Treballar a la frontera

Treballar a la frontera
La Generalitat a Perpinyà i a l’Alguer

Primera edició: juny del 2010
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Indugraf Offset
Dipòsit legal: T-249-2010
Tiratge: 1.000 exemplars
Aquesta obra és objecte d’una llicència Creative Commons.
No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.
Treballar a la frontera: la Generalitat a Perpinyà i a l’Alguer
Text en català, resum en francès i italià
I. Catalunya. Departament de la Vicepresidència
1. Cooperació transfronterera – Catalunya 2.Catalunya – Relacions –
Catalunya del Nord 3. Catalunya del Nord – Relacions – Catalunya
4. Catalunya – Relacions – Alguer 5. Alguer – Relacions – Catalunya
327(467.1: 448.9+450.88Alguer)

3
Pròleg
Generalitat de Catalunya
Josep-Lluís Carod-Rovira
Si un dels projectes capdavanters d’aquestes dues darreres legislatures ha estat afermar la
presència de Catalunya al món, no ha estat menys intensa la tasca que s’ha fet per tal de con-
solidar els projectes conjunts en l’àmbit de la catalanofonia. Des de la Fundació Llull, en què
participen institucions representants de tots els territoris de parla catalana, impulsem la projecció
internacional de la nostra cultura.
Aquest àmbit és també un espai d’intenses relacions institucionals, des que ara fa set anys es
va obrir la representació de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. Unes relacions basades en els
projectes comuns en el territori i que ens han fet veure que són els interessos globals dels pobles,
la recerca del benestar de la seva població, el progrés, allò que ens acaba fent còmplices també
en l’àmbit de la cultura.
Hem consolidat un espai de relacions amb la Catalunya del Nord, amb projectes sòlids que
canviaran la vida per millorar a la gent que viu l’espai de la frontera. Hem obert la representació
de la Generalitat a l’Alguer, a recer de l’Espai Llull, empesos per les demandes institucionals, però
també socials i econòmiques, que necessitava aquest àmbit de relació. El vaixell i els avions en
aquest cas, el projecte de l’eix mediterrani en el cas de la Catalunya del Nord, la potència d’un
espai comú de promoció interior i de competitivitat de cara al món, un espai on els joves es po-
den moure per formar-se, on els treballadors poden trobar unes millors oportunitats a recer de la
complicitat cultural i lingüística, un espai de projectes i de negoci per ser més competitius, és allò
que hem anat bastint al llarg de dues legislatures.
Les pàgines que segueixen en donen les claus i els camins de futur.
Josep-Lluís Carod-Rovira
Vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya

4
Fer política entre fronteres
Per Margarida Aritzeta
Directora general d’Acció Departamental del Departament de la Vicepresidència
1. Perpinyà i l’Alguer, relacions locals sota el signe de la globalitat
El tercer mil·lenni ha nascut sota el signe de la globalitat. El món és de cada vegada més proper
i l’intercanvi, la comunicació, el treball en xarxa, s’han convertit en els elements imprescindibles
del futur.
El segle passat, que Eric Hobsbawm anomenava “el segle breu”, va ser el temps dels blocs, la
compartimentació i les fronteres. En canvi, l’alba del tercer mil·lenni, que segons l’historiador po-
dria haver començat fa dues dècades, s’enceta enderrocant els murs que separaven uns pobles
germans.
L’alba del tercer mil·lenni ens anuncia la crisi de les fronteres que guarden els antics estats,1
que grinyolen com baluernes rovellades sota els embats de la globalització o de la Unió Europea.
I ens parla així mateix del dinamisme de les ciutats creatives i dels blocs regionals que siguin ca-
paços de situar-se en una bona posició en el mapa global.2
Tal com va ocórrer en aquella batalla
naval que ha passat als annals de la història de la humanitat, les baluernes de l’“Armada Invenci-
ble” d’avui poden tornar a ser superades per l’agilitat d’unes naus molt menors que facin pinya,
adaptades a mars tempestejades, enginyoses, ràpides de moviment.
Són temps de canvi, ja ens hi trobem de ple.
I en aquest context, ve que de sobte hi ha coses de tota la vida que canvien. Administracions
que han viscut d’esquena durant decennis, ignorant-se, mentre els seus adminsitrats buscaven
la manera d’esquivar fronteres i barreres administratives en el seu dia a dia, descobreixen la po-
tencialitat dels projectes comuns. De sobte, l’estructura feixuga dels estats centralitzats ja no és
impediment perquè administracions a la perifèria d’aquestes estats mirin amb interès el veí del
costat, amb qui els seria útil i interessant fer negoci.
Aquest canvi de mirada, aquest interès creixent pel veí amb qui sovint es comparteix més que
proximitat física (llengua, cultura, història comuna, però també empreses, treballadors, ciutats i
somnis), fa uns quants anys que també és avalat per la Unió Europea.
Efectivament, a l’alba del tercer mil·lenni Europa busca i ofereix fórmules de cooperació trans-
fronterera entre els diversos pobles que han cosit com han pogut les seves nafres sagnants al
llarg de les dècades. I desenvolupa programes importants, amb fons econòmics destinats als
projectes integrats.
1
Tal com recull Kenichi Ohmae (1995) a La fi de l’estat-nació (Barcelona 2009).
2
En parla Richard Florida (2008) a Les ciutats creatives (Barcelona 2009).

5
Margarida Aritzeta
Les oficines de representació de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i a l’Alguer són ofici-
nes transfrontereres totes dues, en el sentit que es troben entre fronteres. Dintre de la frontera
lingüística, que dibuixa els territoris on es parla català. I fora de la frontera política, que delimita els
estats europeus. Es troben, doncs, en l’àmbit de les relacions diplomàtiques internacionals. Però
també en l’àmbit de les relacions de proximitat que comporta compartir llengua i cultura en el que
podem anomenar la catalanofonia.
En aquest espai que ha fet visible la llum del nou mil·lenni.
La seva adscripció a la catalanofonia també presenta matisos. Si bé la Catalunya del Nord es
reclama tan Catalunya com la del Sud, i no pas un país català diferent, l’Alguer es reclama la Bar-
celoneta de Sardenya, amb la consciència que és la porta d’entrada de la nació sarda.
Totes dues oficines són també força recents. La Casa de la Generalitat a Perpinyà naixia al
setembre de l’any 2003 i l’Espai Llull de l’Alguer3
s’obria al maig del 2009.
Cap altra de les unitats de treball de la Generalitat de Catalunya no comparteix aquesta carac-
terística de ser alhora “dins” i “fora” de la frontera, amb tota la riquesa de matisos i la complexitat
que això comporta. I aquest tret les fa especials, i fa especialment atractiva la tasca que s’hi porta a
terme. Perquè en el decurs d’aquest temps hem après a entendre que la catalanitat d’uns i altres, la
nostra i la seva, és un marc de treball i d’intercanvi i no pas una essència.
Les autoritats de la Catalunya del Nord sovint se senten orgulloses de manifestar-se catalanes,
de defensar una llengua que ha perdut la força d’ús quotidià… i de dir que aquesta és la seva
manera de ser francesos. Tant com s’hi senten els algueresos, quan diuen que són catalans i de-
fensen amb orgull aquesta petita parcel·la d’Itàlia on es parla una llengua que comparteixen amb
deu milions de parlants. I alhora que es declaren catalans d’Itàlia, els algueresos mantenen la seva
dialèctica particular amb la resta dels sards.
No hi ha, doncs, contradicció ni problema, perquè no hi ha cap formació humana que sigui
simple ni senzilla d’explicar. Aquí i allà hi ha una acceptació joiosa de la catalanitat per tal com
pot ser una eina per compartir projectes, per fer pinya al món en un indret determinat que vol
prosperar… Compartir llengua (i recuperar-la on s’està perdent), compartir tarannà i cultura, ens
pot obrir mercats o possibilitats d’estudi, de relació personal o de negoci. Provem-ho, doncs. És
una aposta de futur.
És així com hem vist que aquesta catalanitat transfronterera se superposa a altres identitats
compartides d’una manera complexa i de vegades subtil. Una complexitat que no és viscuda de
la mateixa manera per tots els individus que hi viuen. Però que exigeix un respecte exquisit cap a
la seva tria si volem treballar junts.
He llegit amb atenció el capítol en què el sociòleg Miquel Àngel Pradilla parla de la catalanofo-
nia perquè les seves paraules donen llum al que hem observat i après en la pràctica política dels
contactes institucionals.
2. Què hi fem, a Perpinyà i a l’Alguer?
Sovint a Catalunya ens han preguntat si teníem aquestes representacions a Perpinyà i a l’Alguer
per “fer classes de català”.4
Cada vegada, individualment, hem anat responent que no. Però cal
matisar una mica la resposta perquè no hi hagi malentesos. Dedicarem les pàgines següents a ex-
plicar les nostres polítiques en aquests llocs. I a fer notar que el que s’hi fa (el que hi fa la Generalitat
però no solament la Generalitat) ve de molt lluny, que recull el treball de generacions de persones,
l’esforç del voluntariat i, més recentment, la complicitat de les Institucions. I que els projectes des-
envolupats a partir d’aquest treball i aquestes complicitats n’asseguren sòlidament el futur.
3
L’Espai Llull acull la representació de la Generalitat de Catalunya i també l’Institut Ramon Llull i la representació
del Govern de les Illes Balears.
4
La pregunta és comprensible si respon a la preocupació pel fet que l’ús social del català a la Catalunya del
Nord i a l’Alguer ha descendit d’una manera alarmant en relació amb el nivell d’ús que tenim al Principat.

6
3. La locomotora catalana: sinergies a la catalanofonia
En una reunió recent amb el president de la Cambra de Comerç de Sàsser (Sardenya), que es
troba fora del territori catalanòfon, els empresaris manifestaven el seu interès per afegir-se al que
van anomenar la “locomotora catalana”. Sardenya, tota sencera, al mig de la Mediterrània i situada
en una marginalitat de l’economia italiana, veu com una oportunitat la porta que li obre cap a l’oest
l’oficina de representació de la Generalitat que s’ha instal·lat a l’Alguer. Va ser Confindustria del
Nord de Sardenya, el seu empresariat, qui va fer decantar la balança del municipi cap a un soci
que té oportunitats en el món global si és capaç de travessar el seu territori amb l’eix mediterrani.
Els ulls de Sardenya, com els de la Catalunya del Nord, miren cap a la Catalunya que pot fer força
per teixir una regió econòmica potent a la Mediterrània, més enllà de les fronteres.
Els primers projectes de pes que hem desenvolupat des de l’oficina de Perpinyà tenen re-
lació amb aquests temes. L’un, el més evident, busca optimitzar els dos flancs d’uns Pirineus
que es poden complementar com a conca de vida compartida i que poden ser més competitius
junts que separats: és el projecte d’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Però l’altre, el
que de veritat va alçar de mans a la feina els diversos nivells de l’administració de l’estat fran-
cès al territori i que va reclamar la implicació de la Generalitat, de l’estat espanyol, però també
dels municipis de Catalunya, va ser el projecte de tren de gran velocitat, el TGV. Un projecte
que pot canviar la fesomia d’aquest enclau transfronterer i que encara s’executa, amb alguns
interrogants.
Ara la mirada es decanta cap a la possibilitat de lluitar per un eix mediterrani de transport
integrat de mercaderies que valoritzi la gran velocitat ferroviària, les autopistes, ports i aero-
ports, enllaçant tot Europa d’Algesires a Suècia. No és poc significatiu el fet que el projecte es
presenti a Perpinyà ben entrat aquest 2010, a la seu de la Generalitat, en un context d’agents
econòmics del territori, després que s’hagués presentat a Brussel·les, a Barcelona i a València,
entre altres indrets.
2009. Reunió d’empresaris a Confindustria Nord Sardegna a Sàsser (Sassari), amb el secretari d’Indústria i Empresa
de la Generalitat, Antoni Soy, i el president de Confindustria, Stefano Lubrano

