1. Felicitats

2. Ulls de foc, Fa temps que visc en una realitat virtual. Una realitat virtual encesa pel somriure d’un àngel. És el pensament d’un home que recordo des de la distància. En secret porto el seu alè d’una punta del dia fins el final de la nit. En el meu record estan impresos els ulls de foc que van cremar la meva ànima. Ningú sap que ell alimenta la meva foguera literària. Tot per ell...

3. “ Som éssers de paraules. Tenim que cuidar-les, vetllar per elles, compartir-les, donar-les contingut, vincular-les a la nostra forma de vida. La paraula és or. Per això crec en el diàleg, la conversa, en la paraula que va creixent, en l’anar i venir d’allò que diuen uns i pensen altres”.

4. Estic sola, Estic sola. Per continuar escrivint, t’anomeno, et parlo i el teu nom es fa matèria. Passen els anys i continuo cercant-te en tots els ulls, no em dono per vençuda; continuo esperant alguna senyal algun silenci que em parli de tu. Es poblen els llavis del record i del sabor d’un bes. Penso en les teves paraules, el tren que passa un cop, una vegada a la vida, a la meva vida el teu vagó ple d’aquí i ara.

5. Amb els ulls de present continuo mirant el passat i la teva imatge rememorada m’estreny en la mà, és l’ombra que habita el meu camí de núvols blaus. Soledat, llibertat. Estic sola. Soledat per recordar-te. Llibertat per crear-te. Les teves empremtes d’ahir, d’avui i de demà omplen els fulls de mots i d’invenció. No vull renunciar a la teva existència. Per continuar composant necessito de tu, d’aquesta inspiració delirant, de la llum que sempre hi haurà darrera de qualsevol finestra. A l’altre costat del ventalló continuaré escoltant les teves passes a la nit, des de la soledat del pensament i des de la llibertat del sentiment. Estic Sola.

6. La gruta fosca, Em llepes els llavis amb la teva llengua de foc, un esgarrifament neuronal passeja pel meu cos despullat. Pirata sense món enxarxa les teves mans entre els meus cabells despintats, i mossega el meu cos amb l’instint ferotge dels taurons. Fiqués les teves mans dins la meva intimitat despertant els sentits adormits, il·luminant el camí de la gruta. Pirata sense nom submergeix-te en aquest oceà d’aigües embravides. Llança l’arpó de la vida penetrant de llum, la foscor de la mort.

7. Records de juny, A nit, Àngel va aflorar el record de la primera trobada. L’aroma del cafè una tarda de juny, plena d’intriga i misteri. Com series tu? Com seria jo? I vas aparèixer tu segur i decidit. I allà estava jo insegura i temorosa.

8. Llavors les nostres veus es van convertir en cos, i les paraules en imatges vives, de dos desconeguts. Estaves tan a prop de mi que vaig sentir por. Por de por, por de mi mateixa, de les meves impressions, de les meves sensacions. I vaig fer-te gran, molt gran. Com eres tu. Com era jo. Sorgeixen records com aquest o d’altres, benintencionats, que cohabiten amb dubtes i incerteses. Tot això ho saps, Àngel, creador del meu record etern, viu i en moviment.

9. Només jo miro i repasso cadascun dels breus instants que em vas regalar. Més d’una vegada, a qualsevol hora, es presenta un d’aquests records enyorats, i em desvetllo en l’obscuritat de la nit pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.

10. Ulls de primavera, Un bocí de primavera un camí per investigar una mirada, la d’un ulls, negres, negres, negres. El temps es presenta com un amic allunyat però en el dessabor de la quotidianitat la presencia, constant del sol, m’avisa de tu. Rei, rei, rei. Avui primavera sento el perill de l’estiu la llum dels raigs de sol, la calor ofegant que xopa la finestra de les veus enlairades, que amb la seva musicalitat cala sobre els ulls puixants i alegres de la primavera.

11. Pluja de pensaments, Dia. Claror. El sol ple de vida i de llum. Hi ha algun núvol creuant el cel. L’ànima es vesteix de blau i de record. Els arbres amb llum apareixen amb resplendor. Alegria. De lluny sona una cançó acaronada pel vent. Des del silenci d’un carrer gallec escolto la veu de la meva consciència interior. Fa dies que la meva imaginació va solta. A estones penso en la vacuïtat d’un cos quan l’ànima marxa de viatge. Fa dies que no plou. La boca tancada. La paraula viva. Una cara en el mirall. Em sona. Un àngel blau. Imagino un viatge al límit del cel, al costat de l’horitzó del mar. Blau de blaus. Somnio. Què crear per a què aparegui de nou l’astre rei? Dolça tenacitat aquesta de creure en àngels alats. Tornen el dies d’estiu. Ell. Sempre torna. Arriba la nit, finalitza el dia i de nou ressorgeix el seu rostre a la finestra de la memòria. M’aixeco vull tocar-lo. M’apropo a poc a poc. Nit. Obscuritat. No està. Ha marxat sota el paraigua d’una silenciosa pluja d’estiu.

12. Et busco i no et trobo, Et busco pel carrer a través d’una mirada; et busco en les xarxes d’Internet des del facebook al tuenti; et busco en llocs de passat que porten el teu record. Et busco i no et trobo, només et trobo: en la paraula, en el full en blanc, en el poema inventat en l’historia pensada. La paraula com principal protagonista dins el saló de la meva imaginació, on les finestres obertes evoquen el teu nom i el teu ésser; el repte d’una intel·ligència creadora provocadora de perpetues curiositats. FELICITATS

13. Feliç Aniversari 14-8-09