el dèficit relatiu de producció
d'insulina i una deficient utilització perifèrica pels teixits
de glucosa (resistència a la insulina). Es desenvolupa
sovint en etapes adultes de la vida, i és molt freqüent
l'associació amb l'obesitat.
 DIABETES GESTACIONAL: És un tipus de diabetes
mellitus que es caracteritza per un augment de glucosa a
la sang, hiperglucèmia, induïda per l'embaràs.

24.  DIABETES TIPO 1 DIABETES TIPO 2
DIABETES GESTACIONAL

25. SÍMPTOMES I SIGNES
 POLIÚRIA :és una condició caracteritzada per la
micció de grans volums d'orina .
 POLIDÍPSIA: és un símptoma mèdic en el qual el
pacient mostra la set excessiva.
 POLIFÀGIA: és una condició en la qual el pacient
mostra una necessitat excessiva de menjar.
 ABSÈNCIA DE MENSTRUACIÓ.
 APARICIÓ D’IMPOTÈNCIA EN HOMES.
 FATIGA.
 DOLOR ABDOMINAL.

26. CAUSES

27. COMPLICACIONS SI NO ES TRACTA
 MICROANGIOPATIA: dany dels petits vasos
sanguinis.
 NEUROPATIA: dany dels nervis perifèrics.
 RETINOPATIA: dany de la retina.
 NEFROPATIA: dany renal.
 ESTEATOSI HEPÀTICA: fetge gras.
 MACROANGIOPATIA: dany dels vasos sanguinis.
 PEU DIABÈTIC: gangrena.

28. DIAGNÒSTIC
 L’OMS va establir els
següents criteris per
establir la precisió el
diagnòstic:
 Símptomes clàssics de la
malaltia més una presa
sanguínia casual o a
l’atzar amb xifres majors
o iguals de 200mg/dl.
 Mesurament de glucosa
en plasma en dejú major
o menor a 126mg/dl.

29. TRACTAMENT
 Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2, com en la
gestacional, l'objectiu del tractament és restaurar els
nivells glucèmics normals, entre 70 i 105 mg/dl.
 En la diabetis tipus 1 i en la diabetis gestacional
s'aplica un tractament substitutiu d'insulina o anàlegs
de la insulina.
 En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un tractament
substitutiu d'insulina o anàlegs, o bé, un tractament
amb antidiabètics orals.

30. PREVENCIÓ
 Per prevenir la diabetis tenim que seguir una dieta
saludable i realitzar exercici físic tots els dies.
D’aquesta manera evitarem l’obesitat, un factor de
risc molt important.

31. CURIOSITATS
 “ Mellitus” en llatí és mel. Aquest nom li va posar un
metge de l’antiguitat al comprovar la dolçor de l’orina
dels malalts de diabetis.
 El 8% de la població dels Estats Units pateixen
diabetes. És a dir uns 28,3 milions de americans.
 Aproximadament el 10% de les persones amb diabetes
tenen la diabetes tipo 1.

32. AFECTATS PER DIABETES EN EL
MÓN

34. QUÈ ÉS?
 És la demència més comuna. És
incurable, degenerativa i
terminal. En general es
diagnostica en persones majors de
65 anys. A mesura que la malaltia
avança, apareixen símptomes com
la confusió, la irritabilitat i
l'agressivitat, canvis d'humor,
pèrdua de memòria a llarg
termini i de sensibilitat.
Gradualment, també es perden les
funcions corporals, tendint
finalment cap a la mort.

36. •Les causes i la progressió de la malaltia no són
clares.
• Actualment, coexisteixen principalment quatre
hipòtesis competitives per explicar la causa d'aquesta
malaltia.

37. HIPÒTESI COLINÈRGICA
 És la més antiga i en la que es basen la majoria dels
fàrmacs que podem trobar actualment. Proposa que
l'Alzheimer ve causat per un baix nivell de síntesi
del neurotransmissor d'acetilcolina. Malgrat tot, no ha
pogut mantenir un ampli suport, ja que els fàrmacs que
procuraven tractar els nivells d'acetilcolina no van ser
gaire efectius.