7
Per tant, tal com deien a la Cambra de Comerç de Sàsser: on hem d’apuntar-nos per pujar a
la locomotora catalana?
De sobte, després d’anys de relació cultural lànguida, quan semblava que només uns volun-
taris esforçats es preocupaven per mantenir contra el vent i les tempestes la flama d’una llengua
comuna que en alguns territoris s’extingeix, sorgeix des de les institucions la necessitat de mirar
cap a l’economia des d’alguna mena de complicitat. I l’interès per la llengua revifa. La catalanofo-
nia no és un espai menyspreable, ens pot servir com a marc de benestar i de negoci per molt que
de vegades encara tenim, entre els que en podem ser socis, problemes de nom.
Al llarg d’aquest recull d’articles hem incorporat reflexions i dades objectives sobre l’espai eco-
nòmic on s’insereixen aquestes dues oficines transfrontereres de representació de la Generalitat.
Conèixer el medi per comprendre les dinàmiques dels seus habitants i els seus governs és una
manera sensata de moure’s.
4. Un treball transversal entre departaments: els projectes estrella
Treballar a la Catalunya del Nord i a l’Alguer en una oficina de representació de la Generalitat
implica necessàriament un treball transversal. Perquè les oficines de representació són l’eina per
generar o ajudar a desenvolupar projectes que pertanyen a diversos departaments del Govern.
Algunes de les tasques que s’hi han dut a terme tenen una dinàmica d’anys, que hem hagut
Margarida Aritzeta

8
de resituar i valorar en la mesura justa.5
El fet de ser més a prop ha fet més possible una major
complicitat amb les administracions del territori, però també una mirada més objectiva sobre les
prioritats i la manera d’executar els programes. Estem passant del voluntariat als compromisos
institucionals. Però encara és aviat per afirmar que hem canviat definitivament el sentit del cicle.
A grans trets, el full de ruta d’aquestes oficines de representació és el que descrivim en els
articles signats pels dos responsables d’aquestes unitats, Jordi Fernández Cuadrench i Joan Elies
Adell Pitarch. En aquesta introducció, ens limitem a donar les claus de la seva pertinença política i
de les implicacions interdepartamentals, però també de les administracions dels altres estats.
4.1 Pragmàtica política: cosir la frontera
Des del principi vam entendre que a Perpinyà havíem de treballar amb les altres administra-
cions del territori per cosir la frontera. No érem allà per fer conferències o festivals, sinó per fer
política. Per ajudar a teixir les complicitats necessàries per construir un futur millor. I això passava
per donar oportunitats a una terra i a una gent que des del punt de vista de l’administració havien
estat obligats a ignorar-se.
I després d’un primer període d’acció conjunta amb el Consell General dels Pirineus Orientals,
amb qui la Generalitat va signar un primer acord marc de col·laboració l’any 2006, vam engegar
el procés d’articular més profundament l’Espai Català Transfronterer.
No és fàcil treballar contra les rutines. Però ho hem fet, les institucions del sud i del nord. Des
de baix, des del territori, des dels ajuntaments, les comarques, les aglomeracions i els països,
escoltant les dues universitats que l’articulen; des de les administracions territorials més grans,
com la Diputació de Girona, el Consell General i la Generalitat, capaces de compensar en els seus
programes de desenvolupament el que és urbà i el que és rural, de planificar, de vertebrar, de pro-
jectar. I des de les delegacions a Girona i a Lleida Pirineus s’hi han implicat tots els departaments
de la Generalitat, perquè la necessitat és transversal.
5
Cal destacar la tasca que porta a terme la Direcció de Polítiques Sectorials, del Departament de la Vicepresi-
dència, que manté contactes amb el món associatiu i dóna suport a projectes tan importants com l’escola catalana:
la Bressola, de la Catalunya del Nord, i la Costura, a l’Alguer, entre d’altres, o els programes d’intervinents externs
a les escoles públiques nord-catalanes i alguereses per ensenyar català.
2009. Reunió sobre l’Eurodistricte amb agents econòmics i socials de les comarques gironines, a la Delegació del
Govern a Girona

9
Hi ha molts projectes encetats. Alguns a l’empara de programes Interreg, d’altres a l’empara
dels acords bilaterals, o a l’ombra del naixent Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. En
direm uns quants a tall d’exemple, sense ànim d’exhaustivitat: els del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, que lidera tota la carpeta de comunicacions urbanes, interurbanes,
ferroviàries, etc., i que resoldrà en un termini imminent el tema del transport per autobús a la
frontera. Els del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que col·labora en la planificació
turística, però també amb el portal Gastroteca.cat, que mostrarà els productes catalans del nord i
de l’Alguer. El suport a les trobades de PIMEC de banda i banda de la frontera, a les quals sovint
també hem ajudat directament des de l’oficina de Perpinyà. La col·laboració del Departament
d’Acció Social amb les institucions nord-catalanes en programes de joventut, però també en
projectes per clarificar el mapa de les competències en acció social del territori transfronterer. El
suport del Departament d’Educació als intercanvis escolars, els convenis amb l’Educació Nacio-
nal francesa per a la formació professional dels estudiants i el suport pedagògic a l’ensenyament
del català, tant a la Catalunya del Nord com a l’Alguer, elements tots que són la clau de volta del
futur de l’ensenyament de català a les escoles públiques. L’acció del Departament de Cultura,
que entre altres coses ha fet possible l’entesa amb les autoritats franceses perquè a la Catalunya
del Nord es vegin els canals de la Televisió de Catalunya després de l’apagada analògica. La col·
laboració de la Institució de les Lletres Catalanes en els seus programes adreçats a la promoció de
la literatura. Els projectes del Departament de Treball, del Departament d’Agricultura, els projectes
de Medi Ambient en la cura dels boscos, els del Memorial Democràtic en els espais de la memòria de
l’exili… I, no cal dir-ho, el suport impagable de l’Institut Ramon Llull, amb els seus programes es-
pecífics de suport a la projecció exterior de la cultura catalana i amb el qual treballem estretament
a l’oficina de representació de l’Alguer.
Un projecte a part, per la seva envergadura, és el del Departament de Salut, que tira endavant
un hospital transfronterer a la Cerdanya, ara com ara únic referent del seu tipus a Europa. Es tracta
d’un projecte de gran complexitat entre el Govern, el territori i la sanitat francesa.
Cosim la frontera a base de ser-hi a prop i de col·laborar.
I ara, a més a més, tenim eines per fer-ho.
Europa, després de dècades d’intents i fracassos de diversos territoris i ciutats que busca-
ven formes d’articulació a les fronteres, ens ho posa fàcil quan finalment, el 2006, crea el model
d’Agrupació Europea de Cooperació Territorial. Un marc integrat de gestió de projectes i de recur-
sos. Al llarg de dues legislatures hem posat les bases per articular l’Eurodistricte de l’Espai Català
Transfronterer com una AECT, pinyol central de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Ja hem aprovat
els estatuts i hem presentat a tràmit la sol·licitud als estats repectius. La feina de debò (i els fruits)
començaran a partir d’ara.
Han estat sis anys llargs, intensos, entre els passos vacil·lants dels inicis, els tempteigs i la
desconeixença. Hem constatat la poca pràctica que teníem per treballar junts a banda i banda de
la frontera (fins i tot el procediment de convocar les reunions tenia rituals diferents, i trobar l’hora
Margarida Aritzeta
Homenatge a Antoni Canu a l’Ateneu
Barcelonès, amb Oriol Izquierdo, director de
la Institució de les Lletres Catalanes, i Pere
Mayans, del Departament d’Educació

10
comuna de dinar ocasionava veritables trasbalsos). Hem assegut en una mesa de treball governs
de tots els colors polítics. Com un festeig, hem viscut una etapa joiosa de seducció mútua, de
propostes engrescadores, d’imaginar horitzons econòmics, socials, polítics i humans, compartits.
Hem fet comptes… del dot que hi aportava cadascú. Fins al compromís final entre vint adminis-
tracions, del Nord i del Sud, que representen la totalitat del territori en una àrea d’uns 80 km per
banda des de la frontera: l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer.
Per solucionar entre tots els problemes de vida quotidiana.
Per construir un marc competitiu i pròsper.
Un exemple que arrossega.
Quan a l’Alguer i a Sardenya hem explicat els termes de la cooperació transfronterera, aquest
espai pirenenc que també és obert a la comunicació amb l’illa de Sardenya (a través d’una línia aèria
de baix cost entre Girona i l’Alguer) ha fet renovar l’interès de les diverses institucions de govern de
l’illa per integrar-se en algun d’aquests espais de cooperació transfronterera. Perquè també comp-
ten amb transport per vaixell des de Barcelona, que possibilita trànsit de mercaderies. Bona part de
la fruita i verdura que es consumeixen a la restauració del nord de Sardenya ve de Mercabarna.
S’han fet reunions per parlar de l’impacte de l’Euroregió. I alguns emprenedors comencen a
pensar en la possibilitat d’un espai turístic comú… ofert als clients de llarga distància. L’espai de
la catalanofonia.
4.2 La llengua comuna: formes i estratègies de col·laboració
Tant França com Itàlia, com Espanya, van signar la Carta europea de les llengües regionals o
minoritàries, adoptada com a conveni el 25 de juny del 1992 pel Comitè de Ministres del Consell
d’Europa, i oberta a signatures a Estrasburg el 5 de novembre del 1992. Malgrat que ni França ni
Itàlia no l’han ratificada (és a dir, que no han implementat mesures per complir-la), algunes dispo-
sicions legals possibiliten l’aprenentatge de la llengua catalana en diverses instàncies. És per això
que des de la Generalitat s’ofereix el suport de la Secretaria de Política Lingüística (Departament de
la Vicepresidència), del Departament d’Educació i del Departament de Cultura a les institucions
de govern de la Catalunya del Nord i de l’Alguer que hi vulguin treballar.
Pertoca als governs la promoció de la llengua catalana. Al Govern de la Generalitat, en virtut
dels apartats 6, 12 i 50 de l’Estatut d’Autonomia, li pertoca ocupar-se del català al món. Perquè
som els únics al món que ens en podem fer responsables. Però no som els únics que hi hem de
treballar, i quan ho fem, hem de buscar el suport i la complicitat de les autoritats dels països res-
pectius. En aquest sentit, volem remarcar que col·laborem a diversos nivells amb totes aquelles
institucions locals, regionals o estatals franceses i italianes que volen promoure la llengua com-
partida en virtut de les disposicions legals que hi han arbitrat. Però per si no ho fessin, també col·
laborem amb aquelles iniciatives del món associatiu que durant molt de temps han fet suplències
de tot allò que no feien els poders públics pel català.
Els darrers temps, en què Europa ha posat els ulls en les cultures minoritzades i n’ha valorat la
riquesa, els estats tenen recursos per ocupar-se’n i arguments legals, d’àmbit europeu, per fer-ho.
Sovint la nostra presència al territori ha estat un estímul perquè les administracions nord-catalanes
i alguereses miressin amb interès els mitjans legals que tenien a l’abast per promoure la llengua
comuna, eina d’entesa i d’intercanvi, i volguessin començar a desenvolupar-los.
a) L’ensenyament a l’escola maternal, primària i secundària
Des del Govern, donem suport a l’escola catalana immersiva, a la Catalunya del Nord i a l’Al-
guer. Tant en un lloc com a l’altre es tracta d’iniciatives d’escola privada. Però la nostra mirada se
centra en l’escola pública, que és l’única que pot assegurar un coneixement general del català.
Això comporta la implicació de les instàncies de l’Educació Nacional francesa i italiana, que ja s’ha
començat a produir tímidament.
El 14 de desembre del 2009 es va constituir la Comissió de seguiment del Projecte Alberes, lide-
rada per l’Acadèmia de Montpeller (organisme de l’Educació Nacional francesa), amb la participació
de la Generalitat. L’horitzó és ordenar el mapa de l’ensenyament de català a les escoles públiques
nord-catalanes i la seva optimització, la formació del professorat i la promoció de fileres bilingües.

