2. Idees clau
•Àmplia confusió respecte al significat i ús del concepte d’inclusió o
escola inclusiva
• Gran complexitat de l’objecte d’estudi i dels contextos en el qual
es desenvolupa
•La posició dels Organismes Internacionals és de vital importància
per dues raons:
• Les declaracions oficials d’aquests organismes serveixen
com a referent i argument d’autoritat que pot contribuir a
donar major solidesa i credibilitat a la iniciativa.
• Aquests organismes han promogut diferents accions i han
publicat diferents materials que poden servir de guia i
suport als esforços que duen a terme els centres educatius
per progressar en la inclusió educativa.
3. Diferents conceptualitzacions
de la inclusió
1. Inclusió relativa a la discapacitat i a les “necessitats educatives
especials”
2. La inclusió com a resposta als problemes de conducta
3. La inclusió com a resposta als grups amb major risc d’exclusió
4. La inclusió com a promoció d’una escola per a tots i totes
5. La inclusió com a “Educació per a tots i totes”
6. La inclusió com un principi per entendre l’educació i la societat
4. Què significa i què implica la
inclusió?
1. L’assumpció de determinats valors que han de presidir les accions
que podrien dur-se a terme: reconeixement de drets, respecte per
les diferències, valoració de tots els alumnes, participació,
equitat, metes valorades, etc.
2. La inclusió és, sobretot, una qüestió de valors, tot i que aquests
han de concretar les seves implicacions en la pràctica.
3. El procés d’incrementar la participació de l’alumnat en el
currículum, en la cultura i en la comunitat, i evitar qualsevol
forma d’exclusió en els centres educatius.
4. Transformar les cultures, la normativa i la pràctica dels centres de
manera que responguin a la diversitat de necessitats de l’alumnat.
5. La presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat exposat a
qualsevol risc d’exclusió, i no només d’aquells amb discapacitat o
amb necessitats especials.
5. Condicions per al desenvolupament de
pràctiques inclusives
• La inclusió depèn, en gran mesura, de les actituds i les creences
del professorat en relació a la diversitat
• El professorat requereix habilitats, coneixements, estratègies i
materials d’aprenentatge adequats i temps disponible si ha de
donar resposta de forma eficaç a la diversitat
• El professorat requereix suport, tant dins del centre (equip
directiu) com fora (administració, formació, etc.)
• Els governs s’han de comprometre clarament envers la inclusió i
han de promoure condicions adequades que permetin l’ús
flexible dels recursos
6. I com ho feim?
• Col·laboració entre el professorat
• Cooperació entre els estudiants en el procés d’aprenentatge
• Resolució de compartida de conflictes, sobretot en relació als
problemes de comportament
• Agrupaments heterogenis juntament amb un plantejament
flexible de la instrucció que contempli rutes d’aprenentatge
diverses
• Metodologies efectives d’ensenyament basades en la valoració
psicopedagògica, expectatives altes, seguiment personal, i
avaluació
7. I finalment, una frase per a la
reflexió...
“L’evidència mostra que per a facilitar als estudiants
menys avantatjats oportunitats d’aprenentatge
equivalents, quantes més millor, fins i tot per a
aquells amb discapacitats severes, haurien de ser
educats a les escoles ordinàries i no pas en
institucions separades, amb la condició que els
recursos extraordinaris amb què ara compten
aquests centres especials es facilitin a qualsevol altre
centre” (OCDE, 2004: 4).