38. HIPÒTESIS TAU I BETA-AMILOIDE
 En aquest model, proteïnes tau hiperfosforilades
comencen a aparellar-se amb altres cadenes tau, formant
finalment un cabdell neurofibril·lar dins dels cossos de les
cèl·lules nervioses. Quan això succeeix, els microtúbuls es
desintegren col·lapsant el sistema de transport de la
neurona, la qual cosa podria causar, en primera instància,
un mal funcionament en les comunicacions entre
neurones i, a la llarga, la mort de les cèl·lules

39. GENÈTICA
 La gran majoria dels pacients d'aquesta malaltia tenen
o han tingut algun familiar amb aquesta malaltia.
També cal dir que una petita representació dels
pacients d'Alzheimer és a causa d'una generació
autosomal dominant, fent que la malaltia aparegui de
forma primerenca.

40. ETAPES

41. PRE-DEMÈNCIA
 Els primers símptomes que es
manifesten solen ser confosos
per simples efectes de l'edat o
causes de l'estrès. Aquests
primers símptomes poden
afectar les activitats quotidianes
més complexes. En aquests
primers estadis també resulten
simptomàticament significatius
els problemes subtils amb
funcions executives o d'atenció,
de planificar, de flexibilitat i de
pensament abstracte o bé.

42. DEMÈNCIA PRECOÇ
 El deteriorament progressiu acaba
dificultant la independència, i els
pacients deixen de ser capaços de
dur a terme les activitats més
bàsiques del dia a dia. A més, les
dificultats en la parla esdevenen
evidents degut a una creixent
incapacitat de recordar vocabulari,
que condueix a freqüents
substitucions de paraules
incorrectes (parafàsia). De la
mateixa manera, la capacitat
d'escriure i llegir també es perden
progressivament.

43. DEMENCIA AVANÇADA
 Durant aquesta etapa en la
malaltia de l'Alzheimer, el
pacient ja és completament
dependent dels seus
cuidadors. El llenguatge ja
ha quedat reduït a frases
curtes i simples, o bé a
paraules soltes, i és molt
freqüent que la persona es
perdi completament en
intentar parlar.

45. TRACTAMENT
 Encara que no existeix una cura per a la malaltia
d'Alzheimer sí existeixen medicaments que poden alleujar
els símptomes i retardar el desenvolupament de la
malaltia:
-Memantina(Akatinol): Ajuda a evitar la mort de les
neurones.
-La selegilina (Edepryl): retarda el progrés de la malaltia
de l’Alzheimer. No obstant això, no ha demostrat millorar
les capacitats cognitives.
 A més a més, existeixen evidencies que la estimulació de
les capacitats cognitives ajuda a relantitzar la pérdua de
funcions i habilitats

46. PREVENCIÓ I FACTORS DE RISC
 Encara que seguint les següents pautes no ens
asegura la no aparició de la malaltia, pot retardar la
seva aparició.
-Ingesta setmanal d'àcids grassos polinsaturats
millora el funcionament del cervell.
-Les vitamines I i B són importants per a la prevenció
de l'Alzheimer.
-Mantenir la ment en acció.
-Evita fumar.
-Evitar l'aïllament.

47. CURIOSITATS
 Segons un estudi, prendre dos cerveses al dia
disminueix el risc de patir alzheimer.
 Els colps que reben els boxejadors són d’alt risc y
produeixen microhemorragies que afecten a la
escorça cerebral
 L’ alzheimer va ser descoberta pel metge alemany Dr.
Alois Alzheimer en l’any 1906.
 La biopsia del cervell després de la mort del pacient és
l’únic diagnòstic definitiu.