11
Una escola amb fileres bilingües6
vol dir que hi ha assignatures i activitats que es fan en català.
És un model que es pot desenvolupar també a les escoles maternals, primàries i secundàries de
l’Alguer, amb la implicació del municipi, dels presides de les escoles i del Provedittorato a Sarde-
nya, que han encetat el procés de parlar-ne. També hi som per assessorar-ho.
En el temps intermedi, donem suport a la presència d’intervinents externs a les escoles (especi-
alistes de català que no són de la plantilla de mestres), que fan el que fèiem nosaltres a Catalunya
fa quaranta anys, a l’ocàs del franquisme: una hora de català a la setmana (en molts casos, mitja).
Hi donen suport, a més a més del nostre Govern,7
el Consell General dels Pirineus Orientals i la Re-
gió Pirineus Mediterrània a la Catalunya del Nord, amb la implicació imprescindible de la Inspecció
d’Acadèmia. L’Ajuntament de l’Alguer també hi ha col·laborat amb una continuïtat desigual, així com
el Govern de Sardenya.
Malgrat que són gotes d’aigua a la mar i que això no soluciona el futur, el voluntariat encara és
la pedra que sustenta la presència del català a moltes escoles i que n’organitza els programes en
una molt bona part.
Estem en un moment de canvi, s’hi pot donar la volta i aconseguir que siguin els professors de
plantilla qui se n’ocupin. Però cal molt d’esforç per part de tots, una major implicació de les administra-
cions concernides, els docents, les famílies, etc. i el temps dirà si uns i altres pensen que paga la pena.
Ara com ara, els minyons de la Catalunya del Nord i de l’Alguer ja aprenen en bona part la llengua ca-
talana com una segona llengua, sovint desconeguda (sobretot a la Catalunya del Nord). Una llengua,
això no obstant, que els serà útil per moure’s, estudiar i treballar en l’espai de la catalanofonia.
b) El català a l’administració, a les fronteres de la catalanofonia
Els batlles de la Catalunya del Nord fa temps que treballen per constituir-se en un sindicat de
batlles per la llengua catalana. En molts municipis donen suport a l’ensenyament del català i han
incorporat senyals d’identificació en català. Tenen el nostre suport.
6
Que naixien a partir dels models de la Bressola i l’escola Arrels.
7
A través de la Direcció de Polítiques Sectorials.
Margarida Aritzeta
Perpinyà. Una de les escoles públiques amb fileres bilingües

12
Una de les tasques que hem començat amb il·lusió en aquest darrer any és l’assessorament
al municipi de l’Alguer per a la creació de la seva oficina lingüística. Una oficina que s’ha d’ocupar
de l’ús de l’alguerès en l’administració municipal però també al carrer i als negocis, amb la col·
laboració de les instàncies econòmiques i els ciutadans, amb el suport del Govern sard.
c) L’ensenyament d’adults
L’ensenyament de la llengua catalana als adults es fa a través de l’Institut Font Nova, a Perpinyà
(que és una instància municipal), i mitjançant les associacions culturals, tant a la Catalunya del
Nord com a l’Alguer. És una de les activitats que pot prendre en cartera el Sindicat de Batlles quan
es constitueixi, a la manera del nostre Consorci per la Normalització Lingüística, si els convé. El
procediment està encetat i s’ha d’anar observant de prop.
d) L’opció institucional i el voluntariat
Una de les coses que hem anat dient al llarg d’aquests anys de presència de les oficines de
representació de la Generalitat és que com a Govern tenim contactes institucionals i projectes
amb les institucions dels països on treballem. I també un respecte exquisit pels seus ritmes i cos-
tums. Que donem suport a les associacions catalanistes, però ni ens identifiquem amb cap, ni el
que facin ens representa. De vegades ha existit la temptació de confondre Govern de Catalunya
amb el caire o les persones d’una determinada associació. Si aquesta confusió era possible
quan el Govern era lluny, les oficines de representació dissipen qualsevol dubte. El Govern es
representa a si mateix. En aquest sentit, no entrem en cap de les pugnes ni de persones ni de
programes del món associatiu. Però els encoratgem a treballar, a totes les associacions, perquè
la força de la societat civil i del món associatiu és un dels grans valors democràtics dels pobles
de la catalanofonia.
4.3 L’espai de la catalanofonia: un marc de relacions econòmiques
Ja hem destacat des del principi la importància que els nostres veïns donen als aspectes pràc-
tics, tant pel que fa a les qüestions de la vida quotidinana (millorant el benestar de les persones)
com a la possibilitat de construir un progrés econòmic a partir de l’intercanvi i la proximitat. Algu-
nes de les vies són descrites als articles monogràfics sobre la realitat econòmica i les possibilitats
d’aquests espais entre fronteres. Aquí només volem cridar l’atenció sobre alguna d’aquestes
potencialitats que ofereix la catalanofonia.
a) Un espai de negoci i de lobby per sortir al món directament
El progrés de Catalunya passa per la seva internacionalització, per la seva presència al món.
El capital de Catalunya radica en les persones, la capacitat de treball, de generar empreses com-
petitives amb valor afegit, de captar inversions i talents, d’excel·lir en la recerca i en la innovació,
2010. Presentació del programa del
Retrobament Catalunya-Alguer a la Fira
Internacional de Turisme, amb el director
general de Turisme de la Generalitat,
Joan Carles Vilalta, i el síndic de l’Alguer,
Marco Tedde

13
de fer conèixer les seves riqueses culturals i artístiques… Els espais entre fronteres poden servir a
pobles germans per posar en comú recursos i projectes. L’obertura de vies de comunicació obre
el camí al comerç, a l’intercanvi.
b) Una marca compartida per al turisme de llarga distància
Fa temps que Catalunya aposta per un turisme que vagi més enllà del sol i platja, per centrar-
se en una oferta cultural (patrimonial, però també gastronòmica, identitària, etc.). Si mirem a molt
curt termini, els territoris de la catalanofonia són competidors entre si. Però allargant la mirada,
una possible oferta conjunta a mercats molt distants, asiàtics o americans, pot funcionar com un
atractiu afegit.
c) Un espai compartit de productes de proximitat, amb promoció mútua
Aquesta és una opció que s’obre al futur a partir dels projectes anteriors. Des de les oficines
de representació de Perpinyà i l’Alguer, hem fet conèixer el portal Gastroteca.cat, destinat a do-
nar informació als consumidors dels productes catalans de proximitat amb un segell de qualitat.
I aquest projecte ha despertat immediatament l’interès dels productors, comerciants i sectors
diversos. Hem teixit complicitats, hem estimulat llaços i contactes, hem afavorit els negocis.
Des de l’Alguer hem afavorit la tasca dels enòlegs que buscaven a l’illa varietals antigues que a
Catalunya pràcticament havien desaparegut amb la fil·loxera i que continuen existint a Sardenya,
on donen lloc a vins d’una gran qualitat. El coneixement mutu de les produccions respectives en
l’àmbit del vi, tant en relació amb la Catalunya del Nord com amb l’Alguer, lluny de suposar una
competència excloent (perquè els productes que es fan són molt diferents) obre camins en l’àmbit
de la recerca, el turisme, la producció.
5. L’element simbòlic: les commemoracions històriques i culturals
Si alguna cosa és clara en les relacions entre els pobles de la catalanofonia és que compar-
teixen un passat comú. La creació de la Comissió de commemoracions històriques i culturals del
Govern ha facilitat la planificació ordenada i compartida d’alguns dels esdeveniments cabdals de
la nostra història. Des de la commemoració dels fets de la Guerra de Successió i la Nova Planta al
Margarida Aritzeta
Sílvia Naranjo i Jordi Alcover, tast a cegues de vins algueresos a la cantina de Santa Maria de la Palma, preparant
la Guia de vins de l’Alguer

14
segle XVIII, fins a la Guerra del Francès, el Govern ha tirat endavant des del 2005 una sèrie d’actes
de memòria commemorativa de gran magnitud. Cal remarcar la commemoració dels 800 anys
del naixement de Jaume I, a Poblet i a Palma de Mallorca, que aplegava els representants institu-
cionals de tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó.
Hem de destacar, en l’àmbit transfronterer, la commemoració conjunta del Mil·lenari de la Pau i
Treva a Toluges, entre representants institucionals del municipi de Toluges, el Consell General dels
Pirineus Orientals i la Generalitat de Catalunya. Un esdeveniment que va servir de marc per com-
memorar els 650 anys de la institució de la Generalitat (institució compartida amb els nord-cata-
lans fins al Tractat dels Pirineus), els 350 anys de la frontera i la voluntat de treballar conjuntament
per reparar els efectes de la separació amb un projecte transfronterer europeu.
2008. Actes institucionals de commemoració dels 800 anys del naixement de Jaume I, a Poblet i a Palma de Mallorca
Commemoració a Toluges, bressol del parlamentarisme a Europa, dels 650 anys de la constitució de la Generalitat
de Catalunya i els 350 anys del Tractat dels Pirineus. El vicepresident amb el batlle de Toluges i autoritats de la
Catalunya del Nord

15
També amb l’Alguer compartim commemoració aquest 2010, ja que s’escau el cinquantenari
del Retrobament. L’any 1960 una colla d’intel·lectuals catalans, que havia descobert que a l’Al-
guer encara es parlava català,8
va fer un viatge amb vaixell i va ser rebuda multitudinàriament al
port per milers de ciutadans amb senyeres, cosa que a Catalunya era prohibida per la dictadura.
El Retrobament de Catalunya amb l’Alguer de 2010 es fa sota el signe de la democràcia com-
partida, la mirada al passat comú, no sempre pacífic, però sobretot amb la mirada cap a un futur
que ens pot oferir oportunitats en l’àmbit econòmic si sabem teixir adequadament les nostres
complicitats institucionals i estimular tots aquells projectes i empreses que comportin un creixe-
ment econòmic i una millora dels interessos mutus.
Les oficines de representació de la Generalitat a la Catalunya del Nord i a l’Alguer treballen,
doncs, amb l’ambició de contribuir des de més a prop al progrés i el benestar del nostre poble i
alhora al dels nostres veïns, pobles germans de la catalanofonia, amb els quals compartim me-
mòria i projectes.
6. A manera de conclusió
Les oficines de representació de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i a l’Alguer han obert el
camí d’una relació més directa entre els pobles germans de la catalanofonia. Hem vist que la pro-
ximitat cultural no ha esdevingut una finalitat per ella mateixa, ans una eina al servei de la promoció
conjunta de molts projectes que poden ser rendibles en l’àmbit econòmic i social, de la formació
dels joves, de la recerca, del desenvolupament sostenible.
Col·laborar a la frontera, en aquest espai entre fronteres polítiques i culturals, pot generar la
complicitat necessària per actuar com a lobby macroregional en un món global.
De vegades, adelerats pel ritme accelerat del nostre dia a dia, enlluernats per l’abast mundial
que poden arribar a tenir les relacions humanes i de l’economia, pensem que només són útils les
oficines que ens poden obrir les portes dels grans mercats emergents. Que això de la Catalunya
del Nord o l’Alguer és molt petit.9
La pràctica ens ha demostrat el contrari.
En aquest punt, volem recordar les paraules que Ramon Muntaner escrivia a la seva Crònica
(redactada entre 1325 i 1328), relatives a la mata de jonc, que exemplifica el gest d’unir esforços,
on tenen paper fins i tot les tiges que semblen més primes:
I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo
li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort
amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt
que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la
corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no
hi quedarà.
Treballar de manera multilateral, com una mata de joncs lligada entre fronteres, és una de les
respostes possibles al mil·lenni global.
8
El patrici i diplomàtic reusenc Eduard Toda havia descobert la catalanitat de l’Alguer a finals del segle XIX i això
havia donat origen al moviment cultural de La Palmavera. Però els contactes s’havien perdut al llarg del segle XX,
amb les guerres entremig.
9
De la mateixa manera que hi ha qui encara pensa que amb la Catalunya del Nord o amb l’Alguer, però també
podríem dir amb les Illes (amb qui en aquesta legislatura hem signat convenis i hem fet feina comuna des de la nos-
tra responsabilitat) o amb altres territoris de la catalanofonia, només podem fer en comú classes de català o troba-
des d’escriptors. La potència econòmica que dibuixa una possible macroregió de l’arc Mediterrani ho desmenteix.
Margarida Aritzeta

16
De la frontera francoespanyola a l’espai català
transfronterer. Set anys d’existència de la Casa
de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà
De la frontera francoespanyola a l’espai català transfronterer.
Set anys d’existència de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà
Per Jordi Fernández-Cuadrench
Director de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà
L’economista francès Jean Monnet, considerat un dels pares d’Europa, deia que “les fronteres
són les cicatrius de la Història”. La nostra cicatriu, la cicatriu dels catalans, té poc més de 350 anys.
Des del 1258, la frontera entre Catalunya i França estava situada a les Corberes, coincidint amb el
límit lingüístic entre el català i l’occità, d’acord amb el que havia quedat acordat al tractat de Cor-
beil per Jaume I de Catalunya-Aragó i Lluís IX de França. El 7 de novembre del 1659, tanmateix,
el Tractat dels Pirineus va desplaçar la frontera cap al sud, vers l’interior de Catalunya. Felip IV de
Castella i Lluís XIV de França van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys a canvi de l’annexió per part
de la Corona francesa del comtat del Rosselló, amb el Conflent i el Vallespir, i d’una part del de
la Cerdanya, amb el Capcir. Des d’aquest moment, el territori del nord-est de Catalunya deixava
d’estar sota l’autoritat secular de les Corts Catalanes, a qui la monarquia hispànica, contravenint
les Constitucions de Catalunya, no havia consultat, ni tan sols notificat, l’acord amb França. Com
a conseqüència de la partició, la Generalitat de Catalunya, institució de govern de les comarques
nord-catalanes fins aquell moment, va haver d’abandonar el territori. Des de llavors, els catalans
vam quedar separats administrativament entre dos estats, Espanya i França, una situació que va
provocar un moviment de resistència a la Catalunya del Nord, expressat en aixecaments populars
contra els francesos com ara la revolta dels Angelets (1667-1675).1
En tot cas, la frontera no va aconseguir trencar les relacions socials, econòmiques i culturals
entre la gent de les dues bandes. Els enllaços matrimonials i els vincles familiars entre els dos
costats de la ratlla van continuar. L’existència de la frontera va propiciar l’aparició d’un negoci tan
lucratiu com il·legal: el contraban. El català va continuar essent la llengua de comunicació entre la
població de la zona i un important element de cohesió transfronterera. La mateixa frontera va jugar
el paper de refugi per a uns o altres en determinats moments històrics, com ara les guerres carli-
nes (1833-1840, 1846-1849 i 1872-1876), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) o la guerra civil
espanyola (1936-1939). Precisament la diàspora republicana provocada per la desfeta del 1939
va fer que milers de sud-catalans que fugien del feixisme trobessin refugi en terres nord-catalanes,
uns com a part del camí d’un llarg exili que els portaria cap a l’altra banda de l’Atlàntic, cas de
Pau Casals, d’altres instal·lats de manera definitiva, cas de Pompeu Fabra, les despulles del qual
1
Sobre l’annexió de la Catalunya del Nord a França, podeu consultar l’obra clàssica de Josep Sanabre: La
resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1985, així com els estudis més
recents i amb una àmplia bibliografia actualitzada sobre el tema d’Òscar Jané Checa: La identitat de la frontera
pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698). Girona: Di-
putació de Girona, 2008, i Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat. Ideologia i catalanitat a l’empara de França.
Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2009.

17
França
Catalunya de Nord
Departament dels Pirineus Orientals
Espanya
Andorra
Oficina de
representació de
Perpinyà
Jordi Fernández-Cuadrench
Espai de la catalanofonia

18
encara descansen al cementiri de Prada de Conflent. La victòria de l’exèrcit insurgent del general
Franco, amb la consegüent ocupació de la Catalunya del Sud, va comportar el tancament de la
frontera francoespanyola amb un hermetisme sense precedents, que va perllongar-se durant els
prop de quaranta anys de dictadura feixista.2
1. La Generalitat a Perpinyà
A partir del 1977, la Catalunya del Sud va recuperar el Govern de la Generalitat. I ben aviat els
catalans del nord i els del sud ens vam retrobar al si de la Unió Europea. En aquest nou context,
ara fa set anys, la Generalitat tornava a les terres nord-catalanes. Així, el 5 de setembre del 2003,
el Govern va inaugurar la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, la seva oficina de repre-
sentació a la Catalunya del Nord (el departament dels Pirineus Orientals, si utilitzem la nomencla-
tura oficial de la divisió administrativa francesa).
2
Per a una visió de conjunt de la història de la Catalunya del Nord, vegeu l’obra de referència d’Alícia Marcet:
Breu història de les terres catalanes del Nord. Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1988.
Seu de la Generalitat de
Catalunya a Perpinyà, al
carrer de la Fusteria

19
Les principals missions de la Casa de la Generalitat a Perpinyà són la dinamització de les rela-
cions institucionals amb la Catalunya del Nord, la promoció de l’ús social de la llengua catalana en
territori nord-català i el desenvolupament de la cooperació transfronterera en tots els àmbits. Cal
assenyalar que la Casa de la Generalitat a Perpinyà acompanya qualsevol iniciativa de caire trans-
fronterer i dóna resposta a les demandes en aquest sentit de les institucions, de les empreses, de
les entitats i, en definitiva, de tots els ciutadans d’un i altre costat de la frontera.
2. La llengua catalana a la Catalunya del Nord: evolució històrica
Poc després de la incorporació de la Catalunya del Nord a França, la Corona va iniciar una polí-
tica de repressió lingüística contra la llengua catalana per tal d’imposar el francès als nous territoris,
seguint l’esperit de l’edicte de Villers-Cotterêts (1539). Així, el 2 d’abril del 1700, un decret del rei
Lluís XIV va prohibir l’ús del català en els documents oficials, la qual cosa marginava de l’esfera públi-
ca qualsevol persona que no dominés de manera oral i escrita el francès. La política de francesitza-
ció de la població i de marginalització de la llengua i la cultura catalanes iniciada per la Monarquia va
ser continuada i sistematitzada per una República jacobina on no hi havia lloc per a la diferència.
El 15 de gener del 1790, en plena efervescència revolucionària, l’Assemblea Nacional va reor-
ganitzar França en 83 noves divisions administratives, anomenades departaments, de manera que
les comarques nord-catalanes, així com una part del Fenolhedés llenguadocià, van conformar el
departament dels Pirineus Orientals. Uns mesos més tard, l’estiu d’aquell mateix any, l’abat Henri
Grégoire va enviar a diferents regions de França el qüestionari Relatif au patois, el qual li permetria
conèixer de primera mà la situació lingüística del país i redactar el seu Rapport sur la nécessité et les
moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue française3
(1794), de títol més que
eloqüent. La resposta de la patriòtica Société d’Amis de la Constitution de Perpignan sobre la situació
del català a la Catalunya del Nord, no exempta de lirisme, va ésser contundent: “Pour le détruire, il
faudrait détruire le soleil, la fraîcheur des nuits, le genre d’aliments, la qualité des eaux, l’homme tout
entier”4
, la qual cosa només va refermar la determinació de l’abat Grégoire de combatre les altres
llengües parlades a França.5
És evident, doncs, que, en començar el segle XIX, el català continuava
essent la llengua de les classes populars nord-catalanes. De fet, l’hegemonia de la llengua catalana
en els carrers i places de la Catalunya del Nord havia de perllongar-se encara molt de temps, fins ben
entrada la segona meitat del segle passat. Durant aquests anys, tanmateix, l’obstinació unificadora
del jacobinisme francès no va claudicar en cap moment en el propòsit d’aniquilació lingüística.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l’ús social del català a les comarques nord-catalanes
no ha deixat de recular davant la pressió del francès. Dels diferents factors que expliquen la substi-
tució de la llengua del país per la llengua de París, n’hi ha un de llarg recorregut que és fonamental:
els efectes de l’escola pública, gratuïta, laica i obligatòria instaurada pel ministre Jules Ferry entre
1881 i 1885. L’escola de la Tercera República no solament va imposar el francès com a única llen-
gua de l’ensenyament, sinó que també va instaurar un sistema repressiu que castigava severament
els alumnes que parlaven català. A partir de mitjan segle XX, la imposició del francès va comptar
amb uns aliats poderosos: els nous mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio i televisió), totalment
unilingües; la descolonització dels països del Magrib, especialment d’Algèria, que va comportar
l’arribada a la Catalunya del Nord de milers de repatriats de llengua francesa, i l’empobriment eco-
nòmic del territori, que va obligar un gran nombre de joves nord-catalans a cercar feina bé a ciutats
properes com Tolosa o Montpeller, bé directament a París, alhora que molts jubilats del nord de
França s’instal·laven a la costa nord-catalana a la recerca del sol i del clima benigne que els negaven
les seves regions d’origen.
Desprestigiat per l’escola i desproveït de la influència i de la modernitat mediàtiques, el català
va esdevenir una llengua vinculada a la ruralia i a tradicions arcaiques, un llenguatge que calia sa-
crificar en favor del francès, vehicle dels valors universals de progrés i democràcia de la República
3
Informe sobre la necessitat i els mitjans per aniquilar els patuès i universalitzar l’ús de la llengua francesa.
4
“Per destruir-lo, caldria destruir el sol, la frescor de les nits, el gust dels aliments, la qualitat de l’aigua, l’home
tot sencer.”
5
Sobre aquesta qüestió, consulteu Michel de Certeau, Dominique Julia i Jacques Revel: Une politique de la
langue. La Révolution française et les patois: l’enquête de Grégoire. París: Éditions Gallimard, 1975.