49. QUÉ ÉS?
 L'obesitat és la malaltia crònica
d'origen multifactorial que es
caracteritza per acumulació
excessiva de greix o hipertròfia
general del teixit adipós en el
cos.
 L'OMS (Organització Mundial
de la Salut) defineix com a
obesitat quan l'IMC o índex de
massa corporal (càlcul entre
l'alçada i el pes de l'individu)
és igual o superior a 30 kg/m².

51. TIPUS DE OBESITAT

52. SEGONS LA CAUSA
 Obesitat exògena: És deguda a una alimentació
excessiva.
 Obesitat endògena: Té per causa alteracions
metabòliques.

53. SEGONS MORFOLOGIA TEIXIT
ADIPÓS
 -Obesitat hiperplásica: Generalment es dóna en
infants, en ella es produeix un augment del nombre
de cèl·lules adiposa (adipòcits), així com un augment
en la grandària d'aquestes cèl·lules.
 -Obesitat hipertrófica: Es pròpia dels adults,en ella
es produeix un augment del volum dels adipòcits.
 -Obesitat mixta: És una associació d'obesitat
hipertrófica i hiperplàsica.

54. SEGONS LA SEVA MOBILITAT
 Obesitat dinàmica: La resposta del teixit adipós a
una dieta restrictiva produeix una fàcil mobilització
de greix i disminució de pes. Es produeix per una
augment de la ingesta o una disminució de l'activitat
física.
 Obesitat estàtica: Etapa més avançada de la
malaltia. Resulta difícil mobilitzar el greix del teixit
adipós en fer dieta. Té un baix metabolisme i un baix
requeriment energètic.

55. SEGONS LA DISTRIBUCIÓ DE GRASA
 Obesitat tipus androide
(masculina): Es caracteritza per
l'acumulació a la regió abdominal,
especialment en la intra-abdominal, de
greix visceral profund i també de greix
subcutani.
 Obesitat de tipus ginecoide
(femenina): Es caracteritza per una
acumulació de greix a la regió
gluteofemoral: malucs, natges i cuixes.
 Obesitat de distribució
homogènia:Es caracteritza per un
excés de greix corporal sense que
predomini a cap regió concreta de
l'organisme.

56. MALALTIES PROVOCADES PER LA
OBESITAT.
 CARDIOVASCULARS : Insufiència cardíaca , cor
augmentat de grandària i les arritmies i marejos
associats.
 ENDOCRINES: Desórdenes menstruales
 GASTROINTESTINALS:malaltia de
reflux gastroesofàgic, fetge gras colelitiasi, hèrnia i
càncer colorrectal.
 APARELL RESPIRATORI: asma , apnea, disnea.
 PSICOLÒGIQUES: Depresión , baja autoestima.

57. TRACTAMENT
 El principal tractament per l'obesitat, és reduir el
greix corporal menjant menys calories i exercitant
més. En efecte col · lateral beneficiós de l'exercici és
que incrementa la força dels músculs, els tendons i els
lligaments, la qual cosa ajuda a prevenir lesions
provinents d'accidents i activitat vigorosa.

58. CURIOSITATS
 Les despeses associades al sobrepès i l’obesitat suposen el 7% de la despesa
sanitària anual a Espanya (uns 2.500 milions d’euros).
 Una dona nord-americana resident a Beecher, Michigan, qui va morir als
34 anys amb un estimat pes de 1200 lliures (544 kg) però que en
algun moment va arribar a pesar 727 kg per la qual cosa seria la dona i la
persona més obesa de la història.
 Mil milions d'adults tenen sobrepès. Si no s'actua, aquesta
xifra superarà els 1500 milions el 2015

59. BIBLIOGRAFIA
 PÀGINES WEB:
 www.wikipedia.org
 www.medlineplus.com
 http://www.iconcologia.net/
 www.who.int/es/
 https://sites.google.com/site/todosobreelalzheimer/-sabia
 http://www20.gencat.cat/portal/site/cancer
 www.alzheimercatalunya.org