20
i símbol de l’ascens social. En aquestes condicions, no és estrany, doncs, que, durant la segona
meitat del segle passat, es produís a la Catalunya del Nord una ruptura de la transmissió natural
del català, quan una bona part dels nord-catalans va deixar de parlar la seva llengua en família per
permetre als seus fills dominar el francès i assegurar-los així un futur millor.6
3. Claus per comprendre la catalanitat al nord
La minorització de la llengua catalana no ha comportat, però, la renúncia a la catalanitat per
part de la societat nord-catalana. En efecte, els catalans del nord sempre s’han considerat, i es
consideren encara, catalans i, des d’aquest punt de vista, mai no han trencat els seus lligams
amb els sud-catalans, tot i que la seva catalanitat pugui expressar-se en francès. Cert és que el
concepte de catalanitat al nord i al sud de la frontera és molt diferent. També ho és que sovint la
catalanitat nord-catalana s’ha folkloritzat en refugiar-se en festes populars com les ballades de
sardanes, en tradicions culinàries com les cargolades, en manifestacions esportives com el rugbi
o, fins i tot, en curses de braus, però això no altera el seu valor com a expressió de la personalitat
inequívocament catalana de molts nord-catalans francòfons. En el mateix sentit, cal no oblidar que
la Senyera ha estat sempre l’emblema de la identitat col·lectiva dels catalans del nord.7
D’altra banda, com a reacció al creixent procés de francesització, en els darrers trenta anys, el
moviment catalanista ha organitzat i consolidat un ric i dinàmic teixit associatiu que s’ha demostrat
decisiu en la promoció de la llengua i la renovació de la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
Una simple enumeració d’algunes de les més representatives d’aquestes entitats permet pren-
dre consciència de la importància i l’abast de la seva tasca: Universitat Catalana d’Estiu (UCE),
Ràdio Arrels, Edicions Trabucaire, Òmnium Cultural Catalunya Nord, Federació per a la Defensa
de la Llengua i la Cultura Catalanes, Centre Cultural Català – Casal Jaume I de Perpinyà, Centre
Cultural Català del Vallespir, Aire Nou de Baó, Federació de Cors de Clavé Catalunya Nord, As-
sociació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), Associació de Pares d’Alumnes per al Català a
l’Escola Pública (APA), Col·lectiu de Professors de Català per a Adults o les escoles La Bressola,
Arrels i Comte Guifré. El treball benèvol de sensibilització d’aquestes i moltes altres associaci-
ons es troba, en molts casos, en l’origen de la creació d’estructures en favor del català per part
de diverses institucions nord-catalanes, com ara l’Institut Francocatalà Transfronterer (IFCT), que
acull el Departament d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia; el Centre de
6
Sobre el traumàtic procés de substitució lingüística sofert per la societat nord-catalana, vegeu el conegut as-
saig de Joan-Lluís Lluís: Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Barcelona: La Magrana, 2002.
7
Per tal d’aprofundir en la complexitat de la identitat col·lectiva dels nord-catalans, cal consultar Joan-Francesc
Castex-Ey: La Catalogne Nord en quête d’identité. Société et territoire, géopolitique et géoculture d’un région-fron-
tière, pancatalanité et espece européen. Cabestany: Éditions Le Temple d’Or, 2005, i Alà Baylac-Ferrer: Catalunya
Nord. Societat i identitat. Reflexions, vivències i panorama català. Canet: Edicions Trabucaire, 2009.
2010. Presentació de la Guia
breu de la Literatura Catalana,
a càrrec del director de la Casa
de la Generalitat a Perpinyà,

21
Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CeDACC) —ara integrat en la Mediateca Municipal
de Perpinyà— i l’Institut Font Nova —antiga Regidoria de Cultura Catalana de la Vila de Perpinyà—
de l’Ajuntament de Perpinyà, o la Casa de la Catalanitat del Consell General dels Pirineus Orientals.
4. Un punt d’inflexió
De fet, a partir del 1980, la percepció de la llengua i la cultura catalanes ha sofert una lenta però
profunda i decisiva transformació. La recuperació de les institucions d’autogovern, el desenvolu-
pament econòmic experimentat per la Catalunya del Sud i els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van
projectar una imatge dinàmica i atractiva de la cultura catalana cap a la Catalunya del Nord, men-
tre que les diferents cadenes de Televisió de Catalunya, començant per l’emblemàtica TV3, feien
descobrir a molts nord-catalans una llengua moderna i prestigiosa, la seva llengua: el català.
Algunes dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004, realitzada per la Se-
cretaria de Política Lingüística de la Generalitat, corroboren el canvi d’actitud que s’ha produït, en
els darrers anys, entre els nord-catalans respecte la llengua i la cultura catalanes. Així, un 57,90%
de la població de la Catalunya del Nord voldria saber parlar català, mentre que un 47,60% pensa
que tothom hauria de saber parlar la llengua i un 62,90% creu que els nens haurien d’aprendre el
català.8
De fet, molts catalans del nord veuen en la recuperació de la llengua catalana una opor-
tunitat de caràcter laboral per als seus fills bé per tal de cercar feina al sud, bé per establir lligams
professionals amb el sud. Això explica, en part, el tímid però significatiu increment de l’ensenya-
ment del català, especialment a les escoles associatives La Bressola, però també a l’Educació
Nacional francesa amb l’obertura de les anomenades “classes bilingües”.
5. La implicació de les institucions nord-catalanes
La consolidació del prestigi social de la llengua i la cultura catalanes ha passat també pel posi-
cionament favorable de les més importants institucions de la Catalunya del Nord. Aquest és el cas
del Consell General dels Pirineus Orientals, que, el 10 de desembre del 2007, aprovava la Carta
Departamental per la Llengua Catalana, document en què aquesta institució reconeixia oficial-
ment el català com a llengua del departament dels Pirineus Orientals, juntament amb el francès;
es comprometia a impulsar-ne la socialització, i es posava sota l’autoritat acadèmica en matèria
lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Més tard, el 15 de gener del 2009, el Consell General
ingressava en el patronat de la Fundació Ramon Llull, al costat de la Generalitat de Catalunya,
el Govern d’Andorra, el Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats
Valencianes. Per la seva part, l’Ajuntament de Perpinyà, des de l’any 1993, ha desenvolupat una
intensa política en favor del català, amb fites com la retolació bilingüe dels noms del viari i dels
panells direccionals de la vila o la creació del Centre d’Autoaprenentatge del Català, política que
ha disposat, des dels inicis, del suport de la Generalitat de Catalunya. Aquesta tasca va ser re-
compensada l’any 2008 amb l’obtenció de la simbòlica Capitalitat de la Cultura Catalana, que va
servir per impulsar un seguit d’esdeveniments culturals en català i per projectar la catalanitat de la
capital nord-catalana en el conjunt dels Països Catalans.
Malgrat les noves perspectives socials, la llengua catalana a la Catalunya del Nord està greu-
ment amenaçada, segons posa de manifest l’esmentada enquesta d’usos lingüístics del 2004.
D’acord amb les seves dades, només un 65,30% dels nord-catalans comprèn el català i un
37,10% de la població és capaç de parlar-lo, xifres que cauen fins a un 51,20% i un 24,20%,
respectivament, si ens referim als joves d’entre 15 i 29 anys. Pitjor encara, tan sols un 6,20%
dels catalans del nord té com a llengua materna el català i un 3,5% com a llengua d’ús habitual.
No obstant això, el fet que, com hem vist, la major part de la població demostri el seu interès per
parlar català —un interès certament passiu— i cregui que els nens l’haurien d’aprendre, així com
que un 68,50% dels nord-catalans reconegui la seva pertinença a la comunitat lingüística catala-
na, és a dir, reconegui explícitament la seva catalanitat, donen marge a l’esperança d’una certa
recuperació de l’ús social de la llengua a la Catalunya del Nord.
8
Podeu consultar les dades sintètiques de l’enquesta a la pàgina web de la Secretaria de Política Lingüística a
http://www.gencat.cat/vicepresidencia.

22
6. Col·laborar amb els municipis nord-catalans per a la promoció de la llengua catalana
En aquest sentit, hem de destacar la campanya de sensibilització “Sí al català”, adreçada als
municipis. En començar l’any 2005, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va publicar, juntament
amb l’Ajuntament de Perpinyà, el Consell de la Llengua Catalana i Euskal Konferazioa, l’estudi
Promoure l’ús del català als ajuntaments, un deure moral i un dret, realitzat per Yolanda Molina
Ugarta.9
L’objectiu era mostrar als alcaldes nord-catalans que, contràriament a una creença molt
estesa, l’ús del català per part dels municipis, fins i tot en els documents oficials del consistori, no
era il·legal a la República, sempre que s’acompanyés de la preceptiva versió francesa. El pas següent
va ser, a la tardor d’aquell mateix any, l’inici de la campanya “Sí al català” —amb la corresponent
versió occitana “Òc a l’occitan” per la vintena de municipis occitans del Fenolhedés—. Un quader-
net bilingüe mostrava diferents exemples d’utilització de senyalització bilingüe per part de diversos
municipis de França i proposava als consistoris nord-catalans un total de vint-i-vuit accions que
podien dur a terme en favor del català, des de ben simples com un contestador telefònic bilingüe
fins a més ambicioses com la retolació bilingüe de tot el viari del municipi. El catàleg era ampli. La
resposta municipal va ser desigual, però la mesura 28, la creació d’una intercomunalitat en favor
del català, va cridar fortament l’atenció de l’Associació d’Alcaldes i Elegits dels Pirineus Orientals.
Davant l’interès de l’associació que agrupa la totalitat de batlles i regidors de la Catalunya del
Nord, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va encarregar a Joan-Francesc Castex-Ey un estudi que
determinés els diferents marcs legals existents per crear una estructura de tipus intermunicipal.10
Després de diferents reunions preparatòries amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà, l’Associa-
ció d’Alcaldes i Elegits dels Pirineus Orientals va decidir, el 2007, treballar en la constitució d’un
sindicat intermunicipal dedicat a la promoció del català. Després de gairebé tres anys de treball,
una quarantena de municipis de la Catalunya del Nord, sota l’aixopluc de l’Associació d’Alcaldes i
9
Yolanda Molina Ugarta: Promoure l’ús del català als ajuntaments, un deure moral i un dret. Perpinyà: Casa de
la Generalitat a Perpinyà – Ajuntament de Perpinyà – Consell de la Llengua Catalana i Euskal Konferazioa, 2005.
10
Joan-Francesc Castex-Ey: Estudi de viabilitat d’un marc de difusió de la llengua catalana a la Catalunya Nord:
de l’intermunicipal al transfronterer. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana, 2006. Podeu consultar la versió
integral i bilingüe a: http://www.observatoridelallengua.cat.
Visió panoràmica de Perpinyà

23
amb l’assessorament de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, estan disposats a constituir, abans
que s’acabi l’any 2010, un sindicat intermunicipal per a la promoció del català i de l’occità. Les
missions d’aquest organisme seran, entre d’altres, ajudar a difondre l’ensenyament del català,
promoure la utilització del català en l’espai públic i donar suport al desenvolupament del bilingüis-
me econòmic en sectors com el comerç o el turisme.
7. El suport institucional a l’ensenyament del català
Finalment, hi ha hagut accions importants en l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes que
s’han portat a terme directament des del Govern. El Departament de la Vicepresidència dóna
suport a les activitats del dinàmic teixit associatiu nord-català, i a sectors tan determinants per al
futur de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord com són l’ensenyament del català
a l’escola i per a adults, els mitjans de comunicació, l’edició, la creació artística, l’organització
d’esdeveniments culturals, la divulgació històrica, les festes i tradicions populars, etc. A més, ha
participat en el finançament d’importants equipaments culturals i escolars, com ara el Centre Pau
Casals a Prada de Conflent, seu de la Universitat Catalana d’Estiu, els nous locals del Centre Cul-
tural Català – Casal Jaume I de Perpinyà o el col·legi de secundària Pompeu Fabra de la Bressola
al Soler. També ha subscrit convenis anuals amb l’Ajuntament de Perpinyà per tal de donar suport al
seu programa de 2.000 hores de català a les escoles públiques de la ciutat.
8. La cooperació transfronterera: antecedents
Situada on l’antiga via Domitia canviava el seu nom pel d’Augusta, allà on el Pirineu permet la
confluència del continent europeu amb la península Ibèrica, en un territori que ha tingut històrica-
ment un alt valor geoestratègic, la frontera francoespanyola és encara avui una fractura molt lluny
de ser superada. Un fet, aquest, per al qual no serveixen aquelles explicacions simplistes que fan
del Pirineu una barrera natural, com si la carena que va servir de pont entre nord i sud-catalans,
que va afavorir les relacions entre catalans i occitans a l’època medieval fos avui un obstacle insu-
perable, com si l’altiplà cerdà presentés alguna justificació geològica per a la seva partició, com si
les dinàmiques relacions transfrontereres entre França i Suïssa no haguessin superat la imponent
serralada alpina.
Quinze anys després de l’entrada en vigor de l’espai Schengen, el 26 de març del 1995, la
població del territori transfronterer pateix els efectes negatius dels diferencials transversals (ad-
ministratius, socioeconòmics, infraestructurals, fiscals, de mobilitat, etc.) derivats del fet fronterer.
Malgrat l’innegable avanç del procés de construcció europea, la frontera continua afectant negati-
vament la vida quotidiana dels habitants d’un i altre costat de la ratlla: falta d’harmonització fiscal,
tarifes telefòniques internacionals, serveis postals que segueixen funcionant amb lògica nacional,
greus mancances en la mobilitat transfronterera, plans territorials de zones frontereres que no
integren la dimensió transfronterera, etc. Així les coses, allò que és normal en altres fronteres de
la Unió Europea, com ara una xarxa transfronterera de transport públic o un flux de treballadors
transfronterers creixent, és senzillament una utopia en el nostre territori. La conseqüència és que
la frontera que separa catalans del nord i del sud des de fa 350 anys és una de les menys perme-
ables de l’Europa Occidental.
La frontera va crear i continua mantenint vigent una fractura nord-sud que és especialment
visible en matèria de desenvolupament econòmic, evident en el sector logístic, on la lògica de
competència —si no la de mútua ignorància— encara preval sobre la de complementarietat.
D’aquesta manera, mancat de sinergies i complicitats, el territori transfronterer no solament deixa
de desenvolupar les seves potencialitats, sinó que també perd oportunitats de futur.
En els darrers anys, les administracions i els agents econòmics, socials i culturals d’ambdós
costats de la frontera han pres consciència d’aquesta situació i saben molt bé la importància de
la cooperació transfronterera per aconseguir un desenvolupament durador i sostenible del conjunt
del territori. La prova en són, per exemple, les nombroses iniciatives que, al llarg d’aquests anys,
s’han beneficiat del finançament procedent del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Fe-
der), a través dels successius programes Interreg. Aquests projectes han permès desenvolupar
i aprofundir la col·laboració entre nord i sud-catalans: administracions, universitats, cambres de
comerç i entitats diverses d’una banda i l’altra. Algunes iniciatives són especialment destacables,

24
cas de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, un projecte pioner a Europa que encapçalen el
Departament de Salut de la Generalitat i el Ministeri de Salut francès; de l’Escena Catalana Trans-
fronterera, impulsada pel Teatre de Salt i el Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà i refermada, entre
d’altres, pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, o de l’Escorxador
Transfronterer de la Cerdanya, desenvolupat pel Consell Comarcal de la Cerdanya i la Comunitat
de Comunes Pirineus-Cerdanya, amb l’ajut del Departament d’Agricultura de la Generalitat.
No obstant l’èxit d’aquestes i d’altres iniciatives, els fons europeus han posat sovint de manifest
les mancances de la nostra cooperació transfronterera, les tres més importants de les quals són:
• un coneixement mutu deficient —per no parlar directament de desconeixement mutu—,
provocat per la pertinença a dues estructures estatals diferents que no solament han bastit
dos sistemes legals diferents, sinó que també han condicionat la nostra manera de pensar
i d’actuar, el nostre marc referencial de pensament;
• una gran dissimetria de competències entre les administracions del nord i del sud que,
un cop superada la fase estèril de recerca de paral·lelismes entre ambdós costats de la
frontera i acceptada la idiosincràsia de cada institució, dificulta la recerca del soci més adient
per a cada projecte i el seu desenvolupament posterior;
• una manca d’estratègia transfronterera comuna i global per al conjunt del territori, la qual ens
porta, amb excepcions destacables, a una cooperació poc estructurada i de caire temporal;
en podríem dir una cooperació d’oportunitat, no vertebradora, de resultats molt variables.
En alguns casos, el coratge dels socis ha permès superar aquests esculls. En d’altres, en can-
vi, les dificultats han fet fracassar iniciatives pertinents i han transformat la il·lusió inicial dels seus
promotors en frustració.
9. Un primer acord bilateral de cooperació institucional
Amb l’objectiu de superar aquestes mancances, la Generalitat de Catalunya i el Consell Gene-
ral dels Pirineus Orientals van signar, el 29 de juny del 2006, el primer Acord-marc de cooperació
transfronterera, amb una vigència triennal (2006-2009). Aquest acord, concretat mitjançant con-
venis d’aplicació anuals amb plans específics d’actuació, ha permès a la Casa de la Generalitat
a Perpinyà desenvolupar, juntament amb el Pol Desenvolupament Local – Europa del Consell
General, un seguit d’accions destinades a afavorir el coneixement mutu entre administracions, or-
ganismes i entitats de la Catalunya del Sud —i molt especialment de les comarques gironines— i
de la Catalunya del Nord, per tal de facilitar i promoure els intercanvis entre ambdós costats de la
frontera en tots els àmbits de la vida institucional, socioeconòmica i cultural.
Els fruits d’aquest acord han estat tan profitosos que el 15 de gener del 2010 la Generalitat de
Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència, i el Consell General dels Pirineus Orien-
tals van signar el segon Acord-marc de cooperació transfronterera, que perllonga la col·laboració
bilateral entre ambdues administracions durant un període de quatre anys (2010-2013).
Paral·lelament, la Casa de la Generalitat a Perpinyà, en el paper que ha jugat des dels seus
inicis de “corretja de transmissió” entre catalans del nord i del sud, ha donat resposta tant a les
peticions en qualsevol àmbit de la cooperació transfronterera procedents d’institucions, empre-
ses, entitats o particulars sud-catalans interessats a relacionar-se amb la Catalunya del Nord com
a les formulades en sentit invers. I no solament això, sinó que ha pres la iniciativa de portar a terme
una sèrie d’accions encaminades a millorar el coneixement mutu en sectors tan diversos com les
relacions institucionals, els intercanvis esportius o la informació laboral.

25
10. L’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer: el projecte
En un moment en què la construcció europea ha fet evolucionar la tradicional concepció es-
tatal de la frontera, que contemplava els territoris fronterers com a àrees allunyades dels centres
d’estímul econòmic, cap a una visió dels espais transfrontereres com a zones d’oportunitat, com
a plataformes emergents que dinamitzen les relacions comercials transnacionals, cal que els ca-
talans del nord i del sud ens dotem de les eines necessàries per estructurar i fer perenne una
cooperació global, d’acord amb el que es du a terme, en alguns casos des de fa més de vint anys,
en bona part de les fronteres d’Europa.
Amb aquest objectiu, a la primavera del 2005, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va encetar
una sèrie de reunions amb els principals actors d’ambdós costats de la ratlla: administracions,
universitats, cambres de comerç i d’agricultura, organitzacions empresarials, agents socials, en-
titats culturals, etc. Aquelles primeres reflexions en comú van posar de manifest les enormes
expectatives que generava la cooperació transfronterera i moltes de les seves mancances. Però
també van permetre identificar la necessitat de superar el concepte de frontera com a simple línia
divisòria i de crear un organisme capaç d’engegar una política compartida d’ordenació territorial i
de desenvolupament local sostenible per al conjunt de l’àrea transfronterera.
La primera conseqüència va ser la maduració del concepte d’espai català transfronterer com
a territori compartit per al conjunt de la població nord i sud-catalana, com a conca de vida co-
muna on aplicar polítiques conjuntes i globals que millorin la quotidianitat dels seus habitants.
L’espai català transfroterer superava així el concepte de frontera francoespanyola, el qual no deixa
de remetre en l’imaginari col·lectiu a una línia separadora sobre la qual és difícil actuar. Per tal de
visualitzar aquest territori, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va realitzar i editar, l’any 2006, el
primer —i, de moment, únic— mapa de l’espai català transfronterer, que engloba les comarques
gironines i les nord-catalanes.
En efecte, l’espai català transfronterer designa el territori català situat a banda i banda de
l’extrem oriental de la frontera estatal francoespanyola, és a dir, la demarcació de Girona i la
Catalunya del Nord. Aplega un total de catorze comarques (Alt Empordà, Baix Empordà, Baixa
Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, la Selva i Ripollès, al sud, i Alta Cerdanya, Capcir,
2010. La televisió de
Catalunya digital (TDT)
a la Catalunya del Nord.
Presentació a Perpinyà en
presència de batlles, diputats
i senadors nord-catalans, a
càrrec del conseller de Cultura
de la Generalitat, Joan Manuel
Tresserras, i el secretari de
Comunicació, Carles Mundó
Conflent, Fenolhedés, Rosselló i Vallespir, al nord), que formen el triangle comprès entre les planes
litorals de l’Empordà i el Rosselló, a l’est, i l’altiplà de la Cerdanya, a l’oest, senyorejat pels mítics
cims del Canigó i del Puigmal. Es tracta d’una àrea de 10.246 km2
d’extensió amb una població
d’1.130.000 habitants repartida en 453 municipis.
Les comarques gironines i nord-catalanes configuren un conjunt històric i geogràfic coherent, a
la vegada urbà i rural, amb estrets lligams lingüístics i culturals i amb eixos econòmics potencialment

26
complementaris. A l’est, una zona litoral molt dinàmica concentra la major part de la població,
amb tres pols urbans principals: les àrees urbanes de Perpinyà, Girona i Figueres, als quals caldria
afegir les àrees urbanes emergents de Blanes-Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols, així com la
d’Olot, situada ja a l’interior. En aquest sector litoral és on estan instal·lades la major part de les
empreses tant al nord com al sud de la frontera. I aquí es troben també importants infraestructures
i equipaments per a la competitivitat com són les universitats de Perpinyà – Via Domitia i de Girona
(aquesta amb el seu important Parc Científic i Tecnològic), els aeroports de Perpinyà-Ribesaltes i
de Girona – Costa Brava, els ports de Portvendres i de Palamós o els centres logístics del Gran
Sant Carles, el Distriport del Voló i l’estació SNCF de Cervera de la Marenda, al nord, i el CIM la
Selva i, ben aviat, el LOGIS Empordà, al sud. Aquesta densa xarxa d’infraestructures logístiques
i de comerç transeuropeu és un dels grans potencials per al desenvolupament econòmic de què
disposa l’espai català transfronterer.
Si la zona est es troba situada en l’eix Barcelona-Montpeller, articulat per l’autopista, la línia
ferroviària convencional i la futura línia d’alta velocitat, el sector oest, la Cerdanya, està ubicat a
l’eix Barcelona-Tolosa, articulat per una línia ferroviària i els túnels del Cadí i del Pimorent, els quals
faciliten els accessos per carretera. Precisament en els dos extrems de l’espai català transfron-
terer, es troben les dues àrees més transitades per fluxos transfronterers de proximitat: l’Albera,
a l’est, i la Cerdanya, a l’oest. Entremig, hi ha una zona menys integrada a escala transfronterera a
causa d’un relleu més prominent que només permet dos punts de pas fronterer: el coll d’Ares i el
pont de Riumajor. Es tracta també de l’àrea menys dinàmica econòmicament i amb menys densi-
tat demogràfica: el Ripollès, l’Alt Vallespir i el Conflent.
L’activitat econòmica de l’espai català transfronterer està fortament marcada pel sector terciari,
concretament pel turisme i pel comerç. El sector industrial del sud és molt més important i està
més diversificat que el del nord, situació que s’inverteix en parlar del sector primari. Entre altres
dades econòmiques significatives, cal assenyalar que el nostre espai rep més de set milions de
turistes a l’any, que disposa de més de 40.000 pimes i que posseeix prop de 200.000 hectàrees
de producció agrícola.
L’espai català transfronterer gaudeix, finalment, d’una situació geoestratègica privilegiada,
clau. Es troba al bell mig de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, un organisme de cooperació in-
terregional,11
en ple cor de l’onzena megaregió econòmica del món, situada entre Alacant i Lió,
d’acord amb la classificació del geògraf nord-americà Richard Florida,12
al centre d’un emergent
estat-regió, seguint la nomenclatura de l’economista japonès Kenichi Ohmae,13
i al mig del cor-
redor ferroviari mediterrani que ha d’unir Algesires amb l’Europa del Nord.14
Però alerta, aquest
espai és també el seu punt de fractura.
Definit el territori transfronterer, era necessari dotar-lo d’una eina per actuar-hi de manera efi-
cient. Per això, a l’esmentant Acord-marc de cooperació transfronterera del 29 de juny del 2006,
la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals van proposar-se, a més
dels objectius exposats més amunt, estructurar globalment l’espai català transfronterer amb la
creació d’un eurodistricte. Aquest havia de ser un organisme de gestió comuna a totes les ins-
titucions de la zona i estava destinat a potenciar la construcció europea de proximitat a escala
local i intercomarcal. De fet, es tractava de seguir el model d’alguns dels territoris més avançats
en matèria de cooperació transfronterera, com ara la frontera francoalemanya o la francobelga,
on existeixen organismes operatius semblants, cas de l’Eurodistricte Regio Pamina entre el nord
d’Alsàcia i el Palatinat – Mittlerer Oberrhein o la Plataforma Transfronterera de les Flandes fran-
cesa i belga.
11
Josep Vicent Boira: “L’euroregió, una nova dimensió d’Europa”, dins Ramon Grau i Josep M. Muñoz [dirs.]:
Catalunya, una història europea. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010, p. 150-153. Vegeu, també, del mateix
autor: Euram 2010. La via europea. València: Edicions 3 i 4, 2002.
12
Richard Florida: Les ciutats creatives. Barcelona: Pòrtic, 2009.
13
Kenichi Ohmae: La fi de l’estat nació. L’escalada de les economies regionals. Barcelona: Centre de Temes
Contemporanis, 2009.
14
Sobre la importància d’aquest corredor ferroviari, consulteu l’estudi encarregat per FERRMED i presentat a
Brussel·les a l’octubre del 2009 Estudio Global de Oferta/Demanda, Técnico, Socioeconómico y Medioambiental
de la Red Inherente al Gran Eje FERRMED y su área de influencia.

27
11. El compte enrere de l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer
El 27 de juliol del 2007, en un fet sense precedents, vint-i-sis administracions nord i sud-catala-
nes van signar a Ceret la “Declaració d’intenció per a la creació d’un Eurodistricte de l’espai català
transfroterer”, més coneguda com “Declaració de Ceret”.15
Les institucions signants expressaven
el desig d’articular aquest territori com una veritable conca de vida comuna, capaç de resoldre
i superar les dificultats generades per la frontera. Més encara, manifestaven la voluntat de crear
l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer, un organisme interinstitucional col·legial de coope-
ració integrada, dotat de personalitat jurídica i d’autonomia financera, que portés a terme una po-
lítica de governança territorial transfronterera. Per assolir aquest objectiu, van constituir el Comitè
de Pilotatge de l’Eurodistricte, copresidit pel Departament de la Vicepresidència de la Generalitat
i el Consell General dels Pirineus Orientals.
Poc després, el Comitè de Pilotatge de l’Eurodistricte encarregava a la Mission Opérationnelle
Transfrontalière (MOT) i a la Universitat de Girona l’elaboració del Llibre Blanc de l’Eurodistricte, per a
un futur transfronterer, un document que no solament establia un diagnòstic per al conjunt de l’espai
català transfronterer, sinó que també identificava els seus principals reptes de futur i estudiava les
possibilitats d’estructuració jurídica de l’hipotètic organisme de cooperació.16
Les conclusions del
Llibre Blanc de l’Eurodistricte van ser presentades pel Comitè de Pilotatge a Girona, el 21 de novem-
bre del 2008, juntament amb el “Full de ruta per a la consolidació de l’Eurodistricte de l’Espai Català
Transfronterer”.17
Seguint les preconitzacions de l’estudi, els membres del comitè de pilotatge van
decidir donar a l’Eurodistricte la personalitat jurídica d’una agrupació europea de cooperació territo-
rial (AECT), la fórmula de dret europeu més avançada en matèria de cooperació transfronterera, i van
establir el termini d’un any per definir els objectius i redactar els estatuts de la futura AECT.
15
Podeu consultar la declaració bilingüe a la pàgina web de la Casa de la Generalitat a Perpinyà: http://www.
gencat.cat/vicepresidencia/casa-perpinya.
16
Podeu consultar el text integral d’aquest estudi, en versió catalana i francesa, a la pàgina web de la Casa de
la Generalitat a Perpinyà: http://www.gencat.cat/vicepresidencia/casa-perpinya.
17
El document bilingüe el teniu disponible a la pàgina web de la Casa de la Generalitat a Perpinyà: http://www.
gencat.cat/vicepresidencia/casa-perpinya.
2007. Constitució del Comità de Pilotatge de l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer, a Ceret

28
L’AECT és una fórmula jurídica que supera àmpliament les eines preexistents a la frontera
francoespanyola, com ara el consorci de dret espanyol o el districte europeu de dret francès, que
emanen del Tractat de Cooperació Transfronterera signat entre França i Espanya a Baiona el
10 de març del 1995. Es tracta d’una figura jurídica molt recent, ja que el reglament de la Unió Eu-
ropea sobre les AECT va ser aprovat al juliol del 2006 i introduït amb posterioritat en les legislaci-
ons nacionals dels diferents estats membres, que ha suposat un gran pas endavant en matèria de
cooperació transfronterera, en permetre la creació d’organismes tercers de cooperació integrada,
amb capacitat jurídica i autonomia financera.
A més, cal tenir molt present que les AECT són reconegudes per la Unió Europea com a marc
preferent per no solament rebre, sinó també gestionar fons europeus. Aquest és un element d’una
gran transcendència, especialment si considerem que, a partir del 2013, els fons europeus de co-
operació tindran com a objectius prioritaris les fronteres externes de la Unió Europea i les fronteres
internes de l’àrea est. Així les coses, només aquells territoris transfronterers de l’Europa occidental
que s’hagin dotat d’estructures de cooperació integrada gaudiran d’una major accessibilitat als
ajuts europeus.
En el decurs de l’any 2009, el Comitè de Pilotatge, amb l’assessorament jurídic de la MOT, va
dur a terme la redacció dels estatuts de l’organisme, la qual cosa va permetre que, el 27 de no-
vembre del 2009, vint administracions de banda i banda de la frontera, dotze de sud-catalanes18
i vuit de la Catalunya del Nord,19
fessin pública a Figueres la seva decisió d’esdevenir membres
adherents de l’AECT Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Un cop validats per cadascuna
de les vint institucions i d’acord amb la legislació europea vigent, a començaments del 2010 els
estatuts van ser presentats als estats espanyol i francès i es troben, en aquests moments, en fase
de validació per part de Madrid i París. No és agosarat, doncs, preveure que l’assembla consti-
tutiva del nou organisme de cooperació transfronterera pugui tenir lloc a finals del present 2010 o
tot just en començar l’any 2011.
18
Les administracions adherents de la Catalunya del Sud són: la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de
Figueres i Girona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, els consells comarcals de l’Alt Empordà, Baix
Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Pla de l’Estany i Ripollès, la Diputació de Girona i la Federació de Municipis de
Catalunya.
19
Les administracions adherents nord-catalanes són: el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de
Prada de Conflent, la Comunitat d’Aglomeració Pirineus-Mediterrània, les Comunitats de Municipis de l’Albera – Costa
Vermella, Alt Vallespir i Vallespir, el País Pirineus-Mediterrània i el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
2008. Comitè
de Pilotatge,
presentació
a Girona del
Llibre Blanc de
l’Eurodistricte de
l’Espai Català
Transfronterer

29
Com ha estat explicat, l’AECT Eurodistricte és l’organisme encarregat de potenciar, vertebrar
i harmonitzar el conjunt del territori transfronterer, a fi de millorar les condicions de vida de la po-
blació de banda i banda de la ratlla i d’arribar a crear una veritable conca de vida comuna trans-
fronterera. D’acord amb l’article 5 dels seus estatuts, aquest organisme ha de “facilitar, desenvo-
lupar i fomentar la coopeació transfronterera entre els seus membres amb la finalitat de reforçar
la cohesió econòmica i social, així com el desenvolupament sostenible i ecològic del territori”. En
concret, “té com a objectiu elaborar i portar a terme una estratègia transfronterera comuna” per a
l’espai català transfronterer.
Serà l’assemblea de l’AECT Eurodistricte qui establirà el programa d’acció de l’organisme en
funció de les polítiques i estratègies definides. Ara bé, per tal d’assegurar la màxima pluralitat al
si de l’assemblea, els estatuts preveuen que estigui formada per membres adherents, les ad-
ministracions que participaran en el finançament a través d’una cotització anual i que hi tindran
dret a vot (articles 2 i 19), i per membres associats, les administracions que no siguin membres
adherents i aquells representants de la societat civil de l’espai català transfronterer que desitgin
formar part de l’organisme (universitats, cambres de comerç i d’agricultura, patronals i sindicats,
col·legis professionals, entitats de referència del món cultural, etc.), els quals no cotitzaran i, per
tant, no tindran dret a vot a l’assemblea però, en canvi, sí que hi tindran veu (article 23). A més, a
fi d’incentivar tant com sigui possible la participació de la població en l’estructura, els estatuts es-
tableixen que l’AECT Eurodistricte disposi de dos tipus d’òrgans consultius: diverses comissions
temàtiques o de projectes i una conferència consultiva periòdica (article 30). Es tracta, en definiti-
va, que el conjunt de la societat del territori pugui sentir-se actor de la cooperació transfronterera
implicant-se en l’organisme i fent-lo seu.
D’acord amb els estatuts, l’AECT Eurodistricte tindrà la seva seu administrativa a Perpinyà
(article 3), però disposarà d’oficines de representació al nord i al sud de la frontera, les quals seran
creades per decisió de l’assemblea amb l’objectiu d’assegurar la presència de l’organisme en tot
l’espai català transfronterer (article 15).
12. Un moment cabdal
Els canvis que s’estan produint al si de la societat de la Catalunya del Nord i la implicació de
les seves institucions en les relacions amb la Generalitat de Catalunya són de gran abast. Amb la
creació de la Casa de la Generalitat, ara fa set anys, el Govern va dotar-se d’una eina imprescin-
dible per assegurar un diàleg fluid, directe i permanent amb les administracions, organismes i en-
titats nord-catalanes, així com per enfortir i consolidar la cooperació transfronterera entre ambdós
costats de la ratlla. Acabada la primera dècada del segle XXI, no és agosarat afirmar que l’espai
català transfronterer ha superat la frontera francoespanyola en el marc del procés de construcció
europea a escala de proximitat.
Reunió tècnica de redacció dels Estatuts de
l’Eurodistricte
2009. Aprovació dels Estatuts de l’Eurodistricte de
l’Espai Català Transfronterer a Figueres

30
Funcions institucionals de la Casa de la Generalitat a Perpinyà
• Organitza els actes institucionals de la Generalitat a la Catalunya del Nord i dóna suport a
l’organització de les visites oficials dels seus representants;
• facilita la tramitació d’actuacions relacionades amb l’Administració de la Generalitat i
proporciona informació sobre la resta d’administracions sud-catalanes;
• proposa, si escau, i fa el seguiment dels acords i convenis bilaterals entre la Generalitat i
les institucions de la Catalunya del Nord;
• dóna suport tècnic en l’espai català transfronterer als serveis de la Generalitat encarregats
de gestionar els ajuts europeus;
• posa a disposició dels diferents departaments de la Generalitat, així com d’aquelles
institucions i organismes públics sud-catalans que ho sol·licitin, els espais de la Casa de
la Generalitat a Perpinyà per tal de realitzar reunions de treball o actes públics a la Catalunya
del Nord;
• serveix de suport en les comarques nord-catalanes a les activitats que es duen a terme en
el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus, de l’Euroregió Pirineus Mediterrània i de
l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer.
Funcions desenvolupades en l’àmbit de la llengua i la cultura
• Dóna suport a les accions en favor de la llengua catalana de les institucions, organismes,
empreses i entitats nord-catalanes;
• assegura la gestió de material lingüístic per a l’aprenentatge i la difusió de l’ús social del català;
• aporta ajuda logística a les classes immersives i bilingües, de l’escola maternal al batxillerat,
així com a l’ensenyament de català per a adults;
• promou els intercanvis escolars entre els centres nord i sud-catalans;
• proporciona assessorament tècnic en matèria de traducció al català;
• afavoreix el català com a llengua de comunicació al si de l’espai català transfronterer.
Campanyes i accions impulsades en l’àmbit de la llengua i la cultura
• Aquí també parlem català, adhesiu en català, francès, anglès i alemany que va distribuir-se
entre tots els comerciants nord-catalans a fi d’identificar els comerços on es podia atendre
la clientela en català. En col·laboració amb la Cambra de Comerç i d’Indústria de Perpinyà
i dels Pirineus Orientals (2006);
• Quan els turistes diuen sí a la llengua catalana, fulletó bilingüe que presenta una sèrie de
dades sobre els efectes positius de la llengua i la identitat catalanes en l’economia turística
de la Catalunya del Nord, seguint l’estudi La percepció de la llengua catalana pels turistes
i visitants a Catalunya Nord, d’Olivier Gandou. En col·laboració amb l’Observatori de la
Llengua Catalana (2006);20
• Ensenyar en català? Una feina apassionant i segura, fulletó bilingüe destinat a fomentar
entre els joves l’interès per l’ensenyament del català com a sortida professional amb futur,
davant el dèficit existent de professorat de català i en català. En col·laboració amb la Inspection
Académique des Pyrénées-Orientales, l’APLEC, l’IFCT i la Bressola (2007);
• Treballar en català a la Catalunya Nord, guia bilingüe que presenta els sectors on el
coneixement de la llengua catalana comença, ni que sigui de manera incipient, a ser
necessari en el marc professional: l’ensenyament, l’administració, els mitjans de comunicació,
el comerç, el turisme i la cultura. En col·laboració amb UPE66 i Fem feina. Associació
catalana d’empresaris (2008);
• “El vostre infant i la llengua catalana: una cita que no cal mancar”, difusió entre els pares
de tots els nadons nascuts en qualsevol de les tres maternitats de la Catalunya del Nord
20
Olivier Gandou: La percepció de la llengua catalana pels turistes i visitants a Catalunya Nord. Barcelona: Ob-
servatori de la Llengua Catalana, 2006. A http://www.observatoridelallengua.cat hi podeu consultar la integralitat
d’aquest estudi.

31
de material bilingüe de sensibilització en favor del català, amb informació sobre on el
poden aprendre els nens: Petita guia de la llengua destinada als pares, Lèxic dels infants
petits i l’adhesiu Mainatge dins el bòlid. En col·laboració amb el Centre Hospitalier de
Perpignan, la Clinique Saint-Pierre i Notre Dame de l’Espérance (2009-2011);
• Hi havia una vegada… el futur, quadernet bilingüe de divulgació que repassa breument
la història compartida per catalans del nord i del sud, i que va ser distribuït per la premsa
local nord-catalana amb motiu de la celebració del 650è aniversari del naixement de la
Generalitat de Catalunya i de la commemoració del 350è aniversari del Tractat dels
Pirineus, el 3 de juliol i el 7 de novembre del 2009;
• Petita guia del supòrter català, llibre bilingüe que permet als aficionats al rugbi i al futbol
nord-catalans conèixer la història, l’himne i els càntics més emblemàtics dels tres clubs
amb més seguidors a la Catalunya del Nord: el FC Barcelona, la USAP i els Dragons Catalans,
i alhora els proporciona un recorregut lúdic per la història de Catalunya i de la llengua
catalana. En col·laboració amb el FC Barcelona, la USAP, els Dragons Catalans i France
Bleu Roussillon (2010);21
• Premi Ramon Juncosa, que en els primers anys va ser de narrativa curta i, des de fa
dos anys, d’assaig i biografia, a fi de promoure la creació literària i assagística en català
a la Catalunya del Nord. Entre la relació de guanyadors de les nou edicions d’aquest guardó,
hi trobem noms tan destacats com Joan-Daniel Bezsonoff (2001), Renada-Laura Portet
(2004) o Òscar Jané (2008);
• Beca Mots! per a joves escriptors i escriptores, que, el 2010, arriba a la tercera edició,
amb l’objectiu d’encoratjar els autors nord-catalans de menys de 35 anys a utilitzar el
català com a llengua d’expressió literària.
Funcions que desenvolupa la Casa de la Generalitat en l’àmbit de la cooperació transfronterera
de proximitat
• Facilita el coneixement mutu entre les institucions, organismes i entitats nord i sud-catalanes
per tal d’impulsar la consolidació de marcs estables de cooperació;
• dóna assessorament tècnic a tota mena de projectes de cooperació entre ambdós costats
de la frontera (recerca de socis, possibilitats d’ajuts, muntatge de dossiers, etc.);
21
Bona part d’aquest material és accessible a la pàgina web de la Casa de la Generalitat a Perpinyà: http://
www.gencat.cat/vicepresidencia/casa-perpinya.
Presentació del programa de la llengua catalana a les
Maternitats

32
• dóna suport a la cooperació transfronterera en matèria cultural entre les institucions i les
entitats del nord i del sud, amb la finalitat de fer perennes els intercanvis culturals entre els dos
costats de la frontera;
• assessora els actors institucionals i socioeconòmics nord i sud-catalans en matèria
comercial i laboral, i facilita la circulació de la informació d’aquests àmbits, amb la finalitat
d’incrementar els fluxos econòmics i ocupacionals entre la Catalunya del Nord i la del
Sud;
• coordina i desenvolupa el projecte d’articulació d’una conca de vida comuna entre les
comarques gironines i les nord-catalanes, a través de la creació de l’Eurodistricte de l’Espai
Català Transfronterer com a organisme tercer de cooperació integrada (i, un cop creat
l’Eurodistricte, garantirà la presència de la Generalitat en aquest organisme, li donarà
suport logístic i farà el seguiment del seu treball).
Actuacions en l’àmbit de la cooperació transfronterera
• Creació del Servei Comú d’Ajuts al Desenvolupament de Projectes Transfronterers,
destinat a millorar qualitativament i quantitativament les iniciatives de caire transfronterer
mitjançant l’assessorament als promotors de projectes en la recerca de socis pertinents, en
les possibilitats d’ajuts, en el muntatge de dossiers, etc. (2006-2010);
• convocatòria de les subvencions Eurodistricte al desenvolupament de projectes de
cooperació a l’espai català transfronterer, la qual, per tercer any consecutiu, permet donar
suport financer a microprojectes que tenen un fort impacte sobre el territori i un alt valor
afegit en sectors tan diversos com el desenvolupament econòmic i la formació, el turisme,
el medi ambient i la sostenibilitat, el patrimoni cultural, la joventut, els esports, els mitjans
de comunicació i les noves tecnologies de la informació, o els transports i la mobilitat
(2008-2010);
• edició digital de l’estudi Cooperació transfronterera associativa. Bases teòriques i pràctiques
per a la cooperació de les associacions a l’espai català transfronterer, realitzat per CI&RA66
i el Centre d’Estudis Suport Associatiu – Fundació Catalana de l’Esplai, una eina que
permet a les entitats millorar l’eficàcia de la seva cooperació transfronterera, en conèixer
i saber afrontar les disparitats administratives, jurídiques i fiscals existents al nord i al sud
de la ratlla, i en proporcionar un seguit de solucions als problemes quotidians més freqüents
en aquest tipus d’intercanvis (2009);22
• publicació la Guia institucional transfronterera. Les institucions de Catalunya Sud (Principat
de Catalunya). Les institucions de Catalunya Nord (Departament dels Pirineus Orientals),
una iniciativa inèdita que presenta, en català i en francès, de manera clara i concisa el
marc competencial i l’abast territorial de les diferents administracions que actuen sobre
el territori transfronterer, a fi de facilitar als responsables polítics, als tècnics de les
administracions i a tota la ciutadania el coneixement de les realitats institucionals
d’ambdós costats de la frontera, i d’incentivar així la cooperació transfronterera (2009).23
Estudis portats a terme en el marc de l’acord entre la Generalitat i el Consell General dels
Pirineus Orientals
• Estudi sobre el transport col·lectiu a l’espai català transfronterer, a càrrec de l’Institut
d’Estudis Territorials, posa l’accent en dos eixos d’acció possibles en matèria de transport
per autobús: la coordinació i l’harmonització de les línies existents a banda i banda de la
frontera, i la creació de noves línies transfrontereres, com ara la que podria unir per
carretera l’eix Girona-Figueres-Perpinyà (2009);
22
L’estudi és consultable, en versió catalana i francesa, a la pàgina web de la Casa de la Generalitat a Perpinyà:
http://www.gencat.cat/vicepresidencia/casa-perpinya.
23
Guia institucional transfronterera. Les institucions de Catalunya Sud (Principat de Catalunya). Les institucions
de Catalunya Nord (Departament dels Pirineus Orientals). Perpinyà: Casa de la Generalitat a Perpinyà – Consell
General dels Pirineus Orientals, 2009.

Treballar a la frontera

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Treballar a la frontera

Similaire à Treballar a la frontera (20)

Plus de Universitat Rovira i Virgili

Plus de Universitat Rovira i Virgili (7)

Treballar a la frontera